VILA-SECA: EL CANVI REAL ÉS POSSIBLE

Potser això que diré sorprendrà a més d’un però no m’han agradat mai els atacs basats en infàmies o les desqualificacions personals. Crec que les diferències polítiques s’han de dirimir com el que són, diferents models per governar el que els romans anomenaven la res pública i que a partir d’aquí els ciutadans decideixin amb el seu vot, lliurament i amb criteri. Al fil d’aquesta reflexió els vilasecans i les vilasecanes hem de decidir el proper 24 de maig com volem que sigui la nostra ciutat els propers quatre anys. Una decisió molt important que haurem de dirimir, bàsicament, entre tres alternatives: O bé continuem amb el mateix Govern monocolor dels darrers lustres, en plural, amb un equip que ja mostra fa temps una preocupant manca de noves idees, o bé optem per una de les múltiples opcions que proposen començar de zero i llançar per la borda tot el que s’ha fet de bo des de la recuperació de la democràcia, o bé optem pel canvi real però seré –sense recriminacions i mirant al futur- que representem els socialistes.

Darrerament s’ha posat de moda dir que no hi ha diferències entre dretes i esquerres, que tot això és una cosa de “trilers” i que tan sols es tracta de gestionar administrativament els recursos de què es disposa, etc. Gravíssim error. Si això fos així no caldria anar a les eleccions per elegir un alcalde, amb un gerent en tindríem prou. Però no és així, i no ho és perquè quan parlem de política parlem de prioritats, d’inversions, però també parlem d’ètica i de valors.

Un exemple, a Vila-seca l’actual equip de Govern ha destinat 2,1 milions d’euros a fomentar l’ocupació i 475.000 euros a atencions assistencials de caràcter social. Al mateix temps, la inversió en obres entre enguany i l’any passat s’eleva a quasi 13 milions d’euros, uns altres 540.000 euros en complements per productivitat i gratificacions i 90.000 euros en publicitat d’acció municipal.

És raonable, enmig d’una crisi, destinar 475.000 euros a finançar atencions assistencials i 540.000 euros a complements i gratificacions? Els socialistes tenim la convicció moral i política de què no ho és. Per això proposem, i ho farem, prioritzar les accions de l’Ajuntament en benestar social i ajudar la gent, els nostres veïns i veïnes, que més ho necessiten. En aquests moments l’arranjament d’un carrer es pot demorar però l’atenció de la família vilasecana que pateix una manca de recursos no pot esperar. Llançar diners en propaganda és un pecat mortal polític, així de clar. No podem perdre ni un cèntim d’euro de recursos públics mentre hi hagi un sol vilasecà a l’atur.

I tots ens hem d’arremangar i predicar amb l’exemple, sense hipocresies. Per això els socialistes defensem l’aportació d’una proporció de les retribucions dels regidors per incrementar les partides destinades a polítiques socials. Amb 90.000 euros podem garantir una alimentació nutricional equilibrada a unes 45 persones durant els 365 dies de l’any. Hem de saber prioritzar amb decisió, eradicar les despeses supèrflues i destinar tots aquests recursos als aturats, als ciutadans que estan patint una situació de pobresa, a resoldre problemes de marginació, als malalts crònics, a garantir el benestar dels més petits, a evitar la pobresa energètica de la gent gran, etc.

Sí, es poden canviar les coses i, sí, es pot canviar per millorar. Volem governar l’Ajuntament per posar aquests recursos al servei de les necessitats dels vilasecans i vilasecanes. Aquesta és la nostra única ambició. Amb justícia social i la solidaritat que sempre hem demostrat els veïns del nostre poble en les situacions adverses.

Aquest és el canvi ferm però tranquil que defensa la candidatura que tinc l’honor d’encapçalar. Us proposem a tots que us sumeu a aquesta marea vilasecana que dibuixa un horitzó on els valors socials, la honestedat i la transparència de la gestió pública hagin eradicat les rendibilitats polítiques de curta volada i el menyspreu de totes les opinions que no sigui les pròpies. En aquest empeny per fer una Vila-seca humanament gran ningú ha de quedar exclòs.         

Article d'Ander Basterretxea publicat al diari Més Tarragona