divendres, 29 de gener del 2016

EL FET DIFERENCIAL MADRILENY



Aprofitant la meva curta estada a Madrid amb motiu de la Fira Internacional de Turisme (FITUR), permeteu-me que faci aquestes quatre ratlles amb unes petites reflexions.

Madrid ha canviat poc, almenys pel visitant casual. El mateix paisatge, les mateixes llums, grans avingudes, milers de cotxes.... Sempre m’he sentit benvingut a aquesta ciutat, i mai m’he sentit rebutjat ni mal mirat.

Madrid té una manera especial d’acollir a la gent. Ciutat cosmopolita, diversa i plural, amb gent arribada de tot arreu. Com deia un company “En Madrid lo difícil es encontrar madrileños”. I és cert.

Però anem una mica més enllà de les sensacions que tots podem tenir en arribar a Madrid.

I per fer-ho cal anar cap un clàssic: els taxis i les emissores que pots escoltar, i el paper que juga aquest medi de transport com a “comentaristes”, “tertulians” i/o “entorn” polític, molt més influent que no pas una Rahola a Catalunya o un Marhuenda a Espanya o un Roncero en el Madridisme caspós i castís..

Un, coneixedor de fenomen, no vol treure el tema de l’actualitat política, però només pujar et sens obligat, ja que allò primer que s’escolta després del típic “Lléveme a....” és una veu que brama política a través de les ones, i és clar, com impedir que el senyor taxista hi fiqui cullerada?

I comencem. “Aquí se habla mucho y se hace poco” comença. “Ya”, contesto jo com rebutjant el tema. Però a partir d’aquí es desperta un catàleg d’opinions. Bé, opinions no, certificacions polítiques on ningú se salva de la crítica ferotge amb arguments que majoritàriament estan més a prop de la “derechona madrileña” on si s’ha de salvar algú serà en Rajoy, destruir el PSOE i el que ells anomenen “izquierda radical” i als qui “quieren romper España”. Fa por.

I el perill arriba quan et deixa anar la pregunta que no volies escoltar: “¿Y usted de dónde es?”. Després de diferents experiències no molt afortunades, tinc la temptació de dir que d’Astúries, però el meu accent em delata, i com que també tens l’esperit guerrer confesso que sóc català.

A partir d’aquí ja no hi ha ni dreta ni esquerra, ni PSOE ni “izquierda radical”, senzillament hem arribar a l’infern: tothom dolent. Aquí s’han acabat els unionistes, els catalanistes, els independentistes. Tots cap a l’olla!!

Aquest cop però he tinguts sort, no m’ha pogut preguntar a què em dedico. L’arribada al destí em salva de la situació (gràcies destí).

Dels taxis de Madrid sempre surto amb la sensació que tot està perdut, i ho dic en el sentit més ample del seu significat: tot és tot: la democràcia, la dignitat política, la humanitat, el respecte...

Si tinguéssim, imaginàriament, a tota la societat espanyola, catalana, basca, etc. dins d’un taxi de Madrid en sortiríem ferits de mor, segurament no hi hauria ni autonomia, ni esquerres ni dretes i la política quedaria reduïda a una sola ideologia, normalment dictatorial on tots passaríem pel ritme marcial dictat per un senyor amb gorra i moltes medalles. I no ho dic pel taxista, ho dic pel que s’escolta a través d’unes emissores que transmeten bilis contra tot el que fa olor a progrés o a una societat plural i plurinacional. Són proclames, no opinions, i molt menys informació del que ja fa temps s’ha deixat de practicar a favor d’uns interessos concrets que no acostumen a ser el reflex de tota una societat, fet aquest que no és exclusiu de Madrid, sinó d’arreu (Catalunya inclosa).

La sort, la bona sort de tots i totes, és que un cop un deixa el món del taxi es retroba amb la realitat, i el que es veu és el que veiem cada dia miris on miris: gent que té unes preocupacions, unes persones que lluiten per sobreviure i que cerquen el seu lloc a la societat, pressa de polítiques que ens han deixat més pobres, unes polítiques que permeten abusos i estafadors, una societat que ens guia cap el barranc de l’egoisme i el poc sentit de col·lectivitat.


I al mateix temps et retrobes amb un Madrid viu, plural, dinàmic. Centralista, sí, però no és la única ciutat. I si ens cal entesa, ponts de diàleg, respecte i un canvi real, potser també hauríem de parlar del “fet diferencial madrileny”.

Article de Jordi Solé publicat al Més Tarragona 

dijous, 28 de gener del 2016

TORNA LA MARXA BLAVA



Onze anys després de la derrota del PP a les eleccions del març de 2004, que va permetre retirar el Pla Hidrològic Nacional (PHN), tornen les manifestacions al carrer pel mateix tema. L’Ebre torna a ser objecte de batalles i el crit de ‘lo riu és vida’ ressorgeix davant la insensibilitat d’un Govern a qui no li importa la riquesa d’un Delta que fou declarat Reserva de la Biosfera per l’Unesco l’any 2013.

El passat 8 de gener, el Consell de Ministres d’un Govern en funcions aprovava la revisió del Pla de Conca del Delta de 2016 a 2021. Després que durant els últims mesos el Govern de Mariano Rajoy havia retingut aquest document, per evitar enterbolir la campanya, en una tàctica clarament enganyosa, finalment donava llum verda a un pla que no contempla cap de les reclamacions fetes des del territori. Es rebaixa a fins 3.000 hectòmetres cúbics el cabal mínim del riu, menys de la meitat de la xifra que les entitats ecologistes assenyalen, per tal de no posar en perill la supervivència del Delta.

El pla hidrològic del PP preveu 465.000 hectàrees de reg al llarg de la conca de l’Ebre. La mort del Delta si hi sumem els 56 embassaments previstos, que no permetran l’arribada de nous sediments.

Ara sabem perquè Rajoy i els seus no van voler parlar del Pla de Conques la passada campanya.
Els vells fantasmes que amenacen la riquesa ambiental d’aquest territori ressorgeixen, mentre s’obre la porta a la comercialització d’aquesta aigua al llarg dels més de 900 quilòmetres de recorregut del riu.

L’Ebre sense el cabal és la mort. Ho saben els ebrencs i ebrenques, però també els milers de persones que ara fa més de deu anys van sumar-se a una Marxa Blava que es va convertir en una de les més grans manifestacions ecologistes del nostre país. Centenars de persones, vingudes des de fora de Catalunya, es van sumar a una causa davant el que era un autèntic desafiament de cara a la supervivència del riu.


Ara estem de nou davant dels mateixos fantasmes. La marea de samarretes blaves i nusos tornarà a sortir el proper dia 7 de febrer per deixar ben clar que amb el riu no s’hi juga. Perquè és això el que defensarem. Per molt que alguns vulguin veure-hi una nova agressió de Madrid cap a Catalunya, això no és una lluita de banderes, ni de nacionalismes. No podem simplificar la defensa del Delta a una qüestió territorial. No és una qüestió relativa a l’independentisme. No ho vam barrejar llavors, i tampoc ho hauriem de fer ara. No podem excloure, sinó que hem de sumar a totes aquelles persones que volen que no deixi de fluir l’aigua per aquesta gran arteria. 

A totes aquelles persones que tenen una mínima sensibilitat mediambiental, i volen defensar la gran riquesa d’ecosistemes que hi ha darrera del Delta. Entre tots i totes fem que ‘lo Riu és vida’ arribi fins a la Moncloa.

Article de Carles Castillo

dimecres, 27 de gener del 2016

EL PSC DEMANA QUE ELS 48 MILIONS D’EUROS QUE LA GENERALITAT INGRESSARÀ PER L’IMPOST SOBRE LES CENTRALS NUCLEARS S’INVERTEIXIN A LES COMARQUES TARRAGONINES



El grup socialista al Parlament ha demanat avui que els 48 milions d’euros que el Govern de la Generalitat ingressarà per l’impost sobre les centrals nuclears s’inverteixin a les comarques tarragonines i més concretament a les comarques de la Ribera d’Ebre i del Baix Camp que són les que tenen instal·lades centrals nuclears.  

Cal tenir present que el mateix secretari d’Hisenda de la Generalitat, l’ebrenc Lluís Salvadó, va anunciar ahir que la Generalitat podrà cobrar aquest impost amb caràcter retroactiu un cop aixecada la suspensió cautelar que va decretar el Tribunal Constitucional.

Segons la diputada socialista Rosa Maria Ibarra, “els socialistes entenem que el 100% d’aquests diners haurien de ser destinats a les comarques que tenen centrals nuclears al seu territori, com és el cas de la Ribera d’Ebre i del Baix Camp, ja es podrien adreçar a generar activitat econòmica i nous llocs de treball en previsió de tancament de les centrals nuclears un cop acabi la seva vida útil.”

“Nosaltres defensem que cal impulsar un pla per industrialitzar les comarques del sud de Catalunya, i molt concretament de les Terres de l’Ebre, ja que un cop tanquin les nuclears poden patir una pèrdua de llocs de treball si no hi ha hagut prèviament un pla d’inversions i d’alternatives productives i laborals com sempre hem defensat els socialistes”, ha reblat la diputada del PSC.

Per la seva banda, el secretari de política municipal del PSC a les Terres de l’Ebre i regidor socialista a Tortosa, Manel de la Vega, ha subratllat “l’extraordinària importància que tindria per al territori poder rebre i gestionar aquests ingressos. Creiem honestament que és de justícia ja que som nosaltres qui patim els efectes derivats de la presència d’aquestes centrals, per tant, també n’hem d’obtenir els rèdits.”

“Tinguem present que la Generalitat tan sols destina per enguany 15 milions d’euros en inversions a les comarques ebrenques, el que ens dóna una idea de la importància que tindrien aquests 48 milions d’euros addicionals en inversions.”

En un altre ordre de coses Rosa Maria Ibarra ha explicat que el PSC ha presentat una proposta de resolució al Parlament en la què es demana al Govern que faci una tasca de mediació entre l’empreses Covestro i Ercros i els treballadors a fi i efecte de trobar una solució que eviti el tancament de les plantes productives que tenen al territori.


“Estem parlant de prop de 900 llocs de treball i, per tant, de 900 famílies. Ens solidaritzem plenament amb els treballadors de Covestro i Ercros i demanem al Govern que faci tot el que estigui a les seves mans per aconseguir evitar que aquests 900 treballadors perdin el seu lloc de treball. Nosaltres esmerçarem tots els esforços que siguin necessaris a tal efecte”, ha conclòs la diputada vallenca.    

dilluns, 25 de gener del 2016

EL PSC PROPOSA AL CONGRÉS ALLIBERAR LA N-340 DEL TRÀNSIT DE VEHICLES PESANTS ENTRE L’HOSPITALET DE L’INFANT I CABANES



El grup socialista al Congrés dels Diputats ha entrat a registre una proposició no de llei en la què s’insta al Govern a estudiar i dur a terme les mesures necessàries per alliberar la carretera N-340 del trànsit de camions i de vehicles pesants en el tram comprès entre l’Hospitalet de l’Infant, a la demarcació de Tarragona, i Cabanes, a la província de Castelló.

Segons ha subratllat el diputat per Tarragona Joan Ruiz, “els socialistes creiem que les comarques tarragonines no poden esperar, ni dilatar una solució a aquesta qüestió per a més endavant. Cal tenir en compte que durant aquests darrers anys de Govern del PP s’ha produït un degoteig constant d’accidents de trànsit que han provocat com a reacció una mobilització unànime del territori exigint una solució que no ha arribat.”

Cal recordar que durant aquesta darrera legislatura el Govern de Mariano Rajoy ha arribat a la pràctica paralització de les obres per donar continuïtat a la construcció de l’autovia A-7 al seu pas per les comarques tarragonines.   

“Ja fa temps que els socialistes denunciem que el Govern no pot romandre impassible davant d’aquest clam del territori i que no podem seguir muts davant de la sinistralitat de la N-340 al seu pas per les terres de l’Ebre. Volem solucions ja i per això aquesta ha estat la primera proposició no de llei que ha impulsat el nostre grup parlamentari aquesta legislatura.”

El diputat socialista ha recordat que el mateix ministeri de Foment ha anunciat en diverses ocasions bonificacions pels camions que circulessin per l’AP-7, unes bonificacions que s’han anant demorant sine die.

Així mateix, en situacions similars –per exemple a la CN-II al seu pas per la província de Girona- s’ha procedit a desviar el trànsit de vehicles pesants per l’autopista a l’espera de la construcció dels nous trams de l’autovia.


Joan Ruiz també ha recordat que durant l’anterior legislatura “jo mateix com a diputat per Tarragona vaig presentar 43 iniciatives parlamentàries a fi i efecte de trobar una solució a aquest greu problema pel territori. Unes iniciatives totes que es van trobar amb el més absolut silenci per part del Govern del PP com a resposta. Ni se’ns va donar cap solució, ni se’ns va dir quan començarien les obres de l’autovia A-7 al seu pas per les terres de l’Ebre.”

dijous, 21 de gener del 2016

EL PSC DE CREIXELL DENUNCIA QUE L’EQUIP DE GOVERN I EL PP MANTENEN LES JUNTES DE GOVERN LOCAL EN DETRIMENT DELS PLENS



La portaveu socialista a l’Ajuntament de Creixell, Montse Muñoz, ha qualificat avui “d’intolerable” l’actual deriva de l’alcalde del municipi, el convergent Jordi Llopart, recolzant-se en el PP, per mantenir les juntes de Govern local en detriment dels plens municipals buidant-los de contingut “menystenint així el pluralisme del ple que representa la veu dels veïns del poble.”

Segons Montse Muñoz, “estem davant d’una autèntica burla a la decisió dels ciutadans de Creixell expressada a les urnes que, a més, suposa una despesa major per a les arques municipals que no estan previstes precisament en condicions de dilapidar ni un cèntim d’euro dels diners públics.”

“Enlloc d’eliminar les juntes de Govern locals (el que representaria un estalvi de més de 8.000 euros anuals), el PP va donar suport a mantenir-les, el que suposa un increment del pressupost de més de 5.000 euros que podrien ser destinats a pagar prestacions, equipaments i serveis que bona falta ens fan.”

La portaveu del PSC ha afegit que “no s’entén com CiU que va començar el mandat pactant amb ERC es recolzi ara en el PP, en un canvi radical d’aliances que tan sols s’explica per la voluntat del senyor Llopart de conservar el poder a qualsevol preu. Els socialistes creiem que Creixell necessita, sobretot, estabilitat i un Govern amb les idees clares que sàpiga on cal actuar i prioritzant aquestes actuacions. És obvi per a tothom ja al poble que no és el cas de l’actual equip de Govern... Anem a la deriva.”

Finalment, Montserrat Muñoz, ha afirmat que “els veïns de Creixell demanen un canvi, tant de polítiques com de la forma d’exercir-les. El primer que cal és respectar el veredicte de les urnes en la presa de decisions a l’àmbit on la pluralitat és total, i no intentar aprovar les decisions que afecten el poble en junta de Govern obviant els plens municipals. Cal més transparència i una manera diferent de fer les coses basada en la proximitat i l’honestedat, i no amagant-se darrera de grups totalment antagònics i enfrontats durant les passades legislatures.”


“Els socialistes volem coherència i sentit comú a la governabilitat de Creixell. En aquests moments, encara molt marcats per les dificultats derivades de la situació econòmica que no s’estan pal·liant, la nostra principal prioritat és donar el màxim suport als nostres convilatans que més estan acusant els efectes de la crisi econòmica”, ha assegurat la portaveu del PSC.   

EL DIA DE LA INFÀMIA



Així no podem continuar. I ja no es tracta d’un tema de sensibilitat política sinó de sensibilitat, sense més qualificatius. I és que les dades fetes públiques aquesta mateixa setmana per Intermon Oxfam posen els pèls de punta.

Les desigualtats socials i les diferències econòmiques entre un petit percentatge d’elegits i la immensa majoria de la població han arribat a extrems grotescos, de vertader escàndol públic. En aquests moments al nostre país l’1% més ric té més riquesa que el 80% més pobre. De tota la Unió Europea tan sols Xipre ens supera en desigualtat econòmica i social i això en els anys en què segons el PP l’economia s’ha recuperat i Espanya encapçala la creació d’ocupació a tot l’hemisferi occidental. Com s’entén aleshores que multipliquem per 14 la desigualtat que ha patit Grècia des de 2008?

Pel que fa a la Catalunya instal·lada fa anys en el debat únic i monogràfic del que ja es coneix com el “monotema” la realitat és igualment intolerable. Per posar només un exemple il·lustratiu: la major fortuna catalana té tanta riquesa com les 155.000 famílies catalanes més pobres. Només l’any passat el patrimoni de les grans fortunes catalanes s’ha incrementat un 34% amb el conseqüent dany a les famílies que no arriben ni a poder pagar una alimentació nutricional bàsica per als seus fills.

Com hem arribat a aquest nivell de despropòsit tan irracional? No podríem entendre res sense tenir en compte la descomunal evasió fiscal de les grans corporacions empresarials i de les grans fortunes que, oh curiositats de la vida!, s’ha incrementat en un 2.000% aquests darrers anys cap a coneguts paradisos fiscals com les illes Jersey o Caiman que la majoria d’evasors serien incapaços de situar en un mapa.

I mentre al nostre país es posa la lupa i la pressió mediàtica en, per exemple, el preu dels cafès al Congrés dels Diputats el poder financer econòmic, que és poder en majúscules, permet -per dir-ho suaument- que la fuga de capitals cap als paradisos fiscals s’incrementi fins als 7 bilions d’euros l’any. Només a la província de Tarragona aquesta evasió massiva suposa la pèrdua de 1.500 milions d’euros anuals.

A què esperem per acabar amb tanta insensatesa? Com podem permetre que se’ns digui que “no hi ha diners públics per pagar les beques menjador” quan cada any s’evadeixen 16.000 milions d’euros de Catalunya cap a Andorra i altres paradisos fiscals? Crec, sincerament, que ha arribat l’hora que totes les forces progressistes que defensen la justícia social deixin de banda les seves discrepàncies i lluitin plegades per acabar de veritat amb aquestes desorbitades diferències econòmiques i socials. És el dia de la infàmia, de la constatació que aquest model de la dreta liberal de privatitzacions i retallades socials sumades a la barra lliure al capital ens ha portat a un carreró sense sortida.

Com podem lluitar contra aquesta injustícia? Els socialistes creiem que el primer que cal fer és acabar amb les amnisties fiscals que ha impulsat el PP. Punt i final. Ni perdó, ni amnisties i sí més inspeccions, sentències i presó per als insolidaris que s’atreveixin a robar als ciutadans defraudant impostos i posant els seus milions en paradisos fiscals a l’estranger.

Segon, impulsar un impost per a les transaccions financeres per desactivar l’especulació i obtenir un rendiment públic als productes financers, en especial als mercats de derivats. És perfectament possible de fer-ho a la zona euro si els Governs europeus s’impliquen realment en aquesta qüestió.

Tercer, acabar amb els paradisos fiscals amb una estratègia internacional promoguda per la Unió Europea. Incrementar al nostre país en 5.000 els inspectors públics de l’agència tributària destinats a combatre l’evasió fiscal de les grans corporacions i fortunes.


Qui es pot negar a mesures tan elementals? Tan sols aquells que vulguin ser còmplices per acció o omissió d’aquest frau a la societat. Ha arribat el moment de plantar-nos. Posem-nos a treballar de debò contra la desigualtat i la injustícia. Als socialistes no ens faltaran ni les ganes ni l’empeny per a fer-ho possible.  


dimarts, 19 de gener del 2016

EL PSC PREGUNTA AL GOVERN SOBRE ELS PROBLEMES DE SALUT DENUNCIATS PELS TREBALLADORS DE LA PRESÓ DE MAS D’ENRIC



La diputada socialista per Tarragona, Rosa Maria Ibarra, ha entrat al registre del Parlament una bateria de preguntes al Govern en relació als problemes de salut que van denunciar alguns treballadors de la presó de Mas d’Enric, al Catllar, aquest passat mes de desembre.

En concret, el grup socialista vol saber quines mesures s’han pres per determinar les causes d’aquests problemes de salut, quin seguiment s’ha fet de l’estat de salut dels treballadors afectats i quines mesures s’han pres per eliminar les causes d’aquestes molèsties. 

Cal recordar que alguns treballadors del centre van denunciar haver patit problemes respiratoris i digestius que els van comportar nàusees i vòmits.

En relació a aquesta qüestió la diputada socialista ha afirmat que “estem parlant d’un centre que va impulsar l’anterior Govern catalanista i d’esquerres malgrat que el Govern de CiU va dilatar la seva obertura definitiva. La veritat és que vam patir endarreriments injustificats per part d’un Govern més preocupat en debats teòrics que en impulsar els equipaments que el país necessita.”


“Des del grup socialista, ja anuncio, que seguirem fil per randa tots els temes que afectin les comarques tarragonines durant tot el mandat i serem la veu del territori al Parlament. No pot ser que continuem instal·lats en via morta mentre les comarques tarragonines continuen a la cua del país en inversions de la Generalitat. No entenem aquest menyspreu i lluitarem políticament al Parlament per garantir les inversions que Tarragona, pel seu pes demogràfic i pel dinamisme de la seva societat, reivindica i es mereix”, ha emfatitzat la diputada vallenca.     

dilluns, 18 de gener del 2016

JOAN RUIZ: “ELS SOCIALISTES PORTAREM EL REBUIG DEL TERRITORI AL P.H.N. AL CONGRÉS DELS DIPUTATS”



El diputat socialista per Tarragona Joan Ruiz ha explicat avui que “els socialistes ens oposem rotundament al Pla Hidrològic Nacional que el Govern del PP va aprovar per reial decret el 8 de gener. El pla en qüestió preveu quasi mig milió d’hectàrees més de regadiu i 26 nous embassaments el que suposaria un greu perill per a tot el curs inferior del riu Ebre i, molt especialment, del Delta.”

“Per tant, ja anuncio que portarem el rebuig del territori al P.H.N. al Congrés dels Diputats. Aquest mateix divendres farem una reunió a Tortosa per concretar les iniciatives parlamentàries i polsar de primera ma aquest rebuig de les comarques tarragonines al P.H.N.”

Així ho ha assegurat el diputat socialista qui també ha desgranat una bateria de 18 iniciatives parlamentàries que el PSC ha entrat al registre del Congrés.

Entre aquestes cal destacar la derogació de la reforma laboral del PP “que ha provocat, entre d’altres derivades negatives, que el nombre de treballadors tarragonins coberts per un conveni col·lectiu hagi caigut de 89.820 a tan sols 66.499.”

Així mateix, el grup socialista defensa augmentar un 60% el salari mínim interprofessional en dues legislatures “el que beneficiaria als 14.500 treballadors tarragonins que en aquests moments estan percebent aquesta quantia mínima.”

En un altre ordre de coses, els socialistes proposen a la resta de grups un pla per eradicar la violència de gènere i prohibir els indults dels condemnats per corrupció o violència masclista.

“També m’agradaria destacar la proposta d’establir un ingrés mínim vital a fi i efecte que totes les famílies tinguin garantits uns ingressos mínims que els permetin viure amb dignitat. Aquí a les comarques tarragonines, pel cap baix, això beneficiaria unes 15.000 famílies. Aquesta iniciativa va acompanyada d’una altra que defensa l’aprovació d’una llei contra la pobresa energètica.”

Finalment, Joan Ruiz ha subratllat dues propostes més. La primera defensa la recuperació dels pactes de Toledo com a eina que garanteixi el poder adquisitiu dels 166.000 pensionistes tarragonins. La segona, un pla integral de lluita contra l’evasió i la delinqüència fiscal que a les comarques de Tarragona suposa una evasió anual de 1.500 milions d’euros.


“Estic convençut que els ciutadans van votar canvi a les eleccions del 20-D. Ara el ens pertoca és donar resposta a aquesta demanda majoritària de canvi per això ens hem posat ja a treballar per aprovar aquesta bateria de propostes socials i territorials a les què ens vàrem comprometre durant la campanya electoral. Tal com vàrem dir, i ara té més actualitat que mai, el canvi tan sols el podem garantir els socialistes”, ha afirmat el diputat tarragoní. 

PROU!



L’assassinat d’una dona a mans de la seva ex-parella aquest dimecres al centre de Vila-seca, horrible crim que ha commogut la societat vilasecana, mereix la total i absoluta reprovació i condemna del grup municipal socialista que també vol expressar un missatge de solidaritat al poble de Vila-seca en aquests moments de dolor. 

Per desgràcia no estem davant d’un fet aïllat sinó de la constatació de què la violència masclista és una de les xacres socials més devastadores que tenim com a societat. Des de 2003, any en què van començar a recopilar-se dades estadístiques oficials, estem parlant de més de 800 dones assassinades al nostre país per les seves parelles o ex-parelles. Una violència intolerable davant de la que no podem romandre impassibles perquè per a nosaltres la igualtat entre homes i dones és un principi fonamental.

El nostre compromís per eradicar la violència de gènere és total. El Govern socialista va posar els fonaments per millorar en eficàcia en aquesta lluita quan va aprovar la llei de mesures de protecció integral contra la violència de gènere que va suposar un revulsiu útil i necessari. Potser el més important, a banda de l’augment de les condemnes, va ser el desenvolupament de la xarxa d’atenció, assistència i protecció que, a partir d’aleshores, garanteix a les dones víctimes de violència la seva seguretat i les condicions que les permeten refer la seva vida.

Malgrat això, aquests darrers anys les retallades de pressupostos públics també han afectat negativament els recursos destinats a combatre la violència de gènere. En els pressupostos actuals aquests recursos baixen un 11% i tan sols representen el 0.01% del total. Així mateix, tal sols es destinen dos milions d’euros destinats a l’atenció de les víctimes, quantitat escandalosament insuficient.

Dit això no és moment de mirar al passat sinó que és temps de solucions. Els socialistes creiem que cal assolir un gran acord contra la violència de gènere subscrit per totes les forces polítiques de manera que els canvis de Govern no suposin passos enrera que com a societat no ens podem permetre. Cal garantir una resposta efectiva a les dones que pateixen violència, així com als seus fills i filles, oferint-los alhora els mecanismes necessaris per a aconseguir-ho.

Com? En primer lloc tornant a invertir les partides pressupostàries que s’han retallat. En segon terme, cal posar en marxa serveis d’acompanyament judicial personalitzats en els jutjats de violència de gènere. Per què? Per guanyar en eficàcia. Actualment el nombre de denuncies és insuficient, Tots els estudis assenyalen que tan sols es denuncia aproximadament el 30% de la violència masclista de manera que el 70% queda impune. Hem de lluitar contra aquesta impunitat i hem d’aconseguir que les víctimes confiïn en la justícia, que estiguin protegides i que no tinguin por de perdre els seus fills i filles, que no tinguin por d’iniciar una nova vida fora de l’espiral dramàtica de la violència.

Fa falta molt de coratge, molta valentia, per denunciar al maltractador, per fer-li front. Cal estimular les dones a què denunciïn la violència de la que són víctimes i protegir-les des del moment en què posen la denuncia fins al final del procés judicial. Cada denuncia retirada és un èxit del maltractador en la seva estratègia de por, de coacció, d’amenaça i de control sobre la víctima. Si no tallem aquesta dinàmica perversa no eliminarem totalment la violència de gènere.

Cal incidir també sobre l’educació. Podem millorar incorporant a totes les etapes educatives la formació necessària en igualtat, educació sexual i prevenció de la violència de gènere.


Vull acabar expressant el meu dolor per la mort d’aquesta dona vilment assassinada a Vila-seca. I faig extensiu aquest dolor a totes les víctimes mortals de la violència masclista. Dones que tenien un projecte de vida, anhels i il·lusions, que van ser arrabassades per la covardia cruel dels assassins que en alguns casos han arribat a exercir la violència també contra els fills i filles com a darrer acte de venjança contra les seves mares. No serem plenament una societat lliure mentre haguem de conviure amb aquestes expressions de violència i d’odi fanàtic que comporten la violència de gènere.  

Article d'Ander Basterretxea publicat al diari Més Tarragona