JOAN RUIZ: “AGRAEIXO A LA SUBDELEGACIÓ DEL GOVERN QUE EM DONI LA RAÓ”

El diputat socialista per Tarragona Joan Ruiz ha agraït aquest divendres “a la subdelegació del Govern a Tarragona que, de fet, em doni la raó i ja de pas que recordi algunes de les inversions de l’1% cultural que s’estan executant a les nostres comarques gràcies als projectes aprovats i impulsats pel govern socialista.”

“Efectivament, tal com diu la nota de premsa distribuïda ahir per la subdelegació del Govern, actualment s’estan executant obres a càrrec d’aquest 1% cultural a Falset (aprovat el 2 de juliol de 2009), Alcover (aprovat el 22 de març de 2011), Montblanc (aprovat el 1 de juliol de 2010) i Cambrils (aprovat el 22 de març de 2011), projectes que com les dates indiquen van ser aprovats en l’anterior legislatura per part del govern socialista i que actualment estan en fase d’execució.”

Aquestes 4 projectes formen part del paquet de 28 actuacions de l’1% cultural que es van aprovar durant els anys de Govern socialista i que van suposar una inversió directa de més de 16 milions d’euros per Tarragona. “Dimecres, en roda de premsa, vaig distribuir el llistat desgranat de totes les inversions amb les aportacions del ministeri de Foment i la resta d’institucions, una documentació que, òbviament, poso a disposició del subdelegat del Govern per si desconeix aquesta informació, que inclou també les dates dels acords de la Comissió i les dates de signatura del corresponent conveni (al llarg de les dues legislatures socialistes).”

Joan Ruiz ha reafirmat que “el que també vaig fer en aquesta roda de premsa és denunciar l’aturada de l’aprovació de nous projectes a càrrec d’aquest 1% cultural per part del Govern del PP. Vaig afirmar, i torno a fer-ho, que des de fa un any i mig no s’ha aprovat ni un sol nou projecte. Zero projectes i zero euros d’inversió per Tarragona.” 

Un cop aclarida la cronologia dels fets, el diputat socialista ha reconegut mostrar-se “sorprès, però al mateix temps molt agraït a la subdelegació” pel fet que des de la subdelegació del Govern a Tarragona es distribuís ahir una nota de premsa en la que es fa referència explicita al diputat Joan Ruiz. “No és freqüent que la subdelegació, com a institució, es dediqui a contestar a requeriments de diputats però ja que han tingut la gentilesa de fer-ho encoratjo al subdelegat a què enviï una altra nota de premsa on s’expliqui quantes vegades s’ha reunit la Comissió que assigna les inversions del 1% Cultural durant l’any i mig de Govern del PP i quines noves actuacions s’han aprovat en aquest període per les nostres comarques. Ja hem comprovat que ha descobert quines obres s’estan executant gràcies a l’obra de Govern socialista però el que ens interessa és que ens expliqui que pensa fer l’executiu del PP en aquesta matèria a Tarragona durant el que queda d’aquests quatre anys, que és el que jo demanava a la roda de premsa.”

Finalment, el diputat tarragoní s’ha posat a disposició del subdelegat del Govern i dels dirigents i diputats del PP per Tarragona per donar tota mena d’explicacions sobre “quin és el procediment per aprovar les subvencions, del Ministeri de Foment, dirigides fonamentalment a conservació i rehabilitació de patrimoni a càrrec de l’1% Cultural vist el desconeixement que han demostrat especialment pel que fa a l’origen dels projectes que actualment s’estan executant a la nostra província.”

EL PSC DENUNCIA LA PARALITZACIÓ DE LES INVERSIONS DE L’1% CULTURAL A LA PROVÍNCIA DE TARRAGONA

El PSC ha denunciat aquest dimecres la paralització sine die de les inversions corresponents a l’1% que el ministeri de Foment destina a rehabilitar el patrimoni històric i arquitectònic a nivell de la província de Tarragona.

Segons el diputat socialista Joan Ruiz, “superat ja un any i mig de Govern de Rajoy la Comissió per a la coordinació de l’1% cultural no s’ha reunit ni una sola vegada. Com a conseqüència d’aquesta ineficàcia les ajudes que durant dues legislatures de Govern socialista van arribar a les comarques tarragonines en funció d’aquest 1% cultural s’han tallat en sec.”

Així, el diputat tarragoní ha explicat que en els vuit anys de Govern Zapatero la província de Tarragona va rebre un total de 16.539.955 euros en funció d’aquest 1% cultural del ministeri de Foment que van servir per finançar 28 projectes a les nostres comarques. Si afegim les inversions a càrrec dels Ajuntaments i de la Generalitat la inversió total va ascendir a 24.632.798 euros.

“Doncs bé, en aquest primer any i mig de Govern del PP que a tants ciutadans se’ns està fent tan llarg no s’ha aprovat ni un sol projecte.  Per tant la inversió s’ha reduït a zero euros. De 28 projectes i més de 16 milions d’euros per a Tarragona a zero projectes i zero euros per a les nostres comarques.”

Joan Ruiz ha recordat que les inversions del Govern socialista van permetre impulsar actuacions tan importants com les que van beneficiar al pont del diable de Tarragona, les muralles de Montblanc, els castells de Flix, Falset i la Selva del Camp o al convent de Santa Anna d’Alcover, d’entre altres.

“Tot aquest volum inversor va servir no tan sols per recuperar patrimoni històric sinó també per generar riquesa i nous llocs de treball, enriquint també la nostra oferta turística. Per exemple, van permetre impulsar el museu del vi de Falset, rehabilitar punts d’interès turístic de la dimensió de les muralles de Montblanc o del pont del diable i tirar endavant projectes tan suggerents com el centre de les arts del Convent de Santa Anna d’Alcover. Ara, amb aquesta aturada decretada pel PP, molts d’aquests projectes que s’executaven per fases poden quedar paralitzats.”

Davant d’aquesta tessitura el PSC ha anunciat que preguntarà al Congrés sobre quines inversions pensa executar la Comissió a la província de Tarragona durant aquesta legislatura i per què encara no s’ha reunit la Comissió de l’1% cultural.

Finalment, Joan Ruiz ha emplaçat “als diputats del PP per Tarragona, que fins ara s’han omplert la boca parlant de Tarragona però que no semblen gens aplicats a l’hora d’afegir-la a l’agenda del Govern de Rajoy, a què treballin per garantir inversions directes per a les nostres comarques en funció d’aquest 1% cultural del ministeri de Foment.”     

EL PSC INSTA AL GOVERN A GARANTIR L’ACABAMENT DE LES OBRES DE LA CARRETERA C-51 EL NOVEMBRE D’ENGUANY

El grup socialista al Parlament ha entrat a registre una proposta de resolució en la què s’insta al Govern de la Generalitat a accelerar de forma immediata les obres de la carretera C-51 entre Valls i El Vendrell, garantir l’acabament d’aquestes obres el novembre d’enguany (tal i com es va comprometre el mateix Govern) i negociar amb els propietaris expropiats un calendari de pagament de les indemnitzacions pendents.

Segons ha posat de relleu la diputada socialista Núria Segú, “la carretera C-51 forma part d’un eix de comunicació directe entre Valls i l’Alt Camp, per una banda, i El Vendrell i el Baix Penedès, per l’altre. Es tracta d’un vial impulsat durant els anys de Govern de progrés que formava part d’un segon cinturó que permetia relligar el Camp de Tarragona mitjançant una via d’altes prestacions per l’interior a través de la connexió Reus-Alcover-Valls-El Vendrell. En aquest cas, permetia comunicar dues comarques que tot i ser frontereres vivien d’esquenes l’una de l’altre, limitant les oportunitats de col·laboració entre ambdues i l’intercanvi d’activitats econòmiques.”

La diputada socialista ha recordat que “en un episodi particularment kafkià” el ple del Parlament va aprovar ara fa menys d’un any l’acceleració de les obres que afectaven aquesta carretera i, dues setmanes després, “el Govern va anunciar la paralització de les obres obviant el mandat del Parlament. La nova data d’acabament de les obres que se’ns va donar aleshores era el novembre de 2013. Doncs bé, ara és hora de què demostrin amb fets aquest enèsim compromís assumit en relació a la C-51.”

Finalment, el grup socialista també ha presentat una bateria de preguntes parlamentàries a fi i efecte de conèixer quin és el calendari d’execució de les obres, quins pagaments s’han fet als propietaris expropiats del tram Albinyana-Valls, quantes hectàrees han estat expropiades i quin és el deute que encara manté amb els propietaris afectats i quant es pensa abonar aquest deute, i quines mesures de senyalització i d’il·luminació estan previstes per millorar la cruïlla de la C-51 d’accés al municipi d’Alió.    

EL PSC PREGUNTA AL PARLAMENT SOBRE LA FUITA DE QUEROSÈ QUE VA AFECTAR AL MUNICIPI DEL ROURELL

El PSC ha presentat al Parlament una bateria de preguntes per conèixer què és exactament el que va passar en relació a la fuita de querosè que va afectar al terme municipal del Rourell, a l’Alt Camp, el 25 de març. En concret, s’han efectuat set preguntes al Departament d’Interior i tres preguntes al Departament de Territori i Sostenibilitat.  

Segons els diputats socialistes Xavier Sabaté i Núria Segú, “volem conèixer com es va assabentar el Departament d’Interior de la fuita de querosè que es va produir a la canonada de l’empresa CLH, quines quantitats es van fuitar i durant quant de temps. Així mateix, volem que se’ns expliqui quan es va activar el Plaseqcat, quines van ser les causes que van originar aquesta fuita i quins efectius es van mobilitzar per fer front a aquesta contingència.”

Pel que fa al Departament de Territori i Sostenibilitat els diputats socialistes volen que els responsables del Departament expliquin quin va ser el risc per a la població com a conseqüència d’aquesta fuita de querosè, quin va ser el risc per al subsòl de l’àrea afectada i quin va ser el risc per als aqüífers i el riu Francolí.

“Des del grup socialista estarem especialment amatents a vetllar perquè tots els episodis com aquests que poden afectar la seguretat dels ciutadans i el medi ambient rebin un tractament el màxim d’exigent possible per part de l’Administració. Amb la salut de la gent i amb la preservació del nostre medi natural no s’hi juga”, han afirmat els diputats Xavier Sabaté i Núria Segú.    

LES DONES PERDEM AMB EL GOVERN DEL PP

La setmana passada la noticia de dues dones assassinades a mans de les seves parelles, fet tràgic que venia a sumar-se a les vuit víctimes de violència de gènere que hi ha hagut des de l’inici de l’any, ens posava en alerta una vegada més sobre la incapacitat social i cultural d’acabar amb aquesta autèntica xacra social. A la premsa sortien declaracions que parlaven de la dificultat de detectar els maltractaments sense antecedents i sense denuncies prèvies, com era el cas d’aquestes dues dones. És cert que és difícil detectar la violència quan no tenim signes que la evidencien, però també és cert que també hi ha instruments a disposició de l’administració per evitar tragèdies i assassinats com aquests.  

La veritat és que des de que governa el PP, fa poc més d’un any, les dones hem patit un retrocés en drets i qualitat de vida sense precedents en democràcia. I molt especialment les dones víctimes de violència de gènere que han passat del màxim recolzament per part del govern socialista a la manca d’actuacions reals i a les retallades del govern del PP.

La primera llei que va aprovar el Govern socialista l’any 2004 va ser la Ley de Medidas de Protecció Integral contra la Violència de Gènere. Una llei que tenia tres objectius: donar el màxim suport a las víctimes, perseguir als agressors, i alertar a la societat de la necessitat de combatre aquesta violència, deixant darrera segles de opressió i de silenci còmplice.

Doncs bé, en aquest primer any de govern del PP s’ha reduït un 27% el pressupost  per a la lluita contra la violència de gènere, pràcticament s’han eliminat les campanyes de sensibilització i prevenció,  i el mateix ha passat amb el finançament a les Comunitats Autònomes per a l’atenció social a les dones i els  seus fills i filles. Finalment, també han desaparegut els programes de formació i recolzament a l’ocupació. La mateixa Yolanda Besteiro, presidenta de la Federació de Dones Progressistes, en unes recents declaracions afirma que "les dones estan denunciant menys i s’estan separant i divorciant menys i conviuen més amb els seus maltractadors, fruit del descens dels recursos de les campanyes de prevenció i també per les retallades en atenció a les víctimes, sobretot en algunes comunitats autònomes i en el medi rural, on s’han tancat cases d’atenció a les víctimes."

Tot això, unit a l'acomiadament fàcil –especialment de les dones- i a la pèrdua de drets que Rajoy ha  imposat amb la seva Reforma Laboral, està dissuadint a moltes dones de denunciar que estan sent víctimes de la violència de gènere i augmentant el risc que corren tant elles com els seus fills i filles. Segons l’opinió de Besteiro, aquests condicionants s’uneixen al fet que, per culpa de la crisi, les dones tenen "menys recursos per atendre la seva situació de vulnerabilitat fruit de la violència de gènere que estan patint" i també tenen "menys oportunitats econòmiques", de manera que no posen punt i final a aquesta situació. "Opten per aguantar el maltractament, entenent que ho fan pel bé dels seus fills i per tenir les necessitats bàsiques cobertes".

Les dades són molt alarmant: de les 46 dones assassinades a Espanya durant 2012, només vuit havien denunciat el seu agressor, i quatre tenien mesures de protecció en vigor que els seus agressors van incomplir, un d’ells sense consentiment de la víctima i tres amb la seva aprovació. La veritat és que han disminuït les denúncies per violència de gènere. Des de gener de 2007 fins a juny de 2012 s'han presentat 735.664 denúncies per violència de gènere a Espanya. Entre gener i juny de 2012 s'han registrat 63.599 denúncies. Les trucades al telèfon 016 estan baixant a un ritme més que preocupant (només 4.322 trucades davant de les més de 6.500 del mateix mes de l’any passat).

Els socialistes defensem el manteniment de tots els drets que les dones havíem aconseguit com a conseqüència d’una lluita històrica de moltes generacions i denunciem les retallades del Govern del PP en matèria de prevenció de violència de gènere. Així mateix, continuarem fent propostes en positiu per aconseguir que el mercat laboral no discrimini a les dones i rectifiqui l’efecte pervers que la reforma laboral de Rajoy ha tingut sobre les dones en disparar l’atur femení fins a xifres i registres històrics mai assolits.

Article d'Aurora Rodríguez publicat al diari Més Tarragona 

ESCOLA GIL CRISTIÀ: PARLEM DE NENS, NO DE SARDINES

“Convergència i Unió proposa un model educatiu d’interès públic. Aquest model educatiu garanteix els drets i les llibertats a l’educació, especialment el dret constitucional dels pares a elegir l’escola dels seus fills i filles”. Són paraules literals del programa electoral amb el que CiU es va presentar a les recents eleccions al Parlament d’ara no fa ni cinc mesos. L’altra dia un dels pares de l’escola Gil Cristià em va donar el programa en qüestió, que va rebre a casa seva durant la campanya electoral, i em preguntar: “perquè no compleixen ara amb el que diuen defensar?”

I és que el que està fent la Generalitat amb l’escola Gil Cristià no té nom. De fet, subratlla la diferència que hi ha entre entendre la política com un compromís de servei al ciutadà i la decisió d’un buròcrata de Barcelona que, d’esquenes al territori, elimina escoles amb base a estranys criteris tècnics perquè pensa que enlloc de nens està parlant de sardines. Fruït d’aquesta segona concepció, la consellera Rigau es va despenjar ara fa unes setmanes amb unes declaracions en les què afirmava que el seu Departament pensava suprimir la matriculació de P3 (per tant, a curt termini acabar amb els centres) d’una sèrie d’escoles catalanes, entre les quals l’escola Gil Cristià de la Selva del Camp.

Quin criteri se’ns dóna per justificar aquesta decisió unilateral? Que a la Selva hi ha una “davallada demogràfica molt gran”, segons el mateix Departament. Mentida. Mentida o desconeixement de la realitat que viu al poble, que la veritat no sé què és el pitjor. Precisament, la Selva del Camp és un municipi amb una demografia a l’alça que, per exemple, el curs passat va registrar una matriculació de més de 60 alumnes de P3. Si es tanca l’escola Gil Cristià la resta de centres no seran capaços per sí mateixos d’absorbir aquesta demanda i això ho hauria de saber la consellera.

Però és que hi ha a més un intangible que els buròcrates no podran entendre però que la gent de la Selva sí que comprendrà. L’escola Gil Cristià, com tants centres catalans, és obra directa de l’esforç de molts pares i mares que en el seu moment van suplir amb el seu compromís i treball la tasca que no feien les administracions públiques. Parlem d’un centre de més de 30 anys d’història que està plenament arrelat al poble, parlem de nens, de pares i mares, de la comunitat educativa i, sobretot, parlem del sentiment de tot un poble. Ho entén això la consellera?    

Suposo que des de CiU ens diran que la culpa de tot és Espanya però crec que si de veritat afirmen estimar tant Catalunya com diuen de paraula tenen una oportunitat immillorable de demostrar-ho. La setmana passada el Parlament de Catalunya va aprovar una proposta de resolució que demana garantir la continuïtat del centre i mantenir, per al curs vinent, les tres línies de P3 a les escoles Abel Ferreter i Gil Cristià, escoles de prestigi i de titularitat pública de la Selva del Camp. No em puc ni imaginar que aquells que s’omplen la boca parlant d’amor a la pàtria es passin per l’arc del triomf una resolució del Parlament que és l’expressió de la sobirania popular del poble de Catalunya. Per tant, estic convençut de què l’escola Gil Cristià té futur, com es mereix.

I és que si finalment obvien les mateixes resolucions del Parlament, senyors de CiU, tan sols demostraran un cinisme polític insuperable i un menyspreu absolut a tots i cadascuns dels veïns de la Selva del Camp. Senyor Puig -alcalde de la Selva- Senyora Rigau, un poble que tanca les seves escoles és un poble, un país, que no té futur.

Article d'opinió de Josep Masdeu publicat al Diari de Tarragona 

CIU NO COMPLEIX AMB EL CAMP DE TARRAGONA

Tots recordareu el solemne compromís de l’aleshores candidat de CiU a la presidència de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, en el debat electoral previ a les eleccions: “si jo sóc president i CiU guanya les eleccions em comprometo a reduir l’atur a la meitat durant aquesta propera legislatura.” Tres anys després d’aquesta afirmació categòrica l’atur no tal sols no s’ha reduït a la meitat sinó que s’ha incrementat fins a límits històrics mai assolits. Des de que Mas és president i CiU torna a governar la Generalitat l’atur s’ha incrementat a les comarques tarragonines en un 21% i ha crescut en més de 10.000 persones fins superar els llindar dels 60.000 aturats. El pitjor és que no hi ha ni el més mínim rastre de què aquesta destrucció d’ocupació s’hagi d’aturar.

Una segona conseqüència molt negativa d’aquests que prometien fer més amb menys és l’augment més que alarmant de la pobresa a la nostra societat. Així, a les comarques del Camp de Tarragona l’índex de risc de pobresa s’ha elevat fins al 33% de la població i a les Terres de l’Ebre fins al 37%. Les taxes més altes de tot Catalunya!  (la mitjana és del 22%)

I mentre l’atur, la pobresa  i les desigualtats creixen com l’escuma, que fan Mas, el seu Govern i els diputats de CiU per Tarragona per pal·liar aquesta situació? Res de res. Més aviat menys que res, perquè unilateralment van decidir suspendre a darrera hora la cimera social a la que es van comprometre i que havia de posar damunt la taula mesures concretes per lluitar contra l’atur i l’empobriment d’àmplies capes de la població. És que hi ha algun motiu per suspendre aquesta cimera quan tenim a Catalunya més de 800.000 aturats dels quals més de la meitat són de llarga durada i ja no perceben cap prestació?

Com es possible que se suspengui aquesta cimera social quan, al mateix temps, s’impulsa el Consell Assessor de la Transició Nacional?

Sintetitzant en poques paraules el que està passant: tenim un govern amb prioritats equivocades.

I aquí al Camp de Tarragona a què dediquen el seu temps i suposo que esforços, els representants del Govern? Algú sap com es diu el delegat de la Generalitat al Camp de Tarragona? I els delegats territorials de les diferents conselleries? No crec que ho sàpiga gaire gent perquè la seva absència en la activitat  pública  supera tots el que havíem vist fins ara. De fet, la darrera vegada que vaig veure als mitjans de comunicació al delegat del Govern en qüestió amb els seus delegats territorials era en una calçotada organitzada per CiU. Com a bona vallenca em sembla fabulós que el senyor delegat i la seva gent gaudeixin d’una bona calçotada però crec que la immensa majoria de vosaltres coincidireu amb mi en què no ens cal tenir una representació del Govern de la Generalitat al territori tan sols perquè vagin menjant calçots. Volem, necessitem, saber que estan treballant per al nostre territori. Sabem que no son moments de grans inversions i de grans anuncis -Barcelona Word a part-, és el moment de les persones, d’intentar minimitzar les conseqüències de la crisi i  de recolzar als que més ho necessites, a més de pagar els deutes, es clar!

Acabo, i no vull deixar de  reconèixer una de les activitats de la delegació de la Generalitat al Camp de Tarragona,  distribuir una revista institucional.  Sabeu com es diu aquesta revista? “Èxit”. Èxit, en unes comarques on ja tenim més de 60.000 aturats registrats i on el  33% de la població està en risc de pobresa que vol dir que els seus ingressos anuals son menors a 7.330 euros anuals segons dades de Càrites d’aquesta mateixa setmana. En fi...

     

Article d’opinió de Núria Segú publicat al setmanari El Vallenc 

LA PARTE CONTRATANTE DE LA PRIMERA PARTE

“La parte contratante de la primera parte es la parte contratante de la segunda parte...”, aquest és l’inici d’un grotesc diàleg de la pel·lícula Una noche en la ópera dels germans Marx on els protagonistes van llegint les clàusules d’un contracte on, al final, no s’entén res de res.

Semblava un sarcasme difícil de superar però el PP, i aquest Govern de Rajoy, no coneixen límits a l’hora de saltar-se qualsevol atisbe, per mínim que sigui, d’autoritat moral. Així, la secretaria general del PP, la inefable Maria Dolores de Cospedal, en ser preguntava sobre els pagaments i indemnitzacions del Partit Popular a Luis Barcenas, va respondre literalment el següent: “la indemnización que se pactó fue una indemnización en diferido en forma efectivamente de simulación, simulación de lo que hubiera sido en diferido en partes de lo que antes era una retribución.” Toma del frasco Carrasco! Algú ha entès alguna cosa? No. Però aquest devia ser l’objectiu de la senyora Cospedal (més enllà de fer un homenatge encobert als germans Marx), tot per ocultar o tractar de justificar que mentre la immensa majoria de la població s’ha vist greument perjudicada per la crisi i per les errònies polítiques que ha impulsat el Govern de Rajoy, el PP ha pagat 200.000 euros anuals a Luis Barcenas fins abans d’ahir.

La veritat, però, és que la senyora Cospedal va protagonitzar quasi un acte de valentia i heroisme en referir-se a Luis Barcenas, a qui definia com “ese señor”, si ho comparem amb l’actitud de Mariano Rajoy, president del Govern i cap de files del PP. L’actitud del senyor Rajoy es limita a no dir res d’aquest escàndol que ha tingut conseqüències internacionals de pèrdua de prestigi per Espanya i que ha catapultat la preocupació dels ciutadans per la corrupció a màxims històrics mai assolits, tal com ha mostrat la darrera enquesta del CIS. Un escàndol aquest protagonitzat per l’antic home de confiança de Rajoy a la sala de comandament de les finances del PP. Per no dir res, ni tan sols el cita. Increïble! Sembla que Rajoy, perdut en el seu particular Olimp dels Déus, pretén resoldre els problemes per la via d’ignorar la seva existència i culpabilitzant a aquells que treuen l’escàndol a la llum a la llum pública. Un recurs que els mediocres i els covards de tots els temps han utilitzat des de la negre nit de la història.  

En realitat el que ha passat està molt clar malgrat que els estrategs del PP intentin ocultar el que hores d’ara ha entès qualsevol ciutadà que hagi cursat estudis de primària. Primer, que quan va esclatar l’escàndol, Rajoy va donar tot el seu suport a Barcenas de qui va afirmar que “nunca podrán demostrar que Barcenas no es inocente.” Segon, que van tractar d’ocultar que durant el temps en què Barcenas va controlar les finances del PP va acumular una fortuna milionària en comptes suïssos, per tant sense contribuir a Espanya, i que va utilitzar l’amnistia fiscal del PP per regularitzar 10 milions d’euros com va reconèixer l’advocat de “ese señor”. Tercer, que tot aquest fabulós enriquiment personal, mentre era gerent i tresorer del PP, curiosament es fruït d’unes “acertadas operacions financieras” (només els falta dir que és conseqüència de l’atzar i que ha estat sense voler). I quart, que malgrat voler negar aquestes evidències, el PP ha continuat pagant a Barcenas la seva Seguretat Social i 21.300 euros mensuals fins fa quatre dies.      

Creuran Rajoy i el PP que els ciutadans som imbècils? Si no poden resoldre el drama de l’atur ni complir ni una sola de les seves promeses electorals mostrin, senyors del PP, una mica de respecte per les persones a les que diuen representar i no intentin justificar allò que hores d’ara ja és una vergonya inqualificable. Algun dirigent de la òrbita de Rajoy ens podria explicar perquè el PP va pagar aquesta sou superlatiu a Barcenas fins i tot quan “ese señor” va ser imputat per la justícia en presumptes trames corruptes?

I mentre les coses continuen a pitjor per al comú dels mortals, “la parte contratante de la primera parte” va consolidant-se i prenent forma. Almenys els germans Marx feien gràcia...

Article de Maria Jesús Sequera publicat al diari Més Tarragona 

EL PSC DENUNCIA QUE CIU I ERC HAN IMPEDIT LA COMPAREIXENÇA DEL CONSELLER VILA PER TAL QUE DONI EXPLICACIONS SOBRE EL PROJECTE DE BCN WORLD

El diputat socialista per Tarragona, Xavier Sabaté, ha defensat aquest matí, en el si de la Comissió de Territori i Sostenibilitat, la compareixença del titular del Departament, el conseller Santi Vila, per tal que expliqui totes les implicacions del projecte de BCN World als municipis de Vila-seca i al de Salou (la modificació de la legislació urbanística, afectacions mediambientals, proveïment i sanejament d’aigua, proveïment d’energia, mobilitat viària, etc.)

Sorprenentment, CiU i ERC s’hi han oposat amb l’argument que qui ha de comparèixer és el titular d’economia, el senyor Mas Colell. Els vots de convergents i republicans han sumat més que no pas els de la resta de grups.

En aquest sentit, Xavier Sabaté ha manifestat “no entendre les raons per les quals CiU i ERC s’han oposat a la compareixença del conseller que més pot respondre a les nombroses incògnites que planen sobre el projecte. Lamentem que ERC contribueixi a l’obscurantisme en aquesta matèria.”

Sabaté ha afegit que “creiem que és una visió miop la de CiU i d’ERC que tampoc convé a la mateixa empresa a la qual no dubtem que interessa eliminar qualsevol dubte i generar el màxim de confiança entre els seus potencials clients.”

“Sabem, ha dit Sabaté, que ja s’intenten comercialitzar habitatges i que es vol projectar una bona imatge de l’empresa. Doncs bé, la pitjor política d’imatge és la de sembrar o no aclarir dubtes. Així que reclamem, per a la bona marxa -que desitgem- del projecte, la màxima transparència en tot el procés.”

En la sessió de la tarda, a la Comissió d’Economia, els socialistes s’han sumat a la proposta d’ICV perquè comparegui el conseller d’economia, una proposta que s’ha aprovat per unanimitat. Malgrat això, segons Sabaté, això no resoldrà les demandes d’informació. “No m’imagino al conseller d’economia explicant com té previst el Govern resoldre els problemes viaris, d’infraestructures d’aigua, d’energia i residus, entre d’altres, així que si el conseller Vila no compareix farem les preguntes que convingui sobre com pensa resoldre el seu Departament els nombrosos problemes que tot gran projecte comporta.”

ERISA DE CONSTANTÍ

Xavier Sabaté ha presentat també la proposta de resolució del PSC que s’oposava a la privatització de l’empresa Ecoparc de Residus Industrials (ERISA) a Constantí. Sabaté ha lamentat que ERC i CiU s’hagin oposat a aquesta proposta perquè “no estem parlant d’una infraestructura qualsevol sinó d’una instal·lació sensible que no pot estar sotmesa a la lògica del lucre que comporta tota empresa privada.”

Sabaté ha afegit que “es ven a preu de ganga (ens ha costat als ciutadans més de cent milions d’euros i es ven per quaranta), una instal·lació amb repercussions sobre el medi i sobre els ciutadans, que si arriba a ser privada procurarà retallar totes les despeses possibles, fins i tot les de personal així com les aportacions que venia fent l’Ajuntament de Constantí.”

Finalment, Sabaté ha lamentat que s’hagi rebutjat també quelcom que figurava en la proposta com és “la participació dels treballadors i de l’Ajuntament en els òrgans de direcció de l’empresa que hauria de continuar sent pública o mixta amb majoria de capital públic per garantir que primaran els interessos generals i públics per damunt de qualsevol altre de privat.”

LLOTS DE FLIX

Xavier Sabaté també ha intervingut en la fixació de la posició del grup del PSC respecte a una proposta d’ICV sobre l’extracció dels llots tòxics del riu Ebre a Flix que ha començat fa pocs dies. El PSC ha votat a favor de la proposta que anava en el sentit de posar en marxa la Comissió de Seguiment prevista i que encara no s’ha posat en marxa “perquè la participació i la transparència són la garantia que les coses es fan ben fetes.”

FRACKING I SOLIDARITAT AMB FLIX

La proposta del PSC que ha defensat Sabaté defensant que s’aturessin les prospeccions de fracking al nostre país ha estat derrotada pels vots de CiU i PP.

Xavier Sabaté ha lamentat aquesta “manca de visió de CiU i el PP apostant encara per les energies fòssils, velles i brutes que contribueixen al canvi climàtic i la falta d’aposta per les energies renovables.”

“És la del PP i CiU una visió antiga d’una dreta miop que no sap mirar al futur. Invito a la dreta de Catalunya que imiti la dreta intel·ligent del centre i del nord d’Europa que aposta per les energies renovables i es proposa decididament limitar i abandonar progressivament les energies velles dels combustibles fòssils i de l’urani.”

Finalment, el diputat socialista ha expressat en les tres Comissions en què ha intervingut avui –Territori i Sostenibilitat, Empresa i Ocupació i Economia- la seva “solidaritat amb els regidors i l’alcalde de Flix que es troben en vaga de fam a l’Ajuntament i ha fet una crida a l’empresa ERCROS a ser responsable per restituir tots els llocs de treball així com a col·laborar en el redreçament econòmic a partir de les instal·lacions de què disposa i que ha d’oferir amb generositat a les iniciatives industrials que es proposin.”     

EL PSC DENUNCIA QUE LA REFORMA LOCAL DEL PP POT SUPOSAR LA PÈRDUA DE 2.500 LLOCS DE TREBALL PÚBLICS A LA DEMARCACIÓ DE TARRAGONA

El secretari de política municipal de la Federació del PSC del Camp de Tarragona, Josep Masdeu, ha alertat avui que “la posada en marxa de la reforma local que vol imposar el Govern del PP, a nivell de les comarques tarragonines, pot suposar la pèrdua d’uns 2.500 llocs de treball en l’àmbit municipal. Per tant, estem davant d’un nou greu error del PP que tan sols implicarà més atur, més privatitzacions i menys serveis municipals públics.”

Masdeu ha reiterat el “rebuig absolut” del PSC a aquest reforma del PP que suposa “l’atac frontal més gran al municipalisme des de la recuperació de la democràcia.”

“És fals l’anunci del ministre Montoro de què amb aquesta reforma ens estalviarem més de 7.000 milions d’euros. Cal tenir present que el ministre en qüestió s’ha destacat per no encertar cap ni una de les previsions econòmiques que ha fet, ni una per casualitat. Jo aconsello al ministre que es dediqui a treballar per garantir uns serveis municipals públics de qualitat enlloc d’intentar exercir d’oracle de Delfos.”

Segons Josep Masdeu la gran aposta de la reforma és estalviar en sous d’alcaldes i regidors. “Doncs bé, potser el senyor Montoro desconeix que actualment el 85% dels regidors no cobren. Potser el ministre hauria de trepitjar una mica de territori abans de fer afirmacions categòriques irreals.”

El PSC adverteix que darrera d’aquesta reforma del món local promoguda pel PP s’obre la porta a la privatització dels serveis públics municipals. “Com a conseqüència d’aquesta privatització tindrem més costos ja que s’hauran d’incloure els marges de benefici de les empreses privades que prestin aquests serveis que fins ara han assumit els ajuntaments. Tot plegat, un nou despropòsit del PP que és un autèntic torpede directe a la línia de flotació dels ajuntaments tarragonins”, ha emfatitzat el secretari de política municipal de la Federació del PSC del Camp de Tarragona.

ELS “CICLISTES”

Els “ciclistes”. Així els anomena el sociòleg Zygmunt Bauman en el seu darrer assaig. Es refereix Bauman a la nova casta que ha generat aquest afany per l’enriquiment ràpid i el culte al consumisme com a valors absoluts que hem patit aquests darrers anys. Són aquells que s’agenollen davant dels seus superiors però que trepitgen als seus subordinats. Són aquells que encara ara continuen cobrant salaris i primes desorbitades quan l’atur es multiplica al seu voltant i mentre censuren que el regidor d’un poble petit percebi 20 euros per assistir al ple municipal. Són els que es mostren implacables amb els altres i ultracondescendents amb ells mateixos. Són, en definitiva, una versió actualitzada dels “homes del sí” de Bertold Brecht.   

Mireu, ara fa uns dies em va aturar una persona pel carrer i em va dir exactament el següent: “quan acabarà aquesta merda, senyor Ballesteros?”. Aquesta persona estava, literalment, al límit: a l’atur, amb la prestació esgotada i vivint de treballs esporàdics i de la solidaritat familiar. “El pitjor de tot és quan penso en els meus fills, és molt dur no poder donar-los el benestar que jo i la meva dona voldríem.” Per desgràcia, el seu drama és el mateix que viuen milions de persones al nostre país. Però, paradoxalment, aquesta realitat tan tràgica conviu amb una acumulació de riquesa sense precedents per part de l’equivalent a menys de l’1% de la població que ha vist com els seus emoluments desmesurats continuen creixent, tot i la crisi.   

En contra del que, fins i tot, sembla que s’hagi posat de moda crec que la solució a tanta injustícia passa per reforçar l’acció política enlloc de deixar els interessos generals en mans de grups oligàrquics que no responen a cap control democràtic. Un dels principals problemes que tenim avui és la pèrdua de poder real que ha experimentat la política. Un poder (entès com la capacitat real per actuar sobre la realitat) que han guanyat determinats sectors que només entenen a les persones com a instruments en funció de la utilitat econòmica que en puguin treure. I si no en treuen cap ni una, com a res.

Un jove em preguntava ahir mateix perquè havia d’anar a votar si després organismes com el Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial o els especuladors que sacsegen la prima de risc ens imposen les seves decisions. “Has d’anar a votar per la mateixa raó que surts al carrer a protestar contra les injustícies, per una exigència ètica”, li vaig dir.    

Els socialistes reivindiquem, ara més que mai, l’acció política per transformar la societat. Això ara a Catalunya vol dir que tots els nens han de poder gaudir d’una alimentació adequada (com pot ser que una cinquena part dels nens catalans visquin en famílies amb risc de pobresa i que algunes organitzacions com Caritas hagi alertat de casos de malnutrició infantil?), vol dir que cap català s’ha de quedar sense cap ingrés econòmic mínim garantit i vol dir que totes les famílies han de tenir un habitatge on poder viure amb dignitat. Utilitzar la crisi com a excusa per no acceptar uns mínims bàsics tan elementals com aquests és pervers. Els socialistes no ens resignem a acceptar-ho perquè no està bé, no és just i és repugnant que aquestes coses passin.  

Aquest procés de regeneració moral l’hem de fer amb autocrítica del que no hem fet bé des de l’esquerra, sí, però també conscients que cridar als carrers i després “passar” d’anar a votar no solucionarà res. Si no ens impliquem en tots els nostres àmbits de vida i després no actuem amb coherència amb aquests valors que afirmem defensar, els “ciclistes” i aquells que marxen d’excursió a Andorra, Suïssa o d’altres paradisos fiscals per ocultar els seus diners disposaran de tot el poder per continuar fent i desfent sense donar explicacions a ningú.  

Article d'opinió de Josep Fèlix Ballesteros publicat al Diari de Tarragona 

EL PSC DENUNCIA LA INACCIÓ DE LA GENERALITAT AL CAMP DE TARRAGONA

“Avui volem denunciar la manca d’acció, més aviat la inacció, del Govern de la Generalitat al Camp de Tarragona. Els socialistes afirmem que el Govern està desbordat per la situació, que té paralitzada la seva obra de Govern, i que és incapaç de fer front a aquesta tessitura”, així de contundent s’ha manifestat la diputada socialista, Núria Segú, en acabar la reunió de treball que avui han mantingut els diputats al Congrés i al Parlament i els senadors que el PSC té a la demarcació de Tarragona.

Segons ha alertat Núria Segú, “la vessant més dramàtica d’aquesta inacció absoluta és l’augment de l’atur que ja supera les 60.000 persones al Camp de Tarragona. Això suposa un increment del 21% en el nombre d’aturats tarragonins des de que Artur Mas és president del Govern, el mateix Artur Mas que va prometre reduir l’atur a la meitat.”

L’altra dada molt preocupant és l’augment de l’índex de risc de pobresa que al Camp de Tarragona és del 33% i a les terres de l’Ebre del 37%, molt per sobre de la mitjana catalana que és del 22%. “A la província de Tarragona registrem un augment de la pobresa per damunt de la mitjana del país. I quina resposta trobem per part del Govern a aquesta situació? La supressió unilateral per part de la Generalitat de la cimera social que havia de posar el fil a l’agulla a aquest augment de l’atur i la pobresa.”

Finalment, el PSC ha denunciat la “nul·la” influència del territori en el Govern de CiU. “No hi ha ni consellers tarragonins al Govern, el delegat del Govern al Camp de Tarragona està desaparegut, els diputats tarragonins de CiU al Parlament no diuen res...”

Davant d’això el PSC s’ha compromès a impulsar dues iniciatives. La primera, demanar que es reactivi amb caràcter d’urgència el Pla Estratègic del Camp de Tarragona, actualment paralitzat pel Govern, a fi i efecte de crear ocupació i sumar esforços per generar sinèrgies en aquells àmbits productius que són propis de Tarragona.

En segon lloc, “el grup socialista demanarà al Parlament que s’impulsi el projecte del Logis Penedès, el que serviria per crear nous llocs de treball en la comarca tarragonina més castigada per l’augment de l’atur, i també que s’aprovin mesures concretes per reactivar econòmicament la comarca de la Ribera d’Ebre.”

Finalment, Núria Segú ha emplaçat al delegat del Govern de la Generalitat al Camp de Tarragona “a què ens expliqui que pensa fer la Generalitat en el nostre territori aquesta legislatura. Com està el tema de BCN World? Perquè no en sabem res... Com pensen reduir l’atur a les nostres comarques? I lluitar contra l’increment de la pobresa? I els impagaments de la Generalitat als Ajuntaments tarragonins? De moment, l’única certesa que tenim és que tots els consellers de la Generalitat han presentat les seves prioritats per aquests quatre anys i Tarragona i la seva gent no surten per enlloc”, ha conclòs la diputada socialista. 

DRET A DECIDIR: SENY, COHERÈNCIA I SENTIT COMÚ

Aquesta setmana el Parlament de Catalunya ha aprovat per àmplia majoria (104 vots a favor, i tan sols el PP i Ciutadans en contra) una proposta de resolució del PSC que demana iniciar el diàleg amb el Govern de l’Estat per organitzar aquesta legislatura una consulta vinculant, legal i acordada en relació al futur de les relacions entre Catalunya i Espanya.

Amb aquesta proposta els socialistes no vam fer res més que presentar al Parlament de Catalunya allò que altres grups van presentar al Congres de Diputats i així  ser coherents amb la votació afirmativa que van fer els nostres diputats al Congrés.

Cal recordar que recentment el Parlament de Catalunya va aprovar una Declaració de Sobirania unilateral i il·legal  que no va comptar amb el vot dels socialistes, qüestió de la que també vaig tenir la oportunitat de parlar des d’aquesta tribuna.  Doncs bé, poques setmanes després CiU, al Congres de Diputats presenta un altre text sobre el dret  a decidir i sobre una consulta legal i acordada, just el  que els socialistes catalans havíem defensat al Parlament i que la mateixa CiU i ERC havien rebutjat.

Vaja que CiU al Parlament de Catalunya presenta un text i al Congres de Diputats un altre, els que sempre s’han omplert la boca criticant als socialistes catalans, ara resulta que en un tema tant cabdal voten una cosa a Catalunya i una  altre a Madrid.

Els socialistes catalans tenim en aquest tema tant a Madrid com a Catalunya una  posició  clara i inequívoca: Sí a la consulta i la decisió democràtica dels catalans i no a les aventures, a la confrontació i al “xoc de trens.”

Mireu, el tema és molt important com per jugar als subterfugis i a les apel·lacions sentimentals que després no porten enlloc. Els socialistes apostem pel diàleg i pel sentit comú. En la nostra opinió és un error tant la declaració unilateral de sobirania que van impulsar unilateralment CiU, ERC i ICV (passant-se per l’arc del triomf la legalitat), com el NO permanent per resposta del PP que ni tan sols reconeix interlocutors i que menysprea la voluntat democràtica dels catalans.

I un cop dit això, i argumentada la posició del PSC en relació a aquesta qüestió, vull tornar a posar a relleu que mentre dediquem grans esforços i debats sobre el dret a decidir en aquests moments a Catalunya ja hi ha més de 800.000 ciutadans que no tenen dret a decidir sobre la seva vida material perquè no tenen feina (110.000 persones més que l’any passat). Així mateix, la immensa majoria de catalans han vist com baixen els seus salaris, les seves pensions, com es retallaven beques, prestacions, ajudes i com pujaven impostos i factures. Això amb serveis essencials com la sanitat i educació públiques amb S.O.S. per les retallades des de fa temps.

Tenint en compte que el Parlament de Catalunya és la representació de la voluntat popular dels catalans potser seria més assenyat, donada la gravetat de la situació, adreçar tots els esforços en intentar pal·liar els efectes devastadors que la crisi té sobre la vida quotidiana de la gent i impulsar mesures proactives per mirar de generar ocupació i reduir la desmesurada taxa d’atur que patim a Catalunya (no tenia Artur Mas la formula màgica per reduir l’atur a la meitat, segons ens va prometre el 2010)?

I mentre l’atur continua superant sostres històrics i la vida del comú dels catalans pateix una autèntica odissea per arribar a final de mes, CiU i ERC continuen dedicant els seus esforços a crear el Consell Assessor de la Transició Nacional...

Article d'opinió de Núria Segú publicat avui al setmanari El Vallenc 

QUI NO TÉ FEINA EL GAT PENTINA

La frivolització constant de la justícia, amb anuncis continus d’interposició de querelles criminals per a tota mena de casos, converteix aquest pilar fonamental de la democràcia en un grotesc espectacle públic i mediàtic.

Aquesta és una pràctica sovint utilitzada per aquells que els convé la màxima de l'embolica que fa fort; estratègia habitual per fugir d’estudi. Quan es tenen greus problemes de credibilitat en la gestió, quan s’actua amb absoluta incompetència, res millor que muntar un bon sarau, res millor que una mica de teatre.

El govern tripartit de dretes de l’ajuntament de Cambrils de CiU, el PP i la PLIC porta un llarg historial en aquest tipus d'actuacions. Al llarg del seu mandat d’un any i nou mesos, s’han dedicat sistemàticament, a insultar i a amenaçar als responsables del govern anterior, i, especialment, a la meva persona. Ens han habituat a menysprear l’acció de govern, àmpliament reconeguda arreu com una etapa d’enorme progrés i projecció de la ciutat, per la creació i la posada en marxa de multitud de serveis públics i per la construcció de molts d’equipaments que avui dia gaudeix la ciutadania, si finalment no opten per tancar-los. Mercè Dalmau i el govern que encapçala sembla que només té l’objectiu de justificar el desmuntatge sistemàtic d’aquella gestió  amb la voluntat de cercar contínuament l’enfrontament amb algú i la recerca constant d'un enemic a qui carregar totes les culpes.

El darrer capítol d’aquesta història de “bon rotllo” entre ells i jo mateix, és l'anunci de l'“estudi d’una possible interposició d’una querella”, motivat per unes declaracions meves relacionades amb l’atorgament d’una llicència urbanística a un establiment hoteler.

Per a qui en vulgui saber més, en faig uns breus aclariments: La construcció d’un equipament hoteler o la seva ampliació, segons normativa del Pla General de Cambrils, ha de venir, obligatòriament, acompanyada per la creació de places d’aparcament. Un número de places proporcional a la nova superfície construïda. En el cas particular d’aquesta llicència, es necessitaven 40 places.

La normativa també diu que, desenvolupant una ordenança específica, podrà compensar-se la construcció de les places per un aval econòmic, la quantia del qual serà proporcional al valor real equivalent a la construcció dels aparcaments.

En relació al tema de la nova llicència que vaig denunciar, les preguntes que el govern municipal hauria de contestar serien les següents:

-És veritat que s’ha donat la llicència sense haver desenvolupat i aprovat l’ordenança que hauria de regular el canvi de l’obra per l’aval?

-És veritat que s’han denegat llicències en altres llocs, per temes comercials i hotelers, als quals no se’ls ha donat la possibilitat d’exercir la mateixa fórmula compensatòria?

-És veritat que la llicència s’ha donat amb una celeritat inusual si ho comparem amb altres casos? Aquest és un aspecte contrastat i confirmat personalment des de les àrees tècniques i jurídiques de la Casa.

-És veritat que el cost calculat per plaça d’aparcament és de 1.383'77 euros? Certament, l’informe tècnic d’urbanisme marca aquest preu, però parla de places en superfície i d’obres d’arranjament mínimes a un solar municipal. Que algun constructor expert ens digui el valor real per plaça per un aparcament a construir.

-És veritat que el solar proposat és en sòl públic, al qual no s’ha donat encara cap destinació per ser un possible espai per construir equipaments?

-És veritat que l’obra, de la llicència de la que parlem, està afectada per la línia ZMT (Zona Marítimo Terrestre) i que, per tant, s’ha d’emetre informe obligatori per part del Servei de Costes? No és veritat que, en el moment de donar-se la llicència, es desconeixia la resolució d’aquest informe?

-I finalment, i suposo que aquest és el motiu de la “rabieta” del govern de Cambrils, no és veritat que un familiar directe d’una regidora d'aquest govern treballa en càrrecs de responsabilitat a l’empresa propietària o gestora de la cadena hotelera en qüestió?

M’agradaria que el tripartit de dretes que encapçala Mercè Dalmau contestés a les preguntes i ens expliqués què considera susceptible de denúncia en forma de querella.

Deploro la política basada en el desprestigi personal dels responsables polítics. Estic convençut que podria fer una llarga llista de les galindaines que m’han dedicat en cada una de les seves cultivades intervencions; sembla que el raser l’apliquen en funció del seu particular criteri.

Finalment, i més enllà del temps breu que he dedicat a escriure aquest article, allò veritablement que em preocupa és l’acció de govern d’aquesta gent que ens governa perquè els seus sermons tan se me’n donen. Està clar que qui no té feina, el gat pentina.

Article d'opinió de Robert Benaiges publicat al Més Tarragona 

NÚRIA SEGÚ: “AVUI S’HA APROVAT AL PARLAMENT L’INICI DE LA PRE-INSCRIPCIÓ DE P3 A L’ESCOLA GIL CRISTIÀ DE LA SELVA DEL CAMP”

El ple del Parlament s’ha pronunciat avui sobre l’obertura de la pre-inscripció de P3 per al curs 2013-2014 a l’escola Gil Cristià per garantir la continuïtat del centre i sobre el manteniment per al curs vinent de les tres línies de P3 a les escoles de titularitat pública de la Selva del Camp.

La primera proposta ha obtingut 63 vots a favor, 50 en contra (els diputats de CiU) i 20 abstencions (els diputats d’ERC). La segona proposta ha estat rebutjada per 63 vots a favor, 70 en contra (CiU i ERC) i cap abstenció.

En relació a aquesta qüestió, la diputada del PSC al Parlament, Núria Segú, ha denunciat “el canvi de vot al darrer minut d’ERC al Parlament a la proposta que demanava el manteniment de l’escola Gil Cristià de la Selva del Camp. Avui ERC ha sacrificat aquesta escola de la Selva del Camp a l’altar del pacte que manté amb CiU a Catalunya.”

En concret, la diputada socialista ha explicat que ERC s’havia compromès a votar a favor del punt de la moció que demanava que s’obrís la preinscripció de P3 a aquest centre educatiu el curs vinent, 2013-2014.

“ERC s’havia compromès amb els pares de l’escola a aprovar aquest punt de la moció. Doncs quina ha estat la nostra sorpresa quan a l’hora de la votació ERC ha fet marxa enrera, in extremis, i s’ha abstingut d’aquest punt i ha votat en contra del segon que demanava el manteniment de l’oferta pública de P3 al municipi.”

El PSC i la resta de grups, tret de CiU i d’ERC, han votat a favor de mantenir l’escola i les seves tres línies de P3 tot acceptant la proposta de col·laboració econòmica de l’Ajuntament.

La diputada socialista ha subratllat que, a diferència d’aquesta escola de la Selva del Camp, ERC si ha votat a favor del manteniment d’altres escoles catalanes que CiU vol suprimir. “Per tant, al final els ciutadans de la Selva del Camp pagaran la factura del matrimoni polític que mantenen de facto els senyors Mas i Junqueras.”

“Denunciar el vot en contra dels diputats de CiU és quasi anecdòtic. Ja sabem que els diputats tarragonins de CiU sempre s’arronsen quan des de Barcelona els diuen que han d’obviar els interessos dels ciutadans de les comarques tarragonines”, ha afirmat Núria Segú.

Núria Segú ha acabat dient que “no em puc imaginar que el Govern de la Generalitat no faci cas d’allò que ha aprovat el Ple del Parlament avui encara que no seria la primera vegada que incompleix un acord de la Cambra de representació de tots els catalans. Perquè tot i que els socialistes ho considerem insuficient, almenys hi ha un mandat clar de manteniment de l’escola Gil Cristià.”

EL PSC CRÍTICA LA CONFUSIÓ QUE EL GOVERN DEL PP HA GENERAT EN RELACIÓ AL TRAÇAT DEL CORREDOR DEL MEDITERRANI AL SEU PAS PER TARRAGONA

El diputat del PSC per Tarragona i membre de la Comissió de Foment del Congrés, Joan Ruiz, ha lamentat avui “la confusió que el Govern del PP ha generat aquests darrers dies en relació al traçat del Corredor del Mediterrani al seu pas per Tarragona. Com si no hi haguessin més problemes, el ministeri de Foment es despenja dilluns amb un comunicat que assenyala que el traçat del Corredor passaria per Madrid i Saragossa, sense dir res de Tarragona.”



Joan Ruiz es refereix a la nota de premsa que el ministeri de Foment va publicar dilluns en la què es parlava d’un traçat d’Almeria fins a València, de València fins a Madrid, de Madrid fins a Saragossa i d’allà fins a Barcelona i la frontera francesa, excloent el traçat del tram València-Barcelona per Tarragona.


“Vull deixar molt clar que això no és així. Malgrat l’error comunicatiu greu del ministeri de Foment i el silenci dels diputats del PP per Tarragona, el que estableix el projecte rubricat és una ruta alternativa per arribar a Barcelona però tenint com a traçat principal el litoral, i per tant, Tarragona, com és lògic i com sempre hem defensat els socialistes. L’únic que ha aconseguit el ministeri de Foment i el silenci del PP de Tarragona és generar una polèmica absurda.”


Finalment, el diputat socialista ha denunciat “l’aturada de les inversions del ministeri de Foment per desenvolupar els Corredors projectats. En aquests moments, contemplem caigudes en les licitacions d’obres superiors al 60% en relació a l’any passat. Un 60%! I això que l’any passat ja va ser un any molt dolent...”

FRACKING O FRACTURA DEL MODEL ENERGÈTIC

Les futures generacions maleiran la nostra memòria quan pensin en com hem exhaurit recursos naturals finits per fer-ne combustió quan els necessitaran amb molta probabilitat per elaborar productes molt necessaris per a una bona qualitat de vida. A la història cada generació perdona o comprèn les malifetes dels seus avantpassats només si creu que aquells no en sabien més. No serà el cas en el terreny de l’energia perquè el nostre nivell de coneixement avui ja permetria prescindir en bona mesura dels combustibles fòssils. O com a mínim minimitzar el seu consum.


En canvi, l’Agència Internacional d’Energia estima que passarem de l’actual demanda de 87 milions de barrils diaris a 99,7 el 2035. És a dir, seguirem més addictes que mai als combustibles fòssils. Per si no n’hi havia prou, apareix el fracking. És la darrera moda per acabar d’escurar el plat de les velles energies que hauríem de substituir perquè són brutes, contaminants, finites i explotades per monopolis que al seu torn impedeixen el lliure mercat i generen conflictes fins i tot bèl.lics.



El fracking - fractura hidràulica - suposa aprofitar dipòsits en formacions geolò-giques de baixa permeabilitat, normalment pissarres o esquists i consisteix en injectar productes químics amb aigua i arena a elevades pressions fracturant així les roques per extreure el gas o el petroli amb la consegüent contaminació d’aqüífers per causa dels més de tres-cents productes químics usats i movi-ments sísmics que ja s’han detectat en alguns indrets on les prospeccions es duen a terme.

L’interès per disposar de permisos de prospecció creix sobretot a països amb governs tan condescendents i miops com l’espanyol del sr. Rajoy i el català del sr. Mas encara que les expectatives de trobar-ne siguin baixes. A més permi-sos, més valor sembla que adquireixen les societats que els sol.liciten de ma-nera que és possible que ens trobem davant una nova bombolla amb sobreva-loració d’expectatives.

Sorprèn mentrestant que Aràbia Saudí, Qatar i altres països de l’OPEP enten-guin que el seu futur passa per les energies renovables davant l’esgotament de l’energia fòssil. Pensen més ells en les futures generacions que nosaltres ?



El Ministre de Canvi Climàtic i Energia del Regne Unit, Ed Davey, reclama ava-luar els riscos davant, durant i després de les perforacions. El Parlament Euro-peu proporciona una guia als responsables polítics, reguladors i parts interes-sades en l’impacte que té el fracking sobre els ecosistemes i la salut humana. El ministre de recursos naturals de Quebec, Martine Quellet ha prohibit el fracking sense més i a continuació, el govern de Canadà declarà una moratò-ria i la prohibició després d’un estudi de l’Acadèmia de les Ciències de Canadá. Als Estats Units, el governador de Carolina del Nord, Beverley Perdue, ha vetat el fracking i el de l’Estat de Nova York al desembre de 2011, requerí anàlisis exhaustives i la paralització de l’explotació. El juliol de 2011 encara amb Sarko-zy el Parlament Francès prohibí el fracking però no el gas esquist que ho va ser a la Conferència del Medi Ambient del govern de François Hollande el 2012, apel.lant al principi de precaució inclòs a l’article 174 del Tractat de la Unió Europea. Renània de Nord, presidida per Hannelores Kraft (SPD) va a-conseguir la majoria al Bundesrat per prohibir el fracking a nivell federal .

A Cantàbria, el govern regional l’ha prohibit, igual que el d’Aragó amb govern del PP com també la Diputació de Valladolid. Mentrestant, el ministre Soria mi-nimitzava els riscos “no tiene más riesgos que el de cualquier otra producción siempre que se tomen cautelas”.



De sobte, en plena precampanya electoral, el Govern català atorga permisos el 2 d’octubre en una superfície de 50.000 hectàrees a diverses poblacions de les comarques gironines. Un permís d’“investigació que confereix al titular el dret, en exclusiva, a obtenir concessions d’explotació en qualsevol moment de la vigència del permís” -article 9.2 de la Llei 34/1998-. Després publicà dues altres sol.licituds de Montero Energy Corporation per fer prospeccions projectes de 89.683 ha, d’Agramunt fins a Camarasa i Leonardo (76.641 ha, de Gaià a Man-lleu).Així que en total hi ha 200.000 hectàrees susceptibles de ser contamina-des en el seu subsòl.



Diversos moviments socials s’han posat en marxa per oposar-s’hi i els grups parlamentaris de l’oposició han presentat diverses iniciatives per separat - ICV-EUiA, PSC i la CUP - i una de conjunta també firmada per Ciutadans i ERC i el Govern ha aprovat la constitució d’un grup d’experts però els grups parlamenta-ris demanen que la comissió sigui d’estudi i no del Govern sinó del Parlament i amb la màxima transparència i participació d’experts, organitzacions ecologis-tes i representants territorials.



Si alguna cosa positiva té el fraquing és que ens brinda una nova oportunitat per discu-tir sobre el model energètic. I no l’hauríem de malbaratar perquè ara és més impres-cindible. Perquè no podem continuar amb un món brut, insegur, en què l’energia sigui el privilegi d’uns pocs. Hem de construir un món més segur, més net, globalitzar l’accés a l’energia gràcies a la revolució de les renovables que són intensives en coneixement i en formació, amb menor risc, menor cost i amb menor depen-dència energètica.



Mentre s’investiga i s’inverteix en energia contaminant, bruta i finita, es deixa d’invertir en la investigació de la neta i infinita. I en posar en marxa nous mèto-des de gestió com l’energia distribuïda que és l’alternativa als grans monopolis.

A Catalunya necessitem un Govern que aposti per aprofitar les potencialitats de vent, sol i biomassa – que marxi la nostra fusta pels ports de Tarragona i Pala-mós cap a Itàlia és un sarcasme - i que faci una aposta decidida per la investi-gació en les renovables i especialment en eòlica marina en aigües profundes – projecte Zèfir davant l’Ametlla de Mar - en la qual podríem ser capdavanters i que no acaba d’arrencar.

Més que fracturar roques, doncs, necessitem fracturar el model energètic vell per ajudar també a canviar l’actual model productiu causa de la nostra crisi.

Article d'opinió de Xavier Sabaté publicat al Més Tarragona