dijous, 28 de febrer del 2013

ELS VOTS DE CIU I ERC TOMBEN UNA MOCIÓ SOCIALISTA EN CONTRA DE LA PRIVATITZACIÓ D’ERISA A CONSTANTÍ




El diputat socialista per Tarragona, Xavier Sabaté, ha denunciat aquest dijous que els vots contraris de CiU, i l’abstenció d’ERC i del PP, no han fet prosperar l’oposició a la privatització de l’empresa Ecoparc de Residus Industrials S.A. (ERISA), situada a Constantí propietat de l’Agència de Residus de Catalunya.

Sabaté ha recordat que els socialistes consideren aquesta instal·lació “sensible per l’activitat que desenvolupa que arriba fins a les 80.000 tones de residus especials, és a dir, una activitat que genera risc i que no pot estar subjecta a la lògica del benefici privat.”

“La millor manera de garantir que es preservaran els interessos de tota la població i dels treballadors que desenvolupen la seva activitat a l’empresa és que quedi sota la responsabilitat pública així com la representació de l’Ajuntament i els treballadors en el Consell d’Administració que és el que demanàvem en aquesta moció.”

En concret, el punt dos de la moció socialista instava a “paralitzar el procés de venda de l’empresa Ecoparc de Residus Industrials S.A. (ERISA), propietat de l’Agència de Residus de Catalunya a Constantí, i garantir la representació de l’Ajuntament i els treballadors del Consell d’Administració.” 

LA JSC DE TARRAGONA EXPRESSA EL SEU PLE SUPORT A LA VAGA CONVOCADA AVUI A LA URV




La JSC de Tarragona ha mostrat el seu ple i total suport a la vaga universitària convocada avui a la Universitat Rovira i Virgili i al conjunt de les universitats catalanes. Així mateix, des de la JSC es fa una crida als estudiants tarragonins a secundar la vaga i participar en les concentracions convocades a tal efecte.

Pel primer secretari de la JSC, Eloi Menasanch, “es tracta de sortir al carrer i mobilitzar-nos per defensar els nostres drets més essencials, com és el dret a l’educació pública i de qualitat.”

“Des de la JSC volem denunciar les dràstiques retallades que CiU i PP han aplicat en educació, universitats i recerca i desenvolupament. Dues dades ho resumeixen tot: des de que governa el PP el pressupost d’educació s’ha reduït un 46% mentre que la inversió en recerca i desenvolupament ha davallat un 40%.”

Segons denuncien els joves socialistes “aquesta ànsia retalladora de la dreta ha provocat que l’augment exponencial de les taxes universitàries i la supressió quasi total del sistema de beques i ajudes hagi fet inaccessible la universitat per als fills de les classes populars que es veuen obligats a matricular-se de menys crèdits o bé quedar-ne exclosos directament.”

dilluns, 25 de febrer del 2013

MARIA JESÚS SEQUERA: “LA BRETXA SALARIAL ENTRE HOMES I DONES A LA PROVÍNCIA DE TARRAGONA CONTINUA AUGMENTANT”




La senadora socialista per Tarragona, Maria Jesús Sequera, ha denunciat avui que “a la província de Tarragona, com al conjunt del país, les polítiques austericides de CiU i PP estan provocant que la bretxa salarial entre el que cobren els homes i el que cobren les dones hagi augmentat.”

“Així, en aquests moments, de mitjana, una dona tarragonina hauria de treballar quasi tres mesos més que un home per percebre les mateixes retribucions salarials al cap de l’any.”

Maria Jesús Sequera ha afirmat que aquesta tendència es una conseqüència nefasta més de la reforma laboral del PP, “aquesta que diu el senyor Rajoy que funciona molt bé. Doncs bé, aquesta reforma laboral ha fet créixer aquesta bretxa salarial entre homes i dones en més d’un 20% en tan sols uns pocs mesos.”

En aquest sentit, la senadora socialista ha alertat de l’augment de l’atur, i especialment de l’atur femení que assoleix xifres sense precedents al conjunt del país i també a la província de Tarragona. “En aquests moments a les comarques tarragonines tenim 4.431 dones aturades més en relació a l’atur masculí. El drama de l’atur colpeix a tothom però en especial a les dones que han de patir una desigualtat creixent per culpa de les polítiques de la dreta.”

 “La situació de moltes dones comença a ser desesperada. Cal tenir present que més del 95% de les persones que estan tenint cura dels dependents són dones, que també han de cuidar als nens, als malalts i a les persones grans dels nuclis familiars” el que repercuteix, com és lògic, en les seves opcions reals d’accedir i mantenir un lloc de treball amb aquests condicionants.

“La combinació de l’augment de l’atur, la retallada de serveis i prestacions públiques per part de CiU i PP i la desigualtat salarial creixent són un autèntic torpede contra els drets de les dones assolits després de dècades de lluita”, ha afirmat la senadora socialista.

divendres, 22 de febrer del 2013

“TODO ES FALSO, SALVO ALGUNA COSA”




“Todo es falso, salvo alguna cosa”, aquesta sorprenent i contradictòria resposta de Mariano Rajoy en ser preguntat sobre la presumpta trama corrupta de finançament il·legal del PP (en una roda de premsa conjunta amb Angela Merkel a Berlin) mereix un anàlisi en tota regla. Com pot ser que “todo” sigui fals si, al mateix temps, es reconeix l’existència de “alguna cosa”? Quina “cosa” és aquesta? Tampoc se’ns explica. Sembla que Rajoy vulgui complir amb la vella tradició de l’ancestral astúcia gallega: qui aguanta i calla, guanya.  

Però mentre ell va donant voltes i voltes, intentant esquivar les dificultats sense donar resposta a cap de les preguntes i interrogants que planteja la trama Gürtel-Bàrcenas, els problemes, no només pel PP sinó –el que és més greu- per la credibilitat de les institucions espanyoles en plena crisi econòmica-, creixen com l’espuma. Només cal repassar les editorials dels diaris alemanys el dia després de la seva enigmàtica afirmació: “La mayoría de los españoles no cree a Rajoy, ni a su partido”, “los millones de dinero negro en cuentas suizas han perseguido a Rajoy y al PP hasta Berlín”, etc. I és que com va dir molt bé Alfredo Pérez Rubalcaba: “señor Rajoy, usted no puede resolver la crisi política que tiene hoy España y que usted mismo ha creado.”

Ara fa 80 anys un filòleg alemany, Victor Kemplerer, va alertar del risc de manipulació de la realitat per la via de la distorsió del llenguatge. “La llengua pensa i crea per nosaltres i és una eina per a la transformació de la veritat. En mans de frívols i irresponsables esdevé una arma molt perillosa”, deia Kemplerer. Ell mateix va elaborar un estudi del llenguatge de la repressió que va haver de patir denunciant aquesta transformació de la realitat de la ma d’un règim que monopolitzava els mitjans de comunicació de l’època.

Crec que algú hauria d’escriure un estudi del llenguatge de Rajoy i del PP, des d’aquesta línies animo als estudiants de filologia de la URV. Si algú ho fa, segur que dedicarà un capítol sencer a l’afirmació que Rajoy va expressar ara fa uns dies en un setmanari públic: “he incumplido todas mis promesas electorales pero al menos he cumplido con mi deber.” Aquesta màxima categòrica, que mereix figurar en lletres d’or en qualsevol antologia dels despropòsits, és realment fascinant. Rajoy reconeix allò que hores d’ara ja sap qualsevol estudiant de primària, és a dir, que no ha complert ni per casualitat cap dels compromisos del seu programa electoral (no un fulletó qualsevol sinó el document on figuren les mesures que prendrà un cop al Govern i a partir de les quals demana la confiança dels electors) però atribueix les seves mentides al compliment del “deber.” Quin “deber” i amb qui? Amb alguna divinitat? Amb els mercats? Amb la senyora Merkel? L’afirmació destil·la un cert aire d’aquella antiga formula franquista que deia “el jefe solo es responsable ante Dios y ante la historia” (però mai davant dels ciutadans, ni de res tangible que li pugui exigir explicacions).  

Per tant, a partir d’ara tothom qui vulgui continuar votant al PP ja sap que, en realitat, estarà votant un full en blanc. I és que sempre hi haurà algun “deber” més o menys esotèric que passi per davant dels compromisos assumits amb els ciutadans d’acord amb les regles més elementals de la democràcia. Segons ens alerta el mateix Rajoy si algú vol impedir “que no cumpla con mi deber, que no se canse.” Ell, certament, no es cansa.        

Article d'opinió de Pere Domènech publicat al Diari de Tarragona 

dijous, 21 de febrer del 2013

EL GRUP SOCIALISTA DE LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA ES COMPROMET A SER EL PORTAVEU DELS INTERESSOS DEL BAIX PENEDÈS A L’ENS SUPRAMUNICIPAL




El portaveu del grup socialista a la Diputació de Tarragona, Josep Masdeu, ha afirmat avui el compromís dels socialistes “de ser els portaveus i defensors dels interessos del Baix Penedès a la Diputació.”

Masdeu ha fet aquestes declaracions en acabar la reunió que els diputats provincials socialistes han tingut aquest dijous a l’Arboç amb alcaldes, portaveus municipals i regidors del PSC a la comarca. Una reunió que ha servit per coordinar esforços i prioritzar actuacions.  

Segons el portaveu socialista, “hem copsat de primera ma els problemes i greus inconvenients que tenen molts municipis de la comarca per donar resposta a les necessitats dels seus veïns. Una situació que s’ha vist agreujada per les retallades impulsades per CiU i PP i, molt recentment, per la reforma de les corporacions locals que vol tirar el Govern de Rajoy, una decisió que amenaça amb agreujar el problema.”

En aquest sentit, Josep Masdeu ha destacat que “el Baix Penedès és la comarca tarragonina que, proporcionalment a la població, registra un major percentatge d’atur. Com a conseqüència de l’austericidi irresponsable de CiU i PP en aquests moments l’atur a la comarca ja supera els 12.000 aturats, la xifra més alta de la història.”

A més, les retallades del Govern del PP han comportat que 28.000 jubilats del Baix Penedès hagin vist enguany reduir el poder adquisitiu de les seves pensions i que 1.500 joves de la comarca hagin vist desaparèixer l’ajuda de l’Estat pel pagament d’un lloguer.

“Els socialistes no ens resignem a aquest descens continuat del nivell de vida material de la ciutadania i creiem que la Diputació disposa d’elements per rectificar, encara que sigui només en part, aquesta tessitura. Per exemple, a través del Pla d’Acció Municipal que pot servir, i molt, a les hisendes municipals en aquests moments en què les aportacions de la resta d’institucions o es redueixen o, senzillament, no es paguen com és el cas de la Generalitat.”

Així mateix, el PSC considera que la Diputació pot millorar les inversions a la xarxa viària comarcal de la seva competència, donada la manca d’inversions dels pressupostos tant del Govern de la Generalitat com del Govern de l’Estat.

Finalment, Josep Masdeu ha volgut fer un reconeixement “a la feina abnegada que els alcaldes i regidors de la comarca fan diàriament, sobretot en els municipis petits. En aquests moments en què sembla que hi ha poderosos interessos no democràtics que intenten estigmatitzar el compromís i el treball polític fa goig veure avui reunits a l’Arboç a tants i tants regidors que dediquen el seu temps a treballar per intentar millorar la vida quotidiana dels seus convilatans. El seu compromís ens encoratja a continuar treballant”, ha afirmat el portaveu socialista.

“QUE SE JODAN!”




17 de febrer de 2013, aeroport de Barajas. Luis Barcenas, la persona que durant 20 anys ha estat el màxim responsable de les finances del PP i que des de fa setmanes està a l’ull de l’huracà per un escàndol de proporcions siderals que ha arribat a sacsejar la credibilitat de les institucions espanyoles en plena crisi econòmica, torna d’uns dies “de merecido descanso” dedicats a practicar l’heli-esquí al Canadà. És a dir, mentre es demana al comú dels ciutadans que s’apretin el cinturó (fins asfixiar-se), el senyor Barcenas –que ha escandalitzat absolutament tothom, fins i tot als votants del PP, en fer-se públic que tenia comptes bancaris a Suïssa per un valor de 22 milions d’euros en diner negre- continuava donant-se la gran vida aliè al patiment d’una bona part dels seus conciutadans que suen sang per arribar a final de mes.

Sembla el guió d’una d’aquelles pel·lícules de l’Escopeta Nacional de Berlanga però és la trista i patètica realitat. I mai millor dit, trista i patètica.       

Per si tot això no fos suficient, davant les preguntes dels periodistes, i d’alguns ciutadans que li recriminaven el seu comportament, el senyor Barcenas (recordem-ho durant 20 anys amo i senyor de les finances del PP i objecte dels agraïments públics del partit de Rajoy “por su magnífica gestión como gerente del PP, por lo que queremos agradecerle la lealtad que ha demostrado al partido y a sus dirigentes)), per tota resposta es limita a tancar el puny i aixecar el dit central (una “peineta”, que dirien els castissos) amb una expressió de menyspreu absolut. 

Si hi ha alguna situació que faci justícia a aquella màxima de la sabiduria popular que diu “val més una imatge que mil paraules” és aquesta. El senyor Barcenas, sense ser-ne conscient segurament, va demostrar que la seva mala educació és proporcional als seus hàbits fiscals i financers. És a dir, enlloc de donar explicacions, de disculpar-se, de demanar perdó als ciutadans, Barcenas respon aixecant el dit de manera grollera.

Algú podria pensar que estem davant d’una excepció a les files del PP. Doncs va errat. No cal anar a l’hemeroteca per veure que el gest despectiu de Barcenas compta amb nombrosos precedents per part de dirigents de “la derecha nacional”. Fa poques setmanes vam veure al senador del PP, Juan de las Heras, fent la “peineta” als professors que es manifestaven contra les retallades en educació, fa un any tot un ex-ministre de Defensa, el senyor Trillo, feia el mateix a un grup de persones que protestaven per l’escàndol de corrupció de la trama Gürtel, i –oh sorpresa!- fins i tot un expresident del Govern, José Maria Aznar, desitjava el mateix als estudiants de la Universitat d’Oviedo que reclamaven el manteniment de les beques i ajudes públiques als estudis universitaris. 

No ens hauria de sorprendre. Estem davant l’estil prepotent i xulesc de la dreta de sempre, dels “salvadores de la patria” i dels homes providencials cridats per alguna divinitat per salvar el país in extremis. D’aquells acostumats a fer i desfer sense donar explicacions a ningú, ni donar comptes a la ciutadania. Potser el millor exemple d’aquest, diguem-ne, estil del PP de respondre a aquells que demanen explicacions pels seus ja incomptables incompliments electorals sigui el de la diputada Andrea Fabra, la filla de l’inefable líder del PP de Castelló, Carlos Fabra (aquell que li va dir al seu nét: “te gusta el aeropuerto del abuelo?”, referint-se a l’aeroport de Castelló). Doncs bé, aquesta diputada popular es va fer tristament famosa per cridar “que se jodan!” just després que Mariano Rajoy anunciés des de la tribuna del Congrés un nou paquet de retallades, en aquest cas, contra les prestacions als aturats. La diputada en qüestió va argumentar que el seu crit de guerra anava dirigit als diputats de l’oposició, no als aturats. Només una diputada de la “derecha nacional” és capaç d’adduir com a excusa que el destinatari dels seus insults siguin els representants d’una part de la ciutadania, com ho són els diputats del Congrés, siguin del partit que siguin. Aquest és l’estil real de fer política del PP.     

Article de Núria Segú publicat al Més Tarragona 

dimecres, 20 de febrer del 2013

MARIA JESÚS SEQUERA: “LA REFORMA LABORAL DEL PP HA FET CREIXER L’ATUR EN 790 PERSONES EN NOMÉS UN ANY AL BAIX PENEDÈS”




La senadora socialista Maria Jesús Sequera ha alertat aquest dimecres “dels efectes devastadors de la reforma laboral impulsada pel Govern del PP, amb el suport de CiU, en una comarca, el Baix Penedès, ja greument sacsejada per la crisi econòmica i l’augment de l’atur com a conseqüència de la seva vinculació amb el sector de la construcció.”

Així, segons la regidora del PSC, “durant aquest primer any de vigència de la reforma laboral l’atur a la nostra comarca ha crescut en 790 persones més, de manera que en aquests moments l’atur al Baix Penedès ja supera, per primer cop, les 12.000 persones. A més, unes 1.600 famílies del Baix Penedès tenen a tots els seus membres, repeteixo, a tots, a l’atur, amb el que això suposa per una comarca d’uns 100.000 habitants.”

La mateixa Maria Jesús Sequera ha reconegut haver experimentat “un acusat sentiment de perplexitat” en escoltar el balanç que Mariano Rajoy feia d’aquest primer any de reforma laboral. “Quan el senyor Rajoy diu que la reforma laboral “está funcionando muy bien” què és el que pretén? Enganyar als ciutadans afirmant el contrari del que està passant? Burlar-se de la gent que està acusant els efectes perniciosos de les seves polítiques? Jo aconsello, amb humilitat, al senyor Rajoy que es doni una volta pels carrers i places de les nostres ciutats i que després tingui el coratge de repetir que tot “está funcionando muy bien.”   

En relació a aquesta qüestió, Sequera ha assegurat que l’augment de l’atur al Baix Penedès “és greu i molt alarmant. Ja fa temps que hem superat totes les línies vermelles. Des del grup socialista hem emplaçat diverses vegades a CiU i PP a impulsar en pla de xoc contra l’atur i de reactivació econòmica a la comarca però hem rebut sempre el menyspreu com a resposta. Reiterem l’oferta. Els ciutadans del Baix Penedès no poden esperar a que CiU i PP reconeguin d’una vegada per totes que aquestes agressives polítiques austericides ens porten a un carreró sense sortida i, sobretot, sense futur.”

dimarts, 19 de febrer del 2013

XAVIER SABATÉ PROPOSA QUE EL GOVERN ADOPTI MESURES PERQUÈ EL CAMP DE TARRAGONA DEIXI DE SER LA SEGONA REGIÓ POLICIAL AMB MÉS DELICTES I FALTES PENALS DE CATALUNYA




El diputat socialista per Tarragona, Xavier Sabaté, ha denunciat aquest dimarts que el Camp de Tarragona és la segona regió policial amb més delictes i faltes penals de Catalunya, tan sols per darrere de Barcelona i la seva àrea metropolitana.

Davant d’aquesta tessitura, el diputat tarragoní ha entrat al registre del Parlament una sèrie de preguntes al Govern a fi i efecte de conèixer quines mesures pensa emprendre la Generalitat per corregir aquest major registre de delictes i faltes penals a les comarques tarragonines.

“Volem conèixer a què atribueix el Govern que a la Regió Policial del Camp de Tarragona els delictes i les falten siguin de 80 per cada 1.000 habitants, duplicant així els paràmetres d’altres regions policials. Per què hi ha aquestes diferències?”

Així mateix, Xavier Sabaté pregunta al Govern “a què atribueix l’augment del 0,92% dels delictes i faltes registrat a la Regió Policial del Camp de Tarragona durant el passat 2012. Quines mesures pensa emprendre el Govern per rectificar aquesta situació durant aquest 2013?”

Segons el diputat socialista, “el Govern té l’obligació de garantir els màxims paràmetres de seguretat als ciutadans. Els socialistes creiem que cal una actuació ferma de la Generalitat per tal de restablir uns nivell de seguretat adequats a tot el territori i homogenis a totes les comarques.”

“En aquest sentit, ja anuncio que presentaré al Parlament una proposta de resolució per instar al Govern a presentar un estudi sobre les causes dels augments de delictes a Catalunya i les solucions per reduir-los. En aquest estudi, que s’hauria d’elaborar en un termini màxim de sis mesos, hauran de constar les mesures i els mitjans de què es dotarà l’actuació, la coordinació amb la resta d’administracions, l’increment d’efectius personals i materials necessaris, així com d’altres elements que el Govern pugui aportar”, ha conclòs Sabaté.

dilluns, 18 de febrer del 2013

XAVIER SABATÉ PREGUNTA AL GOVERN SOBRE EL VESSAMENT DE PRODUCTES PETROLIERS QUE ES VA PRODUIR A LES INSTAL.LACIONS DE REPSOL L’OCTUBRE DE L’ANY PASSAT




El diputat socialista al Parlament per Tarragona, Xavier Sabaté, ha presentat un total de 33 preguntes al Govern de la Generalitat en relació al vessament de productes petroliers que es va descobrir a finals de l’any passat a les instal·lacions de l’empresa Repsol, al complex de La Pobla de Mafumet-Tarragona. 

“Volem conèixer què és exactament el que va passar, quines són les causes que van provocar aquest vessament, per què no es va informar des del primer moment a la població, com van actuar els agents implicats (tant l’empresa com les institucions encarregades de vetllar per la seguretat dels ciutadans), i quines sancions imposarà el Govern a l’empresa atenent a la gravetat del vessament.”

Així, les preguntes formulades pel diputat socialista se centren en conèixer quins productes es van vessar, quantes tones de productes petroliers es van filtrar, quines causes van provocar el vessament, quan ho va comunicar l’empresa i quan en va tenir coneixement la Generalitat.

“Cal tenir en compte que la quantitat de material contaminant que es va vessar oscil·la entre les 4.000 tones reconegudes per portaveus de la mateixa Repsol fins a les més de 6.000 tones que assenyalen altres fonts i informacions aparegudes en mitjans de comunicació. Com es que encara no coneixem què és el que va passar realment? Hi van haver afectacions al medi natural, al aqüífers, o al mateix riu Francolí? Quina va ser l’actuació de la delegació de la Generalitat al Camp de Tarragona, dels diferents serveis territorials dels departaments del Govern i de la mateixa ACA?”

En aquest sentit, Xavier Sabaté també ha preguntat sobre quins expedients ha iniciat el Govern en relació a aquest vessament, quin és l’estat dels mateixos, quins són els resultats de les analítiques efectuades al subsòl de la zona afectada i a l’aigua del riu Francolí, i quines obres de reparació s’han dut a terme per assegurar que episodis com aquest no es tornin a produir.

Finalment, el diputat socialista vol saber quines sancions contempla el Govern atenent la gravetat del vessament de productes pretoliers a les instal·lacions de Repsol de  l’octubre de l’any passat.

divendres, 15 de febrer del 2013

EL CONSELL ASSESSOR DE LA TRANSICIÓ NACIONAL




El Govern de la Generalitat (amb el suport entusiasta d’ERC) ha aprovat recentment la creació d’un consell assessor que “vetlli” (paraules textuals) per anar conduint tot el procés cap la transició nacional de Catalunya. El Govern del senyor Mas, doncs, mostra una gran preocupació per crear distingits consells, amb els seus corresponents consellers, que condueixin la nau que ens ha de portar a la terra mítica d’Ítaca, illa immaculada on tindrem diners per tot, podrem pagar el que devem a  les entitats socials, als ajuntaments, a les empreses i potser fins hi tot pujar el sou als funcionaris a qui aquesta setmana els demanen nous sacrificis. Vaja, que el manà diví plourà del cel i la vida eterna estarà a l’abast de qualsevol, tot i que no tinc clar si la vida a la terra serà igual per a tots, o n’hi haurà alguns, uns pocs, que seguiran decidint i ells i els seus amics continuaran fent negocis amb els diners de tots.

Ara més seriosament, vull recordar que això passa, recordem-ho, en un país que ja supera els 800.000 aturats, on les classes mitjanes estan desapareixent, la pobresa s’imposa arreu i  el Govern es dedica a privatitzar la sanitat pública i l’energia a marxes forçades. Una sanitat que era un exemple  no només d’eficàcia,  sinó de cohesió social perquè garantia l’accés a un servei de qualitat al conjunt de la població, també als ciutadans que disposen de les rendes baixes i no poden recórrer a les mútues privades.  

Encara recordo com un alcalde d’un població costanera de Tarragona em comentava a finals de 2008 que havien registrat un allau de ciutadans alemanys que s’estaven empadronant al municipi. En ser preguntats pel motiu els alemanys responien majoritàriament dues coses: 1.- El clima benigne que gaudim i 2.- La qualitat de la sanitat pública al nostre país. Recordo que l’alcalde en qüestió em deia emocionat que si a finals dels anys 70 (quan ell va iniciar el seu compromís polític) li haguessin dit que 30 anys després els catalans tindríem una sanitat pública més bona que els alemanys no s’ho hagués cregut ni en el millor dels seus somnis.   

Doncs bé, això comença a ser cosa del passat. I és que dos anys després de l’inici de la singladura del “Govern dels millors” i de les retallades que ha aplicat, aplica i, per desgràcia, tot apunta que continuarà aplicant el Govern de CiU amb l’excusa de la crisi i de la –ai sí- necessària austeritat, s’està ocasionant una pèrdua irreparable de la qualitat del nostre sistema públic de salut (malgrat l’esforç diari i abnegat del conjunt de professionals a qui vull agrair el seu esforç mediàticament invisible però absolutament imprescindible per donar als ciutadans el servei que es mereixen). 

El novedós d’aquesta setmana és la publicació d’un informe suposadament encarregat per la Conselleria de Sanitat  a una empresa que diu que l’ha fet gratis (ningú treballa gratis a canvi de res...) on s’exposa com privatitzar el sistema de salut català, o el que és el mateix, fer-hi entrar capital privat i com a conseqüència fer-hi negoci. El temps ens dirà si aquesta serà la fórmula que ens proposaran per no fer més retallades en salut, vendre-ho.
  
En conclusió, aquesta setmana tots  entretinguts camí d’Itaca,  creant Consells de la Transició Nacional i avançant cap al “xoc de trens”, “ la internacionalització del conflicte”...,   jo no puc deixar de preguntar-me, no serà que mentrestant uns creen aquest consell de nom tant rimbombant, els altres s’estan venent en país als amics?

Article d'opinió de Núria Segú publicat al setmanari el Vallenc

dijous, 14 de febrer del 2013

LA JSC DE LES COMARQUES TARRAGONINES DEMANEN LA CONVOCATÒRIA D’UN PLE DEL PARLAMENT PER TROBAR SOLUCIONS A L’ATUR JUVENIL



La JSC de les comarques tarragonines ha proposat aquest dijous un ple monogràfic al Parlament centrat en proposar mesures per resoldre l’alarmant taxa d’atur juvenil que té Catalunya.



Segons la primera secretària de la JSC tarragonina, Ivana Martínez, “els joves d’aquest país, i també els de les comarques tarragonines, es troben en situació de S.O.S. urgent i dramàtic. Sense risc a exagerar, podem afirmar objectivament que ens trobem en el pitjor escenari pels joves d’ençà els anys de la postguerra.”


“En aquests moments, a la província de Tarragona tenim més de 30.000 joves a l’atur el que suposa més del 50% del total. Uns joves que reben un únic consell per part de la Generalitat: que se’n vagin a servir cafès a Londres!”


En aquest sentit, Ivana Martínez ha denunciat que “mentre els joves han de fer front a aquesta situació que els condemna a no tenir futur el Govern de la Generalitat es dedica a impulsar el consell assessor de la transició nacional, com si no hi haguessin més problemes.”


Finalment, la dirigent de la JSC ha explicat que el grup socialista al Parlament impulsarà una moció per aprovar un pla destinat a pal•liar l’altíssima taxa d’atur que pateixen els joves catalans. “Demanem a la dreta que deixi per parlar del sexe dels àngels i que es dediqui a resoldre els problemes reals que tenen els joves d’aquest país”, ha emfatitzat Ivana Martínez.

RAJOY, EL “SÈNECA” PEMANIÀ DE DRETES



Recapitulem breument. En aquest primer any de Govern del PP s’han destruït 850.000 llocs de treball, hi ha 700.000 ciutadans més a l’atur, quasi dos milions de famílies tenen a tots els seus membres –a tots- sense feina i tenim un estratosfèric 55% d’atur juvenil. I què se li acut dir al senyor Mariano Rajoy en plena sessió parlamentària a l’hora d’avaluar aquesta realitat? El següent: “la reforma laboral está funcionando muy bien”, una conclusió rubricada pel ministre De Guindos qui va arribar a afirmar literalment: “existen datos que confirman que vamos por el buen camino”. No ens diu quins d’aquest “datos” conviden a l’optimisme tenint en compte que només durant aquest passat mes de gener 263.000 ciutadans s’han sumat a les llistes de l’atur. Sembla que Rajoy i els ministres del PP han optat per diluir la realitat per la via del llenguatge.



La veritat és que es tracta, objectivament, del balanç més desastrós per part d’un Govern en el primer any de legislatura d’ençà la recuperació de la democràcia. Per si no hi hagués prou, a Rajoy i al PP li ha explotat ara a la cara l’escàndol de corrupció relacionat amb la trama Bàrcenas-Gürtel. Ningú amb un mínim sentit comú pot entendre, arribats a aquesta alçada del vodevil, com és possible que Rajoy anunciï querelles judicials contra els mitjans de comunicació i no es querelli contra Bàrcenas que durant 20 anys ha estat el responsable de les finances del PP i que ha confeccionat personalment un registre d’ingressos i sous addicionals de dirigents del PP. Un Bàrcenas que mentre ha estat el tresorer del PP ha acumulat 22 milions d’euros en diner negre a Suïssa dels quals la meitat han estat regularitzats gràcies a una amnistia fiscal (oh sorpresa!) impulsada i aprovada pel Govern del PP. Es querellarà també Rajoy contra, per exemple, el Washington Post, la BBC britànica o la revista alemanya Der Spiegel? Mitjans tots ells de referència internacional que han informat sobre les trames corruptes del PP. Es querellarà contra l’editorial del Financial Times que deixa el Govern de Rajoy de volta i mitja? Pel que sembla, l’estratègia del PP passa per negar-ho tot i afirmar que estem davant la versió actualitzada i posada el dia del que durant el franquisme es coneixia com “la conspiración judeo-masónica-rojo-separatista” de tot el món mundial contra Espanya (identificada amb els interessos de la dreta, naturalment).


Ara fa unes dècades l’escriptor monàrquic i conservador José Maria Pemán va popularitzar un personatge literari amb inclinació a la indolència intel•lectual i a les afirmacions categòriques buides de contingut. El va anomenar Sèneca. No estic segura que Mariano Rajoy hagi llegit Pemán però la veritat és que l’aplica a la perfecció. Rajoy és un Sèneca pemanià de dretes. Però si la fatuïtat del Sèneca literari ens provoca el somriure, la prepotència i la negació permanent de la realitat d’aquest Sèneca polític que disposa per endavant de tres anys de majoria absoluta per fer i desfer a voluntat genera, com a mínim, una gran inquietud fins i tot a molts d’aquells que per ingenuïtat el van votar ara fa un any perquè es van creure la mentida aquella de què el PP tenia “la formula para crear empleo”.



dimecres, 13 de febrer del 2013

JOAN RUIZ: “DES DE LA IMPLANTACIÓ DE LA REFORMA LABORAL IMPULSADA PEL GOVERN DEL PP I RECOLZADA PER CIU QUASI 4.000 TARRAGONINS S’HAN QUEDAT A L’ATUR”




El diputat del PSC per Tarragona al Congrés, Joan Ruiz, ha fet públic avui que “des de la implantació de la reforma laboral, ara fa tot just un any, quasi 4.000 (en concret, 3.823) tarragonins s’han quedat a l’atur. La veritat és que aquesta reforma del PP, recolzada per CiU, s’està convertint en una autèntica màquina de crear aturats. En aquest primer any de vigència s’ha accentuat la destrucció d’ocupació, uns 30.000 treballadors tarragonins s’han quedat sense la cobertura d’un conveni, els salaris han baixat de mitjana un 5,5%, i els ERE s’han disparat un 70%. Un balanç negatiu i devastador difícilment superable!” 

Segons ha subratllat el diputat socialista, amb aquesta reforma s’ha registrat la taxa d’atur més alta de la història d’Espanya, quasi sis milions d’aturats en el conjunt del país. A més, els ciutadans que encara disposen d’un lloc de treball tenen por de perdre’l ja que la reforma del Govern de Rajoy ha instaurat l’acomiadament gratuït o molt barat.  

“Tenint en compte aquesta realitat i aquest balanç tan nefast el que resulta inverosímil és que el PP s’entesti a donar continuïtat a aquesta reforma costi el que costi. Jo mateix vaig poder escoltar a Mariano Rajoy dir ara fa uns dies al Congrés que “la reforma laboral está funcionando muy bien”. Què és el que “está funcionando muy bien”? Ha sortit el senyor Rajoy de la seva torre de marfil i s’ha donat una volta pels carrers de les nostres ciutats i pobles per parlar amb la gent? De veritat creu que tot “está funcionando muy bien”? Una mica de rigor i de respecta als ciutadans que estan patint de ple els efectes de la crisi econòmica senyor de la dreta...”

En aquest sentit, Joan Ruiz ha recordat que mentre el Govern del PP creu que la reforma laboral “está funcionando muy bien” a la província de Tarragona ja hi ha més de 10.000 famílies que tenen a tots els seus membres a l’atur i que no estan cobrant cap prestació ni tenen cap ingrés econòmic mensual. Una xifra que, per desgràcia, continua a l’alça.

Finalment, el diputat tarragoní ha afirmat el compromís inequívoc del Partit Socialista de derogar aquesta reforma laboral tan injusta un cop els socialistes tornin al Govern. “Derogar la reforma laboral serà el primer que farem perquè vulnera els drets més elementals dels treballadors reconeguts a la mateixa Constitució”, ha conclòs Joan Ruiz.

ITV, PARADIGMA D'UN PROBLEMA MÉS DE FONS



Aquests dies ha sortit a la llum la transcripció de trucades telefòniques al voltant de les concessions de les ITV (inspecció tècnica de vehicles ) per part del Govern de CIU.  Ve de lluny perquè poques setmanes abans de deixar el Govern l’any 2003 el govern de Jordi Pujol  aprovà en el darrer consell executiu  allargar sis anys més les concessions de les ITV malgrat que encara tenien tres anys de vigència.
A Espanya la privatització dels sectors energètics, telecomunicacions i banca pública principalment  ve del Govern Aznar. Però altres activitats han acabat essent qualificades d’interès públic com la provisió i tractament d’aigua, la recollida i tractament de residus, inspeccions d’aliments o com la seguretat industrial - ITV incloses – . Però s’han anat encomanant a empreses mercantils que han acabat treballant pràcticament en règim de monopoli o oligopoli, és a dir, sense competència.
Si no s’haguessin definit com d’interès públic no estaria justificat que l’administració legislés i regulés  la seva planificació i gestió – encara que no tant  el seu control – . Només cal mirar l’ordre que anualment regula les tarifes de les ITV que s’emmarca en la Llei de Seguretat Industrial on es defineix aquesta com un servei públic d’interès general. Però malgrat això, s’encomana la seva gestió a qui té per objectiu el lucre per damunt de tot i que ha de retribuir a final d’any a uns accionistes que tampoc no estan interessats més que el seu interès particular.
Tan normal ho trobem ara que ja no ens estranya la privatització de l’aigua de rius, mars i aqüífers i el conseller Vila explica al Parlament amb naturalitat que continua el propòsit de privatitzar l’aigua del Ter-Llobregat. Seria increïble que parlés així d'un Parc Natural  però ell troba normal regalar l’aigua perquè se’n beneficiï el sr. Entrecanales, per cert habitual de la llotja presidencial del Bernabeu d’on acostumen els convergents a dir que venen molts mals de Catalunya.
Després reclama estructures d’estat  i penso si aquest govern vol un nou Estat amb les seves estructures més bàsiques en mans de monopolis quan podrien i haurien d’estar en mans de tots. La ciutat alemanya de Munich té municipalitzada l'aigua, l'electricitat, l’energia, el gas, el transport i les telecomunicacions i no és un länder. Això sí que són estructures d’estat al servei dels ciutadans.
En les converses telefòniques que hem conegut sobre com apropiar-se de les ITV es parla de 30 per cent d’ebitda ( benefici brut d’explotació ). Déu n’hi do. I en un servei públic hi ha d’haver aquests marges que paguen els ciutadans ? Recordem també les sancions multimilionàries  a empreses que són oligopolis de les telecomunicacions o dels hidrocarburs per haver abusat pactant preus que els consumidors paguen sense dret a reclamació.

Resumint, serveis qualificats com d’interès públic no es poden concedir sense control a l’interès lucratiu d’empreses mercantils. Cal  reconsiderar com es gestionen des del sector públic totalment o des d’empreses mixtes per assegurar que preval l’interès general i no el privat i que es respecten els drets dels consumidors en la planificació i la gestió d’aquestes activitats. I fem servir la imaginació perquè els controls siguin absolutament efectius: presència de professionals independents de reconegut prestigi als consells d’administració i especialment també dels treballadors i treballadores.
I revisem la llista perquè potser l’haurem d’ampliar a altres camps que també hem anat acceptant resignadament que poden estar sota la lògica del benefici privat quan les seves repercussions recauen en milers de persones innocents de la gestió d’altres.
Corrupció, ni una. I encara menys en serveis d’utilitat pública que poder preservar-les d’abusos hem de posar-les sota control i treure-les de la lògica del lucre.

Article de Xavier Sabaté publicat avui al Més Tarragona 

dimarts, 12 de febrer del 2013

EL PP ENGANYA ALS PENSIONISTES




Recordeu allò de “pasaré la tijera por todo excepto por la educación, la sanidad y las pensiones”? (Mariano Rajoy, 10 d’octubre de 2011). Doncs no, ni això. El PP tan sols ha complert la primera part de la frase: “pasaré la tijera por todo”... també per les pensions. Aquest 2013 els 156.000 pensionistes de la província de Tarragona perdrem, de mitjana, 450 euros per la decisió del Govern del PP i de Rajoy de no revaloritzar les pensions. El conjunt de la província de Tarragona perdrà 72 milions d’euros, uns diners que haurien d’haver anat a la butxaca dels nostres avis i àvies i que no arribaran per decisió d’un Govern que, al mateix temps, ha aprovat una amnistia fiscal per als grans defraudadors. Sense comentaris.

La trampa que han utilitzat ha estat apujar el conjunt de les pensions un 1% però suspendre la revalorització que els pertoca per llei d’acord amb l’augment de la inflació real. Així, s’anuncia a bombo i plateret aquest augment de l’1% però s’obvia que la inflació real a finals de novembre de l’any passat era del 2,9% pel que, a la pràctica, els pensionistes perden un 1,9% de poder adquisitiu real. I aquesta burda trampa la tira endavant el mateix Govern que es va comprometre a “no mentir a los españoles y a llamar al pan, pan y al vino, vino.”

L’excusa per saltar-se a la torera la llei vigent en matèria de pensions és la de sempre: no hi ha diners a la caixa. No hi ha diners a la caixa per pagar el que correspon als pensionistes, el que suposaria una despesa de 2.300 milions d’euros, quan el mateix Govern del PP ha regalat 37.000 milions d’euros als bancs per “rescatar” el sector finançar. O sigui que s’ha gastat 12 vegades més en salvar els bancs que en pagar el que correspondria als pensionistes d’acord amb el que estableix la llei. Per als bancs sí que hi ha diners segons sembla...

I és que plou sobre mullat en el cas dels pensionistes. Primer la dreta (CiU-PP) va introduir l’euro per recepta, després va castigar el consum apujant l’IVA, s’ha retallat la sanitat pública, s’ha introduït el copagament farmacèutic, etc. Totes mesures lesives cap al col·lectiu de la gent gran. A més, hi ha una realitat particularment perversa i és que per culpa de la crisi molts avis i àvies es veuen obligats a ajudar econòmicament als seus fills i als seus néts amb l’import de les seves pensions. En un país amb un atur que s’acosta als sis milions de persones i amb un atur juvenil superior al 50% la pensió dels avis és l’única garantia d’un ingrés econòmic mensual assegurat per a moltes famílies. Retallar les pensions com ha fet el PP suposa també retallar els ingressos de les economies familiars ja greument sacsejades per la crisi. Una decisió del PP injusta i covarda perquè es va anunciar a finals d’any, un cop superat l’escull de la cita amb les urnes de les eleccions al Parlament. Haguessin votat al PP molts pensionistes a qui, aleshores, s’assegurava el poder adquisitiu de les seves pensions? Això és el que es devien preguntar els estrategs electorals de Rajoy i companyia.  

Malgrat tot això els socialistes volem donar un missatge d’esperança. El nostre grup parlamentari ha recorregut aquest decret tan injust del PP sobre les pensions davant del Tribunal Constitucional perquè es vulnera el dret a la revalorització de les pensions reconegut com un dret constitucional. Estem convençuts que la justícia ens donarà la raó i permetrà que els pensionistes rebin allò que els correspon i que el PP, pel que sembla, vol reservar als bancs i als grans defraudadors.

Finalment, vull emplaçar directament als diputats i dirigents del PP a Tarragona per tal que donin la cara d’una vegada i expliquin als tarragonins els efectes de la seva obra de Govern (o més bé de la seva inacció de Govern). Prou d’amagar-se. No van sortir públicament a demanar el vot dels ciutadans i dels pensionistes? Doncs que ara expliquin també públicament a aquells a qui van demanar el vot perquè han decidit retallar les pensions (enèsim compromís electoral que s’han passat per l’arc del triomf, per cert). Mentre creix l’atur, l’emprobriment del gruix de la població, es retallen drets i serveis socials bàsics i es demanen “sacrificios” durs però -ai sí!- tràgicament necessaris, els portaveus del PP tan sols convoquen rodes de premsa per parlar del nom de les universitats, dels aeroports i dels esplais i grups escoltes dels barris. És això seriós? No tenien la formula per generar ocupació i riquesa? Doncs ja van sent hora d’aplicar-la senyors de la dreta. O si no, com a mínim, no toquin allò que són drets adquirits assolits després d’una lluita històrica de molts anys. Una lluita que molts dels pensionistes actuals hem hagut de patir en carn pròpia.

Luis Rosendo
Secretari de la gent gran de la federació del PSC del Camp de Tarragona  

dilluns, 11 de febrer del 2013

EL PSC DENUNCIA EL MANTENIMENT DEL PACTE CIU-PP AL CONSELL COMARCAL DEL BAIX PENEDÈS




El portaveu del PSC al Consell Comarcal del Baix Penedès, Ramon Ferré, ha denunciat aquest dilluns la continuïtat del pacte entre CiU i PP a l’ens supramunicipal. Segons Ramon Ferré, “no s’entén que el mateix secretari general de CDC, Oriol Pujol, anunciï públicament que obre la porta a trencar els pactes locals amb el PP i, al mateix temps, el president del Consell Comarcal, de CiU, afirmi que “ni tal sols” es planteja arribar a la ruptura amb els populars.”   

“Segons la direcció nacional de CiU el PP és el responsable de l’ofec econòmic, identitari i financer de Catalunya i això impossibilita pactes locals amb els populars. En què quedem? És el PP “responsable de l’ofec” de Catalunya i no del Baix Penedès? És intolerable continuar governant amb el PP a la Diputació de Barcelona i no ho és al Consell Comarcal del Baix Penedès? Emplacem als dirigents de CiU a què deixin de burlar-se dels ciutadans i que aclareixin d’una vegada si per ambició de poder volen continuar governant amb aquells que han portat el nostre Estatut al tribunal constitucional i han atiat l’anticatalanisme a la resta de l’Estat.”

Ramon Ferré ha aconsellat als consellers comarcals de CiU que escoltin la intervenció de la diputada del PP per Tarragona, Alicia Alegret, de la setmana passada al Parlament en la què la diputada popular afirmava que Catalunya no és una nació. “El senyor Solivella i la resta de consellers comarcals de CiU aproven declaracions sobiranistes i, al mateix temps, es troben molt a gust governant amb aquells que neguen la condició nacional de Catalunya? Una mica de coherència ideològica, si-us-plau, senyors de CiU. Si de veritat creuen en el que afirmen defensar no poden continuar amb el PP ni un minut més, no fer-ho és un exercici d’hipocresia política.”

El portaveu socialista ha recordat que malgrat l’escenificació de discrepàncies que van executar CiU i PP durant la passada campanya de les eleccions al Parlament, ambdues formacions governaven, i continuen governant, conjuntament a un bon nombre de municipis tarragonins com ara Reus, Calafell, Torredembarra o Salou.     

divendres, 8 de febrer del 2013

Els acomiadament i les retallades: la solució fàcil de Mercè Dalmau




L’argument més fàcil, el més recurrent per part del govern municipal de Cambrils a l’hora d’afrontar els problemes de la gestió municipal, és la utilització del signe matemàtic negatiu (-), l’operació de la resta. I si pot ser, aplicar-la de manera immediata.

Menys serveis, menys personal, menys atenció al ciutadà, menys feina. La llista de serveis i equipaments suprimits, retallats i tancats en l’últim any és marejant. El nombre de persones acomiadades pel govern de Mercè Dalmau és terrible i dramàtic.

Les excuses utilitzades pel govern i aplaudides moltes vegades per alguns mitjans de comunicació, que ho argumenten com un “acte de valentia”, són sempre les mateixes: En primer lloc, la culpa és dels d’abans, del govern anterior, que estirava més el braç que la màniga (o afirmacions més contundents, com la de malversadors, balafiadors o morosos). I en segon lloc, aquesta és la única manera que hi ha de redreçar una situació tan adversa. Per anar bé en el futur, ara cal anar molt cap endarrere.

Així doncs, haver construït un hospital, els centres cívics, les escoles i les llars d’infants. Haver urbanitzat el Barri Antic. Haver acabat la façana i el Passeig Marítim. Haver bastit els parcs públics. Haver creat un gran nombre de serveis en benestar social, cultura, ensenyament o joventut,  resulta que era dolent. Segons el govern de CiU, el PP i la PLIC calia no fer-los per no gastar. Era millor estalviar per la crisi que vindria després. Sembla que a Cambrils, el govern anterior havia de ser el gran responsable, a l’hora de detectar el que passaria en el futur. Llàstima que ells, que són tan llestos, no avisessin als economistes i responsables polítics i financers del món sencer.

En la gestió política, cal utilitzar l’estricta legalitat, la prudència i el sentit comú. Però, cal també, acomplir els compromisos adquirits amb els ciutadans, i per tant acomplir les promeses electorals i el pla de mandat, si és que n’hi ha, que ho dubtem. Això és el que vàrem fer nosaltres durant vuit anys. Però en aquest cas, l’actual govern de Cambrils no recorda el què va dir durant la campanya electoral.

El més greu de tot és que no sabem cap on anem. Desconec els objectius del govern municipal, ni tinc coneixement de les seves pretensions. Què diran al final del mandat, quines comptes rendiran als cambrilencs d’aquí a dos anys? Mantindran el mateix discurs de la desinformació que han practicat durant aquests prop de dos anys?.

Tampoc sabem qui marca el full de ruta a seguir, si és que n’hi ha. El que si sabem és de l’existència d’una empresa externa i privada –Efial- que des de Barcelona els assessora en moltes qüestions. Sospitem que fins i tot els redacta el pressupost.

Aquesta empresa només recomana la rendibilitat econòmica. Desconeix que el principal actiu d’una bona gestió municipal és la rendibilitat social.. L’ajuntament, a diferència del què pensen alguns, no està per guanyar diners, que ja recapta amb impostos i taxes, sinó per donar serveis als ciutadans. I el que és més preocupant, retallar, acomiadar i culpar als demés, és considerat per aquest govern i la seva claca, com un aspecte molt positiu de la seva gestió i en volen treure rèdit electoral.

Es pot fer d’una altra manera?

Fa mesos que ho diem. Des del PSC creiem que hi ha una altra manera de fer les coses i evitar el sofriment a les famílies per aquests acomiadaments. El pot planificar l’equilibri pressupostari a més llarg termini, cercar fórmules financeres més còmodes (pòlisses, refinançament,...), evitar el crèdit (ens han endeutat en 12,5 milions d’euros de més en un any!, incrementant en més de 200 euros per habitant el deute), fer més rendibles els actius i les empreses municipals, externalitzar alguns serveis, reduir al mínim la despesa supèrflua (publicitat innecessària, representació, ...), reduir i compensar les nòmines més elevades, redistribuir els espais i els serveis, exigir a la Generalitat que compleixi els seus compromisos i que pagui (ens deu més de tres milions d’euros). També poden reduir les dedicacions exclusives dels polítics que pràcticament s’han quedat sense competències perquè han retallat tots els serveis que oferien les seves regidories.

Tot això representa feina i voluntat de fer-la. El més fàcil, el més “covard” és tirar pel recte i retallar i acomiadar com fa des del primer dia el govern convergent que encapçala Mercè Dalmau amb el vot còmplice del PP i la PLIC.

Article de Robert Benaiges publicat al Més Tarragona 

EL PP HA DE DONAR EXPLICACIONS




Malgrat que sembli el guió d’una d’aquelles pel·lícules de Berlanga sobre la corrupció de l’Espanya eterna en els temps del franquisme, tot l’afer Gürtel-Bàrcenas i la presumpta trama corrupta que afecta al PP mereix un aclariment immediat per part d’aquells que ara mateix tenen la responsabilitat de governar. Rajoy i companyia no poden continuar amagats i llançar pilotes fora sense donar resposta a preguntes molt clares: té una caixa B de finançament el PP? Hi ha hagut sobres i pagament amb diner negre a dirigents del partit? Ha regularitzat Bàrcenas part dels diners evadits a Suïssa via l’amnistia fiscal impulsada pel mateix Govern del PP? Sabia alguna cosa el mateix Mariano Rajoy? Són preguntes molt senzilles que mereixen una resposta senzilla si no hi ha res que ocultar.

Perquè la situació que estem vivint com a país no admet bromes ni incerteses. Un país que està passant per una crisi social i econòmica sense precedents, amb l’atur desbocat i amb una retallada de drets socials als ciutadans sense precedents, no pot permetre’s un Govern incapaç de generar confiança i credibilitat per culpa de la seva mateixa incompetència a l’hora de gestionar els seus comptes com a partit.

Fins i tot la premsa internacional es pregunta com és possible que Rajoy i el PP encara no s’hagin querellat contra Bàrcenas, com és possible que no s’hagi cessat la ministra Mato i com és possible que el seu marit continuï en nòmina del PP tot i les escandaloses informacions que els relacionen amb la trama corrupta Gürtel. Ningú pot entendre que Montoro continuï al capdavant del ministeri d’Hisenda després d’haver impulsat una amnistia fiscal indecent que ha tingut al mateix Bàrcenas com un dels seus beneficiaris.

De què té por Rajoy? Perquè un dia afirma que tot és fals i 48 hores després es desdiu i assegura que tot és fals “salvo alguna cosa”? Quina “cosa”? Com es pot frivolitzar d’aquesta manera en un tema tan important que afecta la credibilitat del país? I aquest home ha de continuar sent el president del Govern? Els socialistes creiem que no.

Amb quina legitimitat demanarà ara el PP als ciutadans que paguem els nostres impostos i que facin un esforç per pagar més quan s’ha impulsat una amnistia fiscal que permet, fins i tot, regularitzar diner negre procedent del món del de la corrupció?

La veritat és que els socialistes ja vàrem advertir abans de les eleccions que votar al PP era votar l’austericidi dictat des dels poders financers per especular amb el deute públic i asfixiar econòmicament a la immensa majoria de la ciutadania. Però el que sincerament no pensàvem -ni haguéssim sospitat mai- és que les trames corruptes del PP ens portarien com a país al carreró sense sortida on som ara mateix. I això per part d’aquells que prometien “generar confianza y crear ocupación y riqueza.” Doncs menys mal! 

dimarts, 5 de febrer del 2013

EL PSC EXIGEIX AL GOVERN QUE FACI PÚBLIC QUIN HA ESTAT L’IMPACTE DE L’AUGMENT DESPROPORCIONAT DE L’IVA EN EL CONSUM CULTURAL DE LA PROVÍNCIA DE TARRAGONA




El secretari de cultura de la Federació del PSC del Camp de Tarragona, Eloi Menasach, ha demanat avui que al Govern del Partit Popular faci marxa enrera i retiri l’augment desproporcionat de l’IVA adreçat a productes culturals que s’aplica des del passat mes de setembre i que “es faci públic quin ha estat l’impacte negatiu que aquesta mesura ha tingut en el consum cultural de la província de Tarragona.”

Manasanch ha recordat que “les associacions culturals i professionals relacionades amb el sector apunten que, al conjunt de Catalunya, s’ha produït una caiguda de quasi un 30% del volum de recaptació als teatres catalans i d’un 25% de facturació de les sales musicals en relació a la situació precedent a l’augment del 21% de l’IVA al món de la cultura. Corresponen també aquestes dades a la situació que vivim a la província de Tarragona? Quina ha estat la dimensió real de la caiguda de l’activitat cultural? Perquè el PP no fa públic mai els resultats devastadors de les decisions injustes que pren com aquesta?”

“La veritat és que estem patint un degoteig permanent de pèrdua d’espectadors, de llocs de treball vinculats al sector i de volum d’activitat que no pot continuar per més temps. O el PP rectifica o anem cap a un desert cultural on amplis segments de la societat, com els joves, no podran tenir accés als teatres, als llibres o a les sales d’art.”

El secretari de cultura del PSC de les comarques tarragonines ha recordat que el Govern de Rajoy hauria de prendre exemple de Governs conservadors com el de Portugal o Holanda que han rectificat a temps i han anul·lat decisions injustes que registraven un rebuig pràcticament unànime de la societat.

“Mentre a països europeus del nostre entorn, com ara França, el Govern està estudiant una reducció de l’IVA als productes culturals, conscients de la importància del sector, aquí el Govern del PP es dedica a asfixiar la cultura i als emprenedors culturals.”

Finalment, Manasanch ha emplaçat a l’executiu de Rajoy a rectificar aquesta situació perquè “el nostre país no es pot permetre maltractar un sector que garanteix l’accés a un dret bàsic com és la cultura que, a més, suposa prop d’un 4% del PIB nacional.”