dilluns, 27 de febrer del 2017

EL PSC ACONSEGUEIX 120.000 EUROS DELS PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT PER AL MUSEU CASTELLER DE VALLS



La diputada del PSC al Parlament per Tarragona, Rosa Maria Ibarra, ha confirmat aquest dilluns que “el grup socialista ha aconseguit que s’hagi aprovat al Parlament una esmena als pressupostos de la Generalitat per enguany amb una dotació de 120.000 euros per al museu casteller de Catalunya a Valls”.

En concret s’han aprovat les mocions socialistes que demanen aquesta inversió específica de 120.000 euros per tal de poder posar en funcionament el museu casteller i la dotació addicional necessària a fi i efecte que el Govern compleixi amb el seu compromís adquirit en el si del consorci del museu casteller de finançament d’un terç de l’obra d’aquest museu nacional que té com a seu la ciutat de Valls.

En relació a aquesta qüestió Rosa Maria Ibarra ha subratllat que “el museu casteller no és un projecte només de Valls i de l’Alt Camp, que també, sinó que és, sobretot, un projecte de país. No podem renunciar, ni dilatar més aquest museu que és necessari i que es fruït, cal remarcar-ho del consens de tots. Cal, doncs, donar un impuls definitiu a aquest projecte de país. A nivell local, no cal ni dir-ho, això suposarà un augment de la capacitat d’atracció de nous fluxos de visitants, de la promoció exterior de la ciutat, etc. Per això estem molt satisfets que aquestes propostes socialistes hagin tirat endavant.”

Pel que fa a la comarca cal remarcar l’aprovació d’un paquet d’esmenes del PSC que afecten directament el territori com és el cas de l’aprovació d’una partida per a l’execució de la variant de la carretera TV-7041 entre Alcover i Mont-ral, una altre per donar compliment als acords de cofinançament subscrits amb el ministeri de Foment en relació al projecte el reg de Valls, i la que demana desenvolupar els estudis necessaris per desdoblar la carretera C-37 (Valls-Alcover) per tal de connectar l’autovia A-27 amb la ciutat de Valls, per una banda, i amb el municipi d’Alcover i l’autovia C-14, per l’altra.

Finalment, el grup socialista també ha aconseguit aprovar una esmena als pressupostos que demana acabar enguany l’avaluació del funcionament del consell de participació del sector sanitari Alt Camp-Conca de Barberà, amb inversions calendaritzades. Una darrera esmena demana la habilitació d’una partida per millorar les xarxes de comunicació ADSL, televisió, telefonia mòbil i xarxa RESCAT als municipis de les zones muntanyoses de l’Alt Camp.


“Quan el Govern i els seus socis parlamentaris van presentar els pressupostos els socialistes vàrem denunciar que, pel que a Valls i la comarca de l’Alt Camp, eren uns pressupostos profundament decebedors i vàrem avançar que treballaríem al Parlament per millorar-los i aconseguir les inversions territorials que el Govern s’havia deixat a la calaixera. Hem complert el nostre compromís. Aquest treball, en positiu i sense demagògia, allà on toca i sense fer escarafalls, és el signe distintiu dels socialistes i en aquesta direcció, en la satisfacció real dels problemes reals de la ciutadania vallenca i de l’Alt Camp, és on seguirem treballant”, ha conclòs la diputada socialista.    

divendres, 24 de febrer del 2017

NO ÉS UNA BRETXA, ÉS UN ABISME



79 dies més a l’any, és a dir, uns dos mesos i mig més anuals. Això és el que, de mitjana, hauria de treballar una dona al nostre país per percebre les mateixes retribucions salarials anuals que un home per fer la mateixa feina. O el que és el mateix, aquesta dona cobra un 23’3% menys que un home per dur a terme les mateixes responsabilitats laborals. I no es tracta d’estimacions, no, això segons dades oficials del ministeri de Treball i més concreta –i paradoxalment- del seu servei de foment de la ocupació i la igualtat. No estem, doncs, davant de cap “bretxa” salarial entre homes i dones, no. Estem davant d’un abisme.

Però sempre dic que les dades, de vegades, ens distorsionen la dimensió humana de la realitat que es viu a peu de carrer. A tots aquells que neguen o menystenen aquesta realitat intolerable i injusta tan sols els aconsello que surtin al carrer i parlin amb les dones, amb les seves familiars i conegudes, que els preguntin quins són els seus sous, les seves condicions de treball, els seus horaris laborals, les responsabilitats que han d’assumir a casa per tenir cura dels seus fills o de les persones grans que no poden valer-se per elles mateixes, etc. Si ho fan veuran que la realitat amaga percepcions i sentiments que no es s’expressen amb xifres estadístiques.

I quina és aquesta realitat? Que en els darrers anys hem retrocedit, com els crancs, a tots els nivells. La reforma laboral del PP, les retallades en prestacions socials, el desmantellament progressiu de l’Estat del benestar i la precarització dels treballs (que després el Govern ens ven com a “èxits” en la creació d’ocupació) han empès moltes dones a tornar a tenir cura de la família en l’àmbit de la llar com a activitat exclusiva. Tot allò que va aconseguir el Govern socialista amb la Llei d’Igualtat s’ha malbaratat des de 2011 fins avui.

Aquí i ara el 75% dels treballs a temps parcial que se signen al nostre país tenen rostre de dona. La majoria, a més, són treballs parcials que amaguen jornades completes reals. Al damunt amb salaris precaris. La desregularització total del mercat de treball fruït de l’exigència del Govern per guanyar “competitivitat” ha discriminat de manera notable a les dones. Tots els avenços assolits pel Govern socialista en matèria de plans d’igualtat, foment de la negociació col·lectiva i de la conciliació de vida familiar i laboral i les exigències sobre transparència empresarial en aquesta qüestió tan essencial han estat llançats per la borda per Rajoy i el seu executiu. Dos passes enrere, sense agafar ni mig mil·límetre d’impuls per avançar. 

Amb el PP al Govern no tan sols ha crescut el nombre de dones a l’atur sinó que, per primer cop en 40 anys de democràcia, ha baixat la població activa femenina al nostre país. Els sindicats han denunciat reiteradament de l’existència de casos de dones que cobren 655 euros mensuals, i menys, per feines amb retribucions masculines molt més elevades. Tan sols el 53% de les dones d’entre 20 i 64 anys al nostre país té feina, un dels percentatges més baixos de tota la Unió Europea. De fet, el grup socialista al Parlament Europeu ha denunciat que s’haurien de crear tres milions de llocs de treball ocupats per dones a Espanya per assolir l’objectiu de taxa d’activitat femenina recomanat per la Unió Europea. I això que, cal recordar-ho, tenim la generació de dones més formada i millor preparada professionalment de la història!

No podem seguir així. No vull jutjar les bones intencions del Govern ni fixar el retrovisor en el passat i posar-nos a lamentar errors que s’hagin pogut produir. Els i les socialistes volem comprometre’ns en positiu per reduir aquest abisme salarial actualment existent entre homes i dones a la nostra societat. I no només per una qüestió econòmica, sinó perquè per a nosaltres aconseguir la igualtat de gènere real és un objectiu democràtic del conjunt de la societat. Un repte que tenim pendent i que, lluny, d’assolir-lo hem vist com lliscava per una pendent inclinada perdent èxits col·lectius que havien costat molts anys d’aconseguir.


Emplacem a la resta de forces polítiques, començant pel Govern del PP que és qui té la responsabilitat de governar, a no buscar justificacions sinó cercar entre tots solucions per donar resposta a una realitat injusta i del tot intolerable. Fidels a una convicció d’equitat i de justícia que ha d’unir a tots els demòcrates fixem actuacions concretes amb un calendari d’accions avalades amb recursos pressupostaris garantits. No podem esperar més perquè no estem davant de cap “bretxa” sinó d’un autèntic i immens abisme.     

dijous, 23 de febrer del 2017

EL PSC INSTA AL GOVERN A RECUPERAR EL SERVEI D’ATENCIÓ D’URGÈNCIES NOCTURNES DEL CAP MURALLES DE TARRAGONA




El grup socialista al Parlament ha entrat a registre una proposta de resolució en la que s’insta al Govern de la Generalitat a recuperar el servei d’atenció d’urgències nocturnes del CAP Muralles de la ciutat de Tarragona.

Així ho ha fet públic avui el diputat socialista per Tarragona Carles Castillo que ha argumentat que “no és lògic ni raonable que el Govern demani a la ciutadania que no col·lapsi els serveis d’urgència dels hospitals i que acudeixi als centres d’atenció primària i, al mateix temps, redueixi els serveis i els horaris d’atenció d’aquests centres d’atenció primària.”

En aquest sentit Castillo ha recordat que el mateix Departament de Salut ha endegat recentment una campanya que sota el títol “creus que has d’anar a urgències?” pretén descongestionar els serveis d’urgències hospitalàries fomentant l’ús dels centres “adequats a la gravetat del problema de salut que es té”, segons es remarca textualment.  

“Doncs bé, a la ciutat de Tarragona, amb una població superior als 132.000 habitants, els centres d’urgències d’atenció primària existents que donen servei als tarragonins es limiten a tan sols un, el de Torreforta-la Granja. El servei atenció nocturna del CAP Muralles va ser suprimit pel Govern de CiU el 2011 en el marc de les retallades sanitàries que va dur a terme el Govern d’Artur Mas.”

El diputat socialista considera que “aquest tancament d’un servei bàsic, com és l’atenció sanitària, juntament amb altres factors, ha propiciat un augment de les urgències hospitalàries que s’han incrementat de manera notable donant lloc, en alguns casos, a situacions de col·lapse hospitalaris.”


“No pot ser, doncs, que se’ns demani que no anem a les urgències dels hospitals i, al mateix temps, se’ns redueixin els recursos alternatius, com és el cas que ens ocupa. Per tot plegat ens sembla d’estricte sentit comú que el Govern decideixi tornar a obrir el servei d’atenció d’urgències nocturnes del CAP Muralles i d’aquí l’acció que avui hem impulsat al Parlament. Fem també una apel·lació als socis parlamentaris del Govern per tal que donin suport a una reivindicació pràcticament unànime de la societat tarragonina”, ha demanant el diputat tarragoní.  

dimecres, 22 de febrer del 2017

EL PSC DEMANA DUR A TERME UN SIMULACRE EUROPEU DE CARÀCTER NUCLEAR FINANÇAT PER LA COMISSIÓ EUROPEA A LES CENTRALS DE VANDELLÒS I ASCÓ



El grup socialista al Congrés defensarà aquest dimecres a la tarda a la comissió d’energia de les Corts que s’estudiï la possibilitat de dur a terme un simulacre europeu de caràcter nuclear, similar al denominat Curiex 2013, que sigui finançat per la Comissió Europea a les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs.

Segons ha explicat al diputat socialista Joan Ruiz, que defensarà l’esmena a la reunió de la comissió d’aquesta tarda, “es tracta d’una iniciativa perfectament assumible en el marc del que estableixen el corresponents plans d’emergència nuclears exteriors de les centrals nuclears tarragonines. El finançament de la Unió Europea seria molt adequat, de fet, ja hi ha precedents en aquest sentit com és el cas de la central nuclear d’Almaraz, a la província d’Extremadura.”  

En aquest sentit Joan Ruiz considera que “aquest simulacre seria útil per garantir les màximes condicions de seguretat a les centrals nuclears de les comarques tarragonines. Els socialistes sempre hem defensat una política de tolerància cero en relació als riscos en matèria de seguretat nuclear i ens reafirmen en la nostre posició.”

“Una política aquesta que nosaltres entenem que no només ha de consistir en la imposició de sancions en cas d’infracció de les normatives de seguretat, que també, sinó sobretot en la millora dels operatius i dels sistemes d’organització de les centrals per garantir la màxima seguretat de la població i la necessària confiança entre les centrals nuclears i els òrgans reguladors institucionals. L’objectiu de tot plegat és evitar que es pugui produir el més mínim incident i per això demanem que es dugui a terme aquest simulacre finançat amb diners europeus.


Finalment el diputat tarragoní ha recordat que l’anterior Govern socialista va treballar sobre cinc línies d’actuació per evitar accidents i riscos a les centrals nuclears del país. D’entre aquestes ha destacat el foment de les polítiques de seguretat, la celeritat en el procés de presa de decisions i la diligència en el procés d’identificació i de resolució dels problemes que es puguin detectar en un moment determinat. 

EL PSC ARRENCA AL PARLAMENT COMPENSACIONS PER ALS RESIDENTS I USUARIS HABITUALS DE LES AUTOPISTES AL BAIX PENEDÈS



El grup socialista al Parlament ha aconseguit fer aprovar dues esmenes als pressupostos de la Generalitat d’enguany sobre la problemàtica dels peatges a la comarca del Baix Penedès.

D’una banda el Govern haurà de garantir els recursos per compensar els residents i usuaris habituals de les autopistes AP-7 i C-32 al seu pas pel Baix Penedès. Aquesta garantia s’haurà de reflectir en les previsions pressupostàries fins que no es duguin a terme altres mesures alternatives.

D’altra banda el Govern haurà d’incloure en els pressupostos d’enguany una partida per realitzar els arranjaments i la senyalització necessària per adequar la carretera C-31 a la seva nova condició de via comarcal en el seu tram al Baix Penedès. Aquesta esmena ha estat defensada pel PSC arran d’una resolució anterior al Parlament que canviava la classificació d’aquesta via per tal de reflectir el seu caràcter urbà i evidenciar el seu nivell desmesurat de trànsit.

En relació a aquesta qüestió el diputat socialista per Tarragona Carles Castillo ha afirmat que “les esmenes aprovades no especifiquen l’import econòmic però són d’obligat compliment per al Govern que haurà de calcular el cost total d’ambdues accions i incloure-les en el pressupost.”

Castillo ha afegit que “el grup socialista farà un seguiment exhaustiu per assegurar que el Govern no s’evadeixi d’aquest tema tan essencial per als veïns de la comarca del Baix Penedès.”


En aquest sentit, el diputat socialista ha recordat que “en el tema dels peatges al Baix Penedès el Govern ja fa temps que està marejant la perdiu i evita mullar-se i això s’ha d’acabar. Els ciutadans del Baix Penedès mereixen del Govern una resposta aquí i ara i no continuar vivint en el llimbs del regne de la incertesa”, ha emfatitzat Castillo.   

DECÀLEG DEL BON POPULISTA



És més un instrument que un objectiu en sí mateix però és cert que la crisi econòmica i l’hegemonia ideològica de la dreta liberal d’aquests darrers anys han generat un tsunami populista a l’hemisferi occidental que adopta diverses formules, ideologies i interpretacions, en funció del país i del populisme local, però amb una sèrie d’elements comuns que són de fàcil identificació.

El primer és la aparició de l’honest líder intèrpret de la voluntat popular contra les malvades elits. És la clau de volta de l’edifici populista. Com tothom sap el gran líder (o el politburó virtuós, o l’assemblea pura o el que sigui) defensa a l’humil home del carrer maltractat i humiliat pels “poderosos” i les institucions democràtiques “anquilosades”. D’aquesta formula es poden derivar situacions esperpèntiques com la d’un arxi-multimilionari com el senyor Trump, vivint en la seva torre de mobles folrats amb or pur, erigit en defensor del proletariat nord-americà atropellat pel “sistema” (malgrat que ell mateix sigui un dels màxims exponents d’aquest “sistema” que verbalment s’afirma combatre). L’omnipotència del gran líder, o del tòtem col·legiat que es vulgui, també permet fulminar de la nit al dia al secretari d’organització de la mateixa formació política sense consultar cap base ni absolutament ningú. Com és lògic, el líder defensor del ciutadà anònim mai s’equivoca i ha de tenir “plena decisió” per fer i desfer a voluntat.

Segon, l’adversari polític convertit en enemic irreconciliable i, sobretot, “corrupte”. Tot allò que se’ns creui en el camí cap al nirvana promès és pervers, corrupte i inacceptable. A l’enemic ni aigua. El respecte cap a les veus alienes s’interpreta com una manifestació de debilitat que obstaculitza la revolució de la gent “de sota”, dels humiliats, dels menyspreats que ara, gràcies a la manifestació populista que sigui, tindran la paraula i seran escoltats. La criminalització dels adversaris polítics és un element fonamental en el decàleg del bon populista.

Tercer, odi furibund a tot el que soni a socialdemocràcia i socialisme democràtic. Imprescindible. És comú tant al populisme d’extrema dreta com al d’extrema esquerra. Tampoc és nou i ja té un llarg recorregut històric. De fet, quan un escolta exabruptes com “socialtraïdors” o “socialfeixistes” recorda que ja eren els insults que els estalinistes dels anys 30 del segle passat proferien contra els socialistes. La unitat de l’esquerra, per a ells, tan sols esdevindrà amb la destrucció dels partits socialistes i l’hegemonia dels moviments que es defineixen a l’esquerra del socialisme democràtic sense concretar, això sí, en què consisteix aquesta “nova esquerra” que té, en realitat, molt de vella. Res de nou, doncs, sota el sol.   

Quart, doble vara de mesurar. Possiblement un dels elements més fascinants del nou populisme. Permet pràcticament qualsevol cosa. Així, podem exigir el “compliment de la llei” i, al mateix temps, exigir-ne la derogació i instar a la desobediència d’aquesta mateixa legislació en funció de la decisió que prengui. Es pot aplaudir i alabar l’actuació de la justícia quan aquesta ens dóna la raó i, simultàniament, denunciar aquesta mateixa justícia i qualificar-la de “demofòbica” si la resolució judicial ens condemna o senzillament no ens agrada. Una mena de respecte a l’imperi de la llei a la carta, en funció de gustos, filies i fòbies. Tot un repte intel·lectual no a l’altura de tothom...  

Cinquè, denunciar al periodisme com un instrument al servei dels poderosos. Qualsevol societat civil que mereixi aquest nom requereix d’uns periodistes independents, crítics i honestos i això ho saben els populistes. Per això cal denunciar tots els mitjans de comunicació com a “súbdits al servei dels interessos de l’Ibex-35” i substituir aquests canals “tradicionals” per quatre perfils falsos de twitter que es dediquin a difamar als partits i a les persones considerades com a “enemics” en la noble tasca de defensar al poble “des de baix”. Un poble, però, que necessita lideratges, intèrprets i estructures partidistes que defensin els seus interessos perquè ja sabem que tots els discrepants són “corruptes”. Només cal tenir present el menyspreu amb el que el senyor Trump es refereix als periodistes i el desdeny que els manifesta.

Repeteixo que res d’això és nou però si que sorprèn el seu èxit actual. En el moment en què escrit aquestes línies la tercera força política grega és un partit que es reivindica com a nazi i tothom dóna per fet que l’extrema dreta del Front Nacional serà la força més votada a la primera volta de les eleccions presidencials franceses. La França de la revolució il·lustrada. La França de la igualtat, llibertat i fraternitat.


I és en aquesta cruïlla històrica on els valors irrenunciables de justícia social, respecte i pluralisme en democràcia i defensa de la dignitat de les persones del socialisme tornen a tenir una vigència i una raó de ser més necessària que mai. 

dimarts, 21 de febrer del 2017

EL PSC DEMANA AL GOVERN QUE EXECUTI EL PROJECTE DE MILLORA DELS ACCESSOS DE LA N-340 AMB AMPOSTA PER UN IMPORT DE 1.840.410 EUROS



El diputat al Congrés per Tarragona Joan Ruiz ha anunciat avui que “el mateix Govern reconeix que té redactat un projecte de millora de l’enllaç de la N-340 amb Amposta per una quantia total de 1.840.410 euros. Ara bé, dilata l’execució d’aquesta inversió a una simple referència als pressupostos generals de l’Estat. Els socialistes entenem que aquesta inversió és necessària, de fet és un clam al territori, i, per tant, s’ha d’executar quan més aviat millor, sense més dilacions ni demores.”

Joan Ruiz ha explicat que aquesta informació s’obté de la resposta oficial del Govern a la pregunta plantejada pel grup socialista ja fa mesos referent a quan té intenció d’executar l’executiu de Rajoy els treballs de millora dels accessos de la carretera nacional 340 amb el municipi d’Amposta, a les terres de l’Ebre.

“Com ja vàrem denunciar aquestes obres s’haurien d’haver dut a terme fa dos anys però continuen ajornades sine die en algun calaix del ministeri de Foment. Això no és de rebut perquè l’import de les obres és perfectament assumible pel Govern i perquè la millora d’aquests accessos és necessària, en especial, la millora de la zona que travessa el canal dret del riu Ebre i que es creua amb la carretera de Sant Jaume d’Enveja. Els socialistes seguirem insistint en aquesta direcció.”

El diputat tarragoní ha avançat que el grup socialista seguirà preguntant al ministeri de Foment pel calendari d’obres dels treballs d’execució i exigint la seva concreció immediata.

Per la seva banda, el portaveu del PSC a l’Ajuntament d’Amposta Francesc Miró ha agraït la iniciativa duta a terme pel grup socialista al Congrés. “Sempre he afirmat que cal defensar els interessos d’Amposta a tot arreu, a totes les institucions, sobretot en aquelles, com és el cas de Foment, on es decideixen infraestructures vitals per als nostres interessos.”

Miró ha lamentat “que coneguem informacions tan importants com aquesta per accions polítiques del grup socialista i no pel lideratge de l’alcalde i del seu equip de Govern. Tot i això els socialistes continuarem defensant les reivindicacions ampostines allà on calgui conscients com som que si el Govern municipal no fa la feina cal que els grups que estem a l’oposició prioritzem iniciatives com aquesta i les posem al servei de la defensa de la voluntat dels ciutadans d’Amposta.”


El portaveu socialista a Amposta ha reiterat la posició del PSC en aquest tema consistent en defensar la necessitat d’arranjar i millorar els accessos per carretera a Amposta. “Parlem de la mobilitat de les persones i també de promoció de la competitivitat del nostre teixit productiu. És vital, en aquest sentit, garantir uns accessos i comunicacions per carretera del màxim nivell per no perdre cap oportunitat de generació d’activitat econòmica. Per tant, continuarem emplaçant al nostre grup parlamentari a les Corts Generals a perseverar en la satisfacció d’aquesta justa reivindicació del poble d’Amposta”, ha conclòs el regidor socialista.  

dilluns, 20 de febrer del 2017

APROVADA AL PARLAMENT L’ESMENA SOCIALISTA PER IMPULSAR UN PLA DE XOC CONTRA L’AUGMENT DE LA L’ATUR I EL FRACÀS ESCOLAR A LA COMARCA DEL BAIX PENEDÈS



La diputada socialista, Rosa Maria Ibarra, ha explicat avui que, en el marc de les esmenes socialistes presentades als pressupostos de la Generalitat per enguany, s’ha aprovat l’esmena del PSC que s’insta al Govern a realitzar aquest mateix 2017 un pla d’accions concretes a la comarca del Baix Penedès per reduir l’alt índex d’atur i també de fracàs escolar.

“Volem que ja mateix el Govern es posi les piles i impulsi al Baix Penedès un pla especial, com una de les comarques amb més atur de Catalunya, amb programes sectorials i territorials específics. És realment incomprensible, no s’entén, que en una comarca que va rebre de ple els efectes de la crisi per la seva vinculació al sector de la construcció no s’impulsin actuacions governamentals que ajudin a pal·liar aquesta situació. Per això estem molt satisfets que l’esmena presentada pel PSC pugui ser el punt d’inflexió a partir de la qual redreçar una realitat injusta i lesiva pels ciutadans del Baix Penedès”, ha argumentat la diputada vallenca.

En concret, l’esmena aprovada insta al Govern de la Generalitat a dinamitzar l’activitat econòmica d’aquesta comarca així com millorar l’ocupabilitat i donar suport a les persones amb risc més alt d’exclusió del mercat laboral, especialment els aturats de llarga durada, els desocupats majors de 55 anys i els joves.

També en el marc de la tramitació parlamentària dels pressupostos s’han aprovat les esmenes socialistes que demanem la reobertura del servei d’atenció nocturna del CAP de l’Arboç, la compensació als residents i usuaris habituals dels peatges de l’AP-7 i de la C-32, l’adequació de la C-31 a la seva nova condició de carretera comarcal i procedir al pagament definitiu de les expropiacions pendents de la C-51.  

“Cal recordar que els socialistes vàrem demanar des del primer moment que la Generalitat, en matèria d’autopistes, apliqués al Baix Penedès el que ja va aplicar al seu moment a altres comarques en situacions similars com els usuaris de les comarques veïnes del túnel del Cadí que van disposar de bonificacions de fins al 100% del cost del peatge. El que és just i necessari en una comarca barcelonina també ha de ser just i necessari en una comarca tarragonina.”


En darrer terme, Rosa Maria Ibarra ha recordat la desinversió objectiva “injustificable” del Govern de Junts pel Sí a la comarca del Baix Penedès, i al conjunt de les comarques tarragonines, en el marc dels pressupostos de la Generalitat dels darrers anys. “Sense inversió en equipaments, infraestructures o serveis i amb un atur superior al de la mitjana del país el Baix Penedès és una comarca especialment oblidada per aquest Govern. Els socialistes volem redreçar aquesta situació injusta i per això vàrem presentar aquest paquet d’esmenes específiques a nivell territorial perquè entenem que no podem parlar tot el dia de país si després oblidem la solució dels problemes reals del dia a dia dels seus habitants”, ha conclòs Rosa Maria Ibarra. 

LA JSC DEMANA DES DE TARRAGONA LA BAIXADA DE LES TAXES UNIVERSITÀRIES



El Consell Nacional de la Joventut Socialista de Catalunya ha aprovat una resolució que demana la baixada de les taxes universitàries i que aquesta disminució sigui progressiva per tal que no afecti a les beques equitat. El Consell Nacional dels joves socialistes s’ha dut a terme a Tarragona aquest cap de setmana, concretament al barri de Bonavista.

Des de la JSC es denuncia que com a conseqüència de l’augment de les taxes universitàries i de la disminució de beques impulsada pels Governs de la dreta en els darrers anys, cada cop hi ha més joves amb problemes per accedir a la universitat o bé per continuar estudiant les carreres universitàries ja iniciades. Així mateix, la JSC recorda que el mateix Parlament de Catalunya va aprovar una resolució que demanava al Govern rebaixar un 30% les taxes universitàries de forma progressiva. Una resolució que ha estat ignorada pel Govern de Junts pel Sí i els seus socis parlamentaris.

El Consell s’ha inaugurat amb la intervenció de la regidora de l’Ajuntament de Tarragona, Ivana Martínez, exmilitant de la JSC, que ha recordat el seu pas per les joventuts socialistes com una de les seves millors etapes de la vida política i ha destacat la importància que els joves tinguin un paper actiu en la primera línia política.

A continuació ha intervingut Eloi Menasanch, primer secretari de la JSC a les comarques tarragonines, que ha fet especial èmfasi en el sentit de fer territori per conèixer les realitats de cada poble i ciutat del nostre país. A més, ha posat de relleu l’exemple de lluita social d’un barri d’origen humil com Bonavista “que mitjançant les reivindicacions i el treball dels seus habitants ha aconseguit ser el que és avui dia”, recordant que no hi pot haver exemple més clar per entendre quina és la raó de ser del socialisme: “fer possible que les Bonavista de Catalunya esdevinguin dignes de la gent que hi viu.”

Durant el Consell Nacional s’ha informat de la situació política catalana, espanyola i del món, i de les activitats de l’organització socialista per ser veu de la joventut, que ha anat a càrrec del primer secretari de la JSC nacional Pol Gibert.


A banda de la resolució sobre les taxes universitàries, el Consell Nacional de la JSC també ha aprovat tres resolucions més denunciant la política migratòria de Trump, sobre els murs existents a Europa i sobre la política de beques. Finalment, s’ha aprovat una resolució de suport a la campanya Casa Nostra, Casa Vostra #VolemAcollir. 

GARANTIR L’ACCÉS REAL A UN HABITATGE



Fa tant temps que parlem del dret a l’habitatge, que de vegades ens sembla que és un tema que ha perdut actualitat. Però no és així. Res més lluny de la realitat. A Catalunya, i a les comarques de Tarragona, hi ha moltes famílies que encara avui perden el seu habitatge per no poder fer front al pagament de les quotes hipotecàries o bé a la renda de lloguer. L’informe anual del TSJC així ho posa de manifest. 

Però al problema de les famílies que perden l’habitatge, i que necessiten reallotjar-se s’afegeix al d’aquelles persones que han d’accedir a un habitatge per primera vegada. Especialment sagnant és el problema del col·lectiu jove. Segons dades del Observatorio de la Emancipación, un 80% dels joves no poden emancipar-se. Aquesta dada és aclaparadora.

La precarietat en la feina de molts joves, o aquelles famílies que han vist com les seves condicions familiars ha canviat, i han de canviar d’habitatge, fa que la necessitat de vivenda i sobretot de vivenda assequible no minvi, sinó que augmenti amb el temps.

Davant d’això, ens trobem amb una realitat complexa en el mercat immobiliari. Per un costat, bona part de la ciutadania té problemes per accedir a la propietat. Més ben dit, l’endeutament que comporta l’accés a la propietat els hi és inassumible.

Per l’altra, es fa evident que falta habitatge de lloguer, i sobretot de lloguer assequible. Els preus del lloguer en determinades zones, s’han disparat. En els últims mesos moltes veus s’han alçat demanant accions decidides per frenar aquest increment desorbitat, per evitar l’exclusió residencial de moltes persones, i la gentrificació que es produeix en alguns barris de les grans ciutats.

Però això no només passa a les grans ciutats, sense anar gaire lluny en la Jornada sobre Turisme sostenible i els pobles del Priorat, que es va celebrar fa poc, es posava sobre la taula la incidència del turisme sobre l’oferta d’habitatge en aquesta comarca.

Per tant, es fa evident que hem d’incidir per garantir el dret de l’habitatge, com a dret individual. Però també hem de treballar en el dret col·lectiu de tenir ciutats i pobles diversos, on puguin conviure activitats econòmiques que creen riquesa, com el turisme, amb el desenvolupament del projecte de vida de les dones i els homes que volen establir-s’hi. La diversitat i la complexitat aporta riquesa, no només econòmica, sinó també social i cultural.

Davant d’aquesta situació  es presenten mesures, per part del Govern de la Generalitat, com la proposada de la creació d’un índex de referència de preus de lloguer, que serviria perquè el possible llogater pogués saber si la renda que se li demana per un habitatge, està dins dels paràmetres habituals en la zona on està situat o no. Estar o no dins d’aquests paràmetres pot, a banda, de ser orientatiu pel futur llogater, comportar conseqüències fiscals per al propietari.

Encara no hi ha una regulació d’aquests índex, però la seva implementació ens genera dubtes, sobre el mètode de càlcul d’aquests paràmetres, sobre la repercussió fiscal en els propietaris, sobre si realment seran dissuasoris de possibles lloguers abusius...

El problema real existeix, és molt greu, i s’hi ha d’actuar. S’han de plantejar accions directes, fins i tot podem valorar positivament l’índex plantejat, depenent de la seva regulació final. En qualsevol cas, la Generalitat té responsabilitat. Ha  d’incidir en el mercat de lloguer, especialment posant-hi més  habitatge, i a preu assequible. S’ha de crear un parc públic d’habitatges suficient per les necessitats ciutadanes. S’ha d’obtenir amb major mesura la cessió d’ habitatges dels que estan registrats a nom d’entitats financeres a disposició de la Generalitat, actualment només n’hi ha cedits 3.600 d’un total de 45.000.

Hi ha molta feina a fer. I per fer aquesta feina s’hi ha de destinar més recursos, al final la voluntat política es mesura en els recursos que s’hi destinen.


I també s’han d’aportar més recursos als Ajuntaments, que dia a dia fan front a les necessitats d’habitatge dels seus veïns i veïnes, moltes vegades lligades amb altres necessitats, de  subministraments, d’aliments... la seva feina constant, mereix reconeixement, però sobretot mereix el recolzament i els recursos necessaris del Govern de la Generalitat, que massa sovint busca els titulars mentre mira cap a una altra banda.

divendres, 17 de febrer del 2017

SANTIAGO CASTELLÀ ELEGIT PRIMER SECRETARI DE L’AGRUPACIÓ SOCIALISTA DE TARRAGONA AMB EL 80% DELS VOTS



Santiago Castellà ha estat elegit aquest divendres primer secretari de l’agrupació socialista de Tarragona pels propers quatre anys. Castellà i la nova executiva han obtingut el suport majoritari dels afiliats socialistes que han assistit a l’assemblea de l’agrupació. En concret, la votació final ha registrat un 80% de vots afirmatius, un 3’5% de vots negatius, un 3’5% de vots nuls i un 13% de vots en blanc.

Pel que fa a la nova comissió executiva, en destaca l’entrada de gent jove i de militants que fins ara no han tingut responsabilitats orgàniques així com la continuïtat de persones amb una acreditada experiència política. Així, a banda de Santiago Castellà, han estat elegits membres de l’executiva Roser Recasens, com a presidenta, i Joan Sanahujes, com a secretari d’organització amb Guillermo García de Castro com a adjunt.

També han estat escollits membres de la nova comissió executiva Eloi Menasanch i Cecilia Mangini, com a responsables de l’àrea de formació i dinamització, José Cosano i Pere Valls, com a titulars de l’àrea d’implantació, i Sandra Ramos, com a secretària de comunicació.  

Completen la nova comissió executiva Teresa Carrera, Mireia López, Carles Castillo i Ivana Martínez, com a membres de la secretària d’acció política, Begoña Floria, Ana Santos i Pau Pérez, com a membres de la secretària d’acció municipal, i Carme Cabré com a vocal.

En la seva primera intervenció com a primer secretari de l’agrupació, Santiago Castellà ha destacat que “volem fomentar un canvi substancial en la forma de relacionar-nos amb la ciutadania per donar un nou impuls al projecte socialista per la ciutat que, n’estem convençuts, és majoritari i encara pot sumar noves sinèrgies. En aquest sentit volem ampliar la base social tarragonina que dóna suport al projecte de transformació progressista liderat per l’alcalde Ballesteros i el seu equip municipal.”


Així mateix Santiago Castellà ha reiterat la seva disposició a treballar per reforçar els valors que singularitzen el projecte socialista per Tarragona. “Som el partit que defensa la igualtat d’oportunitats, l’ecologia, el laïcisme i el feminisme com a instruments per garantir la llibertat. Som l’esquerra útil al servei dels interessos dels ciutadans i ciutadanes de Tarragona. El partit que millor lluita contra l’augment de la pobresa i de les desigualtats socials. Iniciem aquest període amb molta il·lusió perquè estem convençuts que el socialisme té molt futur en aquesta ciutat”, ha conclòs el nou primer secretari de l’agrupació socialista de Tarragona.

LA VOLUNTAT DEL TAXISTA



No acostuma a passar però un breu moment de relaxació, i possiblement com a somatització de la constatació del seu poder omnímode, va facilitar que Klaus Masuch, el representant del Banc Central Europeu a la delegació de la troika que arribava per imposar les seves condicions d’austeritat a Irlanda, tingués unes paraules de condescendència relatives a la “comprensió” del poble davant d’unes condicions “dures” però –ai sí- tràgicament “necessàries”.

Som a Dublín, la capital irlandesa a inicis de 2012, i el senyor Masuch compareix davant dels periodistes per explicar com acaba d’imposar al Govern irlandès un pla de “rescat” per tal que les arques públiques del país assumeixin el deute milionari dels bancs d’inversió i promotors immobiliaris del sector privat “a canvi” de dràstiques retallades en educació, sanitat i prestacions socials per al comú dels ciutadans.

Deia, doncs, que portat per l’autosatisfacció, el senyor Masuch es va permetre unes paraules que suggerien que el poble era poc menys que feliç d’acudir alegrement al rescat dels fons d’inversió privats que havien especulat durant els anys anteriors a l’esclat de la crisi. En concret, va afirmar el següent: “l’actitud del poble pel que he pogut veure és molt bona. Quant he vingut de l’aeroport en el taxi he vist que els taxistes estan molt ben informats i crec que això és un molt bon símptoma. Estem davant d’un procés difícil d’ajustament però hi ha un debat econòmic, i així és com ha de ser.” Reveladores afirmacions que caurien més aviat en l’àmbit del psicoanàlisis...

L’esperpent podria haver quedat aquí però per sort hi havia present a la sala un audaç periodista que es va atrevir a replicar al senyor Masuch preguntant-li això: “Va explicar-li el taxista la indignació de la gent pel fet d’estar obligats a pagar als propietaris de bons sense garanties milers de milions d’euros de deutes amb els que els ciutadans no tenim res a veure, ni cap responsabilitat, per a salvar els bancs d’inversió privats?”

Estupefacció i silenci a la sala. Masuch pretén replicar sacsejant el mantra de la veritat absoluta del capitalisme liberal: no hi ha salvació sense estabilitat del sistema bancari i la resta són nimietats. “Li hauria dit que és una decisió difícil però que hi ha diferents temes a tenir en compte, com la confiança i l’estabilitat del sector financer i del sistema bancari, i que s’ha pres una decisió en la bona direcció.” 

Però era un dia dolent per als “senyors de negre” perquè el periodista va perseverar: “no ha contestat a la meva pregunta! Ens demana que paguem per aquests bancs difunts milers de milions d’euros públics sense cap benefici per al poble d’Irlanda. Com explicaria aquest desgavell al taxista que ha mencionat abans?”

Després de varis intents periodístics d’obtenir una resposta de dimensió humana finalment el delegat del BCE va farfallejarà quelcom incomprensible i va abandonar la sala visiblement irritat. Era la victòria simbòlica de l’anònim taxista sacrificat en l’altar de la austeritat imposada pels poders econòmics i financers i els seus instruments polítics. Aconsello, sobretot a la gent jove, que vagi a youtube on està penjat el vídeo de la picabaralla dialèctica i el vegi íntegrament perquè s’entén molt més el que significa constatant com al senyor Masuch li va canviant l’expressió de la cara que no pas llegint la transcripció literal d’un text.

A qui tingui algun dubte de com és de necessari impulsar un canvi impulsat pels socialistes que ens reconnecti amb l’Estat del benestar que miri el vídeo. Lluny de ser un projecte “caduc”, com denuncia la dreta liberal i també l’extrema esquerra, el socialisme democràtic –la socialdemocràcia de Willy Brandt i d’Olof Palme- és avui més necessària que mai. Ningú parla de cap utopia irrealitzable sinó de tornar a posar els beneficis obtinguts de les forces econòmiques productives a finançar escoles, hospitals, prestacions i serveis socials, pensions dignes i garantides, ajudes a l’emancipació dels joves, beques culturals, etc. Un camí del que mai ens hauríem d’haver apartat, mai!

Entre els que volen barra lliure per a impulsar la completa desregulació dels mercats financers i especulatius i els que volen prohibir l’economia de mercat (i tornar a una economia planificada de tipus soviètic?) hi ha una alternativa majoritària, sensata, coherent i perfectament realitzable: la que vol posar els guanys de l’economia al servei de les persones i no a l’inrevés, la alternativa que defensem els socialistes.
   

Com em deia un company l’altra dia: “no vull per als meus fills ni el capitalisme salvatge de Macao o de Hong Kong ni vull la resurrecció de la Unió Soviètica, vull que visquin en una democràcia social, com la sueca dels d’anys Olof Palme.” Estic convençut que situat en aquesta tessitura l’anònim taxista irlandès respondria el mateix, igual com també ho faria el valent periodista que es va atrevir a qüestionar la voluntat totpoderosa de la troika.  

dijous, 16 de febrer del 2017

EL PSC DENUNCIA EL DESCENS DEL NOMBRE DE POLICIES I GUÀRDIES CIVILS DESTINATS A LA DEMARCACIÓ DE TARRAGONA



El diputat socialista per Tarragona Joan Ruiz ha denunciat avui “el descens del nombre d’efectius tant del cos de la policia nacional com de la Guàrdia Civil a la demarcació de Tarragona. En aquests moments la suma d’ambdós cossos de seguretat tan sols suma 868 agents al conjunt de les comarques tarragonines.”

En concret, hi ha 569 guàrdies civils i 299 agents de la policia nacional destinats a la demarcació de Tarragona. “En aquests darrers anys hem patit un degoteig a la baixa constant que ha fet, per exemple, que per primer cop tinguem menys de 300 efectius de la policia nacional destinats a la nostra província.”

El diputat socialista, davant d’aquestes dades objectives, ha mostrat la seva “preocupació” per aquesta pèrdua permanent i sostinguda d’agents en tant poc temps. “És cert que el gruix de les competències en matèria de seguretat ciutadana està en mans del cos dels Mossos d’Esquadra però això, en cap cas, ha de comportar un reducció per sota de les ratios mínimes aconsellades del nombre de policies i guàrdies civils per tal que puguin exercir en condicions les seves funcions en l’àmbit de la seguretat pública en el marc de les seves competències.”

Joan Ruiz ha emfatitzat el perill que “les retallades d’efectius policials s’acabin traduint en un descens en els paràmetres de seguretat dels ciutadans de les comarques tarragonines. Cal tenir en compte que també hem comprovat que el Govern del PP ha anat apostant per desenvolupar un model de seguretat privada que pot ser molt beneficiosa per a determinades empreses però que pot resultar lesiva pels interessos ciutadans.”   

En aquest sentit, el diputat tarragoní ha explicat que si bé és cert que el conjunt de fet delictius a la província de Tarragona va minvar quasi un 5% l’any passat en relació a les dades de 2015 “també és cert que els delictes relacionats amb el tràfic de drogues van incrementar-se un 6,6% i ens situen en un percentatge molt superior (el doble) en relació a la mitjana nacional. També els delictes de danys van créixer un 6,1%, superant el nombre de 4.400 fets delictius.”

Tot plegat, segons el diputat tarragoní, ha propiciat que el grup socialista demani al Govern que augmenti estructuralment les plantilles de la Guàrdia Civil i de la policia nacional a la demarcació de Tarragona i que estudiï impulsar un pla de xoc extraordinari contra l’augment del tràfic de drogues constatat per les mateixes dades oficials.


Finalment, des del grup socialista s’ha reiterat el reconeixement i agraïment “als agents dels cossos i forces de seguretat, ja siguin Mossos d’Esquadra, guàrdies civils, policies nacionals o les diferents policies locals, en el seu compromís permanent i diari de treballar per garantir la màxima seguretat dels ciutadans de les comarques tarragonines”, ha conclòs Joan Ruiz.  

GRÀCIES URV PER AQUESTS 25 ANYS DE CONEIXEMENT



Coincidint amb el 25è aniversari de la Universitat Rovira i Virgili (URV) m’agradaria fer una petita reflexió del què ha suposat aquesta pel territori. Una reflexió que alhora és un agraïment envers tota la comunitat universitària. Des del seu rector, l’actual i els que l’han precedit en el càrrec, fins a l’equip docent, els investigadors i el PAS, voldria donar-los les gràcies per la immensa feina que feu i que sovint queda silenciada per poc coneguda.

Què seria d’aquest territori sense la URV? Al llarg d’aquesta curta, però a la vegada llarga trajectòria, la URV s’ha posicionat a nivell mundial, alhora que ha exercit un paper clau en la vertebració d’un territori, que massa sovint no ha sabut veure en la unitat, el seu autèntic potencial. La seva aposta per repartir-se tot al llarg de les nostres comarques, des de les Terres de l’Ebre, al Baix Penedès, sense oblidar-nos del Priorat i dels diferents nuclis que integren l’àrea metropolitana, ha permès que el conjunt de la nostra demarcació se n’hagi vist beneficiada per una entitat que disposava d’una visió global de territori. Segurament la única institució amb aquesta visió de la segona àrea metropolitana de Catalunya. Una decisió, la de tenir presència al llarg del territori, que va ser controvertida en el seu moment, però que ara resulta diàfan que va ser encertada; a la vegada que aconseguia que tothom sentís la universitat com a pròpia, ha fet que aquesta aposta pel coneixement hagi exercit de motor dels principals sectors de la nostra economia, competint d’igual a igual en uns mercats cada vegada més globals.

Fa uns dies la URV i l’Agència de Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) presentaven un estudi sobre el mercat laboral dels estudiants de la URV. Destacaria dos elements. El primer és que la majoria dels graduats són del territori. Joves que potser d’una altra manera no s’haurien plantejat o no haurien pogut anar a la universitat. I, el segon, és que aquests graduats una vegada acaben la seva carrera principalment es queden a treballar aquí. Treballadors ben preparats que nodreixen de coneixement a unes empreses que lluiten per ser més competitives.

Si bé la situació econòmica dels darrers anys ha estat molt complicada, i encara ho segueix estant, què hauria passat amb moltes de les empreses d’aquest territori sense el talent que han incorporat al llarg d’aquests anys, gràcies a la nostra universitat?


Encara que no tot han estat flors i violes, també s’ha de dir. I prova d’això és l’esforç sobrehumà que al llarg d’aquests últims anys ha hagut de fer el sistema universitari per no defallir davant d’uns ajustos injustos, que no ens podem permetre. Necessitem poder seguir comptant amb el talent que injecta i ha injectat la URV. Necessitem que el nostre jovent no s’hagi de plantejar si pot anar o no a la universitat perquè les taxes que es paguen a Catalunya són les més altes de tot l’Estat. Perquè cada vegada que una persones no pot accedir a la universitat, aquest territori, i la societat en el seu conjunt, en surten més afeblides. No ho podem permetre. La URV ha de poder seguir jugant aquest paper vertebrador i integrador. Hem d’aprendre a apreciar-la i a cuidar-la més com a territori. La seva altíssima qualitat s’ho mereix.

dimecres, 15 de febrer del 2017

SANTIAGO CASTELLÀ PRESENTA LA SEVA CANDIDATURA PER LIDERAR L’AGRUPACIÓ SOCIALISTA DE TARRAGONA



El professor de Dret internacional i relacions internacionals de Santiago Castellà ha presentat avui la seva candidatura per optar a ser elegit primer secretari de l’agrupació socialista de Tarragona.

En la seva intervenció, Santiago Castellà ha manifestat la seva voluntat de liderar una “candidatura trencadora. Una candidatura per activar el socialisme a la ciutat, parlar amb totes les entitats i ser presents a tots els barris i nuclis de Tarragona. Els i les socialistes som l’esquerra útil al servei dels interessos dels tarragonins i tarragonines i ara volem donar un nou impuls a aquest compromís amb propostes més concretes i eficaces.”

Santiago Castellà vol impulsar “un canvi substancial en la forma de fer política i relacionar-se amb la societat. Per això m’acompanyaran un conjunt de companys i companyes, un equip on hi ha molta gent jove relativament nova en termes orgànics. Persones compromeses, amb valors d’esquerra, i amb molta il·lusió per impulsar acció política pensant en la ciutat del 2020-25.”     

Pel que fa a la nova comissió executiva, Santiago Castellà ha avançat que Joan Sanahujes serà el secretari d’organització i finances, amb Guillermo García de Castro com a adjunt. Roser Recasens, serà la presidenta de l’agrupació d’una comissió executiva que crearà una escola de formació alcalde Recasens centrada en el debat polític i en la formació dels afiliats i militants socialistes tarragonins. Així mateix, quatre regidors socialistes de l’Ajuntament: Begoña Floria, Ana Santos, Ivana Martínez i Pau Pérez, formaran part de la nova executiva.

“Estic convençut que estem vivint el final de la crisis de la política tradicional, amb el conseqüent augment del populisme i de l’extrema dreta. Durant la crisis econòmica la ciutadania ho ha passat molt malament i l’esquerra, a vegades, no ha sabut estar a l’altura del que ens demandaven les classes populars. Cal escoltar més a la gent, estant més a peu de carrer, perquè els i les socialistes som la força que millor articula els interessos majoritaris de la societat tarragonina. Aquest és el nostre compromís i per això presento avui la meva candidatura”, ha afirmat Santiago Castellà.


Aquest divendres, 17 de febrer, l’assemblea de l’agrupació socialista de Tarragona haurà de votar i elegir al nou primer secretari i la nova comissió executiva que liderarà l’agrupació aquests propers quatre anys. 

dimarts, 14 de febrer del 2017

LA BONIFICACIÓ PER A VEHICLES PESANTS EN EL TRAM DE L’AP-2 ENTRE MONTBLANC I LLEIDA VA BENEFICIAR 117.395 CAMIONS



El diputat socialista per Tarragona Joan Ruiz ha explicat aquest dimarts que “a resposta d’una pregunta formulada pel nostre grup parlamentari el Govern ens ha informat que durant la prova pilot impulsada pel Ministeri de Foment entre els mesos de juliol i novembre de 2015, de bonificació del trànsit de vehicles pesants entre en el tram Montblanc-Lleida de l’AP-2, 117.395 camions van ser bonificats.”

Així, desglossat per mesos, trobem 21.975 camions bonificats el juliol, 19.747 a l’agost, 25.410 el setembre, 25.823 l’octubre i 24.540 el novembre. Cal recordar que l’objectiu d’aquesta iniciativa era incentivar als vehicles pesants per tal que circulessin per l’autopista en aquest tram i reduir significativament el trànsit de camions per la N-240.

Segons ha afirmat Joan Ruiz, “les dades reals i objectives fetes públiques pel Govern estan sensiblement per sota de les previsions del Ministeri que va quantificar en un mínim de 145.000 el nombre de vehicles pesants que es beneficiarien d’aquesta mesura.”

“En tot cas, el que és evident per a tothom és que cal una resposta immediata a un problema real i no només per als ciutadans de la Conca sinó pel conjunt d’habitants de les comarques tarragonines. En la nostra opinió, que reiterem, cal impulsar l’alliberament del peatge de l’autopista entre Montblanc i la capital del Segrià. De fet, estem davant d’un clam unànime del territori que reclama des de fa temps aquest alliberament del peatge de l’AP-2.”

Joan Ruiz ha recordat que la carretera N-240, que enllaça Tarragona amb Lleida, és una via ha registrat històricament un alt índex d’accidents de trànsit degut a la saturació de vehicles que registra, el que obliga a habilitar una via de major capacitat i que sigui més segura.

“La connexió per carretera mitjançant una via d’altes prestacions no es pot aturar amb l’arribada de l’A-27 a Montblanc, cal donar-hi continuïtat cap a l’interior del país. Tenint en compte que amb el context de crisi el Ministeri ha ajornat la continuïtat de l’autovia més enllà de Montblanc sine die cal procedir a alliberar el tram de l’autopista entre Montblanc i Lleida. A aquests arguments cal afegir que l’autopista està actualment infrautilitzada, a tan sols el 25% de la seva capacitat, per la dissuasió econòmica que comporta ser de peatge.”


Finalment, el diputat tarragoní ha emfatitzat que “la connexió de Tarragona, i del conjunt del Camp de Tarragona i de la Costa Daurada, amb l’interior a través d’una via d’altes prestacions és un projecte estratègic que els socialistes vàrem impulsar i que sempre hem defensat. Aquesta connexió no pot aturar-se a Montblanc sinó que ha de continuar cap a les terres de Lleida, la vall de l’Ebre i acabar enllaçant amb el litoral cantàbric.”

TALLAR LA CORDA? NI ARA NI MAI!



El responsable d’una de les entitats del tercer sector que treballen a peu de carrer ajudant les persones i famílies que pateixen en carn pròpia el drama de la pobresa i de l’atur estructural (tots i cadascun dels quals es mereixen un monument a la plaça major de tots els pobles i ciutats) m’explicava fa poc, mitjançant una al·legoria, quines havien estat les conseqüències de la crisi econòmica que tant mal ha fet als treballadors i al conjunt de la ciutadania.

Em deia aquesta persona que imaginés un grup de muntanyistes (la societat) escalant per arribar al cim d’un pic especialment agrest. Tots els escaladors van assegurats per una corda que està clavada amb piquetes a la paret rocosa que forma la muntanya. La corda (les prestacions i drets socials de l’Estat del benestar desenvolupat pels Governs socialistes) és la garantia que assegura que ningú caigui al buit. Tots avancen junts, malgrat que amb ritmes diferents, cap al cim de la muntanya (el progrés social).

De sobte pateixen un terratrèmol (la crisi econòmica que esclata el 2008). Tot trontolla i els muntanyistes que estan al final de l’escalada (les persones amb les rendes més baixes) es desprenen i queden sostinguts, només, per la corda que impedeix que caiguin al precipiti de la pobresa. Què fer? Determinats cercles del poder econòmic i financer, i part de la dreta política, defensen que cal tallar la corda per evitar que tot el grup s’estimbi al fons del barranc.    

En aquest punt el meu interlocutor em va mirar directament als ulls i em va emfatitzar: “No deixeu mai que alguns irresponsables o egoistes tallin la corda. Això mai!”

Això mai! Tenia tota la raó. No només no s’ha de tallar la corda sinó que s’ha de reforçar per aconseguir que les persones que ara mateix se sostenen al buit puguin tornar a escalar la muntanya. El que també és necessari és que els insolidaris que pugen fins al cim, d’amagat, amb helicòpter sense fer cap esforç i sense ajudar ningú (els que tenen els seus milions amagats a paradisos fiscals) han de tornar a començar a escalar la muntanya des de la vall i contribuir a sufragar totes les despeses que fins ara s’han estalviat de pagar.

Com aconseguir-ho? Impulsant, com hem fet els socialistes al Congrés, una renda, un  ingrés mínim vital, de 426 euros mensuals per a totes les persones que s’hagin quedat sostingudes a l’aire. Pensem que només a les comarques tarragonines això ajudaria 15.000 famílies que tenen a tots els seus membres a l’atur i que ja no cobren cap subsidi ni prestació. En el conjunt del país aquesta xifra s’eleva fins a les 700.000 famílies, és a dir, quasi dos milions de persones de les quals dues terceres parts tenen fills petits a càrrec. Només recuperant els recursos que perdem per la descomunal evasió fiscal a càrrec de les rendes altes i d’algunes grans corporacions empresarials transnacionals això seria perfectament factible.

No parlo en cap cas, doncs, de fer volar coloms sinó de fixar objectius realitzables i aprovar-los d’immediat. Això afecta de ple també a la realitat, vergonyant, de la pobresa infantil. No pot ser que avui dia encara hagi nens i nenes que no tinguin assegurada una alimentació nutricional bàsica. No pot ser, és injust, és indigne d’una societat democràtica com la nostra. En aquest sentit cal, com defensem els socialistes, que el Congrés aprovi una prestació per fill a càrrec independentment de la situació laboral dels seus pares. Aquest és un objectiu irrenunciable per a nosaltres igual com ho és reforçar la corda dels drets socials.


I encara que això comporti que els escaladors que estan al capdavant de l’expedició triguin una mica més en arribar al cim doncs endavant. Tots hem d’arribar-hi sense deixar ningú a banda, ni una sola persona. En el moment d’assumir la responsabilitat de ser el primer secretari dels socialistes del Camp de Tarragona penso que el primer repte que tinc per endavant, l’objectiu número u que hem d’aconseguir, és que en aquestes comarques tothom entengui que no permetrem que la corda comuna que ens assegura a tots i a totes amb les prestacions socials que eviten que ningú caigui a la pobresa mai es talli. Ni ara ni mai.  

dilluns, 13 de febrer del 2017

EL PSC PREGUNTA AL GOVERN SOBRE POSSIBLES ABOCAMENTS AL RIU FRANCOLÍ EN EL TRAM COMPRÈS ENTRE VALLS I ALCOVER



La diputada socialista al Parlament per Tarragona, Rosa Maria Ibarra, ha presentat una bateria de preguntes al Govern de la Generalitat en relació a possibles abocaments al riu Francolí, concretament en el tram comprès entre Valls i Alcover, que s’haurien produït aquest passat mes de gener.

“Volem conèixer què és exactament el que va passar, quines són les causes que haurien produït aquests abocaments, i quines sancions imposarà el Govern als responsables un cop es determini la gravetat dels abocaments que s’hagin dut a terme.”

Així, les preguntes formulades per la diputada vallenca se centren en conèixer quines accions ha endegat el Govern davant d’aquests abocaments, quines repercussions han tingut sobre el medi, quants abocaments de pasta de paper s’han identificat al riu Francolí en els darrers cinc anys i quines sancions ha imposat el Govern de la Generalitat en el mateix termini de temps.

En aquest sentit, Rosa Maria Ibarra també vol saber quins expedients ha iniciat el Govern en relació a aquests abocaments, quin és l’estat dels mateixos, quins són els resultats de les proves analítiques que hagi pogut fer la Generalitat al riu Francolí, i quines accions es volen dur a terme per assegurar que episodis com aquests no es tornin a produir.


“Els i les socialistes entenem que l’activitat industrial, necessària i positiva per a la generació de treball i de riquesa per al nostre territori, en cap cas ha de comportar una relaxació dels mecanismes de control, identificació i, si s’escau, de sanció als responsables d’abocaments il·legals al riu Francolí. La generació d’activitat econòmica no ha d’estar renyida amb la imprescindible cura al medi ambient i amb la salut de les persones”, ha reblat Rosa Maria Ibarra.