dimecres, 24 de desembre del 2014

LA INCINERADORA DE CONSTANTÍ, UN NYAP DEL GOVERN




El diputat tarragoní Xavier Sabaté ha lamentat avui que el Govern s’hagi rentat les mans tan alegrement en una de les instal·lacions més sensibles de Catalunya .

“Si als anys 90 aquesta instal·lació ja es va considerar que requeria un tractament , una vigilància i unes compensacions per al municipi de Constantí, no pot ser que ara el Govern se la tregui del damunt i ens deixi tan desemparats i indefensos.”

“Ja vàrem dir en el seu moment que aquesta empresa havia de continuar tenint presència pública en el seu accionariat, una prevenció ja en la selecció dels materials que tracti i posterior sobre els efectes de les seves emissions i continuar compensant el municipi de Constantí que en el seu dia ja es va considerar que era necessari.”

Per això dilluns el PSC entrarà al registre del Parlament les següents preguntes i una proposta de resolució:

Preguntes:

1 – Creu el Govern que a partir d’ara es trobaran municipis que vulguin col·laborar en disposar d’instal·lacions especials si es retiren les compensacions acordades a municipis com Constantí que fins ara les han rebut per la planta de residus industrials?

2 – Com controlarà el Govern a partir d’ara els residus que es tractin a la planta d’incineració de residus industrial de Constantí?

3 - Com controlarà el Govern a partir d’ara les emissions provinents de la planta d’incineració de residus especials de Constantí?

4 – Creu el Govern que és necessari l’estabilitat laboral en instal·lacions sensibles com la planta d’incineració de residus industrials de Constantí? Com pensa afavorir-la el Govern?

5 – Pensa el Govern constituir una Comissió mixta amb la direcció de l’empresa SARP a la seva planta de Constantí, la Generalitat, l’Ajuntament i del Comitè d’Empresa a fi d’analitzar la marxa de la instal·lació, l’evolució de la seva plantilla i la seva estabilitat, qualificació i formació?

6 – Com pensa el Govern compensar l’ajuntament de Constantí les pèrdues d’ingressos provinents fins ara de la planta d’incineració de residus industrials de Constantí?

7 – Ha rebut la Generalitat alguna petició de l’Ajuntament de Constantí exigint compensacions per evitar disminuir els ingressos de què disposava fins ara per tenir ubicada al seu municipi la planta incineradora de residus industrials que ja s’ha produït des que se’n va fer càrrec la Generalitat?

Proposta de resolució

La planta incineradora de residus industrials de Constantí al Tarragonès ha passat definitivament a mans privades sense que el Govern de la Generalitat hagi vetllat per garantir la presència pública en el seu accionariat, una prevenció ja en la selecció dels materials que tracti i posterior sobre els efectes de les seves emissions i les compensacions al municipi de Constantí que en el seu dia ja es va considerar que era necessari.

El Govern ha actuat d’aquesta manera de forma frívola i oblidant l’interès general: el control dels materials i els seus efectes, la necessària estabilitat laboral en una instal·lació d’aquestes característiques  així com la compensació a Constantí queden en entredit. A partir d’ara serà més difícil al nostre país demanar que algun municipi vulgui col·laborar per ubicar instal·lacions especials si fins i tot el propi Govern incompleix compromisos ja acordats amb municipis que s’han prestat a col·laborar.

Per tot això el Parlament de Catalunya encomana al Govern:

1 – Estudiar els mecanismes per afavorir l’estabilitat laboral en indústries com la incineradora de residus industrials de Constantí.

2 – Establir compensacions al municipi de Constantí per evitar que la privatització de la incineradora de residus industrials disminueixi els seus ingressos i no senti un precedent negatiu a l’hora de situar en el futur instal·lacions de risc al nostre país.

3 – Que constitueixi  una Comissió mixta formada per la direcció de l’empresa SARP la a la seva planta de Constantí, un representant de la Generalitat, un de l’Ajuntament i un altre del Comitè d’Empresa que es reunirà com a mínim dos cops a l’any a fi d’analitzar la marxa de la instal·lació, l’evolució de la seva plantilla i la seva estabilitat, qualificació i formació.


4 – Encarregar a la Universitat Rovira i Virgili un estudi anual dels possibles efectes a l’ambient de l’activitat de la planta incineradora de residus industrials de Constantí

dimarts, 23 de desembre del 2014

EL GENERAL DELLA ROVERE: EL PP I LA CONSTITUCIÓ



En un excel·lent llibre, Indro Montanelli ens explica la història d'un estafador italià de poca monta que, durant els anys de la segona Guerra Mundial, és obligat pels nazis a fer-se passar per un militar antifeixista, el general della Rovere, amb l'objectiu d'identificar als líders de la resistència als invasors. Lentament però, l'estafador va interioritzant el seu paper fins assumir-lo plenament i acabar afusellat pels alemanys heroicament emplaçant als seus compatriotes a lluitar fins a la mort contra els ocupants.

Montanelli explicava una història basada en la ficció però el PP, que s'ha especialitzat en oblidar totalment el seu passat, l'ha acabat convertint en realitat. M'explico, com és per tots sabut el senyor Rajoy i el Partit Popular s'han volgut erigir en els defensors "a ultranza" de la Constitució de 1978. Des de fa setmanes afirmen que la Constitució és "la garantia de la unitat d'Espanya" i que la més mínima esmena o modificació de la mateixa suposaria "un gravíssim error", fins al punt de negar-se ni tan sols a permetre que una comissió parlamentària estudiï la seva possible reforma. No es pot tocar ni una coma de la Constitució "so pena" de les més greus catàstrofes, venen a dir...      

... Una posició realment curiosa si tenim en compte quina era l'opinió del PP quan la Constitució va ser aprovada. El que ara és "la garantia de la concordia y la convivencia entre los españoles" aleshores era pels dirigents de la dreta "un ataque a la unidad de la patria ya que se acepta el término "nacionalidades" que nosotros rechazamos con toda la energia", segons afirmava el mateix Manuel Fraga, ex-ministre de la dictadura reconvertit en líder de la dreta "democràtica." Aquest rebuig a la Constitució va arribar fins al punt que només 9 diputats d'Alianza Popular (el PP de l'època) van votar a favor de la carta magna, 2 es van abstenir i uns altres 5 van votar en contra augurant les més dramàtiques conseqüències contra "la unidad de la patria y los valores de la civilización cristiana."

Un, aleshores, jove inspector d'Hisenda José Maria Aznar alertava en un article a la premsa sobre "un problema de gravísima magnitud que tenemos los españoles: el de las llamadas autonomías" que eren, per a ell, la mare de totes les calamitats que caurien sobre el país i que derivaven de la Constitució. Per cert, aconsello des d'aquí la lectura dels articles d'opinió que signava Aznar perquè el pas del temps no evita que se'ns torni a posar la pell de gallina i expliquen, en bon mesura, la intransigència del PP en relació a qüestions que per a la resta del món són de sentit comú. A tall d'exemple, veiem que deia aquest home -que va ser president del Govern durant vuit anys- sobre el bombardeig de Gernika per part de l'aviació nazi durant la guerra civil: "Vientos de revancha son los que parecen traer algunos. En Guernica se aprueba por unanimidad retirar la medalla de la villa, así como todos los honores concedidos al anterior Jefe del Estado -que aunque moleste a muchos gobernó durante 40 años y se llamaba Francisco Franco-. Como aún les parecía poco deciden asimismo exigir responsabilidades al Gobierno alemán por el bombardeo de la ciudad ocurrido en 1.937. Hace 42 años. En Coslada (Madrid) las calles dedicadas a Franco y José Antonio lo estarán a partir de ahora a la Constitución." Sí, estupefacte lector, encara que sembli increïble no és cap parodia o imitació, són les opinions sinceres del senyor Aznar durant els seus anys de "jove idealista".

Davant del que acabo d'exposar no sorprèn gens la política centralista del Govern de Rajoy i el seu rebuig frontal a qualsevol reforma que suposi una millora en l'autogovern de Catalunya però també podem extreure alguna conclusió mínimament positiva o què, almenys, ens convidi a l'optimisme.  


I és que la pròpia història política del PP és la més clara constatació que l'immobilisme i el NO a tot no porta enlloc. De rebutjar parcial o totalment la Constitució s'han reconvertit en els autoproclamats màxims defensors de la mateixa. Possiblement si a finals dels anys 70 els haguessin dit als dirigents d'Alianza Popular que 35 anys després la Constitució que suposava una "amenaza a la unidad de España" es convertiria en la "garantia de la unidad de España" haguessin mort d'un atac de riure, però aquest és exactament el relat que ha escrit la dreta d'aquest país. Ara rebutgen el federalisme però repassant la seva història tampoc és agosarat dir que d'aquí a unes dècades pugin erigir-se en els màxims adalids de la reforma federal de la Constitució i erigir-se'n en els "pares i inspiradors" de la mateixa. I és que el PP ha convertit el relat del general Della Rovere en una realitat política.

Article de Josep Masdeu publicat al diari Més Tarragona 

dilluns, 22 de desembre del 2014

NEGOROLIE



"Tot va canviar quan varem entrar a Negorolie, l'estació fronterera soviètica. Una immensa tira de tela roja ens donava la benvinguda a un país que per a nosaltres representava el triomf dels ideals d'humanitat i socialisme pels que sempre havíem lluitat", així recordava Santiago Carrillo en les seves memòries la seva primera entrada a la Unió Soviètica el 1936, per a ell l'encarnació en aquells moments dels seus ideals polítics i socials. He trobat referències a Negorolie a moltes biografies de l'època, per exemple, les d'Stefan Zweig i de Lion Feuchtwanger. Sense saber-ho enlloc d'entrar al paradís entraven en una dictadura sagnant que precisament en aquells temps desencadenava el gran terror contra els seus mateixos ciutadans. Però ni Carrillo, ni Zweig, ni Feuchtwanger van veure res de negatiu, ni cap repressió. I no és que fossin cecs o incapaços, el què passa és que filtraven la realitat a partir del què estaven predisposats a veure d'acord amb els seus anhels i esperances.

Fa uns dies em van sorprendre particularment unes declaracions de Mariano Rajoy. "Hoy podemos decir que la crisis ya es cosa del pasado y que estas van a ser las primeras Navidades de la recuperación". Reconec que se'm va escapar una exclamació. Però com es poden dir aquestes coses amb l'atur, la pobresa i les desigualtats disparats en xifres màximes?

És veritat que alguns grans indicadors macroeconòmics estan millorant lentament però d'aquí a assegurar que la crisi "ya es cosa del pasado" és tan increïble com pujar el coll d'Alforja amb dificultats i afirmar que hem coronat l'Everest (sigui dit amb tot el respecte per Alforja).

No, per desgràcia no és cert que la crisi sigui cosa del passat. El que cal és fer tot el que estigui a les nostres mans per, com a mínim, reduir-ne els efectes negatius i aquí sí que tenim camí per recórrer. Per exemple, aquesta setmana els socialistes hem proposat posar en marxa una nova taxa sobre els guanys de les grans corporacions empresarials que desvien beneficis mitjançant mecanismes d'enginyeria fiscal per no haver de pagar impostos al nostre país. No podem demanar als treballadors, als petits empresaris, als autònoms o als botiguers que paguin proporcionalment més que les grans companyies multinacionals que declaren ingressos mínims i que, en algun cas, presenten pèrdues quan la seva activitat econòmica real ho desmenteix. Un dels principals problemes nacionals que tenim es diu frau i evasió fiscal i no ens en sortirem fins que aconseguim que els 44.000 milions d'euros que es generen al país però que acaben en paradisos fiscals tributin a casa nostra.


El Govern del PP, però, ha rebutjat aquesta proposta perfectament aplicable i possibilista mentre es dedica en exclusiva a repetir cada dia que la crisi econòmica s'ha acabat i que l'economia torna a funcionar a les mil maravelles. Tampoc aquí estem davant d'un problema d'incapacitat o d'anàlisi, ho crec honestament. Aquí també ens trobem davant d'una qüestió de fe. Fe del PP en què el Govern de Rajoy mai s'ha equivocat, fe en què totes les brutals retallades que s'han impulsat tenen algun sentit, i fe en què l'austeritat, la reforma laboral i la "flexibilització del mercat de treball" ens portaran a la terra promesa de la recuperació i la sortida de la crisi. Abans negaran qualsevol evidència que reconèixer que s'han equivocat, i no diguem ja abandonar aquesta fe en "los necesarios sacrificios" que s'han hagut de fer per a "recuperar el crecimiento económico" completament virtual a peu de carrer. I és que el discurs triomfalista sobre la recuperació econòmica és el Negorolie del Govern del PP...    

Article de Josep Fèlix Ballesteros publicat al Diari de Tarragona

divendres, 19 de desembre del 2014

EN NOM DE L'EBRE



Quan un territori ha de dir prou i proclamar-se en rebel·lia? Quan el menyspreu i la burla per part d'aquells que ofenen arriben a un límit que no es pot franquejar. Hi ha una frontera moral, unes línies vermelles que afecten al sentit comú, que mai es poden travessar. Igual com passa amb les persones, també les societats han de mirar-se al mirall i sentir autoestima si es vol construir quelcom de positiu.

Doncs bé, aquest moment de plantar-se ha arribat. El Govern d’Artur Mas ha presentat el projecte de pressupostos per a l'any vinent. El panorama és devastador, així de clar. Les inversions a les quatre comarques ebrenques cauen fins a límits històrics: només 17 milions d'euros d'inversions directes en uns pressupostos de gairebé 1.000 milions per al conjunt del país. En el marc d'aquests comptes que tenen la gosadia de presentar, l'Ebre representa un misèrrim 1,7% del total de les inversions quan som el 3% de la població de Catalunya. En relació als darrers pressupostos dels Governs de progrés de Pasqual Maragall i José Montilla -any 2010- les inversions de la Generalitat a l'Ebre davallen dels 115 milions d'euros a aquests ridículs 17 milions d'ara, o sigui que l’any 2015 perdrem prop de 100 milions d'euros d'inversions respecte el 2010, als quals cal afegir els centenars de milions acumulats que s’han perdut des d’aleshores. És a dir, una davallada del 86%. Com és possible tan menyspreu, tanta desídia i tant cinisme vers els ciutadans de les Terres de l’Ebre? Certament, no ens ho mereixem.

Les excuses que se'ns donen des del Govern i des de les files de CiU provoquen la vergonya aliena. Se'ns explica que "les inversions socials" que s'afirma "prioritzar" provoquen aquesta lamentable però necessària retallada de les inversions a les nostres comarques. Creurà realment el Govern de Mas que els ebrencs som beneits? Per què, si s'ha de fer un esforç "social", a Barcelona i a la seva àrea metropolitana les inversions creixen un 24%? Creu el president Mas i els seus socis d'ERC que aquest "necessari esforç" l'hem de fer tan sols la gent de l'Ebre? D'altra banda, quin és aquest caràcter "social" d'uns comptes que congelen les inversions en matèria de salut i educació, continuen retallant en dependència i laminen, per exemple, totes les aportacions del Govern a les escoles bressol? Ni la vergonya de dir la veritat tenen... 

Ja està bé de tanta misèria! A l’Ebre no ens mereixem aquest tracte. És l’hora de plantar-nos, sabem com fer-ho i ho hem demostrat en més d’una ocasió. Només cal recordar els atacs de CiU vers aquest territori i ara estem  davant d'una nova agressió. Una agressió que es torna a carregar sobre les esquenes de les nostres classes populars i mitjanes, dels nostres joves que busquen una oportunitat, dels aturats que cerquen feina, dels treballadors que han vist com els seus sous s'han devaluat, de les dones, dels dependents, etc. Una agressió contra la gent de l'Ebre, contra les nostres necessitats i les possibilitats -que se'ns mutilen- d'aconseguir un futur econòmic viable per al nostre territori. Sense inversions públiques com ens podem desenvolupar?

Posem-nos dempeus altra vegada! Estic convençut que cap diputat que senti realment amor per l'Ebre pot validar i votar uns pressupostos que ens condemnen a ser l'etern racó oblidat de Catalunya. Aparquem les disputes partidistes i donem tots el millor de nosaltres mateixos en defensa dels drets i de la dignitat dels nostres fills. Els socialistes hi estem disposats.


En nom de l'Ebre, i de tot allò que representa de justícia social i equilibri territorial: prou!

Article de Francesc Miró publicat al setmanari Més Ebre 

MARIANO RAJOY BREY



"Hoy podemos decir que la crisis ya es cosa del pasado y que estas Navidades van a ser las primeras de la recuperación." Aquestes al·lucinants paraules -tenint en compte la realitat social que es viu a peu de carrer- del president del Govern i líder del PP, Mariano Rajoy Brey, en una recent trobada empresarial a Madrid van provocar la hilaritat de tots els presents. Fins i tot es pot escoltar un rumor de fons un cop Rajoy acaba aquesta enèsima exhibició de triomfalisme econòmic.

I no tan sols es va quedar aquí, a continuació Mariano Rajoy va assegurar que "la recuperación ya se vive en las nóminas de muchos españoles y en el interior de sus hogares". Per tant, si ens creiem a Rajoy cal concloure que el 92% de ciutadans que en la darrera enquesta del CIS d'aquest passat mes de novembre afirmaven que la seva situació econòmica és igual de dolenta o pitjor que la de l'any passat són OVNIS enviat per l'oposició per rebolcar-se en el "catastrofisme". O potser el dia de l'enquesta Espanya va ser envaïda per un exèrcit de marcians que van ocultar la veritat econòmica del país. O potser -deuen pensar- és millor prescindir directament de la realitat i sacsejar un creixement del 0,1% de la producció industrial com la gesta més gran i heroica de tots els temps.  

Ja fa temps, ho reconec, que no puc ocultar la meva fascinació pel personatge Rajoy. No hi ha dubte que els seus assessors de comunicació li han assenyalat que es dediqui per activa i per passiva a "vendre" aquest discurs de la miraculosa recuperació econòmica i ho repeteixi constantment per convertir-ho en una veritat mediàtica a base de reiteracions. Aquesta estratègia, però, ha arribat a límits d'esdevenir una autèntica obscenitat ètica i política. Però com es pot dir alegrement que la crisi "ya es cosa del pasado" quan el mateix Ministeri de Treball publica dades altíssimes d'atur registrat? Com es possible que tingui la poca vergonya d'afirmar que ja s'han acabat els problemes quan els mateixos indicadors oficials del Govern assenyalen una caiguda del poder adquisitiu de les famílies, llocs de treball precaris i mal remunerats i un augment galopant de les desigualtats socials?

Centrem-nos en les comarques tarragonines, per exemple. En aquests moments tenim 4.897 aturats registrats més que quan Mariano Rajoy va ser investit president del Govern, quasi 4.000 tarragonins (la immensa majoria dels quals són joves) han hagut de marxar-se a l'estranger per guanyar-se la vida i el salari mitjà dels treballadors ha caigut quasi 100 euros mentre els alts directius de les corporacions empresarials han augmentat, en plena crisis, un 7% les seves retribucions. Realment es pot treure pit amb un panorama tan desolador, senyors del PP?

Però és que quasi no cal ni argumentar. A veure, si és veritat el que diuen Rajoy i el PP i la crisi ja és cosa del passat com és possible que el mateix Govern continui retallant a dues mans en educació, sanitat, dependència, beques escolars i universitàries, prestacions socials, etc. En què quedem? La crisi s'ha acabat però les retallades continuen? Perquè es retalla llavors? Pel plaer de fer-ho? Qui ens pot explicar aquest autèntic desori?


Pensava en tot això mentre seguia la intervenció de Rajoy davant dels empresaris... En un moment determinat Rajoy s'atura, calla, i sembla reflexionar alguna cosa. Portat per una tendència innata a l'optimisme que mai m'ha abandonat penso que el dirigent del PP ha recordat la cita de Lincoln quan afirmava que a vegades es millor restar mut i semblar tonto que obrir la boca i esvair els dubtes. Però no. No perquè en aquell precís instant Rajoy  reprèn la seva visió triomfal sobre la situació econòmica del país i afirma, literalment, això: "en estos momentos puedo decir que somos un ejemplo de recuperación para el mundo." Perplexitat insuperable davant d'aquesta  afirmació de pretensions universals i de vocació mil·lenarista. No només "hemos salido de la crisis" sinó que el món fa cua davant la Moncloa per retre homenatge a Rajoy. Per desgràcia el món, de moment, està més sorprès pel cinisme polític del senyor Rajoy i per l'exhibició permanent d'un narcisisme tan majúscul. 

Article de Salvador Ferré Budesca publicat al diari Més Tarragona

dijous, 18 de desembre del 2014

ORGULLOSOS DE SER SOCIALISTES



Quan era jove creia que el socialisme consistia en assolir uns determinats objectius materials per a les classes populars. Estava equivocat, és molt més que això. El socialisme és la manera de combinar la llibertat, la justícia, l’ètica i la solidaritat en un compromís permanent que no acaba mai. 

Dic això perquè quan repasso la transformació que ha viscut el nostre país en aquests darrers 30 anys em sento orgullós de ser socialista. Objectius de l’ideari socialista essencials com una sanitat i una educació públiques per a tothom, un sistema universal de pensions i uns serveis públics de qualitat formen part ja del nostre patrimoni col·lectiu com a societat. Més enllà de fases passatgeres puntuals, el consens ciutadà entorn del somni socialista del que coneixem com a Estat del Benestar és tan absolut que fins i tot aquells que ara l’estan desballestant i impulsen la seva demolició a base de retallades afirmen, hipòcritament, que tot aquest desgavell es fa per “salvar” aquest Estat del Benestar. No ens enganyen, però, perquè són la mateixa gent que fa 35 anys deien que bastir un sistema de protecció econòmic contra la desocupació era introduir el germen d’una economia “soviètica”, segons sentència inigualable del dirigent d’Alianza Popular Manuel Fraga.

No tot és un camí de roses lineal, és evident, i s’han comès errors. Potser el més greu de tots és que no hem sabut evitar que algunes poques persones hagin aprofitat la seva condició de representants de la sobirania popular per posar els seus interessos personals per damunt de les conviccions ètiques que afirmaven defensar (penso, per exemple, en l’intolerable cas de les targetes black de Bankia). Cal reforçar els controls democràtics per evitar que episodis tan rebutjables com aquests es tornin a produir en el futur.

Malgrat això, en un moment com l’actual en què tenim l’atur i la pobresa en límits històrics -una situació que conviu amb una evasió fiscal superior als 44.000 milions d’euros per part de les grans corporacions empresarials i de les grans fortunes- la vigència dels valors i principis socialistes tenen més raó de ser que mai. Continuarem lluitant per evitar aquest traspàs de recursos públics al sector privat de manera quasi regalada via privatitzacions i per redreçar aquest intolerable augment de les desigualtats socials, tal i com sempre hem fet els socialistes.       

I no ho hem fet sols, ni tancats en identitats pàtries que només es miren al melic, ho hem fet acompanyats de moltes persones d’arreu d’Europa i del món. I és que quan parlo d’orgull de ser socialista penso també en un adolescent anomenat Willy Brandt creuant el mar Bàltic en un vaixell de pesca per combatre la tirania de Hitler mentre altres, que després van fundar la Democràcia Cristiana donant lliçons de democràcia, es dedicaven a entornar elogis del dictador. Penso també en el president Allende sacrificant-se al Palau de la Moneda en defensa de la dignitat del Govern dels treballadors i penso en un grup de tipògrafs reunits clandestinament per crear un sindicat per reivindicar drets laborals bàsics com ara el descans laboral en diumenges o l’exclusió dels menors de 13 anys del món del treball.


Sí, estem orgullosos del nostre passat i de les nostres conviccions i compromisos. Orgullosos de ser socialistes.

Article d'opinió de Josep Masdeu publicat al Diari de Tarragona

dimecres, 17 de desembre del 2014

EL PSC EXIGEIX AL CONSELLER DE TERRITORI CLAREDAT EN RELACIÓ A L’ACORD QUE VA ANUNCIAR PER DESBLOQUEJAR LA CONSTRUCCIÓ DE L’AUTOVIA A-27



La diputada socialista per Tarragona, Núria Segú, ha exigit aquest dimecres al Parlament al conseller de Territori claredat en relació a l’acord que el mateix conseller va anunciar amb Abertis per procedir a la construcció del tram de l’autovia A-27 entre Valls i Montblanc i que la mateixa ministra de Foment va desmentir fa unes setmanes en una visita que va fer a Tarragona.

La diputada vallenca també ha interpel·lat al Govern sobre la voluntat anunciada d’allargar la concessió de l’autopista entre Montblanc i Lleida i la possibilitat d’implantar nous peatges.  

En la seva intervenció Núria Segú ha recordat que “aquesta és una infraestructura maleïda.” En aquest sentit, ha fet un breu repàs de les vicissituds que ha viscut aquesta autovia des dels anys 90 quan encara es parlava del desdoblament de la N-240.

Núria Segú ha afirmat que “compartim amb la ministra de Foment la convicció de què no calen més peatges, ni allargar les concessions. Tot i això vostès i el Govern central ni tan sols són capaços d’aclarir les incerteses que vostès mateixos han generat amb les seves declaracions. Expliquin d’una vegada quines són les intencions del Govern i treballin per fer arribar a bon port una infraestructura de comunicació per carretera que és vital per a les comarques tarragonines i per al conjunt de Catalunya.”


La diputada socialista ha estat categòrica a l’hora d’explicar la importància d’aquesta autovia com a nou eix viari que permeti connectar Tarragona, el seu port i la seva activitat turística, amb l’interior del país mitjançant una via d’altes prestacions. 

JOAN RUIZ: “EL PP DEIXA EN EL “LIMBO” A 17.345 TARRAGONINS”



El diputat socialista al Congrés, Joan Ruiz, ha acusat avui al Govern del PP de deixar “en el “limbo” a 17.345 dependents amb grau I de les comarques tarragonines. La llei els reconeix el dret a una prestació però l’executiu de Rajoy ha demorat reiteradament l’accés real a aquesta ajuda via  moratòria de la llei de Dependència.”

Joan Ruiz ha recordat que el primer que va fer el Govern del PP quan va accedir el Govern va ser retallar les prestacions a les persones amb dependència moderada. “Milers de ciutadans tarragonins que se’n van anar a dormir el 29 de desembre de 2011 sent beneficiaris de la llei de dependència es van despertar l’endemà havent perdut la prestació per culpa del PP, que va ocultar les seves intencions durant la campanya electoral però que va ser la primera retallada que va executar un cop instal·lat Rajoy a la Moncloa. Ja es van estrenar amb enganys...”

Posteriorment el Govern del PP ha anat demorant l’accés dels dependents moderats a les prestacions contemplades per la llei. Ara, en teoria, aquests ciutadans tindran dret efectiu a l’atenció per dependència a partir de l’1 de juliol de 2015.

“Però aquí continuen les mentides i les trampes –ha subratllat Joan Ruiz- ja que la previsió de despesa del Ministeri en matèria de dependència és la mateixa que la del 2014! La incògnita és més que evident: com podran pagar les prestacions que, en teoria, han d’entrar en vigor quan la quantitat econòmica adreçada a fer-ho possible és la mateixa que enguany? Tornaran a retardar el calendari d’aplicació de la llei? Se’ls ha oblidat incorporar aquesta partida pressupostària als pressupostos?”


En aquest sentit, el diputat socialista ha demanat als diputats del PP per Tarragona “que surtin del seu mutisme i abandonin la seva inacció. Curiosament, els ciutadans han detectat que el PP s’ha especialitzat en convocar rodes de premsa per parlar de les institucions on no governen però que no convoquen ni una sola per donar explicacions d’allà on sí tenen responsabilitat de Govern. Els tarragonins necessiten una resposta i no es mereixen tant de menyspreu. Cobraran els dependents moderats el que els correspon a partir de juliol de 2015 o se’ls tornarà a donar una patada cap endavant com ha fet el PP fins ara?”, ha conclòs Joan Ruiz.    

dimarts, 16 de desembre del 2014

EL PSC PRESENTA UNA MOCIÓ AL PLE DEMANANT A LA GENERALITAT QUE INCORPORI UNA PARTIDA PER LES OBRES DE LES ESCOLES ARRABASSADA I PONENT DE TARRAGONA



El grup municipal socialista presentarà dues mocions al ple de l’Ajuntament de Tarragona d’aquest divendres. La primera demana a la Generalitat que incorpori als pressupostos de 2015 una partida per a les obres de l’escola Arrabassada i de l’escola Ponent de la ciutat a fi i efecte de què puguin estar en funcionament per al curs 2016-17.

Segons ha explicat la regidora socialista, Carme Crespo, “ambdós centres plegats tenen quasi 800 alumnes i funcionen en mòduls prefabricats des de fa anys. L’Ajuntament ja cedir gratuïtament a la Generalitat el domini de la finca de 6.000 m2 de la vall de l’Arrabassada. Posteriorment, atenent a les peticions del Departament d’Ensenyament de la Generalitat, es va deixar a disposició de la Generalitat aquest solar per tal de què es pogués construir l’escola que actualment es troba en mòduls prefabricats als carrers Carles Babot i Cossis.”

Així mateix, l’Ajuntament també va cedir gratuïtament a la Generalitat una finca de 8.400 m2 de l’Avinguda Tarradellas per tal que pogués acollir l’escola Ponent.

“Per tant, entenem que l’Ajuntament ha fet els deures. Ara li correspon a la Generalitat ser sensible amb aquesta petició unànime de tota la comunitat educativa d’ambdós centres i incloure els dos projectes amb partides específiques en el marc dels pressupostos per a l’any vinent.”

D’altra banda, el grup socialista també presentarà una moció demanant al Ministeri d’Agricultura i Medi Ambient una actuació de recuperació integral i urgent que inclogui el desmuntatge de l’actual plataforma de la platja del Miracle i que doni continuïtat a l’accés de vianants entre la ciutat, la platja, el port esportiu i el parc de la zona.


“Segons els informes tècnics, la plataforma no només presenta problemes de manteniment sinó que hi ha risc de què la pròpia estructura pugui cedir si ha de suportar un pes molt gran. Precisament per això l’Ajuntament va considerar adient tancar l’accés a aquesta plataforma per raons de seguretat el passat mes de juny”, ha explicat la regidora socialista.

SALOU “TERRA IGNOTA”? MAI!



La veritat és que no era gaire optimista perquè a aquestes alçades, després de quatre anys de Govern de CiU a la Generalitat, ja m’havia quedat clar que per a Artur Mas i els seus consellers la frontera sud de Catalunya està al riu Gaià i no a l’Ebre. Malgrat això reconec que aquest cop les previsions més catastrofistes han resultat, al final, moderades en relació a la realitat objectiva.

M’explico. Anava repassant les inversions (més aviat desinversions tenint en compte que les comarques tarragonines, un cop més, som les grans oblidades en aquests comptes que se’ns presenten) dels pressupostos de la Generalitat per al 2015: Torredembarra 715.725 euros d’inversió, Vila-seca 1.380.367 euros d’inversió, Cambrils 2.716.567 euros d’inversió... Acabo de repassar els pressupostos, no he trobat Salou per enlloc, torno a repassar-los en la meva ingenuïtat pensant que m’he saltat alguna pàgina. Error. No he oblidat res el que ha oblidat el Govern d’Artur Mas és que hi ha una gran ciutat que es diu Salou, que s’acosta als 30.000 habitants censats, però que –deuen pensar- no forma part de Catalunya perquè en el marc d’aquests pressupostos Salou rep, exactament, cero euros d’inversió. Nothing. Rien de rien. Res de res... 

I no ens val que se’ns digui –com ja s’insinua- que rebrem les inversions quan finalitzin els processos administratius del barranc de Barenys. Que una ciutat com la nostra, que ja és la cinquena població de tota la província en nombre d’habitants, no tingui ni una partida mínima en el marc d’uns pressupostos que tenen un capítol d’inversions directes que ascendeix a més de 943 milions d’euros és una burla i un insult a tots els salouencs i salouenques, així de clar. És que a Salou no tenim necessitats, per exemple, d’equipaments i serveis sanitaris, educatius o d’infraestructures, consellers de CiU?

El pitjor és que plou sobre mullat perquè el Govern de Mariano Rajoy ja s’ha especialitzat a passar de llarg de Salou. I és que tampoc en els comptes del Govern central Salou no surt ni per equivocació. No entenem el perquè d’aquest menyspreu permanent i sostingut. Sembla que en alguns despatxos de Barcelona i de Madrid la nostra ciutat tan sols sigui un lloc on poder anar a passar les vacances i gaudir d’una bona paella al costat de la platja. No som una ciutat de pandereta, senyors meus, que mereixi queda orfe d’inversions públiques. 

És també per això que Salou necessita un canvi. Els socialistes volem un Salou líder en benestar, una ciutat de dignitats compartides, on cap salouenc quedi exclòs. Estic convençut de què podem aconseguir-ho gràcies a l’empenta de la nostra gent però no ens en sortirem si continua aquest menysteniment al que ens han sotmès els Governs de la dreta a Barcelona i a Madrid. Avui dia, per sort, no som illes aïllades sinó que formem part de xarxes més àmplies que han de treballar plegades i amb lleialtat per obtenir els resultats positius que tots volem.


Què cal fer? Plantar-nos amb un mapa de Catalunya i d’Espanya quan vingui “de visita” algun conseller de la Generalitat o ministre del Govern central per demostrar-los que Salou existeix? Doncs, si cal ho farem, no tingueu cap dubte. Salou és “terra ignota” per CiU i PP però no ho és, ni ho serà mai, per aquells que sempre l’hem estimada i hem lluitat per aconseguir fer realitat aquest somni compartit de llibertat, benestar social i creixement harmònic i equilibrat que anomenem Salou.

Article de Toni Brull publicat al diari Més Tarragona  

dilluns, 15 de desembre del 2014

EL PSC DENUNCIA QUE EL CAMP DE TARRAGONA ÉS LA REGIÓ CATALANA AMB LA RATIO D’INVERSIÓ PER HABITANT MÉS BAIXA DEL PAÍS





“Amb aquests pressupostos del Govern en mà som la regió catalana amb la inversió per habitant més baixa del país. Menys que Barcelona i la seva àrea metropolitana, menys que Girona, menys que Lleida, menys que l’Alt Pirineu i l’Aran... Els últims, la cua de Catalunya en inversions de la Generalitat”, així ho ha denunciat aquest dilluns el diputat socialista Xavier Sabaté després de posar de relleu el menyspreu que representen aquests pressupostos per Tarragona i les nostres comarques.

Segons ha fet públic el diputat tarragoní la inversió per habitant dels pressupostos de la Generalitat ha passat de 261 euros per habitant el 2010 (darrer any de Govern de progrés) a tan sols 54 euros per habitant amb aquests pressupostos del Govern d’Artur Mas.

“És evident que per al Govern de CiU els tarragonins no pintem res. La societat civil de les nostres comarques s’ha de rebel·lar contra tant de menyspreu i d’oblits continuats. En aquest sentit demano la dimissió del Delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona. És més que evident que no sap defensar aquest territori, ni vetlla pels interessos de les nostres comarques.”

El grup parlamentari socialista ha presentat també les 70 esmenes del PSC a aquests pressupostos a nivell de comarques tarragonines. Al Tarragonès els socialistes demanen inversions en patrimoni romà, particularment a la muralla i al teatre romà de Tarragona. Així mateix, el PSC demana partides específiques per a l’escola Arrabassada, Ponent de Camps Clar, els instituts de Tarragona i la Floresta i per l’escola Mirades de Torredembarra, entre d’altres esmenes.

El PSC també considera important que es dotin partides per a la carretera de Reus a Cambrils, la carretera de les Borges del Camp a Ulldemolins, per al pla Prioritat per aconseguir que el Priorat sigui declarat patrimoni mundial, l’IES Miramar de Valls, l’escola Juncosa del Montmell, el CEIP de Santa Oliva, l’escola de Vallmoll, la depuradora de la Cabra del Camp, etc.

Per la seva banda, la diputada socialista Núria Segú ha explicat que les retallades i la desinversió de la Generalitat “es tradueixen, per exemple, en un augment tant de les llistes d’espera a la regió sanitària del Camp de Tarragona, com del temps mitjà per arribar a la sala d’operacions.”

En aquest sentit, i tenint com a referents les darreres dades del mateix departament corresponents a l’estiu d’enguany, les llistes d’espera per a ser operat de les 14 intervencions garantides han passat de 4.824 persones en el moment en què Artur Mas va ser investit com a president de la Generalitat a 5.836 persones ara.

“El temps d’espera també ha crescut. A la regió sanitària del Camp de Tarragona el temps d’espera per operar-se de les 14 intervencions garantides ja supera els sis mesos (en concret, 6,49 mesos) i és superior a la mitjana catalana (5,6 mesos). A més, les “reduccions” que el departament ens ven corresponen a intervencions de relativament menor complexitat com ara els galindons o les cataractes. Les que impliquen una major dificultat, per ex. les pròtesis de genoll, continuen augmentant.” 


Tant el nombre de persones en llista d’espera com el temps d’espera de les intervencions no garantides també han augmentat. En aquests moments hi ha 14.739 pacients en llista d’espera a la regió sanitària del Camp de Tarragona amb un temps d’espera de 5,7 mesos (també superior a la mitjana catalana que és de 4,8 mesos). A l’Hospital Joan XXIII de Tarragona hi ha 5.268 persones en llista d’espera amb un temps d’espera mitjà de 5,9 mesos per arribar a la sala d’operacions, segons ha detallat la diputada socialista. 

CRT, ON SOM




La Caixa tenia i té terrenys en l’àmbit del CRT de Vila-seca i Salou on hi ha prevista encara avui la possibilitat de construir habitatges. A la Caixa, siguem clars, l’interessa treure’n rendiment i als ciutadans ens interessa que hi hagi activitat econòmica que generi milers de llocs de treball en activitats relacionades amb el turisme de negocis, congressos i convencions, comerç i joc que no ens entusiasma però que existeix a la societat.

Veremonte comença a promoure-ho i aconsegueix  convèncer quatre operadors però- tornem a ser clars – ara veiem que l’interessava fer negoci abans que comencés el negoci sense posar un duro. Millor dit, que el posessin els altres. L’excusa que no saben com quedarà l’ordenació urbanística és de riure. Saben perfectament que es podran desenvolupar les activitats previstes. Ara, potser en volien altres no previstes,,,

Ara l’empresa gestora del sòl (l’INCASOL) que tenim a Catalunya, pel fet de ser pública em mereix moltes més garanties que gestionarà el sòl millor que l’empresari que volia fer negoci abans que el negoci comencés. Com a mínim la podem controlar i tenir tota la informació que com a empresa pública ha d’oferir.

Aprofitant que el Francolí passa per La Riba, hi ha qui vol treure profit de l’assumpte i diu “ ja ho deia jo “ que acabaria malament perquè no ha acabat. Encara estem a la meitat de la meitat. NI tampoc que això significa que hi haurà un any de retard. La planificació urbanística imprescindible per desenvolupar qualsevol activitat va a bn ritme i s’acabarà al mes de gener proper. S’aprovarà inicialment i es sotmetrà a informació pública. Els ajuntaments de Salou i Vila-seca i tothom que estigui interessat podrà dir la seva.

Els socialistes diem que no ens ha agradat el darrer episodi, que el Govern que té tanta informació de l’assumpte, hauria hagut de preveure aquesta possibilitat encara que la reacció de posar l’INCASOL a gestionar el terreny ha estat ràpida.

També diem que esperem que el Govern actuï amb professionalitat i eficàcia de forma que no comprometi ni un euro públic. Així que ha d’espavilar. Nosaltres vigilarem perquè això no passi. Gestionar sòl per dinamitzar l’economia i crear llocs de treball sí, participar en empreses que no tenen finalitats socials ( una altra cosa és per satisfer serveis públics de caràcter general, satisfer drets, finalitats culturals, ambientals,,, etc.), no.

Volem, per altra banda, que es planifiqui tot l’àmbit del CRT de Vila-seca i Salou tal com es venia fent fins ara. I per tant, que no es faci una planificació segregada de la zona on s’han de desenvolupar les activitats econòmiques previstes i una altra planificació per la resta. I encara menys que en aquesta es prevegi edificar habitatges.

La zona ja srà suficientment densa com per afegir més ciment. Salou i Vila-seca, Cambrils, Reus o Tarragona estan plens de vivendes buides i tenen plans per crèixer. Deixem la zona del CRT per a activitats generadores d’activitat econòmica i de llocs de treball i no contribuïm a més bombolles immobiliàries. Per cert, si l’entitat propietària dels terrenys no tenia més expectatives que les de construir 2500 vivendes, què passa ara ? Que a més de fer negoci amb els hotels, centres de convencions i congressos, casinos i botigues,també volen fer les vivendes ? Són insaciables ¡¡


Els socialistes volem continuar contribuint que les coses es facin ben fetes i que finalment es generin milers de llocs de treball a la zona; ens agrada pensar que si això passa disminuirà la cua més horrible que conec que és la de l’atur i que hi haurà milers de persones que tindran un salari a final de mes i no pensaran que la seva vida no serveix per a res. I ens agrada pensar que quan es redacti el concurs definitiu figurarà un 1% del total de la inversió que es dedicarà a un fons social per als treballadors  i treballadores i  per a persones que tenen dificultats per moure’s o per treballar.

Article de Xavier Sabaté publicat al Diari Més Tarragona 

diumenge, 14 de desembre del 2014

ROC MUÑOZ ELEGIT ALCALDABLE DEL PSC A LA CANONJA



L’assemblea de l’agrupació socialista de la Canona ha elegit Roc Muñoz com a alcaldable del PSC a les eleccions municipals de l’any vinent. Finalment, la candidatura de Roc Muñoz ha obtingut el suport unànime de tots els militants i afiliats socialistes que han assistit a l’assemblea. Prèviament, la comissió executiva de l’agrupació havia acordat per unanimitat proposar Roc Muñoz com a candidat socialista a l’alcaldia a les eleccions del proper 24 de maig.

Durant l’assemblea el primer secretari de l’agrupació, Salvador Ferré Budesca, va destacar que Roc Muñoz “és el millor candidat que podem presentar i qui millor pot liderar el nostre projecte al capdavant de la Canonja. Valorem molt positivament la seva experiència en defensa dels interessos dels veïns del poble, el seu tarannà dialogant i la recerca permanent de consens, així  com la seva capacitat de treballar en equip i el seu lideratge. També crec de justícia remarca la fona feina feta en aquests darrers anys tenint en compte, a més, les dificultats afegides de posar en marxa la plena municipalitat. Sens dubte és el millor alcalde per a la Canonja i té tot el suport de la nostra executiva.”

En la seva primera intervenció, un cop proclamat ja alcaldable socialista per la Canonja, Roc Muñoz va subratllar que si el poble no s’hagués segregat de Tarragona el 2010, amb l’actual context de crisi i retallades, “els canongins i canongines no gaudirien dels serveis que tenen a l’actualitat.” En aquest sentit, també va fer un repàs del programa amb el què els socialistes es van presentar a les eleccions municipals de 2011 i va afirmar que s’havia acomplert en un 85%. “Algunes actuacions que escara estan pendents, com el CAP, són conseqüència dels retards de la Generalitat ja que l’Ajuntament ja fa temps que ha cedit els terrenys i ha urbanitzat la zona.” Finalment, va agrair als presents a l’assemblea la seva confiança i els va garantir que continuarà treballant “amb la mateixa il·lusió que el primer dia.”


A l’assemblea van assistir també Josep Fèlix Ballesteros, primer secretari de la Federació del PSC del Camp de Tarragona, i Josep Masdeu, secretari de política municipal de la Federació, que van intervenir encoratjant la tasca duta a terme pels socialistes en la transformació i millora de la Canonja en aquests darrers anys.

dijous, 11 de desembre del 2014

COMUNICAT DEL PSC EN RELACIÓ AL PROJECTE DE BCN WORLD




El diputat socialista Xavier Sabaté ha valorat negativament la retirada de Veremonte del projecte de desenvolupament dels Complexos Turístics Integrats (CTI) dins l’àmbit del CRT de Vila-seca i Salou i espera que el Govern de la Generalitat estigui a l’alçada durant els propers mesos

En aquest sentit, Xavier Sabaté, ha declarat:

1 - Catalunya necessita d’empresaris que contribueixin a l’extensió del nostre teixit productiu i a la generació de llocs de treball i no a especular quants diners es poden guanyar abans de començar l’activitat productiva comprant i venent terrenys.

2 - Rebutgem excuses com que “no es coneixen els termes del Pla Director Urbanístic” perquè tothom sap que seran les suficients com per desenvolupar l’activitat prevista per la llei i que sobradament coneixia l’empresa Veremonte i el sr. Bañuelos.

3 – La gestió dels terrenys per part del sector públic ha de suposar una garantia de transparència i control que treballarem perquè el Govern acompleixi.

4 – Espero que la gestió del govern a partir d’ara sigui el suficientment eficient i satisfactori com perquè no s’utilitzin recursos públics dineraris en la gestió dels terrenys que avui s’ha compromès a gestionar.

5 – Tan important és per a nosaltres la gestió dels terrenys per part de l’INCASOL com la continuïtat dels treballs de planificació urbanística amb dues condicions:

-        Que es tramiti com s’està fent fins ara tot el territori i no només dels terrenys que avui l’INCASOL es compromet a gestionar i sobre els quals ha signat una opció de compra.



-        Que, tal com el PSC sempre ha defensat, no hi hagi usos residencials en tot l’àmbit.

dimecres, 10 de desembre del 2014

EL BAIX PENEDÈS HA DE DIR PROU



El Baix Penedès és una comarca de Catalunya que ja suma més de 100.000 habitants i que ens els darrers anys ha registrat un notable augment de la seva població. Situada en un eix estratègic a nivell logístic i de comunicacions, és també un nòdul vital per articular el país com a pont entre el Camp de Tarragona i les comarques meridionals de Barcelona. Sembla una cita extreta de la gran enciclopèdia catalana i algú pot pensar que es tracta d’una realitat de pur sentit comú però és que si analitzem els pressupostos de la Generalitat per al 2015, que ha presentat el Govern de CiU, el Baix Penedès sembla formar part d’una anella galàctica marciana o d’un territori llunyà i remot on no calen inversions públiques.

I és que mai ho hem tingut fàcil, mai, però aquest cop el Govern s’ha superat a ell mateix castigant la nostra comarca a una desinversió objectiva que ens suposarà una dificultat addicional per sortir de la crisi. El Govern d’Artur Mas destinarà a tota la comarca (que, repeteixo, ja compta amb més de 100.000 habitants) tan sols 7 milions d’euros però és que si descomptem els 6 milions que serviran per construir el nou institut la Talaia de Calafell (absolutament necessari) les inversions es redueixen a un raquític i paupèrrim milió i escaig d’euros per a tota la comarca. Per afegir un punt de despropòsit a aquesta a burla intolerable, al damunt, els comptes que se’ns presenten estan plens d’errors. Per exemple, a les inversions al Baix Penedès trobem dues partides per un valor total de 405.921 euros destinades a obres de conservació de mesures de seguretat al parc de Reus que trobem idèntiques al cèntim d’euro (oh sorpreses de la vida!) al capítol de les inversions al Baix Camp. Desídia absoluta? Intent de maquillar uns pressupostos impresentables? Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions...

En els darrers quatre anys, des de que Artur Mas és president de la Generalitat, les inversions de la Generalitat al Baix Penedès han davallat en un 60%. Així, hem passat d’una mitjana inversora de 31 milions d’euros amb l’anterior Govern catalanista i d’esquerres a tan sols 9 milions d’euros amb l’actual entente CiU-ERC a la Generalitat. Dit d’una altra manera, els 379 euros per habitant que rebíem dels pressupostos de la Generalitat amb els Governs Maragall i Montilla s’han reduït fins als 73 euros per habitant actuals. Crec que les dades objectives parlen amb una clara i nítida eloqüència.

Ha arribat l’hora de plantar-se. Al Baix Penedès, ho deia abans, mai ningú ens ha regalat res. Jo mateixa, com a alcaldessa d’un poble de l’interior de la comarca, podria omplir pàgines i pàgines explicant les dificultats que sempre hem trobar per obtenir serveis i equipaments que a Barcelona no caldria ni reivindicar. No demanem privilegis però tampoc ens mereixen que ens posin pedres a la motxilla per ofegar-nos. És evident per a tothom que aquesta caiguda continuada d’inversions per part de la Generalitat a la nostra comarca en els darrers quatre anys ens suposa un càstig addicional per a un territori que ja ha hagut de fer front a un augment molt acusat del nombre d’aturats, en especial, els de llarga durada.

De fet, el grup socialista al Parlament ha proposat al Govern de CiU en reiterades ocasions la posada en marxa d’un pla de xoc, en l’àmbit del Baix Penedès, per fer front a aquest augment exponencial de l’atur donada la vinculació de la comarca amb el sector de la construcció. I quina ha estat la resposta dels que s’autoproclamaven “el Govern dels millors”? Retallar inversions i laminar els recursos adreçats als cursos de formació ocupacional. De pena.


Però els socialistes no ens cansarem perquè no ens amaguem darrere de pantalles de plasma sinó que estem a peu de carrer, veient cada dia com la pobresa i les desigualtats no paren de créixer. Hem repetit per activa i per passiva que el nostre objectiu número u, la nostra autèntica obsessió, és fer tot el possible per tornar a generar ocupació i crear nous llocs de treball. Per això presentarem esmenes als pressupostos demanant partides concretes per a aquests necessaris plans d’ocupació i reivindicant les inversions imprescindibles per a la comarca que el Govern de CiU s’ha “oblidat”. Estem parlant d’inversions possibilistes perfectament aplicables si hi ha voluntat política per dur-ho a terme, més si constatem algunes despeses supèrflues per part del Govern de la Generalitat en campanyes d’autopropaganda o en viatges a l’estranger per estudiar la viabilitat de referèndums. No podem seguir reculant com els cranc. És el benestar bàsic de tots els habitants del Baix Penedès el que està en joc. Ni més, ni menys.

Article d'Imma Costa publicat al diari Més Tarragona  

dimarts, 9 de desembre del 2014

EL GOVERN MENYSPREA TARRAGONA




Ara fa exactament cinc anys el grup parlamentari de CiU va convocar una roda de premsa a Tarragona. El motiu? Denunciar un presumpte “desequilibri” en els pressupostos del Govern de progrés que, segons CiU, “prioritzaven” Barcelona en detriment de les comarques tarragonines. L’aleshores portaveu convergent Oriol Pujol (sí, curiosament CiU sempre portava algú de Barcelona per acusar als altres de centralisme) afirmava que el Govern del president Montilla “tan sols s’articula amb un objectiu que es diu Barcelona” ja que “només” s’invertien 152,4 milions d’euros al Camp de Tarragona (recordeu aquest “només”).  

Aquesta setmana el Govern de CiU ha presentat els pressupostos de la Generalitat per al 2015. Doncs bé, les inversions del 2010 -que ascendien a 152 milions- es redueixen ara a, exactament, només (ara sí)... 33.431.897 euros. És a dir, des de que Artur Mas és president del Govern les inversions de la Generalitat a les comarques tarragonines han davallat un 78%! Un 78% vol dir que de cada 10 euros de mitjana que rebíem amb el Govern de progrés n’hem perdut gairebé 8 amb CiU a la Generalitat. I què ha passat, al mateix temps, a Barcelona? Que les inversions del Govern han pujat. En els pressupostos de 2015, per exemple, les inversions directes a Barcelona creixen un 24% mentre que a Tarragona baixen un 30%. Com és possible aquest desequilibri tan escandalós i més que evident? No se’ns explica. Cap argument per part d’aquells que presenten uns pressupostos de 33 milions d’euros quan fa pocs anys qualificaven un volum inversor de 152 milions per Tarragona de “presa de pèl al territori.”  

Crec que si són coherents amb el que denunciaven amb tanta vehemència fa uns anys els diputats de CiU per Tarragona haurien de dimitir. En aquests pressupostos tan injustos que se’ns presenten Barcelona i la seva àrea metropolitana s’emporten el 76% del conjunt de la inversió mentre les sis comarques del Camp de Tarragona (que són, recordem-ho, el segon gran nucli de població de Catalunya) tan sols reben el 3,5% de les inversions. I això que representem el 9% del conjunt de la població de Catalunya! I tres quarts del mateix pel que fa al Govern del PP. Des de que Mariano Rajoy és president del Govern i Alejandro Fernández diputat al Congrés les inversions a Tarragona han caigut en més d’un 30%.


Ja n’hi ha prou, així de clar. Tarragona s’ha de plantar perquè s’està atacant ja la nostra dignitat. No som, ni volem ser, ciutadans de segona. Els socialistes exigim tant al Govern de la Generalitat com al Govern de l’Estat que inverteixin a les nostres comarques, com a mínim, el què ens mereixem pel pes de la nostra població i el dinamisme dels nostres emprenedors i teixit productiu. Ara és l’hora, sí, però del respecte a Tarragona i a les seves necessitats i anhels. Com podem fer front a la dramàtica realitat social que ens trobem a peu de carrer (a les comarques tarragonines ja hi ha 15.000 famílies que tenen a tots els seus membres a l’atur, a tots, i que no reben cap prestació, ni subsidi) quan se’ns retallen les inversions a dues mans, senyors de CiU i PP?  

Article de Xavier Sabaté i Núria Segú publicat al Diari de Tarragona 

dijous, 4 de desembre del 2014

NÚRIA SEGÚ: “ÉS UN INSULT INTOLERABLE QUE LA GENERALITAT REDUEIXI UN 89% LES INVERSIONS A L’ALT CAMP”



“És un insult intolerable que el Govern de CiU redueixi un 89% les inversions a la comarca de l’Alt Camp en el marc dels pressupostos de la Generalitat per l’any vinent, així de clar. No ens mereixem tant de menyspreu, ni tanta burla”, així ho ha denunciat la diputada vallenca Núria Segú que ha alertat que les partides destinades a l’Alt Camp passen d’un volum inversor de 14.671.361 euros enguany a tan sols 1.657.143 euros l’any vinent.

“Des de que Artur Mas és president del Govern les inversions de la Generalitat a la nostra comarca han caigut un 76%, un percentatge fins i tot superior a la mitjana del conjunt del país. És que Valls i l’Alt Camp no formen part del mapa mental de Catalunya que té CiU? A la vista dels resultats concrets, és obvi que no.”

La diputada socialista ha afirmat que les partides destinades a Valls “no arriben ni al milió d’euros”, la immensa majoria de pobles no reben ni un cèntim d’euros d’inversió –res de res-, mentre que la partida més elevada (740.939 euros), quasi la meitat del total de la inversió global, es destina a la conservació de les senyalitzacions i de les barreres de seguretat del parc de Montblanc.

“És que a l’Alt Camp no tenim necessitats d’escoles, instituts, consultoris, centres d’atenció primària i de la resta de serveis que són competència de la Generalitat? Doncs tota la comarca, tota, rep tan sols dues mini-partides d’inversió en matèria educativa, social i sanitària. Així de lamentables són aquests pressupostos..."

“Per a més inri, l’alcalde de Valls és diputat de CiU al Parlament de Catalunya. Tindrà el sarcasme de votar a favor d’aquests pressupostos que obvien amb tant d’èmfasi Valls i la resta del territori que afirma representar i defensar?”

Finalment, Núria Segú ha manifestat el compromís dels socialistes de presentar un paquet d’esmenes als pressupostos “que contemplin les inversions que l’Alt Camp necessita i que el Govern de CiU ha oblidat. Confiem en què la resta de diputats que representen el territori estiguin a l’alçada del que proclamen amb tanta vehemència durant les campanyes electorals.”  

dimecres, 3 de desembre del 2014

EL PSC DENUNCIA QUE LES INVERSIONS DE LA GENERALITAT PER AL 2015 CAUEN UN 30% AL CAMP DE TARRAGONA




El grup parlamentari socialista de les comarques tarragonines ha denunciat aquest dimecres que “les inversions dels pressupostos de la Generalitat al Camp de Tarragona per aquest proper 2015 cauen un 30% en relació als pressupostos d’enguany. Des de què Artur Mas és president de la Generalitat el volum inversor destinat a les comarques tarragonines ha caigut un 78%. De cada 10 euros d’inversió, de mitjana, que teníem amb el Govern de progrés n’hem perdut 8”, segons ha subratllat el diputat socialista Xavier Sabaté.

En concret les inversions directes destinades a les sis comarques del Camp de Tarragona passen dels 47 milions d’euros d’enguany a menys de 36 milions d’euros per l’any vinent. Cal recordar que els darrers pressupostos del Govern de progrés (any 2010) van contemplar una inversió total de 152 milions d’euros per al Camp de Tarragona.

El diputat tarragoní, que ha qualificat aquesta proposta de pressupostos del Govern de CiU com “una presa de pèl. Són uns comptes desoladors que passen de llarg de les comarques tarragonines.” Així, Sabaté ha posat de relleu que mentre al Camp de Tarragona les inversions davallen un 30% “al conjunt del país pugen un 12% i a Barcelona i la seva corona metropolitana s’incrementa un 24% el pressupost. És incomprensible! La veritat és que estem davant dels pitjors pressupostos de la història per a les nostres comarques.”

Xavier Sabaté ha afirmat que “al damunt ens hem trobat que hi ha partides doblades! Per exemple, els dos milions d’euros destinats a la construcció del palau d’esports de Tarragona computa dues vegades en els pressupostos quan es tracta d’una única inversió!”

Els socialistes també denuncien la davallada de les inversions a l’Alt Camp -cauen un 89%- i al Baix Penedès -descens del 45%-. D’altra banda, la desinversió acumulada a la Conca de Barberà des del 2010 arriba al 92% de la inversió precedent, mentre que al Priorat aquest percentatge és del 89%.

“Davant d’aquest desastre, jo apel·lo a la sensibilitat dels diputats d’ERC i de CiU perquè no votin a favor d’aquests pressupostos tan lesius per Tarragona. No pot ser que representem el 9% del total de la població catalana i tan sols rebem el 4% de les inversions. Tarragona no es mereix tant de menyspreu!”  


Finalment, el grup parlamentari socialista s’ha compromès ha elaborar una alternativa a aquests comptes bastint esmenes que incloguin “els flagrants oblits” del Govern de CiU.