“Estem en una República
declarada però que no s’ha fet efectiva”, paraules d’aquest mateix dijous del
president de la Generalitat, senyor Quim Torra. Quan les he escoltat he
recordat la cita de Gaziel, referides precisament als fets d’octubre del 34
(quantes analogies podríem fer!), quan el genial periodista català assenyalava que
“no hi ha res més trist que veure a algú que es vol autoenganyar i s’anima a
anar directe al precipici amb la seguretat d’un somnàmbul.”
Anem a veure, “una República
declarada però que no s’ha fet efectiva”, què vol dir això? Res. No vol dir
res, literalment res. Parla el senyor president “d’aprofitar les eines
republicanes que tenim, com el Consell de la República.” Què el Consell aquest?
Res. Bé, si és quelcom, és una placa que han posat a la residència del senyor
Puigdemont a Waterloo. “Consell de la República”, una placa.
A on van amb aquesta
distorsió de la realitat, amb aquest doble llenguatge, amb aquesta obsessió per
jugar amb les paraules i els conceptes fins a límits realment orwelians per
generar expectatives impossibles que acaben sempre amb la frustració dels seus
mateixos partidaris? Pitjor encara, cap a on arrosseguen a Catalunya amb
aquesta dèria d’inventar-se realitats i majories que senzillament no existeixen?
I sé que hi haurà gent de
bona fe, dels que creuen en la veritat única i vertadera, que m’estarà maleint
per això que acabo de dir. Però és que ja és l’hora d’afrontar la realitat
objectiva, condició sine qua non per poder transformar-la, abans que tot acabi
en desastre!
No hi havia cap pla secret
de 18 mesos d’on sortien “estructures d’Estat” i reconeixements internacionals
com conillets del barret de copa del màgic Andreu, ni hi ha cap “majoria
republicana del 80%”, ni cap Estat del món condemna Espanya com una tirania
antidemocràtica, ni tan sols deixen entrar al senyor Puigdemont al Parlament
europeu, etc. La veritat és que han actuat amb una gran irresponsabilitat i una
frivolitat invencible, i el que és pitjor, es continua actuant així! Sacsejant
la matraca de “la necessària intervenció internacional”, una intervenció que no
s’ha produït, no es produeix, ni es produirà (com sabem tots, també el senyor
Torra i els CDR).
Ja n’hi ha prou de tanta
radicalitat insensata i d’agitar el carrer i els talls de carreteres... senyor
Torra, vostè és el president de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb la
Constitució i l’Estatut (i no de cap ens imaginari), disposa d’un pressupost
superior als 40.000 milions d’euros, d’un cos de funcionaris de quasi 250.000
professionals i de més de 16.600 agents dels Mossos d’Esquadra. Alguna coseta
es deu poder fer amb això, dic jo... Si té alguna idea per contribuir a la
millora del benestar dels catalans i catalanes apliqui-la ja, en cas contrari -si
el que es tracta és de continuar amb aquesta tendència lamentable d’inventar-se
institucions inexistents com si fossin bombolles de sabó- plegui i deixi pas a
algú que vulgui treballar de veritat per afavorir el progrés del país (del país
real).
A tots vosaltres, al poble
de Catalunya. Això té solució. Som una gran país que ha estat capaç de fer
coses molt importants en aquests darrers 40 anys, com per exemple desenvolupar
un dels millors sistemes de salut pública del món. A Catalunya no sobra ningú,
al contrari, tots som necessaris per tornar a connectar-nos amb el progrés
social que ha escrit les millors pàgines de la nostra història. Els
socialistes, el PSC, volem una Catalunya unida entorn d’aquests ideals per
assolir el millor sistema de benestar social d’Europa i no seguir aprofundint
en la divisió entorn de dos blocs irreconciliables (estimulada per
l’independentisme, sí, però també per Ciudadanos i el PP) que és la ruïna de
Catalunya. De tots.
Ara tenim una oportunitat,
la que garanteix el Govern del canvi de Pedro Sánchez, amb la mà estesa sempre
per dialogar i amb la convicció que mai (mai!) hem de posar en risc la
imprescindible convivència entre catalans. Tots sabem, fins i tot el senyor
Torra, quina és l’alternativa a aquest Govern progressista: la que han
conformat el trio PP-Ciudadanos-Vox a Andalusia. I tots sabem què passaria si
algun dia hi ha un executiu d’aquestes característiques a Madrid i a Barcelona
continuen el senyor Torra i els CDR instal·lats a la Plaça de Sant Jaume...
Evitem aquest escenari tan poc
estimulant ara que encara hi som a temps. Dividir Catalunya entre “bons” i
“dolents” és la ruïna del país. Nosaltres, els socialistes, el PSC de Miquel
Iceta, representem l’opció de la reconciliació, la transversal, la que buscar
el prestigi, el progrés i l’autoestima del país. Això és el que hem de
recuperar.
Perquè ara és l’hora,
realment. L’hora dels moderats que s’estimen el país real, des de la sensatesa
i el respecte, i no la d’aquells que ens han demanat “resistir amb els cossos
al carrer” just el dia abans de marxar a l’estranger amagats al seient de
darrere d’un cotxe.