Com una guillotina. En forma de
retallades... així és com ens va caure al damunt la crisi als joves d’aquest
país. Tots sabem quina va ser la recepta de la dreta (econòmica i política) a
partir del 2011: baixada dels sous dels treballadors, regressió de drets i
condicions laborals, laminació de les prestacions socials i expulsió dels
joves. A l’atur o a l’estranger. Com va dir un alt càrrec de la Generalitat
d’Artur Mas: “els joves haurien d’anar a Londres a servir cafès” (sí, sí, tal
com sona). Afirmació vergonyosa que ja va ser inspiradora d’un primer article
en què que ja denunciava aquesta situació .
Si no podem treballar haurem d’aprofitar per millorar la
nostra formació, universitària o de formació professional. Doncs tampoc! No?
Per què? Doncs perquè en aquests anys els Governs del PP i de CiU van
incrementar els preus de les matrícules i estudis universitaris i de FP fins a
un 30% en alguns casos! (com molt bé saben, per exemple, els 11.000 estudiants
de la Universitat Rovira i Virgili). Resultat: molts estudiants van haver
d’abandonar o ajornar els seus estudis per anar, realment, a servir cafès (però
no a Londres, sinó a les nostres costes. I no amb un salari digne, sinó en
precari i treballant només amb caràcter temporal). Així durant els anys dels
presidents Mas, Puigdemont i ara, Torra. I que va fer ERC quan va entrar al
Govern? Va revertir aquests exponencials augments dels preus dels estudis
universitaris? No. I la CUP quan va aprovar els darrers pressupostos del Govern
Puigdemont? No. No van fer res. Ni tan sols simbòlicament. Tot quedava ocult
darrere la gran paraula màgica de: referèndum, referèndum...
Doncs bé, ara els joves d’aquest país tenim l’oportunitat
de fer justícia social i de revertir aquestes retallades que condemnaven al
jovent a servir cafès. Podem fer-ho gràcies als pressupostos que ha presentat
el Govern socialista i del canvi del president Pedro Sánchez. I no parlo de
literatura, ni de promeses que s’emporta el vent, no, sinó de partides pressupostàries
concretes. Que augmenten. També aquí a Tarragona. De partides com la inversió
social de més de 77 milions d’euros en
beques que beneficiarien 8.236 estudiants de les nostres comarques. Persones
que tenen una vida real i que es mereixen un futur. Una oportunitat de viure
amb dignitat material, en definitiva.
Podem rebutjar uns pressupostos que impliquen, per
exemple, aquest gran increment en beques d’estudi, ajudes per material escoles
o beques de menjador? D’acord amb el sentit comú: no. D’acord amb la “lògica”
del PDeCAT-ERC: sí/potser sí.
Imagina, amable lector, que tens l’oportunitat, posem per
cas, d’obtenir 400 euros addicionals als teus ingressos mensuals en el marc
d’una economia familiar. Qui seria l’insensat que votaria en contra de poder
aconseguir més guanys i més recursos? Ningú. Ningú, tret clar, d’aquells que
diguessin que “això no va de beques o de pensions” sinó que va de negociacions
bilaterals per negociar un presumpte referèndum de secessió o d’exigències a un
president democràtic per tal que pressioni a un jutge en el marc d’un judici
que ni tal sols ha començat.
S’entén, oi? Doncs aquesta és la fascinant teoria que
defensen avui dia el senyor Puigdemont i els seus seguidors per tombar els
pressupostos socials i donar així l’alegria de l’any al trio Vox-PP-Ciudadanos
que ja deuen tenir preparada l’ampolla de xampany – i no cava- a la nevera.
Però què podem esperar de racional quan llegim avui
mateix que el senyor Puigdemont ha denunciat a la Mesa del Parlament (amb majoria
independentista i president d’ERC) al Tribunal Constitucional per prendre
“decisions arbitràries”? O sigui, el senyor Puigdemont denuncia als seus
mateixos socis independentistes (fet, ja de per si, insòlit). I a qui? Doncs al
Tribunal Constitucional que segons el mateix Puigdemont és un òrgan
“anti-democràtic” i repressiu. O sigui, denuncies “als teus” davant la justícia
“de l’Estat enemic”. És que ja no s’entén res de res...
En nom, no ja del socialisme democràtic català, sinó dels
estudiants d’aquest país exigim als grups independentistes que es deixen de
romanços, de buscar excuses o de forçar la imaginació demanant “negociadors
internacionals”. Ras i curt: aquests són uns magnífics pressupostos per a
Catalunya i per als nostres joves. Tombar-los per qüestions que no tenen res a
veure amb els pressupostos seria un nou i espectacular error que sumarien al
llarguíssim llistat de pífies que porten acumulades des de 2012; a banda de
donar una gran alegria a l’extrema dreta. No es tornin a equivocar, si us plau,
i votin sí als pressupostos. Tenen 8.236 raons a Tarragona, sense anar més
lluny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada