dilluns, 25 de juliol del 2011

FRANCESC VALLÈS, COORDINADOR DEL PROGRAMA ELECTORAL DEL PSC A LES PROPERES ELECCIONS GENERALS


El diputat del PSC per Tarragona, Francesc Vallès, ha estat designat avui per la comissió executiva nacional del partit com a coordinador del programa electoral del PSC a les properes eleccions generals.

El coordinador del PSC a les Corts Generals ha explicat que “el programa socialista incidirà especialment en aquells aspectes que més preocupen a la ciutadania, com la lluita contra l’atur i el manteniment de les prestacions i serveis que ens garanteix el nostre Estat del Benestar, i incorporarà les demanades de major aprofundiment en la democràcia participativa que ens arriben de la societat.”

“En aquest sentit, incidirem en les possibilitats que ens ofereixen les noves xarxes socials i les tecnologies de la comunicació a fi i efecte d’incorporar directament les propostes que ens facin arribar els ciutadans”, ha posat de relleu Francesc Vallès.

Finalment, el diputat socialista ha afegit que “treballarem per tal que el programa del PSC sigui un programa ambiciós i el màxim de participatiu en la seva confecció.”

divendres, 22 de juliol del 2011

MENYS AMBULÀNCIES I PITJOR SERVEI


Aquesta setmana hem estat testimonis d’una nova protesta com a conseqüència de l’enèsima retallada impulsada pel Govern de CiU. Em refereixo a la vaga dels professionals del transport sanitari que han protestat per la reducció del 12% del servei d’ambulàncies a partir de l’1 de setembre que ha decidit el Departament de Salut. Es tracta d’una mesura d’una extraordinària irresponsabilitat que comportarà una pèrdua de la qualitat d’un servei essencial per a la vida de les persones, repeteixo, essencial per a la vida.

Anem a pams. Les intencions del Departament del senyor Ruiz és reduir aquest 12% del sector del transport sanitari, això és, reduir 935 hores diàries de servei. Què vol dir això a la pràctica? Doncs que el temps d’espera real de l’arribada de les ambulàncies en cas d’urgència s’ampliarà fins a de 20 a 50 minuts des del moment de la trucada, en funció de la localitat. I Vol dir que ens haurem d’esperar més temps pels transports de rehabilitació, proves diagnòstiques i d’altres. Cal tenir en compte que els Governs progressistes del presidents Maragall i Montilla havien aconseguit garantir un temps de resposta d’entre 10 a 14 minuts, ja sigui en un gran nucli de població com un petit poble de les comarques de l’interior. Per tant, parlem d’un pas enrera de gegant en un tema que és vital per a tots els ciutadans, i mai millor dit això de vital, ja que es doblarà el temps d’espera.

Aquí a Valls i comarca ja tenim el primer efecte d’aquestes noves retallades practicades per CiU. Em refereixo a què aquest estiu perdrem l’ambulància de reforç que fins ara havíem tingut durant aquests mesos estivals per fer front a l’augment del nombre de visitants al conseqüent augment de trànsit que es registra, especialment a la C-14. Valls es queda, doncs, sense aquesta ambulància per atendre el servei d’urgències mèdiques. I no només això, tot apunta a què després de l’estiu es redueixi encara més el nombre d’ambulàncies del Servei d’Emergències Mèdiques que presten servei tant a l’Alt Camp com a la Conca de Barberà.

Tindrem, doncs, una disminució de la qualitat del servei. En primer lloc, per la reducció del nombre d’ambulàncies destinades al servei d’emergències i, en segon lloc, per l’augment del temps d’espera que aquesta reducció comportarà als usuaris dels serveis programats, com els pacients que han de dur a terme rehabilitacions.

Un Govern que retalla serveis com aquests, en el que es juga la vida de les persones i en el que el temps d’arribada és essencial per salvar vides, és un Govern que ha perdut el nord i que impulsa retallades a tort i a dret, sense establir prioritats i respectar allò que no es pot tocar.

Els socialistes treballarem al Parlament per aconseguir que el Govern de CiU rectifiqui i garanteixi un servei d’urgències adequat a les necessitats reals dels ciutadans de Catalunya

Amb la salut no s’hi juga i amb la vida de les persones menys.

Núria Segú

Diputada del PSC al Parlament

dimecres, 20 de juliol del 2011

XAVIER SABATÉ ACONSEGUEXI QUE EL PARLAMENT DEMANI AL GOVERN DE LA GENERALITAT SER PART ACTIVA EN LA PRÓRROGA DE LES CONCESSIONS A LES CENTRALS NUCLEAR


El diputat del PSC per Tarragona Xavier Sabaté ha justificat les seves iniciatives, discutides ahir dimarts a la tarda en el si de la Comissió d'Ocupació i Empresa, pel fet que després de l'accident de Fukushima "tots els governs seriosos han plantejat debats i reformes sobre les instal·lacions generadores d'energia nuclear menys el català que passa olímpicament del tema amb l'excusa que ha encomanat un nou Pla d'energia de Catalunya que en principi volia acabar a l'estiu de 2012 i que des de l’oposició hem forçat que acabi la seva redacció el 31 de desembre."

Però això no vol dir que haguem d'estar quiets, ha dit Xavier Sabaté.

Per això hem presentat i seguirem presentant un seguit d'iniciatives parlamentàries en la direcció de :

· Fer que la Generalitat demani ser part activa a l'hora de decidir la prorroga de l'autorització del funcionament de les nuclears i en aquest sentit literalment es va aprovar “Establir amb el Consejo de Seguridad Nuclear un conveni de col·laboració que permeti a la Generalitat participar activament en la revisió i el contingut dels criteris de concessió de les autoritzacions d’explotació de les centrals nuclears que operen en territori català “ (cal recordar que la pròrroga d’Ascó 1 s’ha de decidir a l’octubre)

· Fer que Catalunya sigui, com va argumentar Xavier Sabaté “un país com els més avançats i responsables del món en matèria de residus nuclears perquè Fukushima ens ha ensenyat que un dels aspectes més problemàtics són els residus que es tenen, com a les centrals nuclears catalanes, en dipòsits que no disposen de les mesures de seguretat com les que podrien tenir.” En aquest sentit, literalment es va aprovar “sol·licitar al Govern de l’Estat el traspàs de la part corresponent dels fons que els generadors de residus radioactius paguen i han pagat a ENRESA per tal que des de Catalunya es pugui fer una política pròpia de residus radioactius actuals, els que es van acumulant dia a dia i, en el seu moment, de desmantellament de les centrals nuclears “

· Vigilar més aquest tipus d’instal·lacions i més si tenim en compte que les nuclears catalanes són les que mes incidents acumulen. En aquest sentit, literalment es va aprovar: “El Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat a fer públiques en temps real les dades de la incidència radiològica a Catalunya d’acord amb el Consejo de Seguridad Nuclear ( CSN )“

Sabaté ha valorat molt positivament aquests acords del Parlament que inaugura una nova etapa a Catalunya perquè es tractava “d’augmentar la capacitat de decidir sobre energia a Catalunya i que el Govern "es posi les piles" en un tema com el de l'energia en que el Govern del Sr Mas ha passat fins ara olímpicament amb l'excusa d'un nou Pla d'Energia del qual encara no sabem res.“

Per últim, Sabaté ha recordat que “demà dijous tornarà a ser present la qüestió nuclear al Parlament català al Plenari amb una moció de Solidaritat Catalana. Sabaté ha declarat que l’esmena del Grup Socialista que defensarà va en la direcció d’esperar a les proves que s’estan efectuant a totes les nuclears abans de decidir sobre la pròrroga de la Central Nuclear d’Ascó 1 i que, en qualsevol cas, si les proves resulten positives, la pròrroga no excedeixi els 5 anys en lloc dels deu habituals, donat que aquesta central ja compta amb molts anys, la prudència avui dia aconsella pròrrogues més curtes i cal començar a preparar les nostres comarques amb plans de reactivació econòmica per quan la vida de les nuclears hagi acabat.”

dilluns, 18 de juliol del 2011

SET ENGANYS I UNA RENUNCIA



L’atenció sanitària a les persones ha deixat de ser una prioritat pel govern de CiU. Fent una primera valoració del pressupost de salut presentat al Parlament hi trobem set enganys i una renuncia del conseller de salut. A més a més, per donar color a tot el procés de tràmit del pressupost, es fa notar un creixent i continuat menyspreu malaltís i obsessiu del portaveu del Govern envers el PSC, que no fa altra cosa que amagar la veritable intenció d’aquest procés: facilitar una reconversió del sector salut, que suposa una involució del model de salut 30 anys després de la seva formació. Aquesta involucióno fa més que alimentar la desafecció per la política en la gent, que contempla esparverada com un Govern fa d’oposició de l’oposició, portant al Parlament un pressupost del que ja s’ha consumit gairebé la meitat, sense cap més criteri per la seva construcció que les retallades per les retallades.

El primer engany del conseller el trobem quan no explica que el Govern de la Generalitat invertirà en Salut 1.000 M€ menys, que elsinvertits al 2010 pels governscatalanistes i d’esquerres.En el pressupost hi figura una reducció del 6,5% respecte al 2010, es a dir 581 M€, però el que es redueix en realitat són 1.000 M€, un 10 % menys.El segon engany del Conseller el veiem en constatar que al departament de salut únicament s’ha reduït un 5% les despeses de personal.Tot i que es diu des de el Govern que han reduït un 43% el nombre de càrrecs de confiança, un 23% la seva estructura política i un 17% la seva estructura interna de subdireccions i serveis, Salut sembla que es una excepció, i prefereix reduir en assistència al ciutadans que en estructura de comanaments i directius del departament i dels grans hospitals.

El tercer engany del conseller s’observa quan pretén fer creure als ciutadans i ciutadanes que el serveis sanitaris no poden perdre qualitat després de les retallades indiscriminades. Quan tothom és conscient que és impossible mantenir el nivell de qualitat del sistema sanitari, reduint l’activitat assistencial dels centres i hospitals tal com està succeint.Es redueix la contractació als centres en un 7,28% (326 M€), un 2% correspon a reducció de tarifes, el que obligarà al centres a optimitzar al màxim el seus recursos, i el 5,28% restant es reducció d’activitat, la qual cosaobliga a reduir la producció dels serveis, tenint com a conseqüència directa un fort increment de les llistes d’espera, mes iniquitats territorials, i mes atur entre els professionals sanitaris.

El quart engany del conseller es veu en l’única partida que puja, i molt, en el pressupost. S’incrementa la partida corresponent a Medicació Hospitalària de Dispensació Ambulatòria en 86 M€, un 27,31%. La MHDA recull entre altres les innovacionsen farmàcia,i aquest fet no es pot interpretar d’altra manera que com una picada d’ullet a l’industria farmacèutica.El cinquè engany del conseller es dóna quan intenta fer creure al ciutadans i ciutadanes que el consum de farmàcia de receptes mèdiques per a l’any 2011 serà de 1.285 M€, quan la tendència que ens reflecteixen els consums dels primers mesos del any és que s’acabarà en un consum molt similar al pressupost l’any 2010, es a dir en 1.479 M€. Hem pres nota de tots els adjectius dedicats des de CiU a l’incompliment del pressupost de 2010 pel departament de Salut del govern anterior, caldrà recordar-los-hi ben aviat.

El sisè engany del conseller es produeix quan es fa palès que la reducció del pressupost d’inversions en 86 M€, no és real. Després de la gran paralització dels projectes que es va produir pensant que tot estava malament, el Govern ha hagut de rectificar i maquilla les xifres. Les inversions de 2010 en equipaments de salut fou de 244 M€, i per tant el pressupost reflecteix un increment de 17 M€ i no una reducció en aquesta partida.El setè engany del consellerés el mes lamentable: contínuament el Govern no respecta el Parlament, ignora els seus mandats, i fa cas omís de les mocions aprovades pel ple, però no es priva de reclamar constantment a tort i a dret lleialtats institucionals a d’altres. El mes de maig el ple del Parlament aprova una moció que instava al Governa que “les retallades anunciades pel Govern en els pressupostos de la Generalitat per l’any 2011 per tal que no afectin la qualitat dels serveis ni les prestacions del sistema sanitari públic, ni a l’equitat territorial, es concretin i justifiquin, utilitzant en plenes condicions de transparència, els indicadors d’eficiència i qualitat de la Central de Resultats. I per tal de legitimar-les en els diferents àmbits territorials, s’aprovin pels corresponents Governs Territorials de Salut”. Institucions,recordem,menyspreades i menystingudes pel departament de Salut. Mentre es volen donar lliçons de lleialtat institucional es practica el menyspreu més gran a les institucions pròpies del sistema de salut.

I també en aquest pressupost s’evidencia una renuncia. Una deixadesa que explica el veritable rostre del govern de CiU. El conseller de Salut renuncia a la política pròpia d’ingressos del departament.En no fer constar els ingressos que el sector pot generar i renunciar-hi d’entrada, mostra la veritable intenció del Govern actual: despeses per al sector públic i ingressos per al sector privat.

Article de Josep Maria Sabaté publicat al diari El Punt

divendres, 15 de juliol del 2011

"APRIMAR EL GREIX DE L'ADMINISTRACIÓ"


“No hi hauran acomiadaments, ni retallades, el que cal fer és aprimar el greix de l’Administració.” Aquesta va ser l’estranya afirmació que va fer el cap de llista de CiU per Tarragona en el debat electoral de les eleccions al Parlament del passat mes de novembre. Vaig recordar aquestes paraules l’altre dia quan escoltava al conseller de Salut presentar els pressupostos del seu departament per aquest 2.011. Uns pressupostos que contemplen una reducció de 1.000 milions d’euros de la inversió en matèria de Salut (1.000 milions!). Uns pressupostos que –només a la ciutat de Tarragona- poden comportar que més de 300 professionals de la Salut perdin el seu lloc de treball, amb el que això comporta a nivell de disminució de la qualitat dels serveis sanitaris a disposició dels ciutadans. Aquest estiu, per primer cop, els 350 estudiants d’estudiants de ciències de la salut de les nostres comarques es quedaran sense els contractes de suplència que tradicionalment han obtingut durant els mesos d’estiu, o sigui que serà la primera promoció que haurà d’optar entre l’atur, el sector privat o marxar a l’estranger.

Fa només uns dies jo mateix, en nom del grup socialista, preguntava al Govern en seu parlamentària quins centres d’atenció primària de les comarques tarragonines es veuran afectats per les reduccions impulsades pel Govern durant aquests mesos d’estiu, atès l’augment de la població amb motiu de la campanya turística. Doncs bé, continuem a l’espera d’una resposta...

Escoltant al conseller pensava en tot això i també pensava que si aleshores haguéssim afirmat que un Govern de CiU ens situaria en aquest escenari en només sis mesos se’ns hagués acusat de “demagogs” i de “generar un alarmisme innecessari”. Finalment, el temps va posant a cadascú en el lloc que li correspon. Els socialistes vàrem ser els únics en alertar de les veritables intencions de CiU durant la passada campanya electoral i també vàrem reafirmar, i ho tornem a fer, el nostre compromís amb un sistema públic de salut que ja és patrimoni de tots i que ha permès, per exemple, que a les comarques tarragonines hi hagi, ara mateix, més de 8.000 professionals vetllant per la salut dels ciutadans. Una realitat actualment en perill com a conseqüència de les decisions d’aquells que s’han passat anys acusant als altres d’estar “sotmesos” als designis de Barcelona i de Madrid.

Article de Josep Maria Sabaté publicat al Diari de Tarragona


dimarts, 12 de juliol del 2011

A TARRAGONA ES VAN CREAR 128 NOVES EMPRESES DURANT EL MES DE MAIG


El diputat socialista per Tarragona i membre de la Comissió de Treball del Congrés, Joan Ruiz, ha donat a conèixer avui que “durant aquest passat mes de maig es van crear a la demarcació de Tarragona un total de 128 noves empreses. El capital subscrit per a la constitució de les noves societats va ser de 2.746.000 euros.”

Així mateix, durant el mateix període es va procedir a ampliar el capital de 61 empreses tarragonines per un valor total de 13.595.000 euros, de les quals 5 van ser societat anònimes i 56 societats limitades.

Segons el diputat socialista, “aquestes bones dades en matèria de creació de noves empreses, les millors dels darrers mesos, se sumen a les recentment conegudes en relació al descens de l’atur a casa nostra i a l’increment del nombre de cotitzants a la Seguretat Social, un conjunt de dades que ens demostren que estem en la bona direcció.”

“El Govern continua treballant per obrir nous sectors en matèria de creació de nous llocs de treball que substitueixin, en part, al volum d’ocupació que anteriorment ocupava el sector de la construcció. En aquest sentit, àrees com l’atenció a les persones grans i als dependents, les energies renovables o tot allò que fa referència a la lluita contra el canvi climàtic són sectors que tenen una capacitat de desenvolupament, en bona mesura, encara per explotar”, ha remarcat el diputat tarragoní.

dilluns, 11 de juliol del 2011

ALEJANDRO CABALLERO, NOU PRIMER SECRETARI DE LA JSC DE LES COMARQUES TARRAGONINES


La Joventut Socialista de les comarques tarragonines ha elegit la nova comissió executiva que dirigirà la federació durant els propers quatre anys. Així, la nova executiva ha quedat constituïda per les següents persones: Alejandro Caballero, primer secretari, David González, vice-primer secretari i secretari de formació, Ivana Martínez, secretària de formació, Jessica Moya, secretària d’extensió territorial, Noemí Espigares, coordinadora del Baix Penedès, Daniel López, secretari de política municipal, Laura Moya, secretària d’educació, Anna Carbonell, com a secretària de política mediambiental i Jordi Villar com a secretari de polítiques exteriors.

Alejandro Caballero, nou primer secretari de la federació, ha definit la nova executiva com “un equip de gent jove, amb molta empenta i compromesa amb el jovent, amb ganes de treballar per fer arribar el discurs socialista als joves de les nostres comarques.”

El primer secretari de la JSC de les comarques tarragonines ha afegit que “l’executiva entrant es proposar aprofundir, bàsicament, quatre eixos: en primer lloc, recuperar els valors de l’esquerra, trepitjar més el carrer i reconnectar amb aquells a qui volem representar. En segon lloc, volem afrontar el proper Congrés del PSC amb força, sent la veu dels joves que pateixen greus problemes laborals i que són víctimes de la política de retallades permanents del Govern de CiU.”

El tercer eix consisteix en establir la unitat d’acció amb la resta de formacions, sindicats i entitats que tinguin en l’esquerra i en el progressisme els seus símbols d’identitat ideològica. Finalment, la nova executiva es proposa continuar amb el procés d’extensió territorial de la JSC, creant noves agrupacions i consolidant les ja existents.

UN PSC CATALANISTA DE CENTRE O D'ESQUERRA?


Conquerir i ocupar l’espai central de l’electorat no vol dir, des del meu punt de vista, fer polítiques de centre que només confonen l’electorat i desdibuixen el nostre veritable perfil. Ara hem perdut fins i tot bona part del de l’esquerra que ha optat per altres opcions i per l’abstenció o el vot en blanc.

El PSC, en aquest moment més que mai, ha de proposar i aplicar on té responsabilitats de govern, polítiques d’esquerra, és a dir, de profunda transformació de la realitat i fer que aquestes siguin comprensibles per una part de l’electorat de centre per assolir la majoria necessària, és a dir, assolir l’hegemonia social.

Els qui sempre hem entès que la millor manera de ser catalanista és ser d’esquerres i practicar polítiques d’aquest signe, ara disposem de nous arguments. Perquè la millor forma de servir els interessos dels catalans i les catalanes és lluitar per canviar radicalment el predomini dels mercats per supeditar-los a l’interès col.lectiu, l’explotació dels recursos naturals i de les energies fòssils, contaminants, finites i perilloses a una política ecològica que beneficiï els catalans i les catalanes actuals i futurs. I el millor catalanisme és el que assegura unes polítiques socials protectores de l’infortuni o de la discriminació secular com la desigualtat de gènere que ve del Neolític o com la més recent que pateixen els i les joves més que mai i que corre el perill d’esdevenir crònica. Aquestes darreres setmanes CiU ha ensenyat quina és la seva opció, la del servilisme a la dreta espanyola que sempre ha practicat. Efectivament, el pacte amb el PP posa de manifest les seves prioritats econòmiques, socials i mediambientals i al llarg de la legislatura els catalans ho comprovaran encara més. Aquest no és el catalanisme que necessita Catalunya sinó el que representem el PSC des d’una opció nítidament d’esquerres que consisteix en fer contribuir més als qui més tenen i protegir més els qi més ho necessiten.

És d’esquerres també reconèixer que hem de canviar les formes de fer i de participar en política i no creure que n’hi ha prou en acudir periòdicament a les urnes. Perquè la democràcia, que com tota obra humana és imperfecta i té gradacions, requereix actualització, noves formes i nous actors. Per tant, en primer lloc els propis partits polítics. Però també altres que en els darrers anys han adquirit un paper molt important, agents que no poden mirar des de la barrera passivament o fins i tot actuar en benefici propi exclusivament i, en massa ocasions la dignitat de les persones i, per tant, contra la pròpia democràcia: mitjans de comunicació, agents econòmics, grans corporacions del món financer o monopolis que han acaparat béns fins i tot a anys vista en mercats anomenats “de futur”. També hem d’assegurar la participació d’altres que, sense finalitat de lucre, tenen sectorialment un paper a tenir en compte perquè sense la seva preocupació l’evolució cap a un món més just i més avançat no es produiria: moviments socials veterans i nous que sorgeixen com a resposta a noves necessitats o noves preses de consciència. Per últim, el món de la Universitat i del coneixement en general hauran d’assumir un major compromís i no restar passius i al marge de la construcció del futur-

Perquè cal noves estructures de govern globals als continents – i en el nostre cas a Europa ja és imprescindible i urgent però també a nivell local cal la implicació de més actors conjuntament amb els representants polítics dels ciutadans.

Aquests reptes tenim plantejats al proper Congrés del PSC. I si volem respondre en aquests termes a la societat catalana, també hem de preparar i desenvolupar el Congrés de la mateixa forma, oberta, amb diàleg amb les organitzacions socials i comprometent-nos també en les formes del Congrés. No podem discutir esmenes o elaborar textos alternatius. És insuficient. Se’ns exigeix un Congrés molt obert i en el qual ensenyem les nostres preferències, quins són els nostres principals interlocutors, a qui estem disposats a servir, de qui volem ser instrument. En aquest sentit, també les nostres relacions amb els socialistes de la resta d’Espanya i d’Europa les haurem de redefinir sabent que el PSC és un partit sobirà que està disposat a compartir objectius amb la resta de partits socialistes i principalment amb el PSOE des de la nostra pròpia personalitat irrenunciable.

I finalment, també la renovació de la direcció. Estic convençut que als ciutadans no és el que menys els preocupa de nosaltres per bé que no deixa de tenir la seva importància. Però en tindrà més la designació del candidat o la candidata a la Presidència de la Generalitat i, per tant, crec que és el moment d’escollir la persona que més asseguri la recuperació del nostre perfil propi que no pas pensar en clau d’exposició al públic. Simplificant, em miro més la primera secretaria del PSC, com sempre ha fet el PNB per exemple, en clau interna que externa. Per cert, crec que queden pocs a hores d’ara que es plantegin aquesta qüestió de la renovació de les persones en clau generacional. I com que no sóc sospitós de part interessada en aquest terreny puc dir amb tota tranquil.litat que em semblaria molt pobra la discussió. Idees, projecte, solucions, bons diagnòstic i compromís demostrat en fer molta feina per fer la travessia de l’oposició. És a dir, els interessos dels ciutadans en primer lloc, els del partit en segon i les legítimes aspiracions personals de cadascú en tercer.

Una reflexió final encara. La nostra tasca no es pot reduir ni molt menys a Ia que desenvolupem a les institucions i administracions. Hem de fer un PSC obert perquè sigui molt fàcil la participació i per guanyar milers de nous afiliats i afiliades. Però el compromís col.lectiu i individual hauria de significar que cadascú de nosaltres també es comprometés a prestar el seu servei al si de la societat on no falten entitats i no sobren ciutadans compomesos-

El PSC ha donat mostres sobrades de superar moments difícils. Ara hem de manifestar als ciutadans que ens preocupen més els seus problemes que els nostres per difícils que siguin. Tenim milers de seguidors i seguidores i de persones competents, d’idees i de voluntat de servei. El futur serà el que necessiten els catalans i les catalanes si acabem de definir un perfil catalanista des de l’esquerra per conquerir també una part de l’espai de centre necessari. Segur que ho aconseguirem.

Xavier Sabaté

EL PERILL D'UN GOVERN QUE ENCARA FA D'OPOSICIÓ


Ahir ens varem esmorzar amb la notícia de que el nou Equip de Govern de Cunit havia declarat la situació de fallida a l’Ajuntament. La nova alcaldessa assegura que s’ha trobat amb un deute de 15 milions d’euros que, segueix afirmant, l’antic govern havia amagat.

No tinc molt clar si em molesta més la mentida, la invenció o la dramatització política. L’actual equip de Govern (CIU+ERC+ICV) han basat tota la seva estratègia electoral en els comptes municipals. El catastrofisme sobre la situació econòmica de l’Ajuntament ha estat el seu únic tema durant els 4 anys de l’anterior legislatura. Han anat a Sindicatura de Comptes, a fiscalia, al Departament d’Economia i Finances de la Generalitat, han fet rodes de premsa, actes públics, han repartit fulletons a la ciutadania i, fins i tot, han penjat cartells pel poble per denunciar el, segons ells, desastre al que estàvem abocant a l’Ajuntament de Cunit i a la seva ciutadania. I, a no ser que jo hagi estat abduïda pels extraterrestres aquests 4 anys i hagi viscut una realitat paral·lela, han votat en contra de tots els pressupostos i liquidacions de Comptes Generals que s’han presentat puntualment als Plens Municipals, per no dir de la resta de plens en les que aprofitaven qualsevol excusa per parlar del deute. I ara diuen que no la coneixien?

L’altre dia, una companya, em va dir irònicament que el que més li divertia d’haver entrat en política era que la tractessin per tonta. No se m’acut una millor definició del que està fent l’actual govern. Volen que la ciutadania pensin que de debò no ho sabien, que la situació és molt pitjor del que pensaven, i així establir la opinió generalitzada de que l’Ajuntament està a punt de ser intervingut i tenir justificades qualsevol de les seves actuacions futures que no són unes altres que les retallades socials.

El que potser la Sra. Montserrat Carreras i els seus socis de govern no s’han parat a pensar el mal que li estan fent a Cunit amb aquesta irresponsabilitat. La imatge de la Institució i la seguretat dels seus serveis depèn en gran part de la credibilitat que generi. Si ells són els primers que la desprestigien amb les seves declaracions i que escampen les seves misèries hiperbolitzades i exagerades, el que provocaran és que els proveïdors i els bancs surtin corrents. Llavors sí que correm el risc de que l’Ajuntament faci fallida de debò.

Durant 4 anys, l’equip de govern presidit pel PSC ha aguantat una situació econòmica molt complicada i provocada per tres grans causes: 1. la problemàtica de gestionar un municipi que ha de donar serveis per gairebé 20.000 persones durant tot l’any i 45.000 els mesos d’estiu, quan només rep transferències de l’Estat i de la Generalitat per a 12.700 (perquè contra el que tothom pensa l’IBI només és 1/3 part dels ingressos de l’Ajuntament); 2. la caiguda de 4 milions d’euros des de l’any 2008 ingressos en concepte d’ICIO, 3. la voluntat política del PSC de mantenir serveis, especialment, polítiques socials en uns moments en els que la ciutadania ho estaven i estan passant molt malament.

Efectivament és un model, qüestionable, opinable i fins i tot criticable, però és el model amb el que el PSC va guanyar les eleccions de l’any 2007. Un model que prioritza la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes del municipi. Que no eludeix la realitat i que estava fent esforços per ajustar el pressupost en despesa supèrflua i anar compensant mica en mica el deute de l’Ajuntament fins arribar a l’equilibri l’any 2013. Però que té molt clar que la ciutadania no pot pagar el preu d’un problema estructural de l’Ajuntament, en particular, i del finançament dels ens locals, en general. El debat mai ha estat en si s’havia o no de retallar, sinó en on retallar.

En aquestes eleccions, la ciutadania ha apostat clarament per un canvi de model. Ha donat la confiança a CIU, la força política que durant 4 anys ha criticat la gestió del PSC i ha defensat que ells ho farien millor. Doncs, bé, ara ha arribat el moment de que ho demostrin. La ciutadania els ha escollit per a que governin i no perquè segueixin adoptant el rol d’oposició. Però per fer-ho cal que entenguin que el Govern, per davant de tot, ha de defensar la imatge i la credibilitat de la institució i preocupar-se per resoldre els problemes de la ciutadania, que no són pocs i molts estan ben allunyats de la situació econòmica municipal. Una altra cosa seria prendre-la també per tonta.

Judith Alberich Cano

Portaveu del Grup Municipal del PSC de Cunit

Alcaldessa de Cunit durant la legislatura 2007-2011

dimarts, 5 de juliol del 2011

CRISTÓBAL RAMÍREZ: “L’EQUIP DE GOVERN A CONSTANTÍ ÉS FRUÏT D’UN PACTE PENSAT PER REPARTIR-SE EL PODER "


El grup municipal socialista a l’Ajuntament de Constantí ha denunciat avui que “el pas dels dies va demostrant que l’acord de Govern assolit a Constantí entre ERC-CiU-ICV és fruït d’un pacte pensat per repartir-se el poder i no per defensar el benestar i la millora del poble.”

El portaveu socialista, Cristóbal Ramírez, ha afirmat que “finalment veiem com ERC s’ha quedat amb les regidories més importants. La gran àrea que havien promès a la regidora d’ICV per tancar l’acord s’ha quedat en no res.”

Cristóbal Ramírez ha recordat que el PSC va guanyar les eleccions municipals a Constantí amb el 34% dels vots. “La segona força més votada tan sols va obtenir el 24% dels sufragis, 10 punts per sota del resultat obtingut pel PSC. Per tant, queda clar que, un cop més, s’ha pervertit la voluntat democràtica dels ciutadans expressada a les urnes. L’acord assolit per ERC, CiU i ICV és legal, però èticament no es pot afirmar que s’hagi respectat la decisió dels ciutadans de Constantí.”

En darrer terme, el grup socialista manifesta la seva voluntat “d’exercir una oposició responsable tenint sempre present la defensa dels interessos generals del municipi en aquests temps de crisi. Davant d’un Govern dèbil, amb moltes contradiccions, i que és una suma de regidors més que un equip de Govern, ens comprometem a dur a terme una oposició que vetlli per garantir el manteniment d’uns serveis municipals capaços de donar satisfacció a les necessitats reals dels veïns de Constantí.”

EL MINISTERI DE FOMENT HA DESTINAT 10 MILIONS D’EUROS A FINANÇAR PROJECTES A CÀRREC DE L’1% CULTURAL A LES COMARQUES TARRAGONINES DURANT AQUESTA LEGIS


El diputat socialista i responsable de l’1% cultural del grup del PSC al Congrés, Joan Ruiz, ha donat a conèixer avui que “en el que portem de legislatura el Ministeri de Foment ha invertit a les nostres comarques quasi 10 milions d’euros (en concret, 9.859.127 euros) a finançar projectes de rehabilitació del nostre patrimoni arquitectònic i cultural a càrrec de l’1% cultural que el Ministeri destina a tal efecte.”

“Aquestes inversions han permès impulsar i dur a terme 12 obres de rehabilitació a les nostres comarques.” Aquestes obres són: la conservació de l’edifici “la Castlania” de Cambrils, la rehabilitació del Convent de Santa Anna a Alcover, l’adequació de la cripta del castell de Sant Miquel d’Escornalbou, la millora de les fosses de l’amfiteatre romà de Tarragona, la urbanització de la torre del vapor de Tarragona, la restauració del castell de Vallmoll, la restauració de l’antic monestir de Sant Francesc de Montblanc, la recuperació del castell del Pratdip, la restauració de les muralles del castell de Falset, la urbanització de l’entorn de l’església de Santa Júlia i la capella dels Dolors de l’Arboç, la rehabilitació del Pont del Diable de Tarragona i la consolidació del castell del Paborde de la Selva del Camp.

Joan Ruiz ha remarcat que “en la majoria dels casos Foment s’ha fet càrrec del 75% del cost total de l’obra, pel que la seva participació ha estat imprescindible per poder tirar endavant tot aquest paquet d’actuacions.”

“Vull posar de relleu que estem parlant d’un volum inversor realment molt destacat que en millorar el nostre patrimoni històric i arquitectònic també ha permès augmentar l’atractiu turístic de les comarques tarragonines”, ha conclòs Joan Ruiz.