ANA LÓPEZ: “DEFENSAR LA DEMOCRÀCIA SIGNIFICA FER FORA UN PARTIT POLÍTIC DEMOCRÀTIC?”

La portaveu del grup municipal socialista a l’Ajuntament de Cambrils, Ana López, ha preguntat avui a l’alcaldessa del municipi, la republicana Camí Mendoza, si “defensar la democràcia i la llibertat significa fer fora un partit polític democràtic com el PSC, d’acord amb les exigències del CDR? Vostè també entén la democràcia com una exclusió?”

La regidora socialista s’ha referit d’aquesta manera a la campanya impulsada pel CDR de Cambrils que demana, literalment, “fer fora” al PSC del govern municipal.

“No caurem en provocacions, ni en manifestacions d’intolerància. Aquests tipus de mocions tan sols contribueixen a la confrontació... Els i els socialistes no creiem que cap solució passi per fer fora ningú. Ningú pot atribuir-se la representació de tot el poble de Catalunya. Tots som catalans i tots els partits democràtics representem una part de la ciutadania del poble de Catalunya. Ningú, en nom de la democràcia, pot exigir fer fora un partit democràtic”, ha argumentat.

Ana López ha recordat el compliment estricte de l’acord de Govern que el grup socialista ha mantingut durant tot el mandat. “Hem estat fidels al pacte subscrit el 2015 perquè hem entès que ha aportat estabilitat, inversions i progrés al nostre poble. Tan sols ens ha guiat l’interès general dels cambrilencs i cambrilenques i no hem torpedinat res perquè res ens ha apartat d’aquest objectiu tan noble i essencial. Està vostè d’acord amb aquesta convicció elemental, senyora alcaldessa? Compateix vostè la campanya excloent del CDR que ens titlla de “repressors”?”

En aquest sentit, la portaveu socialista ha reiterat el “respecte absolut” del PSC per a totes les forces polítiques representades a l’Ajuntament. “Tots representem una part de la ciutadania del nostre poble i exigir exclusions és un insult a la totalitat dels cambrilencs i cambrilenques perquè esdevé, de facto, una mutilació de la seva pluralitat. Primer es demana fer-nos fora de l’equip de Govern? I després, que vindrà? Fer-nos fora de l’ajuntament? I posteriorment? Del poble?”

“No, cal aturar aquesta dinàmica conceptual d’alguns que surten del pluralisme polític i que volen convertir el seu pensament en guió únic de l’existència humana. Tot ho presenten com a binari: a favor on en contra, bo o dolent, o “patriota” o “repressor”. Tot és “demofòbic” en la mesura que no és propi. Tot aquell que no pensa com estableix el cànon ja és un estrany a qui s’ha “de fer fora.”

Finalment, el PSC ha rebutjat aquesta espiral “perillosíssima” en la que alguns monopolitzen la veritat i sacsegen l’exaltació absoluta dels estats d’ànim. “És igual el que argumentis o el que defensis des del respecte. L’únic important per a alguns és encaixar-nos en estereotips establerts prèviament que és el que els cohesiona. Doncs no, senyors, el PSC és part de la realitat viva i plural del nostre poble i ni vostès, ni ningú, ens faran fora de l’Ajuntament. Perquè l’Ajuntament és la casa de tots i nosaltres també formem part del poble. Tots som poble, tots som Cambrils!”, ha emfatitzat Ana López.  

EL PSC DEMANA AL GOVERN QUE RECUPERI ELS INCENTIUS ECONÒMICS PER A LES ENERGIES RENOVABLES QUE A TARRAGONA PODRIEN GENERAR 2.000 NOUS LLOCS DE TREBALL

El diputat del PSC al Congrés per Tarragona, Joan Ruiz, ha demanat avui al Govern del PP que “si de veritat creu en el “miraculós” discurs de la recuperació econòmica que sacseja cada dia comenci per recuperar allò que va laminar a cop de retallada. I aquí a les comarques tarragonines els socialistes demanem, de manera molt especial, que es recuperin els incentius econòmics que els governs de progrés van destinar al foment de les energies renovables.”

En aquest sentit, el diputat socialista ha reiterat el suport del PSC al desenvolupament del sectors emergents vinculats amb l’economia verda.

“Els governs de la dreta, tant a Madrid com a Barcelona, no han fet res en aquest àmbit realment estratègic de país. Els socialistes volem rectificar aquesta inacció i impulsar les energies renovables, és a dir, nous sectors com l’energia eòlica, els vehicles elèctrics, la depuració de l’aigua o la investigació en aquest sector.”

“El tema tampoc és menor en termes de generació de nova ocupació. Segons les nostres estimacions es podrien arribar a crear 2.000 nous llocs de treball a les nostres comarques i 25.000 en el conjunt de Catalunya en els propers quatre anys si el Govern reactiva les ajudes i facilita el desenvolupament de les renovables.”

Al fil d’aquesta reflexió Joan Ruiz ha recordat que l’executiu de Rajoy va suprimir aquestes ajudes a cop de decret llei el que va suposar un cop duríssim a la posada en marxa de noves instal·lacions de producció d’energia elèctrica, a les fonts d’energia renovable i al conjunt d’aquest sector emergent realment molt important per les comarques tarragonines.   

Segons el diputat del PSC, “aquesta decisió del Govern de Rajoy va fer-nos retrocedir en la posada en marxa de noves indústries a casa nostra, amb el que suposa a nivell de desinversió econòmica i de pèrdua de creació de nous llocs de treball. És a dir, amb el PP al poder hem anat cap enrere en matèria de desenvolupament tecnològic a les nostres comarques i en sostenibilitat territorial i mediambiental.”

El diputat socialista també ha afirmat que “amb el seu suport als pressupostos i tot el que fa el Govern del PP, de qui fa de crossa, Ciutadans és còmplice d’aquesta política que ha suposat un torpede directe a la línia de flotació d’un sector tan important i amb el potencial tan destacat com el de les energies renovables a les nostres comarques”, ha conclòs Joan Ruiz.

GRÀCIES A PERSONES COM TU

Queden 29 dies per donar el tret de sortida als Jocs Mediterranis de Tarragona. Ara si que podem dir que ho tenim a tocar. Ha arribat, efectivament, l’hora de la veritat. Estic absolutament convençut que estarem a l’altura del repte i que celebrarem els millors Jocs Mediterranis de la història. En efecte, Tarragona, i el conjunt de les comarques tarragonines, és una terra d’homes i dones generosos, il·lusionats i de gran bondat, que han fet possible la meva història i totes les nostres històries. I ara escriurem una nova pàgina brillant de la nostra història. Per tant, a menys d’un mes pel tret de sortida dels grans Jocs que farem, em sento més optimista que mai. Venim de molt anys de treball constant i tenaç per fer-ho possible. Gràcies a l’esforç de tots, del conjunt de la societat de les comarques tarragonines, gràcies al vostre esforç, del teu, avui tenim l’èxit a l’abast.

I no ha estat fàcil. Ni ho és. En cada victòria, i també en cada derrota, he insistit en què els èxits col·lectius no són ni senzills, ni ràpids. No cauen del cel, ni consisteixen en ser dibuixats sobre un paper. Impliquen esforç, constància, tenacitat. Els valors mateixos de l’olimpisme. La recerca constant del bé preuat de la pau, valor essencial que va determinar el renaixement dels Jocs Olímpics a finals del segle XIX, com a punt de trobada esportiu superador de guerres i conflictes. D’això van aquests Jocs.

A partir del 22 de juny més de 4.000 esportistes de 26 nacionalitats diferents competiran a les comarques tarragonines. Milions de persones més ens veuran per televisió i per les xarxes socials. Aprofitem l’oportunitat que això suposa. Una oportunitat única a la vida. Fem-ho per potenciar el nostre comerç, el turisme, la gastronomia, la nostra cultura, sí, però també per reivindicar el valor suprem de la pau i de la convivència, i estendre la mà a aquells que vindran de països que com Síria o Kosovo han patit, i pateixen, en carn pròpia l’estigma de la guerra.

Tarragona i pau són sinònims, estan vinculats eternament per analogia. Perquè també vull dir-vos que en aquests anys de dur treball he pogut conèixer la Tarragona real. La que fuig de les visions pessimistes, instal·lades perennement en el catastrofisme. El catastrofisme que mai proposa solucions, sinó que tan sols agita la culpa i el fracàs. L’esterilitat, en definitiva,

I aquesta no és la Tarragona dels Jocs que jo he conegut. Les comarques tarragonines que he vist són un territori ric en valors, treball lleial i ingeni per superar totes les dificultats. Una terra de tarragonins decents i generosos que no tenen por a l’hora d’assumir responsabilitats. Aquest sentiment, que he pogut palpar a peu de carrer, és real. Ho és. I per això afrontem el desafiament que suposa organitzar els millors Jocs Mediterranis de la història amb la convicció que serem capaços, tots junts, de portar el repte a bon port. Perquè he vist a tota una generació de tarragonins i tarragonines plena d’energia i de noves idees suggerents, superant tots els obstacles, que no es limiten a acceptar la realitat sinó que estan disposats a lluitar per una Tarragona de dimensió humana tal i com entenen que hauria de ser. Això és el que he vist, aquesta és la Tarragona que jo conec. La que sempre trenca els sostres de vidre de la complaença per superar obstacles que deixarien k.o. a qualsevol altre societat.

Precisament per això vull agrair-vos a tots i a totes la vostra implicació amb els Jocs de Tarragona. Quan veig que en pocs dies ja superem les 5.000 entrades venudes realment m’emociono. M’emociono pensant en els milers d’homes i dones, conciutadans meus, que saben que el que està en joc és quelcom més important que qualsevol interès menor de curta volada. Què saben el que és treballar de valent, que mai ningú no els ha regalat res, que saben el que és la tenacitat i el compromís. Que no responen als insults i les desqualificacions amb més insults i desqualificacions, sinó que ensenyen als seus fills i filles a respectar tothom. Moltes gràcies sinceres a tots. 

I avui, quan tenim els Jocs a tocar, i quan cada dia som més conscients d’ampliar el seu èxit convertint-los en els Jocs de la pau, vull recordar les paraules d’un gran tarragoní, Antoni Rovira i Virgili. Doncs bé, deia aquest insigne tarragoní que “la victòria no està reservada a les ànimes timorates que critiquen instal·lades l’atalaia de la demagògia, sinó a aquells que lluiten amb valentia, que potser s’equivoquen, però que, amb tenacitat i perseverança, al final assoleixen la victòria i tasten el fruït de les grans fites.” Paraules immortals d’un tarragoní honest que avui tenen més vigència que mai. Perquè serem capaços de celebrar els millors Jocs de la història, els Jocs de la pau, i aquest èxit serà gràcies a persones com tu.

Amics i amigues, tarragonins i tarragonines: visca els XVIII Jocs Mediterranis de Tarragona 2018!

EL PSC DEMANA ESTABLIR UN SISTEMA DE BEQUES PER A 10.000 ESTUDIANTS TARRAGONINS DE FORMACIÓ PROFESSIONAL

El diputat socialista per Tarragona, Carles Castillo, ha demanat avui a la Generalitat la creació urgent d’un sistema de beques i ajuts per al finançament de les taxes dels estudis de formació professional.

Segons ha recordat Castillo, “uns 10.000 estudiants de les comarques tarragonines que cursen estudis de formació professional en algun dels 29 centres acreditats que tenim a les nostres comarques s’han vist molt perjudicats pels increment dels preus dels estudis que es va produir durant els Governs dels presidents Mas i Puigdemont.

“Cal rectificar ara aquesta dinàmica i recuperar la bona feina feta durant els anys de Govern de progrés quan es va augmentar i dignificar l’oferta de formació professional. Només s’ha de recordar que l’increment anual del nombre d’alumnes va ser superior al 5% a les nostres comarques, es van crear noves titulacions vinculades als sectors emergents de l’economia i es van ampliar cursos i oferta a molts municipis tarragonins com la mateixa ciutat de Tarragona, Reus, Calafell, Cambrils, Falset, l’Hospitalet de l’Infant, Montblanc, Salou, Torredembarra, Valls, El Vendrell, etc. Hem de reconnectar-nos ara amb aquesta herència que en els darrers anys s’ha dilapidat”, ha explicat el diputat tarragoní.     

Així, aquest sistema de beques i ajuts que proposa el PSC asseguraria que cap estudiant hagués de renunciar a cursar els estudis de formació professional per raons econòmiques.

Els programes de beques s’haurien d’aplicar segons el principi de progressivitat, de manera que les quantitats assignades a cada estudiant s’ajustaran, en cada cas, a la seva situació econòmica personal o familiar.   

Cal recordar que, segons les mateixes associacions d’estudiants, aquests darrers anys s’ha anat produint un augment progressiu dels preus de les taxes de formació professional que han provocat que els cursos més barats hagin passat de 900 a uns 1.400 euros anuals, un augment prohibitiu per a moltes famílies.

Segons el diputat tarragoní “els Governs de Barcelona i Madrid han carregat el preu de la crisi sobre l’esquena dels col·lectius que més l’han acusat i que menys culpa tenen en el seu desencadenament com els estudiants. Els socialistes sempre hem considerat aquesta política de la dreta com a molt injusta. Per a nosaltres la formació professional ha de contribuir a la millora de la qualificació dels treballadors i treballadores sense menystenir ningú, ni fer-lo fora per raons econòmiques. No permetrem que l’educació esdevingui un negoci ni tampoc que es margini la formació professional”, ha conclòs.    

SOFIA ACOSTA ELEGIDA NOVA PRIMERA SECRETARIA DE LA JSC DE REUS

La militant de la JSC Sofia Acosta ha estat elegida nova primera secretaria de l’agrupació de la Joventut Socialista de Catalunya de Reus en el congrés que els joves socialistes reusencs han dut a terme aquest cap de setmana.

El congrés també ha elegit per unanimitat la nova executiva de la JSC de Reus pels propers anys que estarà formada per Cristian Martínez com a secretari d’organització, Laura Vidal com a vocal i secretaria d'organització de la JSC del Camp de Tarragona, i els companys Edgar Sumalla, com a secretari de comunicació, Kelly Parra, com a secretaria de feminisme i Alejandra Càceres com a vocal.

La fins ara primera secretaria de la JSC de Reus, Laura Vidal, ha agraït la feina feta durant aquests darrers quatre anys i ha volgut reivindicar el llegat dels primers secretaris de la JSC de Reus, Alberto Bondesio i Martina García com a dos grans referents del socialisme reusenc.

Així mateix, ha lamentat que “Reus hagi perdut pistonada aquests darrers anys per la inacció del Govern Pellicer. Les inversions en infraestructures i les polítiques socials han passat de llarg. L’actual majoria de Govern mostra més preocupació per sortir a les fotos que no pas per evitar el tancament de línies als centres educatius o per defensar al nostre hospital i els seus treballadors”, ha reblat.

En el mateix sentit s’ha manifestat la nova primera secretaria, Sofia Acosta, que ha reivindicat “una JSC més feminista, més republicana i més nítidament socialista, és a dir, els valors que sempre ens han caracteritzat com a organització, juntament amb la reivindicació de la justícia social que està en el nucli de la nostra identitat política.”

Sofia Acosta ha fet una crida a defensar la necessària reconciliació entre catalans per recuperar la cohesió cívica que s’ha vist malmesa pel conflicte polític d’aquests darrers anys. “Davant dels nacionalismes identitaris excloents, siguin els que siguin, volem afirmar de manera rotunda que la JSC de Reus està dempeus, està forta i està amb ganes i il·lusió per treballar per l’avenç social de tot el poble. De tot, no només d’una part. Nosaltres som i seguirem sent la garantia de la unitat cívica del poble de Catalunya, també aquí a Reus.”, ha emfatitzat.

Finalment la nova comissió executiva de la JSC de Reus s’ha proposat com a repte continuar amb la tendència apuntada darrerament d’increment del nombre de militants, tornar a sortir al carrer que ha de ser espai de convivència i no patrimoni de ningú, i apropar sinèrgies amb els moviments socials que lluiten per la defensa dels drets dels joves, en especial les reivindicacions feministes i la denuncia de les retallades socials i laborals que ha patit el jovent aquests darrers anys de Govern de la dreta a Reus, Barcelona i Madrid.         

SENYOR RAJOY, TINC UNA PREGUNTA PER A VOSTÈ

Aquest 16 de maig les dones hem tornat a sortir al carrer a manifestar-nos per reivindicar al Govern del PP que compleixi amb els compromisos que el mateix executiu de Rajoy va assumir per lluitar contra la violència masclista.

Desgraciadament no ho ha fet. I no cal retrocedir gaire en el temps. En aquests pressupostos que el PP acaba de presentar al Congrés falten 120 dels 200 milions d’euros compromesos en el marc del pacte d’Estat contra la violència de gènere. Senzillament no hi són. Han desaparegut. Els diputats de Ciutadans votaran també a favor d’aquests pressupostos malgrat aquest incompliment flagrant? Estaria bé saber-ho...

Seria bo perquè les socialistes considerem aquesta absència de recursos com un nou engany del Govern de Rajoy que esdevé una burla i una estafa a totes les dones d’aquest país. No n’ha prou en posar-se un llaç morat i fer declaracions grandiloqüents davant d’un micròfon, senyors de la dreta. Calen compromisos clars i reals! Ras i curt: cal dotar amb els recursos adients totes les partides destinades a lluitar contra la violència masclista, i no retallar-los com han fet fins ara.

Tingueu present que aquests 120 milions que ara se’ns neguen tan sols representen el 0.04% del pressupost del que disposa el Govern. El 0.04%... de debò no poden aportar ni una quantia tan minsa? És que és realment indignant!

A més, cal recordar que aquesta brutal retallada que ens imposa el PP els contemplen uns pressupostos que se’ns presenten com els de la “recuperació econòmica” i que inclouen “augments molt remarcables d’inversions en obra pública.” De traca.  

Si anem al detall de les inversions, partida per partida, veurem que tan sols es destinen 4,5 milions als jutjats de violència contra les dones, 4,2 milions a assistències jurídiques a les víctimes i només 2 milions per ajudes i assistència a les dones víctimes de delictes violents i contra la llibertat sexual. Són quantitats insignificants si tenim en compte, per exemple, que un quilòmetre d’AVE suposa un cost mínim d’uns 20 milions d’euros. Què representa aquesta nova presa de pèl del PP i dels seus còmplices de Ciutadans?

I tres quarts del mateix pel que fa a la Comissió de Dret Penal encarregada de revisar els delictes sexuals. Es constitueix aquesta comissió i amb què ens trobem a la primera de canvi? Doncs que de 20 membres hi ha 20 homes i, exactament, cap dona. Ni una. Un nou despropòsit... Per això, com a dona i com a militant del PSC, m’enorgulleix que hagi estat el grup socialista al Congrés el primer en presentar una iniciativa a fi i efecte de garantir la presència equilibrada d’homes i dones a la Comissió de Codificació de Justícia encarrega de revisar els delictes d’agressió sexual. És que és de calaix! Com podem avançar cap a la paritat real quan no hi ha dones en aquesta comissió absolutament essencial? I què diu ara el ministre de Justícia? Que el PP es mostra disposat a prendre en consideració la presència de dones “amb caràcter temporal.”

No, no, senyors meus, aquí no hi ha temporalitat que valgui. Les socialistes exigim que es compleixi la llei d’igualtat. Ja n’hi ha prou de tanta doble moral! Volem la paritat a la comissió i volem que el tàndem PP-Ciutadans incorpori els 120 milions d’euros que “han caigut” d’aquests pressupostos “expansius” que es presenten amb aquest balanç tan enlluernador, a cop de bombo i fanfàrria.

Senyor Rajoy, tinc una pregunta per a vostè: Creu de debò, sincerament, que la lluita contra la violència masclista ha de ser una prioritat del Govern que vostè presideix? Sí? Doncs deixi de prendre’ns el pèl i faci el que sap que ha de fer d’acord amb la responsabilitat que li pertoca i els compromisos que ha assumit solemnement.

Senyor Rajoy més de 900 dones han estat assassinades els darrers anys al nostre país. No el commou aquesta realitat tan esfereïdora? En nom, no només de les socialistes sinó de totes les dones, li demano que compleixi la seva promesa de mínims i així lluitarem amb més eficàcia contra les violències masclistes i tots, col·lectivament, guanyarem com a societat. En cas contrari tornarem a sortir al carrer, totes les vegades que faci falta, per recordar-li que, quan parlem de la vida d’una dona, no hi ha retallada que valgui.

El PSC denuncia que 78 famílies de Reus no podran portar els seus fills i filles a l’escola que han triat

El grup municipal del PSC ha comparegut aquesta tarda davant dels mitjans de comunicació per fer una valoració de les dades de preinscripció de P3 a la ciutat per al curs 2018-2019, de les quals es desprèn que 78 famílies no podran anar al centre triat en primera opció. En total hi ha una oferta de 1073 places i una demanda de 1049 i un total d’11 centres amb més demanda que oferta.

Andreu Martín, portaveu del grup, ha dit que 78 “és el mínim de famílies que no podran accedir al centre triat, perquè n’hi ha moltes que sabent que tindran problemes per accedir en determinats centres, ja han descartat el que per ells era la primera opció”. En aquest sentit, ha posat d’exemple l’escola Sant Bernat Calvó, amb una oferta de 22 places i una previsió de 21 germans. Tot i això, s’hi han preinscrit 32 alumnes, sabent que serà molt complicat entrar en aquest centres. També és el cas de l’Eduard Toda, que té 22 places, hi ha una previsió de 26 germans i 35 preinscripcions

“No podem ni imaginar les famílies que davant d’aquest panorama, han descartat aquests centres com a primera opció”, ha dir Martín, preguntant-se com s’ha pogut arribar a aquesta situació, perquè “el govern és coneixedor del padró i fa dos anys que sabia la qualitat de nens que ara entrarien i podia haver fet una bona planificació”.

Martín  ha remarcat que el PSC ja va alertar d’aquesta situació fa temps, provocada per l’eliminació de grups i provant de compensar-ho amb l’aplicació del model 3+2, i que, per això, va demanar un Ple extraordinari per trobar mesures de solució. També ha fet referència a l’eliminació del l’escola Isabel Besora, que ha provocat una falta important d’oferta a la zona on s’havia d’ubicar en un inici, a prop del Santuari de Misericòrdia.

“Què pensa fer el govern? Quines decisions prendrà? Estem a l’espera de respostes que aclareixin quines solucions aplicarà”. I en aquest sentit ha estat molt contundent: “no acceptarem de cap manera que s’augmentin les ràtios ni es massifiquin les aules”. Pel PSC la solució passa per obrir un grup dels que s’han tancat.

Matrícula viva, insuficient

Martín també s’ha referit a la matrícula viva que, per a quest curs, s’ha fixat en 24 places. El PSC interpreta que la meitat de grups de mitjana només podran ofertar una plaça i que això ens situa en una capacitat molt limitada. “La xifra és del tot insuficient. Som conscients que els recursos públics s’han de gestionar amb responsabilitat i prudència, però en educació, no es pot filar tant prim”, ha reblat.

LA BIOPOLÍTICA, SEGONS QUIM TORRA

“Sobre els tweets i articles que em pregunta no els dignificaré amb un comentari”, així s’expressava el portaveu de la Comissió Europea ahir en ser preguntat sobre les opinions de Quim Torra, qui avui és president de la Generalitat amb els vots del PDeCAT i ERC i la complicitat necessària de la CUP, expressades reiteradament durant aquests darrers anys a les xarxes i a diversos diaris digitals.

I quines són aquestes opinions que provoquen aquesta reacció tan contundent (i no és per a menys) del portaveu de la Comissió Europea? Doncs són “perles” del següent tipus –referides als que Quim Torra denomina “espanyols que viuen a Catalunya”-: “ara mires al teu país i tornes a veure parlar les bèsties. Però són d’un altre tipus. Carronyaires, escurçons, hienes. Bèsties amb forma humana (...) Són aquí, entre nosaltres. Tenen noms i cognoms , les bèsties. Tots en coneixem alguna. Abunden, les bèsties. Viuen moren i es multipliquen. Pobres individus! (...)”.

Tremend! Un etnicisme amb ribets biològics realment tremend. I el que el senyor Torra opinava dels socialistes catalans, i de la tradició catalanista i inclusiva del socialisme democràtic, tampoc era més benigne. Tornem a les paraules de qui, repeteixo, avui és president de la Generalitat amb el suport entusiasta del PDeCAT, ERC i la CUP: “la raça del socialisme català havia entrat en un procés de decadència ineluctable amb la barreja de la raça del socialisme espanyol. Els creuaments amb la raça socialista espanyola van anar augmentant fins arribar a mutar el propi ADN dels autòctons (...), però mai se sap si encara podríem trobar un exemplar de socialista català momificat del que en poguéssim aprofitar alguna cosa.” Brutal!... brutal i realment de vergonya aliena.

De debò algú que escriu i pensa aquestes coses que destil·len un supremacisme que, n’estic convençuda, rebutja la immensa majoria de la societat catalana (independentistes inclosos) és la persona més idònia per ser president d’un país tan mestís i plural com el nostre? Per què? Per què l’ha assenyalat el dit del senyor Puigdemont (amb una designació personalista que recorda la que Aznar va fer amb Rajoy), al més pur estil vella política?

Increïble que partits com ERC i la CUP, que després demanaran ser “implacables” amb qualsevol narrativa etnicista, hagin permès ser president algú que manifesta als seus escrits aquesta concepció biopolítica que constata una permanent hipersensibilitat per la puresa de “la raça” i l’ADN “dels autòctons” suposadament en perill –ai las!- pel “creuament” amb “les bèsties” o allò considerat espanyol.

Els i les socialistes ja fa temps que alertem que alguns han instal·lat a Catalunya una lògica de codis de pensament que volen convertir en un guió únic de la nostra condició de catalans. Tot se’ns presenta com a binari: a favor o en contra. Tot és moral: bo o dolent. Tot és “antidemocràtic” en la mesura que no és propi. Tot aquell que no pensa com ells ja és un “botifler”, o pitjor encara! és un “còmplice del 155” que vol “exterminar al poble de Catalunya.” N’hi ha que volen monopolitzar la veritat atiant l’exaltació absoluta dels estats d’ànims. És igual el que raonis o el que vulguis argumentar. Tots aquells i aquelles que discrepem dels plantejaments del senyor Puigdemont i dels ideòlegs de la CUP hem de ser encaixats en l’estereotip de “traïdors” per, a partir d’aquí, ser condemnats a l’escarni i a les tenebres exteriors. Potser perquè a diferència del senyor Torra ens preocupa molt poc l’ADN dels “autòctons” i molt el benestar social dels 7,5 catalans i catalanes, parlin el parlin o pensin el que pensin de la singular concepció biopolítica de qui avui és president de la Generalitat.

Catalunya som tots i totes, senyor president. Des del PSC estenem la mà sincerament a tots aquells que vulguin contribuir a cosir les ferides que s’han produït aquests darrers mesos, a assolir la necessària reconciliació entre catalans –pas primer i imprescindible de qualsevol solució- i a superar l’actual divisió de la societat fomentant els valors del respecte al pluralisme del nostre poble.

Com recordava ahir molt bé Miquel Iceta Catalunya és un país que s’ha construït al llarg del temps amb les aportacions de múltiples cultures i amb molts accents. Per tant, el nostre és un país ric en llegats. La nostra identitat és plural. En conseqüència, qualsevol essencialisme –el que sigui- esdevindria una amputació del nostre poble. Tots som catalans i catalanes i tots volem el millor per Catalunya i per als nostres fills, encara que no tots tinguem sempre les mateixes opinions. Està d’acord amb quelcom tan elemental senyor president?

EL PSC DENUNCIA QUE DELS 1.029 TARRAGONINS QUE S’HAN ACOLLIT A LA JUBILACIÓ ACTIVA TAN SOLS EL 19% SÓN DONES

El diputat socialista per Tarragona, Joan Ruiz, ha denunciat aquest dilluns que “dels 1.029 tarragonins que l’any passat es van acollir a la modalitat de jubilació activa, a tota la província, tan sols el 19% són dones. És a dir, que mentre el nombre d’homes que va optar per la jubilació activa a les comarques tarragonines va ascendir a 832, el nombre de dones va ser de només 195.”

Segons ha lamentat el diputat tarragoní aquest desproporció a Tarragona és, fins i tot, superior a la mitjana nacional.

Joan Ruiz ha explicat que aquesta modalitat de jubilació activa “va ser una de les mesures anunciades a bombo i plateret per Rajoy per, segons va dir, millorar la sostenibilitat del sistema de pensions i lluitar contra la discriminació per raons d’edat en el treball.”

Cal recordar que aquesta modalitat de jubilació estableix la possibilitat de gaudir d’una prestació contributiva de jubilació amb la realització de qualsevol treball, tant per compte pròpia com per a tercers, ja sigui a temps complert o parcial.

Això tenint com a requisit que l’accés a la jubilació activa s’ha de produir un cop s’ha complert l’edat en el cas d’aplicació efectiva i que el percentatge aplicable a la base reguladora, a efectes de determinar la quantia de la pensió, ha d’assolir el 100%.

“Doncs ja veiem quina resultats ha donat a la pràctica aquesta mesura que, un cop implementada, ha resultat estar feta a mesura del homes”, ha reblat el diputat del PSC, “ja que les dones es beneficien mínimament d’ella.”

És més, segons ha explicat Joan Ruiz, “la bretxa de gènere de les pensions actualment és del 38%, però s’aguditza encara més amb aquesta mesura de jubilació activa que ha impulsat l’executiu de Rajoy. El que és evident és que amb el PP les dones sempre perden, tant a les comarques tarragonines com al conjunt del país”, ha conclòs.

En aquest sentit el diputat tarragoní ha avançat que el grup socialista proposarà mesures al Congrés per tal que les dones siguin beneficiàries d’aquesta jubilació activa i s’implementin mesures compensatòries per tal de facilitar a les dones l’accés a aquesta jubilació activa.

ELS JOCS DE LA DIGNITAT

D’aquí a un mes i escaig donarem el tret de sortida als Jocs Mediterranis de Tarragona 2018. Per fi, després d’anys de treball intens, arriba l’hora de la veritat, l’hora de demostrar que la tenacitat dels tarragonins i tarragonines és invencible i que quan ens proposem un objectiu som capaços de superar tots els obstacles per arribar a bon port. I no hi ha millor port al Mediterrani que Tarragona en podeu estar segurs.

És també l’hora de les oportunitats. De l’oportunitat que tenim de projectar el millor de nosaltres mateixos, individual i col·lectivament. L’hora de la veritat i de la valentia, de denunciar les injustícies i defensar l’humanisme que es commou davant el patiment aliè, l'empremta que sempre ha caracteritzat el tarannà obert i tolerant del nostre poble.

Fa pocs dies, en una escola tarragonina, un jove em preguntava “de què van” aquests Jocs. Ras i curt: van de dignitat. Estic convençut que aquesta és la idea bàsica que quedarà associada als Jocs Mediterranis de Tarragona: els Jocs de la dignitat. Què vol dir això? la defensa aferrissada de la convicció que tots els habitants de l’àmbit mediterrani, per virtut de la nostra humanitat comuna, al marge de la nostra procedència o qualsevol altre consideració, tots hem nascut iguals. Tots. Totes les persones compten. Totes les persones importen. Com emfatitzava Antoni Rovira i Virgili: tota persona mereix ser tractada amb decència i respecte.

I no hi haurà dignitat mentre embarcacions plenes d’homes, dones i nens solquin el nostre estimat mar Mediterrani jugant-se la vida fugint de la guerra i de la misèria, sent víctimes de tota mena d’abusos. N’hi ha que encara pensen que la dignitat depèn de la riquesa econòmica o bé que està reservada a determinats privilegis vinculats al lloc on naixem. Aprofitem els jocs per ajudar-los a comprendre que tan sols serem un mar de democràcia plenament lliure quan, definitivament, reconeguem la dignitat de totes les persones. I ho fem de forma efectiva.

Els tarragonins i tarragonines ens sentim orgullosos de ser fills del Mediterrani, d’aquest mar que dóna raó de ser a la nostra ciutat i que és metàfora de llibertat i convivència en pluralitat. Del nostre caràcter mestís. Dels poblats llatins i de les illes egees d’on procedien els nostres primers avantpassats, dels seus somnis i anhels, i dels llaços fraternals que uneixen als tarragonins amb tots els mediterranis.    

Per això com a alcalde de Tarragona m’atreveixo a demanar-vos que animeu als vostres fills i filles a què coneguin el seu passat: europeu i mediterrani, les seves forteses i també les seves lluites. Que els expliqueu que mentre ells gaudeixen d’un cert benestar material hi ha nens i nenes que han de sobreviure amagats en soterranis per evitar les bombes a Síria, que hi ha infants que passen gana i malnutrició, que d’altres malviuen reclosos en camps de refugiats cercats per filferros. I que això passa a l’altre riba del Mediterrani, a pocs centenars de quilòmetres de la nostra costa. I que les víctimes són infants com ells, privats de les més elementals condicions de vida. Que es commoguin empatitzin i reaccionin contra aquesta injustícia.  

Mireu, s’ha parlat molt sobre els beneficis materials, econòmics, de projecció exterior que ens reportaran els Jocs. Cert. Només cal recordar que parlem de la creació de 3.000 nous llocs de treball entre directes i indirectes, de nous equipaments que quedaran per al gaudi de tots com el Palau d’Esports de l’anella Mediterrània –amb capacitat per a 5.000 espectadors-, o de l’impuls que rebrà el nostre turisme, el sector comercial, gastronòmic, cultural, el llegat per al turisme esportiu, etc.

Però sent això important la mesura de l’èxit dels Jocs no vindrà determinat en termes quantitatius. No, l’èxit dels Jocs dependrà sobretot de què siguem capaços d’aprofitar l’oportunitat de saber que milions de ciutadans de molts països ens estaran veient per difondre la convicció tarragonina que totes les persones mereixen la dignitat de viure una vida sense privacions, aquí i a la resta de l’arc mediterrani. De dir alt i clar, com faré jo mateix com a alcalde en nom de tots vosaltres, que la vida d’un infant nascut avui a Síria és igual i té el mateix valor que la d’un nen nascut a Tarragona o qualsevol altre ciutat europea. Si ho aconseguim ens podrem sentir orgullosos de la nostra condició de tarragonins i d’haver sabut preservar aquesta lliçó que sabem immortal: que sempre hem de lluitar per conservar la dignitat inherent a la nostra condició de persones lliures. I de fer-ho mirant als ulls d’un infant de Damasc, de Trípoli o de Pristina, sent la veu d'aquells que no es poden defensar.    

EL PSC DENUNCIA QUE CAP ESTACIÓ TARRAGONINA ES BENEFICIA DEL PLA D’ESTACIONS DE RODALIES DE RENFE QUE BENEFICIA 110 ESTACIONS AMB UNA INVERSIÓ DE 160 MILIONS D’EUROS

“No estem al mapa, així de clar i així de trist. Tarragona està absent del pla de rodalies de RENFE. Cap presència, ni cap inversió. Res de res. Nothing”, així ho ha denunciat Joan Ruiz, diputat del PSC per Tarragona, que ha donat compte de la resposta per escrit a les preguntes a tal efecte formulades pel grup socialista al president de RENFE.

Així, a la pregunta que demanava quines estacions, i amb quines quanties, es beneficiaven del pla d’estacions de rodalies de RENFE per millorar les estacions actualment operatives, el president de l’ens ha contestat desgranat un llistat de 110 estacions del conjunt del país amb una inversió total de 159,6 milions d’euros.

“Doncs bé, en aquest pla d’inversions plurianuals no trobem cap estació de les comarques tarragonines. Ni una. Ni en obra enllestida, ni en execució, ni amb projecte pendent, ni en fase de redacció del projecte, ni res. Senzillament no n’ha hi cap. La més propera que podem trobar és la de la Vilafranca del Penedès però el conjunt de la demarcació de Tarragona està missing...”

Joan Ruiz ha reconegut que “a vegades un té una sensació d’irrealitat realment molt acusada quan llegeix segons quines coses i escolta quines valoracions.” És el cas, per exemple, de la resposta que assenyala que segons les enquestes internes de RENFE el grau de satisfacció dels usuaris del servei de rodalies obté una nota del 7,1.

“Sí? De debò? Han fet aquesta enquesta a algun usuari de rodalies de les comarques tarragonines? De veritat el president de RENFE considera que els ciutadans que, per exemple, s’han de desplaçar de Tarragona fins a Barcelona diàriament creuen que el servei que reben és de notable? Precisament la realitat que es viu cada dia a peu de carrer és la contrària: indignació davant d’un servei que no respon a les necessitats quotidianes de milers de ciutadans.”

En aquest sentit el diputat tarragoní ha recordat les múltiples iniciatives del grup socialista demanant al Govern que posi el fil a l’agulla amb caràcter d’urgència i impulsi un pla integral de millora del servei de rodalies ferroviari tant a les comarques tarragonines com al conjunt del país.

“Seguirem treballant en aquesta línia i sent la veu que defensa els interessos dels tarragonins i tarragonines a les Corts Generals. Volem recuperar les inversions i les prioritats que també en aquest àmbit teníem durant els anys de Govern de progrés i que el PP va laminar a cop de tisorada”, ha conclòs el diputat del PSC.   

LA “PÀTRIA” DE MARIA KOZAK

Maria Kozak era una dona que va morir amb prop de 100 anys a la localitat de Nové Zamky, a l’actual República d’Eslovàquia. Vaig tenir constància de la seva vivència quan vaig llegir les excel·lents cròniques de Blaine Harden, corresponsal del Washington Post durant la guerra dels Balcans.

Doncs bé, explicava el periodista americà que Maria Kozak mai havia sortit de la seva regió natal durant la seva quasi centenària vida. La ciutat més llunyana a la que va arribar va ser Bratislava (a un centenar escàs de quilòmetres del seu municipi natal). Tot i això, sense pràcticament haver-se mogut del seu poble, Maria Kozak va ser ciutadana de cinc Estats diferents durant la seva llarga vida. Va néixer sent súbdita de l’imperi austríac, després del tractat de Trianon va convertir-se en ciutadana de la República Txeca, just abans de la segona guerra mundial la seva ciutat va ser annexionada per Hongria, després del conflicte va tornar a formar part de Txecoslovàquia i ja en la seva ancianitat Maria va veure’s amb el document de ciutadana de la nova República independent d’Eslovàquia a les mans. 

Però Maria Kozak no es mostrava gens entusiasta per la independència. “L’únic canvi que vaig veure és que el cacic del poble de tota la vida, antic funcionari de l’administració txeca, penjava una bandera eslovaca gegant al balcó de casa seva i es vantava d’haver posat fi “a la mil·lenària explotació del sotmès poble eslovac” per part del txecs. Però segueix sent i fent el de sempre...”, assegurava.  

Quasi no entenia quan se la instava a definir amb quina identitat nacional s’identificava. “No em preocupen gaire les nacionalitats perquè he viscut massa temps amb elles”, explicava. El que realment l’inquietava era veure discutir als seus néts. I és que Maria tenia 12 néts, i alguns no tenien gens clar a quina nacionalitat pertanyien. “Des de fa un temps n’hi ha que no es parlen i això em dol. Em dol molt, tot i que suposo que tenen por de ser acusats de mal patriotes o de quedar com a traïdors a la causa.”

En canvi a la Maria no l’importava gens en absolut en quin Estat estava vivint. En tenia prou amb la certesa que tots els matins, quan sortia al mercat, es trobava a les mateixes bones persones que parlaven tres llengües diferents (eslovac, txec i hongarès) que ella entenia. “Jo no tinc problemes. L’únic que desitjo és que els meus néts deixin de barallar-se per culpa d’això. Sí, això és el que realment m’agradaria veure abans de morir.”

No sabem si Maria Kozak, una dona pagesa filla de les classes populars, va poder veure fet realitat el seu somni de ser testimoni de la reconciliació dels seus néts abans de morir. Però els socialistes si que volem inspirar-nos en el seu exemple moral per seguir treballant per la necessària reconciliació entre catalans, una causa noble digne realment de tots els nostres esforços. No ens interessa gens discutir sobre “qui té la culpa” del desgavell actual, però crec que tots coincidirem en assenyalar que Catalunya és avui una societat més dividida i més enfrontada que la realitat que teníem el 2012. I és molt trist, i és molt lamentable, però és tràgicament cert.

De tots és responsabilitat deixar enrere els errors comesos, de tots. El que implica, òbviament, no repetir-los (el que avui seria ja d’una insensatesa realment invencible). No, els socialistes volem tornar a posar el rumb del país en direcció al progrés de tots, i no perseverar en l’enfrontament. El PSC defensa, amb fermesa i amb més força que mai, la reconciliació i el progrés econòmic i social del nostre poble. La unitat de tots els catalans com a base de la redistribució de la riquesa, la creació de nous llocs de treball i la reducció de les desigualtats que han crescut a Catalunya mentre alguns continuaven discutint sobre el nombre de franques dels colors de la bandera de la pàtria.     

Volem una solució que serveixi per a tots! Des del respecte escrupolós a les conviccions de cadascú. I estem convençuts, com cada cop ho està més gent, que aquesta solució tan sols vindrà de la mà d’un procés de diàleg, negociació i pacte, des del respecte a la legalitat vigent (que inclou els mecanismes democràtics requerits per canviar-la), les institucions i totes les idees que es defensen en democràcia. Totes! Una solució, doncs, que com tots sabem exclou les aventures unilaterals i l’absència d’un diàleg sincer per poder sortir del pou on som ara.

Maria Kozak no sabia res de “plans secrets” que prometen escenaris miraculosos que tots sabem irreals, ni era cap especialista en agitar emocions i assenyalar i estigmatitzar als “traïdors”. No, Maria Kozak (a Eslovàquia, a Catalunya i pertot) tan sols desitja conviure en pau i llibertat, i saludar amb un “bon dia” a la bona gent que es troba al mercat ja sigui en català, castellà, àrab, romanès o qualsevol de les llengües que es parlen en una societat cívica perquè és plural i multicultural. I aquesta “pàtria” humana de la Maria és la que tots estem emplaçats a construir i reforçar. Nosaltres hi estem disposats.

EL PSC PREGUNTA A LA GENERALITAT EN QUIN PUNT ES TROBA LA CONSTRUCCIÓ DEL FÒRUM JUDICIAL DE TARRAGONA

El grup socialista al Parlament ha entrat a registre una bateria de preguntes en què s’insta la Generalitat a explicar en quin punt es troba la construcció del fòrum judicial de Tarragona, quants edificis són seus judicials a Tarragona, quants estan en règim de lloguer i quan paga la Generalitat anualment per aquestes edificis que són seus judicials.

La diputada socialista Rosa Maria Ibarra ha explicat que “en el tema del fòrum judicial de Tarragona els Governs d’Artur Mas, primer, i de Carles Puigdemont, després, van incomplir tots els seus compromisos.”

“De fet, van oblidar altre cop les comarques tarragonines i la nostra necessitat de disposar d’unes oficines judicials en condicions per oferir un servei de qualitat als usuaris i professionals de la justícia.”

Ibarra ha recordat que aquest nou fòrum judicial de Tarragona va ser considerat pels anteriors Governs de Mas i Puigdemont com un projecte “prioritari” i que s’havia fixat la seva entrada en funcionament per l’any 2018.

Segons ha explicat la diputada socialista el projecte del Fòrum de la Justícia de Tarragona preveia un a inversió de 61.118.153 euros que servirien per habilitar un complex judicial capaç d’acollir l’Audiència Provincial i l’activitat de 37 jutjats. “Tot plegat, una àrea de 40.004 m2 que suposava un abans i un després pel que fa a la prestació dels serveis judicials a Tarragona.”

“Doncs bé, som plenament a l’any 2018 i seguim sense veure materialitzada aquesta vella promesa. De fet, durant anys les comarques tarragonines han estat absents de les inversions prioritàries dels Governs de la Generalitat com hem denunciat els socialistes en múltiples ocasions”, ha explicat la diputat vallenca.

La portaveu socialista de Justícia ha contraposat aquesta “inacció” amb l’obra de Govern de l’anterior executiu d’esquerres del president Montilla.  

Així, Rosa Maria Ibarra ha desgranat les principals inversions que van beneficiar Tarragona aquests els anys de Govern de progrés. Breument: el jutjat d’instrucció número sis (398.621 euros), la Secció Penal número 4 (10.717 euros), el jutjat penal número 4 (418.025 euros) i la modificació de l’espai de la fiscalia (574.116 euros) el 2006. El jutjat de violència sobre la dona número 1 el 2007 (7.296 euros), el jutjat de primera instància número 8 el 2008 (425.028 euros) i el jutjat social número 3 (191.673 euros) el 2009.

Segons la diputada socialista “la finalitat d’aquest paquet d’actuacions era  donar resposta a la reivindicació dels tarragonins que esperen que la Justícia els solucioni els seus conflictes de manera diligent i en un temps raonable. Amb l’arribada d’Artur Mas, i després de Puigdemont, a la Generalitat aquest esforç inversor que beneficiava Tarragona es va aturar en sec”, ha conclòs.

EL PORTAVEU DE LA COMISSIÓ DE FOMENT DEL PSOE AL CONGRÉS DONA PLE SUPORT A L’ACORD FERROVIARI ENTRE ELS AJUNTAMENTS DE TARRAGONA I REUS

El portaveu del PSOE a la Comissió de Foment del Congrés dels diputats, Cèsar Ramos, ha manifestat el ple suport del grup socialista a les reivindicacions en matèria ferroviària dels ajuntaments de Tarragona i Reus acordats de forma conjunta i fetes públiques darrerament.

Segons el portaveu socialista, “es tracta de reivindicacions molt raonables, perfectament assumibles pel Govern del PP si tingués la voluntat política de fer-ho. Parlem, per exemple, de la millora de les connexions ferroviàries de Tarragona i Reus amb Barcelona amb combois directes entre les tres ciutats, i de la seva connexió entre la xarxa tradicional i la d’alta velocitat. Són, cal recordar-ho, les dues conurbacions metropolitanes més grans de Catalunya i el que és incomprensible és que l’executiu de Rajoy no hagi posat encara fil a l’agulla per fixar prioritats i concretar partides pressupostàries.”

Així mateix, l’acord entre els ajuntaments de Tarragona i Reus demana al ministeri de Foment que mantingui el seu compromís amb l’estació ferroviària urbana al centre de Tarragona, amb l’estació d’alta velocitat a l’aeroport de Reus o en treballar conjuntament per fer realitat el tramvia que relligui les dues ciutats amb Cambrils, Salou, Vila-seca i el Baix Penedès, entre d’altres mesures.

“La proposa del PSOE al ministeri de Foment ha estat sempre que defineixi les inversions prioritàries -entre les quals han d’estar aquestes que afecten les comarques tarragonines-, que estableixi criteris objectius d’igualtat atenent a la carència de serveis com la xarxa de rodalies o l’alta velocitat, que fixi un percentatge del PIB destinat a la inversió i que es distribueixin les inversions a carreteres, xarxa ferroviària convencional i alta velocitat. Ni això han estat capaços de fer...”, ha reblat.

Per la seva banda el diputat socialista per Tarragona, Joan Ruiz, ha tornar a demanar al Govern del PP “que totes les autopistes actualment de pagament passin a ser gratuïtes un cop acabin la concessió actual. Això beneficiaria de ple les nostres comarques que veurien alliberats els trams de l’AP-7 que transcorren per la nostra demarcació.”

“Vull recordar que l’any vinent està previst que s’acabi el termini de la concessió del tram de l’AP-7 entre Tarragona i Alacant, i el 2021 el tram comprès entre Tarragona i Barcelona. Per als ciutadans de les nostres comarques seria realment essencial aconseguir tenir una AP-7 lliure de peatges al nostre territori”, ha subratllat el diputat tarragoní.

Cèsar Ramos i Joan Ruiz han fet aquestes declaracions en la trobada que han mantingut amb regidors socialistes de les comarques tarragonines, entre els quals els alcaldes de la Canonja, Vandellòs o Constantí, a fi i efecte precisament d’explicar les prioritats del grup socialista al Congrés en matèria d’infraestructures que afecten la demarcació de Tarragona.

MAIMÒNIDES A TARRAGONA

En un mes i mig donarem el tret de sortida als Jocs Mediterranis de Tarragona 2018. Com aquell qui diu, doncs, tenim els Jocs a tocar. Després d’anys d’esforços i de treball tenaç ara és, vertaderament, l’hora! S’ha parlat abastament de la transcendència d’aquesta cita internacional que acollirem les comarques tarragonines significant, especialment, la seva importància com a esdeveniment esportiu del màxim nivell. Totalment cert.

Però avui m’agradaria subratllar un altre element que va molt més enllà de l’esport, i és la importància d’aquests Jocs com a punt de trobada de totes les cultures mediterrànies i com a àgora de convivència de tots els fills i filles d’aquest Mare Nostrum tan estimat. Com un espai de diàleg i convivència en un moment en què embarcacions plenes de refugiats solquen el pont de la mar blava.

Així ho hem entès sempre des de la Diputació: els Jocs són esportius, obvi, però també són una gran oportunitat per a les nostres comarques a tots els nivells (projecció exterior, nous equipaments, llocs de treball, fluxos de visitants, etc.). Són, alhora, una gran oportunitat per projectar-nos cap al futur i també són una magnífica plataforma per fomentar els valors de la pau i de la tolerància, amenaçats i mutilats greument en aquests darrers temps.

Com? M’agradaria personificar-ho en la figura de Maimònides, rabí i filòsof de Còrdova, que va recórrer bona part del Mediterrani al segle XII. Doncs bé, Maimònides va llegar-nos una d’aquelles obres d’art que en forma escrita perduren i transcendeixen el pas del temps: la guia de perplexos.

Què diu aquesta guia? Bàsicament que no hi ha cap saviesa que no neixi del dubte. Un pensament basat en la certesa absoluta, del que sigui, tan sols condueix als discursos dogmàtics, monolítics... a la curta empobridors i a la llarga fomentadors de guerres.

No, l’autèntic pensament crític neix del dubte, del respecte i de la tolerància. De la perplexitat, en definitiva, com el pensament heterodoxa que va defensar i exercir Maimònides, fet que el va condemnar a fugir de la península per acabar sent acollit a l’altre riba del Mediterrani, al Caire, on va escriure en diferents llengües quelcom que continua sent vàlid avui dia: cal defensar sempre el diàleg i ser enemic de totes les intoleràncies.

D’això van també aquests Jocs. I no són paraules boniques buides de contingut. Al contrari, tan sols podrem acabar amb les guerres que assolen el Mediterrani, només podrem evitar més tragèdies com la dels refugiats, quan eradiquem tots els obstacles que imposen els extremismes que afirmen veritats úniques sacralitzades. Per això l’alcalde Ballesteros demana aquests dies que acollim amb els braços oberts als nostres germans sirians que vindran a participar als Jocs. I no només als sirians. També als compatriotes mediterranis que han patit el drama de la guerra, en especial de la guerra civil, com els kosovars, els libanesos, els algerians, etc.

Se’ns presenta una oportunitat magnífica, d’aquelles que passen només una vegada a la vida. Tinguem present que els Jocs seran vistos per uns 250 milions de teleespectadors de tot l’arc Mediterrani, el que suposa una repercussió mínima de 450 milions de persones de 24 països europeus i del nord d’Àfrica.

La Diputació, vull recordar-ho, ha col·laborat directament amb l’organització dels Jocs mitjançant aportacions econòmiques als 13 municipis tarragonins que acolliran alguna de les disciplines esportives que participaran a les Olimpíades. Per posar només uns exemples: Calafell acollirà les competicions d’esgrima i tenis, Cambrils les de judo, karate i tir amb arc, Reus les de handbol i futbol, i així fins a 13 pobles i ciutats que un cop acabin els jocs disposaran dels equipaments esportius per a gaudi dels seus convilatans.   

Però sent això important potser el més significatiu, el més transcendent, sigui que metafòricament Maimònides tornarà a Tarragona. I amb ell les virtuts que exigeix la convivència en pau a tot l’arc mediterrani: la veracitat i la sinceritat. Aquí i ara, a Tarragona, la ciutat on es perpetua aquesta tradició multicultural tolerant i respectuosa que somiava el genial filòsof cordovès fem vigents aquests valors de la tradició humanista, que són el ferment imprescindible de la cultura universal. De tots els homes, de totes les dones, del Mediterrani.

Visca la pau! Visca el Jocs de Tarragona 2018!