JOAN RUIZ: “MÉS DE 8.000 JOVES TARRAGONINS S’HAN QUEDAT SENSE LES AJUDES DE LA RENDA BÀSICA D’EMANCIPACIÓ PER DECISIÓ DEL GOVERN DEL PP”

“Una de les primeres decisions del Govern del PP un cop va arribar al Govern va ser suprimir la Renda Bàsica d’Emancipació, l’ajuda directe de 210 euros mensuals destinada als joves a fi i efecte que poguessin pagar el lloguer d’un habitatge, una prestació impulsada pel Govern socialista. Resultat? 8.034 joves de les comarques tarragonines (dels quals uns 1.800 a Tarragona i uns 1.200 a Reus) s’han quedat sense aquesta ajuda efectiva durant aquesta legislatura i molts han hagut de tornar a casa dels seus pares.”

Així ho ha denunciat el cap de llista socialista al Congrés per Tarragona, Joan Ruiz, que ha acusat al PP de “colpejar un col·lectiu, el dels joves, que també ha hagut de fer front a un atur superlatiu i a l’augment desproporcionat de les taxes i matrícules universitàries i de Formació Professional.”

Segons ha destacat el candidat tarragoní aquesta ajuda de 210 euros mensuals suposava per als joves, de mitjana, l’equivalent al 42% del preu de lloguer del seu pis. “A més, cal recordar que malgrat que va ser el primer que van fer un cop instal·lats al poder durant tota la campanya electoral Rajoy i el PP van negar per activar i per passiva que volguessin acabar amb les ajudes al lloguer adreçades als joves i que volguessin apujar impostos. I què van fer menys d’un mes després de guanyar les eleccions? Suprimir les ajudes als joves i apujar els impostos.”  

En aquest sentit, Joan Ruiz ha alertat que “quatre anys més d’un Govern de PP o de PP-Ciutadans ja sabem a on ens portaria, a la reiteració de la recepta de retallar, retallar i retallar drets i prestacions socials amb el resultat de més desigualtats i d’un nou increment de la pobresa. No ens podem permetre continuar en aquest camí sense sortida que tira per terra el que tants anys ens ha costat de construir entre tots...”

Joan Ruiz ha emplaçat als tarragonins, i molt especialment als joves, “a què no “passin” d’anar a votar i que es mobilitzin a les urnes per fer possible el canvi real que tan sols els socialistes som capaços de garantir.”

Un dels elements fonamental del canvi és garantir l’accés a l’habitatge com un dret social. En aquest àmbit el Govern socialista eliminarà les clàusules hipotecàries abusives, fomentarà el lloguer social, ajudarà a les famílies desnonades i impulsarà el lloguer d’habitatges als joves menors de 30 anys aprovant la deducció per part de l’arrendador del 50% de les rendes derivades del lloguer d’habitatges als joves i la desgravació per part d’aquests de l’import.  

EL PAPER DELS MUNICIPIS EN LA CRISI DELS REFUGIATS A DEBAT

Europa viu la crisi més important de refugiats des de la segona Guerra Mundial i la situació d’emergència social forma part d’una realitat que està molt lluny de quedar resolta. En aquest context, sorgeixen preguntes sobre quines poden ser les accions de la ciutadania des d’un àmbit local com pot ser la ciutat de Tarragona i quin paper poden desenvolupar els municipis.

Per analitzar-ho, demà dimarts tindrà lloc un debat obert al públic, a les 19h a la sala d’actes de l’Institut d’Educació de Tarragona (IMET) a l’avinguda Ramón i Cajal, 70.

L’acte inaugura el cicle “socialisme en acció” impulsat des de l’agrupació del PSC de Tarragona amb l’objectiu de generar un espai de debat i d’anàlisi sobre qüestions que afecten directament la nostra societat i que tenen una incidència directa també en el nostre àmbit local.

El debat comptarà amb la intervenció de Noor Alchikh, siriana especialitzada en el conflicte armat a Síria, Marina Vidal, tècnica en cooperació internacional a l’Ajuntament de Tarragona, Joan Reventós, director del Comitè Català d’ACNUR, i Òscar Camps, director de Proactiva Open Arms. El debat serà moderat per Ivana Martínez, tinent d’alcalde i consellera delegada de Cooperació de l’Ajuntament de Tarragona.

Informació complementària:

http://www.eacnur.org

http://proactivaopenarms.org

http://tarragona.cat/cooperacio

Els ponents estaran a disposició dels mitjans de comunicació demà dimarts a les 18.45h a la mateixa seu de l’IMET, a l’avinguda Ramon i Cajal, 70, de Tarragona. 

SOFIA ACOSTA: “EL GOVERN SOCIALISTA REVERTIRÀ L’AUGMENT DE LES TAXES UNIVERSITÀRIES I DE F.P. QUE HA IMPULSAT EL PP”

La candidata socialista al Congrés per Tarragona i membre de la JSC, Sofia Acosta, ha definit avui com a “una autèntica pandèmia” els efectes de les retallades del Govern del PP en matèria de polítiques adreçades a la joventut.

Segons ha resumit la dirigent de les Joventuts Socialistes “durant aquests darrers quatre anys més de 4.000 joves de les comarques tarragonines han hagut de marxar a l’estranger a la recerca d’un futur laboral i d’un salari mínimament digne. Així mateix, les taxes i matrícules universitàries han augmentat fins a un 70% mentre que els màsters i estudis de postgrau ho han fet un 200%. Quin jove es pot permetre pagar aquests increments si tenim en compte que l’atur juvenil està per sobre del 50%?”

Sofia Acosta ha afirmat que els socialistes “volem posar als joves a l’avantguarda del canvi per tal que surtin de la trista espiral d’atur, precarietat i passaport a la què els ha abocat el Govern del PP.”

La candidata socialista ha recordat que en aquests moments més de la meitat dels joves estan a l’atur i que els que treballen ho fan amb retribucions salarials un 35% inferiors, de mitjana, als nivells salarials que teníem quan Rajoy va arribar al Govern. Així mateix, les mateixes inspeccions de Treball assenyalen la proliferació de contractes precaris i de falsos becaris. 

Per tot plegat, Sofia Acosta ha demanant als joves de les comarques tarragonines que es mobilitzin a les urnes el proper 20 de desembre. “El nostre futur, en sentit literal, està en joc! El Govern socialista convertirà les beques en un dret, derogarà la reforma laboral del PP, baixarà les taxes universitàries i de formació professional i impulsarà un pla de retorn per als milers de joves que han hagut d’emigrar aquests anys per raons econòmiques.”

“La veritat és que els joves hem estat un dels col·lectius més perjudicats pels Governs de la dreta també a molts ajuntaments de la demarcació on PP i CiU també van passar la tisora per les polítiques de joventut, de foment de l’ocupació i els cursos de formació.”

Segons ha subratllat Sofia Acosta, “si la situació laboral dels joves ja era prou greu amb la crisi econòmica la reforma laboral del PP i CiU ha tingut efectes devastadors i ha agreujat el carreró sense sortida en el que es troben molt joves obligats a elegir entre l’atur o marxar a l’estranger per guanyar-se la vida. Cal tenir present que l’atur entre els joves menors de 20 anys es troba per sobre del 70%!”

La candidata socialista ha denunciat que durant aquests anys en què l’atur juvenil s’ha disparat el mateix Govern del PP, al mateix temps, ha eliminat les ajudes al lloguer, ha retallat les beques i ha augmentat els preus de la universitat i de la F.P. “O sigui, se’ns ha negat l’accés al treball i, simultàniament, se’ns han eliminat les ajudes per poder emancipar-nos o estudiar. Rajoy ha assolit la quadratura del cercle...”  

LES MALES PASSADES DE LA MENT...

“Nunca sabes cuándo la mente te puede jugar una mala pasada.” Aquesta és la frase estrella de la precampanya electoral del PP acompanyada d’altres reflexions pretesament originals i transgressores. Quan vaig llegir les notícies que informaven del contingut de la campanya de Rajoy immediatament vaig pensar que la desesperació s’havia apoderat del comitè electoral del PP. Molt malament deuen anar les coses si es presenten continguts que el mateix cap de campanya popular és incapaç d’explicar als periodistes...

Què volen dir amb aquesta singular afirmació? Pensen potser en la diputada del PP Andrea Fabra quan, en plena sessió parlamentària, va cridar “que se jodan!” just després que Rajoy anunciés retallades a les prestacions que rebien els aturats? No ho crec perquè, en tot cas, la diputada verbalitzava l’opinió majoritària de la bancada popular atenent a les milionàries retallades i la pèrdua d’un 30% en la cobertura real dels aturats que s’ha registrat durant aquesta legislatura.

O potser es refereixen a les afirmacions de la secretaria d’immigració del Govern del PP que va atribuir la marxa massiva de desenes de milers de joves del país a l’estranger al caràcter “aventurero propio de la juventud”? Va jugar la ment una mala passada a aquesta dirigent del PP? No va tenir temps de pensar que potser, i subratllo el potser, amb un atur juvenil superior al 50% i amb les taxes i matrícules universitàries i de formació professional disparades per decisió del Govern del PP aquest migració massiva de joves cap a altres països a la recerca d’una oportunitat es veuria enormement estimulada?  

O bé els estrategs de la campanya de Rajoy recorden l’estupefacció que al comú dels mortals van provocar les patètiques explicacions de la secretaria general del PP intentant justificar els pagaments del partit al senyor Bàrcenas quan parlava de “una simulación de despido en diferido”? O es tractava d’un homenatge encobert a Cantinflas? 

Deixo de banda aquestes reminiscències a Heidegger quan parlava de la filosofia del desconcert que tenen les darreres ocurrències del PP i passo a centrar-me en el canvi real al servei de la majoria que representem els socialistes. Nosaltres volem acabar amb els privilegis dels poderosos i amb les opacitats dels mercats financers que han gaudit de carta blanca durant aquests darrers quatre anys. Volem un país on no es comptin els milionaris sinó que sigui un referent a Europa per haver acabat amb la pobresa i eliminat vergonyes col·lectives com la malnutrició infantil.

Ho farem! Amb menys retòrica i compromisos clars: Primer, derogarem la reforma laboral del PP i convertirem l’Estatut dels Treballadors en una Carta de Drets Laborals real. Segon, triplicarem en quatre anys la inversió pública en educació per evitar que les desigualtats neixin ja en el procés educatiu com ha aconseguit el PP amb tanta retallada. Tercer, aprovarem un Ingrés Mínim Vital per a les 15.000 famílies de les comarques tarragonines (700.000 al conjunt d’Espanya) que tenen a tots els seus membres a l’atur i ja no cobren cap prestació. Aquests ciutadans tenen dret a viure amb dignitat material i nosaltres ho garantirem. Quart, eradicarem en quatre anys la pobresa infantil, la més injusta i la més cruel perquè les víctimes ni tenen la culpa de res ni es poden defendre.

Aquestes eleccions no van de canviar un president, ni canviar uns diputats per uns altres, els assessors, etc. El 20 de desembre decidirem amb el nostre vot si continuem per la via de les retallades, les mentides i la falta antològica de capacitat de diàleg demostrada per Rajoy i el PP o bé decidim pel canvi seré però segur que representem els socialistes amb un president com Pedro Sànchez per evitar que mai més ningú hagi de marxar del país en contra de la seva voluntat. Aquesta és la disjuntiva on ens trobem. Nosaltres volem un canvi de veritat perquè necessitem canviar per millorar. El pitjor que ens podria passar és que fruït d’una “mala passada de la ment” ens trobéssim el dia 21 amb quatre anys més de Rajoy ja sigui votant directament al PP o a les opcions que després sumarien els seus vots per investir-lo president com Ciutadans.  

Article de Joan Ruiz publicat al diari Més Tarragona

LES IDEES CLARES

Aquests dies posant ordre als papers a casa he trobat un document titulat “Las ideas claras”. Després de llegir-ne el contingut no he pogut reprimir una rialla irònica. Per què? Doncs perquè “las ideas claras” és la carta personalitzada que Mariano Rajoy va enviar-nos als ciutadans amb la propaganda electoral del PP a les eleccions de novembre de 2011. Estic convençuda que l’equip de campanya de Rajoy deu estar maleint Internet, les hemeroteques i la possible reproducció del text perquè la carta en qüestió és un magnífic compendi del que no han fet Rajoy i el PP un cop instal·lats al poder.

Així, Rajoy prometia que “vamos a bajar los impuestos, sobre todo a los que ganan menos y a las mujeres que trabajan fuera del hogar.” I què ha fet al Govern? Pujar tots els impostos que ha pogut, començant per l’IVA, carregant el pes de la crisi sobre les classes populars i treballadores mentre les grans fortunes i les rentes altes sortien “de rositas”. Rajoy es comprometia a “subir las pensiones” quan els pensionistes han perdut cinc punts de poder adquisitiu i han hagut de fer front al copagament sanitari i farmacèutic. “Recuperar la igualdad de todos será el eje central de mi política”, deia el 2011, doncs bé, amb ell al Govern Espanya s’ha convertit en el segon país més desigual de la Unió Europea. En aquests moments l’1% més ric posseeix tant com el 70% dels espanyols. És a dir, mig milió de persones tenen el mateix que 33 milions.

La carta és realment fabulosa perquè pràcticament no hi ha promesa electoral que no hagi incomplet. Destaca particularment la següent afirmació: “quiero una sociedad en que las mujeres tengan de verdad las mismas oportunidades que los hombres. Para ello vamos a crear 400.000 plazas de guardería.” On són aquestes places? Han arribat a crear una dècima part les places públiques de guarderia promeses solemnement per escrit ara fa quatre anys?   

Ha arribat l’hora de canviar, de canviar per millorar, sense més mentides ni faltes de respecte. Sense enganys, ni solucions màgiques però amb fermesa i amb les prioritats ben definides. I quines són aquestes prioritats per als socialistes? Doncs afavorir el creixement econòmic, invertir en educació i frenar les desigualtats. Hem d’acabar amb la vergonya de l’amnistia fiscal del PP a mida dels Bárcenas, Pujols i tutti quanti. Quan es dóna barra lliure als grans evasors fiscals i es carrega l’esforç tributari sobre els treballadors –com ha fet el PP- la desigualtat augmenta, els sous dels assalariats s’estanquen mentre els interessos dels capitals dels milionaris continuen augmentant.

Hem de redreçar aquesta dinàmica perversa augmentant els impostos sobre el capital acumulat i reduint els impostos als assalariats, autònoms, petits empresaris, etc. Hem de lluitar contra la vergonya que representen els paradisos fiscals i invertir més en educació per fomentar una innovació que creï llocs de treball de qualitat i ben remunerats.

Podem fer-ho si combatem el frau fiscal que cada any –i subratllo, cada any- evadeix 16.000 milions d’euros de Catalunya i 44.000 milions d’euros del conjunt d’Espanya. Què representa això? Doncs l’equivalent a quatre vegades la despesa per càpita destinada a l’educació pública al nostre país, per posar només un exemple. No podem tornar a permetre, no està bé, que mentre el PP impulsava l’amnistia fiscal als grans delinqüents econòmics al mateix temps aprovava el copagament hospitalari per als malalts de càncer, d’hepatitis i altres malalties greus.

Els socialistes acabarem amb els paradisos fiscals i aprofitarem aquesta recursos que ara es perden per finançar uns bons serveis públics de qualitat per a tots i totes, un bon sistema sanitari, educatiu i unes pensions dignes alhora que lluitarem contra l’increment de les desigualtats.

Per a aconseguir-ho s’ha de tenir, realment, les idees clares i l’honestedat de no fer el contrari del que es promet en campanya, una claredat i un compromís que Rajoy i el PP han estat incapaços de demostrar.

Article de Diana Salvadó publicat al Diari de Tarragona  

JOAN RUIZ: “EL GOVERN SOCIALISTA LLUITARÀ CONTRA L’EVASIÓ FISCAL ANUAL DE 1.500 MILIONS D’EUROS QUE ES FURTEN DE TARRAGONA”

“Amb un Govern socialista no hi haurà perdó, ni amnisties als delinqüents fiscals. Hi haurà més inspeccions, sentències i presó per als insolidaris que s’atreveixin a robar als ciutadans d’aquest país defraudant impostos i posant els seus milions als paradisos fiscals”, així de contundent s’ha mostrat Joan Ruiz, diputat socialista al Congrés per Tarragona.

Segons ha revelat el diputat tarragoní, d’acord amb les estimacions del grup socialista al Congrés, “pel cap baix cada any s’evadeixen uns 1.500 milions d’euros de la província de Tarragona, uns 16.000 milions de Catalunya i uns 44.000 milions del conjunt d’Espanya.”

“Per fer-nos una idea del que suposa això tan sols cal recordar que la recaptació d’aquests ingressos generats al país permetria cobrir el 90% de la factura sanitària. O un altre exemple, cada any aquests 1.500 milions d’evaporen de la recaptació tarragonina al mateix temps que les inversions del Govern del PP a la província durant aquests darrers quatre anys han estat, de mitjana, només 325 milions d’euros anuals.”  

Joan Ruiz ha explicat que aquest volum descomunal d’evasió fiscal en gran mesura és responsabilitat de grans corporacions empresarials i de milionaris i grans fortunes. “Doncs bé, aquesta evasió fiscal implica que els qui sí paguen impostos han de pagar més per poder mantenir els serveis públics. Aquí a Tarragona, segons els nostres càlculs, això suposa una sobrecàrrega de 926 euros més a l’any per al comú dels ciutadans.”

El diputat socialista ha advertit que segons dades del sindicat de tècnics del ministeri d’hisenda el 88% d’aquesta evasió fiscal queda impune, en part, perquè es posa l’accent en perseguir les irregularitats de les declaracions dels treballadors, petits empresaris i autònoms i no a combatre amb eficàcia l’evasió fiscal de les grans fortunes i corporacions empresarials.

“I què ha fet el Govern del PP per lluitar contra aquesta realitat escandalosa? Doncs impulsar una amnistia fiscal que ha permès als defraudadors pagar tan sols un 10% per blanquejar els diners evadits del país, sense interessos, sense recàrrecs, sancions ni imputacions penals. Això al mateix temps que s’impulsava el copagament farmacèutic i sanitari o es laminaven les ajudes als dependents. Una vergonya!”

“No es pot entendre com és possible que el Govern del PP hagi fet perdre poder adquisitiu als pensionistes, hagi apujat desproporcionadament les taxes universitàries i de formació professional, hagi fet pagar el transport sanitari als malalts de diàlisi -per posar només uns exemples- al mateix temps que ha impulsat aquestes normes que han premiat als defraudadors de milions d’euros a l’hisenda pública per culpa dels quals s’han hagut d’executar les retallades que tan mal han fet a peu de carrer”, ha emfatitzat el diputat socialista.     

EL PSC DENUNCIA LA REDUCCIÓ DEL 92% DEL NOMBRE DE CUIDADORS NO PROFESSIONALS DE DEPENDENTS TARRAGONINS AMB EL GOVERN DEL PP

La senadora socialista per Tarragona, Maria Jesús Sequera, ha denunciat aquest dilluns “la davallada del nombre de familiars en situació d’alta en el conveni especial de cuidadors no professionals de persones en situació de dependència que ha caigut en un 92% a la província de Tarragona.”

Així, segons dades que ha fet públiques avui la senadora tarragonina, al desembre de 2011 hi havia 4.168 tarragonins i tarragonines donats d’alta mentre que enguany el nombre de cotitzants s’ha reduït a tan sols 353 persones.

“La veritat és que el PP al Govern s’ha dedicat a laminar la llei de dependència impulsant el seu progressiu desmantellament. L’executiu de Rajoy ha retallat 2.265 milions del finançament del sistema públic de dependència, fet que ha perjudicat greument a un dels col·lectius més vulnerables de la societat, una de les constants d’aquests quatre anys de Rajoy a la Moncloa.”

Maria Jesús Sequera ha recordat que aquest enfonsament vertical del nombre de cotitzants és conseqüència directa de la completa supressió del finançament públic dels convenis especials en el sistema de la Seguretat Social per a aquest col·lectiu de cuidadors, decidit pel Govern del PP, que ha obligat als cuidadors ha assumir exclusivament les seves cotitzacions a la Seguretat Social.

“Això ha provocat l’efecte perniciós de deixar desprotegides moltes dones cuidadores justament quan més s’han vist obligades a assumir aquest rol cuidador donat el desmantellament de la llei de dependència i l’encariment paral·lel dels serveis del sector privat. Això és el que s’oblida de dir el PP quan elabora el seu singular discurs de “la milagrosa recuperación económica” que només existeix al cap de Mariano Rajoy i dels responsables de màrqueting polític del PP.”

Justament els convenis especials, suprimits pel PP, tenien com a objectiu ajudar a completar la cotització de les dones cuidadores (el 92% dels cuidadors familiars són dones) que es veien obligades a deixar de treballar (en cas de tenir feina) per tenir cura d’un familiar malalt.

Davant d’aquesta dramàtica realitat la senadora tarragonina ha reafirmat el compromís socialista de garantir les mesures necessàries a fi i efecte de dotar al servei d’atenció a la dependència del finançament necessari per mantenir aquesta llei i garantir també la incorporació al sistema de totes les persones valorades amb grau 1 de dependència que es troben a la llista d’espera per culpa també de les demores del Govern del PP.

EL PSC DE CAMBRILS PRESENTA UNA MOCIÓ ON ES DEMANA AVANÇAR EN LA REFORMA DE LA CONSTITUCIÓ EN CLAU FEDERAL

El grup socialista a l’Ajuntament de Cambrils ha presentat una moció al ple municipal en la que es demana un impuls a la reforma de la Constitució en clau federal com a solució per resoldre definitivament l’encaix de Catalunya amb la resta d’Espanya.

Així mateix, pel grup socialista no hi ha solució a l’actual conflicte institucional que no passi per un procés de diàleg lleial, negociació i pacte entre les diferents institucions i les forces polítiques catalanes i espanyoles.

Segons ha subratllat la portaveu socialista, Ana López, “el resultat de les eleccions del 27 de setembre habilita les majories parlamentaries a governar però, en cap cas, a trencar la legalitat per iniciar un procés unilateral cap a la independència que, a més, no compta amb el suport de més de la meitat dels catalans i catalanes.”

En aquest sentit, el grup socialista considera “un greu error polític” la proposta de resolució del Parlament aprovada pels grups de Junts pel Sí i la CUP. Aquest error posa en greu risc tant les institucions d’autogovern, com la unitat civil del poble de Catalunya, com la mateixa continuïtat de Catalunya a la Unió Europea i a les institucions comunitàries.

“L’aprovació d’aquesta resolució pot situar definitivament la política catalana en un carreró sense sortida que pot derivar en un conflicte institucional sine die que perjudica totes les parts afectades i afegeix inestabilitat a una societat que encara acusa de ple els efectes de la crisi econòmica.”

Ana López ha recordat que un Govern i un Parlament democràtic en cap cas poden saltar-se la legalitat i garanties constitucionals reconegudes per la comunitat internacional.

“Els socialistes ja fa temps que advertim que estem en un atzucac del que només podem sortir dialogant des del sentit de la responsabilitat i respectant la pluralitat de Catalunya. El pitjor que ens podria passar és dividir el país entorn del sentiment d’identitat nacional per això sempre ens hem oposat a alimentar el frontisme en aquesta qüestió. Tots som catalans i catalanes, tots volem el millor per als nostres fills i tots hem de lluitar políticament per convertir Catalunya en una de les societats europees que estigui al capdavant en matèria de drets i prestacions socials”, ha emfatitzat la portaveu socialista.   

JOAN RUIZ: “ELS SOCIALISTES DEROGAREM LA REFORMA LABORAL DEL PP”

“El febrer de 2012 el Govern del PP, amb el suport de CiU, va tirar endavant una reforma laboral que, segons se’ns va dir, serviria per generar nous llocs de treball. Doncs bé, quasi quatre anys després no ha estat així. A la província de Tarragona, com al conjunt del país, tan sols hem obtingut com a resultat la destrucció de llocs de treball de qualitat i ben pagats, la disminució dels contractes indefinits i el creixement exponencial dels contractes temporals i en precari”, així ho ha afirmat Joan Ruiz a l’hora de valorar avui els efectes d’aquesta reforma laboral a les comarques tarragonines.  

El diputat socialista ha assegurat que el suport de CiU a la reforma laboral del PP “era innecessari ja que el PP tenia majoria absoluta. Tot i així CiU no va perdre l’oportunitat de facilitar l’acomiadament, precaritzar salaris i afeblir els drets dels treballadors en la línia del que han fet els Governs de la dreta a tot Europa.”

Joan Ruiz ha assenyalat que el creixement de l’atur s’ha frenat també, en part, perquè molts aturats de llarga durada han llançat la tovallola i ja no busquen feina, perquè molts joves han hagut de marxar del país a la recerca de treball i perquè molts immigrants han tornat als seus països d’origen. “Aquesta és la realitat que el PP obvia en el seu discurs del triomfalisme econòmic.”

“Tampoc és cert que hagi crescut significativament el nombre de cotitzants a la Seguretat Social. En aquests moments, a Tarragona, tenim al voltant de 286.000 cotitzants, pràcticament el mateix que teníem a l’inici de la legislatura.”

Segons el diputat socialista, el que si que ha aconseguit la reforma laboral del PP i CiU ha estat afeblir la capacitat de negociació dels sindicats i, per tant, dels treballadors. “En aquests quatre anys, de mitjana, els convenis col·lectius a la demarcació han passat de cobrir 89.820 treballadors tarragonins a tan sols 66.499 treballadors.”

Durant aquest període, de mitjana, també s’han impulsat més de 640 expedients de regulació d’ocupació anuals a la província de Tarragona. “En un sol any això ha afectat 5.517 treballadors, dels quals 948 han estat acomiadats, 2.980 han patit una suspensió del contracte i 1.589 han tingut una reducció de la seva jornada laboral, segons dades oficials del mateix Govern.”

Un dels efectes més devastadors de la reforma laboral ha estat la reducció superior als 30 punts del nombre d’aturats i aturades tarragonins que reben alguna mena de subsidi o protecció per evitar quedar-se sense ingressos. D’altra banda els salaris reals han caigut un 12%, i això sense tenir en compte els increments de l’IPC.

“Tot plegat ha elevat fins a 15.000 el nombre de famílies de les comarques tarragonines que tenen a tots els seus membres a l’atur i que ja no cobren cap subsidi o prestació per desocupació.”

Joan Ruiz ha emfatitzat el compromís dels socialistes de derogar la reforma laboral de PP-CiU i a presentar, amb caràcter immediat, un pla d’emergència contra la desocupació i de protecció de les persones aturades sense ingressos.

“Tan sols a persones desconnectades de la realitat com el mateix Mariano Rajoy se’ls pot acudir dir que “la reforma laboral está funcionando muy bien.” Igual que el senyor Alejandro Fernández que durant la campanya electoral de 2011 va afirmar que “els drets dels treballadors es danyen quan estan a l’atur i sense subsidi.” Tenia raó, per tant, l’emplacem a què ens expliqui com es pot dir que la reforma laboral que han impulsat funciona tan bé quan la cobertura per desocupació ha crescut 30 punts a Tarragona”, ha conclòs el diputat socialista.  

AIXÍ NO ES POT VIURE

El 1990 un director rus va dirigir un documental titulat “així no es pot viure” que va sacsejar les consciències. La pel·lícula documentava l’absurditat i ineficàcia del sistema d’economia planificada que existia a la Unió Soviètica i el seu impacte devastador a la vida quotidiana dels ciutadans que no podien accedir a béns bàsics i elementals per poder viure amb un mínim de dignitat com ara el pa, sucre, ous, paper higiènic, aspirines, etc. Dos anys després de la presentació del documental la URSS era història. Fora bo, per cert, que alguns dels actuals grupuscles d’extrema esquerra que es dediquen a donar lliçons de moralitat política poguessin recordar, veient el documental, la realitat que es vivia en els règims denominats de “socialisme real.”

No seré jo qui digui que estem igual que la Unió Soviètica del 1990 però si que afirmo que en els darrers anys els efectes combinats de la crisi econòmica i de les retallades en drets socials que han aplicat els Governs de la dreta, a Catalunya i Espanya, ha empobrit el conjunt de la ciutadania mentre un petita elit econòmica s’ha continuat enriquint a dues mans. Les mateixes dades de l’oficina estadística de la Unió Europa posen els pèls de punta. Mentre l’atur s’ha disparat pulveritzant sostres històrics la compra de iots de luxe ha crescut un 15% al nostre país. Així mateix, mentre els salaris dels treballadors s’han devaluat un 12% de mitjana en aquests darrers quatre anys les retribucions dels delegats executius i membres dels consells d’administració de les multinacionals que cotitzen a l’IBEX 35 han continuen incrementant-se. Per no parlar de l’escàndol de l’evasió de capitals als denominats paradisos fiscals dels Pujol, Bárcenas i tutti quanti... La veritat és que amb el PP al Govern la pobresa i les desigualtats socials han crescut fins a paràmetres sense precedents en democràcia.

Fixem-nos, per exemple, en la reforma laboral que Rajoy diu que “ha funcionado muy bien” i que van aprovar el PP i CiU. Quins resultats ha donat? Doncs un augment de la precarietat, amb contractes mal pagats i amb terminis a vegades irrisoris (dies, setmanes) que després se’ns ven per part del Govern com un “èxit en la creació d’ocupació.” Però qui pot viure amb un contracte de poques setmanes per 175 euros setmanals? Especialment dramàtica és la situació que pateixen molts joves. Aquí i ara 9 de cada 10 joves de les nostres comarques amb treball té contractes precaris, triguen 6 anys de mitjana en trobar quelcom semblant a una ocupació estable i els seus salaris s’han reduït aquesta legislatura (la del “milagro económico” segons el PP) un 35% de mitjana. I això quan no són falsos autònoms, falsos becaris o els obliguen a treballar directament sense contracte. 

Així no es pot viure. Ens cal, com a societat, un canvi urgent que no només és necessari sinó que és més imprescindible que mai. Ara bé, un canvi sense salts al buit o falses promeses irrealitzables. Un canvi que ens reconecti amb un Govern de progrés que pensi en el bé comú del conjunt de la ciutadania, sense deixar ningú a banda, per tornar a créixer tots junts sense bosses de marginalitat.

Sí, podem fer-ho amb propostes reals com el compromís de Pedro Sánchez d’impulsar un pla de xoc immediat per tal que 700.000 joves sense estudis que actualment estan a l’atur puguin adquirir la formació bàsica per trobar feina en un termini de sis mesos. Una societat amb un atur juvenil superior al 50% és una societat sense futur. Hem de posar el fil a l’agulla per redreçar aquesta situació que ha condemnat a tota una generació a optar entre l’atur, el treball precari o directament a haver de marxar a l’estranger a guanyar-se la vida. 

Les persones que pateixen en carn pròpia el drama de l’atur, els avis i àvies que han pagat amb les seves pensions l’alimentació dels seus néts o els joves que s’han implicat amb entusiasme en tasques de voluntariat social ens marquen el camí a seguir. A diferència dels insolidaris delinqüents que portaven els diners a Andorra per no haver de declarar-los al nostre país ells, les víctimes de la crisi, malgrat les dificultats no han perdut mai la dignitat.      

Article d'opinió de Joan Ruiz publicat al Diari de Tarragona

EL PSC DENUNCIA UNA CAIGUDA DEL 21% DELS PERMISOS DE MATERNITAT A TARRAGONA

La senadora socialista per Tarragona Maria Jesús Sequera ha denunciat avui “la caiguda dels permisos de maternitat a la província de Tarragona que s’ha registrat durant aquests anys en què el PP ha governat amb majoria absoluta. Lluny de millorar les polítiques de prestacions familiars en aquests quatre anys les comarques tarragonines han acumulat una davallada del 21,4% en el nombre de beneficiaris dels permisos i un descens també de les quanties.”

“Malgrat aquesta realitat objectiva el diputat del PP Alejandro Fernández, en el seu balanç de legislatura, ha afirmat que el Govern de Rajoy “ha donat suport a les famílies”. Com pot dir això quan a Tarragona s’ha registrat un descens de quelcom tan essencial per a les famílies com el permís de maternitat? Una dada ho resumeix a la perfecció: l’any passat només 95 pares de les nostres comarques van obtenir un permís per paternitat. 95 en una província de més de 800.000 habitants...”

Segons ha desgranat la senadora socialista els permisos de maternitat a la província de Tarragona han passat dels 5.821 permisos el 2011 (darrer any de Govern de progrés) a 4.574 permisos el 2014 (darrer any amb les dades tancades). També durant aquest període les quanties totals per aquesta prestació a la província de Tarragona han caigut de 32.497.661 euros a menys de 27 milions d’euros.  

Així mateix, també han davallat el nombre de beneficiaris tarragonins que reben una prestació per tenir cura d’un familiar malalt, menys de 400 persones a tota la província “i això mentre el Govern del PP aprovava una amnistia fiscal als grans defraudadors i fortunes que evadeixen capitals per no haver de pagar impostos al nostre país.”  

Per la senadora tarragonina “també aquí l’impacte de la reforma laboral del PP ha estat devastador ja que ha obligat moltes mares tarragonines a fer-se càrrec de les seves famílies i comptabilitzar-ho amb feines assistencials o treballs domèstics mal pagats i precaris. Resultat? Quedar-se sense els drets per naixement d’un fill ja que no tenen cotitzacions a la Seguretat Social donat que molts d’aquests treballs són de temporalitat reduïda i en negre.” 

Finalment, Maria Jesús Sequera ha acusat al PP de “no donar resposta a les necessitats reals de les famílies i, en especial, de les dones. Estem parlant d’un descens dels permisos per maternitat superior a les 1.200 prestacions en menys de quatre anys. Una caiguda que és paral·lela a l’augment de l’atur femení a les nostra província superior a les 36.000 aturades. Com es poden compatibilitzar aquestes evidències amb el discurs triomfalista econòmic del PP tipus Alícia al país de les meravelles? Ens cal un canvi urgent de polítiques i de sensibilitat social”, ha conclòs la senadora socialista. 

ENS LA JUGUEM

Fins el 20 de desembre, la nostra candidatura tindrà un objectiu fonamental. Transmetre als tarragonins i les tarragonines que ens la juguem.

Aquell dia, Tarragona, tindrà la oportunitat de formar part d’una onada de canvi que recorrerà el país, o deixar que qui ens ha malgovernat en aquests últims anys, el PP, CDC i ERC, ho continuïn fent, amb les conseqüències que ja sabem. Que han fet recaure la crisi sobre els més febles sobre qui també volen fer recaure la possible sortida i han produït una fractura, mai vista en la història de la democràcia, entre catalans i entre els governs de Catalunya i d’Espanya.

Demanarem que tothom participi en canviar el Govern, recuperar els drets perduts i en acabar amb aquesta etapa negra que ens ha fet més desiguals que mai, amb 15.000 famílies a la nostra província sense cap ingrés. Amb una reforma laboral que dona lloc a contractes de misèria. Amb l’augment de 30 punts en el nombre d’aturats que no cobren subsidi. Amb dependents a qui s’ha reconegut el dret a tenir un ajut que no reben. A patir un seguit de retallades, com la Renda Bàsica d’Emancipació o que s’hagi reduït un 22% els fons contra la violència de gènere. O el 33% les inversions en obra pública a la província o la quasi desaparició de l’1% cultural.

Perquè darrere de les xifres hi ha persones com les famílies que no poden arribar a fi de mes, o qui ha hagut de marxar a l’estranger buscant feina, o jubilats que van cada migdia a buscar els nets a la sortida de l’escola perquè així s’asseguren que mengen calent una vegada al dia. O qui ha hagut de tornar a casa dels pares perquè no poden pagar un lloguer.

Els tarragonins i les tarragonines som gent treballadora i solidària i ens mereixem governs sensibles al que demanem i necessitem que no ha estat atès pels governs d’Artur Mas, i Mariano Rajoy dedicats a tapar amb banderes la seva ineficàcia i la corrupció dels seus partits. A tots els qui són son partidaris de canviar la situació amb seny, diàleg i solidaritat.

I haurem d’explicar que serem l’únic vot que assegura, de totes totes, el canvi que necessitem els tarragonins i les tarragonines, que votar a segons qui, pot acabar servint  per a què el PP continuí al davant del Govern. Que el que estarà en joc serà si tindrem al front del govern una persona que no dialoga i tancada com Mariano Rajoy o una persona dialogant i oberta com Pedro Sánchez.

I també explicarem que votar socialista serà participar en el canvi que farà possible, que els tarragonins i tarragonines dependents, que tinguin dret a un ajut, el rebin, que ens posem seriosament a desdoblar la 340 o a fer possible que els discapacitats puguin fer servir les estacions del ferrocarril, que respectar el medi ambient formi part de l’acció de govern, que es torni a lluitar decididament contra la violència de gènere. Que votar socialista el 20 de desembre serà votar per un govern que vol augmentar les pensions l’IPC i per damunt les mínimes i les no contributives, un govern que salvaguardarà el nostre patrimoni històric i que recolzarà els Jocs del Mediterrani que signifiquen una inversió important, generadora de llocs de treball i que donaran projecció a Tarragona, a Catalunya i a Espanya.

I naturalment que votar socialista serà apostar per trobar una solució dialogada a les relacions entre Catalunya i la resta d’Espanya que dibuixi quin ha de ser el nostre futur al llarg dels propers anys. 

Ens la Juguem!!   

Article de Joan Ruiz publicat al diari Més Tarragona

PRESENTACIÓ DE LA CANDIDATURA DEL PSC PER TARRAGONA A LES ELECCIONS DEL 20-D

CONGRÉS:

JOAN RUIZ CARBONELL

Número 1 a la llista electoral per Tarragona

- Llicenciat en geografia i història i diplomat en magisteri. Diputat al Congrés des de 2008. Durant aquesta legislatura ha format part de vàries comissions parlamentàries com la de Foment o Habitatge. Secretari d’organització del PSC del Camp de Tarragona és membre també de la comissió executiva de la federació.

DIANA SALVADÓ ARTELLS

Número 2 a la llista electoral per Tarragona

- Regidora a l’Ajuntament d’Alforja (Baix Camp) és també la primera secretària de l’agrupació local. Llicenciada en filologia catalana i enginyera informàtica és professora de tecnologia en un institut de Falset. Membre de l’executiva comarcal del Baix Camp és la secretària d’educació de la federació del PSC del Camp de Tarragona.  

VÍCTOR ALCOVERRO ALBESA

Número 3 a la llista electoral per Tarragona

- Primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament d’Aldover (Baix Ebre). Graduat en Educació Primària. Molt vinculat al teixit associatiu del poble.  

TERESA ESMEL CASANOVA

Número 4 a la llista electoral per Tarragona

- Alcaldessa de l’Ajuntament de Godall (Montsià) on també és la responsable de les àrees de cultura, joventut, esports, sanitat, educació i acció social.   

ALFONS RIBAS PÉREZ

Número 5 a la llista electoral per Tarragona

- Segon tinent d’alcalde de l’Ajuntament de l’Arboç (Baix Penedès) on és el regidor de promoció econòmica, ocupació, turisme, participació ciutadana, comunicació, noves tecnologies i pla de barris.

SOFIA ACOSTA BELLES

Número 6 a la llista electoral per Tarragona

- Membre de la JSC de les comarques tarragonines. Secretària de noves tecnologies i participació de la comissió executiva del PSC de Reus.

SENAT:

JOAN SABATÉ BORRÀS

Número 1 a la llista electoral al Senat per Tarragona

- Senador de l’Entesa pel Progrés de Catalunya durant aquesta darrera legislatura. Exalcalde de Tortosa. Conseller de Federació del PSC de les Terres de l’Ebre i conseller nacional del partit. Ha estat també diputat al Parlament de Catalunya. Llicenciat en geografia i història per la Universitat de Barcelona.  

MARIA JESÚS SEQUERA GARCÍA

Número 2 a la llista electoral al Senat per Tarragona

- Regidora a l’Ajuntament d’Albinyana (Baix Penedès). Durant aquesta legislatura ha estat senadora de l’Entesa. Membre també de la comissió executiva de la Federació del PSC del Camp de Tarragona.  

JOSEP FÈLIX BALLESTEROS CASANOVA

Número 3 a la llista electoral al Senat per Tarragona

- Alcalde de Tarragona des de 2007. Primer secretari de la Federació del PSC del Camp de Tarragona és membre de la comissió executiva nacional del partit. Diputat del PSC a la Diputació de Tarragona. Psicopedagog de formació.  

JOAN RUIZ: “AMB EL PP AL GOVERN ELS PENSIONISTES TARRAGONINS HAN PERDUT DE MITJANA 300 EUROS ANUALS DE LES SEVES PENSIONS”

“Amb el PP al Govern hem passat de tenir un increment de les pensions d’acord amb l’IPC a tan sols un raquític “augment” del 0,25% sense tenir en compte la desviació de la inflació. Resultat? Una pèrdua real del poder adquisitiu dels pensionistes tarragonins”, així ho ha afirmat Joan Ruiz, diputat del PSC per Tarragona.

“S’ha arribat al ridícul d’enviar cartes als pensionistes informant-los “d’increments” de 0,35 cèntim d’euros mensuals de les seves pensions. Sovint enviar les cartes ha tingut un cost superior a aquest “augment” de les pensions que es venia com la mare de tots els èxits. Sembla una broma de mal gust...”, ha asseverat el diputat tarragoní.

Joan Ruiz ha explicat que per enguany el grup socialista al Congrés havia proposat incrementar un 1% les pensions i un 2% les pensions mínimes, una proposta perfectament assumible si hi havia la voluntat política de dur-la a terme però que es va trobar amb el rebuig frontal del Govern del PP i la seva majoria parlamentària.

“Amb la reforma encoberta del sistema públic de pensions que ha executat el PP cadascun dels 166.000 pensionistes tarragonins ha deixat de cobrar, de mitjana, 300 euros anuals. Això ha suposat una retallada de quasi 50 milions d’euros que s’han furtat de la butxaca dels pensionistes de les comarques tarragonines. Aquesta és la realitat que el PP vol ocultar.”

El diputat del PSC ha afirmat que amb aquesta retallada “Rajoy i el PP han incomplert la seva darrera promesa electoral: “si algo no tocaré son las pensiones porque el pensionista es el más indefenso y no tiene otra segunda oportunidad”, segons declaracions solemnes del mateix Rajoy abans de les eleccions.”

Davant d’aquesta tessitura el grup socialista es compromet a derogar la reforma de les pensions impulsada pel PP i a recuperar l’augment del poder adquisitiu dels pensionistes d’acord amb l’increment de l’IPC. Així mateix, s’augmentaran les pensiones mínimes per sobre de l’IPC i s’aproparan les pensions no contributives a les pensions mínimes com ja va dur a terme l’anterior Govern socialista que les va incrementar un 37%.

Finalment, Joan Ruiz ha alertat que el Govern del PP ha disminuït el fons de reserva de la Seguretat Social (el que garanteix el pagament de les pensions) a un ritme vertiginós. En aquests darrer quatre anys aquest fons s’ha reduït en un 40%.   

“Aquestes retallades del PP han perjudicat no tan sols als pensionistes sinó també a les seves famílies ja que, per desgràcia, en molts casos les pensions dels avis i avies són l’únic ingrés garantit d’un nucli familiar que té els pares i els fills a l’atur. Doncs ni això ha tirat enrera al PP de passar també la tisora per aquí malgrat les dramàtiques conseqüències que ha tingut per a milers i milers de famílies tarragonines”, ha emfatitzat el diputat del PSC. 

LA “MILAGROSA” RECUPERACIÓN FANTASMÁTICA DE RAJOY

“El gobierno ha adoptado decisiones valientes y la verdad es que los efectos de la recuperación económica ya se están notando.” Son declaraciones de Mariano Rajoy de febrero de 2012, al inicio de la legislatura. En su balance de gobierno de hace unas semanas Rajoy afirma: “este es el año de la consolidación de la recuperación económica. España es el país que más crece en Europa y el que más empleo crea.” Falso. España no es el país que más crece, ni el segundo, ni el tercero, ni el cuarto…es el octavo, inmediatamente detrás de Estonia, Lituania o Eslovaquia. ¿Lo digo yo? ¿Lo afirma alguna organización subversiva? No. Lo dice y expone objetivamente Eurostat, la oficina estadística de la Unión Europea, con datos públicos que cualquiera puede encontrar en su página web (¿pero quién le hace hacer el ridículo y le escribe las intervenciones a este hombre con afirmaciones que se desmienten con tanta facilidad?)

Lo cierto es que el relato de la recuperación económica ha sido una constante en el discurso de Rajoy y del PP en estos últimos cuatro años. Ya en el 2012 no le tembló la voz al hablarnos de “las navidades de la recuperación”. Esta fe subjetiva en la “milagrosa” recuperación, unido al incumplimiento total del programa con el que se presentó a las elecciones, son la marca de la casa del PP.

¿Recordáis cuando Rajoy prometió “no tocar” las ayudas extraordinarias de los 426 euros mensuales a los parados sin cobertura social hasta que el paro no bajase del 20%? Mentira. El PP añadió nuevos requisitos para tener derecho a recibir esta última ayuda que evita que los ciudadanos sin ingresos caigan en la pobreza. ¿Resultado? El número de beneficiarios se ha reducido en un 64% especialmente entre los jóvenes. Y no, no ha sido porque haya crecido el trabajo juvenil.

Y cuándo, con total desparpajo, afirma que “España ha conseguido superar la crisis sin menoscabar el sistema de protección social.” ¿Pero como puede tener la desvergüenza de decir estas cosas después de ejecutar multimillonarios recortes en sanidad, educación y dependencia? Cuando incluso las partidas destinadas a combatir la violencia de género se han recortado… Por no hablar del “medicamentazo”, la retirada de tarjetas sanitarias, el copago del precio de algunas medicinas por parte de los pensionistas, el pago del transporte sanitario, de sillas de ruedas, de audífonos, prótesis, etc. Todo ello debidamente oculto detrás del mitológico discurso de la recuperación económica y sus prodigiosos resultados.    

Todo lo dicho demuestra hasta que punto la concepción de la “milagrosa” recuperación económica ha arraigado en la mente de Mariano Rajoy. Mientras el común de los ciudadanos –que viven una realidad muy distinta- y de los economistas solventes –que refutan este discurso triunfalista trufado de medías verdades cuándo no directamente de mentiras- se muestran estupefactos ante tanto triunfalismo económico la convicción “Rajoyniana” del PP sitúa la “milagrosa” recuperación en el ámbito de la epopeya, lo fantástico y incluso lo fantasmático, en el sentido literal de la expresión.   

El PP llega al final de la legislatura con un paro superior al 20% y con la pobreza y las desigualdades sociales en cifras récord sin precedentes en democracia pero, a pesar de que la realidad cuotidiana lo desmiente cada día, para Rajoy y el PP la mítica recuperación es un hecho incuestionable que tan solo el azar y la mala suerte han evitado que se pudiera realizar a una escala superior. Aunque los propios corifeos de su gobierno hayan arrinconado el discurso de la “milagrosa” recuperación al desván de la comedia nacional el PP se ha pasado la legislatura prometiendo “resultados sorprendentes” a la vuelta de la esquina.

La verdad es que uno no puede menos que lamentar que la innegable vocación política de Mariano Rajoy y su también inigualable imaginación y capacidad metafórica hayan venido a truncar una posible y exitosa trayectoria como escritor de novelas de ciencia ficción. ¡Qué autor del género fantástico ha perdido el mundo!

Article de Joan Ruiz publicat al diari Més Tarragona 

JOAN RUIZ: “AMB EL PP AL GOVERN EL NOMBRE DE TARRAGONINS QUE HAN ACCEDIT A UN VIATGE DE L’IMSERSO HA DAVALLAT UN 21%”

El diputat socialista Joan Ruiz ha retret avui al PP que amb l’executiu de Rajoy el nombre de tarragonins que han pogut accedir a un viatge de l’IMSERSO ha davallat un 21% durant aquesta legislatura. Així, a falta de les dades corresponents a aquest 2015, durant la resta del mandat cada any hi ha hagut una mitjana de 15.000 jubilats de les comarques tarragonines quan han pogut gaudir d’un viatge de lMSERSO quan aquesta xifra l’anterior legislatura, amb Govern socialista, va superar els 19.000 beneficiaris tarragonins anuals.  

Joan Ruiz ha afirmat que “aquest descens no és casual sinó que és conseqüència directa de les retallades que el PP ha aplicat també en aquest programa de vacances adreçat a les persones majors de 65 anys. De fet, Rajoy es va estrenar al Govern retallant 28 milions d’euros del programa de vacances de l’IMSERSO, la major retallada de la història democràtica del país també en aquest àmbit.”

El diputat socialista ha afegit que amb el PP “hem retrocedit pel que fa al nombre de beneficiaris dels viatges de les nostres comarques i també pel que fa al nombre de receptors. Menys viatges, menys activitat econòmica, menys ocupació en turisme i el sector serveis, etc.”

El tema no és menor, cada milers de jubilats arribats de fora la província generen, de mitjana, 35.000 pernoctacions hoteleres en establiments de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre fora de temporada turística i generen un impacte econòmic proper als 10 milions d’euros.    

“La guinda d’aquesta nefasta actuació del PP ha estat el nyap del procés concursal organitzat enguany pel ministeri de Serveis Socials que ha posat en perill milers de viatges d’aquesta campanya d’hivern. Aquesta demora, sumada a la reducció del nombre de beneficiaris del programa, ha generat una gran incertesa en el nostre sector hoteler.”

Finalment, Joan Ruiz ha recordat que el col·lectiu de la tercera edat ha estat especialment colpejat per les retallades socials del Govern del PP. “Poso damunt la taula un exemple d’entre molts, per cada euro que han pujat les pensions la gent gran de les comarques tarragonines ha hagut de pagar, de mitjana, 4’5 euros en copagaments. Aquest és el trist balanç de quatre anys de Govern del PP...”   

L’HORA DEL CANVI

En una de les seves excel·lents cròniques sobre la convulsa Polònia dels anys 70 i 80, sotmesa a la dictadura comunista, el periodista Ryszard Kapuscinski conclou: “quan la dissociació entre la realitat i el que es vol vendre des del poder és de tal magnitud que els portaveus del Govern han de recórrer a les burdes mentides i al cinisme per poder justificar-se és que el conjunt del sistema ha fet fallida i tan sols cal un lleu moviment perquè tot el castell de sorra s’ensorri fruït de la seva manca de legitimitat moral.”

Pocs anys després d’escriure això la dictadura comunista a Polònia es va esfumar en un temps record de poques setmanes, sense que ningú, absolutament ningú, tractés de defensar la seva continuïtat.

Rellegia aquestes cròniques del periodista polonès a l’AVE, en direcció a una sessió de treball del Senat. Just abans d’arribar a Madrid tinc temps de veure les notícies d’agències sobre el balanç de legislatura que acaba de fer Mariano Rajoy d’aquests quatre anys de Govern del PP. Amb estupefacció i un rictus de sorneguera ironia als llavis llegeixo el següent: “soy el político español que más ha participado en debates, es mi medio natural.” No puc evitar que la meva rialla trenqui el silenci del vagó del tren. Precisament un dels punts de la reunió del grup socialista al Senat és denunciar el menyspreu democràtic demostrat per Rajoy i el seu executiu a les Corts Generals, representants de la sobirania nacional de la que tant parla el PP. Durant els quatre anys de la legislatura Mariano Rajoy ha dedicat un total de tres hores a comparèixer al Senat. Així mateix, el president del Govern tan sols ha comparegut en dues ocasions al Congrés davant de les 105 peticions de compareixença de la resta de grups. La veritat és que el PP ha governat a base de decrets-llei per evitar el debat al Parlament i rendir comptes davant la ciutadania. I ara treu pit afirmant que li encanta participar en debats. En fi...

Les cròniques de les agències, però, donen més importància al balanç econòmic que fa el líder del PP que arriba a afirmar això: “hemos pasado de la crisi a la confianza. La verdad es que ya hemos entrado en un círculo virtuoso de la economia española.” Em dóna temps de llegir aquestes singulars declaracions tot just entrant a l’estació. Abans de sortir una persona se m’adreça demanant-me diners. A la mateixa porta de l’estació hi ha també diversos ciutadans asseguts amb cartells on es sol·licita l’ajuda econòmica dels viatgers. Començo a caminar però em sorprèn un estrèpit i veus de discussió. Veig que hi ha dues persones que es discuteixen a crits davant d’un contenidor de material per reciclar. Pel que sembla algú acaba de deixar un ordinador i es barallen per agafar-lo. “Hi ha gent que es passa tot el dia esperant que algú deixi alguna cosa que després pugui utilitzar o revendre”, m’explica algú que també contempla l’escena.

Abans d’arribar a l’estació de metro passo davant de diversos supermercats i establiments d’alimentació on veig també persones demanant almoina o menjar a l’entrada. Se’m grava a la ment la imatge d’una dona en cadira de rodes demanant l’atenció de les persones que surten d’un super. Davant del que acabo de contemplar en menys de deu minuts em pregunto quina seria la cara de totes aquestes persones si algú els digues que el president del Govern del seu país considera que l’economia ha entrat “en una espiral virtuosa” i que la crisi “ya es cosa del pasado”. Començo a experimentar una sensació molt desagradable. La burda propaganda de Rajoy, expressada a més amb aquests aires de suficiència, em resulta ara moralment obscena, bruta, lletja, com un insult addicional a les dificultats quotidianes que han d’experimentar milions de ciutadans del nostre país. Sí –em dic-, és l’hora de passar pàgina, és l’hora del canvi.

No puc, ni vull, reprimir la vigència que, en aquest context, tenen les paraules de Ryszard Kapuscinsky amb les que començava aquest article. La seva validesa se’m presenta amb una rotunditat que exclou qualsevol altre reflexió.        

Article de Maria Jesús Sequera publicat al Diari de Tarragona