DISCURS DE JOSEP MASDEU EN EL PLE D'INVESTIDURA DE LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA

Digníssimes autoritats, diputats i diputades, companys i companyes de la corporació, amics i amigues. Avui iniciem una legislatura d’enorme importància pel món municipal de les comarques tarragonines i, per tant, pel benestar i la qualitat de vida dels nostres convilatans.

Sovint s’afirma que la Diputació és la gran oblidada del nostre sistema institucional i administratiu i que la seva funció és merament funcional, “prescindible” quan no senzillament “inexistent”, segons paraules textuals d’alguns analistes que parlen des del desconeixement. Gravíssim error. Sense la tasca que executa aquesta casa, sense la feina de centenars de bons professionals d’aquesta corporació, la tasca dels Ajuntaments en benefici dels seus veïns estaria mutilada o seria d’impossible compliment, i ho afirmo així de clar.

Aquests dubtes no formen part de l’ADN polític del grup socialista. Nosaltres hem tingut clar des de sempre, ja sigui al Govern o a l’oposició, que la Diputació no és moneda de canvi de res, ni és un cromo que s’intercanvia per interessos aliens al benestar del ciutadans de les comarques tarragonines. La Diputació o és un ens de consens al servei del territori i del món municipal o no serà. Aquesta és la nostra convicció política però, especialment, ètica i amb voluntat de servei que ens ha portat a subscriure un pacte de mandat per donar estabilitat i coherència a la bona feina que es fa des d’aquesta institució. Volem ser un instrument el màxim d’útil a disposició dels municipis i dels ciutadans amb prestacions i serveis reals, sigui quina sigui la mida i la ubicació geogràfica d’aquests municipis dins de la província. Volem i serem un Govern de tots i per a tots. El temps, que és inapel·lable en la seva sentència, donarà validesa al que acabo de dir.

Ara cal donar un nou pas endavant de gegant en la bona feina que s’ha fet des de la Diputació. Som conscients de les dificultats que haurem de superar però també de les oportunitats que se’ns obren ara que ens situem en el camí de sortida de la crisi i dels enormes potencials de les nostres comarques, que encara es poden desenvolupar.

Per això volem impulsar un Pla Estratègic per les comarques tarragonines el màxim d’ambiciós des del sentit de la realitat. Sí, podem millorar en atenció a les persones, en el servei als municipis, en la gestió d’excel·lència i transparència. Sí, podem eixamplar els recursos econòmics a disposició dels Ajuntaments mitjançant un Pla d’Acció Municipal que inclou un volum inversor superior als 60 milions d’euros durant els propers quatre anys i, sí, podem impulsar en el nostre àmbit d’influència el necessari canvi de model econòmic que ens permeti créixer socialitzant la riquesa, reduint les desigualtats i generant llocs de treball estables i ben remunerats.

Deixeu-me ampliar aquest punt que considero vital: cal bastir un nou cicle econòmic basat en el coneixement, el valor afegit, l’excel·lència i l’economia productiva per evitar que mai més a la nostra història siguem víctimes de bombolles artificials inflades únicament per l’especulació financera. El que dóna feina de qualitat és l’economia productiva, la investigació i la recerca, la qualitat i l’esforç dels nostres professionals. Com, si no, per exemple s’ha desenvolupat i crescut el nostre sector turístic si no és des de l’esforç, el treball constant  i la millora continua  buscant la qualitat? I així podríem seguir i seguir...

En un dia com avui penso, sobretot, en els ciutadans de les comarques tarragonines que encara estan acusant de ple els efectes més devastadors de la crisi econòmica. Als que estan a l’atur, a les famílies que no arriben a final de mes, als que han vist com l’angoixa davant del present i del futur s’apropiava de les seves vides. A tots ells ens devem. En aquest sentit, hem d’accentuar al màxim la bona acció social d’aquesta casa: multiplicant els plans d’ocupació i garantint arribar allà on faci falta per assegurar que cap tarragoní quedi a la cuneta, abandonat a la seva dissort, orfe de les ajudes socials bàsiques que el permetin viure amb la dignitat material que mereix.

Deixem enrera els retrets i les recriminacions estèrils, emplacem-nos tots a donar el millor de nosaltres mateixos en aquest compromís permanent en defensa de la demarcació de Tarragona dels municipis i de la seva gent. En nom del grup socialista us asseguro que a cap dels nostres diputats i diputades ens mancarà la il·lusió per fer-ho possible. En un dia com avui reiterem el nostre compromís de treballar al costat de la gent, d’evitar veure el territori des de les finestres d’aquesta seu institucional i d’estar al costat de les persones sabent escoltar les seves reivindicacions i lluitant per satisfer-les. Parlo, sobretot, d’una Diputació en què el consens i la voluntat de pacte figurin al frontispici d’aquest edifici perquè sense voluntat d’acord, tocant tots de peus a terra, no hi ha progrés ni polític, ni social, ni econòmic.

Permeteu-me acabar amb una cita del gran humanista i pedagog Jan Amos Comenius, tan recordat per les seves propostes  pedagògiques i  un dels humanistes que personalment més admiro. Doncs bé, fem vives les paraules d’aquest insigne pedagog quan en llegir el seu primer discurs a l’acadèmia va acabar amb aquestes paraules: 

Poble, el vostre Govern ha tornat a vosaltres!!!!       

EL PSC VOL FER UN SEGUIMENT DE LA PRECARIETAT LABORAL AL CAMP DE TARRAGONA

La Federació del PSC del Camp de Tarragona veu amb preocupació com s’estan deteriorant les relacions laborals d’algunes de les principals empreses que constitueixen el teixit productiu de les comarques tarragonines.

Els casos de les nuclears, la incineradora de residus industrials o Port Aventura són exemples en què els compromisos de les empreses amb els treballadors són cada cop més febles i provisionals.

Les dobles escales salarials amb salaris baixos no només suposen una discriminació contrària al principi d’igual treball, igual salari, sinó que incrementen la provisionalitat de contractes en tant que les empreses tendiran a promoure una rotació de contractes i eliminar l’estabilitat en el lloc de treball.

Aquest fet no només crea inseguretat a les persones treballadores sinó que té una evident repercussió en el funcionament de les pròpies empreses i en la seguretat de les instal·lacions i, per tant, en definitiva, en la dels clients i veïns. L’estabilitat i la formació que només es donen si s’afavoreixen i es tenen en compte com uns valors des de l’empresa i des dels Governs, són necessàries per garantir-les.

Els socialistes volem persones que puguin viure amb dignitat i necessitem que siguin estables en el seu lloc de treball, ben formades i ben remunerades per sentir-nos segurs amb instal·lacions ben mantingudes.

La reforma laboral pactada pel PP i CiU ens porta a aquests extrems en què segons quins contractes no garanteixen mantenir unes condicions de vida mínimament dignes, ni l’estabilitat, ni la seguretat.

Comprenem el malestar dels treballadors i treballadores de Port Aventura i ens comprometem a dur a terme un seguiment acurat de la seva situació així com d’altres empreses que aprofitant-se de la injusta reforma laboral busquen el benefici màxim a costa d’unes condicions laborals cada cop pitjors.

Per tant, aquest compromís amb els treballadors fa que rebutgem els models laborals que afectin a la qualitat de vida i als drets dels treballadors del sector turístic donat que la precarietat laboral fa disminuir la qualitat i la professionalitat d’un sector essencial pel conjunt de les comarques tarragonines.

LA JSC ES REUNEIX AMB ELS TREBALLADORS DE PORT AVENTURA

Una delegació de la Joventut Socialista de Catalunya, de la que forma part el tarragoní Willy Garcia –secretari de política socio-laboral de la JSC, s’ha reunit amb els representants sindicals d’UGT Port Aventura per tal de conèixer de primera mà la precària situació en què es troben els treballadors i treballadores.

En el marc de la reunió, han pogut escoltar la posició del sindicat en contra dels canvis de les condicions laborals, especialment l’eliminació del nombre mínim de fixes discontinus, la doble escala salarial per a nous treballadors/es, subcontractacions, acomiadaments i, en definitiva, importants pèrdues de drets laborals.

Pol Gibert, primer secretari de la JSC, considera que “de nou, els més afectats són els i les joves que tindran en aquesta empresa la seva primera feina, i les dones amb reducció de jornada per maternitat, que veuran els seus drets laborals reduïts a la mínima expressió.” I emfatitza que “aquesta situació és possible per la reforma laboral que va aprovar el Partit Popular, que permet a les empreses imposar condicions indignes als seus empleats”

El primer secretari ha afegit que “el cas de Port Aventura és representatiu del que pot passar en altres empreses turístiques del territori, per això resulta de vital importància conèixer de primera mà la situació dels i les treballadores i donar a conèixer les seves reivindicacions per evitar que el model s’estengui.”

La Joventut Socialista de Catalunya recolza les reivindicacions dels treballadors i treballadores de Port Aventura signant la resolució que rebutja l’explotació laboral del parc temàtic, i expressa el seu ferm compromís de lluitar contra la precarietat.

“Estarem molt atents a les conseqüències d’aquestes condicions laborals, ja que poden obrir la porta a un deteriorament del servei i de la seguretat de Port Aventura” ha conclòs Gibert.

EL PSC DENUNCIA QUE 1.200 TARRAGONINS AMB DISCAPACITAT NO PODEN VOTAR PER CULPA DE LA DESÍDIA DEL GOVERN DEL PP

El diputat socialista per Tarragona Joan Ruiz ha denunciat avui que “més de 1.200 ciutadans tarragonins amb discapacitat intel·lectual o psicosocial encara no poden votar per culpa de la desídia del Govern del PP.”

Així, el diputat socialista ha recordat que el Govern socialista va aprovar el 2011 la llei d’adaptació a la Convenció Internacional de Drets de les Persones amb Discapacitat per tal de donar compliment a l’exercici de la capacitat jurídica de les persones amb discapacitat, el que inclou el dret electoral d’aquests ciutadans.

“Doncs malgrat que el 2013 el Congrés va aprovar una proposició no de llei que instava al Govern a donar compliment a aquesta llei l’executiu de Rajoy ha fet el que, per desgràcia, ens té acostumats a demostrar un dia sí i l’altre també, és a dir, absolutament res.”

“Estem davant d’un nou cas d’incapacitat manifesta d’un Govern que incompleix les normes internacionals i la pròpia legislació que s’aprova al Congrés. És increïble que més d’any després de què la Cambra instés al Govern a executar aquesta reforma en benefici dels ciutadans amb discapacitat el PP hagi estat incapaç de fer quelcom tan de sentit comú i que, a més, no comporta cap despesa econòmica pressupostària per a la seva execució. I després ens diuen que han fet un “esforç en matèria de polítiques socials”. En fi...”  

LA LLENGUA, DIFICULTAT PER CUSTODIAR UN INFANT?

La sentència 17/2015 del TSJ d’Aragó que revoca la custòdia d’un infant que tenia assignada la mare pel fet que es veu obligada a traslladar-se a Barcelona per raons de treball. El pare, que viu a Terol ha recorregut aquesta assignació al·legant com un dels inconvenients per al nen que haurà d’aprendre una llengua que no coneix. El tribunal estima també aquesta circumstància i atorga la custòdia al pare.

És cert que llegida en la seva totalitat, el Tribunal decideix en base a diferents elements i la llengua n’és només un. Podria deduir-se, doncs, que no n’hi ha per tant perquè l’argument de la llengua s’afegeix a altres.

Però no per això és menys important analitzar si aquest pot ser un element justificatiu per finalment decidir en una qüestió tan delicada com la custòdia d’un infant. Més encara, val la pena reflexionar i valorar sense apriorismes si pot ser usat com un element negatiu per un dels dos ex-cònjugues en la pretensió de canviar la custòdia d’un menor.

Comencem per dir que milions de parelles separades al món –i al nostre país també en tenim moltes- s’expressen habitualment en llegües diferents i no tenim coneixement que els ministeris fiscals usin aquest element com a determinant ni tan sols coadjuvant per influir en les decisions judicials. Les sentencies sobre la custòdia compartida no han valorat aquest fet com a negatiu a l’hora de justificar i sentenciar sobre la custòdia de menors llevat d’un parell de casos a Espanya en els últims temps.

Quedi constància de la nostra convicció que la novetat d’aquests darrers casos ve donada per la conjuntura socio-política d’ençà que l’Estatut català de 2006, de l’agitació i ús de la llengua com a arma de discussió i de confrontació política per part del PP, C’S i altres col·lectius i instàncies administratives, culturals, esportives o econòmiques i encara ens en deixem. Fins a tal punt hem arribat que una majoria parlamentària de les Corts Aragoneses van fer desaparèixer en una tarda ara fa dos anys el català i l’aragonès de la nacionalitat històrica aragonesa. No s’entén, si no, per què en trenta-set anys de democràcia no s’havien dictat sentències amb aquests arguments que ara apareixen de forma sobtada.

Però més enllà d’aquesta circumstància, si ens creiem que les llengües són, com diu la Constitució, “patrimoni cultural que mereixen especial respecte i protecció”, no hauríem de tenir cap dubte sobre la importància positiva i en cap cas negativa de les mateixes. No només perquè qualsevol llengua per poc parlada que sigui és un patrimoni mundial sinó perquè és una veritat universal que ser bilingüe o poliglota només pot considerar-se quelcom positiu que aporta una millor flexibilitat cognitiva, més agilitat mental, les paraules es consideren de forma diferent a com ho fan les persones monolingües, els nens resolen millor els problemes, el seu cervell canvia de tasca amb més facilitat i la capacitat de pensar en una altra llengua ajuda a prendre decisions més raonades.

Per això, ens sobta que un tribunal pugui situar en el plat dels inconvenients de qualsevol balança l’aprenentatge d’una altra llengua enlloc de fer-ho en el dels avantatges. I si, com és el cas, s’afegeix que l’idioma en qüestió no és el sami sinó el català i que és la llengua de la mare, encara trobem més incomprensible que la sentència consideri una raó el contacte amb una llengua que no li és aliena i que és la llengua de la mare.

Un idioma no pot suposar cap motiu per retirar d’una mare la custòdia del seu fill. Pot haver-ne d’altres, però aquesta, si de cas, hauria de ser una raó per atorgar-l’hi.     

Article de Xavier Sabaté i Diana Salvadó publicat al diari Més Tarragona

EL PARLAMENT APROVA UNA MOCIÓ SOCIALISTA SOBRE INFRAESTRUCTURES ESTRATÈGIQUES DEL CAMP DE TARRAGONA

El Parlament de Catalunya ha aprovat una moció del grup socialista sobre infraestructures estratègiques que fa referència a moltes que afecten directament les comarques tarragonines.

Així, la moció aprovada insta la Generalitat a què exigeixi al Govern de l’Estat l’acceleració de les obres de construcció del Corredor del Mediterrani i la construcció d’accessos viaris i ferroviaris d’ample internacional al Port de Tarragona.

Segons ha explicat la diputada socialista Núria Segú, “hem de fixar les prioritats per impulsar el desenvolupament de les infraestructures clau per reactivar l’economia productiva i generar nous llocs de treball i, en aquest sentit, tant el potencial del Port de Tarragona com el Corredor del Mediterrani són dos elements essencials no només per Tarragona sinó pel conjunt de Catalunya.”

La moció aprovada també insta al Govern a dur a terme l’estudi del rescat de l’autopista AP-2 entre Montblanc i Lleida, a fi i efecte de descongestionar la N-240 i millorar la connexió del Port amb l’interior del país, com l’opció més econòmica i viable a curt i mig termini per guanyar en fluïdesa i competitivitat en aquest eix estratègic.

“També hem aprovat, perquè ho considerem bàsic, que l’Estat continuï de manera immediata les obres de l’autovia A-27 en el tram comprés entre Valls i Montblanc. Tots els ciutadans del Camp de Tarragona sabem de la importància que aquest nou eix viari d’altes prestacions suposarà a nivell de millora de la mobilitat i de foment del turisme i l’activitat econòmica.”   

Així mateix, la moció també defensa establir la gratuïtat de l’AP-7 en el tram comprès entre Torredembarra i el municipi del Vendrell com a alternativa a la N-340 al seu pas per les poblacions d’Altafulla, Torredembarra, Roda de Berà, Creixell i el Vendrell. “Es tracta d’una reivindicació històrica del territori i dels alcaldes de la zona i creiem que és totalment justificada donada l’alta sinistralitat d’accidents i l’alt volum de trànsit que es registra especialment durant els caps de setmana i els mesos d’estiu.”

Finalment la moció del PSC aprovada pel Parlament insta la Generalitat a dur a terme les accions necessàries per posar en marxa el Logis Penedès i a quantificar el rescat de l’autopista C-32 pels municipis del Baix Penedès, Garraf i Maresme determinant els mecanismes de finançament, per poder fer possible el rescabalament de la concessió no més enllà de l’any 2016.

LA VICTÒRIA DE LA CANONJA

15 d’abril de 2010. Segur que tots els canongins i canongines recorden amb emoció aquesta data. Aquell dia el Parlament de Catalunya, fent justícia al que era una reivindicació unànime, va aprovar el projecte de llei de creació del municipi de la Canonja, com a poble independent de Tarragona a tots els efectes. Aquell dia vaig plorar d’emoció en recordar la lluita de tants i tants canongins per assolir aquesta fita històrica. Pensava que era el dia, políticament parlant, més important de la meva vida.

Ara farà un mes, el 24 de maig, es van dur a terme les eleccions municipals per configurar els nous ajuntaments. Com es sabut per tothom, la fragmentació política sorgida d’aquests comicis ha estat una de les característiques principals i molt generalitzada al conjunt del país. No a la Canonja. Al nostre poble la candidatura socialista que tinc la responsabilitat de liderar va obtenir el 62% dels vots i 10 dels 13 regidors del consistori canongí. D’entre els municipis catalans majors de 5.000 habitants no es troba una victòria electoral tan aclaparadora. Aquella nit del 24 de maig vaig tornar a viure moltes de les emocions que vaig experimentar aquell 15 d’abril de 2010.

Vull agrair aquesta confiança tan enorme dels ciutadans de la Canonja. Uns anys després d’aconseguir tornar a ser un municipi independent, malgrat la crisi, tenim les eines per desenvolupar un projecte de futur pels veïns i veïnes del nostre poble amb més benestar social i millors prestacions i serveis municipals.

Ho he dit durant la campanya i ho reitero ara: crearem ajuts al lloguer per als joves menors de 30 anys, continuarem promovent la contractació de les persones amb especials dificultats econòmiques, seguirem subvencionant els llibres de text des de la llar d’infants fins a la universitat, negociarem amb la Generalitat per aconseguir un centre de dia aprofitant les obres del nou CAP, etc. No son promeses, són compromisos amb la ciutadania que com a persones honestes, amb conviccions i valors, tirarem endavant.

Sabem que l’escenari que tenim per endavant durant aquests propers quatre anys no és un camí fàcil però als canongins això no ens espanta. Sabem, per experiència pròpia, la dificultat que suposa assolir fites tan elementals com la municipalitat que ens va arrabassar la dictadura franquista. A nosaltres ningú ens ha regalat res, al contrari, hem hagut de remar el doble per arribar a bon port i sempre des de l’estabilitat institucional, la tenacitat i el treball constant, mantenint sempre ferm el timó. Per això afronto el futur amb esperança. Sempre ho he dit: l’autèntic capital, el veritable tresor, que té la Canonja és la força de la seva gent.

Vull també expressar el meu reconeixement als regidors de la resta de forces polítiques representades a l’Ajuntament en la seguretat que el treball que fem tots plegats sigui eficaç i d’utilitat per als nostres veïns. La meva ma està estesa des de ja mateix a la recerca de punts d’acord per assolir el màxim de consens possible que la Canonja necessita en els temes estratègics.

Aprofitem ara el dinamisme econòmic, social i associatiu del nostre poble i desenvolupem-lo! La Canonja és un municipi dinàmic i socialment viu, ben situat geogràficament i connectat amb dos dels principals vectors de creixement econòmic: la indústria química i el turisme (i amb un sector comercial i industrial també potent i en creixement). Tenim camí per recórrer. I si d’aquí a quatre anys hem aconseguit, entre tots, vertebrar un poble lliure d’atur, de pobresa i d’exclusió social haurem assolit la victòria definitiva de la Canonja.       

Article de Roc Muñoz publicat al diari Més Tarragona 

LA INDEFENSIÓ DE LES DONES MÉS VULNERABLES

Finalment el Govern del PP, amb la insensibilitat que ha demostrat durant tota la legislatura, ha aprovat al Congrés la reforma de la llei de l’avortament (una reforma que ha comptat amb el rebuig quasi unànime de la resta de grups). Què ha aconseguit Rajoy amb aquesta reforma? Deixar les dones en la més absoluta indefensió. Un cop entri en vigor aquesta reforma les joves que estiguin patint una situació de maltractaments i violència en l’àmbit familiar hauran de demanar permís per interrompre el seu embaràs precisament al seu maltractador. El sense sentit elevat a la seva màxima expressió...

És tan vergonyosa aquesta contrareforma del PP que cap ministre s’ha volgut fer càrrec d’ella i ha hagut de ser el grup parlamentari popular qui la porti al Congrés. A més s’aprova de manera covard i per la porta del darrere per evitar els informes preceptius del Consell d’Estat i del Consell General del Poder Judicial. La veritat és que el PP ha utilitzat la reforma de l’avortament com a esquer electoral durant tota la legislatura i vol acabar-la emprant les dones com a moneda de canvi per satisfer el seu electorat més conservador.

La reacció del PP davant les crítiques generalitzades de partits, entitats de defensa dels drets de les dones, sindicats i organitzacions mèdiques ha estat també la ja clàssica d’atribuir-les totes a una mena de conxorxa internacional de “bolivarians” i “antisistema” que no mereixen ni ser replicades. O sigui, una espècie de versió actualitzada del que durant la dictadura franquista es qualificava com “la conspiración judeo-masónica-rojo-separatista-antiespañola.”

En lloc de buscar conspiracions esotèriques el PP faria bé, per exemple, de llegir les recomanacions d’institucions internacionals de reconegut prestigi i reconeixement com l’Organització Mundial de la Salut. Així, els mateixos especialistes de salut reproductiva de l’OMS han alertat en diverses ocasions que restringir els avortaments tan sols aconsegueix augmentar-ne els clandestins i la mortalitat de les dones. Les mateixes fonts afirmen que durant els anys 70, quan interrompre l’embaràs era il·legal, es produïen al nostre país més de 100.000 avortaments clandestins i morien a l’any entre 200 i 400 dones, segons dades del mateix Ministeri de Justícia de l’època. Il.legalitzar una realitat no fa que la realitat desaparegui, sembla una evidència de “perogrullo” per tothom tret del PP. O és que també l’O.M.S. és un cau de perillosos “bolivarians”?    

No cal ni dir que els socialistes ens oposem a tanta insensatesa i que seguirem al Congrés i al Senat defensant els drets de totes les dones, en especial de les més joves que són les principals víctimes d’aquesta contrareforma que vol introduir ara el PP per la porta del darrere. Un Govern, aquest de Rajoy, que es presenta també aquí amb el trist balanç d’haver eliminat l’educació sexual i els anticonceptius de la sanitat pública i que ara vol modificar la llei de 2010 que és un bona llei. Una llei impulsada pel Govern socialista que va ser fruït del consens i de la transparència, protegeix la salut de les dones, el seu dret a decidir i no les criminalitza, com vol fer ara el PP. Finalment, es tracta d’una llei que ha aconseguit reduir el nombre d’embarassos no desitjats i, per tant, el nombre d’avortaments. No hi ha cap necessitat objectiva per canviar ara aquesta norma, i menys per perjudicar les dones joves més vulnerables als efectes de la contrareforma que vol tirar endavant el PP. I tot per un grapat de vots i per satisfer al seu electorat més dretà i reaccionari. De vergonya aliena!

Article de Maria Jesús Sequera publicat al diari Més Tarragona 

JOSEP MASDEU SERÀ EL DIPUTAT PROVINCIAL SOCIALISTA DEL PARTIT JUDICIAL DE REUS

El selvatà Josep Masdeu ha estat elegit diputat provincial del PSC a la Diputació de Tarragona per aquest mandat que ara s’enceta. Masdeu ha estat elegit amb el vot unànime de tots els regidors socialistes presents a l’assemblea del partit judicial de Reus (que inclou les comarques del Baix Camp, el Priorat i la Ribera d’Ebre).

Josep Masdeu ha estat diputat provincial durant aquests darrers quatre anys en què ha exercit les responsabilitats de portaveu del grup socialista a la Diputació de Tarragona. En aquests moments és el primer tinent d’alcalde de la Selva del Camp i en serà alcalde l’any vinent d’acord amb el pacte de Govern subscrit amb ERC per aquest mandat municipal a la Selva. És també secretari de política municipal de la Federació del PSC del Camp de Tarragona, membre de l’executiva de Federació i membre de la comissió executiva nacional del PSC.

En les seves primeres declaracions un cop elegit diputat provincial Masdeu ha destacat “la feina, sovint oblidada, que fa la Diputació d’ajuda i servei a tots els municipis de la província, en especial dels demogràficament més petits. Sense aquesta ajuda que garanteix la Diputació molts pobles no podrien fer front als serveis i equipaments que demanden els seus veïns, per tant, la Diputació és essencial per poder desenvolupar aquesta província amb els paràmetres de qualitat de vida i de sostenibilitat que nosaltres volem.”

“Ara cal donar un nou impuls a aquest esforç i treballar pel territori des de la Diputació i a això em comprometo. Tant el Baix Camp, com el Priorat, com la Ribera tenen molts potencials a desenvolupar si sabem aprofitar les sinèrgies i inversions de la Diputació”, ha emfatitzat el nou diputat provincial socialista.

EL PSC PRESENTA UNA BATERIA DE PREGUNTES AL GOVERN EN RELACIÓ A L’INCENDI D’UNA CANONADA A CONSTANTÍ LA MATINADA DE DIUMENGE

El diputat socialista, Xavier Sabaté, ha presentat una bateria de preguntes al Govern en relació a l’incendi d’una canonada de gas i d’una estació de bombeig al terme municipal de Constantí com a conseqüència de la tempesta que va afectar el Camp de Tarragona durant la nit de dissabte a diumenge.

En concret, el grup socialista vol saber “quins riscos va produir per a les persones de la zona afectada i les indústries del polígon petroquímic nord aquest incendi.”

Així mateix, Xavier Sabaté ha preguntat al Govern “quina repercussió va tenir l’incendi en la qualitat de l’aire i si les estacions de vigilància atmosfèrica dels municipis de l’entorn van detectar algun increment de la contaminació en els paràmetres que mesuren.”

Finalment, el PSC pregunta a la Generalitat per què no es va activar el Pla de Seguretat Química quan les indústries del polígon nord van haver d’extremar les mesures de seguretat tal i com han explicat els seus mateixos responsables. “Per què no van intervenir els bombers del parc químic del Morell?”, ha conclòs el diputat tarragoní.    

LA SOCIALISTA ANNA ORDOÑEZ ES COMPROMET A FOMENTAR LA TRANSPARÈNCIA A BANYERES DEL PENEDÈS

La socialista, Anna Ordoñez, és des de dissabte l’alcaldessa de Banyeres del Penedès després de l’acord subscrit pels grups municipals del PSC-CP, BNY-AM, i IB-EL-GV-E pel qual els tres partits formaran un Govern progressista al poble durant aquests propers quatre anys.

Segons ha destacat la nova alcaldessa, els principals punts programàtics de l’acord se centren en potenciar els serveis socials municipals, fomentar la creació de nova ocupació al poble i impulsar la transparència i la participació ciutadanes a Banyeres.

Així, Anna Ordoñez ha explicat que “en cap cas estem davant d’un pacte de poder o de repartiment de cromos. Al contrari, hem fet un esforç molt important per arribar a un punt de consens amb la mirada posada en l’interès comú i la cobertura de les necessitats essencials dels veïns de Banyeres. Hem subscrit un pacte de progrés al servei dels ciutadans d’aquest poble.”

En aquest sentit, l’acord preveu realitzar una auditoria a l’inici del mandat municipal i una altra al final del mateix i desenvolupar totes les eines municipals que permetin millorar en transparència, participació ciutadana i proximitat. En aquest àmbit, destaca el compromís de dur a terme consultes ciutadanes directes per decidir inversions estratègiques o de caràcter econòmic molt elevat.

“Com a socialista em provoca una especial satisfacció el punt que estableix l’obertura d’un servei d’atenció i d’ajuda als veïns amb especials problemes econòmics com a conseqüència de la crisi i de l’atur. Aquest Ajuntament que jo lideraré garantirà els serveis bàsics a tots els ciutadans del poble.”

El pacte també inclou la reducció del sou de l’alcalde i dels regidors i la creació d’una partida econòmica específica als pressupostos destinada a urgències socials.

“També crec que és de justícia destacar la creació d’una regidoria de treball i d’ocupació per oferir un servei el màxim d’eficaç a les persones aturades, amb formació laboral continua i contractes de treball rotatius per a feines de caràcter local.”  

“En definitiva, crec que hem assolit un bon acord que ens permetrà avançar en generació d’ocupació i benestar social promovent al mateix temps les activitats econòmiques que ens poden fer créixer en generació de riquesa pel municipi”, ha resumit Anna Ordoñez.

L’acord preveu que la socialista Anna Ordoñez sigui l’alcaldessa durant el primer any de mandat mentre que el candidat de BNY-AM, Amadeu Benach, ho sigui durant els tres anys restants.

EL PARADIGMA DE CONSTANTÍ

Pocs exemples il·lustren millor el fracàs del Govern d’Artur Mas que el de Constantí. Des que CiU va guanyar les eleccions al Parlament el 2010 les inversions de la Generalitat al municipi han davallat un 78% passant de més de 2,3 milions d’euros amb Govern socialista a menys de mig milió d’euros amb Govern de CiU, amb el suport d’ERC, a la Generalitat. És que Constantí no necessita aquestes inversions? En absolut. De fet, Constantí és una de les ciutats del país amb una taxa d’atur i de fracàs escolar més altes de Catalunya i d’habitatges ocupats il·legalment. Com és possible, doncs, que CiU i ERC passin amb més contundència la tisora també per aquí? No se’ns dóna cap explicació. La veritat és que el silenci ha estat sempre la resposta de la Generalitat a les reiterades iniciatives parlamentàries del grup socialista emplaçant el Govern que actuï a Constantí.

Però és que hi ha un altre aspecte en el qual Constantí és paradigma del mal Govern que hem hagut de patir tots els catalans durant els darrers anys. Em refereixo a la privatització, aprovada pel Govern Mas, de la planta incineradora de residus industrials ubicada al municipi i que dóna cobertura a tot el país i més enllà.

Aquesta privatització suposa una pèrdua de control dels ciutadans sobre la seguretat mediambiental i també una pèrdua d’ingressos econòmics per a un dels pobles amb la renda per càpita més baixa de Catalunya. Implica també un risc sobre el manteniment dels actuals llocs de treball (el compromís de només dos anys amb la nova empresa és poc acceptable) i les seves condicions laborals. 

Amb aquests arguments damunt la taula com pot el Govern de CiU defensar una privatització que deixarà en mans d’una empresa privada la gestió de residus industrials especials que poden suposar situacions de risc per a la salut de les persones?

Difícilment trobarem un Govern a la història democràtica de Catalunya amb un bagatge d’acció de Govern més pobre que aquest d’Artur Mas i del binomi CiU-ERC. Per ocultar tanta incompetència i desídia ara que s’acosten unes noves eleccions avançades al Parlament els ciutadans tornarem a ser sotmesos a un bombardeig de frases grandiloqüents que ens emplaçaran a una falsa èpica patriòtica. Oblidaran, altre cop, que difícilment poden parlar de “la llibertat de la pàtria” aquells que no han tingut cap problema en tancar quiròfans, retallar beques menjador o privatitzar serveis essencials com la incineradora esmentada. On és la llibertat de la pàtria si la de les persones que hi viuen cada cop és més minsa?

Malgrat això, vull ser positiu i destacar que Constantí pot ser paradigma també en un tercer sentit. I és que els ciutadans del poble han decidit democràticament a les urnes posar el punt i final al Govern de CiU i ERC que va néixer, recordem-ho, per la voluntat d’un trànsfuga i no dels seus ciutadans. Malament acaba el que malament comença. Ara, de la ma d’un jove i honest nou alcalde, Óscar Sánchez, Constantí es disposa a recuperar el temps perdut i tornar a fixar la prioritat en el servei a les persones, a donar satisfacció a les seves necessitats reals, a fer-ho des de la proximitat i la transparència i essent ferm en la defensa dels interessos del poble encara que s’hagi d’enfrontar amb el govern del país. 

Esperem que el camí que ara s’obre a Constantí sigui el precedent del que podem obrir a Catalunya i a Espanya en el cicle electoral que afrontarem en els propers mesos.   

Article de Xavier Sabaté publicat al Diari de Tarragona 

JOSEP MASDEU: “HEM ASSOLIT UN ACORD DE GOVERN PENSAT EN CLAU DE LA SELVA DEL CAMP I DEL BENESTAR DELS SEUS HABITANTS”

La Selva del Camp tindrà un Govern de progrés durant els propers quatre anys gràcies a l’acord que han subscrit aquest divendres els grups municipals del PSC i d’ERC.

Segons ha destacat el portaveu socialista, Josep Masdeu, “hem assolit un acord pensat en clau de la Selva del Camp, des de la Selva i per la Selva. Gràcies a això tindrem un Govern de progrés que farà possible impulsar una Selva millor, amb més benestar social, més serveis municipals i, sobretot, més atenció a les persones.”  

Josep Masdeu ha subratllat que “la garantia d’una qualitat de vida material digna i dels serveis bàsics per a tots els veïns de la Selva i les ajudes als convilatans que pitjor estan acusant els efectes de la crisi econòmica són els pilars fonamentals sobre els que se sustenta aquesta acord de Govern d’esquerres.”

El pacte de progrés a la Selva garanteix l’estabilitat política del municipi durant els propers quatre anys prioritzant les polítiques d’esquerres i socials i el foment de la transparència, la participació ciutadana i l’equitat en la gestió dels afers municipals.

“Volem una Selva regida per la llibertat, la igualtat i la solidaritat acompanyades pel talent, la protecció de la integritat personal dels ciutadans i amb la passió de treballar per l’interès general del poble”, ha afirmat el portaveu socialista.

L’acord preveu que el socialista Josep Masdeu sigui l’alcalde de la Selva durant dos anys i que el republicà Jordi Vinyals ho sigui també durant dos anys del mandat municipal. 

EL PSC DEMANA A LA GENERALITAT QUE IMPULSI LES INFRAESTRUCTURES ESTRATÈGIQUES DEL CAMP DE TARRAGONA

La diputada socialista per Tarragona, Núria Segú, ha donat a conèixer avui que el grup del PSC al Parlament ha presentat una moció en què es demana a la Generalitat que impulsi un seguit d’infraestructures estratègiques, entre les quals moltes que afecten directament les comarques tarragonines.

Així, el PSC vol que la Generalitat insti al Govern de l’Estat a accelerar la construcció del Corredor del Mediterrani, que construeixi els accessos viaris i ferroviaris en ample internacional del Port de Tarragona, que iniciï les obres de desdoblament de l’A-7 al seu pas per les Terres de l’Ebre, que estudiï el rescat de l’AP-2 entre Montblanc i Lleida per descongestionar la N-240 i que continuï, de manera immediata, les obres de construcció de l’A-27 en el tram comprès entre Valls i Montblanc.

Així mateix, el grup socialista vol que la Generalitat dugui a terme ja les accions necessàries per posar en marxa el polígon del Logis Penedès. “Estem parlant d’un gran projecte capaç de crear milers de nous llocs de treball en una comarca especialment colpejada per la crisi com és el Baix Penedès. Tenint en compte això és del tot incomprensible que el Govern continuï tenint el Logis en via morta, sine die, sense donar cap explicació o cap argument que ho justifiqui.”

En darrer terme, el grup socialista també demana en la moció l’alliberament del peatge de l’autopista C-32 pels municipis del Baix Penedès amb el rescabalament de la concessió no més enllà de l’any 2016. 

En aquest sentit, Núria Segú ha argumentat que “s’ha de fer justícia a una comarca especialment afectada per l’augment dels preus de l’autopista i per la inexistència d’una alternativa d’autovia lliure de peatges. A aquesta situació se li suma l’impacte de la crisi econòmica (el Baix Penedès és una de les comarques amb un major percentatge d’atur de Catalunya), el que empitjora l’economia familiar dels residents de la comarca. Coneixedors d’aquesta realitat des del PSC sempre hem defensat bonificacions per als habitants del Baix Penedès en els peatges de la C-32 al seu pas pel territori.”

Finalment, la diputada socialista també ha recordat que les comarques tarragonines han estat una de les grans damnificades del Govern d’Artur Mas. “Malgrat que hem crescut en pes demogràfic i les necessitats derivades d’aquest creixement i de la crisi econòmica, el Govern de CiU amb el suport d’ERC ha anat minvant les inversions territorials a les nostres comarques any rera any fins assolir xifres ridícules. No podem seguir per aquest camí d’oblit permanent que tan sols comporta pèrdua d’oportunitats i augment de l’atur”, ha explicat al diputada vallenca.  

EN EL NOM DE LES DONES

Per què un home i una dona -amb els mateixos estudis, la mateixa formació i la mateixa experiència- perceben retribucions diferents? Per què les dones cobren menys per fer la mateixa feina que els homes? Són preguntes a les què mai se’ns ha donat una resposta mínimament raonable. De fet, l’única resposta que ens donen els Governs de CiU i PP és negar aquesta evidència. Malgrat això la realitat és tossuda i les mateixes dades oficials tant del ministeri de Treball com del Departament d’Empresa i Ocupació demostren que després d’aquests anys de Governs de Mas i Rajoy el 64% dels treballadors que menys cobren són dones. La bretxa salarial (és a dir, la diferència entre les retribucions mitjanes que cobren homes i dones per fer la mateixa feina) s’ha incrementat fins al 24% i en el cas de les pensions arriba al llindar del 40% de diferència. Un autèntic escàndol...

La situació econòmica en què la suma de la crisi i de les polítiques dels Governs de CiU i PP ha col·locat les dones és insostenible. De fet, les dones són les grans damnificades per les retallades de la dreta: excloses del mercat de treball, en situacions de precarització la majoria de les què encara tenen feina i suportant la sobrecarrega que representa tenir cura de la família (avis i àvies, fills menors d’edat i familiars en situació de dependència), han de dur a terme sovint un treball que ni es valora, ni es paga, ni comptabilitza a la Seguretat Social.

L’actitud de la dreta davant d’aquesta realitat ha estat la ja tòpica de negar-la, fumar-se un puro i mirar cap a un altre costat. Un cop més el màxim exponent d’aquest menyspreu envers les dones ha estat Mariano Rajoy que en plena campanya electoral va assegurar que “les dones decideixen tenir cura dels nens perquè volen i no treballar tant com els homes.” Doncs no, senyor Rajoy. A les dones treball ens sobra, el que ens falta és ocupació remunerada. El “treball” en l’àmbit familiar al que feia referència el senyor Rajoy el continuem duent a terme, de manera majoritària, les dones entre altres factors perquè les retallades del Govern del PP en matèria de serveis, dependència o sanitat, ens ha obligat a fer-ho. Com em deia una companya fa uns dies: “el que no pot ser és que vagi a treballar i després, descomptat el que he de pagar a la llar d’infants i al cuidador de la meva mare, perdi diners.” 

Cal rectificar i sortir d’aquesta tessitura diabòlica i fer-ho amb urgència, per això els socialistes volem que homes i dones estiguin en situació d’igualtat al mercat de treball. Això, en la nostra opinió, ha de suposar dues coses: primera, igual sou per la mateixa feina i, segona, compartir la responsabilitat de tenir cura de la família. Com aconseguir-ho? Recuperant l’obra iniciada pels anteriors Governs socialistes en la línia de garantir la corresponsabilitat amb permisos de maternitat i paternitat iguals, intransferibles i obligatoris, o reforçant (enlloc de retallant) la xarxa pública de serveis educatius i socials per a l’atenció dels infants. Quantes dones, per exemple, han hagut d’abandonar la feina per tenir cura dels seus fills després que el Govern de CiU retallés les subvencions a les places de llars d’infants?

El que és del tot insostenible és continuar aprofundint en aquest deriva de la desigualtat que s’ha agreujat en aquests anys de Governs de CiU i PP. S’ha de corregir des de ja mateix la situació socioeconòmica en la que es troben les dones i lluitar amb decisió contra els estereotips i contra totes les manifestacions de violència de gènere (com és possible que també aquí el Govern del PP hagi tingut la indecència de passar la tisora?)

En el nom de les dones d’aquest país: prou!

Article de Núria Segú publicat al diari Més Tarragona 

“QUIÉN HABLA HOY DE PARO EN ESPAÑA?”

“Quién habla hoy de paro en España?” Encara que sembli una broma de mal gust són les paraules textuals del líder del PP, Mariano Rajoy, durant un míting electoral fa poques setmanes a Pamplona. Paradoxalment, aquestes afirmacions les fa el president del Govern que serà recordat a la història del país per tenir el trist record d’haver tingut un major nombre de ciutadans a l’atur durant el seu mandat. El deliri i la irrealitat més absoluta. Qui parla avui d’atur, senyor Rajoy? Sense anar més lluny els milions d’aturats registrats i les seves famílies.

Les afirmacions del senyor Rajoy i d’altres dirigents del PP són, en si mateixes, un cas patètic de megalomania. Tancats en la seva particular torre de marfil i sense trepitjar el carrer des del novembre de 2011 ja fa temps que tan sols es dediquen a sacsejar el tímid creixement d’algunes dades macroeconòmiques com la gesta més gran de tots els temps des de l’epopeia de Gilgamesh. Per desgràcia, la realitat diària que viuen milions de ciutadans és molt diferent als contes de fades que es dediquen a construir els estrategs i especialistes en marketing polític del Partit Popular.  

La veritat és que amb el Govern del PP les desigualtats i la pobresa al nostre país han crescut com mai en democràcia. Lluny de lluitar contra aquesta realitat tan injusta les mesures que Rajoy i el PP han impulsat des del Govern han accentuat les conseqüències nefastes de la crisi sobre la vida de les classes populars i treballadores. Una de les mesures tan devastadores és la tan celebrada (per ells) reforma laboral, una reforma que ha comportat que en aquests moments hi hagi un milió de persones amb contractes laborals inferiors a les 20 hores i que se signin contractes de 54 dies de mitjana. Això sí, després se’ns “ven” aquesta “generación de ocupación” com una mena de “milagro económico” que “sorprendre al mundo”, segons inigualable definició del ministre Montoro (de moment, però, l’únic que sorprèn al món és el triomfalisme econòmic del PP.)

Els socialistes defensem que cal un canvi profund de rumb perquè nosaltres creiem que no hi haurà recuperació real al nostre país mentre no hi hagi una recuperació justa que no deixi ningú a la cuneta, abandonat a la seva sort. Ara bé, lamentar-se de les injustícies del PP i després “passar” d’anar a votar no soluciona res. Tan sols des de la política i des de les institucions podrem transformar la realitat perquè és aquí on es decideix el benestar dels ciutadans. I nosaltres volem.   

Sí, volem posar fi a la reforma laboral i aprovar un nou estatut dels treballadors que recuperi els drets laborals i garanteixi contractes estables i salaris dignes. Prohibirem les amnisties fiscals per als grans defraudadors (un dels escàndols més grans d’aquests quatre anys de Govern del PP) i impulsarem una fiscalitat justa on aportin més aquells que més tenen. Volem ocupació de qualitat, ben remunerada i amb continuïtat, per això invertirem en educació i innovació i deixarem enrera el “creixement” basat en l’especulació immobiliària que es va originar i multiplicar durant els anys de Govern d’Aznar.

Sobretot volem garantir els drets dels ciutadans i defensar la dignitat dels treballadors. Prou d’acotxar el cap davant dels poderosos! Hem de passar pàgina als acomiadaments col·lectius d’empreses que tenen beneficis, als fons “voltors” que després desnonen a famílies sense recursos. No més salaris d’escàndol als alts directius de les grans corporacions que després paguen salaris ridículs als seus treballadors.

    

I sobretot que mai més es torni a produir la indignitat i la burla al patiment de la gent que suposa que el president d’un país on hi ha més de quatre milions i mig de persones registrades a les oficines de treball buscant feina tregui pit i es pregunti retòricament qui parla ara de l’atur.

Article de Maria Jesús Sequera publicat al diari Més Tarragona  

ANDER BASTERRETXEA: “ARA SÍ QUE HI HAURÀ OPOSICIÓ AL GOVERN DEL SENYOR POBLET A VILA-SECA”

L’alcaldable del PSC a les eleccions municipals a Vila-seca, Ander Basterretxea, ha agraït avui l’esforç del comitè de campanya, dels afiliats i simpatitzants socialistes i la confiança dels més de 800 electors que van votar la candidatura socialista a Vila-seca. “No defallirem a l’hora de  demostrar als ciutadans que som dignes de la seva confiança i de treballar per eixamplar la base del projecte progressista a Vila-seca.”   

En relació als resultats, el candidat socialista ha assenyat que “no eren els que volíem però amb els condicionaments que hem tingut durant la precampanya i la campanya creiem que el resultat és un bon resultat.”

“Els ciutadans han volgut que estiguem a l’oposició. El que estic en condicions de garantir és que ara sí que hi haurà oposició al Govern del senyor Poblet. Farem una oposició ferma però dialogant i responsable, servint com sempre als interessos generals dels veïns de Vila-seca. Serem fidels als nostres principis i lluitarem políticament a l’Ajuntament per aprofundir en la transparència municipal, defensar els drets socials i facilitar la participació ciutadana.”

Finalment, Ander Basterretxea s’ha felicitat perquè “aquells que volien fer desaparèixer l’agrupació socialista de Vila-seca no ho han aconseguit. Venim de molt lluny i anem més lluny escara. Els valors que nosaltres defensem: la justícia social, la llibertat, la democràcia i una vida material digna per a tothom són més vigents i necessaris que mai.”

EL PSC RECLAMA AL GOVERN QUE ATENGUI LES VÍCTIMES DE LES PRÒTESIS CADUCADES

La diputada socialista al Parlament per Tarragona, Nuria Segú, ha reclamat al Govern de la Generalitat “que no deixi desemparades a les víctimes de les pròtesis fraudulentes implantades a pacients arreu de Catalunya. El Govern ha d’informar a aquestes persones dels seus drets, ha d’actuar contra l’empresa, i s’ha de personar contra els responsables i reclamar danys i perjudicis.”

Segons la portaveu socialista en matèria de salut, “el Govern ha d’actuar com el que és, el màxim responsable de la salut pública a Catalunya, proporcionant tranquil·litat i seguretat a les persones afectades i defensant els seus interessos i els de tots.”

Núria Segú ha recordat que l’alerta sanitària de l’Agència Espanyola del Medicament (AEM) sobre riscos greus per la salut dels productes de l’empresa Traiber va fer saltar les alarmes sobre els pacients que tenien implantades pròtesis d’aquesta empresa i va requerir la revaluació dels pacients i un seguiment periòdic. “D’això fa més de sis mesos”, ha emfatitzat la diputada tarragonina.

“És inadmissible el desemparament dels pacients afectats i també ho és que tots acabem pagant les accions il·lícites d’aquesta empresa”, ha reblat Núria Segú.

Cal recordar que més de 2.800 persones d’arreu del país van ser implantades amb aquestes pròtesis fraudulentes a 30 hospitals de Catalunya.  

EL PSC DENUNCIA LA CAIGUDA DE LES INVERSIONS EN CONSERVACIÓ I MILLORA DE LA XARXA VIÀRIA A LA PROVÍNCIA DE TARRAGONA

El diputat socialista per Tarragona i membre de la Comissió de Foment del Congrés, Joan Ruiz, ha denunciat aquest dimecres “la caiguda de les inversions en matèria de conservació i millora de la xarxa viària de la província de Tarragona que s’ha produït amb el Govern del PP, també aquí l’executiu de Rajoy s’ha limitat a passar la tisora.”

Així, segons ha explicat el diputat socialista, hem passat d’una mitjana de més de 9 milions d’euros anuals d’inversions en actuacions de millora del ferm i de la seguretat vial a la demarcació durant el darrer període de Govern socialista a només 6,7 milions d’inversions l’any passat, segons resposta escrita del mateix Govern del PP a preguntes parlamentàries del grup socialista.

“Aquests darrers quatre anys de Govern del PP a Madrid han estat una pandèmia per Tarragona. No tan sols han caigut les inversions dels pressupostos generals de l’Estat a la nostra demarcació de més de 511 milions d’euros amb Govern socialista a tan sols 326 milions d’euros amb Govern del PP, sinó que fins i tot s’han reduït les partides destinades a quelcom tan essencial com el manteniment de la xarxa viària de les comarques tarragonines. “Menys” i “retallades” han estat els dos conceptes clau del PP al Govern.”    

Joan Ruiz ha contraposat aquesta realitat amb l’obra de Govern de l’anterior executiu socialista en què, per exemple, es va rehabilitar i reforçar el ferm de la N-420 al seu pas per la demarcació (en especial als termes municipals de Riudoms, Botarell, les Borges del Camp i Riudoms) i també de la N-240 entre Valls i el seu límit amb la província de Lleida, ambdues actuacions amb una inversió total superior als 10 milions d’euros.

“Algú pot pensar que es tracta d’un tema menor però aquestes actuacions del Govern socialista van suposar una millora de les connexions viàries entre molts municipis tarragonins i, per tant, van implicar una millora real de la mobilitat i de la qualitat de vida dels veïns de les nostres comarques”, ha conclòs Joan Ruiz.