dimarts, 9 de juny de 2015

EN EL NOM DE LES DONES



Per què un home i una dona -amb els mateixos estudis, la mateixa formació i la mateixa experiència- perceben retribucions diferents? Per què les dones cobren menys per fer la mateixa feina que els homes? Són preguntes a les què mai se’ns ha donat una resposta mínimament raonable. De fet, l’única resposta que ens donen els Governs de CiU i PP és negar aquesta evidència. Malgrat això la realitat és tossuda i les mateixes dades oficials tant del ministeri de Treball com del Departament d’Empresa i Ocupació demostren que després d’aquests anys de Governs de Mas i Rajoy el 64% dels treballadors que menys cobren són dones. La bretxa salarial (és a dir, la diferència entre les retribucions mitjanes que cobren homes i dones per fer la mateixa feina) s’ha incrementat fins al 24% i en el cas de les pensions arriba al llindar del 40% de diferència. Un autèntic escàndol...

La situació econòmica en què la suma de la crisi i de les polítiques dels Governs de CiU i PP ha col·locat les dones és insostenible. De fet, les dones són les grans damnificades per les retallades de la dreta: excloses del mercat de treball, en situacions de precarització la majoria de les què encara tenen feina i suportant la sobrecarrega que representa tenir cura de la família (avis i àvies, fills menors d’edat i familiars en situació de dependència), han de dur a terme sovint un treball que ni es valora, ni es paga, ni comptabilitza a la Seguretat Social.

L’actitud de la dreta davant d’aquesta realitat ha estat la ja tòpica de negar-la, fumar-se un puro i mirar cap a un altre costat. Un cop més el màxim exponent d’aquest menyspreu envers les dones ha estat Mariano Rajoy que en plena campanya electoral va assegurar que “les dones decideixen tenir cura dels nens perquè volen i no treballar tant com els homes.” Doncs no, senyor Rajoy. A les dones treball ens sobra, el que ens falta és ocupació remunerada. El “treball” en l’àmbit familiar al que feia referència el senyor Rajoy el continuem duent a terme, de manera majoritària, les dones entre altres factors perquè les retallades del Govern del PP en matèria de serveis, dependència o sanitat, ens ha obligat a fer-ho. Com em deia una companya fa uns dies: “el que no pot ser és que vagi a treballar i després, descomptat el que he de pagar a la llar d’infants i al cuidador de la meva mare, perdi diners.” 

Cal rectificar i sortir d’aquesta tessitura diabòlica i fer-ho amb urgència, per això els socialistes volem que homes i dones estiguin en situació d’igualtat al mercat de treball. Això, en la nostra opinió, ha de suposar dues coses: primera, igual sou per la mateixa feina i, segona, compartir la responsabilitat de tenir cura de la família. Com aconseguir-ho? Recuperant l’obra iniciada pels anteriors Governs socialistes en la línia de garantir la corresponsabilitat amb permisos de maternitat i paternitat iguals, intransferibles i obligatoris, o reforçant (enlloc de retallant) la xarxa pública de serveis educatius i socials per a l’atenció dels infants. Quantes dones, per exemple, han hagut d’abandonar la feina per tenir cura dels seus fills després que el Govern de CiU retallés les subvencions a les places de llars d’infants?

El que és del tot insostenible és continuar aprofundint en aquest deriva de la desigualtat que s’ha agreujat en aquests anys de Governs de CiU i PP. S’ha de corregir des de ja mateix la situació socioeconòmica en la que es troben les dones i lluitar amb decisió contra els estereotips i contra totes les manifestacions de violència de gènere (com és possible que també aquí el Govern del PP hagi tingut la indecència de passar la tisora?)


En el nom de les dones d’aquest país: prou!

Article de Núria Segú publicat al diari Més Tarragona 

Cap comentari:

Publica un comentari