divendres, 28 de juny del 2013

EL PSC DE REUS POSA EN MARXA UNA CAMPANYA DE RECOLLIDA D'ALIMENTS DURANT EL MES DE JULIOL



El PSC posa en marxa una campanya solidària de recollida d’aliments  davant l’important augment de l’activitat del Banc d’Aliments a la nostra ciutat. Amb aquesta iniciativa, l’Agrupació de Reus vol contribuir a garantir que molts ciutadans puguin menjar dignament de forma diària.

En aquest sentit, fa una crida a tots els reusencs i reusenques a col·laborar en aquesta campanya i, d’aquesta manera, ajudar les persones que més pateixen l’impacte de la crisi. Fins el dia 31 de juliol, podran aportar qualsevol tipus d’aliments, tot i que els més escassos i necessaris són: oli, conserves de peix, llegums cuits, llet, farina i productes per a nadons (llet en pols, farinetes…).

La recollida tindrà lloc a la seu de l’Agrupació de la Plaça del Castell (de dilluns a dijous, de 15 a 21, i els divendres, de 17 a 19h). Un cop finalitzada la campanya, la recapta es lliurarà al Banc d’Aliments de Reus.


Aquesta campanya forma part d’un seguit d’iniciatives solidàries que el PSC ha projectat per ajudar els col·lectius més vulnerables, tals com la posada en marxa del Punt d’Orientació Ciutadana o la venda de punts de llibre solidaris per Sant Jordi.  Segons Francesc Vallès, primer secretari de l’Agrupació del PSC, “la situació justifica la posada en marxa d’aquestes accions, especialment la de la recollida d’aliments, que pretén contribuir a fer front a la necessitat vital de totes les persones d’alimentar-se diàriament”. Vallès s’ha mostrat confiat en una mobilització dels reusencs sense precedents per tal que aquesta campanya doni els seus fruits. 

TENSANT LA CORDA



Ara fa uns dies una mestra d’una escola d’una ciutat de les nostres comarques m’explicava la realitat de nens que arriben a les aules sense haver esmorzat i, molts dies, sense haver sopat el dia anterior. Amb els pares a l’atur i sense cobrar cap prestació o amb subvencions mínimes l’únic àpat garantit al dia per aquests nens és el que mengen a l’escola a l’hora de dinar. Aquesta mateixa persona m’explicava el cas concret d’uns pares que li deien que havien reduït la seva compra d’aliments a un únic producte, arròs, i que tots els àpats familiars consistien tan sols en un plat d’arròs. La mateixa professora m’alertava de les conseqüències que en la vida d’un nen de cinc any pot tenir passar-se mesos i mesos menjant tan sols un plat d’arròs.      

A la Catalunya dels Consells Assessors de les transicions, de les rebaixes dels impostos que graven el joc i els casinos i de les amnisties fiscals a mida per beneficiar als evasors de capitals tipus Bárcenas hi ha nens que passen gana i que tindran problemes de salut en el futur si no se’ls garanteix una alimentació nutricional mínima. No passa a Biafra, ni a Etiòpia, sinó al costat de casa, a deu minuts caminant d’on dormen els nostres fills.    

Sempre em va impressionar la resposta que donava Salvador Allende quan se’l preguntava què el va fer decidir a entrar en política. Deia el president màrtir que el seu compromís va néixer quan exercia de metge pediatra i constatava els problemes que la malnutrició infantil tindria en el desenvolupament futur dels infants (aleshores va decidir que la primera mesura que aprovaria si arribava a la presidència del seu país seria distribuir gratuïtament un litre de llet diari als nens, una decisió que va ser condemnada com una mostra intolerable “d’extremisme” per la dreta de l’època, aleshores com ara més preocupada “por la lógica de lo que se puede pagar” que no pas per l’alimentació dels nens). El que no em podia ni imaginar, quan ho vaig llegir per primer cop, és que el compromís polític a Catalunya passaria algun dia per la mateixa resposta.     

Aquest dia ha arribat. Ja em perdonaran la digressió però crec que hi casos, com els que exposava a l’inici de l’article, que il·lustren a la perfecció la realitat tràgica que es viu de portes en dins de moltes cases i que perjudica als més vulnerables, els nens, que no deuen tenir cap culpa dic jo en el sorgiment i explosió d’una crisi econòmica, molt marcada per la ideologia neoliberal, que ells no han provocat. Un 24% dels infants catalans, segons dades del mateix Govern, viuen en famílies amb ingressos que els situen per sota del llindar de la pobresa però en algun despatx de la Generalitat de Barcelona algun buròcrata ha decidit retallar també en beques de menjador (tot sigui per assolir l’objectiu de reducció del dèficit).

Així, el deute del Govern Mas en beques de menjador i de transport escolar amb les escoles, Consells Comarcals, ajuntaments i, en una mena de paradoxa cruel i de burla a la intel·ligència dels ciutadans, amb les mateixes famílies afectades per la crisi supera els quatre milions d’euros al Camp de Tarragona (quasi dos milions d’euros a la comarca del Tarragonès). Al conjunt del país aquest deute supera els 35 milions d’euros.

Aquesta mestra a la que feia referència em deia que qui té gana, té gana ARA. No pot esperar el resultat de “xocs de trens”, ni solucions màgiques en l’esdevenidor. Necessita una resposta real als seus problemes ARA. No és un tema de política, sinó d’humanitat. Ningú amb un mínim de sentit comú pot entendre com en uns moments en què la crisi econòmica sacseja amb duresa a tantes i tantes famílies el nombre de beques de menjador es redueixi i els impagaments de la Generalitat augmentin.

Els socialistes estem disposats a redreçar aquesta situació tan indecent. Per això tornem a emplaçar al Govern i a tots els grups parlamentaris a assolir un acord de país que garanteixi tres qüestions bàsiques. Primer, que tots els nens mengin i tinguin garantits tres àpats al dia. Segon, el pagament del deute de la Generalitat en concepte de beques de menjador i que no es perdi ni una prestació més. Tercer, l’establiment d’una targeta de compra per tal que les famílies puguin adquirir un paquet d’aliments bàsics que garanteixin una vida amb unes mínimes condicions de dignitat, tal com es mereixen.


Senyor Mas, si com a país som incapaços d’assolir un acord de mínims tan elemental no té sentit seguir marejant de perdiu amb les “estructures d’Estat” que han de solucionar tots els problemes, ni culpar de tots els nostres mals a “Madrit”. Parlar tot el dia de la llibertat de Catalunya i retallar en beques de menjador és un insult i un menyspreu als catalans, especialment a aquells que, per culpa de la crisi i de les retallades, tan sols mengen un plat d’arròs al dia. La llibertat sense igualtat i sense solidaritat és menys llibertat, tant sols és demagògia i populisme.  

Article d'opinió de Josep Masdeu publicat al Diari de Tarragona 

dijous, 27 de juny del 2013

MARIA JESÚS SEQUERA: “AL BAIX PENEDÈS TENIM UNES 1.700 FAMÍLIES SENSE CAP INGRÉS ECONÒMIC MENSUAL I AIXÒ ÉS INTOLERABLE”



“La combinació de crisi econòmica i de retallades dels Governs de CiU i PP està condemnant a moltes famílies a la pobresa. Aquí al Baix Penedès, tenim 12.000 persones desocupades i unes 1.700 famílies amb tots els membres a l’atur, sense cobrar cap prestació o subsidi que els permeti viure amb dignitat”, així ho ha denunciat avui la senadora socialista, Maria Jesús Sequera, qui també ha explicat les propostes socialistes per redreçar aquesta situació.

“La situació d’autèntica emergència social que vivim a la comarca i al conjunt del país exigeix respostes immediates i urgents.” Per la senadora de l’Entesa aquesta acció urgent de la Generalitat hauria de garantir “menjar, casa i una ingressos mínims per a tothom.”

Especialment rellevant és garantir una alimentació nutricional bàsica a tots els infants. “Al Baix Penedès les famílies, les escoles, els ajuntaments i el Consell Comarcal han hagut de fer un esforç addicional per garantir les beques de menjador a les aules ja que la Generalitat no paga en que deu per aquest concepte. A les comarques tarragonines aquest deute ja supera els 4 milions d’euros.”

Maria Jesús Sequera ha explicat que el PSC ha emplaçat als grups que donen suport al Govern, CiU i ERC, ha assolir un gran pacte per garantir que tots els infants tinguin tres àpats al dia, que el Govern pagui el deute que té en concepte de beques menjador i que les famílies més necessitades puguin disposar d’una “targeta de compra” per garantir que totes les famílies puguin disposar d’un paquet d’aliments bàsic.

“Els socialistes també volem posar punt i final al drama dels desnonaments que es viu al carrer. Per això proposem l’expropiació temporal d’habitatges en processos de desnonament hipotecari. També defensem la recuperació de les ajudes al lloguer suprimides per CiU i PP.”

En tercer lloc, els socialistes defensem que els 101.000 habitants de la comarca tinguin garantits per l’Administració uns ingressos mínims que evitin que caiguin en la pobresa i l’exclusió. “En aquest sentit, donem ple suport a la iniciativa popular per aprovar una renda garantida ciutadana que permeti a aquestes 1.700 famílies de la comarca viure amb les condicions de dignitat material que es mereixen.”


Sequera ha conclòs afirmant que totes aquestes iniciatives “són perfectament realitzables si hi ha la voluntat política de fer-ho. Els socialistes no podem romandre callats, alimentant debats estèrils que no porten enlloc, mentre milers de ciutadans estan abandonats a la seva sort, patint de ple els efectes de la crisi econòmica. Per això tornem a estendre la ma per assolir aquest acord de mínims a la comarca i al conjunt del país.” 

COMPTE AMB ELS IDUS!



A la època romana alguns dies concrets del calendari tenien nom propi doncs eren jornades en les que s’auguraven bones noticies. Els idus, per exemple, eren els dies tretze de cada mes, excepte els de març, maig, juliol i octubre que es celebraven el dia quinze. De entre tots destacava, especialment, el conegut com “idus de març” que feia referència al dia 15 del mes Martius, dedicat a Mart divinitat de la guerra. Altres dates amb denominació pròpia del calendari romà eren les calendes (el primer dia de cada mes) o les nones (el cinquè dia de cada mes, amb alguna excepció que ho feia coincidir amb el setè dia).

Shakespeare, a la seva obra Juli Cèsar, va fer famosa la frase “cuida’t dels idus de març!”, un advertiment que segons Plutarc va rebre l’emperador romà Juli Cèsar  per part d’un vident poc abans de ser assassinat. Aquest emperador, investit amb el títol de “perpetu i pontifex maximus” no podia creure que algú escollís aquell idus de març de l’any 44 a.C. (dia 15 del mes martius) per trair-lo. Aquell dia, Juli Cèsar es va apropar al vident i fent riota dels mals auguris li va dir “els idus de març ja han arribat” a la qual cosa el vident li va respondre “sí, però encara no han acabat”. Poc desprès, Juli Cèsar moria apunyalat víctima d’una conspiració protagonitzada per un grup de senadors que havent-li permès ser dictador l’acusaven de voler ser rei i acabar amb la República de Roma. Sota l’estàtua de Pompeu, Marc Juni Brutus va ser l’executor material del magnicidi que deixà per la història la frase “tu també, Brutus, fill meu?”. Des de llavors, la referència als idus ha incorporat un doble sentit que és el de tenir compte o cuidar-se dels mals presagis.

Les enquestes que fa el CEO no és que siguin, precisament, un paradigma de fiabilitat, rectitud i encerts, però alguna cosa indiquen. El darrer pronòstic, l’hem conegut la setmana passada, vaticina una hipotètica victòria d’ERC en unes eleccions catalanes que passaria dels 21 diputats actuals a gairebé 40. Per altra banda, CIU patiria una davallada al passar de 50 a un màxim de 37. La resta de partits presents al Parlament experimenten petites variacions que els fan pujar o baixar lleugerament.

Des de la sortida d’Oriol Pujol de la primera línia de la política el passat 19 de març (els idus) la deriva cap a les roques de la nau del govern de CIU és imparable. Un govern feble, aïllat de la realitat, agònic, contradictori segons el moment, que ni tan sols ha estat capaç d’elaborar uns pressupostos i, a més, presoner de l’ambigüitat calculada d’un Junqueras, al capdavant d’ERC, que experimenta amb el cinisme de donar suport i a l’hora ser oposició del propi Govern, una estratègia demagògica i oportunista que, de moment, segons el CEO li dóna una rendibilitat màxima.

Oriol Pujol era el pal de paller que garantia la consistència real i simbòlica de CDC i dels seus postulats sobiranistes davant els seus votants. Francesc Homs, el seu successor, malgrat utilitzar els mateixos marcs lingüístics i una dialèctica més provocadora i desafiant, no té la solvència ni mereix la mateixa confiança que el fill del “jefe”.

Però aquesta situació de manca de lideratge és, precisament, la millor conjuntura possible per un Artur Mas que patia l’estrès de la pressió de sentir l’alè del dofí de Pujol pare al seu clatell.  Enteses així les coses, l’horitzó polític personal de Mas s’ha simplificat de manera important. Avui, més que ahir, Mas està convençut que quan més tard siguin les noves eleccions millor. En aquest sentit, agafa consistència el seu hipotètic plantejament de fer-les coincidir amb les municipals i tornar-se a presentar, argumentant que no ha aconseguit el sobiranisme i és l’únic amb possibilitats de tornar-ho a intentar. A més, també seria una estratègia útil per guanyar temps i esperar a veure si els casos de corrupció (cas Palau, cas ITV, etc) escampen i l’economia millora.

Seria també desitjable, que a la vista del resultats del CEO, Mas prengués consciència d’un dels drames més grans de Catalunya: la sobrevaloració i sobreexposició mediàtica que rep ERC per part dels mitjans públics oficials de la Corporació Catalana. Per aquest motiu i no per cap altre, ERC no permetrà mai una reducció de TV3. No es pot permetre prescindir de l’eina més útil i indispensable per mantenir i engrandir la divisió i fractura del nostre país entre bons i dolents, és a dir, entre independentistes i els que no ho són. Està clar, que la perversitat d’aquesta estratègia de fractura i de plantejaments radicals i maximalistes afavoreix molt més les expectatives de vot d’ERC que de CDC.

A la vista de la situació, la meva opinió és que la nau que ens havia de portar a Ítaca està obligada a corregir el rumb i buscar un port de refugi on intentar reparar les nombroses vies d’aigua que se li han fet per tot arreu. Està clar que Mas s’assembla poc amb Ulisses. Ell no és un guerrer antic ni és fill de cap déu invulnerable, ni comparteix el mite romàntic que Kazatzakis va construir d’un navegant que sobreviu a naufragis, monstres i cants de sirenes.


Per si de cas, compte amb els idus, siguin els de març o els de qualsevol altre mes de l’any.

Article d'opinió de Josep Maria Bonet publicat al setmanari Noticiestgn 

dimarts, 25 de juny del 2013

DOBLE RASERO EN CUNIT DEL GOBIERNO DE CIU




Vivimos tiempos difíciles y nuevos para la mayoría de nosotros, situaciones que nunca habíamos vivido. Hoy resurgen, cada día con más fuerza, necesidades y carencias que creíamos superadas y que sufrían una pequeña parte de la población, a la que nuestra sociedad ni había sido capaz de integrar ni había sabido borrar de la marginalidad.
Esta situación actual es, sin duda, la peor que hemos vivido en los últimos sesenta años. Las personas no sólo necesitamos un soporte económico, también social y emocional. Mientras tuvimos bonanza económicasostuvimos el sistema sin cuestionarlo y hoy, que no nos sostenemos, el sistema nos da la espalda con la consabida justificación de que NO HAY DINERO.
La ceguera de los que nos gobiernan merece un estudio a fondo. En Cunit tenemos un tejido asociativo denso que siempre había estado soportado por el Ayuntamiento y abierto a la participación. Ahora ese tejido asociativo ha pasado a estar desamparado por el Ayuntamiento y ha acusado recibo de las delegaciones de un gobierno que se ha desentendido del liderazgo de las actuaciones de la sociedad civil. Un gobierno que ha dejado de forma arbitraria en manos de la ciudadanía y sin ninguna implicación institucional, actividades festivas, talleres lúdicos y deportivos en los centros cívicos, la radio, el baloncesto, el fútbol, talleres en la oficina de turismo o la biblioteca….etc. Actividades que conforman un aspecto vital en nuestro desarrollo personal y relacional.
Resulta que ahora algunas de estas actividades se han delegado en asociaciones o personas físicas (bajo la figura del voluntario) que las desarrollan en equipamientos municipales, donde los monitores, profesores o similares cobran por su trabajo, pero en negro. Si, suena mal pero este gobierno no procura por crear puestos de trabajo, no. El pago bajo conceptos como transporte, desplazamientos o similares es fomentado y permitido.

Con un agravante más, depende quienes se muestran voluntarios para trabajar por Cunit, son enmarcados o no en una fórmula pseudolegal que les permite la acción.

Article d'opinió de Manuela Calderón publicat al Diari de Tarragona i Més Tarragona 

AMB EL GOVERN DEL PP 530 TARRAGONINS HAN PERDUT LES AJUDES DE SUBSIDIACIÓ DE PRÉSTECS HIPOTECARIS



Segons ha denunciat aquest dimarts el diputat socialista Joan Ruiz, “amb el Govern del PP 530 tarragonins han deixat de percebre les ajudes de subsidiació de préstecs hipotecaris per la compra d’un habitatge de protecció oficial.”

Així, d’acord amb les darreres dades oficials el nombre de beneficiaris d’aquestes ajudes a la província de Tarragona han davallat dels 1.130 que hi havia a finals de 2011 (quan Rajoy va ser investit president del Govern) a tan sols 600 a data 1 de febrer d’enguany. “És a dir, un descens de quasi la meitat de beneficiaris en tan sols un any i mig.”

Joan Ruiz ha alertat que, a més, els tarragonins que tenen sol·licitada aquesta prestació no la rebran per l’eliminació d’aquesta ajuda per part del Govern del PP i que aquells que encara la perceben la perdran quan sol·licitin una prorroga. “Veiem, doncs, com el PP continua fidel al seu estil de carregar el pes de la crisi sobre les classes populars mentre els grans evasors es beneficien d’una amnistia fiscal feta a mida dels seus interessos.”

“Lluny d’evitar els desnonaments i donar oxigen als milers d’afectats pel problema de l’habitatge el Govern de Rajoy es dedica a agreujar les dificultats que tenen molts ciutadans a l’hora de poder pagar les seves hipoteques suprimint ajudes com aquesta que beneficiaven, especialment, les famílies amb rendes baixes.”

El diputat tarragoní ha contraposat aquesta decisió del PP amb l’acció política del Govern socialista “que va instaurar aquestes ajudes que s’atorgaven durant deu anys amb uns imports mensuals de 100 a 150 euros que ajudaven a fer front al pagaments dels préstecs hipotecaris. En cop va esclatar amb tota la seva virulència la crisi econòmica el Govern socialista va allargar les prorrogues d’aquesta ajuda fins als 15 anys. Doncs bé, el PP ha fet tot el contrari i s’ha carregat a cop de decret-llei unes ajudes que moltes famílies necessiten com l’aire que respiren.”


“Per desgràcia els ciutadans ja estem acostumats a la supressió per part del Govern de Rajoy de les prestacions més bàsiques, com la Renda Bàsica d’Emancipació o les beques d’estudis, i també estem acostumats al silenci dels dirigents del PP a Tarragona que sobre aquestes qüestions no diuen ni una paraula”, ha emfatitzat el diputat socialista.      

divendres, 21 de juny del 2013

EL PP I TARRAGONA



Amb el lema “súmate al cambio” el PP va guanyar per majoria absoluta les eleccions legislatives del 2011. Eren els temps en què els dirigents del PP (també els de Tarragona) afirmaven alegrement que l’únic problema que tenia Espanya es deia Zapatero i que amb el PP baixaria automàticament la prima de risc i es generaria riquesa, “porque si algo sabe el PP es crear ocupación y puestos de trabajo” (Alejandro Fernández dixit.)

Camí dels dos anys d’aquesta cita amb les urnes la realitat no pot ser més decebedora. L’atur a la província de Tarragona, que quan Rajoy va ser investit president del Govern se situava per sota del llindar de les 90.000 persones ja ha superat la xifra dels 120.000 aturats, segons les darreres dades oficials. En aquests quasi dos anys les coses han anat a pitjor per a la immensa majoria de ciutadans que han vist com no només no s’han creat nous llocs de treball sinó que s’han apujat els impostos (tret de les rendes més altes que han estat obsequiades amb una amnistia fiscal a mida). El PP en aquests menys de dos anys ha incomplet totes i cadascunes de les seves promeses electorals fins al punt de desenvolupar una mena de llenguatge críptic consistent en fer exactament el contrari del que comprometen a no fer (amb alguns exemples curiosos, per exemple, quan Rajoy va assegurar que no pensava tocar les pensions un mitjà de comunicació proper a “la derecha liberal” va titular l’endemà: “los pensionistas ya pueden empezar a temblar”.)  

No sembla un escenari com per treure pit, no. Vet aquí, doncs, la sorpresa majúscula que em va produir llegir ahir un article del regidor del PP per Tarragona, Josep Acero, en el que aquest es dedica a donar lliçons de moralitat política a “la izquierda.” Lluny de donar explicacions sobre aquests incompliments del PP o sobre com s’han produït amb Rajoy situacions tan poc edificants que semblen el guió d’una pel.lícula de Cantinflas, però en cutre, com el cas Bárcenas, el senyor Acero acusa l’esquerra de “pancartista”.

Diu el regidor del PP que ha arribat l’hora de donar la cara i “de ponerse a trabajar”. Excel·lent idea. Humilment suggerim que transmeti aquesta reflexió al seu cap de files, Alejandro Fernández, diputat també del PP per Tarragona al Congrés, que no només ha demostrat una absoluta ineficàcia en la seva tasca com a diputat en defensa dels interessos tarragonins sinó que s’ha permès el menyspreu addicional de no donar compte enguany de les inversions de l’Estat a Tarragona (fet inèdit en democràcia). Després de fer el ridícul el primer any en què va qualificar com a “buena notícia” uns comptes que suposaven una desinversió de l’Estat a Tarragona, el que li va valer la reprovació de tota la societat tarragonina, el senyor Fernández ha decidit ara especialitzar-se en parlar del nom de les coses enlloc d’adreçar-se als treballadors, als joves, als pensionistes, als aturats i a les dones, víctimes tots de les polítiques del PP.

Es felicita el senyor Acero “por los 50.000 jovenes que han encontrado un empleo por las políticas de Rajoy”. Ni Alícia al país de les meravelles aconseguiria igualar aquesta afirmació! Amb un 57% d’atur juvenil reconegut pel mateix ministre d’economia i amb la taxa d’atur entre els joves més alta de la Unió Europea, posar la creació d’ocupació entre el jovent com a exemple d’eficàcia supera el llindar de la gosadia. No crec que els joves tarragonins que estan llegint aquestes línies comparteixen l’entusiasme del senyor Acero per “la gestión brillante de Mariano Rajoy.”

Més aviat aquests joves recordaran que el Govern socialista va impulsar ajudes al lloguer -la Renta Bàsica d’Emancipació- que van comportar que milers de joves de les nostres comarques rebessin 210 euros mensuals que els permetien accedir al lloguer d’un pis i emancipar-se dels pares i que el Govern del PP, en una magnífica demostració de les seves intencions reals, va ser el primer que va suprimir un cop instal·lat Rajoy a la Moncloa. Obvia el senyor Acero que aquest petit detall ha tingut com a conseqüència que un de cada deu joves tarragonins han hagut de tornar a viure a la casa dels seus pares.  

Però per ser justos, una de les coses que afirma el senyor Acero sí que és veritat. Deia ahir el regidor del PP que “las hemerotecas las carga el diablo y suelen ponernos a cada uno en su sitio.” Penso que el senyor Acero té tota la raó. Per això li recordo el titular de l’entrevista electoral del cap de llista del PP per Tarragona, senyor Alejandro Fernández, de les passades eleccions legislatives. Deia el senyor Fernández, literalment, el següent: “con el gobierno del PP bajarán los impuestos y se crearán más puestos de trabajo.” Anava a escriure “nótese la ironia”, però crec que no cal.
    

Article d'opinió de Marc Líria publicat al Diari de Tarragona 

dijous, 20 de juny del 2013

EL PSC DENUNCIA QUE LA GENERALITAT DEU MÉS DE 4 MILIONS D’EUROS EN BEQUES DE MENJADOR I TRANSPORT ESCOLAR A LES COMARQUES TARRAGONINES



El secretari de política municipal de la Federació del PSC del Camp de Tarragona, Josep Masdeu, ha denunciat aquest dijous que “la Generalitat deu més de 4 milions d’euros en concepte de beques de menjador i de transport escolar a les comarques del Camp de Tarragona. Només a la comarca del Tarragonès aquest deute ascendeix de 1,9 milions d’euros i no ha parat de créixer en els darrers mesos.”

Josep Masdeu també ha explicat que en el conjunt de Catalunya, segons ha reconegut la mateixa consellera Rigau, aquest deute ja s’eleva per sobre dels 35 milions d’euros. En resposta a una pregunta formulada pel grup socialista al Parlament, la consellera va afirmar que encara es deu el 65% dels imports corresponents al període comprès entre el setembre de 2012 i el març de 2013.

“Els impagaments de la Generalitat suposen un risc real per a la salut de molts infants. Cal tenir en compte que diverses entitats del tercer sector han denunciat casos de malnutrició infantil a diverses escoles del país. L’únic que està aconseguint el Govern d’Artur Mas és que els ajuntaments, els consells comarcals, les escoles i les mateixes famílies estiguin assumint un sobrecost econòmic per aquest servei essencial en el dia a dia escolar.”

Masdeu ha denunciat que “mentre s’aproven retallades dràstiques en els impostos del joc a Catalunya es carrega el pes de la crisi en les famílies, moltes de les quals ja tenen gravíssims problemes per arribar a final de mes, i en la comunitat escolar i educativa, subjecte i víctima des del minut 0 de les retallades del Govern de CiU.”

Des del PSC s’ha tornat a emplaçar a CiU i als seus socis d’ERC a assolir un gran acord de país per aconseguir que tots els nens catalans tinguin garantides les seves necessitats alimentàries bàsiques.

“El mateix Govern reconeix que un 24% dels infants catalans viuen en famílies amb paràmetres de pobresa. Això vol dir que ara, a les portes de l’estiu, quan acaben els col·legis hi haurà nens que no tindran garantit ni un àpat al dia. Els socialistes defensem que cap nen se’n vagi a dormir sense sopar per això hem emplaçat al Govern a garantir tres àpats al dia als infants en risc de pobresa, la reforma de les beques de menjador i l’establiment d’una targeta de compra per tal que les famílies puguin adquirir un paquet d’aliments bàsics que garanteixin una vida amb unes mínimes condicions de dignitat.”


“La situació d’emergència social que viu a Catalunya exigeix respostes immediates i urgents a la situació dramàtica que viuen molts ciutadans. Aquestes persones no poden esperar perquè tenen necessitats ARA. Perdre el temps amb consells assessors que no porten enlloc i no resoldre una alimentació i uns ingressos bàsics per a tothom és un error mortal que el país no es pot permetre”, ha emfatitzat Josep Masdeu. 

dimecres, 19 de juny del 2013

LA JSC DE TARRAGONA ALERTA QUE MÉS DE 1.000 ESTUDIANTS DE LA URV ES PODEN QUEDAR SENSE BECA EL CURS VINENT PER CULPA DE LES RETALLADES DE WERT



El primer secretari de la JSC de Tarragona, Eloi Menasanch, ha alertat avui que les retallades en beques impulsades pel Govern del PP poden comportar que el curs vinent més de 1.000 estudiants de la Universitat Rovira i Virgili es quedin sense beca.

“El mateix ministre Wert ha suggerit, en seu parlamentària, una reducció de 300 milions d’euros en el sistema públic de beques que es prepara en el reial decret sobre beques que el Govern de Rajoy vol aprovar aquest estiu. No vull ni imaginar-me l’efecte devastador que això provocarà el curs vinent pel que fa al futur de milers d’estudiants universitaris! Per exemple, un estudi de dues universitats espanyoles assenyala que 85.000 universitaris es quedaran sense beca si les pretensions de Wert tiren endavant.”

Des de la JSC s’adverteix que aquesta retallada de beques se suma a l’augment exponencial de les matrícules i taxes universitàries endegat, en aquest cas, pel Govern de CiU a la Generalitat. “CiU i PP van camí d’aconseguir el seu somni d’una societat dual, on el segment més ric de la població pugui pagar-se els estudis universitaris mentre els fills de les classes populars i treballadores quedin al marge de l’accés als estudis superiors.”

“El senyor Wert hauria de ser receptiu a la reivindicació unànime de la comunitat educativa que exigeix la seva dimissió. És totalment impresentable que en uns moments en què la taxa d’atur juvenil supera el 57%, al mateix temps, se suprimeixin beques i s’augmenti el preu dels estudis universitaris i de la Formació Professional.”

Eloi Menasanch ha recordat que durant aquest curs 35.000 estudiants universitaris en el conjunt de l’Estat ja han perdut la seva beca d’estudis. De fet, el mateix ministeri reconeix que s’ha reduït el pressupost destinat a beques en 110 milions d’euros.

La veritat és que hi ha afirmacions que resumeixen a la perfecció el que acabo de dir. En aquest sentit, només cal recordar les recents declaracions del mateix Wert en les què aquest afirmava que “en els darrers anys s’ha produït una extensió i generalització de l’educació universitària al nostre país i s’ha incrementat la despesa en beques i ajudes a l’estudi. Si convertim en diners el que suposa aquesta taxa d’abandonament vol dir que estem tirant uns tres mil milions d’euros.” Així, tal qual.


Finalment, la JSC ha afirmat que demanarà al grup socialista al Congrés que pregunti quin ha estat l’impacte d’aquesta retallada de beques en el sistema educatiu de les comarques tarragonines.

dimarts, 18 de juny del 2013

EL PSC PRESENTA AL PARLAMENT UNA BATERIA DE PREGUNTES AL GOVERN SOBRE EL PROJECTE DE BCN WORLD



El diputat socialista per Tarragona, Xavier Sabaté, ha entrat aquest matí al registre del Parlament una bateria de preguntes al Govern en relació al projecte de BCN World.

En aquest sentit, Xavier Sabaté ha afirmat que “el primer que volem deixar clar els socialistes és que estem a favor d’una inversió que suposarà una generació molt important de nous llocs de treball i de riquesa pel nostre territori. Ara bé, un cop dit això hi ha aspectes que es van coneixent, que difereixen del projecte original, que no ens acaben d’agradar. Per exemple, del projecte actual ha desaparegut tot allò relacionat amb l’smart city, les noves tecnologies i les energies renovables i ara tan sols sentim a parlar de joc, de rebaixa d’impostos i de possible addicció al joc compulsiu, la qual cosa significa l’absència de turisme sa i de qualitat.”

Així, Sabaté vol saber si, a banda de les previsions pel que fa al sistema de comunicacions, a l’aigua o a l’energia “que encara no coneixem”, també s’està estudiant l’evolució d’altres complexos similars a l’estranger, les repercussions en les ludopaties, els possibles fluxos de blanqueig de capitals i els suïcidis.

En la mateixa línia, el diputat tarragoní ha afirmat que “rebaixar impostos a empreses i a persones multimilionàries és immoral en els moments que estem vivint en què tantes famílies estan passat greus dificultats per arribar a final de mes per culpa de la crisi econòmica.”

Així mateix, permetre jugar a crèdit és incitar a jugar més enllà dels límits que fins ara es consideraven com a tolerables i pot facilitar el desenvolupament de ludopaties i d’addiccions “que són l’antítesi dels valors que els socialistes volem per al nostre país i per als nostres nois i noies.”

Una altra pregunta planteja a la Generalitat “si el projecte de BCN World, tal com està derivant, és compatible amb el turisme familiar que promou la Costa Daurada.”


“El nostre territori mereix un model econòmic que confiï en altres possibilitats de més alçada i no en el foment de les addicions i altres conseqüències que es donen a tots els complexos similars existents a altres països. Precisament per això volem que la Generalitat ens expliqui quin és realment el projecte que se’n derivarà tenint en compte les diferències ja existents entre les darreres informacions i el projecte original que es va presentar”, ha reblat el diputat socialista.

EL PSC PRESENTA 760 PREGUNTES AL PARLAMENT PER CONÈIXER EL DEUTE REAL DE LA GENERALITAT AMB ELS AJUNTAMENTS TARRAGONINS



La diputada socialista per Tarragona, Núria Segú, ha donat a conèixer aquest dimarts que el grup del PSC ha presentat un total de 760 preguntes al Parlament per conèixer el deute real de la Generalitat amb els ajuntaments tarragonins.

Segons ha explicat la diputada vallenca, “volem conèixer el deute que té hores d’ara la Generalitat amb cadascun dels 190 ajuntaments i entitats municipals descentralitzades de la demarcació de Tarragona. Així mateix, volem saber quin és el calendari previst pel Govern pel que fa al pagament d’aquest deute i les inversions acordades amb els municipis que depenen d’aquests recursos econòmics que ha d’aportar la Generalitat.”

“Sense risc a exagerar crec que la situació que viuen molts ajuntaments tarragonins és d’asfíxia econòmica real per culpa dels incompliments i deutes de la Generalitat. Segons les nostres estimacions el volum del deute del Govern amb els ajuntaments de la demarcació ja supera els 110 milions d’euros. Això situa als municipis en una situació límit que exigeix una rectificació.”

En aquest sentit, el primer que cal és conèixer realment quina és la dimensió d’aquest deute per poder actuar en conseqüència. “No pot ser que el Govern es negui a quantificar el volum d’aquest deute quan hi ha mocions aprovades pel Parlament que van en aquesta direcció. És inexplicable i és un menyspreu intolerable als ajuntaments d’aquest país que són l’administració més propera als ciutadans i la que rep de ple l’impacte de la crisi econòmica.”

Núria Segú ha recordat que el pagament d’aquest deute és imprescindible per donar continuïtat a serveis municipals essencials com les beques de menjador, les ajudes a la dependència, els programes de formació ocupacional i les escoles bressol municipals.


“CiU no pot exigir al Govern central que pagui el deute que té amb la Generalitat i, al mateix temps, donar l’esquena i obviar el deute del Govern català amb els ajuntaments del país. Per tant, confiem que el Govern del senyor Mas farà pública la quantia d’aquest deute i presentarà un calendari per al seu pagament”, ha conclòs la diputada socialista.     

dilluns, 17 de juny del 2013

EL PSC DENUNCIA UNA DAVALLADA D’UN 20% DE LES INVERSIONS D’ADIF A LA PROVÍNCIA DE TARRAGONA EN ELS P.G.E. DEL 2012



La senadora socialista per Tarragona, Maria Jesús Sequera, ha denunciat aquest dilluns una davallada d’un 20% de les inversions d’ADIF a la província de Tarragona entre el que estava consignat en els pressupostes generals de l’Estat per al 2012 i el que s’ha executat realment.

Així, segons dades del mateix ministeri de Foment, la inversió prevista en els pressupostos pel que fa a inversions ferroviàries a la província de Tarragona era de 48.544.000 euros i la inversió real un cop executat el pressupost ha estat de 38.815.000 euros, o sigui un 20% menys del que estava previst.

Maria Jesús Sequera ha recordat que el mateix cap de files del PP per Tarragona, Alejandro Fernández, en presentar aquests pressupostos va afirmar literalment que el Corredor del Mediterrani era una “prioritat” per al Govern del PP. “Doncs bé, a l’hora de la veritat aquesta “prioritat” del PP i del senyor Fernández s’ha traduït en un descens de les inversions del Corredor a la província de Tarragona d’un 18,3%, ja que finalment tan sols s’han executats inversions per un valor de 36.993.000 d’euros dels 45.300.000 d’euros que es van anunciar a bombo i plateret.”

“La veritat és que les mateixes dades posen de relleu la desinversió del Govern de Rajoy a Tarragona. Per exemple, en aquests mateixos pressupostos la inversió ferroviària executada a la província de Barcelona ha estat de 266 milions d’euros, mentre que la província de Girona (amb una població total similar a la nostra) ha assolit una inversió d’ADIF de 152 milions d’euros, és a dir quasi quatre vegades més que la província de Tarragona!”   

La senadora socialista ha afirmat que “tenint en compte aquesta realitat tangible es torna a demostrar que el presumpte “tarragonisme” del PP es queda en l’àmbit de les paraules, a l’hora de transformar aquest “tarragonisme” en fets el senyor Fernández i el PP es queden afònics.”

Així, a banda de les partides destinades al Corredor tan sols trobem partides mínimes destinades a estacions, telecomunicacions, energia, enginyeria i modernització d’estacions, totes inferiors al milió d’euros.  


“És una vergonya. El PP ni tan sols és capaç de garantir les execucions de les inversions que presenta als pressupostos. Potser per això, per evitar-se mals tràngols i passar un mal moment, el senyor Fernández i els diputats del PP de Tarragona han decidit no tornar a presentar i donar compte dels pressupostos al territori que afirmen representar, un fet inèdit en democràcia. En fi...”, ha afirmat la senadora socialista.    

divendres, 14 de juny del 2013

JOSEP MARIA RECASENS: O TEMPORA!



L’alcalde Ballesteros ens recordava en el teu comiat, que sempre ens empenyies a llegir els clàssics. És cert, ens recomanaves, entre altres coses, la col.lecció de la Bernat Metge fins que me la vaig comprar sencera. Doncs he buscat el llibre de Ciceró. Volia començar aquest article amb la frase que usà contra Verres però també emprà al seu primer discurs contra Catilina perquè voli saber exactament en quin context va pronunciar “O tempora, o mores ¡ “ No m’hauries perdonat una cita equivocada. Segur que a tu no t’hauria calgut mirar-ho. És just al començament, quan li etziba que tothom ja coneixia la seva conjuració i les gravíssimes conseqüències que estava comportant per a Roma fins al punt que podia suposar la destrucció de la República.

Doncs la frase va de meravella aplicada a la teva figura. Quins temps, quins costums ¡¡. Tothom destaca ara la teva honestedat i la teva austeritat. Fins i tot els qui et varen fer fora de l’alcaldia amb una moció de censura quan criticaven que fossis precisament massa auster. Quins temps, Josep Maria, en què la teva figura pren més volada que mai i ho fa per allò que va significar el teu final polític.

Austeritat i honestedat, sí, però moltes altres qualitats que es podrien resumir en una: passió per tot allò en què et vares comprometre que no va ser poc. Perquè senties el deure ètic de contribuir a qualsevol causa o activitat, elevada o no tant: l’arqueologia, la música, la filologia i la cultura en general; però també l’esport o els castells eren motius d’ habitual conversa amb arguments fonamentats i basats en el rigor.

I naturalment, la qualitat d’historiador que seria una gosadia per la meva part lloar-te’n els mèrits. La URV va fer un acte de justícia en atorgar-te l’Honoris Causa fa dos anys i el Doctor Lluís Navarro ho va deixar ben clar quan va dir aquell dia “ la ciutat de Tarragona té en la ploma de Josep Maria Recasens el seu estudiós més reconegut, en amplitud i en profunditat. Els diferents treballs dedicats a Tarragona, sense perdre el rigor històric, respiren l’amor de l’autor per la seva ciutat.” El teu objectiu ha estat ajudar a entendre i estimar la ciutat de Tarragona a través de la història des dels seus orígens però també analitzant problemes concrets que vas considerar rellevants com l’aigua, les vies de comunicació, la funesta importància de les guerres, la propietat o l’economia .

I he deixat per al final, la política que durant dotze anys de la teva vida vas viure en primer pla. Socialisme, catalanisme, humanisme. També aquí passió, infinita passió que vas abocar a Tarragona i sobretot a la gent de Tarragona ( de l’accepció clàssica de gens, eh Josep Maria ?, de clan naturalment tarragoní ). I tenint sempre present que el combat polític és tasca d’equip. No oblidaré mai sis anys de reunions de grup setmanals ni les ocasions – comptades – en què vas acabar dient: “ no és la meva opinió però accepto la decisió de la majoria “

Hem après molt de tu però aquells que ens considerem fills polítics teus portem l’empremta que la política sense passió, sense com-passió, és a dir, sense la capacitat i la voluntat de patir per i amb els altres no val la pena, és simple gestió, més val no dedicar-s’hi. I això només ho entenies i vas fer que ho entenguéssim nosaltres amb tu, només ho podem viure des dels valors de l’esquerra, de transformació i per la justícia social.

Austeritat, honestedat, lluita contra les desigualtats, per una Catalunya de tots, al servei de tots i no d’uns quants, rigor, predicant amb l’exemple els valors que avui tant trobem a faltar. O tempora, o mores. Quins temps, quins costums, Josep Maria.

No és un tòpic dir que els grans personatges no moren mai. És molt cert en el teu cas. Persones com tu ens reconcilieu amb la nostra miserable condició perquè l’enalteixen i ens enalteixen a tots una mica.

Article d'opinió de Xavier Sabaté publicat avui al Més Tarragona 

VOLEM VIURE AMB DIGNITAT!



Aquesta setmana jo mateixa com a diputada al Parlament he presentat a Tarragona la campanya del PSC “volem viure amb dignitat”. Què pretén aquesta campanya? Doncs fer una crida per a establir tres  línies vermelles, tres condicions  mínimes a Catalunya que garanteixin un mínim de benestar material a tots els catalans i catalanes. Aquí i ara això és possible si hi ha voluntat política per dur-ho a terme.

Sovint es crítica que diguem-ne, al carrer, hi ha  uns problemes mentre “els polítics” es dediquen a parlar de les transicions pàtries i del sexe dels àngels, per tant seré extraordinàriament clara en l’obligació que entenc té el govern i la societat, tenim en aquests moments de greu crisi econòmica: menjar, un sostre i un ingrés mínim per a totes les famílies catalanes.

Primer, ningú sense aliments. Tots els nens i nenes  tenen dret a  una alimentació adequada. Diverses associacions del tercer sector han alertat de casos de malnutrició infantil a escoles del país. És això acceptable a la Catalunya del segle XXI? Mai! Per això els socialistes demanem garantir tres àpats al dia als infants en risc, per aconseguir-ho proposem: una reforma de les beques de menjador i l’establiment d’una “targeta de compra” per garantir l’adquisició d’aliments bàsics a totes les famílies.

Segon, ningú sense llar. El dret a l’habitatge està recollit a la Constitució i a l’Estatut però, tot i això, el drama dels desnonaments es tradueix aquí a Tarragona en 500 famílies, durant l’any passat, que es van quedar al carrer, abandonades a la seva sort, sense un lloc on poder viure amb dignitat. Cal posar punt i final a aquest drama social per això proposem mesures excepcionals com l’expropiació temporal d’habitatges en processos de desnonament hipotecari i el foment del lloguer particularment de pisos buits propietat de bancs i societats immobiliàries.

Tercera línia vermella, ningú sense ingressos. Reivindiquem el dret a subsistir, com aconseguir-ho? Proposem la Reforma de la Renda mínima d’inserció (RMI) i que la Generalitat hi destini el 0’7% del seu pressupost (ara és el 0’2%). Recordeu quan fa uns anys demanàvem que les administracions destinessin el 0’7% dels seus ingressos als països del Tercer món?, avui els socialistes demanem al Govern de la Generalitat que es destini aquest 0’7% als catalans i catalanes que no tenen cap ingrés.  A les comarques tarragonines hi ha més de 10.000 famílies que tenen a tots els seus membres, a tots, a l’atur i que no cobren cap prestació o subsidi. Aquestes famílies necessiten menjar ARA i no poden esperar a les brillants conclusions del Consell Assessor de la Transició Nacional, ni l’arribada de la mítica Ítaca.

Per últim i no per això menys important, els socialistes estem convençuts que el principal problema que té Catalunya no es diu Espanya es diu atur. A les nostres comarques tenim 121.000 aturats, això significa 121.000 drames. Aquests convilatans no podem esperar, no poden esperar  solucions miraculoses a mig termini, necessiten solucions ARA. Solucions al nostre abast com una moratòria d’acomiadaments, una borsa de treball específica per a majors de 50 anys amb bonificacions i incentius per les empreses i plans d’ocupació, formació i requalificació  adreçats als joves.

Vull remarcar que totes aquestes mesures són perfectament realitzables ARA, al marge del debat sobre la transició nacional, dels mercats financers, etc. Per exemple, si la Generalitat recupera l’impost de successions (suprimit per CiU i PP) disposarem dels recursos necessaris per poder pagar el deute que té el Govern en matèria de beques de menjador, només aquí a les comarques tarragonines el deute supera els 4 milions d’euros.


Les persones que estan acusant de ple els efectes de la crisi no poden esperar. No fer res i lamentar-se després no serveix per a res.  

Article d'opinió de Núria Segú publicat al setmanari El Vallenc

dijous, 13 de juny del 2013

LA JSC DE LES COMARQUES TARRAGONINES ENDEGA UNA CAMPANYA PER FOMENTAR LA CASELLA “FINS SOCIALS” DE LA DECLARACIÓ DE LA RENTA



La Joventut Socialista de Catalunya de les comarques tarragonines ha impulsat avui la campanya “Solidaritat, no caritat” que pretén, sobretot a través de les xarxes socials i de les noves tecnologies, fomentar la casella “fins socials” de les declaracions de la renta que efectuen els ciutadans.

Segons Jesica Moya, coordinadora comarcal de la JSC del Tarragonès, “en aquests moments en què la gravíssima crisi econòmica que patim des de fa ja quatre llargs anys continua colpejant amb virulència a la immensa majoria de la societat, però especialment als segments més dèbils, no podem permetre perdre ni un cèntim d’euro d’uns recursos que aniran destinats a programes d’acció social, a desenvolupament i a ajudes a aquells que més ho necessiten.”

La dirigent de la JSC també ha denunciat que mentre el Govern “patriota” d’Artur Mas es passa el dia parlant de Catalunya el seu mateix Govern acumula un deute de 435 milions d’euros amb les entitats del tercer sector, és a dir, aquelles que ajuden més directament a la ciutadania més perjudicada per la crisi econòmica.

“No pot ser que mentre es retallen drets i prestacions socials, no es paga allò que es deu als dependents o les associacions d’ajuda, per exemple, als discapacitats es queden sense subvencions, al mateix temps l’Estat ofereix entre subvencions, rendiments patrimonials i exempcions de tributs més de 10.000 milions d’euros a l’església catòlica. Això sí que és una immoralitat!”

En aquest sentit, Jesica Moya ha recordat que amb el Govern del PP el pressupost de cooperació de l’Estat ha caigut un 54% en els primers pressupostos de Rajoy i un 23,5% addicional en els segons. Així mateix, el pressupost destinat a cooperació de la Generalitat de Catalunya ha davallat de 49 milions d’euros al 2010 a 9 milions d’euros al 2012.


“Els joves som un dels col·lectius més perjudicats per les retallades de CiU i PP. Amb un atur juvenil superior al 57%, amb les taxes i matricules universitàries i de F.P. doblades o triplicades i amb les ajudes al lloguer reduïdes a zero sembla que no se’ns doni cap altra alternativa que marxar del país. Malgrat això no ens resignem i continuarem lluitant per assolir una societat més justa on es garanteixi la igualtat d’oportunitat i on no es doni carta blanca a la jerarquia de l’església catòlica mentre els dependents i els discapacitats es manifesten reivindicant que el Govern els pagui el que, per llei, els deu”, ha reblat la dirigent socialista. 

dimecres, 12 de juny del 2013

EL PSC PRESENTA A TARRAGONA LA CAMPANYA “PERQUÈ VOLEM VIURE AMB DIGNITAT”



La diputada socialista al Parlament per Tarragona, Núria Segú, ha presentat aquest dimecres a Tarragona la campanya del PSC “perquè volem viure amb dignitat”. La campanya vol difondre les propostes socialistes per resoldre la situació d’emergència social que es viu al país i denunciar la inacció i la indiferència del Govern de CiU i dels seus socis d’ERC que han abandonat a la seva sort als col·lectius socials més febles i més afectats per la crisi.

El primer que ha remarcat la diputada vallenca és que “les retallades del Govern en matèria de polítiques socials han fet recaure les ajudes bàsiques als més necessitats en mans dels Ajuntaments (com el de Tarragona que ha augmentat en un 25% les partides destinades a serveis socials) i en les entitats del tercer sector (que han vist reduir-se les consignacions econòmiques provinents de la Generalitat).”

“Els socialistes creiem que hem de prendre mesures ara, ja mateix. Nosaltres fem nostra el lema del Banc d’aliments que diu que “qui té gana, té gana ara.” No podem esperar. I quina resposta els dóna el Govern de CiU? Independència?”

Davant d’aquesta realitat d’emergència nacional Núria Segú ha proposat un gran acord per la dignitat que passa necessàriament per tres línies vermelles que ha resumit en “menjar, casa i uns ingressos mínims garantits.”

Primer, cap tarragoní sense aliments. La diputada vallenca ha denunciat que el deute de la Generalitat en beques de menjador a les comarques tarragonines ja supera els 4 milions d’euros i que un 24% dels infants tarragonins viuen en famílies amb paràmetres de pobresa relativa. “Des del PSC proposem garantir tres àpats al dia als infants en risc, la reforma de les beques de menjador i l’establiment d’una “targeta compra” per garantir que totes les famílies puguin disposar dels aliments bàsics necessaris.”

Segon, cap tarragoní al carrer sense llar. L’any passat es van produir 2.500 desnonaments a la província de Tarragona, dels quals uns 500 van comportar que famílies es quedessin al carrer. “En aquest àmbit els socialistes volem que es modifiqui la llei al dret a l’habitatge de Catalunya, amb mesures excepcionals per protegir les famílies amb risc d’exclusió social com l’expropiació temporal d’habitatges en processos de desnonament hipotecari. També volem recuperar les ajudes al lloguer suprimides per CiU.”

Tercer, cap tarragoní sense uns mínims ingressos garantits. Núria Segú ha alertat que uns 2.500 tarragonins s’han quedat fora de la Renda Mínima d’Inserció degut a les retallades del Govern de CiU. Així mateix, més de 10.000 famílies de la província de Tarragona tenen a tots els seus membres a l’atur, a tots, i no reben cap subsidi o prestació. “La Generalitat podria pagar el que deu als perceptors de la RMI si, per exemple, recupera l’impost de successions i destina el 0,7% del pressupost a tal efecte, enlloc del 0,2% actual. Volem la reforma de la RMI i recolzem la recollida de signatures de la ILP per aprovar una renda garantida ciutadana.”

Finalment, el PSC també proposa un pla de xoc contra l’atur per reduir l’alarmant xifra de 121.000 aturats que tenim a la província. En aquest àmbit, el PSC proposa una moratòria d’acomiadaments, una borsa de treball específica per a majors de 50 anys i plans d’ocupació adreçats als joves i als aturats de llarga durada.


“Es tracta, en definitiva, d’un acord de mínims que es perfectament realitzable si hi ha la voluntat de dur-ho a terme. Aquí i ara les coses poden canviar. La tessitura actual d’autèntica emergència nacional ens obliga a fer-ho. Aquestes desenes de milers de persones del Camp de Tarragona no poden esperar l’arribada a mítiques Itaques”, ha subratllat Núria Segú. 

LA INFÀMIA DE LES RETALLADES EN VIOLÈNCIA DE GÈNERE



Acostant-nos ja al meridià de la legislatura de tots es coneguda l’ànsia retalladora del Govern del PP en matèria de drets, prestacions i serveis socials. Reconvertit en una mena d’Eduardo manostijeras polític, i un cop oblidat i menystingut el programa electoral amb el que el PP es va presentar a les eleccions (recordeu allò de “con el PP más trabajo y menos impuestos”?), Mariano Rajoy i els seus ministres han passat la tisora per tot arreu: beques per als joves, prestacions d’atur per als desocupats, pensions per la gent gran, ajudes destinades als dependents, etc.  

Hi ha, però, unes línies vermelles que divideixen el camp de l’acció política del terreny pervers de la indecència i la indignitat. I una d’aquestes línies vermelles és el que afecta les polítiques de lluita contra la violència de gènere. No és possible retallar aquí ni un cèntim d’euro perquè estem parlant de la vida (i subratllo i remarco, de la vida) de les dones víctimes d’aquesta xacra social.

No és possible per a tothom.... tret del Govern del PP que ha retallat el pressupost destinat a prevenir la violència de gènere en un 30% (el que suposa una 8 milions d’euros de davallada). El mateix president del Govern, senyor Rajoy, no ha dit ni una paraula sobre el tema des de que va arribar a la Moncloa. Però és que la ministre de sanitat fa el mateix! I no és que les dades siguin alarmants sinó que són dramàtiques: durant l’any 2012 un total de 52 dones van morir a mans de les seves parelles o ex-parelles i en els primers cinc mesos d’enguany ja han mort 25 dones.

És aquest drama un tema secundari i prescindible pel Govern del PP? Doncs sembla que sí, atenent a l’actuació de l’executiu de Rajoy. No contents en reduir el pressupost, la nova reforma del codi penal que vol aprovar el Govern desprotegeix a la dona i als seus fills menors i despenalitza o redueix les condemnes dels agressors que poden quedar amb una senzilla multa, sense penes de presó.

O sigui, just el contrari del que va fer el Govern socialista. Durant la passada legislatura es va aprovar la llei integral contra la violència de gènere, es van augmentar els efectius policials destinats a lluitar contra aquesta xacra, es van crear 106 jutjats especialitzats i es van impulsar una sèrie de mesures per ajudes a les dones víctimes de la violència (econòmiques, sanitàries, psicològiques, etc.). Fruït també d’aquesta també major conscienciació com a societat per eradicar aquesta violència masclista el 81% de les sentències dictades per les audiències províncies en relació a casos de violència de gènere van ser condemnatòries.  

Doncs també en aquest àmbit de la lluita contra la violència de gènere, amb el PP, hem anem com els crancs, cap enrera i a marxes forçades.

Les mateixes dades ho demostren. Des de que Rajoy és president del Govern les mesures de protecció s’han reduït en 2.000 dones menys a l’any, les víctimes que comptaven amb una protecció policial activa també s’han reduït en 1.000 dones menys en relació a les dades del mateix mes de l’any passat. El més greu, però, és la reducció d’un 6% en el nombre de denúncies, el que ha fet tornat el volum de denuncies per maltractaments als nivells de 2007. La dada no és menor perquè està demostrat que la immensa majoria de les dones assassinades per les seves parelles o ex-parelles l’any passat (un 81%) no havien presentat denuncia. Per tant, la denúncia és un factor extraordinàriament efectiu en el sistema de protecció contra els maltractadors.


Vull, finalment, adreçar-me directament als ministres, responsables sectorials i diputats del PP per Tarragona. Senyors meus, deixar d’ajudar a les dones víctimes de la violència masclista, reduir els recursos i debilitar així el sistema de protecció contra els agressors és una immoralitat. Vostès saben, des de la seva consciència ètica més íntima, que no està bé. Deixin, si-us-plau, el pressupost adreçat a lluitar contra la violència de gènere al marge de les retallades i lluitin des del seu àmbit de decisió per fer-ho possible. Lamentar-se després no serveix per a res.   

Article d'opinió d'Aurora Rodríguez publicat al Més Tarragona

dimarts, 11 de juny del 2013

JOSEP MARIA RECASENS, ALCALDE CONSTITUCIONAL DE TARRAGONA



Fa 4 anys que la ciutat va retre un merescut homenatge a Josep M. Recasens, lliurant-li el títol de Fill Predilecte de Tarragona.

Arran d’aquell emotiu acte vaig escriure un article que havia oblidat i amb el que he topat la tarda d’aquest dia 6 buscat a internet referències del nostre primer alcalde de la democràcia.  Portava per títol Josep M. Recasens i Comes – Alcalde Constitucional de Tarragona.

L’escrit era una enumeració de records, de com al ser elegir alcalde es va trobar Recasens la ciutat,  del que va arribar a fer i també de les seves prioritats. Les prioritats d’un home sortit de les classes més humils cosa que no només no va oblidar mai sinó del que estava força orgullós.

Ara rellegint-lo he pensat que era un article amb una greu mancança perquè tot i que portava al títol el nom de Recasens, la veritat es que pràcticament no parlava d’ell. D’aquí aquesta segona part per intentar afegir en el que en aquell escrit faltava.   

Vaig tenir ocasió de poder-lo conèixer bé en el temps que vaig ser el seu secretari particular després que ho havia estat l’amic i company Joan M Abelló. Tenia clar que era el poble, en especial les capes populars, qui l’havia fet alcalde amb els seus vots i qui havia de ser protagonista, no ell. Per això es negava rotundament a que el seu nom figurés a les plaques d’inauguració. Quan, un dissabte, a la remodelació del tram de la Rambla que acabava a la Font del Centenari el va llegir a la placa de pedra, abans d’acabar l’acte ja havia ordenat treure-la. Va ser el primer que va fer la brigada dilluns al matí.

Va exercir, sempre, les seves responsabilitats amb un grau d’exigència difícil de superar. Era dels que arribava el primer i marxava l’últim. Dels que repassava els comptes una i altra vegada, ell mateix abans d’aprovar un pressupost. Visitava les obres que feia l’ajuntament com a mínim els dissabtes. Es negava a gastar diners en inauguracions o anuncis o corregia els seus discursos canviant el que fos fins l’últim moment, amb la Montse sempre disposada a tornar-los a escriure a màquina. Amb qualsevol cosa que feia posava passió.

Era auster fins  a extrem de portar l’entrepà, preparat a casa, per esmorzar al mateix despatx de l’ajuntament, amb un got de vi de la seva ampolla que guardava, crec recordar al costat del televisor.   

Recasens podia treure els colors a qualsevol regidor o discutir amb ell per qualsevol raó    però davant dels altres no el deixava sol i la seva sinceritat va ser sempre proverbial arribant a posar-lo en mes d’un compromís, perquè “deia el que pensava”.   

I era honrat i honest sense cap mena de concessió.

Va ser alcalde 10 anys fins que una fosca Moció de Censura va obrir a l’ajuntament un llarg període de característiques radicalment diferents a la seva manera de ser i actuar. D’aquell 17 d’agost de 1989 dia de la moció de censura a la que es va arribar després d’una campanya de falsedats i calumnies han passat ja anys. La història posterior, de vegades amb lentitud, està posant cadascú al seu lloc.


Recasens al seu voltant va crear escola. Així que tot i que és veritat que ara aquest dies ens acomiadem del company de partit, amb qui ja no discutirem del futur de com ha de ser la ciutat o el nostre país, i que també ens acomiadem de l’amic, amb qui ja no xerrarem o discutirem o intercanviarem idees ni esmorzarem com fèiem d’altres temps aquelles arengades amb fesols i tomàquet de dissabte al Toful, en canvi no ens podrem acomiadar mai del mestre, perquè la seva influència, la seva petjada en molts de nosaltres va ser molt forta i perdurarà.

Article d'opinió de Joan Ruiz publicat al Diari de Tarragona