divendres, 7 de juny de 2013

ESTALVIAR EN PRESTACIONS DESTINADES A EVITAR LA POBRESA?



Aquesta setmana hem pogut conèixer les dades referents als perceptors reals, i subratllo això de reals, de la renda mínima d’inserció. Avui son  57.142 beneficiaris  a Catalunya i 3.347 a la província de Tarragona.

 Aquesta és una prestació que data de 1997 i fou  desenvolupada i ampliada  durant els anys de Govern de progrés a fi i efecte, d’evitar que aquells ciutadans que estan sense feina i han esgotat tots els subsidis d’atur, caiguin a la pobresa i es quedin sense uns mínims ingressos econòmics mensuals per poder assegurar el benestar material bàsic de les seves famílies i alhora, també, els permet accedir a recursos per tal d’elaborar un Pla Individual d'inserció i Reinserció social i laboral.

Doncs bé, a la Catalunya de la transició nacional, del viatge a Itaca i de les estructures d’Estat cada dia tenim  més ciutadans que la necessiten i que es queden fora de la prestació.

El motiu? La reforma unilateral feta d’amagatotis l’agost de 2011 pel Govern de CiU i motivada segons se’ns va dir, per evitar “casos de frau en el cobrament” i que en realitat va ser per endurir els criteris d’accés i fer-la molt més restrictiva.  

El resultat final ha estat que hem passat de destinar-hi 172.826.401eu l’any 2011, a 129.986.760eu l’any 2012, un “estalvi” de 41 milions d’euros que ha deixat fora més  de 23.000 beneficiaris aquests dos darrers anys. I el que és més greu, s’està deixant sense ajuda a quasi 2.000 perceptors que compleixen tots els durs requisits i tot, per estalviar; perquè a partir de 20011 el govern ha decidit limitar l’import màxim que  destina a la RMI. Vaja que encara que hi tinguis dret si ho has  sol·licitat  a  la segona meitat del l’any, segur que no reps la prestació.

Son persones que necessiten aquesta ajuda no per anar de vacances a Honolulú, ni per anar a esquiar als Alps, sinó per menjar, per vestir amb un mínim de dignitat i per pagar un lloguer que els permeti viure sota un sostre.  
Això passa també en un país que, segons diu el mateix president Mas, té un volum d’evasió fiscal superior als 16.000 milions d’euros anuals a càrrec en les seves tres quartes parts de les grans fortunes i les grans corporacions empresarials (que no deuen tenir problemes, dic jo, per arribar a final de mes).

Us imagineu les retallades que ens podríem estalviar si aquest frau massiu no tingués aquesta proporció?

Doncs enlloc de perseguir a aquests delinqüents de corbata i modals exquisits es decideix estalviar recursos públics en... els perceptors de la renda mínima d’inserció, o sigui d’aquells que menys culpa tenen el la irrupció i dimensió de la crisi econòmica.

Els socialistes hem presentat una i mil vegades iniciatives parlamentàries amb la finalitat d’adaptar la RMI a la realitat, unes iniciatives que han estat rebutjades i aquesta setmana clarament vetada la seva discussió al Ple del Parlament i  per cert, aquest fet ha tingut una ressò nul o escàs als  mitjans de comunicació.


Suposo que la resposta del Govern passa per dir que aquestes persones aguantin la respiració i esperin l’arribada de les estructures d’Estat mítiques que seran la solució a tots els nostres problemes presents i futur. Una nova manera d’amagar el cap sota l’ala i fer deixadesa de la primera responsabilitat d’un govern, les persones.

Article de Núria Segú publicat al setmanari El Vallenc 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada