ESCOLTAR I PARLAR

Dos verbs importants. Importants per arribar a consensos, per desenvolupar projectes,  per viure en comunitat.

Dos verbs molt importants que els últims anys sembla que alguns han desterrat del seu vocabulari, de la vida quotidiana. I qui ja no escolta i no parla (i l’ordre és important) no entén, no empatitza, no proposa, només imposa.

Malauradament això és el que està passant en els últims temps a Catalunya, però també a Espanya. No podem deixar de pensar que la incapacitat d’escoltar i parlar del govern del PP ens ha portat a una situació insostenible. Aquells que havien de vetllar per un projecte comú, han estat els causants de la ruptura, qui sap si definitiva, d’aquest projecte. Podríem dir que han estat maldestres, que no n’han sabut més, però molts creiem que ho han fet voluntàriament, amb una visió més partidista i electoralista que amb la necessària visió d’Estat que qui governa ha de tenir.

No s’ha escoltat, no s’ha parlat. I ara es volen afrontar les conseqüències d’aquesta desídia, d’aquest mal fer, amb la llei i les forces de seguretat. De debò pensa Mariano Rajoy i el seu govern que aquesta serà la sortida a la situació que viu Catalunya?? Definitivament no escolta!!

Per l’altra banda, qui se sent ferit per aquesta manera de fer del Gobierno (potser caldria que algú els expliqués que no és el mateix el govern del PP que l’Estat), tampoc pot treure pit amb les seves accions. Els partits que donen suport al Govern català al Parlament, es van ventilar amb dos dies l’Estatut d’Autonomia, la Constitució i lleis importantíssimes, com la del règim electoral.... No vam trobar altra manera de fer-ho deia el President en una entrevista el passat diumenge. Què trist tot plegat.

El Govern català i els partits que li donen recolzament tampoc escolten. No van escoltar l’oposició, ni els informes del Consell de Garanties Estatutàries, ni els informes dels lletrats del Parlament, ni els pronunciaments de la Comissió de Venècia. Res, les orelles ben tapades.

I mentre uns i altres, tots plegats amb responsabilitats en la situació que vivim, fan oïdes sordes al que cadascú d’ells diu, o al què diem d’altres que volem una solució, la situació es va fent cada vegada més greu. Cada nova onada de policia que arriba a Catalunya, cada nova imputació, provoca més desesperació i fins i tot ràbia a molts catalans i catalanes que ens sentim frustrats per aquesta situació.

 L’Estat actua; actua davant l’incompliment de la llei, potser no pot fer altra cosa, perquè la llei és la que ens garanteix a tots i totes els drets i llibertats. Però sí que podria fer alguna cosa més. I fer alguna cosa més suposa l’esforç, per part del Govern de l’Estat,  primer d’escoltar, d’escoltar el Govern de Catalunya, però sobretot d’escoltar els centenars de milers de persones que d’una manera o d’una altra han arribat a la convicció que l’única sortida possible a tot plegat és la independència.

Uns i altres han d’alliberar-se dels impediments que els tapen les orelles, han d’escoltar el que cada un d’ells diu, han de parlar. S’ha de trobar una sortida dialogada al conflicte que tenim, perquè si no ho fan de manera immediata, el soroll de la ràbia, de la confrontació, de la divisió de la ciutadania no deixarà sentir res més durant molt de temps.

EL PSC DEMANA AMPLIAR L’EXEMPCIÓ DEL PEATGE DEL TRAM DE L’AP-7 ENTRE VILA-SECA I TORREDEMBARRA FINS AL VENDRELL

El grup socialista al Congrés dels diputats ha entrat a registre una proposició no de llei en què s’insta al Govern del PP a iniciar els tràmits necessaris a fi i efecte d’ampliar l’exempció del peatge que actualment existeix en el tram de l’autopista AP-7 entre Vila-seca i Torredembarra fins al Vendrell mentre es duguin a terme les obres per desdoblar el tram de la N-340 entre la punta de la Mora i la Pobla de Montornès.

Això en el cas que el ministeri de Foment, la Generalitat i els ajuntaments afectats pel pas de la N-340 no arribin a l’acord de desviar el trànsit pesant per l’autopista AP-7 i d’ampliar l’exempció de peatge per als residents de la zona afectada.

“Creiem que és una demanda sensata i raonable. Cal tenir present que la N-340 ja pateix un elevadíssim trànsit de vehicles que arriba, amb massa freqüència, al col·lapse, sobretot en caps de setmana i en períodes de vacances. Tot plegat dóna lloc a la formació de llargues cues amb la corresponent repercussió per la seguretat dels usuaris”, segons ha explicat el diputat tarragoní Joan Ruiz, responsable de presentar la proposició no de llei al Congrés.

Així, segons dades del RACC corresponents al 2016 més de 25.000 vehicles diaris, en dies punta, transitaven per la N-340 a la demarcació de Tarragona, dels quals un 30% eren camions d’elevat tonatge.

Joan Ruiz ha recordat que el Govern socialista va impulsar al seu moment la construcció per etapes de l’autovia l’A7, desdoblant trams de la N-340 o construint nous traçats.

Fruït d’aquest esforç, en aquests moments l’autovia A7 arriba des de l’Hospitalet de l’Infant fins a la punta de la Mora. A partir d’aquest punt els conductors es tornen a trobar circulant per un tram de la N-340. Un tram, a més, que està considerat com a tram de concentració d’accidents, el que popularment es coneix com a punt negre per l’elevada sinistralitat que pateix.

Darrerament diverses informacions s’han fet ressò d’un possible acord pel qual a partir de l’1 de gener de 2018 es desviï el trànsit pesant per l’autopista AP-7 i s’ampliï l’exempció del peatge per als residents que actualment existeix entre Vila-seca i Torredembarra.

“Ara bé, tenint present que s’ha de licitar abans d’acabar enguany un nou tram de l’A7 entre la punta de la Mora i la Pobla de Montornès i les obres comportaran, com és lògic, retencions i dificultats –i que anuncis d’acords similars després no s’han concretat en res- els socialistes defensem aquesta mesura que comportaria una millora immediata per a molts veïns de tota aquesta zona.”

“En definitiva, els socialistes demanem al Govern del PP que es treguin el son de les orelles, que pensi proactivament i que no vagi, com sempre, a remolc, xupant roda, responent tard i malament als efectes que la seva indolència com a governant provoca”, ha emfatitzat el diputat socialista tarragoní.    

EN DEFENSA DEL RESPECTE I EN CONTRA DE LA INTOLERÀNCIA A TARRAGONA

“Fill de puta, traïdor, botifler, burro, cabró, etc”, són alguns dels insults a l’alcalde de Tarragona que jo, com qualsevol de les persones presents a la plaça de la Font, va poder escoltar, per exemple, el dia del pregó. Com explicava una crònica periodística un nen present a la plaça –enmig de la cridòria i dels insults- preguntava al seu pare el perquè de tant d’improperi i dels xiscles. Què li responem a aquest nen? Què hem d’escridassar i insultar als que no pensen com nosaltres? Què la llibertat i la democràcia consisteixen en això?

Als que increpen en nom de la llibertat els dic que no insulten una persona, insulten la voluntat democràtica dels ciutadans de Tarragona expressada a les urnes en unes eleccions democràtiques i amb garanties com van ser les eleccions municipals de 2015. És obvi que en una democràcia qualsevol pot manifestar la seva disconformitat amb l’actuació d’un governant, però cal fer-ho amb insults, crits i menyspreant i faltant al respecte? Per què no fer-ho amb raonaments i des de la intel·ligència, úniques armes democràtiques capaces de persuadir? Per què alguns s’obstinen a intentar justificar com a “normals” comportaments incívics que ningú practicaria a la seva vida quotidiana?    

Els i les socialistes no insultem a ningú, ni ho farem mai. Respectem totes les opinions i anhels de tots els ciutadans de Tarragona. Sempre hem defensat que l’actual conflicte polític que patim a Catalunya tan sols es resoldrà des del diàleg, la negociació i el pacte. Ho reiterem avui, amb més fermesa que mai. Els que creuen que la solució a un problema polític vindrà, estricament, per la via judicial o policial s’equivoquen. I els que pensen que a l’Europa del segle XXI saltant-se la legalitat vigent s’arriba a algun lloc també s’equivoquen.

Uns, incapaços de dialogar i els altres, saltant-se la llei ens porten a tots al desastre. En aquests moments realment excepcionals els i les socialistes defensem els drets de tots i l’autonomia del poble de Catalunya en el marc d’una Espanya federal. Rebutgem qualsevol mena de frontisme i defensem el diàleg per evitar més divisió, tensió i enfrontaments que afecten als sentiments de pertinença que han de poder conviure harmònicament en una societat com la nostra que no és un bloc unívoc sinó que és molt plural. 

Fem, un cop més, una crida al seny i a la sensatesa. No caiguem en l’error de pensar que només nosaltres, sigui qui sigui el “nosaltres”, som posseïdors de la veritat absoluta. Crec que molts necessiten avui una cura de modèstia. Al cap i a la fi, un demòcrata no és qui insulta, ni amenaça, sinó aquell que admet que un adversari pot tenir part de raó i que, per tant, accepta debatre entorn als seus arguments.

Finalment vull expressar el reconeixement i admiració dels socialistes per l’exemple ètic que està demostrant l’alcalde de la nostra ciutat enmig de tant d’improperi. Ell mateix ha expressat quina ha estat, i és, la seva actitud davant de les manifestacions d’intolerància: a una pintada ofensiva, diàleg; a una escridassada, diàleg, a un escratxe, diàleg; a un insult, diàleg. Tan de bo tothom demostrés la mateixa coherència i serenitat. De ben segur no estaríem en aquesta espiral conflictiva on som ara. Fem el mateix que ell. Cridem al seny i al respecte per a totes les idees. Rebutgem la normalització de les manifestacions d’intolerància a la nostra estimada ciutat. La raó sempre serà millor que un insult, els arguments són una arma més poderosa que les escridassades. Fem que les institucions i els símbols de Tarragona siguin de tots i exigim que aquells que tenen la responsabilitat de dialogar ho facin realment i amb urgència. 

Crec que l’exemple de Tarragona i de l’alcalde Ballesteros pot esdevenir un exemple per al conjunt del país: la convivència democràtica ha de renunciar a la violència i a la intolerància, vinguin d’on vinguin. Els no dogmàtics, els que no creuen en veritats absolutes, com nosaltres tan sols odien l’odi. I mentre en aquesta ciutat hi hagi un alè de llibertat continuarem negant-nos a unir-nos als que vociferen i insulten per quedar-nos amb la majoria de tarragonins i tarragonines que testimonien honestament el seu respecte, sigui qui sigui i pensi el que pensi. 

1.962 IMMIGRANTS HAN ESTAT EXPULSATS DE LA DEMARCACIÓ DE TARRAGONA DES DE 2011

Des de que Mariano Rajoy és president del Govern s’han decretat un total de 1.962 ordres d’expulsió de ciutadans estrangers a les comarques tarragonines. Són les dades oficials que ha fet públiques avui el diputat del PSC Joan Ruiz que ha requerit sobre aquesta qüestió al Govern del PP.

En aquest sentit, en el que portem de 2017, s’han decretat 160 ordres d’expulsió.

Segons Joan Ruiz, “la resposta del Govern arriba la setmana en què hem conegut que el mateix executiu del PP ha incomplert el seu compromís en relació amb l’acollida de refugiats, un compromís ferm que es va assumir davant la UE però també per complir el conveni de Ginebra i evitar les imatges espantoses que ens arriben contínuament de persones mortes, ofegades, al Mediterrani.”

Un incompliment que per al diputat socialista és “indigne. El Govern del PP ens avergonyeix davant del món i aplica per la via dels fets consumats una política immigratòria que cada dia s’assembla una mica més a aquella que defensa l’extrema dreta alemanya o el senyor Trump.”

Cal recordar que el nombre total de refugiats que ha estat capaç d’acollir l’executiu de Rajoy és tan sols el 12% del total que es va comprometre solemnement a acollir, tal i com exigeix la immensa majoria de ciutadans d’aquest país. “No ens mereixem aquest Govern”, ha reblat Ruiz.

El diputat socialista ha demanat que el PP canviï amb urgència el seu model de gestió migratòria. En aquest sentit, ha explicat que “a diferència de la dreta, que exclou i propicia l’enfrontament entre els persones pel seu origen, per als socialistes la cohesió i la convivència, també a la societat de les comarques tarragonines, són elements essencials per garantir la convivència, la tolerància i el civisme.”

En aquest sentit, ha reiterat el compromís socialista de “combatre des de la democràcia els discursos racistes, xenòfobs i populistes que donen alè a la desconfiança i l’odi cap a la pluralitat, adaptant la llei d’igualtat de tracte i no discriminació a la normativa.”

En relació a les expulsions ha recordat la posició del PSC que defensa el tancament progressiu dels centres d’internament d’estrangers a nivell europeu i el respecte escrupolós als drets humans de les persones que es troben internades en aquests centres avui dia.

“A diferència del PP, els socialistes som conscients de què hem de continuar apostant per les polítiques que garanteixin la integració de les persones que s’han anat incorporant a la nostra ciutadania, òbviament des de la pràctica de drets i deures per part de tots”, ha conclòs.    

EL PSC DEMANA AL GOVERN LA CONSTRUCCIÓ URGENT D’UNA ROTONDA AL CREUAMENT DE LA N-420 AMB LA C-242 A LES BORGES DEL CAMP

El grup socialista al Congrés ha demanat avui al ministeri de Foment que executi amb caràcter d’urgència les obres necessàries per a la construcció d’una rotonda a les Borges del Camp, en concret a la cruïlla de la N-420 amb la carretera C-242.

Segons ha explicat el diputat socialista Joan Ruiz, “des de que es va construir la variant de Reus a la N-420, i es va desdoblar el tram de la carretera que unia Tarragona amb Reus, part del problema que suposava el trànsit de vehicles per l’antic trajecte, en especial per l’interior de la ciutat, s’ha traslladat al següent tram de la carretera nacional.”

Així, malgrat algunes mesures puntuals que ha impulsat el ministeri de Foment per pal·liar en part el problema, es continuen produint amb massa freqüència un nombre important d’accidents, en especial a les cruïlles amb altres vies, algunes de les quals serveixen com a punts d’entrada i sortida a petits nuclis urbans.

“Una d’aquestes cruïlles és la que connecta la N-420 amb la C-242 que serveix com a via d’accés i sortida al nucli urbà del municipi de les Borges del Camp, al Baix Camp. En aquest punt es produeixen nombrosos accidents de trànsit per la perillositat que suposa girar a l’esquerra d’una carretera nacional.”

“En aquest sentit cal recordar que el ministeri de Foment ja va redactar al seu moment un projecte de rotonda que no s’ha dut a terme. És per això que els socialistes demanem la seva execució immediata tenint en compte que es tracta d’una obra menor i, conseqüentment, perfectament assumible per Foment. Es tracta també d’una iniciativa unànimement reivindicada per la ciutadania de tots els municipis de l’entorn”, ha reblat.

Finalment Joan Ruiz ha reiterat el compromís dels socialistes “de ser la veu dels interessos dels tarragonins i tarragonines al Congrés. Davant la inacció absoluta d’uns i l’absència d’altres, més interessats en fer qualsevol cosa tret de treballar a les institucions democràtiques, els socialistes seguirem portant les reivindicacions del territori –de totes i cadascuna de les 10 comarques tarragonines- a les Corts Generals per tal de fer avançar socialment i en benestar el nostre territori i la seva gent”, ha emfatitzat el diputat socialista.     

TOTS SOM CATALANS

“Podríamos preferir que en este estado hubiese triunfado en España una política de asimilación, de unificación; podrá ser que a alguien le parezca que esto hubiera valido más y que ahora todos los españoles hablasen el mismo idioma, con el mismo acento y el mismo modo de sentir la patria; podrá ser que esto a alguien le parezca mejor pero a mí me hubiera parecido un empobrecimiento de la riqueza espiritual de España.” Són paraules d’un president del Govern espanyol. No certament del senyor Rajoy, però són paraules del president del Govern d’Espanya, d’una Espanya diferent, democràtica, inclusiva i plural que entén que la diversitat no és una senyal de debilitat sinó de fortalesa. Són paraules del president Manuel Azaña.

“Catalunya, ara i sempre, donarà proves del seu fervor per les institucions democràtiques, per la Constitució i pels ideals d’autonomia, llibertat i progrés. El Govern que presideixo assegura plenament la legalitat i no sortirà dels seus límits, que ens hem fixat entre tots. Al poble de Catalunya li recomano serenitat i calma, que no priva, sinó que dóna més eficàcia a l’acció del Govern i de les institucions legals”. Són paraules d’un president de la Generalitat. No certament del senyor Puigdemont ni dels ideòlegs de la CUP, però són paraules d’un president del Govern de Catalunya. D’un president, l’únic, que va sortir-se de la legalitat el 6 d’octubre de 1934 fet que va provocar una catàstrofe. Ell mateix considerava posteriorment que havia estat un gravíssim error i mai més va optar per situar-se fora de la llei. Ni ell ni els seus successors al capdavant de la Generalitat, ni el president Irla, ni el president Tarradelles. Són paraules de Lluís Companys. 

Són reflexions interessants de recordar ara perquè l’hora és greu i no precisament gloriosa. Els socialistes hem fet una crida a aturar l’actual escalada d’enfrontament que ens condueix, col·lectivament, al desastre. Ho reiterem avui plenament conscients de la nostra responsabilitat com a força política que sempre ha emplaçat tothom a no abandonar mai la via del diàleg, la negociació i el pacte, única via possible per evitar desgràcies majors. Diguem-ho clar: no hi ha solució que passi per la subversió de la legalitat i no hi ha solució que passi per considerar un problema polític com una qüestió d’ordre públic que s’ha de resoldre per la via judicial. Alertem que s’està produint una gravíssima erosió de la convivència cívica al nostre país. Les manifestacions d’intolerància fruït de l’actual clima d’hiperexcitació emocional van in crescendo i ningú és capaç ja de preveure com poden acabar. Cal que actuem tots, ara més que mai, amb serenor evitant alimentar encara més aquesta escalada frontista.

Demanem al Govern de l’Estat i al Govern de la Generalitat que seguin a negociar i que no s’aixequin fins que trobin una solució. És la seva responsabilitat inexcusable. Tenim, a més, l’espai adient perfecte per obrir el camí de la negociació i l’acord: la comissió per al diàleg sobre la modernització del model territorial que s’ha creat al Congrés a proposta dels socialistes. No abandonem mai la via del diàleg. No seguim per la via irresponsable dels fets consumats que ens porten al desastre. Ho afirmem amb la màxima determinació.

En aquests dies convulsos em sembla interessant també recordar les paraules d’un català universal: Pau Casals. Un català que es considerava també espanyol i que a l’assemblea general de l’ONU al 1973 va recordar que Catalunya era el primer país en haver establert un sistema polític basat en el pacte, l’establiment d’una legalitat i l'embrió d'una democràcia representativa: les Corts, un Parlament que des de les institucions posava fi a les arbitrarietats de poders unilaterals. Reprenem ara la nostra millor tradició històrica. Tots som catalans, pensem el que pensem sobre aquesta qüestió. Tots, sense exclusions som necessaris per construir el futur del país que ha de comptar amb tots. Aquesta és i serà sempre la convicció ètica dels socialistes de les comarques tarragonines.  

COMUNICAT DE LA COMISSIÓ EXECUTIVA DE L’AGRUPACIÓ SOCIALISTA DE TARRAGONA

Des de l’Agrupació local del Partit dels Socialistes de Catalunya a Tarragona, i davant els fets a que ens ha abocat l’aventurisme del President Puigdemont forçant al Parlament a saltar-se l’ordenament jurídic i les regles de joc democràtiques, i per altre banda, davant l’actitud irresponsable l’autisme intransigent del President Rajoy augmentant la creixent desafecció que des de la desafortunada Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia ha manifestat la societat catalana, volem transmetre:

1.     El nostre compromís actiu en la defensa de l’autogovern i les institucions polítiques catalanes, per les que tant vam lluitar i per les quals tant hem treballat per al seu desenvolupament  i bon funcionament, i que són expressió del legítim dret a l’autonomia política de la nostra nació.

2.     El nostre rebuig a aquells posicionaments polítics què ens han portat a aquest xoc de trens i que no avancen en la cerca de solucions constructives. Els socialistes continuem reclamant les vies del diàleg amb les regles democràtiques pròpies d’un Estat de dret, per tal de cercar solucions constructives i àmpliament assumibles.

3.     El més contundent suport al nostre Alcalde, en uns moments en que alguns partits volen aprofitar el moment per a guanyar allò que no van aconseguir a les urnes. Estan amagant que l’Ajuntament de Tarragona fa el mateix que el de Barcelona, i el que en cap cas ha actuat per dificultar la consulta de l'1 d’octubre. La utilització partidista que alguns estan fent en clau local d’aquest moment tant difícils diu molt poc de la seva responsabilitat i servei al país.

“ELLS” I “NOSALTRES”

Sempre recordo aquest fragment de l’entrevista de Josep Maria Planes a Francesc Macià un cop arribat aquest a la presidència de la Generalitat. “Què és el pitjor que pot passar a Catalunya?”, pregunta el periodista. Resposta ràpida del president: “el pitjor que ens podria passar es veure el país dividit per la meitat.”    

Doncs bé, el pitjor va camí de convertir-se en una realitat. I és trist, i és molt lamentable, però la divisió per la meitat de la societat catalana en relació amb el procés independentista és real en aquests moments. Segur que molts dels que estigueu llegint aquestes línies identificareu el que estic dient: amics, familiars, entorns propers que han decidit deixar de parlar d’aquesta tema per la fractura emocional que comporta. I això que el millor que puc dir en relació al que hem viscut aquests darrers dies és que el conjunt de la ciutadania, també a Tarragona, està demostrant un grau de maduresa cívica superior a la d’alguns portaveus polítics i mediàtics. Malgrat això la divisió entre “ells” i “nosaltres” és una realitat política que trenca, a més, amb la tradició inclusiva del catalanisme social que els socialistes, i el conjunt de les forces progressistes i defensores del diàleg, sempre hem defensat.

Però no es tracta ara d’assenyalar culpables sinó d’evitar mals majors i trobar solucions reals i efectives. La situació no es pot menystenir, ni es pot frivolitzar ballant el mambo, perquè ens trobem davant d’una crisi institucional i d’un problema polític de primer ordre i sense precedents. Per primer cop en els darrers 40 anys de democràcia un Govern i les forces polítiques que li donen suport han decidit ignorar explícitament les resolucions judicials i declarar-se, de facto, en rebel·lia amb l’ordenament constitucional. On ha passat això a la Unió Europea? Enlloc. No va passar tampoc, sigui dit de pas, al procés participatiu de 2014. Hem de retrocedir als anys 30 del segle passat per trobar-nos amb una situació similar.

D’altra banda hem vist com aquest fet ha desencadenat una successió d’accions judicials i policials. Vull ser honest i reconèixer que cap govern que mereixi aquest nom pot ignorar o passar per alt la comissió de presumptes delictes però, amb la mateixa rotunditat i honestedat, crec que si algú pretén resoldre l’actual conflicte polític tan sols per la via judicial, per exemple imputant alcaldes, s’equivoca. I si algú creu que la Unió Europea i la comunitat internacional reconeixeran quelcom que vulneri la legalitat d’un Estat democràtic com és Espanya, membre de la U.E. i de l’O.N.U., també s’equivoca. I s’equivoca molt.     

No, el problema és polític i té en la política la seva solució. En aquest sentit em sembla un pas endavant en la bona direcció la iniciativa de Pedro Sánchez de demanar la creació urgent d’una comissió específica al Congrés per consensuar una sortida a l’actual conflicte territorial. Reconeguem tots que tenim un problema, obrim ja la via del diàleg i enterrem la del xoc de trens. Estic convençut que la solució passarà per l’acord i el pacte, mai per la imposició, ni per falses dreceres al marge de la legalitat. Ja advertia Erich Fromm que la por a la realitat ens condueix a l’autoengany.

Davant d’aquesta tessitura com a alcalde de Tarragona vull fer una crida a tothom per rebaixar l’actual clima d’exaltació emocional i d’excés de radicalitat que pot arribar a provocar que haguem de lamentar incidents desagradables. Hi ha alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores, que són objecte de pressions, insults i amenaces impròpies d’una societat democràtica i madura com la nostra. Cap llibertat és pot assolir vexant l’opinió dels que discrepen, ni es pot construir sobre la desqualificació dels considerats adversaris.

Però quan defenso que la solució és política no em refereixo a la política “de sempre”. La que consisteix en demonitzar al contrari, fer escarni de les seves opinions i negar-li qualsevol legitimitat. Ja n’hem tingut massa d’això. Els tarragonins ens considerem hereus de la vocació humanista d’Antoni Rovira i Virgili i volem, en aquest sentit, reivindicar la unitat civil del poble de Catalunya i recuperar el catalanisme social, integrador, inclusiu i cohesionador que ha escrit les millors pàgines de la convivència civil del nostre poble.

Recordem tots que Catalunya, com Tarragona, només ha guanyat quan ha anat junta i mai quan ha quedat dividida entre “ells” i “nosaltres”.

Vull apel·lar directament als que no s'alineen amb les opcions maximalistes més radicals i irreconciliables. No esteu sols, de fet, som majoria encara que no cridem. Ho som perquè sabem que la construcció de Catalunya ha de comptar amb tots i projectar-se pensant en tots, no en la meitat o en una part. Aquesta és l’autèntica essència del catalanisme de vocació integradora: la convicció que “ells” i “nosaltres” som tots. Som tots l’autèntic poble de Catalunya, amb respecte a la seva pluralitat i a l’àmplia gamma de matisos que configuren i caracteritzen el país. Catalunya, com Tarragona o com Espanya, serà inclusiva o no serà. Aquesta és l’autèntica pedra de toc de la llibertat.  

EL PSC PREGUNTA AL GOVERN SOBRE LES OBRES QUE AFECTEN EL TÚNEL DE L’ARGENTERA

El grup socialista ha entrat al registre del Congrés una bateria de preguntes en què s’insta a l’executiu central a què respongui per escrit sobre l’estat de la qüestió pel que fa a les obres que s’han dut a terme al túnel de l’Argentera, al Baix Camp.

Segons ha detallat el diputat del PSC Joan Ruiz, “volem saber si el projecte s’ha dut a terme tal i com s’havia projectat i licitat o bé si s’han produït incidències que hagin comportat un augment dels costos de licitació.”

Així mateix, el grup socialista vol saber si la renovació de 5.400 metres de carrils ferroviaris, de 2.214 travesses i el sanejament de 4.709 metres cúbics de balast abasta tota la longitud del túnel o només una part del mateix. En darrer terme es pregunta si les obres ja han acabat o bé encara estan en curs, en aquest cas es demana la concreció final d’aquests treballs de millora.

Cal recordar que aquestes obres que s’han dut a terme al túnel de l’Argentera han afectat de ple el funcionament de la línia de rodalies R-15 entre Reus i Marçà-Falset. Segons va informar el mateix ministeri de Foment, durant un mes s’ha hagut d’habilitar un servei alternatiu per carretera entre ambdues estacions. 

“Des del grup socialista seguirem amatents a aquesta actuació, com d’altres molt necessàries a les comarques tarragonines, perquè des de que el PP va tornar al Govern el 2011 les infraestructures i serveis vinculats a la nostra xarxa de rodalies pateixen una alarmant manca d’inversions que ha agreujat els problemes d’envelliment, incompliments d’horaris, carències en les senyalitzacions i una xarxa que s’atura sovint davant del més mínim incident que es produeix. Tot plegat ha generat una queixa, lògica i perfectament justificable, pràcticament unànime entre els usuaris del servei a les nostres comarques”, ha explicat Ruiz.

“Quan arriba una campanya electoral el PP es dedica a sacsejar les dades macroeconòmiques que destina a Catalunya. Malgrat aquesta propaganda reiterativa la realitat és que la inversió real adreçada al manteniment i millora de la xarxa de rodalies utilitzada per la immensa majoria de la població en els seus desplaçament quotidians ha estat dramàticament mutilada en l’altar de l’austeritat i no veiem, per part del Govern de Rajoy, cap propòsit d’esmena a curt termini”, ha lamentat el diputat socialista.  

EL PARTIT

Estem tots tan intoxicats per la propaganda exacerbada –ja sigui en favor o en contra- del que a Catalunya coneixem fa anys com el “procés” que crec que és convenient intentar explicar l’estat de la qüestió del conflicte institucional i polític on som ara mitjançant una metàfora.

Imaginem un partit de futbol –l’esport per excel·lència en aquest país-. El capità d’un dels equips té el control absolut del reglament, de la federació, de la lliga i de la capacitat per designar els àrbitres. El capità en qüestió, un home que ja tendeix a pensar que els partits es guanyen no fent res i deixant que passi el temps fins al minut 90, no vol ni a sentir a parlar de modificar res, ni tan sols l’horari del partit. Qualsevol canvi o variació, assegura, augura la major de les catàstrofes i és un atac directe a les regles federatives. Per tant, qualsevol que vulgui debatre ni que sigui les dimensions del terreny de joc s’enfronta a sancions de la federació. I punto pelota que diria aquell.

La reacció del capità de l’altre equip tampoc seria un exemple des del més estricte sentit de la lògica elemental aristotèlica. Què no podem parlar del partit? Intolerable! Solució (segons ell)? Passar de tot, no fer cas de cap normativa, ignorar la federació i crear una lliga nova. I endavant amb fe cega en la victòria! És més, si jugadors del seu mateix equip discrepen o manifesten dubtes raonables sobre la idoneïtat de fer aquest salt al buit, el capità anima i emplaça la resta de jugadors a increpar-los al vestidor o pel carrer. L’important si ens trobem davant d’un barranc és agafar impuls per guanyar llargada en el salt. Si aterrem en via morta o acabem estimbats al fons d’un penya-segat no importa. L’essencial és afegir èpica a l’enfrontament i apel·lar als sentiments ignorant la raó i menystenint a més de la meitat del seu propi equip.

Crec que tots els lectors que m’hagin seguit fins aquí identificaran qui són els dos capitans als que em refereixo. Crec també que la immensa majoria (sí, sí, m’atreveixo a parlar de la majoria que potser no està organitzada darrera d’una massa uniformada amb samarretes de colors que agiten banderes, que no increpa, que no insulta, però que per no cridar no deixa de ser majoria, sota el meu humil parer) estaria d’acord què el que haurien de fer ambdós capitans és donar-se la ma, respectar-se mútuament i seure per acordar amb quines condicions es juga el partit i per a què, acabi com acabi, sigui una victòria per tots. Crec també que per la gran majoria de gent de bé que hi ha a Catalunya guanya punts també la convicció que el primer que cal fer és canviar als capitans i substituir-los per gent assenyada i amb capacitat de diàleg i d’acord.

Com a socialista crec que les virtuts de l’esport i de la política passen per respectar al contrari, no vexar-lo, ser humil en la victòria, aprendre dels errors en la derrota i mai, mai!, considerar a jugadors del teu propi equip com a membres d’un suposat enemic irreconciliable digne tan sols de menyspreu i escarni públic i social. Davant de l’excitació emocional i l’exaltació del radicalisme que veiem aquests dies vull defensar la preservació del que el catalanisme social que representem els socialistes sempre havia defensat: la unitat civil del poble de Catalunya. Una unitat que havia impedit dividir el país entre bons i dolents, entre “patriotes” i “unionistes”, entre blanc o negre, atiant la divisió cridant consignes consistents a dir “amb mi” o “contra mi.”

Estem davant d’una tessitura històrica molt delicada que no es resoldrà ni negant-se a parlar del partit, ni saltant-se les regles del joc. Estem davant d’un problema polític que té en la política la seva solució. No ho arreglarem ni ignorant la legalitat internacional, ni enviant la Guàrdia Civil. Com permanentment hem defensat els socialistes la solució passa, inexorablement, pel diàleg, la negociació i el pacte, com sempre ha passat a la història de Catalunya. Quant més temps triguem a seure a negociar una solució a un problema polític real, més problemes hi haurà, més conflicte institucional i més munició per als radicals d’ambdues bandes (que són els únics que aquests dies deuen gaudir i són realment feliços).                 

No, neguem-nos a seguir alimentant aquest desgavell. Hem de seguir construint una societat pels nostres fills i filles, i Catalunya és un país plural, amb una amplia gamma de matisos; i negar aquesta realitat és ignorar l’essència mateixa de Catalunya. Unim-nos tots conjurant-nos a no posar mai en perill la convivència i sumant plegats –cadascú des de la seva legítima opció d’identitat nacional- per vertebrar una societat, com deia el president Companys, socialment justa que estigui al capdavant d’Europa en benestar i progrés. 

LA MIRADA DEL TRAMVIAIRE DE VARSÒVIA

Aquest estiu hem estat colpejats directament per la barbàrie terrorista irracional. Hi ha vegades que es fa difícil expressar amb paraules l’essència de les veritables sensacions que es tenen i del que es vol exactament transmetre i homenatjar. Per tant, ho intentaré evocant la vivència d’una de les meves referents morals, la infermera Irena Sendler que durant la guerra va salvar milers de nens jueus del seu assassinat a mans dels botxins nazis. Aquesta autèntica heroïna, i la xarxa que va crear, es dedicaven a treure nens d’amagat del gueto de Varsòvia i lliurar-los a famílies cristianes per salvar-los de l’extermini. En un d’aquests viatges de salvament Irena explica com travessava la ciutat en un tramvia acompanyant un nen de quatre anys a qui traslladava clandestinament a la seva família d’acollida. En un moment donat el nen perd els nervis i comença a cridar a la seva mare en yiddish (la llengua dels jueus de l’est d’Europa). Una dona que es troba al seu costat murmura: “yiddish! Aquest nen és jueu!”  

Tot el tramvia pren consciència que hi ha un nen semita al vagó i que, per tant, si no el denuncien seran còmplices davant la Gestapo d’haver intentat amagar un jueu. La condemna decretada pels nazis? La pena mort per al responsable i per a tota la seva família. Irena Sendler reconeixia posteriorment que va sentir  pànic en pensar en la seva filla i que va dirigir-se a la desesperada cap al conductor demanant-li, si us plau, que aturés el tramvia per poder escapar. El conductor aparentment no va reaccionar però al cap d’uns segons es va produir una aturada en sec que fa rodolar bosses i sotragar als viatgers. El conductor va anunciar: “el tramvia s’ha avariat i l’he de portar a la base, tothom fora!”. Renecs de bona part dels presents però quan Irena Sendler es dirigia cap a la sortida el conductor va xiuxiuejar-li “no, vostè no” i va indicar-li amb la ma que s’amagués darrera la porta. Un cop la resta de passatgers van baixar del tramvia el conductor va preguntar-li on volia anar. Finalment, per indicació de la infermera, va aturar el tramvia en una àrea poc concorreguda per tal que ella i el nen poguessin escapar. Abans, però, va donar-li una poma (potser el seu únic aliment del dia) al nen, va somriure i va dir-li a Irena Sandler: “que Déu et beneeixi. Molta sort germana!”  

Irena Sendler afirmava molts anys després: “no el vaig tornar a veure i mai vaig poder agrair-li que ens salvés la vida. Potser no va sobreviure a la guerra. La història no registra el seu nom però si Déu existeix deu tenir la mirada d’aquest tramviaire de Varsòvia.”

Doncs bé, tots els tarragonins i tarragonines que aquests dies us heu manifestat contra el terror, que heu fet cua als hospitals per donar sang, que us heu negat a respondre amb odi a la barbàrie, els professionals (guàrdia urbana, metges, infermeres, traductors, taxistes, etc.) que heu complert la vostra responsabilitat amb rigor i abnegació, tots, repeteixo, tots vàreu actuar amb el mateix coratge moral i la mateixa grandesa ètica d’aquest tramviària de Varsòvia.   

No tinc paraules per expressar el meu orgull de ser alcalde d’una ciutat que respon amb aquesta enteresa davant d’un crim tan salvatge i repugnant, com ja ho va fer quan l’atemptat d’Enpetrol. D’una Tarragona lliure i magnífica que no tolera la hipocresia racista perquè en aquesta ciutat, diguem-ho clar, tots som o hem estat immigrants. I tant si els nostres avantpassats van ser estrangers que van creuar la Mediterrània, venir d’altres indrets de la península o van travessar els Pirineus a la recerca d’una esperança de futur per als seus fills, aquí estem tots perquè Tarragona els va acollir i els va ensenyar que no és el nostre lloc de procedència el que determina qui és tarragoní, ni la nostra llengua, ni la nostra religió. El que ens converteix en tarragonins és el nostre compromís amb un ideal: tots tenim l’oportunitat de desenvolupar les nostres potencialitats en llibertat en aquesta ciutat que és un mirall de justícia i dignitat.

Avui sóc feliç. Sóc feliç perquè he constatat que Tarragona no té por ni odi, que és invencible en la seva determinació de derrotar al terror, i perquè aquests dies he vist la mirada bondadosa del tramviaire de Varsòvia en l’expressió de milers i milers dels meus convilatans. 

ELS REGIDORS I REGIDORES DEL PSC DE LES COMARQUES TARRAGONINES DONEN PLE SUPORT AL MANIFEST DELS ALCALDES I ALCALDESSES SOCIALISTES DE CATALUNYA

Els regidors i regidores del PSC de les comarques de la demarcació de Tarragona donen ple suport al manifest dels alcaldes i alcaldesses socialistes de Catalunya fet públic ahir al Consell Municipal del partit que va tenir lloc a Santa Coloma de Gramanet.

Cal recordar que el PSC té actualment 262 regidors i regidores al conjunt de les deu comarques tarragonines que van ser elegits amb el vot lliure i democràtic de quasi 60.000 ciutadans a les eleccions municipals de 2015.

El manifest denuncia que, arran de la decisió del Govern de la Generalitat d’impulsar un referèndum il·legal, s’han produït pressions, insults i amenaces a regidors i alcaldes socialistes. Malgrat això -d’aquest clima polític i social estimulat des de diverses formacions i entitats- els i les socialistes no podem ni volem callar, ni molt menys amagar-nos.

En el mateix sentit, els regidors i membres dels Governs municipals lamenten que el Govern de la Generalitat hagi traspassat gran part dels preparatius als ajuntaments a fi i efecte de difuminar la seva responsabilitat i amagar les febleses polítiques i organitzatives de l’anunciada consulta així com per culpabilitzar hipòcritament aquells ajuntaments que han decidit complir la llei. Això, no obstant, no equival a donar cap mena de suport al Govern del PP a Madrid.

El manifest municipalista del PSC afirma que els socialistes estem amb el país i amb la democràcia i ens neguem a acceptar que hi hagi una única visió de Catalunya o d’Espanya. Al contrari, als nostres municipis veiem i coneixem directament la mateixa diversitat de posicionaments polítics i sentiments, plena de matisos. Som i seguirem sent una societat plural que no es deixa limitar entre els extrems del blanc o negre, del “amb mi” o “contra mi”.

És per això que des del PSC es reivindica per a tots els ciutadans i ciutadanes el dret a la plena llibertat d’expressió, sense cap mena d’intimidació, discriminació o d’amenaça, vingui d’on vingui.

En el mateix sentit, el manifest recorda que el bloc independentista intenta atribuir-se falsament la representació única de Catalunya, fer entrar en crisi totes les institucions possibles i fer callar tots els catalans i catalanes.

Davant d’aquesta tessitura, els alcaldes i regidors socialistes defensen una sortida a l’actual conflicte institucional basada en el diàleg, la negociació i el pacte perquè paga la pena lluitar dins de les institucions i de la democràcia per canviar les lleis, fer fora democràticament el PP del Govern d’Espanya i transformar-la en un Estat federal que reconegui la plurinacionalitat que faci possible trobar un encaix just i generós per a la nació catalana.

Un encaix que necessàriament, a parer dels socialistes, garanteixi solidàriament la fiscalitat, les inversions i els serveis que assegurin el progrés de Catalunya i el benestar i la justícia social per als seus habitants.  

EL PSC PREGUNTA AL GOVERN SOBRE EL CALENDARI D’OBRES DE L’ESTACIÓ INTERMODAL DE REUS

El diputat del PSC al Congrés per Tarragona Joan Ruiz ha explicat avui que el grup socialista ha entrat a registre una bateria de preguntes en què s’insta al Govern del PP a definir quin calendari d’obres està previst per posar en servei l’estació intermodal d’alta velocitat de Reus.

En concret el grup socialista vol saber quines són les gestions que han impulsat tant l’Ajuntament de Reus com la Generalitat de Catalunya davant del ministeri de Foment a fi i efecte de procedir a la construcció de l’estació intermodal. Així mateix es demana explícitament si hi ha algun compromís per part del ministeri davant d’ambdues administracions per impulsar les obres i, en cas afirmatiu, quin seria el calendari establert.

En relació a aquesta qüestió Joan Ruiz ha subratllat “la importància d’aquesta estació, que ha estat paralitzada sine die pel Govern del PP des de que Rajoy va arribar a la presidència, que suposaria un pas endavant de gegant pel conjunt de les comarques tarragonines. De fet guanyaríem en tot. Guanyaríem en mobilitat, en connexions, en temps d’espera, en competitivitat del nostre teixit productiu i també ens ajudaria a disposar d’una xarxa d’infraestructures adequada a les necessitats reals dels ciutadans de les nostres comarques.”   

“També cal destacar el que aquesta estació suposaria de projecció tant pel trànsit de passatgers com per la sortida de mercaderies tant de l’aeroport de Reus com del Port de Tarragona. L’executiu de Rajoy no pot continuar abdicant de les seves responsabilitats. Les comarques tarragonines no poden seguir absents de les seves inversions i prioritats”, ha remarcat.

En el mateix sentit s’ha manifestat el portaveu socialista a l’Ajuntament de Reus Andreu Martin que ha recordat que la reivindicació d’aquesta estació “és un clam unànime de Reus. Unànime, i no exagero ni es tracta d’un símil superlatiu. Demanem la màxima celeritat en l’execució de les obres i una immediata definició de les mateixes.”

Cal recordar que les obres estan aturades i que el ministeri de Foment ha fixat la seva materialització per més endavant, sense concretar dates, ni terminis, ni partides pressupostàries.

“Els socialistes estarem amatents a aquesta qüestió i seguirem impulsant iniciatives allà on calgui demanant al Govern la prestesa i eficiència necessàries que fins ara no ha demostrat”, ha conclòs el portaveu dels socialistes reusencs.     

L’AMOR DELS CAMBRILENCS PER LA LLIBERTAT ÉS ANCESTRAL

El toc de la campana de l’església torna a convocar-nos a tots i a totes en defensa de la ciutat i de tot el que significa a nivell moral i de cohesió interna. El salvatge atemptat que vàrem patir ens ha recordat a tots que Cambrils no és un topònim identificat en un mapa sinó que també implica una serenor cívica i una determinació invencible a l’hora de fer front i derrotar al terror.

De fet, l’amor dels cambrilencs i cambrilenques per la llibertat és ancestral. No és flor d’un dia sinó fruït d’un compromís fecund amb la tradició heroica del nostre poble. La mateixa història registra que la nostra ciutat prefereix la resistència a la claudicació, la lluita al deshonor. 

Al 1640 la resistència cambrilenca tan sols va poder ser sufocada amb la traïció i l’engany dels assetjadors. Les muralles de Cambrils van ser testimonis del sacrifici dels veïns de la vila que van lluitar fins més enllà de les seves possibilitats. Cap poder dictatorial ha pogut eradicar aquest esperit cambrilenc de passió per la llibertat i si no ho ha aconseguit cap exèrcit invasor no diguem uns covards terroristes que no mereixen res més que el menyspreu universal per la seva indignitat.

No assoliran els seus propòsits de sotmetre’ns al seu regne de terror. Desconeixen completament que Cambrils és sinònim de dignitat i de justícia. La manifestació cívica que va omplir de gom a gom els carrers de la vila per rebutjar la barbàrie dels assassins és la plasmació de la unitat cívica del nostre poble. No tenim por, però també estem determinats a derrotar democràticament a aquells que volen que l’odi entri en l’ADN de la nostra estimada ciutat.

Aquest esperit cambrilenc en defensa de la llibertat per damunt dels interessos egoistes s’ha tornat a manifestar aquests dies. Ho ha fet amb la valentia dels agents dels cossos de seguretat, amb el comerciant que ha tornat a aixecar la persiana del seu establiment, amb els veïns que s’oferien a donar sang, amb els taxistes que portaven de franc als turistes que estaven presents al lloc de l’atemptat.

Davant d’aquesta realitat no puc més que sentir-me orgullosa de la meva condició de cambrilenca, de filla d’una vila capaç de donar al món aquesta imatge de valentia cívica, digna successora de l’heroisme dels nostres avantpassats.   

No podran sotmetre Cambrils ni aquests energúmens ni cap poder terrorista. Tampoc s’obriran camí els predicadors de l’odi. Desconeixen que per a nosaltres el pluralisme no és equivalent de debilitat sinó que és una fortalesa que ens reforça en la nostra identitat de cambrilencs i cambrilenques. Lluny de  debilitar-nos, ens enforteix.    

Vull també parlar amb serenor i humilitat sobre presumptes responsabilitats que per a mi són responsabilitat exclusiva del assassins terroristes. Crec que faríem bé -al fil d’aquest esperit cambrilenc que reivindico- enlloc d’assenyalar amb el dit o decretar culpabilitats com fan alguns, ampliar els nostres compromisos morals, escoltar-nos amb més atenció uns i altres, aguditzar els nostres sentiments d’empatia i reiterar que som un sol poble unit entorn d’uns ideals comuns de benestar social i qualitat de vida.

Crec que, malgrat les qüestions que calgui millorar, la immensa majoria de cambrilencs i cambrilenques estem plens d’honestedat i de bondat, com s’ha demostrat altre cop aquestes darreres setmanes, i que ens reposarem d’aquest cop dur reiterant el nostre compromís de forjar un poble alegre i cohesionat on els apòstols de l’odi terrorista, i aquells que els alimenten i justifiquen, no tinguin cabuda. Cambrils és llibertat i aquesta veritat essencial no podrà mai ser sotmesa o anihilada, ni ara ni mai.

EL PSC PREGUNTA AL GOVERN SOBRE LA CONSTRUCCIÓ DEL BAIXADOR FERROVIARI A L’ÀREA DE BELLISENS DE REUS

El grup parlamentari socialista al Congrés dels Diputats ha entrat a registre una pregunta en què es demana a l’executiu de Rajoy tota la informació sobre les gestions que han dut a terme tant l’Ajuntament de Reus com el Govern de la Generalitat davant del ministeri de Foment per poder construir un baixador ferroviari a l’àrea de Bellisens de Reus, dins de la xarxa de rodalies per tren del Camp de Tarragona.

Segons ha posat de relleu el diputat del PSC per Tarragona, Joan Ruiz, “fa tres anys el grup socialista ja va entrar a registre una proposta de resolució demanant la construcció urgent d’aquest baixador, absolutament necessari per a la ciutadania reusenca. Doncs bé, davant les dilacions que s’han produït, també en aquesta qüestió, volem saber si la Generalitat ha enviat ja la redacció del projecte constructiu al ministeri de Foment i amb quina previsió es treballa per a la seva realització. Exigim al Govern que ens faciliti la resposta amb la màxima brevetat possible.”

En el mateix sentit s’ha manifestat el portaveu socialista a la capital del Baix Camp, Andreu Martin qui ha recordat que la posada en servei d’aquest baixador “és una reivindicació llargament reclamada per la ciutat que permetrà millorar la mobilitat dels més de 20.000 habitants d’aquest entorn de Reus. Tinguem present que en aquest nòdul estratègic es troba ubicada la facultat d’econòmiques i l’escola superior d’arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili, l’hospital de Sant Joan, la Fira de Reus, el centre tecnològic de nutrició i salut i el Tecnoparc, per tant, parlem d’un eix realment estratègic i vital.”

“És incomprensible que haguem trigat tant en executar una obra necessària que, a més, no contempla cap despesa econòmica desmesurada. Vull destacar que no és un baixador que beneficiï únicament la ciutat de Reus sinó que actuarà beneficiosament pel conjunt de municipis propers, permetrà millorar la mobilitat diària de molts estudiants universitaris i esponjarà també la circulació a la T-11. És, objectivament, una actuació necessària i tornem a demanar la màxima celeritat en la seva execució.”

En darrer terme, Andreu Martin ha reiterat el compromís dels socialistes en aquesta qüestió que afecta la qualitat de vida de milers de ciutadania de Reus i del conjunt dels municipis del Camp de Tarragona. “Vàrem ser els primers en defensar i proposar la construcció del baixador i portar-ho al Congrés dels Diputats i tornem, tres anys després de fer-ho per primera vegada, a exigir la màxima celeritat en la construcció d’un equipament absolutament vital per configurar una xarxa de rodalies eficient que atengui les necessitats reals de la població”, ha reblat el portaveu socialista reusenc. 

DEMOCRÀCIA!

Als carrers de molts pobles i ciutats de Catalunya han aparegut pancartes amb aquesta paraula: democràcia, reforçada amb un signe d’exclamació (!). Estic convençuda que el 95% de les persones que les llegim ens sentim identificats amb el mot. Per la immensa majoria dels catalans i catalanes és tan òbvia la paraula,  que fins i tot xoca veure-la escrita.

És obvi que vivim en un Estat democràtic, en el qual els ciutadans i ciutadanes tenim drets i llibertats reconeguts i regulats en les lleis que ens donen seguretat jurídica. Un estat democràtic que té els mecanismes de participació pels quals els podem escollir els responsables polítics que han de governar el país. Els mecanismes de participació són clars, van ser consensuats per la ciutadania, durant la transició i tenen el seu màxim exponent en la Constitució, en l’Estatut, i en aquelles lleis, per exemple la de Règim Electoral, que permeten garantir que el resultat d’aquesta participació sigui acceptat com a vàlid pel conjunt del país.

Però les pancartes aparegudes sembla que reclamen democràcia. Com si qui les hagués penjat pensés que no n’hi ha.

 Qui ha penjat les pancartes són entitats que pretenen mobilitzar la ciutadania en vista a l’1-O.

Una data en la què alguns pretenen fer una mobilització (em nego a dir-ne referèndum), que sembla ser que ens portarà a l’èxtasi democràtic.

Però com s’hi pretén arribar a aquesta catarsi col·lectiva?. Quins són els mecanismes que aquells que se senten propietaris absoluts de la democràcia volen utilitzar per arribar-hi? Doncs queda explicat en la proposició de llei que s’ha entrat al Parlament que ha de donar cobertura al suposat referèndum. Una proposició de llei, que junt a la de transitorietat jurídica,   pretén ser la més importants de la història de Catalunya, almenys dels últims 300 anys, però que es vol aprovar per la porta del darrere, encara no se sap si per via parlamentària o per decret del Govern.

Dues proposicions de llei que creen institucions, que s’autoproclamen superiors a qualsevol altra del nostre ordenament, però que seran aprovades per un quòrum molt inferior al necessari per aprovar la Constitució o l’Estatut o qualsevol llei orgànica que regula matèries importants.

Aquesta és la democràcia amb exclamació que proposen?

En democràcia el procediment per arribar a un determinat resultat és fonamental. Perquè si el mitjà utilitzat per aconseguir l’ objectiu no és tingut per vàlid per tota la ciutadania, l’objectiu final no serà reconegut i això porta al fracàs. Al fracàs d’aquells qui volen arribar, sigui com sigui, al seu objectiu, però també, al fracàs col·lectiu de tot un poble, que se sent atrapat en una realitat que no avança.

Els i les socialistes creiem fermament en la necessitat de renovar el consens, que ens ha permès viure democràticament durant molt anys. Sabem que  la realitat dels Estats, dels països, dels pobles és canviant, i per tant, cal renovar l’acord per establir les normes de convivència , les “regles del joc”, perquè segueixin essent clares i segures per a tots i totes. Només amb consens, i  amb acord podrem tirar endavant i seguir construint la Catalunya del present i el futur.