Aquesta mateixa setmana els professionals de la
sanitat pública catalana han tornat a encendre, justificadament, la llum
d’alerta pel deteriorament d’un model, el d’una sanitat pública universal i de
qualitat per a tothom, que era extraordinàriament eficaç i un orgull pel país.
Doncs bé, els professionals del sector alerten que el sistema d’atenció
primària (el més bàsic i el que potencialment afecta a tots els ciutadans) s’ha
col·lapsat i demanen mesures urgents i immediates per pal·liar aquesta
situació.
Totes les persones que darrerament hagin hagut
d’anar a un centre d’atenció primària segur que comparteixen aquesta opinió i
comprenen les raons dels professionals de llançar aquest S.O.S. públicament.
Crida poderosament l’atenció que en les manifestacions del portaveus dels
col·lectius de metges i infermers es faci referència continua “a les retallades
pressupostàries que els Governs han aplicat des de 2010.”
2010. Què va passar aquell any? Què va ser
l’últim dels Governs catalanistes i d’esquerres liderats per socialistes (els
presidents Maragall i Montilla) i el primer del Governs de CiU (primer amb el
suport parlamentari del PP i posteriorment amb el d’ERC i la CUP). 2010, doncs,
un any crucial a partir del qual s’ha procedit a anar disminuint el pressupost
de Salut i sobrecarregar la feina dels professionals de la sanitat pública al
nostre país. Fent-los treballar al límit sovint amb condicions precàries que
afecten tant als professionals com a les persones que acudeixen als centres de
salut.
Els socialistes sempre hem defensat que la crisi
no pot justificar cap pas enrere en el nostre sistema sanitari, que és fruït de
molt d’esforç, de molts anys de treball i del compromís constant i diari de tot
els professionals que hi treballen. Sempre, i quan dic sempre vull dir sempre,
hem denunciat que les retallades pressupostàries en salut es traduirien en una
minva de la qualitat de vida de les persones que han vist com disminuïa la
qualitat del servei sanitari públic al nostre país, com augmentaven les llistes
i els temps d’espera per a ser operats i com es retallaven horaris i personal
dels centres d’atenció primària.
Sempre hem dit també que aquesta desinversió en
polítiques de salut pública obeïa al model ideològic de la dreta de canviar el
model d’Estat del benestar també en aquest àmbit, reestructurant el sector per
incentivar encara més la iniciativa privada.
A diferència d’altres, que criden molt però
després aproven pressupostos que cronifiquen aquesta desinversió en el nostre
sistema sanitari públic, els socialistes hem invertit en salut pública i hem
impulsat hospitals, centres d’atenció primària i consultoris quan hem tingut la
responsabilitat de governar. Per posar només uns exemples sense moure’m de la
ciutat de Tarragona: l’hospital sociosanitari Francolí, inversions de millora a
l’hospital Joan XXIII, el centre d’alta resolució de llevant, el CAP de Sant
Pere i Sant Pau, el de Sant Salvador, el Tarraco, el centre de rehabilitació de
l’avinguda Catalunya o la reforma integral del CAP de Torreforta-la Granja.
Així mateix, durant els anys de Governs de
progrés es van incrementar les plantilles de professionals de la salut pública
a les comarques tarragonines fins a les 8.112 persones, és a dir, unes 2.500
més de les que hi havia el 2003, darrer any de Govern de Jordi Pujol.
Som els garants, doncs, d’un sistema que s’ha
vist sacsejat per la inversió de les prioritats i per la trista dinàmica que
han protagonitzat els Governs de Mas i Puigdemont, i els seus socis
parlamentaris, de retallar argumentant que no hi ha cap altre sortida i després
demanant als professionals que, in situ, salvessin els mobles d’un incendi que
ells no havien provocat.
Creiem honestament que aquest retrocés de la
qualitat de la sanitat pública és un error que, a més, suposa un cop a un
sector que aporta un alt valor afegit per la professionalitat dels seus
treballadors altament qualificats i que era líder en innovació i investigació.
Aquesta marxa enrere ens produeix indignació i les raons adduïdes per
permetre-ho, vergonya aliena. No és cert que haguem de desmuntar el sistema en
funció dels seus resultats econòmics, ni que no hi hagi més alternatives.
Estem plenament d’acord amb els treballadors del
sector quan demanen incorporar noves instal·lacions i professionals,
generalitzar més i millor l’ús de les tecnologies de la informació i
comunicació i plantejar realment l’autonomia de la gestió dels professionals seguint
les recomanacions dels consells de la professió mèdica i d’infermeria.
Per contra, retallar les inversions, paralitzar
els projectes i pressionar als professionals, com han fet els Governs de la
Generalitat des de finals de 2010, ha posat contra les cordes un sistema
sanitari públic que era dels millors del món. Perdent, a més, oportunitats
perquè els socialistes sempre hem defensat, i continuem fent-ho, que la salut
no ha de ser un problema sinó formar part de la solució.