dilluns, 31 de març del 2014

XAVIER SABATÉ: “L’1% DEL FONS TERRITORIAL DEL PROJECTE DE BCN WORLD SUPOSARÀ UNA INVERSIÓ MÍNIMA DE 47 MILIONS D’EUROS PER A LES COMARQUES TARRAGONINES”



El diputat socialista al Parlament per Tarragona, Xavier Sabaté, ha explicat que l’acord subscrit ahir a Tarragona en relació a BCN World permetrà “desenvolupar un gran projecte que ajudarà a diversificar el nostre sistema productiu i intensificar el turisme a les nostres comarques.”

Sabaté ha donat a conèixer que el fons social i territorial de l’1% del total de la inversió  del projecte que, a petició del PSC, inclou l’acord, sumat a l’aplicació màxima de la taxa hotelera,  “suposarà una inversió aproximada, pel cap baix, de 47 milions d’euros per a les comarques tarragonines. Per fer-nos una idea del que això representa només cal tenir present que aquesta xifra és superior a tota la inversió adreçada al Camp de Tarragona en el marc dels pressupostos de la Generalitat per enguany.” Per al PSC la inclusió d’aquest 1% del total d’inversions destinat a acció social i territorial era condició sine qua non per subscriure l’acord.   

En aquest sentit, el diputat tarragoní ha anunciat el compromís socialista de què “aquesta inversió es gestioni des del territori, des de Tarragona. Aquesta serà una de les nostres propostes en el desenvolupament de l’acord subscrit ahir.”

Xavier Sabaté ha explicat que aquesta inversió addicional que aconseguirà Tarragona es destinarà a finalitats socials com, per exemple, a les entitats que es dediquen a la discapacitat, a un fons social per als treballadors o a inversions per al patrimoni arqueològic tarragoní. “Aquí vull agrair les aportacions de dirigents sindicals, com Jaume Pros o Paco López, del president del centre de paràlisi cerebral Jaume Marí, i de Josep Maria Milà i Josep Anton Burgasé en matèria d’assessorament urbanístic.”

El diputat socialista també ha desgranat que “la inversió en casinos en el conjunt del projecte tan sols suposa el 15% del total, la resta, el 85% afecta a una àmplia gamma de noves oportunitats com ara nous centres de convenció, hotels, teatres, una amplia oferta comercial, etc.”

“Això no és Las Vegas, ni Macao, ni Singapur. Aquí tenim patrimoni romà i romànic, una rica oferta gastronòmica, cultural, patrimonial i històrica. Crec que l’acord assolit permet una relació més amable amb el nostre entorn i el nostre teixit social.”


Finalment, Xavier Sabaté ha volgut agrair les aportacions de l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, dels portaveus socialistes a Vila-seca i Salou, Alberto Miñambres i Toni Brull, de l’alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, i del diputat reusenc Francesc Vallès, entre d’altres. “Les seves aportacions en positiu han estat molt valuoses i han facilitat que l’acord per un projecte més humanitzat al servei del territori hagi arribat a bon port. En definitiva, hem aconseguit un bon acord, amb inversions territorials i socials, que garanteix l’interès general i, sobretot, l’arribada de noves inversions i la creació de nous llocs de treball.”     

dijous, 27 de març del 2014

LA JSC DE TARRAGONA IMPULSA UNA CAMPANYA EN DEFENSA DE L’ESCOLA OFICIAL D’IDIOMES



La JSC de Tarragona ha iniciat avui una campanya que sota el lema “la ciutat paga l’EOI, la ciutat vol l’EOI” defensa que tots els equipaments de l’escola oficial d’idiomes es destinin al seu ús, què és ser un centre d’aprenentatge de llengües estrangeres al servei dels tarragonins i de les tarragonines.

Segons el primer secretari de la JSC de Tarragona, Eloi Menasanch, “és increïble que la Generalitat s’hagi apropiat de la tercera planta de l’edifici, destinada a acollir la sala d’actes i un espai multimèdia, per convertir-la en seu dels serveis territorials del Departament d’Economia de la Generalitat a Tarragona.”

“Sent això increïble, el que ja resulta kafkià és que els diputats de CiU i d’ERC al Parlament, que es passen el dia donant lliçons de patriotisme, votin en contra de la proposta socialista que demanava retornar aquest espai a la ciutat per tal que l’utilitzin els estudiants de l’EOI. I aquests són els que després parlen de “tarragonisme”?”

La JSC també considera intolerable el creixement exponencial dels preus de les taxes de les matricules. “El curs vinent patirem un nou increment del 40% dels preus. Un 40%!”. Això comportarà un creixement dels 176 euros actuals a 275 euros en primera matricula, de 412 euros en segona matrícula i de 495 euros en tercera matrícula.

“Com és possible que enmig d’una crisi especialment devastadora per al jovent s’apugin els preus d’aquesta manera insensata? No diuen que és molt important l’aprenentatge de llengües estrangeres per poder ser competitius en el món global? Aquesta és la manera d’incentivar aquest aprenentatge? La veritat és que aquest augment desproporcionat dels preus de les taxes obligarà a molts estudiants fills de les classes populars a no poder matricular-se a l’EOI.”


La campanya de la JSC consisteix en la distribució a les xarxes socials de material gràfic i explicatiu de denúncia d’aquesta anomalia, pel que fa a l’Escola Oficial d’Idiomes, que perjudica Tarragona.

EL QUE ES VA OBLIDAR DE DIR EL SUBDELEGAT DEL GOVERN



Reconec que em va sorprendre. Ho vaig haver de llegir tres vegades i encara em va semblar més un text enormement singular. Em refereixo a l’article escrit pel subdelegat del Govern a Tarragona, senyor Sierra, en defensa de la reforma local que l’executiu de Rajoy vol imposar o sí o sí.

Comença el seu raonament el subdelegat afirmant que la política “es basa en l’ús de la paraula com a instrument per arribar al consens.” Potser no n’és conscient però el senyor Sierra acabava de fer un homenatge a la paradoxa. I és que la reforma local a la què se’ns insta al “consens” ha aixecat el rebuig de totes, i subratllo i remarco TOTES, les forces polítiques representades als consistoris de l’Estat: PSC, PSOE, CiU, ERC, IU, BNG, Coalición Canaria, Compromís, ICV, Chunta Aragonesista, etc. Un fet inèdit i sense precedents, totes les forces municipalistes en contra d’aquesta reforma insensata. És més, fins i tot alguns alcaldes i regidors del mateix PP han mostrat el seu rebuig a les pretensions de Montoro, com l’alcalde del Ferrol i president de la Federación Gallega de municipios y provincias que ha expressat la seva “oposición frontal” a aquesta reforma local del Govern. Podria reflexionar el senyor Sierra sobre la dimensió d’aquesta oposició quasi unànime del món municipal a aquesta llei que ell defensa amb tanta vehemència (si tothom diu que el vestit de l’emperador és blau, no serà que és blau?) D’altra banda, després de tres anys de Govern de Rajoy fins i tot els més ingenus ja saben el que significa “consens” pel PP.

A continuació el subdelegat del Govern se sorprèn de què el món municipal digui que la reforma del PP és un atac contra “l’autonomia” dels Ajuntaments. “Contra quina autonomia atempta aquesta llei?”, es pregunta. Li explico amb molt de gust. A la província de Tarragona, de la qual ell és el subdelegat del Govern, la reforma local comportarà que el 90% dels ajuntaments (és a dir, tots excepte els 10 municipis tarragonins amb més de 20.000 habitants censats) quedin buidats de competències que s’atribuiran majoritàriament a la Diputació de Tarragona.

Podrà la Diputació assumir la gestió de 180 ajuntaments de la província? No, com saben molt bé els ideòlegs del PP. I aleshores, què? La mateixa llei ens dóna la resposta en obrir la porta a la privatització dels serveis públics municipals i la desaparició dels serveis socials locals. Vull destacar això perquè a la pràctica es produirà una privatització, no la racionalització, no la sostenibilitat, de serveis municipals essencials com l’aigua potable, la recollida de la brossa, la neteja de la via pública, el tractament de residus, plans d’ocupació, etc.

En segon lloc, en quedar buidats de competències, aquests ajuntaments hauran d’acomiadar treballadors municipals. Segons els càlculs de les mateixes associacions de municipis això, pel cap baix, pot suposar que més de 2.000 treballadors municipals de les comarques tarragonines es quedin al carrer (i això en una província que ja acumula 74.000 aturats registrats).

L’excusa del PP és la de sempre: l’estalvi de milers de milions d’euros de recursos públics. Una altra mentida. Sap el PP que els ajuntaments gestionen el 15% de la despesa pública però que tan sols representen el 4% del deute públic? Sap el senyor Sierra que el 85% dels regidors de les nostres comarques no cobren absolutament res en l’exercici de les seves responsabilitats polítiques? 

Finalment, ens explica el subdelegat que –i cito textualment- “el Govern d’Espanya respon solidàriament dels compromisos assumits per altres administracions ja que totes són Espanya.” Sorprenent afirmació ja que el Govern d’Espanya el que fa és que autoritza a les altres administracions a fer crèdits que pagaran, puntual i religiosament, amb els corresponents interessos els propis Ajuntaments. Està de broma el senyor Sierra o no sap com funcionen els “pagament-préstecs” del Govern espanyol?


En darrer terme constatem que la subdelegació del Govern s’ha convertit en una mena d’oposició de l’oposició i es dedica a respondre a les denuncies dels grups polítics (tasca que, almenys en teoria, haurien de fer els diputats del PP) enlloc d’explicar l’obra de Govern al territori (potser perquè no hi ha res a explicar.) Tan sols m’atreviria a recordar al senyor Sierra que des de que ell és subdelegat del Govern i el senyor Rajoy està a la Moncloa les inversions de l’Estat a Tarragona han davallat un 33%, l’atur i les desigualtats s’han incrementat fins a límits mai assolits i que ja hi ha més de 13.000 famílies tarragonines amb tots els seus membres, tots, a l’atur i sense percebre cap prestació o subsidi que els permeti viure amb dignitat. Potser seria interessant que dediqués les seves energies a fer alguna cosa per pal·liar aquesta situació enlloc d’il·lustrar-nos sobre “l’elasticitat del llenguatge”.

Article de Josep Masdeu publicat al Més Tarragona i al setmanari Notíciestgn  

dilluns, 24 de març del 2014

EL PSC DENUNCIA LA POSSIBLE REDUCCIÓ DEL 20% DE LES PLANTILLES DELS JUTJATS DE VIOLÈNCIA DE GÈNERE DE TARRAGONA, REUS I EL VENDRELL



El diputat del PSC per Tarragona, Francesc Vallès, ha donat a conèixer avui que el grup parlamentari socialista ha demanat la compareixença del conseller de Justícia per tal que expliqui si són certes les informacions que apunten a una reducció del 20% de la plantilla dels jutjats de violència de gènere a Catalunya.

“En el cas de la nostra demarcació això perjudicaria als jutjats de violència de gènere de Tarragona, Reus i El Vendrell que podrien perdre, segons la proposta inicial, fins a dos treballadors cadascun, malgrat que aquests jutjats ja treballen sobrecarregats de feina. Els socialistes entenem que això seria un error gravíssim, més tenint en compte l’eficàcia necessària d’aquests jutjats especialitzats a l’hora de lluitar contra la xacra de la violència de gènere. Per això ja anunciem que presentarem una proposta de resolució al Parlament per aturar aquesta proposta de reduir les plantilles d’aquests jutjats.”

En el conjunt del país, aquesta possible reducció que es planteja des del Departament perjudicaria un total de 19 jutjats de violència de gènere. Cal recordar que els jutjats de violència de gènere són jutjats especialitzats, creats l’any 2005 pel Govern socialista, a fi i efecte de contribuir a l’eradicació de la violència masclista contra les dones i atendre millor les especificitats d’aquests casos.
 

En relació a aquesta qüestió, Francesc Vallès ha afirmat que “hem de continuar fent tot el possible per tal que les dones s’atreveixen a denunciar la violència de la que són objecte i els jutjats especialitzats en són eines fonamentals. En aquest àmbit, va ser clau l’entrada en vigor de la llei per eradicar la violència de gènere i el pla de polítiques de dones que va impulsar i executar el Govern socialista. Malgrat això, tan sols la presa de consciència de tots i cadascun dels ciutadans per excloure la discriminació per gènere de les nostres vides ens permetrà eradicar total i definitivament aquesta xacra de la nostra societat.”   

divendres, 21 de març del 2014

LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA INVERTIRÀ 622.841 EUROS AL BAIX PENEDÈS EN EL MARC DEL PLA ESPECIAL D’INVERSIONS SOSTENIBLES



El grup socialista de la Diputació de Tarragona ha mantingut una reunió de treball amb regidors i alcaldes socialistes de la comarca del Baix Penedès. La reunió ha servit per analitzar conjuntament la situació política actual i posar damunt la taula les inversions en equipaments i infraestructures que requereix la comarca amb més urgència. Així mateix, el grup socialista ha informat sobre el nou pla especial d’inversions sostenibles que ha endegat la Diputació de Tarragona.

En aquest sentit, el portaveu socialista Josep Masdeu ha donar a conèixer que “aquest pla especial, que s’aprovarà en el següent ple de la Diputació, permetrà una inversió de 622.841 euros al Baix Penedès. Es tracta d’un pla d’emergència adreçats als municipis amb menys de 20.000 habitants, que aquí al Baix Penedès són tots tret de Calafell i el Vendrell.”

Pel que fa a la resta de municipis destaquen les inversions adreçades a Cunit (180.607 euros), l’Arboç (89.858 euros), la Bisbal del Penedès (55.393 euros), Santa Oliva (52.757 euros), Banyeres del Penedès (48.974 euros) i Sant Jaume dels Domenys (42.059 euros).

“La Diputació fa un pas endavant i en l’actual context de dificultats econòmiques decideix impulsar aquest pla especial adreçat als municipis a fi i efecte de generar activitat econòmica.” En el conjunt de la demarcació la inversió total serà de sis milions d’euros.

D’altra banda, durant la reunió es va posar de manifest la greu situació que viu el Baix Penedès, una de les comarques amb la taxa d’atur més alta del país. “Amb el Govern de CiU i el suport d’ERC les inversions directes al Baix Penedès han davallat un 25% en relació al darrer pressupost del Govern catalanista i d’esquerres. A més, les retallades dels Governs de CiU i PP, sumades a la crisi econòmica, han enlairat l’atur a la comarca per sobre dels 12.000 aturats. Unes 1.100 famílies del Baix Penedès tenen a tots els seus membres a l’atur i no reben cap mena de prestació o subsidi que els permeti viure amb dignitat, el que ens dóna una idea de la gravetat de l’impacte de la crisi.”


Davant d’aquesta tessitura, el grup socialista de la Diputació s’ha compromès a demanar als diputats socialistes al Parlament de Catalunya que impulsin una iniciativa parlamentària a fi i efecte de crear un pla de xoc específic per la comarca que tingui com a objectiu dinamitzar l’activitat econòmica i crear ocupació. Aquest pla també ha de contemplar cursos d’ocupació adaptats a la realitat de la demanda i ser adreçats especialment als aturats de llarga durada, als joves i a les persones majors de 55 anys. 

dijous, 20 de març del 2014

XAVIER SABATÉ: “CiU I ERC HAN REBUTJAT TORNAR LA TERCERA PLANTA DE L’ESCOLA OFICIAL D’IDIOMES DE TARRAGONA”



El diputat socialista al Parlament per Tarragona, Xavier Sabaté, ha denunciat aquest dijous que “CiU i ERC han rebutjat avui al Parlament tornar la tercera planta de l’escola oficial d’idiomes de Tarragona. Continuaran ocupant escoles els serveis administratius de la Generalitat?”, s’ha preguntat el diputat tarragoní.

Segons Xavier Sabaté, “el Govern i ERC han descobert la sopa d’all: ocupar biblioteques i sales de les escoles per als serveis administratius”. En aquest sentit, ha preguntat “si és aquesta la manera de solucionar els lloguers per part de la Generalitat.”

“Els socialistes ens veiem obligats a denunciar, un cop més, la discriminació que pateix Tarragona per part d’aquest Govern. Precisament, l’escola oficial d’idiomes és ara més necessària que mai per donar suport a unes necessitats que aniran in crescendo.”

Tot i això, els grups han aprovat per unanimitat instar al Govern a què signi el contracte d’arrendament de l’edifici amb l’Ajuntament de Tarragona.


Finalment, Xavier Sabaté ha denunciat també “l’increment de preus exponencial de les taxes de l’EOI. De 176 euros que es paguen ara passarem a 275 euros en primera matrícula (per tant, un increment del 40%), de 412 euros en segona matrícula i de 495 euros en tercera matrícula pel curs vinent. En aquests temps de crisi en què tan important és la formació i l’aprenentatge de llengües estrangeres aquest augment desproporcionat de preus obligarà a molts estudiants que no puguin pagar-se la matricula a quedar-ne exclosos. És aquest el país “lliure” que volem?”, ha conclòs el diputat tarragoní.   

TORREDEMBARRA NECESSITA UN CANVI



A Torredembarra, a l’igual que a la resta de Catalunya, ja fa molt de temps que estem parlant de la necessitat de tenir un Projecte engrescador i eficaç que permeti afrontar el greu problema de la desigualtat social i la pobressa, una greu situació  que no només no anem apaivagant, sinó que s’incrementa dia a dia de forma feridora per a moltes famílies què estan arrivant, sinó hi son ja,  a límits d’exclossió social: famílies senceres a l’atur, malnutrició infantil, probressa energètica i altres formes que fomenten lleis aprovades pel Partit Popular,molts cops amb el beneplàcit de CiU a l’Estat i a l’inrevès a Catalunya,  i que incrementen les situacions d’engoixa com ara retallades a la Lleis com de la Dependència, el co-pagament de medicaments, la Reforma Laboral i un llarg etcetera d’altres retallades i reformes vergonyosses per antisocials.

Deu fer més de mig anys que a Torredembarra se’ns parla per part del Govern (CiU-PP-GIT) de la existència d’una Taula Social per tal d’afrontar aquest greu problema.

Torredembarra no és una illa, cada cop son més les famílies que fan cua a Càritas i cada cop son més aquells que no poden pagar aigua i llum, i la sensació de deixadesa s’estén pel municipi, dirigint totes les mirades, com així ha de ser, cap a l’equip de Govern que ara per ara no ha pogut solucionar un problema que s’està generalitzant i només ho afronta de forma personalitzada sense tenir en compte que si no tenim polítiques ajustades a les necessitats col·lectives no avancem en res.

Deia que el Govern ha venut una Taula Social que ara per ara es desconeix el treball realitzat, ja que han vetat la participació dels diferents grups polítics i la manca d’informació és total. No sabem encara si s’ha fet una anàlisi de la situació, no sabem encara, més de sis mesos desprès, quines son les conclusions – si n’hi han – que hagin pogut arribar una Taula que només hi participen els tècnics municipals i la regidoria corresponen.

El fet és que no tenim cap proposta ni s’espera. La Taula Social ha nascut sense potes al marginar entitats i partits, i per tant l’esfera de treball és molt limitada i sense capacitat de aconseguir consensos ni acords.

Cal dons, un fort canvi en aquest sentit. El problema és massa greu com per creure que amb polítiques caritatives i gens solidàries donem passos reals per afrontar el problema. És molt greu que a aquestes alçades desconeguem quants torrencs tenen problemes d’alimentació, o bé de llar o bé de pagaments. Com fer les polítiques correctes sense tenir aquestes dades?. Impossible. Com arribar a un acord consensuat a on tots tinguem una complicitat per tirar endavant fórmules que ens permetin garantir una atenció a l’alçada de les necessitats ? Impossible.

L’actual Taula Social, passa sense pena ni glòria, com un ens que tothom diu que existeix però que ningú ha vist.

Quina és la proposta socialista: Una Taula Social transversal i participativa amb entitats i col·lectius compromesos amb la lluita contra la pobresa, realitzar, conjuntament amb les institucions més properes, un treball de camp on tinguem els números reals de la situació – aturats de llarga durada, famílies sense ajuts... -, un Pla d’actuació per pal·liar els casos més sagnants i posar las bases per aconseguir un Pla de Treball que contempli: pressupostos adaptats a la realitat social, creació de nous serveis que generin llocs de treball, una programació d’ajuts en beques menjador complementàries a les existents, signar un conveni amb el SOC per oferir serveis no només per Torredembarra sinó també per totes les poblacions del Baix Gaià (amb les quals s’haurà de fer un Pla de Xoc davant situacions extremes), com ara la creació d’una oficina de orientació i preparació de cursos dirigits a joves i aturats.


Tenim un gran problema i malgrat les barreres legals, la manca d’ingressos i altres problemes administratius, el que ens cal és voluntat política, estar al costat de la gent i fer els impossibles per cercar les solucions necessàries per garantir el benestar dels qui ara pateixen les conseqüències d’una crisis generada per les grans fortunes i que uns governs insensibles els hi giren l’esquena salvant bancs i retallant allò que és de tots.

Article d'opinió de Jordi Solé publicat al Més Tarragona  

UN BCN WORLD HUMANITZAT I AL SERVEI DEL TERRITORI



Des de fa dos anys els 258.000 treballadors tarragonins que cotitzen a la Seguretat Social han vist com el Govern del PP ha apujat els impostos del treball. Com a conseqüència d’això els treballadors de la nostra província, dels quals més de la meitat cobren menys de 20.000 euros bruts a l’any, han hagut de pagar, de mitjana, 331 euros més a l’any en concepte d’IRPF. Se’ns va dir que es tractava d’una mesura “necessària i puntual” per fer front a la crisi econòmica i que tots havíem de contribuir en aquest esforç col·lectiu.

Ara, els mateixos que parlaven d’esforços “necessaris”, estan disposats a reduir els impostos del joc a Catalunya del 55% al 10%. La pregunta que em faig és obvia: com podem permetre que mentre es demana a aquells que cobren menys de 20.000 euros a l’any que paguin més a la caixa comuna al mateix temps baixem els impostos del joc fins a límits que situarien Catalunya com un dels països amb la fiscalitat del joc més baixa? Els socialistes consideraríem això com el què és, una autèntic despropòsit injustificable.

La posició del PSC en relació al projecte de BCN World és clara. Sí al projecte, sí a la generació de nous llocs de treball i sí a les condicions mínimes per tal que aquest projecte reverteixi i beneficiï a les nostres comarques en condicions de dignitat. Nosaltres proposem rebaixar fins al 35% els impostos al joc amb la condició  sine qua non que el 5% dels beneficis es reinverteixin al territori. O bé, una rebaixa del 25% dels impostos sí aquesta reinversió s’incrementa fins al 10%.

Volem humanitzar el projecte, no “posar-lo en perill”, i per això també defensem aportacions a tres finalitats socials molt concretes: la prevenció i tractament de les ludopaties, la creació d’un fons social per als treballadors i al finançament de les entitats que treballen amb persones amb discapacitat. Qui pot estar en contra d’això?

També volem preservar el nostre litoral. No podem permetre que amb l’excusa de les condicions que imposen els promotors ens trobem amb parets de ciment davant de les platges. Cal establir garanties suficients com que es subjectarà el desenvolupament urbanístic al Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona i que es tinguin en compte les determinacions del catàleg del paisatge pel que fa a configuració d’espais i edificacions. I, molt important, que els increments del valor obtinguts tinguin la contraprestació que estableix la llei. Si no fos així ens podríem trobar amb un cas d’enriquiment sobtat sense contribuir a la comunitat.

Finalment, el nom no fa la cosa però si que hi ajuda. Per tant, defensem que els promotors incloguin un topònim propi de les nostres comarques (Tarraco, Costa Daurada, etc.) en la denominació del projecte, una inclusió que ens permetria millorar la promoció del nostre litoral.  

Entre aquells que mostren un rebuig frontal al projecte i aquells que estan disposats a acceptar-ho tot, la posició dels socialistes és assenyada, la que garanteix amb millors condicions un futur complex vinculat amb el territori i al servei, també social, dels seus habitants i dels treballadors. Hauríem desitjat que també altres organitzacions haguessin treballat en la mateixa direcció.


Ha estat en bona mesura la increïble desídia del Govern de CiU i la passivitat d’ERC que no sembla voler ser soci per governar el país, el que ens ha portat fins aquí. Exercim la nostra responsabilitat amb el nostre territori i la seva gent, defensant els interessos de la majoria i de les classes populars. Volem el projecte però no acceptarem cap xec en blanc que suposi una pèrdua o minva de les condicions laborals, dels drets socials o del medi ambient de la Costa Daurada.

Article de Xavier Sabaté publicat al Diari de Tarragona  

dimecres, 19 de març del 2014

UN BAIXADOR PER CRÉIXER



L’entrada en funcionament de la nova xarxa de rodalies del Camp de Tarragona és una magnífica notícia. La millora de la connectivitat ferroviària entre Reus i Tarragona a través de l’augment de la freqüència dels trens entre ambdues ciutats és una actuació de primer ordre que facilita la mobilitat dels milers de ciutadans que diàriament s’han de desplaçar per motius personals o laborals, reverteix al territori, el cohesiona i ens dóna instruments per fer-nos més competitius i atractius des del punt de vista econòmic i de l’emprenedoria.

Les bones notícies cal celebrar-les. Però també, i sobretot, aprofitar-les. Hem de ser capaços de treure’n el màxim rendiment. És per això que ara més que mai recupera tot el sentit la necessitat de satisfer una reivindicació històrica de la ciutat de Reus: la construcció d’un baixador ferroviari a la zona de Bellisens.

El tema, encara que sembli menor, és de vital importància. En aquest punt de la ciutat hi ha la confluència de tres barris amb molta densitat de població, un campus universitari amb la Facultat d’Econòmiques i l’Escola Superior d’Arquitectura, l’Hospital Universitari de Sant Joan, la Fira de Reus i tot l’entorn del Tecnoparc, amb seus de la importància del Centre Tecnològic de Nutrició i Salut i l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili. Tot plegat, un nòdul estratègic per a la ciutat i el conjunt del territori que ens permet relligar, connectar i impulsar un retorn de dinamització econòmica i social de primer nivell en sumar equipaments universitaris, sanitaris i de recerca. I, al mateix temps, donar satisfacció a les necessitats de mobilitat dels habitants de la zona sud de Reus.

I el millor de tot és que amb una inversió mínima en podem extreure el màxim rendiment. No suposa cap cost econòmic significatiu, ni comporta expropiacions, ni llargs processos administratius. Tenim el lloc, la necessitat objectiva, l’enclavament estratègic i el consens dels veïns de la zona.

Tan sols ens cal voluntat decidida, complicitat institucional i agilitat en la construcció d’un projecte senzill. Per això hem anunciat aquesta setmana que portarem el tema a la Comissió de Foment del Congrés i del Parlament de Catalunya per tal que ho validin amb la màxima celeritat.

El baixador de Bellisens ens recorda que estem en uns moments difícils molt marcats per la crisi econòmica, és cert, però també que tenim unes potencialitats que ens singularitzen i que hem de saber aprofitar: com un simple baixador pot convertir-se en una gran oportunitat econòmica. Hi ha trens que no es poden deixar escapar.

Aquests dies molts de vosaltres m’heu transmès a peu de carrer la vostra angoixa per la falta de feina i les dificultats de la vostra vida quotidiana. Donar resposta a aquestes necessitats és el que m’ha empès a assumir el repte d’aspirar a l’alcaldia.

Estic convençut que Reus disposa de les eines per impulsar projectes que generin ocupació i noves oportunitats. Per aconseguir-ho ens cal recuperar la millor versió de nosaltres mateixos, com a societat dinàmica –la capital de les persones- capaç de superar les seves pròpies expectatives.


Ningú no ens ho ha posat mai fàcil històricament, però sempre hem estat capaços de provocar les sinergies necessàries per forjar aquest Reus que ha estat i ha de tornar a ser el veritable referent de l’emprenedoria en el conjunt del nostre país. En aquest afany és on sempre ens trobareu. 

Article de Francesc Vallès publicat al Diari de Tarragona  

dimarts, 18 de març del 2014

EL PSC DENUNCIA QUE EL PP HA REBUTJAT EXIMIR DEL COPAGAMENT FARMACÈUTIC A MÉS DE 500 TARRAGONINS AMB ESPINA BÍFIDA



El diputat socialista Joan Ruiz ha denunciat avui “el rebuig del grup del PP al Congrés a una proposició no de llei del grup socialista de suport a les persones amb espina bífida i les seves famílies.”

La proposició defensava eximir a aquestes persones amb espina bífida del copagament farmacèutic, ortopèdic, dels productes dietètics i del transport sanitari. Així mateix es demanava facilitar l’accés d’aquestes famílies a les prestacions contemplades en la llei de dependència que el PP manté congelades sine die.

“La veritat és que la resta de grups representats a la cambra ens hem quedat estupefactes davant del rebuig del PP a aquesta proposta de mínims. És increïble i insòlit! Cada setmana se superen a sí mateixos... estem davant d’una nova agressió de Rajoy i del PP als sectors més vulnerables de la nostra societat. En aquest sentit, els socialistes formulem al Govern una pregunta claríssima que no admet evasions: si és cert, com alegrement diuen Rajoy i els apologistes del seu Govern, que “España ya ha salido de la crisis” com es pot argumentar i defensar que els diputats del PP votin en contra d’ajudar a les persones amb espina bífida i a les seves famílies?”

Joan Ruiz ha recordat que l’espina bífida és una malformació congènita del tub neural que pot provocar paràlisis parcial o total de les cames i que pot comportar també la pèrdua de control de la bufeta i dels intestins. Així mateix, la medul·la espinal és més susceptible a infeccions com la meningitis. 

Segons les associacions de familiars de persones amb espina bífida un mínim de 500 tarragonins pateixen aquesta patologia a la nostra demarcació. Aquests familiars demanen més ajudes per poder pagar la medicació, el material ortopèdic i la resta de necessitats que requereix l’atenció de les persones amb espina bífida.


“Segons aquestes mateixes associacions la despesa econòmica mitjana derivada de l’atenció a les persones amb espina bífida se situa entorn dels 5.000 euros anuals. Si tenim en compte que el salari mitjà a Espanya se situa, en aquests moments, en els 19.500 euros a l’any podem tenir una idea exacte de l’esforç econòmic que han de fer els familiars d’aquestes persones. Crec que això està clar per a tothom...tret del Govern del PP que ha rebutjat ajudar aquest col·lectiu al mateix temps que fa discursos triomfalistes sobre la sortida de la crisi i aprova una amnistia fiscal per als grans defraudadors”, ha emfatitzat el diputat tarragoní.        

dijous, 13 de març del 2014

EL PSC DENUNCIA L’AMBIGÜITAT DEL GOVERN EN RELACIÓ AL PLA HIDROLÒGIC DE L’EBRE



El diputat socialista al Parlament per Tarragona, Xavier Sabaté, ha denunciat “l’ambigüitat del conseller de Territori, Santi Vila, en relació al Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre aprovat pel Govern del PP.”

Segons ha subratllat el diputat tarragoní avui al Parlament, “no estem davant d’un problema tan sols ambiental, si no que és un problema que afecta les terres de l’Ebre i el conjunt del territori de Catalunya i el seu desenvolupament.”

“El riu no és només important per a la gent de l’Ebre, si no que ens permet tenir consum d’aigua a més de mig milió de catalans i catalanes, disposar del necessari subministrament d’aigua a les indústries del sud del país i refrigerar les centrals nuclears que garanteixen la meitat de l’electricitat que consumim a Catalunya, també a les comarques gironines.”


En aquest sentit, Xavier Sabaté ha instat al conseller Santi Vila a fer “un exercici de federalisme” del que “ja apunta maneres” i que “dialogui en aquest tema, sigui exigent i contundent si cal, i expliqui al president de la Generalitat que cal acordar també en d’altres àmbits, el que se’ns dubte serà beneficiós també a la llarga per a tots els catalans.”  

dimecres, 12 de març del 2014

EL PSC VALIDA LES CANDIDATURES DE JOSEP FÈLIX BALLESTEROS (TARRAGONA), FRANCESC VALLÈS (REUS) I RAMÓN FERRÉ (CALAFELL)



El Comitè Electoral de la Federació del PSC del Camp de Tarragona ha validat les candidatures de Francesc Vallès (agrupació de Reus) i de Ramon Ferré (agrupació de Calafell) com a alcaldables socialistes per Reus i Calafell a les properes eleccions municipals després de validar els avals presentats per ambdós candidats que superen amb escreix el 20% del total dels afiliats de les seves respectives agrupacions, que és el que determina el reglament de les eleccions primàries.

Així mateix, el Comitè Electoral també ha validat l’acord unànime de la comissió executiva de l’agrupació socialista de Tarragona pel qual s’acordava proposar a Josep Fèlix Ballesteros com a cap de llista del PSC a les eleccions municipals de 2015 per la ciutat de Tarragona.

En el cas de Salou, el Comitè Electoral informa que cap candidat ha presentat ni l’acord, ni els avals pertinents, per tant aquesta agrupació, com d’altres, es remet a la segona fase de proposta de candidats al mes d’octubre d’aquest mateix any.

En relació a aquesta qüestió el secretari de política municipal de la Federació del PSC del Camp de Tarragona, Josep Masdeu, ha explicat que “ara tanquem la primera fase d’aquest nou procés d’eleccions primàries per elegir als nostres candidats de cara a les decisives eleccions municipals de l’any vinent. Creiem que hi ha una demanda social creixent per part de la ciutadania d’aprofundir en la democràcia directa i, per això, els socialistes hem decidit ser pioners a Catalunya a l’hora de donar satisfacció a les reivindicacions dels ciutadans.”

El reglament de les eleccions primàries determina que aquestes es poden convocar als municipis majors de 20.000 habitants. Aquí al Camp de Tarragona això afecta a les ciutats de Tarragona, Reus, El Vendrell, Cambrils, Salou, Valls, Calafell i Vila-seca. “Estem molt satisfets de què en aquesta primera fase de les eleccions primàries ja haguem elegit quasi la meitat dels nostres candidats als grans municipis de la demarcació.”


Josep Masdeu ha assegurat que aquest dinamisme “augura el canvi que es produirà a les eleccions municipals de l’any vinent. En les eleccions municipals de 2011, CiU i PP garantien que tenien “la formula” per generar ocupació i mantenir, al mateix temps, la qualitat dels serveis i prestacions als ciutadans, a més de baixar impostos. Després de les eleccions municipals i de formar majories a diferents municipis (Reus, Salou, Cambrils, Calafell, etc.) el resultat d’aquest pacte de la dreta ha estat inequívoc: hem tingut més atur, més impostos i s’ha registrat una davallada de les polítiques municipals, en especial, de les ajudes socials destinades als ciutadans que més estan acusant els efectes de la crisi. I això sense comptar l’amenaça que representa la reforma local que vol imposar el PP... Cada cop és més evident que cal un canvi amb urgència”, ha conclòs el dirigent socialista.

LES DONES TARRAGONINES PERDEM AMB EL PP



“No es hora de hacer experimentos con leyes estridentes, como la del divorcio, que solo pueden comportar la disolución de las familias”, aquesta era la valoració de l’aleshores dirigent d’Alianza Popular, Manuel Fraga, quan el Govern d’UCD va decidir impulsar la primera llei del divorci a Espanya després de la negre nit del franquisme. Segons el senyor Fraga no era moment de “experimentos” si no “de poner orden en casa” (novament, l’obsessió pseudopatològica de la dreta amb l’ordre). Tampoc és estrany perquè el senyor Fraga el 1981, per tant ja en democràcia, deia coses com aquesta: “es evidente que el glorioso alzamiento popular del 18 de julio fue uno de los más simpáticos movimientos politico-sociales de los que el mundo tiene memoria.”

No crec que avui dia cap dirigent del PP, ni tan sols el senyor Gallardón, comparteixi el rebuig frontal del senyor Fraga pel divorci ni se li acudeixi fer una apologia del feixisme com la que feia aleshores el líder màxim de la dreta (això sí, amb “simpatia”). Ans el contrari, des de la legalització del divorci han estat molts els dirigents del PP que han exercit aquest dret “sin rasgarse la vestiduras” (i no una, sinó vàries vegades), ni sense considerar que estaven participant en un acte luxuriós que suposava “la disolución de las familias.”

Però tots sabem que la societat va 20 o 30 anys per davant de la mentalitat reaccionària del PP, així que els estrategues de la dreta han decidit obrir ara un nou front que ningú a la societat reclamava (tret de l’extrema dreta i dels sectors més retrògrads de la jerarquia eclesiàstica): em refereixo a la il.legalització de l’avortament. Fa pocs dies jo mateixa, debatent aquest tema amb una jove membre de Nuevas Generaciones del PP de Tarragona, a la URV vaig constatar com aquesta noia passava una mala estona. Com era disciplinada intentava defensar l’argumentari del PP sobre el tema però a la segona rèplica de les joves estudiants allí presents va optar per callar i marxar-se. No és per a menys. La noia en qüestió deu estar convençuda de què cal privatitzar-ho tot, deixar el benestar públic en mans dels “mercats”, i suprimir drets i prestacions socials a dojo, però a l’any 2014 qüestionar el dret de les dones a decidir lliurement sobre la seva sexualitat i la seva maternitat deu ser massa, fins i tot per a les militants de Nuevas Generaciones.  

Se’ns dirà que el raonament de Rajoy i Gallardón és similar al del senyor Fraga fa 30 anys. Igual com pensaven aleshores que mantenint el divorci en la il·legalitat acabaven amb els problemes de convivència dels matrimonis, deuen pensar ara que il.legalitzant l’avortament acabaran amb els avortaments. Gravíssim error que poden pagar moltes dones amb la seva salut en forma d’avortaments clandestins o de viatges a l’estranger per avortar per part d’aquelles dones que s’ho puguin pagar.

I és que les dones hem estat especialment perjudicades pel Govern del PP. Durant aquests dos anys i mig de Govern de Rajoy i Gallardón hem perdut llocs de treball, drets laborals, drets socials, protecció davant la violència de gènere i ara se’ns vol imposar la llei més restrictiva de la Unió Europea en matèria d’avortament. Crec que tan sols els joves, els aturats, els treballadors i els pensionistes han perdut tant amb el PP com les dones.

La veritat, però, és que escoltant les mateixes declaracions dels líders del PP no ens sorprèn aquesta laminació de drets i llibertats per a les dones. Vegem, si no, algunes de les “perles” del ministre de justícia, senyor Gallardón, que ha arribat a dir al Senat el següent: “la maternidad es lo que hace a las mujeres auténticamente mujeres” (o sigui, o són mares o no són dones. Podem imaginar alguna manifestació de masclisme en estat pur més estrident?). Sí, podem, escoltant les afirmacions del ministre d’agricultura, Arias Cañete: “el regadío hay que utilizarlo como a las mujeres, con mucho cuidado, que le pueden perder a uno.” O a l’alcalde de Valladolid, també del PP: “no creo en las paridades, me parecen paridas.” O al president del Consejo General de la Ciudadania Española en el Exterior, nomenat pel Govern de Rajoy: “las leyes son como las mujeres, están para violarlas” (tot i que en aquest darrer cas, a diferència dels anteriors, va obligar a dimitir a l’impresentable que ho havia dit). I així ad nauseam.


Les dones i totes les persones que estiguin a l’esquerra d’aquestes posicions ideològiques tan arcaiques, que fins i tot han fet treure els colors de la dreta civilitzada europea, no podem romandre de braços creuats davant d’aquest retrocés en els drets de les dones que està executant el PP. En aquest sentit, el compromís dels socialistes és clar i inequívoc: quan tornem al Govern retirarem immediatament aquesta insensata reforma de la llei de l’avortament del PP. Més clar l’aigua.        

Article de Rocío León publicat al setmanari Notíciestgn 

dimarts, 11 de març del 2014

EL PSC PROPOSA HABILITAR UN BAIXADOR FERROVIARI A BELLISENS APROFITANT LA NOVA XARXA DE RODALIES DEL CAMP DE TARRAGONA



El diputat del PSC per Tarragona, Francesc Vallès, ha valorat avui positivament l’anunci de la nova xarxa de rodalies al Camp de Tarragona presentada ahir a Reus i l’augment de la freqüència dels trens que uniran les ciutats de Reus i Tarragona.

En aquest sentit, Vallès ha explicat aquest dimarts que ara cal treballar per potenciar la utilització i treure el màxim rendiment d’aquesta línia facilitant la mobilitat als ciutadans i és per això que considera que és indispensable las construcció d’un nou baixador ferroviari a l’àrea de Bellisens, a Reus, per tal que quedi inclòs en el nou servei de rodalies per tren pel Camp de Tarragona.

Segons el diputat socialista “la creació d’aquest baixador és una reivindicació llargament reclamada i que ara adquireix més sentit que mai, ja que amb una inversió mínima, facilitaria enormement la mobilitat dels estudiants de la Universitat Rovira i Virgili que estudien al campus de Bellisens, dels usuaris de l’hospital de Sant Joan així com també suposaria un valor afegit per a la dinamització de la Fira de Reus, del Centre Tecnològic de Nutrició i Salut i de tota la zona del Tecnoparc. Aquest és un enclavament estratègic que ara podem potenciar més que mai, facilitant la vida als ciutadans i oferint més i millors serveis. Estem davant d’una oportunitat històrica que no podem deixar escapar!”

“És una iniciativa realista i enormement útil, ja que amb una mínima inversió en traurem un enorme benefici social i econòmic ja que suposarà un pas de gegant per la mobilitat del Camp de Tarragona com un nòdul de comunicacions ben connectat amb el nucli de la ciutat de Reus, amb Tarragona i amb el litoral de la Costa Daurada. També ajudarà a esponjar la circulació i el trànsit de vehicles per la T-11.”


En aquest sentit, Vallès ha anunciat la seva voluntat de trobar les màximes complicitats polítiques i institucionals possibles per tal que aquesta iniciativa es pugui materialitzar el més aviat possible i ha anunciat que el grup socialista presentarà aquesta proposta a la Comissió de Foment del Congrés i a la Comissió de Política Territorial del Parlament de Catalunya.

RAJOY Y LA GALLINA DE LOS HUEVOS DE ORO



Pido mucha atención a estas palabras: “España ha superado la crisis más larga de su historia reciente. Ahora estamos en una fase de recuperación que ya está afianzada.” Así, tal cual, la crisis económica “ya está superada”. Quien dice semejante despropósito teniendo en cuenta la realidad que se palpa a pie de calle? El presidente del gobierno, el señor Mariano Rajoy, esta misma semana durante su intervención en el Foro Global celebrado en Bilbao. La semana pasada, durante su intervención en el debate de política general Rajoy ya afirmó que habíamos “dejado atrás el cabo de Hornos” de las dificultados derivadas de la crisis pero ahora, en menos de siete días, nos asegura sin que le tiemble el timbre de la voz que la crisis “ya está superada”.

Esta afirmación que entra en el ámbito de lo fantástico y delirante la dice el presidente de un país con casi cinco millones de parados registrados y con una población activa inferior, por primera vez, a los 17 millones de trabajadores. Para añadir un tinte surrealista al presuntuoso panegírico de Rajoy y del PP la misma Comisión Europea hacía públicas el mismo día sus previsiones económicas para el futuro inmediato, unas previsiones en las que se apuntaba que el 2015 España será el país de la zona euro (27 países) con la tasa de paro más alta superando, por primera vez, a Grecia. Es decir, con un paro disparado por encima del 26% y con la pobreza y las desigualdades creciendo a un ritmo exponencial el señor Rajoy se permite burlarse del dolor de estas personas asegurando que la crisis “ya está superada.”

Siempre me he preguntado como es posible que Rajoy y la derecha lleguen a semejante disociación de la realidad, a tamaño aislamiento y desconexión de la vida cuotidiana y de los problemas de los ciudadanos del país. Se me dirá que el presidente está blindado por un grupo de asesores y personal de confianza que le preservan del contacto con el exterior a excepción de las ovaciones que le dedican los diputados del PP aunque presente nuevos recortes de las prestaciones del paro o proponga el copago sanitario que se impone a los enfermos de cáncer. Es verdad, pero solo explica en parte el fenómeno.

Hay algo más de fondo y es la incapacidad de la derecha de este país de reconocer que se ha equivocado. Veamos, sino, las reveladoras declaraciones del ministro de economía del PP, señor de Guindos, en su última entrevista publicada por una de las revistas anglosajonas apologistas de las virtudes del libre mercado y del capitalismo liberal. En primer lugar hay que recordar que el señor de Guindos era el responsable en España de la banca de inversión Lehman Brother, una de las responsables mundiales del desastre financiero posterior al 2008.

Pues bien, el ministro de economía del PP en la citada entrevista afirma que la responsabilidad de la crisis no ha sido la ansia de lucro desmesurada de empresas como la que el dirigía en España, no, sino el “carácter generoso de las prestaciones sociales” de algunos gobiernos socialistas europeos que “de manera insensata” aumentaron el salario mínimo (gravísimo pecado político a los ojos del PP!). En honor a la verdad, es cierto que el PP lejos de aumentar “generosamente” las prestaciones sociales se ha dedicado a hundirlas y que el salario mínimo lo ha congelado lamentando sin duda no poder bajarlo. Sin darnos tiempo a contener la respiración, luego el señor de Guindos comete el desliz de decir que “subir impuestos no le gusta a nadie pero a veces, como la muerte, es inevitable”. Sorprendente afirmación que haría las delicias de cualquier psicoanalista freudiano!

Al hilo de las afirmaciones del señor Rajoy, del señor de Guindos y de los dirigentes del PP lo único que lamentamos es que no hayan conocido a las abuelitas de los cuentos de hadas tradicionales…Cuantas ideas sugerentes y fascinantes hubieran podido intercambiar acerca de la gallina de los huevos de oro!

Article de Luis Rosendo publicat al diari Més Tarragona 

dilluns, 10 de març del 2014

EL PSC PRESENTA UNA BATERIA DE PREGUNTES AL PARLAMENT EN RELACIÓ A LA POSSIBLE PÈRDUA DE COMBOIS DE TREN ENTRE VALLS I BARCELONA



La diputada del PSC per Tarragona Núria Segú ha anunciat que aquest matí el grup socialista ha entrat al registre del Parlament una bateria de preguntes en relació a la possible pèrdua de combois de tren entre Valls i Barcelona.

En concret, els socialistes volen saber que hi ha de cert en la possible supressió de serveis regionals de tren entre Sant Vicenç de Calders i la Plana de Picamoixons, i si hi ha alguna relació entre aquesta possible reducció del servei i l’increment de combois anunciat pel secretari d’infraestructures de la Generalitat del servei de rodalies del litoral tarragoní.

Així mateix, el PSC ha preguntat al Govern si té previst realitzar canvis en el servei de la R13 entre la Plana de Picamoixons i Sant Vicenç, els horaris i el nombre de trens que fan actualment aquest servei i les previsions per al 2014. Els socialistes també volen saber com pensa afrontar el Govern les necessitats de mobilitat per tren entre Valls i Barcelona.

“És veritat que cal millorar el servei i les freqüències de les línies regionals de la costa però nosaltres entenem que això en cap cas ha d’anar en detriment de la mobilitat dels ciutadans de l’interior de les comarques tarragonines que ja acusen un servei ferroviari amb Barcelona i la seva connurbació urbana molt deficitari.”


La diputada vallenca ha afegit que “el Govern ha de donar una resposta immediata a aquests indicis i rumors que apunten a una pèrdua de combois de tren de l’interior cap al servei litoral. Valls i l’Alt Camp necessiten també com l’aire que respiren una bona xarxa de comunicacions per garantir la mobilitat dels seus habitants i la competitivitat de la seva economia. Suprimir combois per traslladar-los cap a la costa seria un error gravíssim que perjudicaria Valls, l’Alt Camp i també les comarques veïnes de la Conca de Barberà i del Prioriat.”

PENSANT EN ELS MÉS PETITS...I EN AQUELLS QUE MÉS HO NECESSITEN



Ja ho tenim!! Aquesta mateixa setmana hem pogut posar a disposició dels veïns el nou parc infantil de la plaça Verdaguer. Es tracta d’una de les places de la ciutat més cèntriques, a mig camí de la rambla nova i de la rambla vella, adjacent a un dels nuclis comercials més dinàmics de Tarragona i que oferirà un espai de diversió per als més petits que crec, honestament, que ha estat un petit miracle tenint en compte la inversió econòmica tant reduïda que teníem.

Així, aquesta nova àrea de jocs infantils compta amb dues zones pavimentades pensant en els nens i nenes, amb un tobogan en forma de castell, dues molles que representen una balena i un cavallet de mar, un petit vaixell i un balancí. El nou conjunt de la plaça, on s’ha substituït l’antic pavimentat de granit per acabats de fusta i zones de cautxú, és més acollidora i permetrà també als pares, mares i familiars gaudir d’un entorn adequat per a la conversa i el lleure mentre veuen els seus fills gaudir del nou parc infantil.

És una petita obra, estic d’acord, però és una actuació que permetrà condicionar aquest cèntric espai per convertir-lo en un eix fonamental de l’oci familiar al centre de la ciutat. Malgrat això que he dit i que vull donar-vos a conèixer i convidar-vos a què en gaudiu en companyia de les vostres famílies, l’objectiu número 1, la veritable i autèntica obsessió de l’equip de Govern de l’alcalde Ballesteros, és fer tot el possible per generar ocupació a la ciutat i ajudar aquelles famílies que més estan acusant els efectes devastadors de la crisi econòmica que ja arrosseguem des de fa sis anys.

L’Ajuntament no està de braços creuats mentre la pobresa i les desigualtats creixen a la nostra societat. Ans el contrari, el pressupost del consistori destinat a polítiques i serveis socials s’ha incrementat en un 60% des de l’arribada de Josep Fèlix Ballesteros a l’alcaldia de Tarragona. Des de 2007 el nombre d’atencions directes de l’Ajuntament per atendre les necessitats bàsiques dels ciutadans de Tarragona s’ha quasi doblat, passat de 36.000 atencions el 2007 a més de 67.000 aquest 2014. Només en aquest darrer any l’Ajuntament de Tarragona ha hagut d’incrementar en 100.000 euros el pressupost destinat a atendre situacions d’emergència social, com donar paquets bàsics d’aliments, el subministrament de la llum, de l’aigua i de serveis bàsics, etc.

Sovint, en entrevistes periodístiques, se’m pregunta en quina ciutat ideal m’agradaria viure, quina és la Tarragona que somio, si vull veure acabada la nova façana marítima, l’arribada de l’alta velocitat al nucli de la ciutat, la nova autovia de Tarragona amb l’interior peninsular, etc. Tots aquests projectes són necessaris i lluitem per fer-los realitat però el que en realitat m’estimula i m’encoratja a treballar, el que de debò somio, és una Tarragona on cap dels seus fills passi gana, on totes les famílies tinguin treball, i on tots els ciutadans tinguin cobertes i garantides les seves necessitats bàsiques. És a dir, una societat on tots visquem en condicions de dignitat.

És un escenari pel que val la pena treballar malgrat els nombrosos obstacles que tenim per endavant. Alguns, com la crisi, ens arriben derivats de la mala praxis del capitalisme financer, però n’hi ha d’altres que podríem evitar amb una mica de sentit comú. Em refereixo a la reforma local que el Govern del PP vol imposar, tant sí com no, i que compta amb el rebuig de tota, i repeteixo de TOTA, la resta de forces polítiques amb representació democràtica. Una llei que vol buidar de competències als Ajuntaments, que són l’administració més propera als ciutadans, i obrir la porta a la privatització de serveis públics municipals amb l’excusa de la crisi. Si finalment tira endavant aquest despropòsit l’Ajuntament, per exemple, disposarà de menys recursos i de menys eines per poder desenvolupar l’acció social en forma d’ajudes directes de la que parlava abans.


També sorprèn la irrealitat absoluta d’un president, com el senyor Rajoy, que és capaç de dir que “la crisi ya está superada” quan tenim índexs record d’atur, pobresa i desigualtats en el conjunt de la Unió Europea. Malgrat això, i totes les dificultats que hem d’afrontar, tingueu la certesa de què l’Ajuntament continuarà treballant fins on calgui per aconseguir assegurar els paràmetres de qualitat de vida que els tarragonins i tarragonines ens demandem i es mereixen.     

Article d'Ivana Martínez publicat al Més Tarragona 

dijous, 6 de març del 2014

MARIA JESÚS SEQUERA: “MÉS DEL 50% D’ALUMNES TARRAGONINS QUE HAN SOL.LICITAT UNA BECA CONTINUEN ENCARA A L’ESPERA DE PERCEBRE L’AJUDA”



La senadora del PSC per Tarragona i portaveu socialista a l’Ajuntament d’Albinyana, Maria Jesús Sequera, ha denunciat avui la desinformació que practica el Govern en relació al pagament de les beques públiques per aquest curs 2013/2014.

Segons ha detallat Sequera les darreres dades aportades pel Govern responent a preguntes formulades pel grup socialista al Senat indiquen que “a data 20 de febrer d’enguany s’havien presentat unes 530.000 beques en el conjunt del país, de les quals unes 9.000 provinents de la demarcació de Tarragona.”

“Doncs bé, a uns tres mesos per a la finalització del curs, i segons les dades del mateix Govern, aproximadament un 10% de les peticions ni tan sols han estat tramitades. Mentre, els alumnes encara estan a l’espera de rebre una carta on se’ls expliqui si se’ls concedeix la beca i això que ja hem superat el meridià del curs escolar!”

La senadora tarragonina ha denunciat la manca d’informació per part del Govern del PP sobre un tema tan important com aquest per a milers de famílies perjudicades per la crisi i les retallades. “Una de les novetats del PP en aquesta matèria ha estat laminar la beca en tres conceptes: per matricula, una part fixa en funció de les condicions econòmiques,  i una tercera part variable que inclou conceptes diversos com la mobilitat, el material escolar, el transport, etc.”

“Gràcies a aquesta “novetat” el Govern pot retenir la part variable de la beca ja que aquesta inclou dins dels requisits les notes dels cursos anteriors, unes dades que deuen ser molt difícils de trobar perquè dilaten el pagament complert de la beca.”

Així, sempre segons les dades del Govern, a data 20 de febrer s’han pagat les quantitats fixes i de matrícula del 47% dels sol·licitants. “I la resta? Què passa amb les 9.000 sol·licituds de Tarragona? A quants tarragonins s’ha concedit una beca? Perquè el Govern no respon a una pregunta tan senzilla? Què han de fer aquests més de 4.500 tarragonins que encara no han rebut cap ajuda a 100 dies per acabar el curs?”

Segons han publicat diversos mitjans citant fonts del Govern les beques s’acabarien de pagar a finals d’abril. “És a dir, en el millor del casos molts estudiants rebran la quantia de la seva beca... quan quedin unes poques setmanes per acabar el curs escolar. Sense comentaris”, ha conclòs la senadora socialista.     

EL PSC REGISTRA UNA BATERIA DE PREGUNTES SOBRE L’EFECTE A TARRAGONA DE LA TARIFA PLANA DE 100 EUROS PER ALS CONTRACTES FIXES ANUNCIADA PEL GOVERN



El diputat del PSC per Tarragona, Francesc Vallès, ha anunciat que el grup socialista ha entrat a registre una bateria de preguntes al Govern en relació a les dues mesures anunciades per Mariano Rajoy en el darrer debat sobre l’estat de la nació, en concret: una tarifa plana de 100 euros per als contractes fixes i la no tributació a hisenda per als ciutadans que no superin els 12.000 euros de retribucions salarials anuals.

“Volem conèixer el nombre de contractes indefinits acollits a aquesta tarifa plana que preveu el Govern que es puguin subscriure a la província de Tarragona, així com les previsions sobre el nombre de contribuents que poden beneficiar-se de la no tributació de les rendes inferiors als 12.000 euros.”

Segons ha subratllat el diputat socialista, “nosaltres creiem que la tarifa plana és injusta perquè no aportarà cap gran rendiment al nostre mercat de treball i suposarà una nova reducció dels ingressos a la Seguretat Social que és la que nodreix, per exemple, el nostre sistema públic de pensions.”

Vallès ha remarcat que amb aquesta mesura del PP “es contempla una cotització amb un cost igual de 100 euros per un treballador, per exemple, amb el salari mínim de 650 euros mensuals que amb un treballador amb unes retribucions superiors als 3.000 euros al mes, el que els socialistes considerem que no és raonable.”


Finalment, el diputat reusenc ha explicat que la mesura relativa a la no tributació de l’IRPF de les rendes inferiors als 12.000 euros és “un nou engany del PP. A la província de Tarragona hi ha uns 27.000 treballadors amb ingressos salarials inferiors als 12.000 euros l’any i més del 95% ja estan exempts del pagament de l’IRPF gràcies a la reforma fiscal del Govern socialista de 2007. Per tant, aquesta mesura social “estrella” del PP que se’ns ven a bombo i plateret afectarà a menys del 5% dels treballadors que tenen aquests salaris tan baixos.”

dimecres, 5 de març del 2014

SANITAT PÚBLICA: LES RETALLADES TENEN CONSEQÜÈNCIES



Rellegeixo una entrevista al conseller de Salut Boi Ruiz prèvia a les eleccions al Parlament de 2012: “No podem baixar dels 1.500 euros de despesa sanitària per càpita a Catalunya. És el mínim per garantir un servei assistencial de qualitat.” Això deia el senyor Ruiz fa menys de dos anys. Vaig ara a la web del departament de Salut de la Generalitat i trobo la quantitat per càpita que destina el Govern per cada català en el marc dels pressupostos de la Generalitat per aquest 2014, amb Boi Ruiz de conseller i el vot a favor dels diputats de CiU i ERC. Resultat? 1.095 euros per ciutadà, quasi una tercera part menys del que fa dos anys se’ns qualificava com a “mínim imprescindible.”

Davant d’aquesta realitat els portaveus de CiU i PP acostumen a optar entre dues variables. La primera, que podríem batejar com a “estil Rajoy”, consisteix en sacsejar una sèrie de dades macroeconòmiques per vendre un discurs triomfalista i intentar convèncer a la ciutadania de què els problemes que pateix a la seva vida quotidiana i que s’han agreujat en aquests darrers dos anys són conseqüència de la seva imaginació i la seva tendència innata al “pesimismo catrastrofista”. No importa que l’atur s’hagi disparat fins al 26%, ni que l’atur juvenil se situï en un revolucionari 57%, el més important segons Rajoy és el que diuen les agència de qualificació del deute.     

L’estil Boi Ruiz és més agosarat i més provocador en relació amb el sentit comú dels ciutadans. Bé a dir més o menys això: és cert que el Govern d’Artur Mas ha retallat en 1.400 milions d’euros el pressupost de Salut en els darrers dos anys i mig, i és cert que la inversió en despesa per càpita de Catalunya se situa a la cua de l’Estat, tan sols per davant de València i les Illes Balears (amb Governs monocolors del PP). Malgrat aquestes retallades a dojo el conseller i el Govern de CiU parlen de “millora de les llistes d’espera i de les intervencions quirúrgiques” a Catalunya”. Vaja, vaja, com és poden retallar 1.400 milions d’euros i “millorar” la qualitat de la sanitat pública catalana? Si les dades són certes CiU i ERC podrien ensenyar al món com es pot fer màgia retallant a dues mans i millorant, al mateix temps, la qualitat del servei públic de salut.

Per desgràcia, tan sols es tracta de burda propaganda. Segons les dades del mateix Govern, amb Boi Ruiz de conseller a la regió sanitària de Tarragona les llistes d’espera s’han incrementat en un 25% mentre que el temps d’espera per operar-se quasi s’ha doblat, passant dels 3,98 mesos per operar-se el desembre de 2010 a 6 mesos a finals de 2013. En el conjunt del país la realitat també és molt preocupant ja què els hospitals públics acumulen en aquests moments una demora quirúrgica que afecta més de 180.000 catalans, dels quals 79.000 esperen per operar-se d’una de les 14 intervencions considerades com a garantides, el que ve a ser un increment de 30.000 malalts més que el desembre de 2010 quan Artur Mas va arribar a la presidència de la Generalitat prometent fer “més amb menys”.

Dit això i reconeixent, sense mentides ni cortines de fum, la gravetat del problema, vull donar dos missatges en positiu per l’esperança. Primer, vull reconèixer i agrair la immensa tasca i feina que fan els metges i infermeres per mantenir la qualitat del servei. Cal remarcar que es tracta d’uns professionals que han patit una retallada salarial d’un 20% de mitjana amb el Govern de CiU. Tot i això i malgrat la mateixa pressió del sistema, especialment de les llistes d’espera, han aconseguir mantenir el servei i, fins i tot, en alguns casos millorar-ne l’eficiència tenint-ho tot en contra. Jo mateixa he estat testimoni, parlant amb els representants dels col·legis del sector, de com sense cobrir baixes ni jubilacions i amb els sous en caiguda lliure aquests professionals han donat la cara i han mantingut els paràmetres de la qualitat del servei mentre els portaveus del sector es dedicaven a llançar missatges triomfalistes. Sense el seu esforç quotidià i el seu compromís diari, res seria possible.


En segon lloc tinc la convicció de què aquesta situació és reversible. I podria ser-ho a curt termini si hi ha voluntat política al Parlament. Els socialistes hem presentat múltiples iniciatives per aconseguir quelcom tan essencial com un pla de xoc de temps garantits i de reducció de les llistes d’espera tant a la regió sanitària de Tarragona com a la resta del país. Malauradament, i de manera incomprensible, primer el Govern CiU-PP i ara l’entente CiU-ERC han rebutjat totes aquestes propostes. Tot i això persistirem en l’empeny perquè estem convençuts de què la voluntat d’un poble també passa per tenir un sistema públic de Salut que estigui a l’alçada del que els catalans ens demanden i es mereixen.      

Article d'opinió de Marta Pons publicat al diari Més Tarragona