Deia Josep Pla que el què els francesos anomenen savoir
faire (o el que és el mateix, saber fer, saber estar, relacionar-se amb
empatia) és quasi una característica fisiològica, una manifestació de
l’estructura del caràcter de cadascú.
Al fil d’aquesta reflexió lamento molt profundament les
declaracions de l’alcalde d’Amposta, Manel Ferré, en relació a la meva persona
i al grup socialista quan vaig valorar molt positivament l’aportació addicional
de mig milió d’euros que ens arribaran via Diputació de Tarragona. Reconec que
se’m va caure l’ànima als peus, literalment, quan diu que tinc “afany per
sortir als mitjans de comunicació.” Però com es pot dir aquestes coses quan
acabem d’aconseguir mig milió d’euros per la ciutat? He de demanar-li permís
per valorar una actuació d’una institució de la qual formo part? Per favor!
Però és que va voler afegir una dosi de surrealisme a la
seva particular convicció segons la qual tan sols ell està qualificat per
parlar sobre Amposta perquè tot seguit va voler menystenir les gestions que
també com a diputat provincial estic fent per aconseguir que Amposta es beneficiï
dels Jocs del Mediterrani de Tarragona 2017.
Afirma alegrement que espera que “Francesc Miró
aconsegueix del seu company de partit, Josep Fèlix Ballesteros, alguna cosa més
que l’Ajuntament d’Amposta”. Les seves paraules, senyor alcalde, provoquen
vergonya aliena. Intenta insinuar que un projecte de l’envergadura dels Jocs
del Mediterrani en el què estan implicats quatre institucions (Ajuntament de
Tarragona sí, però també la Generalitat, el Govern de l’Estat i la Diputació de
Tarragona) i múltiples entitats reconegudes per la seva solvència són un
caprici de l’alcalde de Tarragona o d’un partit polític? Deixem de banda
l’insult que les seves insinuacions representen per a tots els agents implicats
i centrem-nos en una dada objectiva que ens permetrà dilucidar quin és el
“partidisme” real del projecte dels Jocs de Tarragona 2017. Sap el senyor
alcalde quantes subseus olímpiques hi ha? Un total de 12 subseus. I sap de quin
color polític són? Doncs, sorpreses de la vida!, 9 d’aquestes subseus tenen
ajuntaments governants per un alcalde del mateix partit polític que el senyor
Ferré. Deixo al sentit comú dels lectors constatar quin és el “partidisme” real
que denuncia l’alcalde. El que passa és que possiblement aquests alcaldes es
van dedicar a treballar, única manera possible d’aconseguir resultats positius,
enlloc d’intentar desqualificar les gestions dels altres.
I dit això ja avanço que no entraré en més polèmiques
estèrils amb el senyor Ferré. Tan sols he volgut deixar clara la meva posició
perquè sou molts els que m’heu manifestat la vostra incredulitat davant
d’aquesta, per dir-ho suaument, sortida de to de l’alcalde. És clar que
continuaré parlant d’Amposta i treballant i fent tot el possible per aconseguir
noves inversions que beneficiïn a la nostra ciutat, als ampostins i ampostines.
Només faltaria! Crec també que aquesta manifestació de vanitat i de menyspreu
cap a les accions dels altres forma part de la vella política que hem de deixar
enrere. El canvi seré que defenso implica també sumar tots junts encara que
sigui amb diferents accents i intensitats pel bé d’Amposta. A mi mai se
m’acudiria desqualificar una acció positiva per la ciutat i la seva gent que
vingués d’un grup polític que no sigui el meu. Mai no ho he fet i mai no ho
faré!
La situació és difícil, és cert, perquè encara ens trobem
immersos de ple en els efectes dramàtics de la crisi econòmica, però tenim camí
per recórrer i, sobretot, tenim una empenta i uns valors com a ampostins i
ampostines dels que ningú més pot presumir. Ara bé, mai ens en sortirem
desprestigiant les actuacions en positiu dels altres, ni responsabilitzant a un
imaginari “partidisme” de l’absència de resultats fruït de la pura desídia.
Així no alcalde, així no.
Article de Francesc Miró publicat al setmanari Més Ebre