divendres, 31 d’octubre del 2014

AIXÍ NO ALCALDE, AIXÍ NO



Deia Josep Pla que el què els francesos anomenen savoir faire (o el que és el mateix, saber fer, saber estar, relacionar-se amb empatia) és quasi una característica fisiològica, una manifestació de l’estructura del caràcter de cadascú.

Al fil d’aquesta reflexió lamento molt profundament les declaracions de l’alcalde d’Amposta, Manel Ferré, en relació a la meva persona i al grup socialista quan vaig valorar molt positivament l’aportació addicional de mig milió d’euros que ens arribaran via Diputació de Tarragona. Reconec que se’m va caure l’ànima als peus, literalment, quan diu que tinc “afany per sortir als mitjans de comunicació.” Però com es pot dir aquestes coses quan acabem d’aconseguir mig milió d’euros per la ciutat? He de demanar-li permís per valorar una actuació d’una institució de la qual formo part? Per favor!

Però és que va voler afegir una dosi de surrealisme a la seva particular convicció segons la qual tan sols ell està qualificat per parlar sobre Amposta perquè tot seguit va voler menystenir les gestions que també com a diputat provincial estic fent per aconseguir que Amposta es beneficiï dels Jocs del Mediterrani de Tarragona 2017.

Afirma alegrement que espera que “Francesc Miró aconsegueix del seu company de partit, Josep Fèlix Ballesteros, alguna cosa més que l’Ajuntament d’Amposta”. Les seves paraules, senyor alcalde, provoquen vergonya aliena. Intenta insinuar que un projecte de l’envergadura dels Jocs del Mediterrani en el què estan implicats quatre institucions (Ajuntament de Tarragona sí, però també la Generalitat, el Govern de l’Estat i la Diputació de Tarragona) i múltiples entitats reconegudes per la seva solvència són un caprici de l’alcalde de Tarragona o d’un partit polític? Deixem de banda l’insult que les seves insinuacions representen per a tots els agents implicats i centrem-nos en una dada objectiva que ens permetrà dilucidar quin és el “partidisme” real del projecte dels Jocs de Tarragona 2017. Sap el senyor alcalde quantes subseus olímpiques hi ha? Un total de 12 subseus. I sap de quin color polític són? Doncs, sorpreses de la vida!, 9 d’aquestes subseus tenen ajuntaments governants per un alcalde del mateix partit polític que el senyor Ferré. Deixo al sentit comú dels lectors constatar quin és el “partidisme” real que denuncia l’alcalde. El que passa és que possiblement aquests alcaldes es van dedicar a treballar, única manera possible d’aconseguir resultats positius, enlloc d’intentar desqualificar les gestions dels altres.

I dit això ja avanço que no entraré en més polèmiques estèrils amb el senyor Ferré. Tan sols he volgut deixar clara la meva posició perquè sou molts els que m’heu manifestat la vostra incredulitat davant d’aquesta, per dir-ho suaument, sortida de to de l’alcalde. És clar que continuaré parlant d’Amposta i treballant i fent tot el possible per aconseguir noves inversions que beneficiïn a la nostra ciutat, als ampostins i ampostines. Només faltaria! Crec també que aquesta manifestació de vanitat i de menyspreu cap a les accions dels altres forma part de la vella política que hem de deixar enrere. El canvi seré que defenso implica també sumar tots junts encara que sigui amb diferents accents i intensitats pel bé d’Amposta. A mi mai se m’acudiria desqualificar una acció positiva per la ciutat i la seva gent que vingués d’un grup polític que no sigui el meu. Mai no ho he fet i mai no ho faré!


La situació és difícil, és cert, perquè encara ens trobem immersos de ple en els efectes dramàtics de la crisi econòmica, però tenim camí per recórrer i, sobretot, tenim una empenta i uns valors com a ampostins i ampostines dels que ningú més pot presumir. Ara bé, mai ens en sortirem desprestigiant les actuacions en positiu dels altres, ni responsabilitzant a un imaginari “partidisme” de l’absència de resultats fruït de la pura desídia. Així no alcalde, així no.  

Article de Francesc Miró publicat al setmanari Més Ebre  

“OOOH!!!”



Hi ha actuacions que retraten a la perfecció a aquells que les protagonitzen i situacions que expliquen millor la realitat que molts estudis sociològics. Escenari, el Congrés dels Diputats. Pedro Sánchez acaba de proposar al Govern del PP un pacte d’Estat per fer front al drama de la pobresa infantil al nostre país. Just quan el líder socialista acaba de denunciar, i cito literalment, “la tràgica situació que han de patir milers de nens i de nenes que pateixen la pandèmia de la pobresa a la seva vida diària” una immensa exclamació “oooh!” sorgeix de la bancada on hi ha els diputats del PP. Rialles burletes, expressions de menyspreu.

De què reien els diputats del PP? De la pobresa infantil? De què al nostre país vivim amb la indignitat de què hi ha nens i nenes que van a dormir sense haver sopat? Això els fa gràcia? Diversos dirigents del PP han negat per activa i per passiva la realitat de la pobresa infantil a Espanya i han atribuït l’existència “d’alguns casos” (amb aquest estil orwelià que utilitza sempre el PP per referir-se a tot allò que no li agrada) a “mals hàbits” (sense concretar què entén per aquesta expressió de “mals hàbits”).

Sí? Segur que no hi ha pobresa infantil al nostre país? Vegem-ho. Entitats de reconegut prestigi com Caritas o Unicef han alertat de l’alarmant creixement de la pobresa infantil registrat a Espanya en aquests darrers anys al mateix temps que augmentaven la desprotecció de les famílies i les desigualtats socials. La mateixa agència europea d’estadística, Eurostat, assenyala que Espanya és el país de tota la Unió Europea (tan sols per darrere de Grècia i Letònia) amb la taxa de pobresa infantil més alta del territori europeu. Considerarà el PP que Eurostat, Unicef (que parla de 2,7 milions de nens espanyols en risc greu d’exclusió social) o Caritas són organitzacions que no mereixen cap credibilitat? Són capaços. Pensem que el PP davant l’allau de casos de corrupció que esquitxen les seves files han estat fins ara incapaços de parlar de res més que de “casos aïllats” que “en cap cas” afecten l’honorabilitat del Partit Popular.

Prou de fer l’estruç i de negar la realitat! Els socialistes hem presentat una bateria de mesures urgents al Congrés per lluitar contra la xacra de la pobresa infantil, entre les quals un fons de 1.000 milions d’euros per eradicar aquesta indignitat i garantir que tots els nens i nenes tinguin garantida l’alimentació nutricional que necessiten per créixer amb bones condicions de salut. Fins aquest extrem hem arribat! I què va fer el PP? Votar-hi en contra.


Sent això greu encara és més escandalós que els diputats del PP facin mofa (“oooh”) d’una realitat, la de la pobresa infantil, que no fa cap gràcia, cap ni una. Prou sobre mullat perquè la veritat és que els diputats del Partit Popular s’han passat la legislatura burlant-se del dolor de la gent que està patint amb més intensitat el drama de la crisi. Tan sols cal recordar l’exclamació “que se jodan!” proferida per la diputada del PP Andrea Fabra quan Mariano Rajoy anunciava al Congrés noves retallades a les prestacions als aturats. Andrea Fabra, per cert, filla de Carlos Fabra líder del PP a Castelló durant dècades condemnat per la justícia per defraudar a Hisenda en una nou exemple del que Rajoy anomenaria “cas aïllat” o “algunas coses que han pasado”. Doncs bé, a l’hora d’intentar justificar-se la senyora Fabra va dir que el seu “que se jodan!” no anava dirigit als aturats sinó als diputats socialistes, com si això fos una excusa. Sense saber-ho acabava de definir a la perfecció l’actitud vergonyosa i immoral dels diputats del PP durant tota la legislatura.   

Article d'Imma Costa publicat al diari Més Tarragona 

dijous, 30 d’octubre del 2014

EL PSC DENUNCIA QUE EL MINISTERI DE FOMENT AFIRMA NO SABER RES DEL PRINCIPI D’ACORD SOBRE L’A-27 ANUNCIAT PEL CONSELLER DE TERRITORI DE LA GENERALITAT



El diputat socialista a la comissió de Foment del Congrés Joan Ruiz ha denunciat avui el fet “escandalós” de què el Govern del Partit Popular “digui que no sap res” del principi d’acord que va anunciar el conseller Santi Vila entre el ministeri de Foment i la Generalitat pel qual es desencallava la construcció de l’autovia A-27 mitjançant una col·laboració público-privada amb la participació de la companyia Abertis.

“Doncs bé, quina ha estat la meva sorpresa quan, en resposta escrita del Govern en relació a la continuïtat de l’A-27 entre Montblanc i Lleida, el ministeri de Foment ens ha respost que no té constància de cap acord.”

En concret, la resposta escrita del ministeri ha estat aquesta: L’actuació futura de l’A-27 entre Montblanc i Lleida es troba en una fase en la què encara no és possible especificar la solució finalment adoptada. Les previsions del Govern són les que es fixen en els pressupostos generals de l’Estat.
  
“Tenint en compte que en el marc d’aquests pressupostos no hi ha cap partida adreçada al tram de l’A-27 entre Montblanc i Lleida hem d’entendre que no hi ha res d’aquest acord anunciat a “bombo i plateret”? Això sembla el joc de la confusió i dels despropòsits!”

Davant de tanta incertesa el grup parlamentari socialista de les comarques tarragonines ja anuncia que preguntarà al conseller Santi Vila al Parlament sobre el contingut d’aquest principi d’acord amb el ministeri de Foment que ara el mateix ministeri diu desconèixer.


“La incompetència dels Governs de CiU i PP és tal que són incapaços, no ja de tirar endavant aquesta infraestructura que connectaria Tarragona amb l’interior del país i que tots els agents socials i econòmics coincideixen en assenyalar que és vital per al nostre territori, sinó ni tan sols d’explicar-nos quines són les seves intencions reals en aquesta qüestió. Hi ha un principi d’acord o no? Els tarragonins no es mereixen tanta desídia i ineficàcia”, ha conclòs el diputat socialista.      

dimecres, 29 d’octubre del 2014

XAVIER SABATÉ LAMENTA QUE EL GOVERN NO HAGI ELABORAT EL PLA DE REACTIVACIÓ ECONÒMICA DE LES COMARQUES AMB CENTRALS NUCLEARS QUE VA ACORDAR EL PARLAMENT FA TRES ANYS




L’acord del ple del Parlament aprovat en el marc del debat de política general de 2011:

“El Parlament de Catalunya insta al Govern a:

Elaborar un pla de dinamització econòmica per a les comarques en què hi ha centrals nuclears, amb l’objectiu de preveure l’impacte sobre l’activitat econòmica local el tancament de les centrals nuclears degut a l’acabament de llur vida útil.”

Xavier Sabaté ha preguntat al conseller Puig si pensa complir aquest mandat del Parlament d’elaborar un pla de reactivació econòmica per a les comarques nuclears tenint en compte que la vida útil considerada internacionalment com de 40 anys acaba el 2024-2026-2028 per a les tres centrals catalanes.

El diputat tarragoní ha argumentat que “cap indústria té les mateixes instal·lacions després de 40 anys i no podem permetre que unes que comporten tan de risc romanguin igual o fins i tot perllonguin la seva vida 20 anys més com sembla que vol ara el Govern del PP per a totes les centrals nuclears i com contempla també l’anomenat llibre blanc de la transició nacional.”

Sabaté ha lamentat que el conseller Puig hagi respost amb mesures genèriques que afecten a tot el territori de l’Ebre però que no concreta mesures que haurien de constituir el Pla que el Parlament va encomanar el 2011.

Així mateix, el diputat socialista també ha acusat al Govern de no tenir cap pla d’energia com té qualsevol país desenvolupat perquè el desembre de 2012 va signar amb ERC que en farien un de nou, o revisarien el vell, que tampoc ni tan sols han començat.

“Vostès xiulen mentre passen coses i van a remolc del PP del qual són fidelíssims i exemplars socis en tantes dependències com aquesta de la generació d’energia basada en energies fòssils i urani, una de les pitjors dependències a la qual s’haurien de dedicar per no deixar a les generacions futures aquesta greu dependència.”


Finalment, Xavier Sabaté ha conclòs: “les comarques amb centrals nuclears no mereixen aquesta desconsideració perquè han aportat i aporten una bona part de l’energia elèctrica que necessita Catalunya patint una situació de risc que la resta de catalans no tenen.”      

dimarts, 28 d’octubre del 2014

ANDER BASTARRETXEA ELEGIT ALCALDABLE DEL PSC PER VILA-SECA



L’assemblea de l’agrupació socialista de Vila-seca ha elegit Ander Bastarretxea com a alcaldable del PSC per Vila-seca a les eleccions municipals de maig de 2015.

Ander Bastarretxea té 48 anys i és advocat en exercici especialitzat en drets de la infància i violència de gènere. Persona molt vinculada al teixit associatiu i social de Vila-seca, ha estat vicepresident de l’associació de veïns de Miramar i secretari del club de futbol de Vila-seca.

En les seves primeres declaracions un cop elegit candidat socialista Ander Bastarretxea s’ha compromès “a treballar per una Vila-seca de tots i de totes. Els socialistes volem fer un pas endavant col·lectiu i impulsar la participació ciutadana en la presa de decisions de tot allò que afecti al poble. En aquest sentit, fomentarem les iniciatives populars i escoltarem totes les veus de Vila-seca. Totes, ens agradin o no ens agradin, perquè som un sol poble i tots tenim dret a expressar com volem dissenyar el nostre futur més immediat.”

“Volem també lluitar contra la pobresa. No pot ser que a Vila-seca hi hagi persones sense tenir els serveis bàsics garantits. Establirem polítiques redistributives per reduir les desigualtats i eradicar realitats intolerables com ara famílies que no tenen aliments suficients, llars que es queden sense subministrament energètic, nens en situació de pobresa, etc.”

El candidat socialista també ha avançat que el PSC vol que l’Ajuntament afavoreixi la creació d’ocupació de qualitat amb inversions públiques per reactivar l’economia donant més protagonisme a les petites i mitjanes empreses del poble. També s’impulsaran ajudes municipals per reestructures el deute de les famílies en risc de desnonament i es fomentarà el lloguer social.


“El meu somni és una Vila-seca de tots i cadascun dels vilasecans, hagin nascut o no al poble i vinguin d’on vinguin. Tots hem elegit aquesta ciutat, que té tantes virtuts, com l’escenari ideal on volem veure créixer els nostres fills i tots l’estimem i la sentim com a pròpia d’una manera molt íntima. Precisament per això volem una Vila-seca socialment cohesionada, honesta i transparent, lliure de situacions de pobresa i amb uns paràmetres de qualitat de vida d’excel·lència dins del nostre entorn”, ha resumit l’alcaldable socialista.     

dilluns, 27 d’octubre del 2014

EL PSC DEMANA AL GOVERN QUE OBRI UNA PARTIDA PER AL MUSEU ARQUEOLÒGIC, L’A7, L’ESTACIÓ DE TREN I LA REMODELACIÓ DEL MERCAT CENTRAL DE TARRAGONA



El diputat socialista Joan Ruiz ha desgranat aquest dilluns les esmenes que el PSC presentarà als pressupostos generals de l’Estat per al 2015 a nivell de les comarques tarragonines.

Així, Joan Ruiz ha emplaçat al Govern del PP a què “obri una partida per a projectes essencials per a la ciutat de Tarragona com són el museu arqueològic, la continuació de l’A7 (en especial el tram comprès entre Altafulla i Vilafranca), la nova fase de l’estació urbana de tren de Tarragona i la remodelació del mercat central.”

“Nosaltres no fem la carta als Reis Mags, ni cap brindis al sol, ni demanem res que no sigui perfectament possible de fer si hi ha voluntat política, tan sols demanem al PP que compleixi amb els compromisos que exigia amb tanta vehemència quan estava a l’oposició. Aquest és el mínim exigible per respectar la dignitat de Tarragona. Seria absolutament incomprensible que diputats que diuen estimar Tarragona rebutgin un paquet de mínims tan bàsic per a la ciutat com el que he esmentat.”

Joan Ruiz ha recordat que els pressupostos que vol tirar endavant el Govern del PP “s’obliden un cop més tant de la ciutat de Tarragona com de les comarques tarragonines” i intenten “maquillar” aquest oblit afegint partides ferroviàries del tot irrealitzables.

“L’únic que ha de fer el PP és ser conseqüent amb el què considerava “inajornable” quan no estava al Govern. Per desgràcia, veiem que, un cop més, utilitzen la seva majoria absoluta per ignorar tot el que no sigui l’eco de la seva pròpia veu...”

En relació a aquests “oblits i omissions” del Govern del PP el grup socialista ha presentat com a esmenes als pressupostos alguns dels compromisos que solemnement havien assumit els diputats conservadors entre els quals, per exemple, la segona fase del pla d’industrialització de les Terres de l’Ebre, l’inici del passeig marítim de les Cales de Miami o el mateix museu arqueològic de Tarragona.


Finalment, en relació als Jocs del Mediterrani, el PSC denuncia que no hi ha cap partida especifica en aquests pressupostos. “No hem volgut presentar una esmena nostra per evitar que el PP la menyspreï com acostuma a fer amb tot el que fan la resta de grups. Per als socialistes els Jocs del Mediterrani són un projecte de ciutat que no podem perdre. Per tant, estem a l’espera de què el grup parlamentari del PP ho inclogui en els pressupostos o bé en el tràmit que se n’ha de fer al senat. Els Jocs de Tarragona 2017 són també un compromís de l’Estat amb la ciutat i seria un error històric que el PP fes també aquí marxa enrere dels seus compromisos”, ha conclòs Joan Ruiz. 

divendres, 24 d’octubre del 2014

CONSTITUÏDA LA NOVA COMISSIÓ EXECUTIVA DE L’AGRUPACIÓ SOCIALISTA DE SALOU



L’assemblea de l’agrupació socialista de Salou ha elegit la nova comissió executiva dels socialistes salouencs. David González és el nou primer secretari d’una direcció de la què en destaca la combinació d’experiència i joventut amb la incorporació de quatre membres de la JSC en la nova executiva.

Precisament, David González prové de la JSC i és llicenciat en ADE i màster en lideratge polític i social. El nou primer secretari també forma part de la comissió executiva de la Federació del PSC del Camp de Tarragona on es responsabilitza de l’àrea de nova ciutadania.

Així, la nova direcció queda constituïda per les següents persones: Andrés Celimendiz, com a secretari d’organització, Daniel López, com a secretari de política municipal i comunicació, Francisco Navarro, com a secretari de finances, Estela Baeza, secretaria de formació, Beatriz Morer, secretaria d’associacionisme i Ariadna Celimendiz com a vocal. Completen la nova comissió executiva Antoni Brull, com a portaveu del grup municipal i candidat del PSC a l’alcaldia de Salou i Diego Cosano com a primer secretari de la JSC de Salou.

Durant la seva primera intervenció un cop elegit primer secretari dels socialistes salouencs, David González ha fixat els objectius de la nova direcció. En aquest sentit, ha destacat que “els socialistes hem de ser capaços de fomentar la formació i el debat, obrir el partit, tenir un contacte constant amb els nostres veïns i veïnes i les entitats i associacions de Salou.”


“Hem de ser capaços també de “recuperar” el temps i tornar a posicionar el PSC com al partit referent en la política local, que prengui la iniciativa en els temes importants per Salou i que traslladi a la sala de plens les inquietuds i necessitats dels veïns del nostre municipi.”

PSC I GENT DELS PALLARESOS ES PRESENTARAN CONJUNTAMENT A LES ELECCIONS



Els grups municipals del PSC-UNIM i de Gent dels Pallaresos han subscrit aquest dijous l’acord pel qual ambdós grups concorreran conjuntament a les eleccions municipal del mes de maig.

El portaveu socialista i actual alcalde, Jaume Domínguez, ha destacat que “durant aquest mandat els representants de Gent dels Pallaresos ja han demostrat el seu compromís amb el poble treballant amb lleialtat des de l’equip de Govern. És per això que, davant d’un escenari que pot fragmentar-se i generar una inestabilitat que els Pallaresos no es pot permetre, hem decidit sumar esforços i treballar conjuntament per tot allò, i és molt, que ens uneix. Per tant, lluny de personalismes treballarem per garantir una sola llista amb programa socialista.”

Jaume Domínguez també ha explicat que malgrat la bona gestió que s’ha fet durant aquest mandat municipal “encara són molts els reptes que tenim plantejats com a municipi. El principal, i absolutament prioritari per a nosaltres, és fer tot el que estigui a les nostres mans per ajudar als veïns del poble que estan acusant més directament els efectes de la crisi econòmica i de les retallades de CiU i PP. Malgrat que hem desenvolupat els serveis socials i les polítiques d’ocupació som conscients de què encara hi ha molt camí per recórrer i que molts dels nostres convilatans encara es troben a l’atur. El nostre primer compromís és amb ells.”


A l’acte de presentació de l’acord que s’ha dut a terme al Centre Jujol dels Pallaresos també ha assistit Josep Masdeu, secretari de política municipal de la Federació del PSC del Camp de Tarragona. Per a Masdeu aquesta candidatura conjunta “demostra que el PSC és un partit integrador i que presentarà una oferta electoral potent per atendre les necessitats dels ciutadans dels Pallaresos.” 

UN ENTRE 80.000



El José és un veí de 67 anys del barri de Bonavista de Tarragona. Després de treballar tota la vida i pujar tres fills cobra una pensió de 731 euros al mes. Ahir mateix m’explicava que, de cara als mesos de tardor i hivern que ara vindran, farà el mateix que l’any passat, és a dir, passar el dia el centre cívic del barri per evitar haver d’escalfar la seva casa. “Amb el que ha pujat la factura no m’ho puc permetre. A més, els meus fills estan a l’atur i els he d’ajudar econòmicament. Vaig al centre cívic i al migdia demano a la noia que hi ha a la cafeteria si em pot escalfar el menjar que em porto de casa. És trist però faré tot el que faci falta per a què als meus néts no els falti de res.”

La realitat del José tan sols és un cas d’entre els més de 80.000 ciutadans de les comarques tarragonines (aproximadament un 11% del total de la població) que aquest hivern patiran restriccions de llum, aigua o gas per no dir aquells a qui es tallarà el subministrament elèctric per impagament de les factures. Així, mentre a Catalunya som incapaços de parlar de res més que no sigui la consulta del 9-N i el Govern del PP es dedica cada dia a posar-se medalles parlant d’una “recuperación econòmica” virtual desenes de milers de famílies no podran encendre la calefacció a casa seva, una realitat dramàtica a la que els Governs de Rajoy i de Mas semblen donar-li l’esquena.

Les dades són esfereïdores i posen els pèls de punta: en els darrers anys l’atur s’ha disparat fins al 26% de la població, els salaris han caigut, la pobresa i les desigualtats han augmentat i les dificultats de les persones per arribar a final de mes han crescut. Malgrat això, en el mateix període de temps, el preu de l’energia i de l’electricitat ha pujat fins a un 80%. Això ha provocat que moltes famílies, afectades de ple per les retallades i les pujades d’impostos de CiU i PP, tinguin gravíssim problemes per poder pagar les factures de la llum, l’aigua i el gas. A tot això cal sumar-hi l’angoixa, com em deia el José, que suposa per a molta gent l’acumulació dels deutes pel sobreesforç que han de fer per poder pagar els preus dels subministraments.

Tenint en compte aquest escenari tan deplorable és absolutament intolerable que el PP hagi tornat a utilitzar la seva majoria absoluta per rebutjar la proposició de llei contra la pobresa energètica que els socialistes vam presentar al Congrés dels Diputats. Què demanàvem? Quelcom tan bàsic com una tarifa social assequible d’electricitat i gas per a tota la ciutadania. Doncs els diputats del PP, entre els quals els de Tarragona, van votar en contra. Per culpa d’aquesta irresponsabilitat aquest hivern hi haurà persones que no es podran dutxar amb aigua calenta, famílies que passaran fred a casa seva i d’altres que no podran escalfar aliments. I això mentre el senyor Montoro ens assegura que “la crisis ya es cosa del pasado”. Ja és cosa del passat i són incapaços de votar a favor de què cap persona quedi abandonada a la seva sort sense un servei bàsic d’electricitat, aigua, llum i gas? Quina falta d’ètica...

Els socialistes denunciem aquesta indignitat i no ens resignem a ser-ne còmplices. Per això exigirem al Govern central i a la Generalitat una nova normativa que simplifiqui tràmits i eviti els talls de subministraments als ciutadans més vulnerables econòmicament.  


Necessitem mesures urgents i concretes JA. No podem esperar i emplaçar-nos a solucions futures després del “procés”. A la gent que aquest hivern passarà fred a casa seva la propaganda no els serveix per a res. Hem de fer un esforç entre totes les administracions per a què persones com el José, que ben bé s’ho han guanyat treballant tota la vida, puguin viure amb la dignitat que es mereixen.    

Article de Maria Jesús Sequera publicat al diari Més Tarragona 

dimarts, 21 d’octubre del 2014

EL PSC DE SALOU PRESENTA AL PLE UNA BATERIA DE PROPOSTES PER ERADICAR LA POBRESA ENERGÈTICA AL MUNICIPI



El grup municipal del PSC a l’Ajuntament de Salou presentarà al proper plenari municipal una moció en la què es proposa una bateria de mesures concretes per garantir uns serveis bàsics en matèria de llum, gas i aigua a totes les famílies i llars del municipi.

Segons el portaveu socialista, Antoni Brull, “els socialistes sempre hem defensat que tots els ciutadans puguin disposar d’unes condicions de vida dignes garantides per l’Administració, per tant també pels ajuntaments. No pot ser que en l’actual context de crisi les persones quedin abandonades a la seva sort (més aviat dissort) sense poder disposar d’aigua per al consum bàsic i d’energia per a la calefacció de la llar. Fruït d’aquesta convicció hem decidit impulsar aquest conjunt d’iniciatives municipals perfectament assumibles i realitzables si hi ha voluntat política per a fer-ho possible.”

Així, la proposta socialista defensa que l’Ajuntament garanteixi aquests subministraments bàsics de llum, aigua, energia i gas a través dels serveis socials municipals. En aquest sentit, s’establiran bonificacions percentuals tenint en compte tant la renda familiar com el nombre de persones de la unitat familiar, sempre amb l’objectiu d’assegurar que cap salouenc quedi en una situació de pobresa energètica.

La moció socialista també defensa que l’Ajuntament negociï amb les companyies distribuïdores de llum, aigua i gas que operen a Salou a fi i efecte d’evitar el tall del subministrament de serveis bàsics en cas d’impagament per part de famílies sense recursos econòmics.


“La veritat és que les mateixes dades oficials en relació a la pobresa energètica són esfereïdores. Aquí a les comarques tarragonines tenim un 11% de les llars en aquesta situació, un 26% d’atur i un 20% de ciutadans en paràmetres de pobresa. Es tracta realment d’una situació d’emergència social que requereix mesures urgents i immediates per pal·liar el drama que es viu a tantes i tantes famílies. Aquesta és la finalitat de la nostra moció i estem convençuts de què la resta de grups seran sensibles a un objectiu tan elemental com eradicar la pobresa energètica del nostre estimat Salou”, ha conclòs el portaveu socialista.   

dilluns, 20 d’octubre del 2014

EL PSC DENUNCIA QUE 80.000 TARRAGONINS PASSARAN L’HIVERN AMB RESTRICCIONS A LA LLUM O AL GAS I AMB L’AMENAÇA DEL TALL DEL SUBMINISTRAMENT ELÈCTRIC




El grup parlamentari socialista ha denunciat aquest dilluns que 80.000 ciutadans de les comarques tarragonines poden patir restriccions en l’accés a la llum, al gas o al propà, i sempre sota l’amenaça de tall del subministrament elèctric, durant aquest hivern que ara s’acosta. Segons el diputat socialista Joan Ruiz estem davant d’una “situació d’emergència que requereix mesures urgents.”

“Precisament per això és injustificable que el PP hagi rebutjat al Congrés la proposició de llei contra la pobresa energètica presentada pels socialistes en la què es demanava la creació d’una tarifa social assequible d’electricitat i de gas per a tota la ciutadania. Aquesta actitud del PP suposa condemnar a la pobresa energètica a l’11% de la població tarragonina. Per culpa d’aquesta nova agressió del PP a les classes populars hi haurà nens que no es podran dutxar amb aigua calenta, persones grans que passaran fred a casa seva o famílies que no podran escalfar aliments.”

Per la seva banda, el diputat socialista Xavier Sabaté ha afirmat que “l’energia és un dret de tots els ciutadans i, per tant, els poders públics se n’han de fer càrrec. Hem de ser capaços de trencar els monopolis que abusen de l’energia i dels consumidors i reincorporar als poders públics en l’ús de l’energia per evitar que quedi en mans exclusivament del mercat.”


ERISA i BCN World

En un altre ordre de coses Xavier Sabaté ha qualificat com a “autèntic escàndol” el que la Generalitat està fent amb la planta d’ERISA (eliminació de residus especials) de Constantí.

“Els socialistes volem que hi hagi els controls de seguiment exigibles per garantir la seguretat de la planta i de la seva activitat. El que ha fet la Generalitat intentant malvendre la planta és una presa de pèl. Volem saber perquè s’ha passat d’un preu de venda de 42 milions fa un any a tan sols 7’3 milions d’euros ara. Com és possible?”

El diputat socialista ha anunciat una bateria de preguntes al Parlament per conèixer els motius que han impulsat la Generalitat a aquest canvi de criteri, quins informes ho justifiquen, etc.

En relació al complex de BCN World el PSC vol que es ratifiqui la venda dels terrenys propietat de la Caixa per part del grup Veremonte per garantir el projecte. “Així mateix, esperonem al Govern de la Generalitat a què publiqui el resultat del preconcurs que es va resoldre el mes de juliol per operar al complex. Els socialistes també estarem especialment amatents a garantir l’execució del fons social de l’1% de la inversió total, quasi 48 milions d’euros, i que aquest fons reverteixi a les comarques tarragonines.”


Finalment, Xavier Sabaté s’ha referit a política nuclear. “En una província com la nostra, on hi ha tres centrals nuclears, els socialistes no acceptarem noves prorrogues al tancament definitiu de la vida útil de les centrals nuclears. En aquest sentit, rebutgem la proposta del llibre blanc de la transició nacional que allarga la vida útil de les nuclears catalanes fins als 60 anys i anunciem que presentarem una proposta de resolució al Parlament a fi i efecte de finalitzar la vida útil de les tres centrals catalanes el 2024, 2026 i 2028, tal com està previst.”   

dijous, 16 d’octubre del 2014

JOAN RUIZ: “PP I CIU REBUTGEN LA PROPOSTA SOCIALISTA PER IMPEDIR LES PROSPECCIONS D’HIDROCARBURS AL LITORAL PROTEGIT DEL MEDITERRANI”



El diputat del PSC per Tarragona, Joan Ruiz, ha denunciat avui que el PP (que ha votat en contra) i CiU (que ho ha fet en blanc) han rebutjat la proposta socialista que emplaçava al Govern a rebutjar i paralitzar els permisos d’investigació i d’exploració d’hidrocarburs al litoral mediterrani.

Així mateix, la proposició no de llei socialista demanava modificar la llei d’hidrocarburs a fi i efecte de què s’impedeixin les prospeccions marines a les zones que afecten a espècies protegides, àrees turístiques i recursos pesquers del mar Mediterrani.

Segons ha argumentat Joan Ruiz, “no entenem el rebuig de PP i CiU a la nostra proposta ja que està científicament demostrat que els sondejos acústics a partir de 180 decibels provoquen danys irreversibles a la fauna marina i les prospeccions autoritzades pel Govern se situen entre els 259 i els 265 decibels amb una penetració al fons marí de fins a 7.000 metres.”

“D’altra banda, aquestes prospeccions provoquen la disminució de les poblacions de peixos i afeccions a ous i larves de mariscos. Tot plegat, pot tenir conseqüències sensibles en els recursos pesquers de la zona afectada.”

Precisament per això altres països europeus com Noruega han anul·lat projectes similars al seu litoral pel dany ambiental, pesquer i turístic que poden provocar.   

El diputat socialista ha advertit que “malgrat que el nucli de les prospeccions se situa davant de la Costa de Dènia, a València, pot afectar també al litoral tarragoní, en especial a la zona del Delta, ja que la zona afectada travessa el corredor de cetacis i aus marines del Mediterrani, algunes especies de les quals estan en perill d’extinció.”


“Els socialistes creiem que en cas de tirar endavant les prospeccions petrolieres tan sols produiria beneficis per a l’empresa promotora i, en canvi, comprometria tant l’ecosistema de tot el litoral mediterrani com la seva activitat pesquera i turística”, ha sintetitzat Joan Ruiz. 

PROU DES DEL CATALANISME D’ESQUERRES. PER UN NOU ESTAT FEDERAT A ESPANYA I EUROPA


Des del catalanisme d’esquerres; des dels qui estem d’acord que Catalunya és un subjecte polític que ha de tenir la possibilitat i el dret de decidir el seu futur encara que legalment no sigui avui reconegut; des dels qui hem lluitat per les nostres institucions; des dels qui vàrem renunciar el 77 a instaurar una nova institució que no fos la Generalitat republicana – no li agrairà mai prou Catalunya a Joan Reventós que fes renúncia a presidir la Generalitat Provisional i va exigir que fos Tarradellas i gràcies a aquest gest podem dir que la nostra Generalitat és anterior a la Constitució del 78 – ; des de la lluita i la contribució de tants com ho hem fet per la llengua a l’escola, al carrer, als mitjans de comunicació; des del compromís amb els moviments de renovació pedagògica, des de la militància activa en moviments sindicals, culturals com les corals o els castells i  tants altres; des de la militància en el voluntariat lingüístic, PROU, President Mas, PROU.
Prou de passar el temps embolicant la troca, enganyant els catalans. Miquel Iceta ha reclamat un cop més des de la tribuna del Cercle d’Economia dir la veritat als ciutadans. Jo li vaig suplicar també en el debat de política General el 25 de setembre de 2012.
Prou de commemorar derrotes i fracassos col.lectius – 1.926, 1931,1934,1936 – i de sumar-ne d’individuals que en l’hora present de crisi es van acumulant de forma intolerable. No n’afegim més mentre milers de catalans ingressen al pitjor grup social que és el de la pobresa, milers de nens no mengen com haurien de fer-ho i el nostre sistema productiu no funciona com podria.
Prou d’amagar amb el miratge de la independència les fragilitats de la nostra democràcia que requereix transparència, neteja, mètodes nous i assumpció de responsabilitats.
Sí, és el PP que no va suportar l’Estatut de 2006, que va fer campanya contra el català, contra el nostre autogovern i no va parar fins que va aconseguir que ens el retallessin. I no content amb això ha continuat des del Govern quan hi va arribar el 2011 menyspreant el poble de Catalunya,   les nostres institucions, la nostra capacitat de governar-nos, les nosttes disponibilitats econòmiques.
Tot això és cert. Però la resposta no podia ni pot ser que el poble de Catalunya  quedi fragmentat i fracturat. Ni que portem quatre anys sense govern, sense fer front a les dificultats, sense assolir cap fita positiva.
Necessitem un govern que no amagui els problemes, que digui la veritat i es dediqui a governar. El govern dels millors ha dissimulat la seva incompetència i no tenim altre horitzó que un desacreditat llibre blanc de la transició que no resisteix cap anàlisi seriosa i que també enganaya quan promet el paradís a una Catalunya que és més dependent que mai i no sols políticament. President, la nostra dependència energètica, d’aigua, financera, tecnològica, els i les nostres dependents físics o mentals, la nostra dependència dels cereals i minerals, la nostra dependència per raó de la nostra situació geo-estratègica, les amenaces a la nostra seguretat pel terrorisme i els compromisos internacionals imprescindibles són qüestions que no pot amagar més i que requereixen acció immediata. Vostè porta quatre anys i des del catalanisme d’esquerres que vol transformar la realitat, amb vocació de govern li hem de dir que no té dret a fer més deixadesa de funcions
Alguns dels que violen donar lliçons encara han de demostrar el seu valor de lluitar en temps difícils quan la democràcia era una quimera i han d’aclarir on ens porten les seves postures de màxims. No em cansaré mai de dir que no és més català qui crida més fort i més cops el mot independència. Més aviat qui ho ha fet al llarg de la història no ha aconseguit fer els catalans menys dependents dels poders econòmics i polítics als catalans ni han assolit gaires avenços en l’autogovern.
Ara es proposa una consulta sense organisme de control independent, sense campanya plural, sense cap reconeixement internacional ni de l’Estat, sense control de les meses de votació amb garanties i amb una pregunta que podria tenir un escrutini d’interpretació impossible. Amb aquestes garanties, algú creu que la consulta i Catalunya com a país tindrà més reconeixement i, sobretot, que serà més factible la consulta que volem com s’ha fet a Escòcia o a Canadà ? O és que en realitat es prefereix fer un simulacre de consulta per preparar les eleccions ?.
Volem votar, no ser convocats a una nova mobilització. Però que aquesta votació serveixi per alguna cosa i no per continuar perdent prestigi i oportunitats de desenvolupament . I volem solucions a la relació federal del nou Estat Català amb la resta d’Espanya i d’Europa – però també per als altres problemes que, si continuem així, romandran qui sap quants anys més.

Continuarem des del catalanisme d’esquerres lluitant per una Catalunya respectada on valgui la pena viure i que no oblidi cap dels i les qui hi viuen.
Article de Xavier Sabaté publicat al diari Més Tarragona 


dimecres, 15 d’octubre del 2014

CONSTITUÏDA LA NOVA COMISSIÓ EXECUTIVA DE L’AGRUPACIÓ SOCIALISTA DE CAMBRILS



L’assemblea de l’agrupació socialista de Cambrils ha elegit la nova comissió executiva dels socialistes cambrilencs. Així, la nova executiva del PSC queda constituïda per les següents persones: Alfredo Clúa com a nou primer secretari, Josep Maria Vallès, com a president de l’agrupació, Jordi Villar és el nou vice-primer secretari, Yolanda Quílez la secretària d’organització, Alejandro Fernàndez el secretari de coordinació, Laura Craiu, la secretària de medi ambient, i Maria Pentinat la secretària de joventut.

Completen la nova executiva socialista els vocals Joan Gili, Ana López, Nadia Maldonado i Sandra Sánchez.   

El nou primer secretari, Alfredo Clúa, s’ha proposat com a principal objectiu de la nova executiva “reforçar al PSC com a única garantia de canvi i d’alternativa a l’actual equip de Govern de CiU i PP a l’Ajuntament de Cambrils. Crec que hores d’ara ja és evident per a tothom el fracàs absolut del binomi CiU-PP que ens va assegurar que tenien “la formula” per millorar la gestió de l’Ajuntament sense perdre en qualitat de serveis i prestacions. Al final la “formula” ha estat la mateixa que practiquen a tot arreu, és a dir, retallades socials i càrrega de la factura de la crisi sobre els treballadors i els ciutadans més vulnerables."

“Ens trobem a pocs mesos d’unes eleccions municipals que seran clau per determinar si seguim per aquest camí del model de retallades de la dreta o bé rectifiquem i defensem els serveis públics municipals i un consistori que treballi per garantir un Ajuntament al servei dels interessos dels cambrilencs i cambrilenques. Una alternativa aquesta darrera que tan sols els socialistes som capaços d’assegurar”, ha assegurat Clúa.


Finalment, la nova executiva del PSC també s’ha proposat fomentar el ciberactivisme de l’agrupació a les xarxes socials i reforçar la comunicació directe amb col·lectius sectorials com els treballadors municipals, autònoms, jubilats, joves, col·lectiu d’aturats, associacions de veïns i entitats de la societat civil cambrilenca, etc.      

dimarts, 14 d’octubre del 2014

TORREDEMBARRA: EL BON CAMÍ RETROBAT



Queda ja poc per complir els primers cent dies de l'entrada en funcionament del nou Govern a Torredembarra. Com bé sabreu el terratrèmol polític viscut el passat mes de juny va donar com a resultat que el primer d'agost passat sortís escollit un nou alcalde (Enric Grangel, del PSC) i, per tant, un nou Govern què, per la excepcionalitat del moment i de la situació de desgovern existent, està format per partits  polítics de caire ben diferent i que a ulls d'alguns observadors foranis costa d'entendre. Un Govern format per CiU, PP, l'Agrupació, ERC i PSC, sembla una bomba de rellotgeria que molts de fora vila encara no han entès (o no volen entendre ), mentre que d’altres auguren un curt temps de vida.
Seria cert si aquest Govern amb partits ideològicament tan diferents hagués sortit directament d’unes eleccions ja que en moltes qüestions de caràcter nacional o social les divergències són manifestes. Malgrat això a Torredembarra hem viscut una situació realment excepcional que ens situava en una doble disjuntiva: o bé decidir amb sentit de la responsabilitat cercant el millor per al conjunt de la ciutadania torrenca o bé actuar amb mentalitat de curta volada intentant fer llenya de l’arbre caigut i emplaçant a una possible solució fins després de les eleccions municipals.     
Per sort, segurament pel moment viscut, tots els partits vam saber deixar de banda tot allò que ens separa i signar un projecte que ens porta indubtablement a prioritzar per sobre de tot les necessitats, urgents i reals, d'una població fortament castigada per unes polítiques insensates i sense ideologia que van arrossegar a tot un poble a la inacció social. Tot plegat, agreujat pel que suposa de separació entre la institució municipal i la ciutadania i la comprensible desconfiança de veïns i veïnes cap els seus regidors de l’Ajuntament.
I aquí resideix tot l'entrellat. Conscients del mal que s'ha fet a Torredembarra i al seu bon nom, no calia cap més solució que cercar l'esforç de tots per arribar a un consens que facilités la governabilitat i assegurés, en gran mesura, arribar a la fi de mandat (maig de 2015) amb un treball realitzat que, d’una banda, possés en ordre els diferents departaments municipals per adaptar-los a una nova situació que s'esdevindrà en breu i que garanteixi un bon servei i la proximitat de la institució cap el ciutadà.
En segon lloc que ajudés a pal·liar, encara que sigui només en part,  la greu crisi econòmica que pateix el consistori i fixar les regles de joc per tal que en un futur proper tinguem una distribució justa dels nostres impostos i que es garanteixi el manteniment dels serveis sense haver de pagar més.
També ens vam proposar iniciar un procés d'apertura i transparència que fes possible una  informació objectiva i clara i que, al mateix temps, obri pas a una participació real dels torrencs i torrenques en la vida municipal.
Finalment, ens vàrem comprometre a endegar els projectes que han estat reclamats per la ciutadania i que no suposen una despesa desproporcionada donat el context actual de crisi econòmica, però si donar els passos per programar, estudiar i projectar accions que millorin el benestar de tots els sectors socials, a la vegada que solucionem problemes enquistats com ara l’auditori, el pàrquing, la piscina, els lloguers...

No faré com han fet d’altres en temps no llunyans, i no negaré que el camí és dur i que segurament serà complicat, precisament pel que apuntava a l'inici, però si que vull dir amb seguretat i sense complexes que la voluntat del PSC ha estat, en tot moment, ser fidels al compromís adquirit amb Torredembarra i la seva gent renunciant a molt en favor d'una governabilitat empresonada sota un mandat que per les raons que aviat coneixerem (tan aviat com s'aixequi el secret de sumari), se'ns fa difícil de comprendre.

Malgrat això sempre vàrem tenir present que el millor servei que podíem fer a Torredembarra i als nostres veïns i veïnes era estendre la ma a la recerca d’un Govern de consens que no ens deixes en la ingovernabilitat més absoluta i als peus dels cavalls d’aquells que intentaven vincular Torredembarra amb corrupció política. En aquest sentit, podem dir ara que Torredembarra ha retrobat el bon camí que mai s’hauria d’haver abandonat.

Article de Jordi Solé publicat al diari Més Tarragona 

dilluns, 13 d’octubre del 2014

EL PSC DENUNCIA QUE 3.712 CUIDADORS FAMILIARS DE PERSONES DEPENDENTS DE LA DEMARCACIÓ DE TARRAGONA HAN PERDUT LES SEVES COTITZACIONS A LA SEGURETAT SOCIAL PER LES RETALLADES DEL PP



El diputat del PSC per Tarragona al Congrés, Francesc Vallès, ha denunciat avui que el nombre d’altes de cuidadors no professionals de persones dependents a la Seguretat Social a la demarcació de Tarragona ha davallat en 3.712 persones des que governa el PP.

Segons les dades oficials del mateix Govern l’evolució de cuidadors no professionals de persones dependents afiliats a la Seguretat Social a les comarques tarragonines va passar de 4.065 persones l’any 2011 a tan sols 353 el juliol d’enguany. En aquest sentit, Vallès ha denunciat que el PP ha executat “un autèntic desmantellament de la llei de dependència” davant del qual ha reiterat el compromís dels socialistes per “salvar la llei i garantir els drets de les persones en situació de dependència.”

Aquesta retallada practicada pel Govern del PP en matèria de dependència es demostra de manera contundent en la disminució dels pressupostos destinats a la llei i a les prestacions per als beneficiaris. Així, en aquests moments més de 177.000 dependents amb dret reconegut estan desatesos, mentre que unes altres 314.000 persones amb grau I reconegut es veuen perjudicats pels retards sine die en el calendari d’aplicació de la llei.

En relació a aquesta qüestió, Francesc Vallès ha afirmat que “amb l’excusa de la crisis estem assistint a un perillós canvi de model que demostra que el PP i el Govern de Rajoy menystenen als més vulnerables. L’executiu popular ha desatès a les persones en situació de dependència reduint dràsticament les aportacions del Govern per finançar la llei i retallant serveis i prestacions.”


“Es necessari –ha afirmat Vallès- garantir de manera efectiva el dret de les persones en situació de dependència. Retallar també en dependència és un absurd ja que el desenvolupament de la llei també suposaria la creació de nous llocs de treball i la generació de nova ocupació.” 

EL “RACONET”



“El meu pare em va deixar 140 milions de pessetes en un banc a l’estranger per si havia de marxar del país”, així explicava Jordi Pujol l’origen dels diners que durant tots aquests anys ha mantingut ocults sense declarar a les autoritats tributàries. Explicava el president amb un llenguatge col·loquial que per al seu pare es tractava d’un “raconet” per si havia de marxar corrent del país com a conseqüència del seu compromís polític.

Un “raconet”? Anem a veure, 140 milions de pessetes de l’any 1980 venen a ser uns 5 milions d’euros actuals. “Raconet”? Més aviat un super-racó. Tinguem present, per exemple, que la inversió de la Generalitat a tota la comarca del Baix Camp en els marc dels pressupostos per enguany és de tan sols 3’7 milions d’euros (i estem parlant d’una comarca que ja compta amb més de 200.000 habitants). No, no és un “raconet”, és un escàndol i un menyspreu als catalans que el president Pujol comparegués al Parlament per “renyar” als portaveus parlamentaris i no aportar llum sobre la fortuna que ell mateix reconeix que la seva família ha acumulat a l’estranger.

Entrevista al president Mas a TV3: “senyor president, vostè està net de corrupció?” Resposta: “Bé, jo crec que estic net de corrupció...tot i que puc haver comès alguna falla com tothom.” No és ja la resposta verbal sinó que tan sols calia veure com li canviava el rictus de l’expressió facial al president Mas per constatar que el president trepitjava un terreny que considerava pantanós...

Finalment, perquè es vegi que no tracto d’eludir la major, la setmana passada es va fer públic l’existència de targetes en negre a l’antiga Caixa Madrid de les que s’haurien beneficiat membres dels consells d’administració entre els quals vàries persones militants del Partit Socialista. Ahir un periodista em va preguntar si comparteixo la indignació dels ciutadans per aquests fets. No és només que la comparteixi és que l’assumeixo al 100 per cent. Si es demostra que aquestes persones han posat la ma a la caixa han de tornar els diners i respondre davant la justícia per aquesta malversació, caigui qui caigui i sigui qui sigui.

En aquests moments vivim a la nostra societat una gravíssima crisi de manca de confiança entre la ciutadania i els seus representants polítics i institucionals. Aquesta confiança està sota mínims, per no dir que està trencada, és cert. Davant d’aquesta situació cal impulsar nous mecanismes de control i fiscalització per evitar que casos tan impresentables es puguin tornar a produir i tallar de soca-arrel qualsevol indici, per mínim que sigui, de connexió entre diner públic i interessos privats o corporatius. Només així, i des de la fidelitat a l’ètica més estricte en el compromís polític, serem capaços de restituir una confiança que ara per ara està molt malmesa.


Un cop dit això també vull afirmar amb la màxima rotunditat que la immensa majoria de persones que treballen des de la política per transformar la realitat, siguin del partit que siguin, són honestes. Tan absurd és dir que aquí no ha passat res com afirmar que “tots” els polítics són iguals i que “tots” són corruptes. La demagògia pot satisfer la bilis a curt termini però no aporta mai cap solució real a cap problema real. Per tant, rearmem-nos èticament, reforcem els mecanismes per fer fora del sistema als corruptes i a aquells que es deixen seduir pel frau i els suborns i guanyem en transparència democràtica perquè la sortida a l’status quo actual és més democràcia i no menys política. Només així serem capaços d’evitar que mai a la nostra història es pugui tornar a produir que un president qualifiqui com “un raconet” l’evasió d’una fortuna a l’estranger i que a un altre li tremoli la veu quan es preguntat sobre la corrupció.

Article de Josep Fèlix Ballesteros publicat al Diari de Tarragona  

divendres, 10 d’octubre del 2014

EL PARLAMENT ENCOMANA AL GOVERN DE LA GENERALITAT TREBALLAR PER SOLUCIONAR EL PROBLEMA DE L’ESCOLA DE MÚSICA DE CAMBRILS




Xavier Sabaté ha defensat una proposta de resolució a la comissió d’ensenyament i universitats que demanava que el Govern assegurés la viabilitat de l’escola de música de Cambrils. Una proposta de resolució d’ICV anava en el mateix sentit i al final tant el PSC com ICV han acceptat un redactat d’ERC que ara no era tan taxatiu però que demana al Govern i a l’Ajuntament de Cambrils que busquin una solució. El text aprovat és el següent:

“El Parlament de Catalunya encomana al Govern treballar amb l’Ajuntament de Cambrils per tal de poder mantenir oberta l’escola municipal de música de Cambrils i amb els representants dels ens locals a la comissió mixta per a trobar una solució al sosteniment de les escoles de música atenent a la importància del servei educatiu i cultural i la democratització de l’accés als ensenyaments musicals que representen.”

CiU ha votat en contra (8 vots). A favor han votat PSC, ERC i ICV (8 vots també) i el PP s’ha abstingut (3 vots). Per desfer l’empat s’ha hagut de recórrer al vot ponderat (sumar la representació real de cada grup), amb la qual cosa la resolució ha estat aprovada per 53-50.

Xavier Sabaté ha remarcat en la seva defensa la importància al Camp de Tarragona de l’escola de música de Cambrils, la seva tradició, i la qualitat dels ensenyaments musicals a la vila de Cambrils.

“No pot ser que hi hagi gent que quedi al marge dels ensenyaments musicals per falta de recursos. El principal patrimoni que té un país és la seva gent i el talent dels seus ciutadans. Costa molt posar en marxa un centre de creació de talent com una escola de música, costa molt poc perdre’l.”

“No poder accedir a serveis bàsics o a estudiar sí que suposa una gran dependència per als catalans i les catalanes, és la pitjor dependència que impedeix progressar socialment i personalment a una persona.”

“El text aprovat el valorem molt especialment perquè no parla de culpes de ningú, ni de recursos de cap administració en concret sinó que encomana al Govern del país que s’esforci en buscar solucions, quelcom que no està fent darrerament, en definitiva, que el Govern treballi més i no amagui la seva incompetència en banderes o eslògans.”


“Però el text també cita la democratització de l’accés a l’ensenyament i mai millor usada l’expressió. O tots els catalans i catalanes tenen possibilitat d’accedir a l’ensenyament o no estem construint un país amb igualtat d’oportunitats per a tothom”, ha conclòs el diputat socialista.

dijous, 9 d’octubre del 2014

EL PSC DENUNCIA QUE ELS P.G.E. DEL PP S’HAN OBLIDAT DELS 17.000 DEPENDENTS MODERATS TARRAGONINS



El grup parlamentari socialista al Congrés dels Diputats ha alertat avui que els pressupostos generals de l’Estat per al 2015 “s’obliden” dels més de 17.000 tarragonins en situació de dependència considerada moderada (grau I) que l’any vinent haurien de disposar d’una prestació o servei d’acord amb el sistema d’atenció a la dependència.

Segons ha denunciat el diputat Joan Ruiz, “el que ha fet el PP amb els dependents no té nom... Primer, va ajornar l’entrada en el sistema de tots els nous dependents moderats fins al 2015, després va baixar les prestacions als cuidadors familiars, els va expulsar de la Seguretat Social, ha impulsat retallades sense precedents en matèria de dependència, etc. I tot això al mateix temps que es sacseja el discurs de la “miraculosa” recuperació econòmica. Però hi ha algú que entengui alguna cosa?”

En aquest sentit, el diputat tarragoní ha advertit que “en teoria, segons ha explicat el mateix Govern de Rajoy, el juliol de 2015 entra en vigor el dret a ser atesos per aquests 17.000 ciutadans valorats amb grau I. Ara bé, amb el pressupost presentat pel PP això serà del tot impossible perquè les inversions en dependència en congelen després d’haver-se reduït brutament en els darrers anys. Així doncs, com es pensen pagar les prestacions a aquests dependents moderats?”

Des de que el PP va guanyar les eleccions el Govern ha deixat d’invertir més de 1.000 milions d’euros en dependència, el que suposa una retallada d’un 37% en relació a la situació precedent, segons dades oficials del mateix Govern. Ara el ministeri ha anunciat que tan sols finançarà el 20% del total del sistema de dependència quan n’hauria de finançar el 50% segons la llei en vigor.


“A aquest desori cap sumar-hi els dependents de grau II i III que seguiran sense percebre les prestacions i serveis als que tenen dret per llei. Anunciarà el Govern una nova demora en la incorporació al sistema dels dependents moderats? I els diputats del PP per Tarragona? A què esperen per explicar els efectes devastadors de les seves polítiques que en aquest cap perjudiquen més de 17.000 famílies tarragonines? Què en pensa d’això el diputat Alejandro Fernàndez?”, ha conclòs el diputat socialista.

INDEPENDENTISTES PER LA DEPENDÈNCIA




Hi ha independentistes als quals admiro perquè, conseqüents amb la seva forma de pensar, estan disposats a lluitar per la independència político-administrativa d’Espanya a qualsevol preu. Ja saben que en un món d’interdependències la independència no la té ni el país més ric – més o menys opressor – de la terra. També saben que difícilment es pot parlar d’independència real quan depenem de la borsa de Xicago pel que fa als cereals, de Wall Street , Toronto per la d’energia renovable, de la de Toquio, Frankfurt o NY , de l’FMI, del Banc Europeu o de la OTAN i encara me’n deixo molts. Però l’independentista pur està disposat a posar-hi calés si convé. És a dir, si es demostrés – com jo crec - que marxar seria més car que quedar-se, convençut com està que sols ens ho muntaríem millor, li és igual. Tu li dius a un independentista que cal muntar un servei d’intel.ligència amb tots els ets i uts i un exèrcit perquè la primera funció que ha d’acomplir  un estat és la protecció dels seus ciutadans i et diu que d’acord, que quan comencem.

Ara, els qui només ho són de boquilla i el camí cap a la independència político-administrativa d’Espanya els va de conya per tapar les dependències que ja tenim i contra les que no lluiten, acostumen a afegir-ne sempre. Aquests són independentistes de pissarrí, són allò que diu el títol d’aquest article. Dit d’una altra manera, fan d’independentistes però sumen dependències i sempre als qui ja en tenen moltes.
És el cas de l’actual govern que va començar la seva marxa imparable de la incompetència – el govern dels millors que va dir el seu i nostre President - cap a la paràlisi del país i del seu sistema productiu, cap a l’augment de les pitjors dependències que són la pobresa i l’atur, cap a la descapitalització del sistema públic d’ensenyament i de salut, la desprotecció dels discapacitats i de la nostra gent gran.

En començar el concurs de castells diumenge passat, a la plaça de braus es va dir per megafonia que l’ajuntament de Tarragona i l’organització dedicaven el concurs a la falta d’alimentació adequada de 8.000 dels nostres infants tan catalans com vostè i jo. Ho vaig agrair i suggereixo ue al proper concurs això es representi també amb pancartes, banderes i lletres penjants del sostre de l’anomenada ara Tarraco Arena Plaça.

Des del 2010 portem aquesta imparable marxa que no és culpa de Madrid més que en una part perquè mentre tot això passa, el nostre govern, primer amb el PP i després amb ERC, ha tret l’impost de successions als qui no pateixen cap d’aquestes dependències.
I no content amb això, ara a les nostres comarques ha afegit una nova dependència: la venda – regal de la planta d’ERISA (Eliminació de Residus Especials ) de Constantí per set milions d’euros, un veritable despropòsit al qual ens venim oposant els socialistes des de fa més d’un any quan el Govern va anunciar la venda per 42 milions. Però la nostra proposta de mantenir-la sota tutela pública o que passés a ser gestionada per una empresa mixta amb presència de la Generalitat va ser rebutjada per CiU i ERC .

Fonamentàvem la nostra proposta en base a la importància de la instal·lació on es tracten residus que comporten risc d'afectació al medi i, per tant, a la salut de les persones. No podem dependre d’una empresa privada que lògicament perseguirà el benefici econòmic per davant de l’interès públic i dels treballadors.

Doncs bé, ara la treuen a la venda per només set milions d’euros. I si amb el s 42 ala menys haurien pogut eixugar el crèdit de 26 que pesa sobre l’empresa, ara amb els set no en tindrem ni per això i , amic/ga lector/a, l’haurem de pagar vostè i jo.

La nostra seguretat, la nostra salut i la nostra butxaca i els treballadors de la instal·lació són ara més dependents. I això gràcies a aquests independentistes per la dependència.

Article de Xavier Sabaté, diputat del PSC per Tarragona