divendres, 31 d’octubre de 2014

“OOOH!!!”



Hi ha actuacions que retraten a la perfecció a aquells que les protagonitzen i situacions que expliquen millor la realitat que molts estudis sociològics. Escenari, el Congrés dels Diputats. Pedro Sánchez acaba de proposar al Govern del PP un pacte d’Estat per fer front al drama de la pobresa infantil al nostre país. Just quan el líder socialista acaba de denunciar, i cito literalment, “la tràgica situació que han de patir milers de nens i de nenes que pateixen la pandèmia de la pobresa a la seva vida diària” una immensa exclamació “oooh!” sorgeix de la bancada on hi ha els diputats del PP. Rialles burletes, expressions de menyspreu.

De què reien els diputats del PP? De la pobresa infantil? De què al nostre país vivim amb la indignitat de què hi ha nens i nenes que van a dormir sense haver sopat? Això els fa gràcia? Diversos dirigents del PP han negat per activa i per passiva la realitat de la pobresa infantil a Espanya i han atribuït l’existència “d’alguns casos” (amb aquest estil orwelià que utilitza sempre el PP per referir-se a tot allò que no li agrada) a “mals hàbits” (sense concretar què entén per aquesta expressió de “mals hàbits”).

Sí? Segur que no hi ha pobresa infantil al nostre país? Vegem-ho. Entitats de reconegut prestigi com Caritas o Unicef han alertat de l’alarmant creixement de la pobresa infantil registrat a Espanya en aquests darrers anys al mateix temps que augmentaven la desprotecció de les famílies i les desigualtats socials. La mateixa agència europea d’estadística, Eurostat, assenyala que Espanya és el país de tota la Unió Europea (tan sols per darrere de Grècia i Letònia) amb la taxa de pobresa infantil més alta del territori europeu. Considerarà el PP que Eurostat, Unicef (que parla de 2,7 milions de nens espanyols en risc greu d’exclusió social) o Caritas són organitzacions que no mereixen cap credibilitat? Són capaços. Pensem que el PP davant l’allau de casos de corrupció que esquitxen les seves files han estat fins ara incapaços de parlar de res més que de “casos aïllats” que “en cap cas” afecten l’honorabilitat del Partit Popular.

Prou de fer l’estruç i de negar la realitat! Els socialistes hem presentat una bateria de mesures urgents al Congrés per lluitar contra la xacra de la pobresa infantil, entre les quals un fons de 1.000 milions d’euros per eradicar aquesta indignitat i garantir que tots els nens i nenes tinguin garantida l’alimentació nutricional que necessiten per créixer amb bones condicions de salut. Fins aquest extrem hem arribat! I què va fer el PP? Votar-hi en contra.


Sent això greu encara és més escandalós que els diputats del PP facin mofa (“oooh”) d’una realitat, la de la pobresa infantil, que no fa cap gràcia, cap ni una. Prou sobre mullat perquè la veritat és que els diputats del Partit Popular s’han passat la legislatura burlant-se del dolor de la gent que està patint amb més intensitat el drama de la crisi. Tan sols cal recordar l’exclamació “que se jodan!” proferida per la diputada del PP Andrea Fabra quan Mariano Rajoy anunciava al Congrés noves retallades a les prestacions als aturats. Andrea Fabra, per cert, filla de Carlos Fabra líder del PP a Castelló durant dècades condemnat per la justícia per defraudar a Hisenda en una nou exemple del que Rajoy anomenaria “cas aïllat” o “algunas coses que han pasado”. Doncs bé, a l’hora d’intentar justificar-se la senyora Fabra va dir que el seu “que se jodan!” no anava dirigit als aturats sinó als diputats socialistes, com si això fos una excusa. Sense saber-ho acabava de definir a la perfecció l’actitud vergonyosa i immoral dels diputats del PP durant tota la legislatura.   

Article d'Imma Costa publicat al diari Més Tarragona 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada