AIXÍ NO ALCALDE, AIXÍ NO

Deia Josep Pla que el què els francesos anomenen savoir faire (o el que és el mateix, saber fer, saber estar, relacionar-se amb empatia) és quasi una característica fisiològica, una manifestació de l’estructura del caràcter de cadascú.

Al fil d’aquesta reflexió lamento molt profundament les declaracions de l’alcalde d’Amposta, Manel Ferré, en relació a la meva persona i al grup socialista quan vaig valorar molt positivament l’aportació addicional de mig milió d’euros que ens arribaran via Diputació de Tarragona. Reconec que se’m va caure l’ànima als peus, literalment, quan diu que tinc “afany per sortir als mitjans de comunicació.” Però com es pot dir aquestes coses quan acabem d’aconseguir mig milió d’euros per la ciutat? He de demanar-li permís per valorar una actuació d’una institució de la qual formo part? Per favor!

Però és que va voler afegir una dosi de surrealisme a la seva particular convicció segons la qual tan sols ell està qualificat per parlar sobre Amposta perquè tot seguit va voler menystenir les gestions que també com a diputat provincial estic fent per aconseguir que Amposta es beneficiï dels Jocs del Mediterrani de Tarragona 2017.

Afirma alegrement que espera que “Francesc Miró aconsegueix del seu company de partit, Josep Fèlix Ballesteros, alguna cosa més que l’Ajuntament d’Amposta”. Les seves paraules, senyor alcalde, provoquen vergonya aliena. Intenta insinuar que un projecte de l’envergadura dels Jocs del Mediterrani en el què estan implicats quatre institucions (Ajuntament de Tarragona sí, però també la Generalitat, el Govern de l’Estat i la Diputació de Tarragona) i múltiples entitats reconegudes per la seva solvència són un caprici de l’alcalde de Tarragona o d’un partit polític? Deixem de banda l’insult que les seves insinuacions representen per a tots els agents implicats i centrem-nos en una dada objectiva que ens permetrà dilucidar quin és el “partidisme” real del projecte dels Jocs de Tarragona 2017. Sap el senyor alcalde quantes subseus olímpiques hi ha? Un total de 12 subseus. I sap de quin color polític són? Doncs, sorpreses de la vida!, 9 d’aquestes subseus tenen ajuntaments governants per un alcalde del mateix partit polític que el senyor Ferré. Deixo al sentit comú dels lectors constatar quin és el “partidisme” real que denuncia l’alcalde. El que passa és que possiblement aquests alcaldes es van dedicar a treballar, única manera possible d’aconseguir resultats positius, enlloc d’intentar desqualificar les gestions dels altres.

I dit això ja avanço que no entraré en més polèmiques estèrils amb el senyor Ferré. Tan sols he volgut deixar clara la meva posició perquè sou molts els que m’heu manifestat la vostra incredulitat davant d’aquesta, per dir-ho suaument, sortida de to de l’alcalde. És clar que continuaré parlant d’Amposta i treballant i fent tot el possible per aconseguir noves inversions que beneficiïn a la nostra ciutat, als ampostins i ampostines. Només faltaria! Crec també que aquesta manifestació de vanitat i de menyspreu cap a les accions dels altres forma part de la vella política que hem de deixar enrere. El canvi seré que defenso implica també sumar tots junts encara que sigui amb diferents accents i intensitats pel bé d’Amposta. A mi mai se m’acudiria desqualificar una acció positiva per la ciutat i la seva gent que vingués d’un grup polític que no sigui el meu. Mai no ho he fet i mai no ho faré!

La situació és difícil, és cert, perquè encara ens trobem immersos de ple en els efectes dramàtics de la crisi econòmica, però tenim camí per recórrer i, sobretot, tenim una empenta i uns valors com a ampostins i ampostines dels que ningú més pot presumir. Ara bé, mai ens en sortirem desprestigiant les actuacions en positiu dels altres, ni responsabilitzant a un imaginari “partidisme” de l’absència de resultats fruït de la pura desídia. Així no alcalde, així no.  

Article de Francesc Miró publicat al setmanari Més Ebre