dimarts, 30 d’abril del 2013

EL PSC DEMANA AL CONGRÉS LA MILLORA DEL SERVEI DE MITJA DISTÀNCIA AVANT ENTRE TARRAGONA I BCN-SANT ESTACIÓ I LLEIDA




El grup parlamentari socialista al Congrés ha demanat avui la millora integral del serveis de transport de mitja distància AVANT entre les estacions de Tarragona i les estacions de Barcelona-Sants i Lleida.

Així mateix, el PSC ha presentat una bateria de preguntes al Govern per tal que doni resposta a les queixes dels usuaris de la línia AVANT Tarragona-Barcelona Sants. Les preguntes fan referència a la possibilitat d’emprar abonaments durant més dies, tal i com demanen els usuaris, i la possibilitat d’utilitzar vagons d’AVE per donar servei AVANT, com ja es fa en els trajectes entre Barcelona i Girona. Finalment també es demana la integració tarifària dels AVANT amb la xarxa de rodalies de Barcelona.

El diputat socialista, Joan Ruiz, ha explicat que “a la comissió de Foment estarem especialment amatents a què el secretari o el subsecretari d’Estat d’infraestructures responguin a aquestes queixes que ens han fet arribar els usuaris. No pot ser, com ha passat fins ara, que es tornin a trobar amb el silenci per tota resposta, més si tenim en compte que es tracta de reivindicacions totalment raonables que no impliquen una gran despesa econòmica en cas de voler ser satisfetes.”

El servei de trens d’alta velocitat de mitjà distància AVANT va entrar en funcionament l’abril de 2008. Des d’aleshores s’ha consolidat com una eina útil per a la mobilitat de les comarques tarragonines ja que ha facilitat la cohesió del territori i ha millorat la competitivitat de la nostra economia.

“Durant aquests anys, i molt especialment abans de la posada en servei de l’AVE, aquest sistema regional d’alta velocitat ha implicat la millora de les connexions de Tarragona amb la resta de capitals catalanes”, ha conclòs Joan Ruiz.

dilluns, 29 d’abril del 2013

258.000 TARRAGONINS ES VEURAN PERJUDICATS PER LA PRORROGA DE L’AUGMENT DE LA RETENCIÓ DE L’IRPF APROVADA PEL GOVERN DEL PP




Uns 258.000 treballadors tarragonins tornaran a veure’s perjudicats per la prorroga de l’impost sobre la renta (IRPF) que el Govern ha decidit ara allargar també fins a l’any vinent després d’afirmar, quan va entrar en vigor a finals de 2011, que es tractava d’una mesura temporal que tan sols tindria una vigència de dos anys.

Pel diputat socialista per Tarragona, Joan Ruiz, “estem davant de l’enèsima mentida del Govern del PP. Un nou incompliment que representa un nou pal a les rodes a la vida diària dels treballadors que també l’any vinent perdran, de mitjana, uns altres 331 euros per la prolongació d’aquest augment impositiu de l’IRPF.”

“Ja quasi està de més dir-ho però el ministre d’hisenda va assegurar per activa i per passiva que aquest augment de l’IRPF “tan sols” estaria vigent els anys 2012 i 2013. Ara jura sobre el més sagrat que retirarà aquest recàrrec el 2015. Per tant, en aquest llenguatge orwellià que ha desenvolupat el PP consistent en fer exactament el contrari del que es comprometen a fer, això vol dir que els treballadors ja es poden anar preparant a què aquesta “medida temporal” continuï el 2015”, ha afirmat el diputat socialista.    

Joan Ruiz ha destacat que “novament es carrega el pes de la crisi sobre l’espatlla dels col·lectius més dèbils i vulnerables, en aquest cas dels treballadors.” En aquest sentit, el diputat del PSC ha recordat que quasi la meitat d’aquests 258.000 treballadors tarragonins perceben menys de 20.000 euros mensuals pel seu treball, “una quantitat amb la que han de fer autèntics miracles per arribar a final de mes, sobretot aquells que tenen fills petits, pel que només falta que el Govern del PP continuï retallant els seus minsos ingressos.” Joan Ruiz considera totalment injusta aquesta realitat quan el mateix executiu de Rajoy ha aprovat una amnistia fiscal per a beneficiar a les rendes més altes.

Finalment, el diputat tarragoní ha reconegut sentir “indignació” quan escolta als dirigents del PP afirmar que “estem el doble de millor que quan vam tenir la darrera crisi. Tenen la gosadia i el cinisme de dir això alegrement el dia després de fer-se públic que el nombre de ciutadans a l’atur supera els 6,2 milions de persones, la quantitat més alta des de que hi ha registres històrics! Però en quin món viu aquesta gent?” s’ha preguntat irònicament Joan Ruiz.

EL PSC DEMANA UN PLA DE PREVENCIÓ I EXTINCIÓ D’INCENDIS QUE INCLOGUI LA IMPLANTACIÓ D’USOS DE LA BIOMASSA




El PSC ha presentat una proposta de resolució al Parlament en la què s’insta al Govern a liderar un pla de prevenció d’incendis que inclogui també un pla concret per a la implantació d’usos de la biomassa, amb la participació dels Ajuntaments, les associacions de propietaris forestals i la indústria de l’aprofitament de la fusta en totes les seves vessants.

Així mateix, el grup socialista demana al Govern que dugui a terme un pla d’extinció d’incendis amb els mitjans materials i humans adients que contempli en el temps, tota la temporada considerada de risc els darrers anys i que en cap cas s’acabi abans del 30 de setembre.

Segons ha explicat el diputat socialista per Tarragona, Xavier Sabaté, “l’estat dels boscos és avui pitjor que el que teníem ara fa un any. Enguany hem tingut un hivern i una primavera especialment plujosos i tenim un sotabosc que ha crescut intensament. Així mateix, el fort vent que hi ha hagut ha provocat la caiguda de molts arbres. Finalment, per culpa de la crisi, s’han netejat menys boscos que mai i tampoc s’ha netejat com seria preceptiu les franges de protecció de les urbanitzacions.”

El diputat socialista ha subratllat que “per tot plegat, enguany tenim més fusta susceptible de cremar que mai.”

Xavier Sabaté ha afegit que “paradoxalment, tenint en compte l’anterior, marxa fusta dels nostres boscos cap a Itàlia mentre, al mateix temps, en portem d’Aragó per fer electricitat a les Borges Blanques. És un exemple que corrobora les declaracions del mateix conseller d’agricultura sobre la importància que podria tenir la biomassa a Catalunya, però reconeixent que no s’aprofita al nostre país.”

En darrer terme, el diputat tarragoní ha denunciat “l’alarma social provocada per les declaracions del mateix conseller d’interior en les què escurçava la temporada d’extinció d’incendis. Per segon any consecutiu han disminuït les plantilles de bombers i els mitjans humans i materials per fer front a la campanya d’incendis de l’estiu. És obvi que amb menys mitjans i més combustible augmenta el risc de grans incendis. Per tot plegat, els socialistes creiem adient presentar aquesta proposta de resolució per tal que el Govern de la Generalitat garanteixi els mitjans que la prevenció d’incendis requereix per evitar tragèdies com, per exemple, l’incendi que va afectar l’Alt Empordà l’any passat.”

divendres, 26 d’abril del 2013

6 MILIONS DE RAONS




Aquest mateix dijous s’han fet públiques les darreres dades oficials de l’atur. Un cop més les xifres són devastadores. Al conjunt de l’Estat el nombre d’aturats ja supera amb escreix el llindar màxim dels sis milions de ciutadans, el que representa una taxa d’atur del 27’1%, el màxim històric. A la Catalunya que té un Govern obsessionat amb la “transició nacional” (sense explicar en què consisteix aquesta autoproclamada “transició”) l’atur supera per primer cop les 900.000 persones, 65.300 més que ara fa un any amb la desgràcia de ser la CCAA on més ha pujat l’atur.

Aquí a les comarques tarragonines la situació no és millor. Així, l’atur ha crescut en quasi 17.000 persones durant el primer trimestre d’enguany. La taxa d’atur, doncs, se situa en el 29%, superior fins i tot a la mitjana nacional. Tarragona compta ara amb 121.700 aturats (23.500 més que ara fa un any).

Unes dades tan catastròfiques haurien de fer reflexionar a aquells que tenen la responsabilitat de governar (és a dir, CiU i PP) i fer-los canviar el rumb de les seves polítiques econòmiques, que tant estèrils s’estan demostrant.

Doncs que ningú esperi aquest gest mínim de sentit comú. Enrocats en el seu error d’atribuir totes les desgràcies als “altres” tant CiU com el PP continuen sense actuar front  la destrucció d’ocupació i, al mateix temps, castigant amb les seves decisions a aquells que pitjor ho estan passant com a conseqüència de la crisi. Unes decisions que, a cop de tisora i de retallada, no només no ens ajuden a sortir de la crisi sinó que provoquen l’efecte contrari: més crisi, més atur i menys ajudes públiques i prestacions socials.

Només posaré dos exemples. Primer, 1.200 aturats tarragonins majors de 55 anys es quedaran sense cap prestació per culpa de la reforma en el còmput per accedir al subsidi aprovat pel Govern del PP. O sigui que aquestes persones es queden sense ajudes públiques i amb unes possibilitats mínimes de trobar un lloc de treball donada la seva edat. Sense ajudes i sense esperances, sols davant de la crisi.

Segons exemple, la destral del PP també ha caigut sobre els joves. Els més de 600 joves tarragonins que encara rebien l’ajuda pública de 154 euros mensuals per poder pagar el lloguer d’un pis es queden sense aquests recursos. Sense ajudes, amb els preus dels estudis universitaris i de F.P. pels núvols i amb quasi un 60% de taxa d’atur juvenil.  

Tot això a cop de decret-llei, sense buscar el consens, ni l’acord amb els col·lectius d’afectats, ni tan sols informar amb rigor sobre quins efectes tenen aquestes retallades. Res d’això!   

Ens socialistes ens neguem a acceptar aquest estat de coses tan injust. Per això hem tornar a emplaçar al president Mas a què convoqui la cimera social a la que es va comprometre durant la campanya electoral i que va decidir suspendre unilateralment 48 hores abans de la seva celebració.

CiU i PP han d’entendre que aquest obsessió malaltissa per “la necesaria austeridad” a qualsevol preu (sobretot a qualsevol preu humà) tan sols ens porta cap a la catàstrofe social i a l’empobriment progressiu d’àmplies capes de la població. Els socialistes tornem a estendre la ma a la recerca de punts de consens que garanteixin un mínim de benestar per a tothom. Per a nosaltres això vol dir, per exemple, garantir una renta mínima que impedeixi que cap família quedi sola, abandonada a la seva sort, i abocada a l’empobriment i l’augment de les beques de menjador per evitar la desnutrició infantil. Aquestes són les línies bàsiques que separen la civilització de la barbàrie, encara que la barbàrie es justifiqui amb xifres macroeconòmiques i es qualifica de “tràgica però, ai sí, lamentablement necessària”.

En el conjunt de l’Estat hi ha més de sis milions de raons per canviar radicalment la política econòmica del Govern. Esperem que CiU i PP entenguin aquest missatge abans que la xifra de damnificats continuï augmentant. 

Article d'opinió de Núria Segú publicat al setmanari El Vallenc       

dimecres, 24 d’abril del 2013

FRANCESC VALLÈS: “LA REFORMA DE L’ADMINISTRACIÓ LOCAL DEL PP FARÀ DESAPAREIXER ELS SERVEIS SOCIALS DE 180 MUNICIPIS TARRAGONINS”




El coordinador dels diputats i senadors del PSC a les Corts Generals i diputat per Tarragona, Francesc Vallès, ha alertat aquest dimecres que la reforma de l’administració local del Govern del PP “perjudicarà a la immensa majoria de municipis de la nostra província ja que els serveis socials que fins han estat operatius desapareixeran o es privatitzaran.”

“La via que utilitzarà el PP per fer-ho possible és treure les competències als ajuntaments dels pobles amb menys de 20.000 habitants i traspassar-les a les Diputacions com a pas previ a la seva privatització, el que afectarà de ple als serveis socials municipals.”

Segons ha remarcat Vallès dels 190 municipis i entitats municipals descentralitzades de la demarcació de Tarragona tan sols 10 tenen una població superior als 20.000 habitants (Tarragona, Reus, El Vendrell, Tortosa, Cambrils, Salou, Valls, Calafell, Vila-seca i Amposta). La resta es veuran directament perjudicats per aquesta reforma de l’administració local, “tot amb l’excusa de “la necessària racionalitat del sistema”, però tots sabem ja que quan el PP diu “racionalitzar” en realitat vol dir “retallar”.”

“A banda de l’eliminació dels serveis socials municipals, la reforma també suposarà l’acomiadament del personal qualificat que treballa en aquests serveis així com la privatització dels mateixos ja que seran cedits a empreses privades concessionàries”, ha argumentat el diputat socialista.

Francesc Vallès ha afegit que “amb l’eliminació de serveis socials municipals bàsics (com la teleassistència, l’ajuda a domicili per als ciutadans dependents, el transport escolar, els cursos de formació per als aturats, l’ajuda a les dones maltractades, etc.) s’estarà marginant als ciutadans que viuen en municipis demogràficament petits que no rebran el catàleg de serveis municipals públics que tindran els grans nuclis de població.”

En darrer terme, el PSC denuncia que la reforma que vol dur a terme el PP també suposa una dràstica reducció de les competències en matèria de polítiques socials dels municipis majors de 20.000 habitants.

“Els socialistes creiem que aquesta reforma és un greu error que tirarà per terra l’excel·lent feina que han fet, i estan fent, la majoria de serveis socials municipals que són els qui millor coneixen el seu municipi i millor responen a les demandes de la seva població en ser l’administració més propera al ciutadà. Passar també la tisora per aquí és realment molt perillós!”

Finalment, el coordinador del PSC al Congrés ha reafirmat el rebuig dels socialistes a aquest projecte del Govern de Rajoy. “Amb l’excusa de l’eficàcia el Govern tan sols aconseguirà buidar de competències a més del 90% dels ajuntaments. És evident que això tindrà conseqüències catrastròfiques que es traduiran en la vida diària de la gent”, ha conclòs el diputat tarragoní.

LOMCE DECEPTION




Deception és tradueix per distracció i englobaria totes les tàctiques i estratègies que busquen enganyar a l’oponent sobre les veritables intencions pròpies. El que es coneix de la LOMCE ( Ley Orgànica para la Mejora de la Calidada Educativa) pot ser un bon exemple, darrere de la qual s’amaguen els principis ideològics en temes educatius del PP. En aquest cas no parlaré de l’ofensa que representa el considerar les altres llengües espanyoles, vernáculas, assignatures no troncals de l’ensenyament. Aquest aspecte és el que ha tingut més ressò als mitjans i ha generat un ampli rebuig social en defensa del model d’immersió lingüística català. Aquest model té com objectius: no separar l’alumnat en aules per raons de llengua, el que podria traslladar a la societat una separació i distanciament social entre les famílies catalanoparlants i castellanoparlants, normalitzar l’us social del català en tots els àmbits i que els alumnes catalans acabin l’educació obligatòria sent igualment competents en català i castellà.  En aquest cas, val la pena destacar un informe del Ministeri d’Educació de l’any 2011 on es detallava que el nivell de llengua castellana per part dels alumnes catalans està dins de la mitjana de l’estat.

La LOMCE ha reavivat la guerra de les llengües, però probablement per utilitzar-la com una cortina de fum que amaga un atac frontal contra la igualtat d’oportunitats, que ha de prevaldre sempre en el sistema educatiu i que s’ha vist greument perjudicada per les retallades dels governs conservadors. Segons els esborranys, es preveu que a 4rt de l’ESO, els alumnes, en funció dels seus resultats acadèmics, se separin en tres itineraris: per cursar batxillerat, per cursar cicles formatius i un tercer per cursar la formació professional bàsica, el que actualment serien els cursos pont (PTT-PQPI) per als alumnes sense el graduat.
Amb aquests tres itineraris es renuncia a l’objectiu de que tots els alumnes acabin l’ESO amb el mateix nivell competencial. Si la llei no preveu mesures que ajudin a que el conjunt dels alumnes assoleixin els nivells exigits, aquells amb dificultats educatives o d'entorns més desfavorits tindran menys opcions d‘arribar-hi. No tots els alumnes disposen de les mateixes oportunitats ni del mateix suport depenent del seu entorn familiar i socioeconòmic. Per tant, sense mesures correctores que equiparin les possibilitats de tots ells, el que farà aquesta llei és reproduir les diferències de les famílies en el fills. Això significaria posar fre a una de les gran funcions de l’educació, la d’actuar d’ascensor social, en perjudici evidentment dels sectors amb menys possibilitats econòmiques. 

Els diferents estudis i proves d’avaluació assenyalen tres problemes de l’educació a Espanya: els baixos resultats en les proves competencials dels alumnes, el percentatge elevat de fracàs escolar i un percentatge menor de població amb estudis de formació professional. La llei Wert només pretén maquillar aquests problemes, però no millorar la qualitat de l’educació, que per a nosaltres només s’entén si millora el nivell competencial (coneixements i habilitats) del conjunt de l'alumnat. La llei Wert no fa cap proposta de millora en aquest sentit i, en un efecte de il·lusionisme, l’anomena sarcàsticament de Millora de la Qualitat Educativa.
Al separar l’alumnat segons resultats acadèmics, el que es pretén és camuflar el fracàs escolar i augmentar el percentatge d’alumnes de Formació Professional, aconseguint millorar en els barems internacionals. Al dificultar l’accés al batxillerat, el nombre d’alumnes que cursaran cicles formatius augmentarà, però no per una decisió dels alumnes, sinó per una conseqüència del sistema que indirectament limita les possibilitats d’arribar als estudis superiors. De manera semblant, els alumnes amb més dificultats els orientaran a la Formació Professional bàsica. Continuaran a l’institut en un programa d’estudis diferent al dels altres itineraris. Es reduirà el percentatge de fracàs escolar, però les possibilitats d’aquests alumnes de cursar estudis postobligatoris, que són els que donen una garantia d’inserció laboral i social, seran menors, ja que no estaran igual de preparats que amb els altres dos itineraris.

Aquesta setmana s’inicia una campanya de mobilitzacions de la comunitat educativa en defensa d’una Educació pública i de qualitat, amb una gran manifestació el dia 28 d’abril a Barcelona. Amb la reforma de l’ESO que proposa la llei Wert i amb les retallades no es millora l’educació ni la qualitat d’aquesta, si la valorem pensant en el conjunt de l’alumnat. Es pretén separar l’alumnat segons resultats acadèmics, que sense mesures per corregir les diferències d’origen simplement reproduirà les diferències socials. Amb aquest model s’abandona l’ascensor social per instaurar l’estratificació social. Un model on progressar socialment serà cada cop més difícil. Per tant, la reforma educativa de Wert és una proposta de llei classista. 

Article d'opinió de Kenneth Martínez publicat al diari Més Tarragona                    

dimarts, 23 d’abril del 2013

UNS 600 JOVES TARRAGONINS DEIXARAN DE COBRAR LA RENDA BÀSICA D’EMANCIPACIÓ




Aproximadament uns 600 joves de les comarques de Tarragona que, segons les darreres dades oficials, encara estan cobrant les ajudes de la Renta Bàsica d’Emancipació deixaran de percebre aquesta prestació després que el Govern del PP aprovi la nova llei de foment del lloguer que s’està tramitant a les Corts Generals.

Segons el diputat socialista Joan Ruiz, “d’aquesta manera el Govern del PP haurà eliminat definitivament unes ajudes que durant uns anys han ajudat a molts joves a emancipar-se de la casa dels seus pare i a iniciar un projecte de vida autònom. Ara, amb el PP, nou cop de destral contra els joves.”

“Amb un taxa d’atur juvenil que s’acosta al 60% i amb els preus de les matrícules i estudis universitaris i de formació professional pels núvols per culpa de les retallades de CiU i PP, què se li acut ara al Govern de Rajoy? Acabar definitivament amb les ajudes al lloguer per als joves...”, ha emfatitzat el diputat socialista.

Així, el Govern preveu retirar aquestes ajudes als joves que encara l’estaven cobrant després que el grup popular al Senat hagi introduït una esmena a tal efecte a la cambra alta de les Corts. Prèviament, el Govern del PP ja havia negat l’accés a noves sol·licituds, tot just després de guanyar les eleccions, i posteriorment va reduir les aportacions de 210 euros mensuals a 147 euros mensuals.

“Sembla que el PP va seguint la tècnica del salami consistent en anar tallant en rodanxes les esperances i anhels dels joves d’aquest país. Primer, es neguen noves sol·licituds, després es redueixen les aportacions econòmiques, i ara s’anuncia que es deixarà de pagar... sense explicar quan els joves deixaran de percebre aquesta ajuda! Suposo que per afegir un plus de menyspreu a una decisió ja de per sí deplorable.”

Joan Ruiz ha recordat que va ser el Govern socialista qui va impulsar aquesta renda bàsica d’emancipació per ajudar als joves a què pugessin tenir un projecte de vida autònom i marxar de la casa dels seus pares. Durant els anys en què va estar en vigor es va demostrar com una eina extraordinàriament útil que va beneficiar directament 8.034 joves tarragonins. De mitjana, aquests 210 euros equivalien al 42% del preu del lloguer mensual del pis.

“Els socialistes ja vàrem advertir als joves abans de les eleccions que “passar” d’anar a votar i permetre una victòria del PP tan sols suposaria un aval a les retallades socials que volia impulsar la dreta amb l’excusa de “la necesaria austeridad”. La veritat, però, és que no pensàvem que el PP destruiria l’Estat del benestar amb la velocitat que ho està fent. És realment difícil fer tant mal als joves, als treballadors, a les dones, a la gent gran i als aturats en només un any i mig.”  

dilluns, 22 d’abril del 2013

LA CAMPANYA SOLIDÀRIA DEL PSC DEL CATLLAR RECULL 300 QUILOS D’ALIMENTS I 2.000 QUILOS DE PRODUCTES HIGIÈNICS BÀSICS




La campanya solidària de Sant Jordi endegada per l’agrupació socialista del Catllar ahir diumenge ha recollit un total de 300 quilos d’aliments (llegums, arròs, oli, pastes, llaunes de conserva, etc.) i més de 2.000 quilos de productes higiènics (gel, xampú, sabó de mans, etc.). Per la seva banda, l’agrupació socialista va repartir 800 plantes d’alfàbrega i 80 llibres a les persones que van col·laborar en aquesta acció solidària.

En relació a aquesta qüestió el primer secretari de l’agrupació, Antonio López, ha volgut “agrair de tot cor als convilatans que han participat en aquesta acció. Crec, honestament, que hi ha moltes maneres de mesurar la vitalitat d’un poble però indicadors com aquests, una participació massiva en un acte solidari, ens confirma en la nostra convicció que El Catllar és un poble humanament molt gran amb una població generosa que no s’ha desconnectat del patiment d’aquells que pitjor ho estan passant com a conseqüència de la crisi. Reitero les gràcies als nostres veïns i, des de l’Ajuntament, esperem està a l’alçada del que ens exigeixen els nostres convilatans.”  

Tant els aliments com els productes d’higiene recollits seran lliurats a l’organització de Caritas del municipi.

UNS 1.200 ATURATS TARRAGONINS MAJORS DE 55 ANYS DEIXARAN DE PERCEBRE LA PRESTACIÓ PER DESOCUPACIÓ




La senadora socialista, Maria Jesús Sequera, ha alertat avui que “per culpa del darrer reguitzell de retallades del Govern del PP aproximadament un 20% dels aturats majors de 55 anys perdran el subsidi de 426 euros mensuals al que fins ara tenien dret. A nivell de comarques tarragonines això perjudicarà uns 1.200 ciutadans (del total de més de 6.000 aturats majors de 55 anys) que es quedaran desemparats davant de la crisi econòmica, sense protecció social i amb unes mínimes possibilitats de trobar un lloc de treball donada la seva edat.”

Sequera ha reconegut “no trobar paraules” per definir “aquest nou torpede directe contra un dels col·lectius més vulnerables de la societat, el dels aturats, i contra un dels segments especialment més vulnerables, el dels desocupats majors de 55 anys que s’han multiplicat per quatre des de l’inici de la crisi.”

Els nous requisits fixats pel Govern del PP estableixen que el còmput per accedir al subsidi ha de contemplar els ingressos de tot el nucli familiar i no només el del perceptor, pel que el nombre de beneficiaris reals baixarà en una cinquena part. Cal recordar que segons dades oficials cada mes s’incorporaven a aquesta ajuda uns 7.000 aturats majors de 55 anys. Set de cada deu aturats d’aquesta franja d’edat fa més d’un any que busquen feina. “Aquest és l’estil del PP: amnistia fiscal per als grans defraudadors i retallades socials i econòmiques per als més dèbils, al més pur estil Thatcher.”

Segons ha argumentat la senadora socialista, “igual com la dama de ferro, el Govern del PP sembla convençut de què les persones que estan a l’atur són “ganduls” que no volen treballar, i no persones que busquen feina desesperadament però no en troben perquè no n’hi ha. Potser així s’expliquen declaracions esperpentiques com les de la secretaria general del PP que deia fa uns dies que “los votantes del PP pagan su hipoteca mientras otros, con excusas vagas, no hacen lo mismo.” Aquesta és la sensibilitat social real dels dirigents del PP.” 

QUAN L'OPOSICIÓ HA DE FER DE GOVERN




Fa deu anys, els responsables municipals socialistes de Reus van mantenir els primers contactes amb les principals operadores comercials d’Espanya per sondejar el seu interès en explotar un gran centre comercial a la ciutat. La resposta positiva va animar el govern municipal a plantejar el projecte i convocar el concurs, després de complexos tràmits, que va guanyar Metrovacesa amb una irrenunciable proposició econòmica i conceptual.

Sempre hem entès, que Reus havia de fer un salt endavant en política comercial que complementés el nostre peculiar teixit de comerç urbà, per tal de fer front a un entorn cada cop més competitiu. Des de l'oposició, en canvi, el Sr. Pellicer sempre va ser un detractor del projecte, defensant un proteccionisme caduc i ignorant l’evolució dels nous hàbits de consum del segle XXI. Una oposició que el va portar, fins i tot, a anar al Registre de la Propietat a buscar condicions en l’adquisició originària dels terrenys per intentar fer descarrilar la idea.

La crisi econòmica va comportar canvis en l’accionariat de Metrovacesa, que va passar a mans dels principals bancs espanyols. Les obres del centre de Reus es van aturar, mentre l’empresa sol·licitava una rebaixa substancial del cànon pactat, al·legant que el nou context impedia complir aquells compromisos.

Des del canvi de consistori, l’Alcalde Pellicer havia estat incapaç de gestionar aquesta situació, que contribuïa a la seva política de “tabula rasa” amb el passat, l’única directriu de la seva inacció quan ja som a l’equador del mandat. Semblava gaudir del fracàs d’un projecte al qual ell sempre s’havia oposat.

El passat mes de gener el govern va portar al Ple municipal la resolució de la concessió a Metrovacesa, manifestant novament l’Alcalde el seu rebuig conceptual. Hi tenia tot el dret, però nosaltres ens hi vam oposar advertint del risc d’un litigi d’inabastables conseqüències, que podia paralitzar durant anys les obres i causar una greu lesió patrimonial a la ciutat. Així, davant l'incomprensible deixadesa de funcions del govern municipal i en exercici de la nostra responsabilitat, vam reunir-nos amb Metrovacesa per intentar trobar un sortida negociada. I així va ser. L'acord assolit ja fa tres mesos que ens el varen proposar. L'empresa continuava estant interessada en tirar el projecte endevant, però es topava amb l'oposició del govern municipal. Havia de ser un projecte redimensionat, adaptat a les necessitats actuals, negociat amb les entitats locals, complementari i no agressiu amb el comerç tradicional que distingeix Reus. 

El Sr. Pellicer, en un acte irracional de testosterona, d'exhibició inútil de musculatura política, va decidir estripar el contracte, rescindir-lo, sense pensar en les conseqüències. Va actuar per despit, amb prepotència, sense tenir cap alternativa, ni cap projecte. És el pitjor que es pot fer quan hom defensa l'interès general. Una irresponsabilitat, un despropòsit fruit de la manca de planifcació del govern municipal que hauria pogut causar un mal irreparable a la nostra ciutat.

Nosaltres preferim optar per la seriositat i la conseqüència. Amb responsabilitat, amb visió de govern. Molt malament han d'estar les coses quan l'oposició ha de fer de Govern, i el Govern ningú sap on és, què vol, on ens porta i, a més ens ha fet perdre dos anys incomprensiblement. Perillosa aquesta recurrent improvisació governamental que ens està fent perdre massa oportunitats.

Celebrem enormement que Metrovacesa opti per reprendre el centre comercial. És una magnífica notícia. Generarà feina en un moment de grans necessitats (fins a 2.000 llocs de treball directes i indirectes segons un estudi de la Cambra de Comerç de Reus, en una ciutat amb més d'11.000 aturats) i dinamitzarà el comerç local. I també perquè la liquiditat oferta farà possible l’amortització del crèdit per a la construcció de l’edifici Tecnoparc-Fira, complint-se així un guió que l’actual Alcalde ni va escriure ni va aprovar mai. Esperem que almenys ho sàpiga aprofitar. En això, l'ajudarem.

Article de Francesc Vallès publicat al Diari de Tarragona 

VERGONYA!




Diaris d’aquest mateix matí. Els consellers de CiU al Govern de la Generalitat fa dies que tenen un interessant debat intern sobre quan fer la consulta que tant els interessa, si el 2014, el 2015, el 2024... Ells mateixos es repliquen i es contrarepliquen en relació a la data, a la consulta i a l’acord amb l’Estat per dur-la a terme. Mentre, el PP tanca una setmana marcada per les indignants declaracions de la seva secretària general en les què aquesta afirmava que els votants del PP “se ajustan el cinturón pero pagan su hipoteca mientras otros, con excusas vagas, no hacen lo mismo”. He de reconèixer que aquesta burla intolerable al patiment de la gent, aquesta paradoxa tan repel·lent, em va evocar a les paraules del poeta quan deia “me gusta cuando callas porque estas como ausente”.

Mentre aquestes coses tan suggerents passen, al mateix temps es fa públic un informe del Síndic de Greuges de Catalunya que posa de relleu que 285.000 nens catalans, dels quals uns 30.000 de les comarques tarragonines, malviuen en una situació de vulnerabilitat. Les dades de l’informe són devastadores. A Catalunya, el país que té un president que es dedica a les metàfores marineres i a la literatura expressionista, hi ha nens que se’n van al llit sense sopar. Però mentre el senyor Mas va buscant Itaca sense gaire èxit la taxa de pobresa infantil s’ha disparat per damunt del 26% en els darrers dos anys. Què vol dir això? Que un de cada quatre nens catalans o bé no rep l’alimentació necessària i equilibrada per garantir el seu creixement harmònic, o bé no disposa del material escolar necessari, o bé no té la roba adequada per l’època de l’any, etc.  

Així, mentre CiU i ERC concentren tots els seus esforços a parlar de la consulta un dia sí i l’altre també i el senyor Rajoy es dedica a regalar samarretes de “la roja” al Papa de Roma, desenes de milers de nens viuen en famílies que han de sobreviure, perquè no hi ha una paraula més adequada, amb menys de 9.000 euros bruts per persona a l’any. Una xifra, per desgràcia que no ha fet res més que augmentar en aquests darrers dos anys a la mateixa societat que té una “èlit” de directius executius de les grans corporacions econòmiques que cotitzen a l’Ibex 35 que reben unes retribucions salarials anuals de 750.000 euros.

Hem de resignar-nos a acceptar o callar i ser còmplices d’aquesta situació tan injusta? Mai. Què hi ha de més injust que una situació com aquesta que condemna a una part dels infants a la pobresa per després reproduir aquest cercle d’exclusió social quan es tornin adults? Res. I com no podem ser còmplices d’aquesta injustícia hem de denunciar aquesta vergonya social i dir ben clarament que hi ha mesures pràctiques i reals per pal·liar aquesta situació.

La primera clau de volta són els pressupostos de la Generalitat per enguany. Aquests pressupostos han de garantir (sense excuses de cap mena, ni subterfugis) l’augment de les beques de menjador per garantir una alimentació bàsica i suficient per a tots els nens del país. Així mateix, també s’ha de garantir una renda mínima d’inserció per a què cap persona sense ingressos no caigui en la pobresa. Així ho hem proposat els socialistes, així ho defensarem i no ens mourem ni un mil·límetre d’aquesta convicció ètica.

Un país on hi ha nens que passen gana no és un país lliure. Només quan haguem aconseguit que tots els catalans disposin d’uns recursos mínims garantits per la Generalitat per assegurar-los unes condicions de vida dignes haurem fet real l’exhortació del president Macià en proclamar la República el 1931: “Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya!”. Una dignitat que ara no passa per enlairar banderes, ni per fer discursos abrandats, sinó per fer que tots aquests nens se’n vagin al llit després de sopar. Tal i com tots nosaltres voldríem pels nostres fills. Ni més, ni menys.  

Article de Kenneth Martinez publicat al Diari de Tarragona 

divendres, 19 d’abril del 2013

EL PP ES BURLA DEL DOLOR DE LA GENT




“Allà on hi ha dolor, allà hi ha un lloc sagrat. Algun dia la humanitat comprendrà el que això significa de veritat”. Atenent a aquesta màxima d’Oscar Wilde podem afirmar que no sabem si la humanitat ha après a respectar el dolor humà, el que si que podem afirmar amb contundència és el que el PP encara no ha arribat a aquest estadi. I és que aquesta mateixa setmana la secretaria general del PP s’ha despenjat amb unes sorprenents declaracions en les què afirmava el següent: “los votantes del PP se ajustan el cinturón pero pagan su hipoteca. Otros, con excusas vagas, no hacen lo mismo.”

Què està suggerint la senyora Cospedal amb aquesta al·lucinant afirmació? Que la gent no paga les mensualitats de la seva hipoteca per caprici o per “excusas vagas”? És conscient aquesta senyora que la devastadora crisi econòmica, sumada a les retallades socials del Govern del PP, han provocat que desenes de milers de ciutadans passin un autèntic viacrucis per pagar la seva hipoteca i arribar a final de mes amb un mínim de benestar material? Però com es pot frivolitzar sobre un tema que afecta i preocupa a tantes i tantes persones amb tant de cinisme!

Cal recordar, però, en desgreuge de la senyora Cospedal que es tracta de la mateixa persona que recentment ha definit les mobilitzacions de les associacions d’afectats contra els desnonaments com a “nazismo puro”. Per tant, potser caldria interpretar les seves declaracions sobre las “excusas vagas para no pagar la hipoteca” com una manifestació benigne del que el PP entén per “centro liberal” i per sensibilitat social. En fi...

Lluny de demanar perdó per aquesta barbaritat, el PP ha continuat enroscat en la seva particular i singular convicció que consisteix a dir que si la gent no paga la seva hipoteca és perquè no vol. Així, el senyor Martínez Pujalte va elevar el to i va reconèixer en declaracions televisives la veracitat de les afirmacions de la senyora Cospedal però ho va justificar afegint que “lo que quería decir es que en España la protección social no puede llevar a que se cambie la cultura de pago.” Demano un moment de reflexió sobre aquesta frase, demano reflexió perquè qui la diu se suposa que és conscient que viu en un país on hi ha sis milions d’aturats registrats, dels quals més de tres milions han esgotat la prestació d’atur.

Què vol dir el senyor Martínez Pujalte? Que aquells que no puguin pagar-se una atenció sanitària, per posar un exemple, no han de tenir accés a ella? Potser així seriem fidels a la “cultura de pago” però hauríem fracassat com a societat en donar l’esquena a aquells que més necessiten les ajudes per estar en condicions d’especial vulnerabilitat el que, d’entre altre petits detalls, és un dels impulsos humans més dignes segons totes les civilitzacions que mereixen aquest nom.

Però la guinda al reguitzell de despropòsits estava per venir i la va donar un comunicat de premsa del PP que deia (cito textualment): “Defendemos que hay que cuidar del que no tiene nada pero hay que animar a aquel que quiere ganarse la vida dignamente.” Guanyar-se la vida dignament... sí, sí, és clar, però tenint en compte que la frase s’adreça a les persones que estan patint desnonaments, què vol dir això? Que aquestes persones no es guanyen la vida dignament? Ja està bé, per favor!

Senyors del Partit Popular: vostès van guanyar les darreres eleccions i disposen d’una amplia majoria al Congrés i al Senat per fer i desfer a la seva voluntat, fins i tot per saltar-se tots i cadascun dels seus solemnes compromisos electorals. Fins aquí res a dir. Ara bé això EN CAP CAS els dóna dret a burlar-se del dolor de la gent i a menysprear a les persones amb afirmacions indignants com aquestes en les què s’assenyala que hi ha ciutadans que no paguen la hipoteca perquè no s’esforcen en fer-ho posant, a més, “excusas vagas”, per afegir-hi un plus que resulti encara més humiliant. No hi ha “excusas vagas”, senyor meus, el que sí que hi ha és molta desesperació, molt de patiment, i molta angoixa per part de desenes de milers de famílies que han perdut tots els seus ingressos i que estan patint de manera devastadora les conseqüències d’una crisi econòmica que ells no van provocar. Són realment incapaços vostès d’entendre, o com a mínim de respectar, el dolor d’aquells que estan vivint aquesta situació tan dramàtica? 

Article de Tomasa Molina publicat al diari Més Tarragona  

dijous, 18 d’abril del 2013

NÚRIA SEGÚ: “A LES COMARQUES TARRAGONINES HI HA UNS 30.000 NENS QUE NO TENEN GARANTIDES LES SEVES NECESSITATS BÀSIQUES I AIXÒ ÉS INADMISSIBLE”




La diputada socialista al Parlament, Núria Segú, ha alertat aquest dijous que “segons les dades de l’informe sobre els drets de l’infància, presentats recentment pel Síndic de Greuges, a Catalunya hi ha més de 285.000 nens i nenes menors de 16 anys que viuen una situació de vulnerabilitat i que no tenen garantides les seves necessitats més bàsiques, dels quals uns 30.000 a les comarques tarragonines. Els socialistes considerem que aquesta situació és intolerable i exigim a la Generalitat que es posi a treballar des de ja mateix per pal·liar aquesta tessitura tan deplorable.”

Núria Segú ha subratllat que “aquest estat de la qüestió no és casual sinó que és conseqüència directa de les retallades socials que han afectat serveis bàsics com les beques de menjador, les prestacions per desocupació o les dificultats que ha posat el Govern de CiU per poder accedir a la renda mínima d’inserció.”

L’informe del Síndic alerta de l’augment de la pobresa infantil a Catalunya que ja afecta al 26% dels menors catalans, un percentatge que ha crescut cinc punts d’ençà l’inici de la crisi.

“Els socialistes defensem que s’aprovin mesures urgents per garantir que tots els nens tinguin garantida una alimentació adequada i que tinguin accés als llibres i al material escolar que necessiten. Això vol dir que es destinin els recursos necessaris per garantir les beques de menjador i que es garanteixi una renda mínima d’inserció per aconseguir que cap persona que estigui a l’atur i s’hagi quedat sense ingressos quedi abandonada a la seva sort i caigui en la pobresa.”

“Nosaltres entenem que la llibertat de Catalunya es mesura en aquests termes i que té més a veure en garantir que tots els catalans disposin d’una qualitat de vida material mínima digna que en fer discursos abrandats i dedicar totes les energies a tirar endavant el Consell Assessor per a la Transició Nacional”, ha afegit la diputada vallenca.       

dimecres, 17 d’abril del 2013

EL PROBLEMA DE MAS




El dimecres passat es van complir 100 dies del nou govern, aquell que va sorgir de les inexplicables eleccions del 25 de novembre de l’any passat . El balanç d’aquest tres mesos, no pot ser més frustrant i decebedor: un govern que no ha estat capaç d’aprovar els pressupostos d’enguany i que a final de mes ha de fer front a un venciment de 4 mil milions; un govern moros, que no paga a les farmàcies, ni a les entitats del tercer sector, ni a les escoles concertades, ni als Ajuntaments, entre molts altres acreedors; i un govern autista, que no escolta la gent i que es despreocupa d’unes xifres d’atur que aquest darrer mes han arribat a les 700.000 persones.

Però el més desesperant, per si tot això no ho fos prou, és que no es veuen possibilitats d’esmena ni redreçament d’un rumb cap el precipici. Avui mateix, el líder d’ERC diu en una entrevista publicada en un rotatiu que la consulta sobiranista s’ha de fer “com més aviat millor”  i que “hi ha hagut governs que han prorrogat pressupostos durant anys. Aprovar els comptes o no, no és res comparat amb la situació del país”. A quin país viu aquest home? Quina mena de sentit de la responsabilitat de govern el pot portar a menystenir l’existència d’uns pressupostos? De què viuran els aturats i les seves famílies? De sopes d’estels?

És una evidència que el president Mas no està a l’alçada de les circumstàncies i s’ha convertit en un esclau de les arbitrarietats i capricis d’ERC. La seva capacitat de decidir, per si mateix, és inexistent. Totes les mesures, siguin del tipus que siguin, depenen del vist i plau dels republicans i de les prioritats polítiques que aquests tenen establertes d’acord amb els seus objectius partidistes i que, en cap cas, són les que tenim la gran majoria de catalans i catalanes.

El xantatge permanent al que es veu sotmesa la coalició de CIU per part d’ERC, l’obliga a fer malabarismes cada dia. Per una banda, manté el compromís amb la consulta sobiranista, però per altra se’n va d’amagat a Madrid per buscar l’oxigen que només li pot proporcionar Rajoy i el ministre Montoro augmentant el límit de dèficit.

És per això, que el passat dijous, ERC va aprofitar, sense cap mena d’escrúpol, la debilitat de Mas per augmentar,  la pressió a que el tenen sotmès. En aquest sentit, Junqueras va reiterar la seva amenaça de que el pacte parlamentari, perversament anomenat Pacte d’Estabilitat, no era un xec en blanc a l’executiu i va afirmar amb contundència que no acceptarà uns pressupostos en el que el sostre de dèficit sigui inferior al 2%. 

Per sortir d’aquesta situació d’asfíxia, al president Mas no se li acut una altra idea que buscar el suport dels socialistes catalans. “Aquest són bons xiquets i sempre estan disposats a donar un cop de mà”, deuria imaginar en plena desesperació. “A més, si la cosa surt bé el mèrit serà per la meva generositat i si surt malament, els acuso d’espanyolistes i tot solucionat” deuria ser la seva conclusió. No és una estratègia desconeguda.

Els socialistes catalans ja van fer possible que Mas fos president el 2010 i CIU els va recompensar amb tota mena de retrets per l’herència rebuda i la seva interpretació, unilateral, del dèficit comptable. Per tant, ara no pot apel·lar a una responsabilitat que en el seu moment ell no va tenir. Les deslleialtats tenen un preu.

Els socialistes catalans no han de prestar-se a ser còmplices dels disbarats de CIU i ERC. Una altra cosa és que partint del denominador comú del dret a decidir, CIU s’oblidés de l’horitzó del 2014 per celebrar la consulta i concentres tots els esforços en fer front a la crisi, retrobar la via del pacte fiscal, reactivar l’economia i buscar punts d’entesa amb el govern de l’Estat. Al cap i a la fi, el compromís electoral que figura al programa de CIU és el de convocar la consulta durant la legislatura i aquesta acaba el 2016.

Quin és el problema de Mas? Doncs el problema és que en comptes d’assumir el fracàs electoral, en la seva fugida cap endavant, es va llençar als braços d’ERC per continuar amb el deliri que havia tingut d’una majoria excepcional. El que no va tenir en compte, és la situació paranoica en la que es situava amb un company de fugida que deu ser l’únic dirigent polític del món que garanteix l’estabilitat d’un govern i, a la vegada, és el cap de l’oposició. 

Conclusió: quan un governant és incapaç de gestionar el present queda inhabilitat per dissenyar el futur.

Article de Josep Maria Bonet publicat al diari notícies tgn 

EL PSC DEL CATLLAR ORGANITZA UNA CAMPANYA DE RECOLLIDA D’ALIMENTS AMB MOTIU DE SANT JORDI





L’agrupació socialista del Catllar ha organitzat una campanya de recollida d’aliments coincidint amb la festivitat de Sant Jordi. En concret, la campanya consisteix en recollir productes bàsics com llegums, arròs, oli, pastes o llaunes de conserva que després seran lliurats a l’organització de Caritas del municipi. A canvi d’aquesta col·laboració solidària les persones que hi participin rebran un llibre i una planta d’alfàbrega.

Segons Antonio López, primer secretari de l’agrupació, “al Catllar, com al conjunt del país, en aquests darrers anys moltes famílies han acusat de ple els efectes de la crisi. En aquests moments prop de 300 persones estan a l’atur al poble. Aquesta situació excepcional ens ha animat a organitzar accions com aquesta que pretén aprofitar una diada lúdica i cultural per recollir uns aliments que, per desgràcia, alguna famílies del poble necessiten com l’aire que respiren.”

Les persones que vulguin col·laborar amb aquesta campanya solidària poden lliurar els aliments a la carpa que el PSC instal·larà aquest diumenge, 21 d’abril, davant del centre cultural del Catllar, entre les 9.30h i les 14.30h del matí.      

VALLS, LES PERSONES PRIMER




Des de que Artur Mas és president del Govern l’atur a Valls (com al conjunt del país) s’ha disparat, a la ciutat ha crescut un 18% i s’ha incrementat fins a les 2.500 persones. Això vol dir 2.500 preocupacions greus i angoixes diàries per a moltes famílies de la nostra ciutat. Aquesta xifra (freda, impersonal) amaga molt de patiment i moltes dificultats per a tants i tants vallencs i vallenques que no poden restar orfes, desprotegits, davant de la duresa econòmica de la crisi que estem patint.

És per això que els socialistes demanem que s’incrementin les partides municipals destinades a lluitar contra l’atur en el marc dels pressupostos de l’Ajuntament per enguany. Uns pressupostos que nosaltres entenem que s’han de centrar en els serveis a les persones i en el foment de les polítiques de formació i ocupació, atès el moment extraordinàriament difícil que estem vivint. L’equip de Govern proposa un augment del 3% de les partides destinades a combatre l’atur. Nosaltres creiem que es tracta d’un increment insuficient i proposem augmentar la partida en 300.000 euros per generar plans d’ocupació propis capaços de crear nous llocs de treball que centenars de persones a la ciutat necessiten com l’aire que respiren.

El nostre compromís és clar: cap vallenc sol davant dels efectes devastadors de la crisi, ni un pas enrera en polítiques i serveis socials, cap nen sense tenir els aliments necessaris per garantir el seu desenvolupament i cap família vallenca en situació d’exclusió social. Aquest és l’autèntic patriotisme que ens motiva, el patriotisme social, el que se centra en donar satisfacció a les necessitats vitals de les persones i no en el color de la bandera. El patriotisme humanista al que ja feien referència els presidents Macià i Companys durant els anys 30 del segle passat.

Així mateix, proposem un augment de 120.000 euros en matèria de serveis socials per reforçar les prestacions, l’habitatge social, les ajudes a l’escolarització, el programa de prevenció de l’exclusió, etc.

En darrer terme, defensem mantenir la partida destinada a l’escola de música davant del perill més que evident que la Generalitat redueixi encara més la seva aportació. Els socialistes creiem que es tracta d’una escola que representa un valor cultural addicional per a la ciutat, que permet l’accés dels nens i nenes a un àmbit, tot allò que representa la música, essencial per al seu desenvolupament i que es un centre que hem de preservar.

Un cop dit això és evident que hem de fer un esforç per reduir despesa si volem posar el punt de mira i reforçar les polítiques socials i de lluita contra l’atur. Nosaltres entenem que podem fer-ho reduint els sous i assignacions econòmiques dels representants polítics i càrrecs de confiança, en especial, d’aquells que ja perceben retribucions econòmiques d’altres Administracions (Parlament, Diputació...). Creiem que haurien de renunciar a les quanties que reben per assistir als plens municipals, les comissions informatives i les juntes de Govern. D’aquesta manera podríem estalviar recursos que es destinarien a prioritats socials per urgent. Com molt bé va dir el mateix Artur Mas: “situacions excepcionals requereixen mesures excepcionals.”

A Valls disposem de l’instrument que ens permet el pressupost municipal però és obvi que això no és suficient per redreçar la situació dramàtica que viuen tantes famílies a la ciutat. És necessari que tant el Govern de CiU a la Generalitat com el Govern del PP a l’Estat canviïn de rumb i reconeguin que aquest “austericidi” que segueixen amb una seguretat cega no porta enlloc. No porta enlloc, ni a res de bo. Passar la tisora per tot arreu i no apostar per mesures d’estímul a l’economia productiva tan sols genera més patiment, més atur i més recessió. Mentre això continuï la factura de la crisi la continuaran pagant, no aquells que l’han provocada, sinó les classes populars i treballadores que són la immensa majoria de la població.

Finalment, amb tota humilitat, crec que també hauríem de reflexionar com a societat sobre cap a on ens porta aquesta obsessió pels diners, per l’enriquiment ràpid i a qualsevol preu i pel benestar mesurat en termes materials com a valors-totems sagrats a qui sacrificar el benestar públic, uns “valors” que han tingut l’hegemonia ideològica durant els darrers 30 anys. En aquests moments, mentre el salari mig dels treballadors se situa en els 18.500 euros bruts anuals, els grans directius de les empreses que cotitzen a l’IBEX-35 perceben, de mitjana, unes retribucions anuals de més 750.000 euros. Quina lògica té això? Si no som capaços de recuperar el sentit comú i la lògica humana per damunt de la lògica dels “mercats” l’atur, la pobresa, l’exclusió social i l’egoisme insolidari continuaran creixent com l’espuma al més pur estil Margaret Thatcher, per cert, tan homenatjada per la nostra dreta (CiU i PP) aquests darrers dies.   

Article de Rosa Maria Ibarra publicat al diari Més Tarragona 

dilluns, 15 d’abril del 2013

UN PSC DIFERENT ?




Tot fa semblar què malgrat la gravetat del  moment que ens toca viure, un PSC diferent està sorgint a Catalunya. Ja era hora. Ja tocava. Representar els desitjos de canvi que demana la societat, és ni més ni menys que la nostra responsabilitat. I ara sembla que estem en la linia adequada.

Efectivament, els socialistes catalans serem els primers al nostre país que elegirem el nostre candidat, o candidata, a la Presidència de la Generalitat mitjançant la celebració d’unes eleccions primàries, en les quals podran participar totes aquelles dones i homes de més de 16 anys, que manifestin expressament el seu compromís amb els idearis de progrés universalment reconeguts i acceptats.

Aquest procés és un repte sense precedents i esdevé la millor prova què, per construir grans majories a Catalunya es requereix d’un compromís més enllà de demanar als ciutadans que s’acostin cada quatre anys als col·legis electorals.

Però per aprofundir més en allò que és avui la nostra democràcia, calen més accions, i sens dubte una d’important ha de ser una reforma de la llei electoral, en la qual es contempli  que l’elector i l’elegit han de tenir  una relació més directa i propera. Una fórmula podria ser que les circumscripcions fossin més petites i amb unes realitats més homogènies per tal  que el ciutadà o la ciutadana elegida pogués respondre de forma més directa a les persones que li han donat  la seva confiança, en definitiva es tracta de  garantir al mateix temps compromís i proximitat.

Però no és l’única mesura que els socialistes varem aprovar a l’últim Consell Nacional. El Primer Secretari del PSC, Pere Navarro  va proposar  què per tal de potenciar la transparència i la participació, qualsevol acord de govern ara o en el futur  o acord polític de transcendència, haurà de ser aprovat en referèndum pel conjunt dels afiliats i afiliades socialistes.

I també hem de ser valents i abordar la necessària limitació de mandats i de càrrecs, que garantiría un repartiment més just de les decissions entre persones preparades, i un canvi de protagonistes més sovintejat, que farà que dificulti “acomodar-se” o patrimonialitzar els llocs de responsabilitat.

Per alguns,  aquestes  mesures  poden  resultar insuficients davant la sensació general de  desafecció vers l’actual  forma de fer política. Les causes d’aquest rebuig són diverses; Unes politiques  anti - socials que estan aplicant els sectors més poderosos de la societat, els que sempre guanyen, i ara també, encara amb més força, fent una autèntica trágala amb un model neoliberal que la propia realitat demostra desfassat; una gestió ideològica de la crisi econòmica catastrófica, portada a terme pels governs conservadors de Catalunya i Espanya, i  un retrocés en allò que són els  drets de les persones que ens fa recular més de trenta anys. Sens dubte motius més que sobrats per aquests desencís.  

Però  no menys important també, la percepció per part de molts  ciutadans que l’esquerra forma part de “l’establishment” i de “l’statu quo” que en part  ha permès i fet possible el retrocés de tot ordre que estem patint. Fruït també d’errades garrafals durant les quals va semblar que no hi havia cap alternativa a la neolliberal. D’alguna manera, varem ser cómplices sense adonar-nos.

Això fa que els socialistes no puguem quedar quiets, immòbils intentant entendre allò que passa i mostrant la nostre incredulitat vers la generalització que s’està fent al nostre país que tothom es per igual responsable de la situació actual.

En els pocs anys de la nostra democràcia  s’ha pogut comprovar que les politiques aplicades pels socialistes res tenen a veure amb les que han aplicat els governs de la dreta genuïnament espanyola i catalana. Simplement dos exemples: Els socialistes universalitzem la sanitat i l’educació i els populars les privatitzen i desmantellen. Nosaltres vam construir l’Estat del Benestar en un temps rècord, la dreta pretén desmantellar-lo i deixar-nos en mans de les corporacions privades. Ho sento, no som iguals. Ni ho semblem.

Article de Carles Castillo publicat al Diari de Tarragona 

EL GRUP PARLAMENTARI DEL PSC DE TARRAGONA DEMANA LA PARALITZACIÓ IMMEDIATA DE TOTS ELS DESNONAMENTS PENDENTS D’EXECUTAR A LA DEMARCACIÓ




El grup parlamentari del PSC de les comarques tarragonines ha demanat aquest dilluns la suspensió de tots els desnonaments fins que s’aprovi la nova llei que s’està tramitant al Congrés i que ha de donar resposta al drama social que estan vivint tantes famílies.

Segons el diputat socialista Joan Ruiz, “el Govern del PP es nega a fer-ho i, per tant, els desnonaments continuen. Així mateix també demanem a l’executiu de Rajoy que expropiï els habitatges amb perill d’execució de desnonament per evitar que la gent quedi al carrer.”

En la mateixa línia, el diputat socialista al Parlament Xavier Sabaté ha explicat que “el grup socialista ha presentat al Parlament una modificació de la llei del dret a l’habitatge que contempla mesures excepcionals com l’expropiació temporal de l’ús dels habitatges en procediment de desdonament en cas de tractar-se d’entitats financeres que hagin rebut ajudes públiques.”

Segons dades facilitades pels diputats socialistes al conjunt de l‘Estat durant l’any passat es van dur a terme més de 30.000 desnonaments de famílies que van perdre els seus habitatges, dels quals uns 500 a la província de Tarragona.

El PSC també presentarà mocions als Ajuntaments tarragonins a fi i efecte de defensar als ciutadans que siguin víctimes d’un desnonament. En aquestes mocions es demanarà la retirada dels diners que el consistori tingui a les entitats financeres que executin algun desnonament al municipi així com la creació d’un banc d’aliments per llogar, a preus socials, a les famílies afectades.

“Demanem al Govern de la Generalitat i al Govern de l’Estat que deixin de dedicar-se als consells assessors de la transició nacional i a intentar vincular les associacions d’afectats amb “el entorno etarra” i que es posin a treballar de valent per resoldre els problemes reals dels ciutadans, d’entre els quals el dret a l’habitatge ocupa un lloc privilegiat”, ha subratllat Joan Ruiz.


CRT i “Saloufest”

En un altre ordre de coses, Xavier Sabaté ha demanat a la Generalitat que convoqui als Ajuntaments de Vila-seca i Salou amb la finalitat de tornar a constituir el Consorci Recreatiu i Turístic “que tants bons resultats ha donat durant 20 anys.”

“És inversemblant que un Govern que es va definir com a “business friendly” demostri la incapacitat supina que està demostrant en un tema tan important que afecta a l’infrastructura turística més important del país. És que els operadors privats hauran de dur a terme tres relacions diferents (amb els Ajuntaments de Vila-seca, Salou i la Generalitat) quan fins ara han pogut fer-ho amb una sola entitat (el consorci)?”

Segons el diputat socialista, “amb aquesta gestió el conseller Mas Colell està demostrant que és un irresponsable i un incapaç. Demanem a la Generalitat que posi el fil a l’agulla en aquesta qüestió, més si tenim en compte les inversions anunciades amb el nom de projecte “BCN World”.”

En darrer terme Xavier Sabaté ha exigit a la Generalitat “que no es dediqui a xiular i mirar cap a una altra banda davant del fenomen del “Saloufest”. La Generalitat i els agents turístics implicats han de decidir quin model turístic volen i com s’ha d’aplicar. En aquest sentit, demanem al Govern que elabori, juntament amb representants del Departament d’Empresa i Ocupació, d’Interior, de l’Ajuntament de Salou i del sector turístic de la Costa Daurada, un pla per tractar el fenomen del “Saloufest” per tal d’oferir una bona imatge de cara a una promoció adequada de Salou i de la Costa Daurada.”

El grup socialista al Parlament presentarà una proposta de resolució en relació a ambdues qüestions.