divendres, 31 de maig del 2013

CIU A CUNIT I LES EXCUSES PER NO GOVERNAR



Hi havia una vegada un poble governat per un grup de persones que no es preocupaven pel benestar dels seus veïns i veïnes, es passaven el dia removent calaixos i rellegint papers molt i molt antics afanats per trobar algun error dels qui ocupaven el seu lloc abans, però no responien a les demandes dels ciutadans i les ciutadanes ni compilen el que prometien…….

Aquest podria ser l’ inici d’un conte com n’hi ha molts, però malauradament és la realitat que vivim cada dia a Cunit. D’aquí pocs dies es compliran 2 anys del Govern de CIU-ERC-ICV i el balanç no pot ser més negatiu. Retallades i eliminacions de serveis, equipaments tancats i edificis deteriorats, carrers plens de sots, boscos bruts, un 10% d’atur, acomiadaments partidistes de treballadors i treballadores que són declarats pels improcedents pels jutges, inacció per fer complir les lleis, associacions abandonades, ciutadans i ciutadanes escanyats a impostos sense prestacions de serveis, cap iniciativa econòmica,..... i així podríem omplir pàgines i pàgines.

Tenim un govern municipal que només mira al passat, és la seva excusa perquè no saben governar el present. Un govern, que tot i estar conformat per tres partits polítics, no sumen ni una sola proposta ni una sola línia de projecte de municipi. Un govern que NO fa res del que varen prometre. Una alcaldessa sense sentit de la institució ni capacitat de lideratge, que viu el poble des del despatx, com una feina de 8 a 17h i que marxa a dormir, passejar i comprar a Vilanova. Una alcaldessa que abans donava abraçades i ara s’amaga i dóna l’esquena a les mateixes persones que va mentir, prometent que baixaria els impostos i mantindria els mateixos serveis. 

I com no tenen model de municipi, ni projecte ni rumb, viuen de l’excuses que tapin la seva nul·la gestió. Per això han encarregat saquejar els calaixos, revisar-ho tot i fer el possible per trobar errades; i si no hi ha, qualsevol discrepància de criteri és excusa per convocar una roda de premsa i explicar que els anteriors eren uns patans i uns lladres, tot i que sàpiguen que amb això no només ataquen l’honorabilitat de persones honrades i treballadores, sinó que perjudiquen la imatge i la credibilitat del municipi i espanten qualsevol inversió. Un municipi que espera d’ells (CiU+ERC+ICV) que governin i no que segueixin a l’oposició. Que ens demostrin si volien un nou projecte per Cunit o nomón volien tenir el poder a Cunit? I aquesta falta de govern i de rumb porta a l’Ajuntament mani tothom i no mana ningú!!!! Si té més poder el menys votat que la pròpia alcaldessa.

Les urnes a les municipals del 2011 varen parlar, i el poble no pot continuant tenint un govern que fa encara d’oposició. Han de governar!

A Cunit hem perdut la il·lusió, serietat, presència com a poble, l’esperança, el futur i la confiança. I lamentablement hem guanyat més desgovern, més inestabilitat, més inactivitat, cap solució, més tensió, més “bulos” llençats com a excuses per a no governar, mes retallades, més tancaments de serveis de la ciutat, més impostos, menys propostes, més tinents d’alcaldes, mes acomiadaments improcedents, menys seguretat, menys drets però mes excuses per no mantenir-los, en definitiva hem guanyat tot el contrari del que ens varen prometre els que varen guanyar!. A les municipals del 2011, 1860 famílies varen confiar en la paraula de Montserrat Carreras i en les promeses de CIU, només 16 mesos després, a les eleccions de 25 de maig,  més de 800 families de Cunit els han retirat aquesta confiança. I tot i que als pobles importa més la persona que la marca del partit polític. I és que els ciutadans i ciutadanes de Cunit ja no volen més excuses del passat, volem solucions pel nostre present. Fa 2 anys que ja tenen el poder de l’Ajuntament i els cunitencs i cunitenques volem un govern que és preocupi de nosaltres i no de com mantenir la cadira. Tenen el poder, governin!


Deixin de parlar del passat i governin el present. Molts cunitencs i  cunitenques els van votar per fer un nou projecte per Cunit i no perquè només tinguessin el poder de Cunit!

Article de Judith Alberich publicat al diari Més Tarragona 

dijous, 30 de maig del 2013

EL GRUP SOCIALISTA DE LA DIPUTACIÓ ALERTA DE L’EFECTE PERNICIÓS DE LA REFORMA DE L’ADMINISTRACIÓ LOCAL DEL PP A LA COMARCA DE L’ALT CAMP



El portaveu del grup socialista a la Diputació de Tarragona, Josep Masdeu, ha alertat de l’efecte particularment perniciós de la reforma de l’administració local que vol impulsar el Govern del PP. Segons Masdeu, “aquesta reforma, amb l’excusa de la racionalitat del sistema, buidarà de competències els Ajuntaments dels municipis amb una població inferior als 20.000 habitants que a la comarca de l’Alt Camp són tots tret de la ciutat de Valls.”

El diputat provincial socialista ha fet aquestes declaracions a la reunió de treball que aquest dijous el grup del PSC de la Diputació ha mantingut amb els alcaldes i regidors socialistes de la comarca de l’Alt Camp.

Josep Masdeu ha advertit que “en cas de tirar endavant aquesta reforma, els serveis socials municipals que fins ara han estat en mans dels Ajuntaments que tan bona gestió han fet dels mateixos o bé desapareixeran o bé es privatitzaran i es deixaran en mans d’empreses privades concessionàries. Els socialistes ja vàrem advertir fa temps que quan el PP parlar de “racionalitzar” en realitat vol dir “retallar”.”

En un altre ordre de coses, durant la reunió s’han posat en comú les reivindicacions i prioritats del món local i municipal de la comarca. En aquest sentit, els alcaldes i portaveus socialistes de l’Alt Camp han subratllat la necessitat d’accelerar de forma immediata les obres de la carretera C-51 que uneixen Valls i El Vendrell.

Els portaveus municipals socialistes i el grup del PSC a la Diputació de Tarragona han coincidit en exigir a la Generalitat que acabi les obres tal i com es va comprometre a fer i que pagui les indemnitzacions als propietaris expropiats.


Segons Josep Masdeu, “aquesta carretera impulsada durant els anys de Govern de progrés permetrà completar un nou eix viari vertebrat per Reus-Alcover-Valls-El Vendrell amb el que això suposa de millora de les comunicacions entre dues comarques, l’Alt Camp i el Baix Penedès, que tot i ser veïnes no han disposat d’una connexió d’un vial de comunicació d’altes prestacions.” 

dimecres, 29 de maig del 2013

NÚRIA SEGÚ: “TAN SOLS 496 TARRAGONINS CUIDADORS NO PROFESSIONALS DE PERSONES DEPENDENTS ES VAN ACOLLIR AL CONVENI ESPECIAL AMB LA SEGURETAT SOCIAL”



“Durant el mes passat tan sols 496 cuidadors no professionals de persones en situació de dependència de les comarques tarragonines es van acollir al conveni especial amb la Seguretat Social que té l’Estat. Es tracta d’un nombre ínfim en relació al volum total de cuidadors familiars que tenim a Tarragona. Per culpa de la reforma, via reial decret, que va fer el Govern del PP ara farà un any centenars de cuidadors familiars de les nostres comarques s’han quedat sense cobertura sanitària pública”, així ho ha denunciat avui la diputada socialista per Tarragona, Núria Segú.

La diputada vallenca ha recordat que els cuidadors familiars també han vist reduir-se dràsticament les ajudes econòmiques que rebien per la llei de dependència. “De mitjana s’han reduït un 15%. Això vol dia, a la pràctica, que les quanties econòmiques mensuals que rebien s’han reduït d’un màxim de 442 euros a un mínim de 153 euros, en funció del grau de dependència. A més, l’Estat ha deixat de pagar les cotitzacions a la Seguretat Social dels cuidadors i ha endurit els controls, exigint-los que demostrin que tenen cura durant les 24 hores del dia de la persona dependent a la que estan cuidant.”

“Plou sobre mullat. I és que els dependents són un dels col·lectius més castigats per les retallades dels Govern de CiU i PP. Les prestacions s’han anat reduint i les condicions per accedir-hi s’han endurit deixant així milers de famílies fora de la protecció per dependència. En especial les dones (més del 80% de cuidadors familiars tarragonins són dones) han patit més durament els efectes perniciosos d’aquestes retallades.”


En darrer terme, Núria Segú ha denunciat que, segons les darreres dades oficials, en aquests moments a Catalunya hi ha 41.733 dependents que tenen reconegut el dret a accedir a la prestació per dependència però que encara estan en llista d’espera. “Mentre el Govern d’Artur Mas dedica dies, energies i recursos a la autoproclamada “transició nacional” problemes molt més greus i reals que no accepten demora com l’augment de l’atur, de la pobresa, o la davallada dels drets i serveis socials públics bàsics són absents en les prioritats de la Generalitat”, ha afirmat la diputada vallenca.

dimarts, 28 de maig del 2013

A LA PROVÍNCIA DE TARRAGONA S’HAN EFECTUAT 16.812 DENÚNCIES PER VIOLÈNCIA DE GÈNERE EN ELS DARRERS 5 ANYS



“En matèria de violència de gènere no hi ha retallades, ni “viure per sobre de les nostres possibilitats”, ni excuses que valguin. És una infàmia que el Govern del PP hagi retallat més d’un 30% el pressupost destinat a lluitar contra la violència de gènere (8 milions d’euros) mentre la mateixa presidenta de l’observatori contra la violència domèstica denuncia un rebrot d’aquesta xacra social”, així de contundent s’ha mostrat la senadora socialista per Tarragona, Maria Jesús Sequera, que aquest dimarts ha emplaçat al Govern del PP “a rectificar d’aquestes retallades en violència de gènere perquè estem parlant d’un tema, literalment, de vida o mort per a moltes dones.”

Sequera ha repassat les dades en matèria de violència de gènere pel que fa a les comarques tarragonines. Així, des de 2007 fins avui s’han registrat 16.812 denuncies per violència de gènere a la província, s’han impulsat 5.243 ordre de protecció, mentre que 16 persones tenen activat un dispositiu electrònic de seguiment. Així mateix, 10 tarragonins compleixen una condemna per un delicte de violència de gènere.

També des del 2007 el telèfon d’atenció a les víctimes de violència de gènere ha rebut 4.769 trucades procedents de Tarragona. 503 dones víctimes de la violència masclista perceben actualment la renta activa d’inserció. Finalment, la dada més tràgica és que en els darrers 10 anys 22 dones de les comarques tarragonines han perdut la vida a mans dels seus marits o parelles sentimentals, el que suposa el 20% del total català.

En relació a aquestes dades, la senadora socialista ha afirmat que “ens trobem davant d’unes dades esfereïdores que no poden deixar al Govern indiferent. Hem de reforçar les mesures de lluita contra la violència masclista enlloc d’eliminar-les com fa el Govern del PP.”

En aquest sentit, la senadora del PSC ha alertat que el projecte de reforma del Codi Penal que vol aprovar l’executiu de Rajoy possibilita que el maltractador pugui substituir una condemna de presó per una simple multa, que la majoria de delictes per violència contra les dones siguin considerats com a lleus i puguin prescriure en un any. Al mateix temps, es despenalitzaran les vexacions considerades com a lleus.


“Encara estem a temps d’evitar continuar fent passes enrera i retallar drets i serveis de lluita contra la violència de gènere que va impulsar el Govern socialista i que són essencials. Per aquí no poden passar també la tisora!”, ha emfatitzat Maria Jesús Sequera. 

AL FIL DE LES PARAULES DEL PAPA DE ROMA



“Una de les causes de la situació actual és la relació que tenim amb els diners, en acceptar el seu domini sobre nosaltres. Hem crear nous ídols i hem acceptat la dictadura d’una economia que no té escrúpols. Pitjor encara, les persones som considerades com a béns de consum que es poden emprar i llançar. En aquest context, la solidaritat és considerada com a contraproduent i contrària a la racionalitat financera i econòmica. Hem de lluitar contra aquesta ideologia que promou l’autonomia absoluta dels mercats i de l’especulació financera, negant així als Estats la possibilitat de promoure el benestar dels seus ciutadans. Necessitem una reforma financera que sigui ètica. Els diners han de servir, no governar.” Semblen paraules d’un revolucionari o d’un Che Guevara però en realitat es tracta de declaracions recents de Francesc I, papa de Roma i cap de l’església catòlica. 

El primer que vaig pensar en llegir aquestes declaracions va ser la consternació que devien sentir les ànimes càndides liberals, tipus Esperanza Aguirre, i aquests esperits sensibles que marxen d’excursió a Andorra, Suïssa o Liechtenstein -per posar només alguns exemples- a evadir els seus diners de manera que no tributin al nostre país (molts dels quals es veuen a sí mateixos com a fidels fills de l’església catòlica). Però després vaig pensar que el Papa Francesc I tenia molta raó en el que deia.

I és que el més estrany de la crisi econòmica que ja fa quatre llargs anys que estem patint és que se’ns presenta quasi com una llei natural, desvinculada de qualsevol ideologia. Sembla com si tot el que està passant sigui quelcom obvi que hem d’acceptar com la cosa més normal del món.

Es nega o s’ignora que l’origen d’aquesta catàstrofe està en la revolució liberal-conservadora de Reagan i Thatcher dels anys 80, que tant va entusiasmar i entusiasma aquí a casa nostra a CiU i PP. “Tot el poder per als mercats”, així es podia resumir aquest nou credo que semblava emular el “tot el poder per als soviets” de la revolució bolxevic.    

Doncs bé, els “mercats” han anat pulveritzant la vida de milions de persones a les que han deixat sense feina i sense esperances de futur (amb un pòsit dramàtic de frustracions personals, depressions, manca d’autoestima, angoixes, etc.)

I aquí estem, amb més de sis milions d’aturats i amb el mantra de la “necessària austeritat” com a gran tòtem sagrat a qui sacrificar els “excessos” que es van cometre per garantir el benestar de les persones... això en un país on els tècnics del ministeri d’hisenda quantifiquen l’evasió fiscal en més de 44.000 milions d’euros l’any, tres quartes parts responsabilitat de les grans fortunes i de les grans corporacions empresarials (imagineu quantes retallades en podrien evitar si una part d’aquesta evasió massiva de capitals tributés a les arques de la Seguretat Social). Tal i com recordava el Papa de Roma valors essencials en qualsevol civilització com la solidaritat, l’empatia amb el dolor aliè o la sensibilitat humana o social són ràpidament estigmatitzades com a manifestacions d’ingenuïtat pròpies d’una altra època. És aquesta la societat que volem per el futur dels nostres fills?


No, responem els socialistes. Aquests dies es compleix el 150è aniversari de l’SPD, el primer partit socialista de masses de l’Europa Occidental. És interessant tornar a llegir el manifest fundacional dels socialistes alemanys de fa un segle i mig. Un manifest on es demana la jornada de treball de 40 hores setmanals, la fi del treball infantil i els drets laborals de les dones. Unes reivindicacions que eren denunciades com a “radicals” per la dreta de l’època però que avui dia ja són patrimoni de tots. Igual com abans, o potser ara més que mai, ens cal un partit socialista fort capaç de fer front a aquesta dictadura opaca i impersonal dels “mercats”. Ens cal l’esforç de tots i el millor de la política per transformar la realitat. Els Beppe Grillo tan sols aconsegueixen que els Berlusconi continuïn al Govern. L’origen de la crisi és ideològic i ideològica també ha de ser la seva sortida. Podem fer-ho implicant-nos en política, encara que siguem crítics amb determinades decisions d’anteriors Governs de progrés. Podem fer-ho reivindicant una societat més justa per als nostres fills. Podem fer-ho reforçant al PSC.  

dilluns, 27 de maig del 2013

ELS ATURATS TARRAGONINS MAJORS DE 61 ANYS ES PODEN QUEDAR SENSE SUBSIDI PER DESOCUPACIÓ A PARTIR D’AVUI




El PSC ha alertat aquest dilluns de les noves instruccions del Servei Públic d’Ocupació Estatal segons les quals, a partir d’aquest dilluns, tots aquells ciutadans a l’atur majors de 55 anys que vulguin percebre el subsidi per desocupació hauran de jubilar-se als 61 anys.

Segons el diputat socialista al Congrés, Joan Ruiz, en cas de tirar endavant aquest nou cop de destral contra els aturats, els tarragonins majors de 55 anys que sol·licitin aquest subsidi a partir d’avui seran obligats a jubilar-se anticipadament, perden així la prestació i també part del poder adquisitiu de la seva futura pensió. El grup socialista ja anuncia preguntes parlamentàries per clarificar l’aplicació d’aquesta nova instrucció del S.E.P.E.

“Si finalment aquest nou despropòsit prospera els ciutadans que es vegin perjudicats per aquesta mesura podrien perdre entre el 15% i el 22% de la quantia de la seva futura pensió en funció de la base de cotització, una nova injustícia a la que sumar al llarg llistat de retallades del Govern del PP contra els treballadors i les classes populars.”

Joan Ruiz ha alertat que “hi haurà molt demandants que no es podran acollir a la jubilació anticipada ja que no tindran els 33 anys cotitzats necessaris per fer-ho amb el 100% de la pensió. Per tant, ens podem trobar amb persones que es quedin sense subsidi i, al mateix temps, no puguin jubilar-se o perdin una bona part de la quantia de la seva futura pensió. El súmmum de l’arbitrarietat contra un dels col·lectius, els aturats majors de 55 anys, que tenen unes opcions objectives molt escasses de tornar a trobar un lloc de treball.”

Finalment, el diputat tarragoní ha recordat que molt recentment el Govern del PP ja havia modificat, per endurir-les, les condicions per accedir a aquest subsidi d’ajuda als aturats majors de 55 anys. Així, per poder accedir-hi s’ha passat a tenir en compte les rendes de la unitat familiar el que ha afectat negativament a un 20% dels 1.200 ciutadans tarragonins que s’han quedat sense cobrar la prestació.   

“Tornem a constatar l’estil de fer política del Govern de Rajoy: pal als aturats i a qui pitjor ho està passant com a conseqüència de la crisi i barra lliure a les rendes altes i als grans defraudadors amb amnisties fiscals a la mida. Retallen amb l’objectiu d’estalviar en les prestacions i serveis socials adreçats als sectors més vulnerables de la societat. És indigne!”, ha emfatitzat el diputat socialista.

CARTA ALS 33 (I ALS D'ABANS)




Aviso que no seré objectiva en aquesta carta ni tampoc és la meva intenció de ser-ho. Ho sento, però no puc ser objectiva quan aquesta setmana han fet fora a 33 treballadors i treballadores de l’Ajuntament de Cambrils, de la mateixa manera que tampoc puc ser-ho quan veig a les noticies que acomiaden una persona de qualsevol tipus d'empresa. En el cas que ara ens preocupa, el de l’ERO de Cambrils, no tinc més remei que posar-li nom i cognoms a cadascuna de les persones que estan en aquesta maleïda llista. Persones que són i han estat companys de feina des de fa molts anys.

Són persones que tenen una història particular, personal i única. Persones amb els mateixos problemes que pot tenir qualsevol lector d’aquesta carta. I allò que els fa especials davant l’opinió pública és, només, que treballen en una administració.

La crisi econòmica no només ens fa més pobres en diners; la crisi ens fa més pobres en valors i en solidaritat, com es demostra clarament quan de vegades escolto “que ja els hi està bé, que no són intocables”.

Cal recordar que  aquesta seguretat en la feina ha estat guanyada en unes oposicions; no els va ser fàcil accedir a un lloc de treball fix, perquè va haver-hi un sacrifici en temps i esforç i potser, deixant feines que en aquell moment es guanyava més.

Si Cambrils ha arribat a ser una ciutat com la que (era), ha estat en gran part a l’esforç i professionalitat de treballadors com els que aquest govern ha acomiadat sense ni una paraula d’agraïment, ni un gest d’humanitat... res. Un dia estàs en un maleïda llista sense saber ben bé per què i l’endemà et trobes al carrer amb una ma al davant i l’altre al darrera. Molt hàbilment, la “negociació” que alguns han proclamat amb els representants sindicals consisteix en una espècie de ruleta russa, en la qual, els mateixos companys han de proposar una alternativa amb altres companys treballadors.

Es vol contaminar l’opinió pública dient que l’ajuntament està sobredimensionat, s’estigmatitza els treballadors públics acusant-los de no ser eficients ni rendibles i no sé quantes coses més.

Superàvit, superàvit, superàvit...a costa de qui i de què?

S’aplica un model ideològic tenint com a excusa la crisi econòmica. La dreta és així, a Cambrils i a qualsevol lloc del món. M’acomiado preguntant-me es pot presentar un resultat pressupostari de més de dos milions d’euros en positiu i tirar al carrer a 33 persones (més totes les que han marxat abans) sense cap mena de remordiment.

Estic  cansada i farta que, a més a més, el missatge constant del govern de CiU, PP i la PLIC digui que és culpa dels governs anteriors. Doncs no. Els governs anteriors van crear els serveis que portaven a terme aquestes persones que ara sembla que són prescindibles. Els serveis que tothom elogiava i gaudia sense distincions de cap mena.

Ja he dit que no seria objectiva en aquesta carta. Ho sento, no ho puc ser.

Trenta-tres companys i companyes i tots els d’abans, persones com tu o com jo estan en una llista injusta, com totes. Però aquesta és la nostra.

Article d'Anna Peláez, primera secretaria del PSC de Cambrils, publicat al Diari de Tarragona  

dijous, 23 de maig del 2013

LA JSC DE TARRAGONA DENUNCIA QUE LA RETALLADA DEL GOVERN DEL PP EN BEQUES D’ESTUDIS ÉS EL DOBLE DE LA QUE VAN ANUNCIAR






La JSC de Tarragona ha denunciat avui que el Govern del PP ha tornar a mentir a la ciutadania “i ha tornat a tenir al col·lectiu de joves i estudiants com una de les seves víctimes prioritàries.”

Menasanch es refereix a la retallada de la partida pressupostària destinada a beques i ajudes a l’estudi. “Primer, quan van presentar els pressupostos generals de l’Estat per al 2013, van anunciar una retallada del 3,8%, el que ja suposava un nou cop de destral brutal a la possibilitat de què molts joves poguessin optar a cursar estudis superiors. Però és que ara, en el pla de reformes per enguany del Govern enviat a Brussel·les, es reconeix una davallada del 8,5% en beques. O sigui més del doble del que s’havia dit en un principi! Hores d’ara molts estudiants de la URV ja han tingut la desgràcia de comprovar en primera persona els efectes d’aquesta nova mentida del Govern del PP.”

En aquest sentit, el primer secretari dels joves tarragonins ha emplaçat al diputat del PP per Tarragona, Alejandro Fernández, a fer el que correspon a un representant d’un partit que disposa de la majoria absoluta al Congrés i al Senat que no és altre cosa que donar compte de l’acció del seu Govern al territori que afirma representar.

“Volem que ens expliqui el perquè d’aquesta nova i addicional retallada en beques, perquè s’han suprimit totes les ajudes al lloguer per als joves, perquè aquest augment desproporcionat de les taxes universitàries i de la formació professional, i si ell i el PP pensen fer alguna cosa per reduir la brutal taxa d’atur juvenil que ja arriba al 57% tret d’atribuir la marxa de tants i tants joves a l’estranger “al espiritu aventurero propio de la juventud”, tal com algun alt càrrec del Govern de Rajoy ha tingut la barra de dir. Curiosament, de tot això el senyor Fernández no diu ni una paraula.”   

“Menys a les rendes altes i als grans defraudadors fiscals tipus Barcenas aquest Govern del PP ha carregat contra tothom però l’obsessió que té contra els joves ja fa molt de temps que ha traspassat totes les línies vermelles”, ha denunciat el portaveu de la JSC de Tarragona.    

dimecres, 22 de maig del 2013

SANDRA RAMOS: “LA PRIORITAT DEL GOVERN DE L’ALCALDE BALLESTEROS HA ESTAT I CONTINUARÀ SENT LES POLÍTIQUES SOCIALS QUE DONEN SUPORT A LA CIUTADANIA EN AQUESTS TEMPS DE CRISI”




La portaveu de l’agrupació socialista de Tarragona, Sandra Ramos, ha valorat molt positivament la feina feta per l’Ajuntament de Tarragona en aquests dos primers anys de mandat municipal.

Segons la portaveu socialista, “tant durant aquest mandat com durant l’anterior l’equip de Govern de l’alcalde Ballesteros ha demostrat que hi ha una altra manera de fer front a la crisi que no consisteix en passar la tisora per tot arreu. Una manera de governar que enlloc de retallar augmenta les inversions en polítiques socials com és el nostre cas. Així, per exemple, el pressupost dels serveis socials municipals ha passat dels 5,7 milions del 2007 als quasi 10 milions d’enguany.”

Sandra Ramos ha subratllat que malgrat governar en minoria “l’estabilitat política del consistori i de la ciutat és innegable. També hem de remarcar la solidesa política i humana de l’alcalde que no és qüestionada per ningú.”

“Gràcies a aquesta bona feina tenim una ciutat en projecció, amb projectes encoratjadors de la dimensió dels Jocs del Mediterrani, hem aprovat el POUM, hem desencallat i fet arribar a bon port la nova escola oficial d’idiomes, el teatre Tarragona, etc.”

La portaveu del PSC també ha posat de relleu que Tarragona és la capital de província catalana amb la taxa d’atur més baixa. “Això en cap cas vol menystenir el patiment de les famílies tarragonines que tenen a un o més dels seus membres a l’atur però sí demostra que els projectes impulsats per la societat civil tarragonina i també per l’Ajuntament es tradueixen en generació de nous llocs de treball.” Precisament, la lluita contra l’atur i la generació de nova ocupació han estat destacats per la portaveu socialista com els grans objectius a continuar desenvolupant en aquesta segona part del mandat municipal.

Finalment, Sandra Ramos ha lamentat que els incompliments i els deutes de la Generalitat amb Tarragona hagin comportat una pèrdua d’ingressos que ha repercutit negativament en el conjunt de la ciutadania de la ciutat.


Alejandro Fernández i el PP

A preguntes dels periodistes Sandra Ramos s’ha referit a les recents declaracions del portaveu del PP, Alejandro Fernández, en les que aquest criticava el treball de l’Ajuntament. “Crec que són unes declaracions incomprensibles. Cal tenir en compte que el senyor Fernández, diputat del PP al Congrés per Tarragona, ha tingut el menyspreu de no presentar els pressupostos generals de l’Estat al seu territori, un fet inèdit en democràcia!”

“És que li fa vergonya? No seria estrany tenint present la davallada de les inversions de l’Estat a Tarragona amb el Govern del PP. Aquest Govern del PP ha arribat a posar en dubte el Corredor del Mediterrani, el mercat central i els Jocs del Mediterrani. Quin llegat ens va deixar el senyor Fernández com a regidor de promoció econòmica de l’Ajuntament?”

Tot plegat ha portat a la portaveu socialista a afirmar que “una de tres: o bé el senyor Fernández no té rellevància dins del PP, o bé no treballa prou per la seva ciutat, o bé prioritza els interessos del seu partit per damunt dels interessos de Tarragona. En qualsevol cas, crec honestament que no es troba en condicions de donar lliçons de moralitat política a ningú.” 

FRANCESC VALLÈS: “EXIGIM A MONTORO QUE REBAIXI IMMEDIATAMENT L’IVA DEL 21% DELS MENJADORS ESCOLARS”




El diputat del PSC al Congrés per Tarragona, Francesc Vallès, ha emplaçat avui al ministre Montoro, després de la sessió de control del Congrés, “a rebaixar i considerar com a exempts de la tributació de l’IVA els serveis educatius ofertats durant les hores no lectives, com per exemple els serveis de menjador escolar i d’acollida. No pot ser que aquests serveis tributin, per decisió del Govern, un 21% en concepte d’IVA, en contra fins i tot del que estableix la normativa europea. L’afany recaptador del PP realment no coneix límits...”

Vallès s’ha mostrat molt crític amb aquesta tributació injusta i excessiva dels menjadors escolars i ha afirmat que “aquest 21% d’IVA suposa una despesa addicional de 25 euros per nen de més, cada mes, en concepte de menjador escolar. Això és inassumible en uns moments en què l’atur ha assolit límits històrics, amb els salaris a la baixa, els impostos a l’alça i en què milers de famílies estan percebent la renta mínima o directament ja no tenen ingressos.” “És intolerable i cal una rectificació urgent”, ha afegit.

Davant d’aquesta situació, el grup socialista ha presentat una bateria d’iniciatives per aconseguir que el Govern del PP es faci enrera en aquesta nova decisió injusta que carrega el pes de la crisi sobre l’esquena de les classes populars i treballadores. Així, Francesc Vallès ha presentat una proposició no de llei en la què es demana que aquests serveis educatius extraescolars quedin exempts de tributar l’IVA.

“El ministre ja sap que el mateix tribunal de justícia de la Unió Europea ha acceptat que els serveis d’atenció infantil fora de l’horari lectiu es beneficiïn de l’exempció de l’IVA. Per tant, no estem demanant res que no sigui de justícia i de sentit comú. Estem davant d’un servei que garanteix que molts nens puguin disposar de, com a mínim, un àpat al dia i no tinguin problemes derivats d’una alimentació insuficient. Això no és pot tocar, parlem d’un tema bàsic com és l’alimentació adequada dels nens i això és una línia vermella que ni tan sols el PP ha de ser capaç de creuar”, ha reblat el diputat socialista.  

XAVIER SABATÉ DEMANA QUE EL CONSELLER MAS-COLELL PLEGUI DE PRESIDENT DEL CRT DE VILA-SECA I SALOU





El diputat tarragoní del PSC, Xavier Sabaté, ha preguntat avui al conseller Mas-Colell sobre el Consorci Recreatiu Turístic de Vila-seca i Salou. “Fins quan serà tan inútil la seva inacció al capdavant del CRT que administra les relacions amb la principal indústria turística del nostre país?”, li ha dit Sabaté.

En la seva resposta, el conseller no s’ha compromès a fer res en concret més enllà de dir que “continuarem treballant per assolir un acord”, tot i reconèixer que “el desacord posa en perill inversions al territori.”

El diputat socialista, precisament, ha subratllat que la ruptura del consorci provoca dubtes en els inversors turístics amb el perjudici que això comporta en una àrea, la Costa Daurada, vital per al Camp de Tarragona i pel conjunt de Catalunya.

Xavier Sabaté ha afegit que “vostè ja ha demostrat que és incapaç de resoldre el problema i el President l’hauria de rellevar d’aquesta responsabilitat que li ve gran i si no ho fa, vostè hauria de considerar la seva dimissió.”

Per acabar, Xavier Sabaté ha preguntat al Conseller sobre el projecte de Barcelona World, inversió promesa pel Govern en plena campanya electoral. El conseller ha preferit no respondre a aquesta pregunta, actitud que ha estat valorada “molt negativament” per Xavier Sabaté “perquè cada cop són més les incerteses que planen sobre aquest projecte.”

dilluns, 20 de maig del 2013

SUPERAR LA POLÍTICA D'AVUI




És cert que molts cops afirmem que la ciutadania mostra o té poc interès per la política. Penso que no és cert. Almenys no és cert en el sentit real de política. Aturem-nos a pensar un moment en quants àpats de la nostra vida, amb familiars o amics, ha sortit com a tema de conversa la política. Amb major o menor argumentació, tots i totes en parlem; perquè sabem que té un efecte directe en les nostres vides, i que vulguem o no, condiciona el nostre dia a dia.

Hi ha una altra raó per pensar que aquesta afirmació inicial és errònia o no és del tot certa. Quants de nosaltres formem part d'una organització política, associació cultural, de veïns i veïnes, d'oci, d'esport...?

Potser és agosarat plantejar-ho així, però el cert és que formar part d'una organització, sigui del tipus que sigui, també, d'alguna manera, fer política en sentit ampli.

La ciutadania vivim el nostre dia a dia formant part d'aquest grups i col·lectius d'interès en temàtiques concretes. Però és que a dia d'avui ha esdevingut un fenòmen digne de comentar i reflexionar-hi. Això és la participació política activa dels ciutadans i ciutadanes, però al marge del sistema polític del quan ens vam dotar fa més de trenta anys. Interès per la política, sí. Interès pel sistema polític actual, poc. Les iniciatives ciutadanes han superat en ocasions el mecanisme parlamentari i de participació tradicional.

Davant d'això, doncs, ens cal una reflexió profunda per tal que aquesta ciutadania cregui de nou que el sistema polític del qual forma part, és el seu. Caldrà replantejar moltíssimes coses, però allò que queda clar és que els mecanismes de participació ciutadana s'han de reformular de cap a peus, perquè han quedat obsolets i s'han vist superats per la pròpia participació ciutadana al marge d'aquests mecanismes actual.

La nova fòrmula tocarà posar-la damunt de la taula des dels parlaments, sí; però sobretot de la mà d'aquesta ciutadania que ens ho reclama; sinó, de res hauran servit, i de nou i en breu tornaran a ser superats.

Des del meu punt de vista, és del tot evident que cal superar la política participativa d'avui.

Article d'opinió d'Eloi Menasanch publicat al diari digital Tarragona 21 

divendres, 17 de maig del 2013

XAVIER SABATÉ: “NO TENIM GOVERN. LA GENERALITAT ÉS INEXISTENT A TARRAGONA”




“No hi ha Govern. De fet, la Generalitat és inexistent a Tarragona. El Delegat del Govern no actua, no sabem res d’ell, no coneixem la seva opinió. La passivitat i inacció del Govern de CiU a les comarques tarragonines és total”, així de contundent s’ha manifestat el diputat socialista per Tarragona, Xavier Sabaté, a l’hora de valorar l’acció de govern de la Generalitat a Tarragona.

“En el tema del vessament de 6.000 tones de nafta de Repsol hem viscut una mutuació paradoxal. Primer se’ns va dir que no passava res, després se’ns va ocultar informació, després van afirmar que les afectacions eren mínimes i ara anuncien una sanció a l’empresa perquè diuen que estem davant d’un dels vessaments més greus que han tingut lloc a Tarragona. En què quedem?”

Sabaté ha explicat que les recents declaracions del conseller en les que aquest anunciava la sanció a Repsol i l’afectació al medi natural de Tarragona són conseqüència de les respostes formulades pel grup socialista al Parlament en relació a aquesta qüestió. “És que els diputats de l’oposició hem de garantir la seguretat i vetllar perquè es compleixin els protocols d’actuació? Aleshores perquè tenim Govern? I perquè ens cal un delegat del Govern?”



Sociosanitari Francolí i campanya d’incendis de l’estiu

En un altre ordre de coses, Xavier Sabaté també s’ha mostrat molt crític amb l’actuació de la Generalitat en relació al Centre Sociosanitari Francolí. “Primer anuncien que al mes de juny hi hauran acomiadaments, després diuen que treuran llits cap al sector privat, i després, quan veuen la reacció ciutadana, reculen i ara afirmen que portaran subaguts de l’Hospital Joan XXIII. Qui pagarà tot això? Perquè això requerirà més personal i més mitjans. No se’ns explica.”

El diputat tarragoní ha anunciat que el grup socialista presentarà una proposta de resolució al Parlament en la que es demana que el GiPSS s’integri a l’ICS, que els treballadors estiguin representats al Consell d’Administració i que qualsevol auditoria l’han de fer empreses independents que no estiguin vinculades a l’àmbit de la salut privada. “Confiem en què la resta de grups, també CiU i PP, donin suport a aquesta proposta del grup socialista.”

Finalment, Xavier Sabaté també ha anunciat que interpel·larà al Govern sobre la campanya d’incendis ara que estem a les portes de l’estiu. “Estem preocupats perquè amb les pluges d’aquest hivern i primavera el sotabosc ha crescut molt i amb la calor de l’estiu podem tenir un alt risc d’incendis. Davant d’això el conseller anuncia que no hi haurà els mitjans humans i tècnics d’altres anys i que, fins i tot, pot ser que no es disposi ni d’helicòpters. El conseller anuncia una campanya “flexible”. Això vol dir que la volen reduir. Volem conèixer com i de quina manera i clarificar la situació abans que sigui massa tard.”

EL PSC DE TORREDEMBARRA DEMANA LA DIMISSIÓ DE L’ALCALDE DANIEL MASSAGUÉ




El grup municipal socialista a l’Ajuntament de Torredembarra ha demanat avui la dimissió de l’alcalde Daniel Massagué, “per la permanent i continua actitud de menyspreu als regidors de l’oposició de la que ha fet gala, negant l’ús de paraula i d’expressió a la que tenim dret. Ahir al vespre vam viure el darrer episodi lamentable d’aquest menysteniment als representants de la ciutadania el que va provocar que tots els grups de l’oposició abandonéssim el ple municipal deixant a CiU, PP i GiT sols amb la seva prepotència”, segons denuncia Jordi Solé, regidor del PSC i primer secretari de l’agrupació socialista de Torredembarra.

“A més, aquesta intransigència està acompanyada per una incoherència ideològica de manual ja que l’alcalde de CiU per un costat impulsa un procés independentista i de l’altre se sotmet a les imposicions del grup municipal del PP.”

El grup municipal socialista també denuncia el mal ús dels recursos públics municipals ja que se sostenen una despeses innecessàries (lloguer de locals dels que no se’n fa ús, assessors, etc.) que suposen una despesa econòmica d’uns 500.000 euros anuals. Uns recursos que des del grup socialista s’exigeix que “siguin destinats a la creació de nous llocs de treball i a ajudar a les famílies torrenques que pitjor ho estan passant per culpa de la crisi econòmica, tal i com ja es fa en els Ajuntaments governats pels socialistes.”

Per tot plegat, el grup del PSC demana la dimissió de l’alcalde Massagué ja que “tan sols ha aconseguit tensionar la vida política municipal negant la paraula i amb decisions arbitràries que l’han fet perdre la confiança de cada cop més torrencs i torrenques. És l’hora de donar pas a altres persones capaces d’oferir espais de trobada i de consens per fer front entre tots a la dramàtica situació social provocada per la crisi i pel fracàs de les polítiques de retallades impulsades pels Governs de CiU i PP”, ha conclòs el portaveu socialista. 

L'ESCALA DEL PRESIDENT MAS




Dissabte 11 de maig el president del meu país inaugurava una petita remodelació de la Cartoixa de Scala Dei que ha quedat molt bé i recomano la visita.

El discurs, després d’un divendres en què el president es devia contenir davant Rajoy al Saló de l’automòbil, ja s’endevinava que seria d’inflamació nacionalista per als seguidors cada cop més àvids de racions de xutada independentista. Ja se sap que les addiccions no es poden mantenir si no és amb racions cada cop més carregades.

Així que el President del meu país es va empescar una traducció una mica forçada del topònim que ens acollia i va dir que “Scala Dei “ volia dir “Escala cap a Déu” en lloc de “Escala de Déu “ que seria la traducció literal. El president recordava que la Cartoixa també s’havia edificat allí perquè diu la llegenda que un pastor va somniar, com Jacob, que els àngels pujaven i baixaven per una escala que recolzava en un pi que allí es trobava. I efectivament l’Antic Testament relata  el conegut "somni de Jacob" que va veure una escala per on els àngels pujaven i baixaven" (Gènesi 28, 11-19). Jacob no m’ha caigut mai simpàtic perquè va comprar la primogenitura per un plat de llenties al seu germà Esaú i va enganyar el seu pare Isaac cobrint-se amb una disfressa per rebre la seva benedicció. Així que el President desgranava el seu discurs centrat en l’escala ja es deduïa el moment culminant que va arribar aviat quan va dir que Catalunya necessitava una “escala cap a la llibertat”.

No se sap cap a quina llibertat ens vol dur un president que ja va pel seu tercer any de mandat i encara no pot exhibir cap resultat positiu, però em temo que és per amagar aquest rotund fracàs que dia rere dia proclama una hipotètica llibertat que simplement no existeix. Perquè separar-se d’Espanya que és l’únic que vol dir quan parla de llibertat el sr. Mas és una cosa però hi ha una altra llibertat que entenem “ els altres catalans “ – i que em perdoni Paco Candel - entre els quals es troba aquest humil servidor que no combreguem amb la doctrina que alguns voldrien que fos l’única i que , si jutgem només pels mitjans públics ho sembla.

Som uns milions de catalans que defensem, desitgem i treballem per la llibertat que vol dir que tothom sense excepció tingui accés a una educació, una sanitat i una atenció social de qualitat; disposar de feina i eradicar la pobresa que és la principal manca de llibertat  al nostre país, ni nens exclosos socialment. La llibertat de poder decidir sobre les principals qüestions que afecten a la vida quotidiana dels nostres ciutadans com els aliments, l’energia o l’¡aigua, tots ells en mans foranes que decideixen per nosaltres. O la llibertat de no dependre dels poders financers i ni tan sols de disposar d’un banc propi. En definitiva, el sr. Mas potser entendrà més la màxima dels liberals anglesos “freedom from the need to be free” que fem nostra. És a dir, ser lliures de  la necessitat per ser lliures .

Però d’aquesta llibertat, el president del meu país no en parla mai i, naturalment, no en va parlar dissabte. Es va referir molt a Catalunya i al país però no va parlar dels problemes dels catalans i les catalanes.
En marxar vaig recordar que els terrenys i l’ordre per construir la Cartoixa de Scala Dei els va donar Alfons el Cast, un rei que no va néixer a Catalunya sinó a la terra on s’acaba d’aprovar una nova llengua que es diu lapao i va morir a terres de l’actual França. Valdria la pena que tinguéssim en compte que tant amb aquestes terres com amb d’altres veïnes hauríem de fomentar i mantenir bones relacions de tot tipus: Econòmiques perquè avui dia ja es veu que són imprescindibles però també culturals que són la base de la nostra nació catalana, per si s’havia oblidat.

I em temo que no fomentem ni les unes ni les altres. En una època d’interdependències, el Govern, amb el seu president al davant es preocupa d’explicar  i internacionalitzar els nostres conflictes en lloc dels nostres avantatges i fer-los ben grossos i dramàtics en lloc de cercar complicitats per trobar solucions com havia estat tradicional al nostre país.

Jacob va somniar una escala que el comunicava amb la divinitat. A l’escala que el President Mas voldria cap a la llibertat li falten esglaons i em temo que no els han serrat nomes els nostres adversaris.

Article d'opinió de Xavier Sabaté publicat al Més Tarragona 

dijous, 16 de maig del 2013

REBUTJADA LA PROPOSTA DEL PSC AL PARLAMENT QUE DEMANAVA LA REOBERTURA DEL SERVEI D’URGÈNCIES NOCTURNES DEL CAP DE L’ARBOÇ




La Comissió de Salut del Parlament de Catalunya ha rebutjat la proposta del PSC que demanava la reobertura del servei d’urgències nocturnes del CAP de l’Arboç, a la comarca del Baix Penedès, en el termini màxim d’un mes.

Per contra, s’ha aprovat la proposta d’ERC, votada també pel grup socialista, que demana el Govern que restableixi el servei nocturn d’urgències tan aviat com la disponibilitat pressupostària ho permeti. Així mateix també es demana als serveis territorials de Salut que treballin per mantenir el servei d’urgències el màxim d’hores possible i que es garanteixi que el servei d’ambulància de l’hospital del Vendrell cobreixi tota la població afectada.

En relació a aquesta qüestió, el diputat socialista Xavier Sabaté ha valorat negativament “que no s’hagi aprovat la proposta socialista que era més clara i demanava la restitució de la situació anterior que suposava la solució definitiva al problema.”

En aquest sentit, Sabaté ha afirmat que “hem votat la proposta d’ERC perquè hem vist que tenia possibilitats de resultar aprovada i hem anunciat que continuarem amatents a l’acompliment de l’acord vistos els nombrosos incompliments dels acords del Parlament que en fa el Govern de la Generalitat.”

El diputat tarragoní ha aprofitat l’ocasió per reclamar un millor servei assistencial del transport sanitari i ha citat i exhibit denuncies concretes. “És lògic que es produeixin si tenim en compte que ha disminuït el pressupost que destina el Govern en un 6% pel que fa al transport urgent i en un 12% en el no urgent.”

“Els Governs de dreta tan sols es fixen en les persones anomenades “actives” però menystenen les “classes passives” -dependents, aturats, pensionistes-  que són les que més necessiten serveis com aquests”, ha reblat el diputat tarragoní.  

dimecres, 15 de maig del 2013

JOAN RUIZ: “L’ANY PASSAT LES AJUDES ALS ATURATS QUE ES VAN QUEDAR SENSE CAP PRESTACIÓ VAN CAURE UN 44% A LA PROVÍNCIA DE TARRAGONA”




El diputat del PSC per Tarragona, Joan Ruiz, ha fet públic avui que les ajudes als aturats que havien esgotat la prestació per desocupació van caure un 44% a la província de Tarragona durant l’any passat.

Joan Ruiz ha explicat que al mes de gener de 2012 teníem 3.131 tarragonins cobrant la subvenció del pla PREPARA i que vam tancar l’any amb només 1.753 ciutadans de les comarques tarragonines percebent aquesta ajuda econòmica extraordinària, amb descensos sostinguts a partir del mes d’agost.

“O sigui que en un any en què l’atur va créixer de manera notable, al mateix temps les ajudes a aquells aturats que havien esgotat la prestació i els subsidis per desocupació es va reduir fins quasi la meitat. Com és possible això? Sortiran els diputat del PP per Tarragona del mutisme en el que estan instal·lats des del novembre de 2011 i ens explicaran com pot ser que en plena crisi econòmica el nombre de perceptors d’aquesta ajuda extraordinària dels 450 euros mensuals es divideixi per dos?”

Cal recordar que el pla PREPARA és un programa que consisteix en un ajuda econòmica d’entre 2.400 a 2.700 euros anuals (entre 400 a 450 euros mensuals) durant un període màxim de sis mesos per aquells aturats que hagin esgotat totes les prestacions i subsidis per desocupació. Els aturats reben aquesta prestació amb el compromís d’assistir a cursos de formació per al seu reingrés al mercat laboral.

“Els socialistes exigim al Govern del PP que garanteixi la continuïtat de la cobertura als aturats que hagin esgotat totes les prestacions. Ja n’hi ha prou de carregar el pes de la crisi sobre els col·lectius més dèbils de la nostra societat! El Govern socialista va crear aquesta ajuda extraordinària l’any 2009 per ampliar la protecció social dels treballadors un cop es va constatar l’efecte devastador de la crisi. No pot ser que ara aquells que han arribat al ridícul a l’hora d’intentar justificar els sous extraordinaris que el PP pagava al senyor Barcenas deixin ara a la cuneta, abandonats a la seva sort, als aturats que estan esgotant la seva prestació perquè no hi ha, materialment, llocs de treball disponibles”, ha afirmat el diputat socialista.     

dimarts, 14 de maig del 2013

UNA DELEGACIÓ DE LA JSC DE LES COMARQUES TARRAGONINES PARTICIPA AL WORKERS YOUTH FESTIVAL DE DORTMUND




Des del dimecres 8 de maig un total de 14 afiliats de la JSC de les comarques tarragonines estan participant al Workers Youth Festival organitzat per les joventut del SPD a la ciutat alemanya de Dortmund. Durant aquests dies més de 3.000 joves socialistes d’arreu del món s’han reunit per debatre les alternatives a l’austericidi suïcida imposat per la dreta i els lobbys financers al servei dels mercats.

Segons Alejandro Caballero, membre de l’executiva de la JSC de les comarques tarragonines, “durant aquests dies, a Alemanya, estem posant en comú les situacions que estem patint als nostres respectius països. En destaca un punt en comú, que aquestes polítiques de retallades permanents de drets i prestacions socials tan sols estan afavorint al capital i, al mateix temps, proletaritzant a marxes forçades a la immensa majoria de treballadors europeus, en especial, al sud d’Europa.”

“Mentre els joves socialistes treballem i lluitem contra les injustícies provocades pel capitalisme liberal, des de les joventuts del PP es dediquen a insultar als joves que surten al carrer per denunciar l’efecte devastador de les polítiques del Govern de Rajoy.”

Alejandro Caballero es refereix a les recents declaracions de la presidenta de Nuevas Generaciones del PP en les què aquesta qualificava de “jóvenes borregos que solo saben gritar” als joves que es manifesten al carrer contra les retallades de l’executiu popular.

“Aquestes declaracions són un insult intolerable al 57% de joves que estan a l’atur però donen una imatge exacte de la sensibilitat social del PP. Tampoc és casual si recordem que una dirigent del PP va atribuir al “caracter aventurero propio de la juventud” l’augment del nombre de joves que marxaven del país a buscar-se la vida i un lloc de treball a l’estranger. És increïble!”

NÚRIA SEGÚ: “EN UN ANY ELS SALARIS A LA PROVÍNCIA DE TARRAGONA HAN CAIGUT, DE MITJANA, MÉS D’UN 4%”




“Durant l’any passat, de mitjana, els salaris van baixar un 4,1% a la província de Tarragona. És a dir, no només l’atur a les nostres comarques s’ha incrementat fins a xifres mai assolides (121.700 aturats, 23.500 més que ara fa un any) sinó que el col·lectiu de treballadors que encara tenen feina han perdut poder adquisitiu. Això mentre el Govern del PP ha aprovat una amnistia fiscal per als grans defraudadors i les grans fortunes. Aquest és el resultat real i dolorós de les polítiques “austeres” i de retallades permanents dels Governs de CiU i PP...”, així ho ha denunciat aquest dimarts Núria Segú, diputada socialista al Parlament per Tarragona.

La diputada vallenca ha afegit que Espanya va ser l’Estat de la Unió Europea on els salaris van baixar més durant l’any passat. Segons ha detallat Segú, al conjunt dels 27 Estats membres de la Unió els salaris es van incrementar un 1,4%. Espanya va ser el país en registrar un descens més acusat dels sous dels treballadors (un 4,3% de reducció, molt per sobre d’Eslovenia, el següent país del llistat negatiu, on els sous van baixar un 1,7%).

“Davant d’aquesta tessitura podem fer dues coses: o bé demanar “paciència” a la ciutadania, com fan Rajoy i el PP, fins esperar que s’aturi, encara que sigui per casualitat, la destrucció d’ocupació o bé rectificar amb urgència la política del Govern impulsant mesures d’estímul de l’economia productiva que ajudin a generar nous llocs de treball i fer-nos sortir de la crisi. És el moment de canviar, continuar així només ens portarà a un carreró sense sortida”, ha reblat la diputada socialista.

Núria Segú ha recordat que “quan estava a l’oposició el senyor Rajoy es feia fotos a les cues de les oficines de l’INEM i prometia als ciutadans que quan governés el PP baixaria l’atur. Doncs bé, aquest austericidi suïcida que el Govern del PP segueix amb una seguretat de somnàmbul tan sols ha aconseguit destruir 1.173.000 llocs de treball en un any, o sigui, uns 2.600 llocs de treball al dia. Quin nivell d’atur ha d’haver-hi perquè CiU i PP rectifiquin la seva política econòmica?”, ha conclòs la diputada vallenca. 

dilluns, 13 de maig del 2013

“10.000 ANYS DE VIDA A L’EMPERADOR!”




Sempre m’ha impressionat la història de Shoichi Yokoi, un soldat japonès de la segona guerra mundial que va estar ocult a la selva del Guam 30 anys després de la finalització del conflicte. En ser descobert casualment per uns caçadors, el soldat japonès va reaccionar amb violència ja que encara es pensava que el seu país estava en guerra. Quan finalment va ser reduït va llançar el crit de combat dels samurais japonesos: “10.000 anys de vida a l’emperador!”. Aliè al que havia passat durant els darrers 30 anys, Yokoi seguia la guerra pel seu compte sense ser conscient que el mateix Japó havia transmutat d’enemic acèrrim dels Estats Units a principal aliat estratègic dels americans a la zona.

A finals de 1989 va caure el mur de Berlin i el 1991 va desaparèixer la Unió Soviètica. Com per art de màgia els partits comunistes de l’Europa occidental es van convertir en socialdemòcrates de la nit al dia o van caure en la marginalitat política i social. El que hagués resultat inversemblant a partir d’aleshores és que algú hagués cridat “visca Marx, Engels, Lenin i Stalin!” com a alternativa mínimament creïble per intentar resoldre els problemes del món.

El darrer trimestre de 2007 va començar el que els historiadors ja defineixen com la gran recessió. Una crisi econòmica de devastadores conseqüències (només aquí al nostre país l’atur s’ha multiplicat per tres d’ençà l’esclat de la bombolla immobiliària i ja supera els sis milions d’aturats). Una crisi de la que encara no veiem la llum al final del túnel i que no és fruït d’un desastre natural (com a vegades sembla que vulguin presentar economistes de “prestigi” vinculats als grups de poder oligàrquic econòmic), ni als “excessos” de la població que demanava un nivell de benestar “per sobre de les seves possibilitats” (com diuen alguns miserables que després evadeixen els seus capitals a paradisos fiscals per no pagar impostos) sinó d’un model ideològic, el capitalisme de casino, que va convertir l’economia productiva en economia especulativa on la vida de les persones es jugava a la ruleta dels mercats de derivats.

Per a tots (excepte per als ideòlegs de la dreta) és cada cop més evident que cal retornar a una economia social de mercat que garanteixi la igualtat d’oportunitats, una prestació de serveis bàsics per a tothom garantida per l’Estat, l’educació i sanitat públiques que es mereix la població, l’accés real a un habitatge per poder viure amb dignitat, etc. Una formula que només la socialdemocràcia és capaç de garantir.

Però que ningú esperi un mínim gest de reflexió per part dels ortodoxes del capitalisme liberal. Com tots els fanàtics de la història l’única sortida que troben és cap endavant. La culpa és de la gent, no dels mercats. Què l’atur continua disparat? La solució són més retallades. Que l’estat del Benestar es queda en els ossos? La responsabilitat és l’extensió de drets i prestacions socials, facin més “reformes estructurals”.

Igual com la dona de Lot, aquestes ments privilegiades que, per desgràcia, tenen a les seves mans el pannell de control de la sala de màquines de moltes institucions econòmiques internacionals que imposen aquest austericidi suïcida, s’han convertit en estàtues de sal i continuen responent als problemes actuals amb les receptes anteriors al 2008 que ens han portat fins aquí.

Així, al més pur estil no samurai sinó kamikaze que responen aquestes ànimes càndides a la demanda social unànime d’una rectificació immediata d’aquesta política de retallades permanents? “10.000 anys de vida a l’emperador!” Almenys Shoichi Yokoi va morir després d’escriure en llibre on reconeixia l’univers mental irreal que la seva paranoia havia creat. Confiem, pensant en el benestar de la gent i dels nostres fills, que els incondicionals del capitalisme de casino no triguin 30 anys en fer-ho.

Article de Josep Fèlix Ballesteros publicat al Diari de Tarragona