dilluns, 6 de maig de 2013

“LA REFORMA LABORAL ESTÁ FUNCIONANDO MUY BIEN”




30 de gener de 2013, Congrés dels Diputats. “La reforma laboral está funcionando muy bien”, són paraules literals del president del Govern, Mariano Rajoy, rubricades per la titular de Treball, Fatima Ibañez, “estamos satisfechos con los resultados de esta reforma.”

25 d’abril de 2013. Els resultats de l’enquesta de població activa ofereixen un panorama desolador. L’atur al conjunt del país ha superat el llindar dels sis milions d’aturats, un sostre històric mai assolit. A la província de Tarragona la xifra de persones a l’atur s’ha incrementat en 17.000 persones i se situa en el 29%, és a dir, 121.700 aturats (algú sap alguna cosa del diputat del PP per Tarragona, Alejandro Fernández?) En el conjunt del país hi ha un milió d’aturats més dels que hi havia quan Rajoy es va convertir en president del Govern, el mateix Rajoy que assegurava que “cuando yo gobierne bajará el paro”,

Tenint en compte aquestes dades, continuaran Rajoy i els dirigents del PP igual de “satisfechos con los resultados de la reforma laboral”? Avui mateix semblaven immensament feliços perquè “se ha relantizado la destrucción de ocupación”. Quants aturat ha d’haver-hi en aquest país perquè PP i CiU es convencin que aquest austericidi irresponsable tan sols ens porta a més atur, més retallades, més patiment i menys drets per a l’immensa majoria de la població. O sigui, quasi bé tothom tret dels insolidaris  que treuen els seus diners del país i els dipositen en paradisos fiscals per no tributar. Uns insolidaris que encara s’atreveixen a donar lliçons de moralitat i que són recompensats amb una amnistia fiscal pel Govern del PP (cap esforç benefactor els és negat.)

Senyors de CiU i PP, prou de prendre el pèl a la gent! Ja està bé d’intentar desviar el tret i parlar cada dia del brillant Consell Nacional per a la Transició Nacional, sense definir en què consisteix aquesta autoproclamada “transició”. Els socialistes proposem una altra transició, la transició de tots els ciutadans cap a unes mínimes condicions de vida material dignes garantides per l’administració. Ja n’hi ha prou d’amnistiar als grans evasors fiscals i carregar el pes de la crisi i de les retallades sobre les classes populars i els treballadors. Només pel vodevil que ha muntat el PP amb el “cas Barcenas”, en plena crisi econòmica, el senyor Rajoy hauria de plegar.

Aquí i ara les coses podem canviar però el primer que cal és una voluntat política real per fer-ho possible. Els socialistes estem disposats, per això tornem a emplaçar al Govern del senyor Mas a què convoqui una cimera social contra la crisi a Catalunya. Fer-ho possible no depèn ni de “Madrid”, ni de la senyora Merkel, ni dels mercats financers, sinó de la voluntat del Govern i dels grups que li donen suport (CiU i ERC). Com molt bé va dir el mateix Mas “davant situacions excepcionals calen decisions excepcionals” i difícilment trobarem res més excepcional que un país, Catalunya, on la xifra d’aturats s’acosta al milió de persones. 

Mentre hi hagi un sol nen amb símptomes de desnutrició, un sol aturat abandonat a la seva sort sense disposar d’uns ingressos econòmics mínims garantits per l’administració i una sola família al carrer sense tenir un habitatge on poder viure ni Catalunya ni Espanya seran països lliures. No ho seran per molt que aquests que s’entenen tan bé a l’hora de retallar tractin de marejar-nos i simular que es barallen pels colors de la bandera.   

Article d'Antonio Lopez publicat al Diari de Tarragona 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada