divendres, 21 de desembre del 2018

BENVINGUT A CASA TEVA, PRESIDENT PEDRO SANCHEZ!




Un orgull. Un orgull i una satisfacció. Aquest és el sentiment que ens produeix a molts catalans i catalanes que el Govern progressista i feminista del canvi es reuneixi avui a Barcelona. Per fer què? Per atiar la intolerància, negar el diàleg, sacsejar menyspreus, alimentar l’odi o la rancúnia? Al contrari. Per aprovar mesures reals que millorin la qualitat de vida dels catalans i catalanes.

I no parlo de qüestions metafísiques. Avui és un dia realment molt important per a 14.000 treballadors i treballadores de les comarques tarragonines. Treballadors i treballadors que actualment cobren el salari mínim i que han de fer mans i mànigues, de vegades autèntics miracles, per arribar a final de mes. Segur que molts de vosaltres sabeu de quina realitat estic parlant. Doncs bé, avui el consell de ministres aprovarà la pujada del salari mínim fins als 900 euros mensuals, l’increment més gran dels darrers 40 anys. Com molt bé diu el president Pedro Sánchez, un país ric no pot tenir treballadors pobres. 

En aquest consell de ministres que es reuneix avui a Barcelona també s’aprovarà un augment del 2’75% dels sous dels funcionaris públics i s’impulsaran noves mesures per combatre la violència de gènere.  

I davant d’això, què tindrem? Soroll. Soroll, crits, emplaçament al sabotatge, barricades en algunes carretes, incitacions a “incendiar-jo tot”, crides a no comprar al sector comercial català en un dia com avui, en plena campanya de Nadal, que és quan, justament, molts comerços generen una bona part de la seva recaptació. Alguns, fins i tot portaveus amb responsabilitats institucionals!, afirmen que això d’avui és una “provocació”. Fascinant teoria... apujar el salari mínim, els sous dels treballadors públics i impulsar noves mesures per combatre la xacra masclista a Barcelona és una “provocació”? Per a qui? Per aquells que sempre han apostat pel “quan pitjor, millor” i que ens han portat pel camí del pedregar.

Però el senyor Pérez, ja m’entendreu la metàfora, s’ho mira i somriu. Recorda com ha construït el benestar que pot oferir avui als seus fills: amb treball, molt de treball diari perseverant, i no amb insults ni desqualificacions. Al senyor Pérez no li agrada res del que ha passat a Catalunya en els darrers anys, ni el clima que s’ha generat. No tenia cap simpatia pel senyor Rajoy, obvi, ni per Ciutadans, ni per PP ni per Vox però també comença a sentir-se inquiet quan sent a parlar de “vies eslovenes” o se l’emplaça ara a fer “sacrificis materials i laborals” quan arribi el gran dia de no-se-què. Comença a estar una mica tip de tot plegat i aspira, com molts i molts catalans i catalanes, a viure en pau amb la convivència i la seguretat garantides.

El senyor Pérez, per descomptat, no compateix que pujar el salari mínim sigui una “provocació.” En primer lloc perquè el seu propi fill serà un dels beneficiaris d’aquest augment que, senzillament, fa justícia social. A diferència d’aquests grups organitzats d’encaputxats que provoquen aldarulls públics, el senyor Sánchez sap què és aixecar-se a les 5 del matí per anar a treballar i recorda el que li va dir el seu pare quan treballava de jove amb ell a la botiga: “sense pau al carrer i sense seguretat no hi ha progrés possible.” Una lliçó que mai no ha oblidat.

Durant molts anys el senyor Pérez va votar CiU, bé, més aviat va votar Jordi Pujol. Com a antic votant convergent no pot ocultar la seva estupefacció quan veu a l’actual PDeCAT en els CDRs organitzats per la CUP. Comença a tenir clar que tot pot acabar molt malament i se li posen els pèls de punta –i això no és una metàfora, és literal- quan pensa què pot passar si d’aquí a uns mesos PP, Ciutadans i Vox formen Govern a Madrid i el senyor Torra, amb les seves ocurrències i sortides de to, continua de president de la Generalitat.

El senyor Pérez comença a mirar amb simpatia al president Pedro Sánchez. L’observa i es pregunta com aconsegueix no perdre mai els nervis, mantenir sempre el respecte, i com s’obstina a seguir per la via del diàleg que tots els fanàtics intransigents volen dinamitar. El senyor Pérez no ho diu en públic, però ja ha decidit a qui votarà a les properes eleccions. Perquè el senyor Pérez, amb la seva cultura de vida, sap quines serien les conseqüències que comportaria que la via del diàleg s’estimbés...

Sí, benvingut a Catalunya president Pedro Sánchez! Benvingut a casa teva!

dijous, 20 de desembre del 2018

NO A LA VIA ESLOVENA, SÍ A LA VIA CATALANA




Compte. Molt de compte perquè sembla que la denominada via eslovena no és una insensatesa fruït d’una relliscada puntual sinó una aposta conscient per apujar la tensió al màxim sense descartar escenaris violents. Tant de bo m’equivoqui però només cal citar les paraules de Carles Puigdemont en una entrevista d’aquesta mateixa setmana. En ser preguntat per la via eslovena, el senyor Puigdemont  diu exactament això: “efectivament, va haver-hi morts, però va haver-n’hi més durant la transició espanyola. I només les víctimes directes del GAL ja són la meitat del morts d’aquella guerra. (...) els països com Espanya que han provocat tanta i tanta violència no estan en condicions de criticar Eslovènia.”

Doncs bé, això vindria a ser una cosa similar a dir “efectivament hi ha dones assassinades per la violència masclista, però va haver-n’hi més per la violència d’ETA.” O bé, “efectivament, el terrorisme va assassinar moltes persones, però hi ha més morts en accidents de trànsit a les carreteres.” És a dir, la via eslovena acaba amb morts però no gaires, ergo, no n’hi ha per tant i hem de “perdre la por” a seguir per camí del pedregar.

A on anem amb aquests plantejaments propis d’autèntics irresponsables? Què els passa pel cap quan la mateixa consellera de Presidència de la Generalitat afirma que dur a terme el Consell de Ministres a Barcelona és una “provocació”? Ah sí? O sigui, que si el consell executiu de la Generalitat decidís reunir-se un dia, posem per cas, a Tarragona això seria una “provocació”? Per a qui? Quanta frivolitat insensata i quanta irresponsabilitat. De vergonya aliena.  

Ara demanen “aturar-ho tot” el proper dia 21. I ho fan dirigents polítics, amb responsabilitats institucionals que afirmem estimar-se Catalunya. Se’ls ha acudit preguntar-ho al sector comercial català, que factura una quarta part de les seves vendes anuals per aquestes dates, i que s’ha posat les mans al cap quan ha escoltat crides a “no sortir al carrer” o a “incendiar” Catalunya en plena campanya de Nadal? Quin Govern democràtic europeu anima als grups minoritaris radicals a què “apretin”? Cap, excepte el Govern del senyor Torra.

Prou d’aquesta espiral de confrontació que ens aboca a tots a la derrota. Des del PSC diem un no rotund a la via eslovena i un sí absolut a la via catalana, la del diàleg, la del respecte, la de la convivència. Prou ja de discursos incendiaris ja siguin els dels independentistes o els de la dreta extrema que es prepara per governar amb Vox.

Els socialistes volem un país de tots i de totes, sense exclusions. De 7’5 milions de catalans, no només de dos. Volem evitar un segon “xoc de trens”, amb els resultats catastròfics previsibles i ja coneguts, i rectificar el rumb cap a la prosperitat i el progrés econòmic i social d’on mai hauríem d’haver sortit.  Que els irresponsables deixin d’atiar l’enfrontament entre catalans i aturin la trencadissa abans que sigui massa tard.

Com molt bé va dir un president de Catalunya: “I som molt i molt conscients que nosaltres sols, ni que tinguéssim 68, 70 o 75 diputats, nosaltres sols no podríem construir Catalunya.” No són les paraules del senyor Puigdemont, ni del senyor Torra, òbviament. Però són les paraules d’un president  de la Generalitat de Catalunya, d’algú que entenia que servir Catalunya era servir a la totalitat del país, no només als seus partidaris.

APROVADA LA MOCIÓ DEL PSC PER MILLORAR LES CONDICIONS DELS MOSSOS I BOMBERS DE LES COMARQUES TARRAGONINES AMB UN PLA DE XOC DE DOS ANYS




El diputat del PSC, Carles Castillo, ha explicat aquest dijous a Tarragona que la moció presentada pel grup socialista per revertir la greu situació de mancances que arrosseguen tant els Mossos d’Esquadra com els bombers de Catalunya, i que ha estat aprovada al Parlament amb el vot de tots els partits tret de l’abstenció de la CUP, beneficiarà als agents d’ambdós cossos destinats a Tarragona. “Segons les nostres estimacions tenim més de 1.600 agents dels Mossos d’Esquadra destinats al conjunt de la demarcació”, ha assenyalat.

Castillo ha explicat que la moció socialista insta al Govern a elaborar un pla de xoc, amb partides econòmiques i actuacions calendaritzades, que s’ha d’aplicar en un termini màxim de dos anys. La moció fa una especial incidència en la necessitat de reforçar els efectius, que s’incrementin plantilles i que es disposin de més i millors mitjans materials. Així mateix, les retribucions per hores extra incorporaran increments, com a mínim, del 30% en relació als vàrems actuals.

“Estem molt satisfets perquè és la resposta que esperaven els milers d’agents dels Mossos i del cos de bombers que fa anys que reivindicaven aquestes mesures que nosaltres hem portat al Parlament i que hem aprovat en forma de moció. Els i les socialistes sempre hem defensat l’excel·lent tasca que fan tant els Mossos com els bombers, també a les comarques tarragonines, i sempre hem reivindicat que se’ls dotés amb més personal, millors retribucions, més vehicles i millores estructurals a casernes i parcs de bombers. Estarem amatents a què el Govern compleixi amb aquest mandat del Parlament”, ha reblat.  

En aquest sentit el diputat del PSC ha recordat que els mateixos professionals han alertat reiteradament del deficient estat de determinats serveis, per exemple, dels parcs de bombers de nombroses localitats de les comarques tarragonines. “Davant la paràlisis del Govern ens hem vist obligats a recollir les justes reivindicacions dels bombers i per això aquest pla de xoc incorpora la reparació i readaptació dels parcs de bombers que així ho requereixin.”  

“Veiem cada dia que els professionals dels Mossos i dels bombers han de fer front a una realitat molt exigent, amb situacions molt dures. Demanar “temps” i “paciència” com feia el Govern de Junts per Catalunya i ERC era una burla a aquests professionals que garanteixen la seguretat als carrers i als boscos del país. Ja ha passat el temps de la “paciència” el que ens calia ara eren “realitats tangibles”. D’aquí la necessitat de la moció que hem presentat i per això la nostra satisfacció pel fet que hagi estat aprovada”, ha conclòs Carles Castillo.

Finalment la moció socialista aprovada insta a rebutjar qualsevol intent d’instrumentalització dels Mossos d’Esquadra que sempre han de quedar al marge de tota mena de controvèrsia ideològica i política ja que estan al servei de tota la ciutadania defensant l’ordenament del nostre sistema democràtic.

dijous, 13 de desembre del 2018

ANA LÓPEZ, ELEGIDA ALCALDABLE DEL PSC A L’AJUNTAMENT DE CAMBRILS




L’actual regidora de promoció econòmica i participació i portaveu del grup municipal socialista a l’Ajuntament de Cambrils, Ana López, ha estat elegida com a alcaldable del PSC a Cambrils a les eleccions municipals que s’han de dur a terme l’any vinent.

Ana López ha estat elegida candidata socialista després del procés de primàries internes i proclamada en una assemblea que ha comptat amb la presència de nombrosos militants i simpatitzants socialistes cambrilencs, així com també del primer secretari de la federació del PSC del Camp de Tarragona, Roc Muñoz, i del secretari d’organització del partit, Salvador Illa, entre d’altres.

En les seves primeres declaracions com a candidata Ana López ha afirmat sentir-se “molt agraïda per la confiança i la generositat que han dipositat els meus companys i companyes en la meva persona. Em sento amb forces renovades per poder liderar aquest projecte tan engrescador que representa, en primer lloc, posar als cambrilencs i cambrilenques en l’epicentre de l’acció política, amb polítiques socials potents. En aquest sentit els socialistes som un valor segur de convivència i de progrés per a tots i totes.”

L’alcaldable socialista ha afegit que “el socialisme cambrilenc està més cohesionat i més il·lusionat que mai per seguir treballant en benefici del nostre estimat poble. Lluitarem per assolir l’alcaldia, un objectiu plenament possible, perquè sabem que Cambrils mereix més i que nosaltres sabrem impulsar el lideratge necessari per convertir Cambrils en la capital humana i social de les comarques tarragonines. El Cambrils que imaginem serà imparable”, ha reblat.

Al fil d’aquesta reflexió Ana López ha subratllat que “el PSC ha fet una gran tasca per garantir la governabilitat de Cambrils durant aquest mandat municipal. Hem posat seny i hem treballat per rebaixar tensions, garantir la convivència i treballar per bastir benestar social millorant vida quotidiana de tots els cambrilencs i cambrilenques. Donant resposta així a les seves necessitats reals.”

De cara als propers quatre anys l’alcaldable del PSC ha reiterat la seva disposició permanent al pacte i al diàleg. “Tocant de peus a terra sabem que caldrà pactar. Nosaltres ho farem amb aquells que respectin i ens respectin. És a dir, pactarem amb aquells que vulguin governar per a tots i totes, garantint un espai de convivència amb bona qualitat de vida i cohesió social. Ras i curt, els valors essencials que tots els nostres convilatans mereixen.”

Per la seva part Salvador Illa, secretari d’organització del PSC, ha lloat la gran tasca duta a terme pels socialistes en les transformacions, millores i progrés social de Cambrils durant aquests darrers anys, ha destacat la gran capacitat política demostrada per Ana López i s’ha mostrat convençut que aquesta feina i aquest lideratge són un auguri del bon resultat que el PSC obtindrà a Cambrils a les eleccions de maig de l’any vinent.
  

dimecres, 12 de desembre del 2018

QUINS SEREM ELS “ESBORRATS” DE CATALUNYA, SENYOR TORRA?




El 26 de juny de 1991 Eslovènia va proclamar unilateralment la seva independència de la federació iugoslava. L’endemà la milícia nacionalista a les ordres del Govern independentista va disparar projectils antiaeris contra dos helicòpters de l’exèrcit federal matant vuit nois de 18 anys, soldats de lleva que es trobaven a Eslovènia fent el servei militar obligatori. Es va donar la circumstància que un dels pilots assassinats era eslovè.

Van ser els primers morts. Els primers, no els únics. L’endemà van perdre la vida quatre camioners búlgars atrapats en el foc creuat a les carreteres eslovenes entre la milícia nacionalista i l’exèrcit federal. Al final d’una guerra de deu dies prop de 100 persones havien mort, centenars més havien resultat ferides per arma de foc i milers de ciutadans més havien estat desallotjats, havien fugit o bé havien caigut presoners. La primera de les dades que no

Aquesta és la denominada “via eslovena” que ens sacsegen ara. Hi ha però, una realitat poc coneguda del que va passar a Eslovènia que convé recordar abans de què alguns vulguin continuar imitant aquesta denominada via. Em refereixo als coneguts com a “esborrats”, és a dir, els ciutadans que vivint a Eslovènia van ser esborrats literalment dels registres pel Govern independentista, en la nova República, en ser considerats com a “traïdors a la pàtria”. Ho eren? No. Tan sols eren persones que havien nascut a altres territoris de la federació iugoslava i que van ser excloses del “nou país” per les autoritats independentistes, que els van negar la nacionalitat i el permís de residència, en la seva determinació de concedir la nacionalitat tan sols als considerats -per ells, clar- com a “eslovens purs”. I així milers de persones i les seves famílies van passar a ser considerades com a no-ciutadans. Sense drets, sense serveis bàsics com l’educació o la sanitat. Eren això, esborrats. Literalment. Un autèntic atemptat a la seva dignitat com a persones que va ser condemnat per Amnistia Internacional. 

Tenint present aquesta realitat històrica intentaré ara mesurar al màxim les meves paraules. S’ha de ser un autèntic irresponsable per posar aquests fets com a exemple a seguir. Un irresponsable, com a mínim. Com pot ser que el senyor Quim Torra, actual president de la Generalitat amb el suport no tan sols de l’antiga Convergència sinó també d’ERC i la CUP, consideri que els catalans hem de seguir la “via eslovena”? Com pot ser que els partits independentistes enlloc de desautoritzar immediatament aquesta imbricació cap a escenaris violents es limitin a intentar justificar al senyor Torra suggerint que potser es va equivocar o que no sap realment què va passar a Eslovènia? I quins serem els “esborrats” de Catalunya, senyor Torra? Els que continuem apostant per la via del diàleg i de la concòrdia i el consens entre catalans?

Davant de l’absoluta frivolitat del president Torra des del PSC volem adreçar un missatge de serenor i de determinació al nostre poble: no hi haurà ni morts, ni ferits, ni refugiats, ni expulsats a Catalunya. Som un sol poble, cívic i respectuós de la seva pluralitat, que majoritàriament rebutja les accions vandàliques de minories radicals, la dels encaputxats que destrossen mobiliari urbà o cremen rodes a les carreteres.

En aquest sentit, rebutgem completament la invitació del senyor Torra als CDR per tal que “apretin” al carrer. Ho considerem un greu error polític com ho és jugar als símils històrics amb Eslovènia. El que ens fa falta és més intel·ligència política per part de tots i menys invitacions als grups radicals a què actuïn. Com pot ser, per exemple, que una de les principals vies de comunicació del país hagi estat tallada per un d’aquests grups durant 15 hores i la Generalitat no hagi fet res per garantir el dret a la lliure mobilitat dels catalans?

En aquest sentit, i davant dels dubtes que volen generar tant el president de la Generalitat com el conseller d’Interior, volem defensar la professionalitat i el rigor que sempre han demostrat els agents del cos dels Mossos d’Esquadra en defensa de la seguretat i de la llibertat dels ciutadans.

Com hem dit sempre els i les socialistes ningú ens farà caure en l’odi ni en volen atiar una insensata divisió de Catalunya entorn de dos blocs antagònics que es donen l’esquena, camí segur de la derrota de tots. Volem un país líder en benestar i progrés social, amb una sanitat i una educació d’excel·lència, on capiguem tots des del respecte. Sense guerres ni cap escenari violent, ni de deu dies –com a Eslovènia- ni de deu segons. Perquè els nois que anaven en aquells helicòpters (com els camioners del dia següent, com la de tots els que van venir després) no mereixien perdre la vida d’una forma tan cruel. El senyor Torra hauria de saber-ho enlloc de proposar exemples que si ho són, precisament, no és per la nostra voluntat d’emulació sinó per tot el contrari.   

dilluns, 10 de desembre del 2018

EL PSC DEMANA AL GOVERN QUE REDUEIXI A MENYS DE 15 MINUTS EL TEMPS D’ESPERA PER L’ARRIBADA D’UNA AMBULÀNCIA D’EMERGÈNCIES A LES COMARQUES TARRAGONINES




El diputat socialista al Parlament per Tarragona, Carles Castillo, ha demanat avui al Govern de la Generalitat que garanteixi un temps d’espera màxim inferior als 15 minuts entre la trucada al servei d’emergències i l’arribada d’un ambulància a les comarques interiors del Camp de Tarragona.   

Segons ha posat de relleu el diputat tarragoní, “es parla molt, amb tota justícia, de la situació exasperant que es viu en hospitals i centres d’atenció primària de les grans ciutats per l’augment de les llistes d’espera per operacions i visites però no tant de la situació intolerable que pateixen els petits municipis de les comarques de l’interior que han vist, per exemple, augmentar de manera exponencial els temps d’espera per l’arribada d’una ambulància. Un temps d’espera que s’ha arribat a doblar i superar, en alguns casos, els 30 minuts.”

“Les retallades que han aplicat als Governs de Mas, Puigdemont i Torra des de 2010 també han comportat que els veïns de pobles de comarques com el Priorat o la Conca de Barberà hagin patit en carn pròpia aquesta tisorada de les inversions destinades a salut. Els socialistes ho volem denunciar i exigir a l’actual executiu català que torni al bon servei que teníem abans de 2010, quan teníem Governs de progrés.”

En aquest sentit, Carles Castillo ha assegurat que “els socialistes serem la veu de defensa de les comarques interiors de Tarragona davant l’absència total de polítiques actives per part del Govern Torra, més preocupat en agitar el clima de tensió política que no pas en governar.”  

Així, el diputat del PSC ha considerat com a “molt preocupants” les darreres declaracions de Quim Torra en les que aquest “animava als catalans a seguir la via eslovena a la independència. És realment molt i molt preocupant. Sap el senyor Torra que a Eslovènia va haver-hi desenes de morts, centenars de ferits, milers de desplaçats i que, fins i tot ara, 18.000 ciutadans d’aquesta ex-República iugoslava estan privats de drets?”, s’ha preguntat Castillo.  

“Els socialistes no volem ni violència, ni declaracions irresponsables, ni cap aventura insensata. Sí volem, en canvi, un país equilibrat territorialment. Per tant, defensem que la Generalitat ha d’assegurar un temps d’espera màxim per emergència sanitària que sigui igual per tota la població, independentment del lloc on visqui, ja sigui a Barcelona o a Falset o Vilanova de Prades. Una adequada atenció sanitària és el mínim del mínim que hom pot exigir, fins i tot, a un Govern com el del Quim Torra més interessat en frivolitzar atiant escenaris que, n’estic convençut, no comparteixen ni el conjunt dels catalans ni tan sols els independentistes de bé que no desitgen cap dinàmica violenta”, ha conclòs el diputat tarragoní.

CONTRA L’EXTREMA DRETA, DEFENSEM ELS DRETS DE LES DONES



Ha passat. I ha passat a Andalusia, la comunitat espanyola on s’han produït més assassinats de dones a mans de botxins masclistes. Vox, un partit d’extrema dreta que directament defensa derogar la llei contra la violència de gènere i les mesures impulsades pel Govern socialista per combatre la xacra de la violència  masclista, ha obtingut quasi 400.000 vots, un 11% del total.

I amb aquesta carta d’identitat de voler derogar totes les polítiques d’igualtat d’oportunitats i de foment de la igualtat real entre homes i dones que ha revitalitzat el Govern feminista de Pedro Sànchez, el PP i Ciutadans es disposen a pactar amb Vox per constituir un Govern de dretes a Andalusia. Un pacte que vol ser el procedent d’un acord idèntic al conjunt d’Espanya que vindria si Vox, PP i Ciutadans sumen després de les eleccions generals.

Davant d’aquest perill real que suposaria una regressió absoluta en matèria de defensa dels drets de les dones, i de combat contra la violència masclista, les socialistes volem reiterar el nostre compromís d’eradicar completament la violència de gènere de la nostra societat amb polítiques i mesures concretes.

Com ha demostrat el Govern feminista del canvi incrementant les dotacions econòmiques per desenvolupar el pacte d’Estat contra la violència masclista i incorporant la visió de gènere a totes les seves accions de Govern.

Lamentablement, la Generalitat no ha fet el mateix. Les socialistes volem denunciar el retrocés que s’està donant en matèria d’igualtat a Catalunya i exigim que no es faci ús de les banderes per tapar la xacra de la violència contra les dones. No valen més excuses. Els partits que donen suport al Govern de la Generalitat han retallat fins a un 32% els recursos adreçats a la protecció de les dones des de 2010. Intolerable. Amb banderes o sense.

El socialisme feminista demana a la Generalitat que promogui un gran pacte català per corregir aquest greu error i garantir el desenvolupament de les polítiques contra la violència masclista també a Catalunya. Per això entenem que és necessari aprovar els pressupostos generals de l’Estat de 2019 que preveuen un increment de 200 milions a les partides destinades, precisament, a lluitar contra la violència de gènere.

En el moment d’escriure aquestes línies prop de 1.000 dones han estat assassinades des de 2003 pels violents masclistes. La cara més dura, però no la única, d’una realitat que hem de denunciar i contra la que cal reaccionar. Per tant, les feministes no acceptarem ni excuses ni evasives en aquesta necessària i justa lluita contra la violència masclista. Tal com ha dit el president Pedro Sànchez, tolerància zero envers la violència contra les dones! Perquè sense drets no hi ha igualtat i sense igualtat, com sabem, no hi ha ni una autèntica llibertat ni progrés. Tots i totes, doncs, hem d’evitar qualsevol intent de blanquejar l’extrema dreta patriarcal i unir-nos sota la única bandera de l’activisme contra el masclisme i la seva violència contra les dones. Avui, més que mai, ni un pas enrere en els drets de les dones!