Compte. Molt de compte
perquè sembla que la denominada via eslovena no és una insensatesa fruït d’una
relliscada puntual sinó una aposta conscient per apujar la tensió al màxim
sense descartar escenaris violents. Tant de bo m’equivoqui però només cal citar
les paraules de Carles Puigdemont en una entrevista d’aquesta mateixa setmana.
En ser preguntat per la via eslovena, el senyor Puigdemont diu exactament això: “efectivament, va
haver-hi morts, però va haver-n’hi més durant la transició espanyola. I només
les víctimes directes del GAL ja són la meitat del morts d’aquella guerra.
(...) els països com Espanya que han provocat tanta i tanta violència no estan
en condicions de criticar Eslovènia.”
Doncs bé, això vindria a
ser una cosa similar a dir “efectivament hi ha dones assassinades per la violència
masclista, però va haver-n’hi més per la violència d’ETA.” O bé, “efectivament,
el terrorisme va assassinar moltes persones, però hi ha més morts en accidents
de trànsit a les carreteres.” És a dir, la via eslovena acaba amb morts però no
gaires, ergo, no n’hi ha per tant i hem de “perdre la por” a seguir per camí
del pedregar.
A on anem amb aquests
plantejaments propis d’autèntics irresponsables? Què els passa pel cap quan la
mateixa consellera de Presidència de la Generalitat afirma que dur a terme el Consell
de Ministres a Barcelona és una “provocació”? Ah sí? O sigui, que si el consell
executiu de la Generalitat decidís reunir-se un dia, posem per cas, a Tarragona
això seria una “provocació”? Per a qui? Quanta frivolitat insensata i quanta
irresponsabilitat. De vergonya aliena.
Ara demanen “aturar-ho tot”
el proper dia 21. I ho fan dirigents polítics, amb responsabilitats
institucionals que afirmem estimar-se Catalunya. Se’ls ha acudit preguntar-ho
al sector comercial català, que factura una quarta part de les seves vendes
anuals per aquestes dates, i que s’ha posat les mans al cap quan ha escoltat
crides a “no sortir al carrer” o a “incendiar” Catalunya en plena campanya de
Nadal? Quin Govern democràtic europeu anima als grups minoritaris radicals a
què “apretin”? Cap, excepte el Govern del senyor Torra.
Prou d’aquesta espiral de
confrontació que ens aboca a tots a la derrota. Des del PSC diem un no rotund a
la via eslovena i un sí absolut a la via catalana, la del diàleg, la del
respecte, la de la convivència. Prou ja de discursos incendiaris ja siguin els
dels independentistes o els de la dreta extrema que es prepara per governar amb
Vox.
Els socialistes volem un
país de tots i de totes, sense exclusions. De 7’5 milions de catalans, no només
de dos. Volem evitar un segon “xoc de trens”, amb els resultats catastròfics
previsibles i ja coneguts, i rectificar el rumb cap a la prosperitat i el
progrés econòmic i social d’on mai hauríem d’haver sortit. Que els irresponsables deixin d’atiar
l’enfrontament entre catalans i aturin la trencadissa abans que sigui massa
tard.
Com molt bé va dir un president
de Catalunya: “I som molt i molt conscients que nosaltres sols, ni que
tinguéssim 68, 70 o 75 diputats, nosaltres sols no podríem construir
Catalunya.” No són les paraules del senyor Puigdemont, ni del senyor Torra,
òbviament. Però són les paraules d’un president
de la Generalitat de Catalunya, d’algú que entenia que servir Catalunya
era servir a la totalitat del país, no només als seus partidaris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada