dilluns, 31 de desembre del 2012

UN COP MÉS, CAP TARRAGONÍ AL GOVERN D'ARTUR MAS



Què haurem fet la gent de les comarques del sud de Catalunya perquè, un cop més CIU no hagi posat ningú de les nostres terres al Govern ?


No és un tema menor, ho puc assegurar. Els governs d’esquerres que presidiren Pasqual Maragall i José Montilla van comptar amb diversos consellers: Marta Cid, Josep Bargalló, Josep Lluís Carod, Xavier Sabaté.

Artur Mas no ha tingut a bé nomenar cap conseller de les comarques del Camp de Tarragona ni tampoc de les Terres de l’Ebre

No sembla que ERC, el nou soci de CiU aquesta legislatura hagi tingut cap influència tampoc en els nomenaments del nou, ( nou ? ) Govern

Venim d’un govern que no ha pogut exhibir cap element positiu en la seva gestió. Era el govern que el propi Artur Mas va definir com dels millors i es veu que a les comarques del sud no hi havia, entre les més de 700.000 ànimes, cap home ni cap dona que fos dels millors. L’efímera legislatura que deixem va finir sense que el President aconseguís cap dels seus tres objectius (recordem, la revitalització econòmica, el manteniment de l’Estat del Benestar i el Pacte Fiscal) però el mantra de la independència ho va dissimular tot.

Ara, en una legislatura en la qual es veu que es lliurarà la mare de totes els batalles i en què es necessitarà, segons diuen, gent experta, preparada i molt hàbil, Artur Mas tampoc no considera que disposem a les nostres comarques de cap persona adornada amb aquestes qualitats.

Sempre he sospitat que a Barcelona la dreta ens considera als del sud poqueta cosa, però no sabia que això arribés a l’extrem del no res.

Article d'opinió de Xavier Sabaté publicat al Diari de Tarragona

UNS 450 EUROS



Si, són al voltant del 40% dels nostres pensionistes els qui quan se’ls pregunta si donen cop de ma, econòmicament, al seus fills, contesten que si, que ho fan.



No tots ho fan de la mateixa manera, uns contesten que els ajuden a pagar l’hipoteca del pis, altres que quan fan la compra de la setmana, compren també per la filla, altres que van a buscar als nets, cada migdia a la sortida del “cole” i els porten a dinar a casa seva. Algun et diu que han hagut d’acollir al fill i la jove, amb els nets, a casa.


Davant d’aquesta situació sembla que el que hauria de fer un govern responsable és donar un cop de ma als pensionistes ¿no? Doncs no! el govern Rajoy ha pres un seguit de mesures que els afecten i que podríem nomenar com a greus (per no dir cruels).


La cirereta dels pastís ha estat últimament la decisió de no revaloritzar les pensions que suposarà que cadascun dels 153.000 pensionistes que hi ha a Tarragona perdi, de mitjana, uns 450 euros l’any vinent. Cosa que suposarà en conjunt per Tarragona deixar d’ingressar 72 milions d’euros l’any 2013, uns diners que eren dels pensionistes de les nostres comarques i que per decisió del Govern de Mariano Rajoy no arribaran a les seves butxaques. Quasi be una baixada del 2% de poder adquisitiu

Decisió que s’afegeix a haver de pagar per la despesa en medicaments que ha deixat de ser gratuïta per ells, la notícia d’haver de pagar una part del preu de les pròtesis, haver de pagar per fer servir les ambulàncies o a la pujada com a tothom l’IRPF i l’IVA. Sense comptar la paralització de la Llei de Dependència que fa que en el nostre cas més de 4.700 tarragonins i tarragonines, molts d’ells pensionistes, que tenen la prestació reconeguda, s’hagin d’esperar fins el gener de 2015 (si arriben) per poder percebre la prestació reconeguda a la que tenen dret.


Tot plegat donen ganes de parlar de la demagògia que varen fer servir quan el PP estava a l’oposició i el govern anterior només les va congelar, sense deixar de revaloritzar-les. Llavors el PP va assenyalar als socialistes amb el dit, tractar-los de tot. O el temps que han deixat passar dient que havien d’esperar al mes de novembre per saber quan pujava l’IPC i saber així quan era el percentatge de la inflació, arribant, pel mig, el 30 d’octubre a votar els diputats del PP, que SI a una Moció que exigia al govern del seu partit la revalorització de les pensions al Congrés dels Diputats en un exercici que es podria anomenar de cinisme


I que no diguin que és l’únic que es pot fer perquè mentre fan això les administracions presidides per socialistes, com l’ajuntament de Tarragona, amb l’alcalde Ballesteros al front, aproven pressupostos pel 2013 que fixen, dins les seves competències i les seves migrades possibilitats marcant com a prioritat donar un cop de ma als qui més ho necessiten


A més a mes ho han fet tot i que els socialistes els hem recordat que com a fruit de l’herència socialista, a la guardiola de les pensions hi havia a l’inici del mandat Rajoy 57.000 milions d’euros i que la revalorització son 2.500 i que si cal modificar alguna cosa per salvaguardar el sistema de pensions estem disposats a pactar-ho, com sempre, amb la participació dels agents socials, amb els sindicats, amb la patronal i en el Marc de la Comissió dels Pactes de Toledo.

Encara els estem esperant

Article d'opinió de Joan Ruiz publicat al diari Més Tarragona

dijous, 27 de desembre del 2012

UN AJUNTAMENT AL SERVEI DE LES PERSONES



En aquests moments de greu crisi econòmica la primera prioritat de les administracions ha de ser assegurar els serveis bàsics a les persones, sobretot a aquells que més estan acusant els efectes negatius de la crisi. Fidels a aquesta convicció, l’Ajuntament de Tarragona ha aprovat recentment uns pressupostos per al 2013 en els que es prioritzen els serveis socials així com les polítiques destinades a generar nova ocupació.



Des de l’agrupació socialista de Tarragona volem posar de relleu l’encert de l’alcalde Ballesteros i del seu equip per aquests pressupostos que posen l’accent en donar satisfacció en les necessitats reals dels tarragonins i les tarragonines.


Així, les partides destinades a serveis socials creixeran un 25%. D’aquesta manera es podran garantir serveis essencials com l’atenció domiciliària, les urgències socials, l’atenció als infants i als joves i les ajudes a la dependència.


En la mateixa línia, cal destacar l’augment de les assignacions pressupostàries destinades a la promoció de l’ocupació que s’incrementen en un 21%. I és que un dels grans drames socials que vivim a diari i que té conseqüències devastadores té un nom propi: atur. No podem parlar d’una societat lliure o democràtica mentre el percentatge d’atur s’enlaira per damunt del 25% de la població. Lluny de complir amb les seves promeses de reduir l’atur a la meitat, les polítiques dels Governs de CiU i PP, tant a la Generalitat com a l’executiu central, han disparat la xifra d’aturats fins a límits mai assolits al país. Més enllà de les dades macroeconòmiques, cada família amb algun dels seus membres a l’atur amaga un drama humà que excedeix de l’àmbit purament econòmic. Per això els socialistes tarragonines felicitem a l’alcalde Ballesteros i als regidors de l’Ajuntament per haver elaborat uns pressupostos que prioritzen, precisament, els serveis socials i la creació de nous llocs de treball a la ciutat com a objectius primordials.


Per desgràcia no podem dir el mateix de l’acció de Govern tant del senyor Rajoy com del senyor Mas. Aquest any 2012 que ara s’acaba ha estat un any molt dolent per a milions de ciutadans, inclosos milers de tarragonins, que tanquen l’any vivint pitjor de que com el van començar. Les promeses electorals de CiU i PP han resultat un engany que han tingut conseqüències molt negatives per al conjunt de la ciutadania. Menció especial mereix el desmantellament de l’Estat del benestar que està duent a terme el Govern del PP a ritmes accelerats. En només un any han acabat amb la universalitat i la gratuïtat de la sanitat i educació públiques, han introduït el copagament farmacèutic, han acabat amb la llei de dependència, han reduït la cobertura de les prestacions als aturats (una decisió que va provocar la tristament famosa exclamació “que se jodan!” xisclada per la diputada del PP, Andrea Fabra, en plena sessió parlamentària), han trinxat el futur dels joves i han reduït el poder adquisitiu dels pensionistes. I tot això en només un any i mentre incomplien totes i cadascuna de les seves solemnes promeses electorals (recordeu allò de “bajo ningún concepto subiré los impuestos”).


Tres quarts del mateix pel que fa a les successives retallades de drets socials impulsades pel Govern “patriota” d’Artur Mas i de CiU a la Generalitat que ara semblen entestats en tirar endavant la “internacionalització del conflicte” que figura en el document de Govern subscrit amb ERC per aquesta legislatura.


El resultat d’aquest autèntic despropòsit polític és l’augment de la pobresa al conjunt del país i també a la província de Tarragona on més de 10.000 famílies que tenen tots els seus membres a l’atur no tenen cap ingrés econòmic mensual, cap, i han de viure en condicions de vida material cada cop més precàries.


Aquesta és la realitat que el debat sobre els colors de la bandera ha volgut, interessadament o no, ocultar. Una realitat dramàtica per a molts que exigeix solucions reals i immediates. En aquest sentit, els socialistes estem convençuts que els pressupostos de l’Ajuntament de Tarragona per al 2013, aprovats a més en un clima de consens, seran una eina útil per al conjunt de la societat tarragonina però especialment per aquells que més ho necessiten ja que s’han quedat orfes de les ajudes i prestacions d’altres administracions que continuen entestades en buscar problemes addicionals, com si la sortida de la greu crisi econòmica que estem patint no requerís de tots els nostres esforços.

Article de Sandra Ramos publicat al Més Tarragona

divendres, 21 de desembre del 2012

UN PACTE DE GOVERN “SUI GENERIS”



Després de dies d’incertesa CiU i ERC han tancat aquesta setmana el seu acord de Govern. Es tracta, com a mínim, d’un acord sui generis. El primer que crida l’atenció és que un dels socis de Govern, Esquerra Republicana, enlloc d’estar al Govern pretén liderar l’oposició. És a dir, que serà govern i oposició al mateix temps, “anar a missa i repicar” en dirien els més grans. El senyor Junqueras serà el cap de l’oposició al mateix temps que donarà suport al nou govern de CiU i del senyor Mas i en garantirà els pressupostos.


Comencem, doncs la Legislatura al Parlament, amb un escenari insòlit, difícil d’entendre i encara més difícil d’explicar: un acord que permet a un partit governar mentre l’altre partit, enlloc de tenir el coratge de participar en el Govern, prefereix liderar l’oposició. El mateix senyor Junqueras ha afirmat, un cop signat l’acord, que continuarà assistint a les manifestacions en contra de les retallades... del Govern a qui a partir d’ara donarà suport. Què vol dir això? Cal recordar que Artur Mas i CiU ja han públic que “es veuran obligats a retallar uns 3.000 milions d’euros més en els pressupostos de la Generalitat per al 2013”. Donarà suport ERC a aquesta retallada, avalant amb els seus vots l’aprovació dels pressupostos, i després anirà a la manifestació que es pugui convocar per denunciar aquesta nova laminació dels serveis i prestacions socials de la Generalitat?

De l’acord de Govern, tant CiU com ERC han destacat per activa i per passiva, el seu punt medul•lar: l’acord per la celebració de la consulta i el camí cap a la independència l’any 2014. Els socialistes estem convençuts de que hi ha d’altres prioritats avui a Catalunya i que fer un pacte només amb aquest element central és una equivocació.

La reconversió meteòrica de CiU en una mena d’Esquerra Republicana de dretes disputant-se amb els republicans fins i tot les metàfores patriòtiques no ens pot fer oblidar que el principal problema que té el país és l’atur i les conseqüències de la devastadora crisi econòmica que estem patint des de fa ja quatre anys.

No creiem, honestament, que afegir incerteses amb referèndums o consultes, que el primer que no sabem és si es farà en la legalitat o no, pugui ajudar a reduir l’alarmant xifra d’aturats que tenim ara mateix a Catalunya. Recordo que el mateix candidat de CiU a les recents eleccions al Parlament per Tarragona, l’alcalde Batet, en ser preguntat en un debat sobre la xifra d’aturats i les retallades que el Govern de CiU havia impulsat va respondre que la culpa de tot eren: 1.- De la crisi mundial. 2.- D’Espanya. 3.- Del tripartit (un Govern en el que també estava ERC, actual soci de CiU). Mal anem si la diagnosi del problema que tenim per part del nou Govern és aquesta...

Hi ha algun full de ruta en aquest acord sobre la reactivació econòmica i els drets socials que, de veritat, preocupen als ciutadans? Res de concret, tan sols declaracions de bones intencions.

Aquesta setmana i amb aquest escenari hem iniciat una nova Legislatura al Parlament, amb un president més feble, un govern més inestable i en el pitjor moment de la vida de molts catalans i catalanes.

Article d'opinió de Núria Segú publicat al setmanari El Vallenc

EL PSC DENUNCIA UN DESCENS DEL 33% DEL NOMBRE DE TRUCADES AL 016 PROVINENTS DE TARRAGONA



La senadora socialista per Tarragona, Maria Jesús Sequera, ha donat a conèixer aquest dijous que “en aquest primer any de Govern del PP el nombre de trucades al telèfon 016, el servei telefònic adreçat a les víctimes de la violència de gènere, provinents de la província de Tarragona ha davallat un 33% en relació a les dades del desembre de 2011.”



Segons ha explicat Sequera, “aquest descens no és casual sinó que és conseqüència directa de les retallades que ha impulsat el Govern del PP també en l’àmbit de les polítiques de lluita contra la violència de gènere.”


“Així, el Govern de Mariano Rajoy ha reduït un 27% el pressupost destinat a combatre la violència de gènere. Quan això es fa, s’envia un missatge clar de manca de suport i de compromís amb les dones que pateixen aquesta xacra social i que veuen com el Govern es desentén de la situació que viuen.”


La senadora tarragonina ha reclamat al Govern que reposi aquest 27% del pressupost destinat a combatre la violència de gènere que ja va eliminar en els pressupostos d’enguany i que ha tornat a eliminar ara en els comptes de l’Estat per a l’any vinent. “En aquest cas no parlar d’un quilòmetre de carretera sinó de salvar vides humanes. No pot ser que es retalli d’una partida destinada a donar ajuda a les dones víctimes de la violència de gènere, és immoral.”


Finalment, Maria Jesús Sequera ha recordat que va ser el Govern socialista qui va impulsar la creació d’aquest servei telefònic d’informació sobre la violència de gènere 016 que tants bons resultats ha donat. Es tracta d’un servei en el què les persones que truquen reben tota la informació en matèria de recursos especialitzats, serveis socials, ajudes econòmiques i atenció immediata en cas de maltractaments. A banda, hi ha assessorament jurídic especialitzat que proporciona un equip de juristes especialitzats en violència de gènere. La llei també garanteix la confidencialitat de les dades de les persones que truquen.

dimarts, 18 de desembre del 2012

FUGA DE TALENTS A REUS



El juliol de 2011 l’actual govern de CiU i PP de la ciutat de Reus s’estrenava anunciant una nova estructura organitzativa que havia de simplificar el funcionament municipal i que, a més, suposaria un gran estalvi de costos en personal directiu. Al capdavant de les diferents empreses municipals hi situava cinc persones clau entre gerents i directors generals. Setze mesos després, només un d’aquests cinc càrrecs continua al mateix lloc.



El mes de gener passat van dimitir el regidor-conseller delegat d’Innova i el seu director general. Al maig va ser substituït el gerent del Grup Econòmic per l’antic responsable d’AMERSAM. Aquest mes de desembre han plegat, ni més ni menys, el gerent del Grup Salut, un professional excel·lent que va pilotar la posada en marxa del nou Hospital Sant Joan i que ara se’n va a treballar a la sanitat privada, i el gerent d’Innova, nomenat l’ 1 de febrer passat, apel·lant a la seva veterania, que ara torna a dedicar-se exclusivament al Grup Aigües, amb l’ingrat encàrrec de privatitzar una empresa referent de la gestió pública de l’aigua a Catalunya. Aquest desembre també ha plegat el vicesecretari de l’Ajuntament, un funcionari respectat per tothom, que justament l’1 d’agost rebia l’encàrrec per Decret d’Alcaldia, de fiscalitzar les empreses municipals, i que ara ocuparà un important càrrec jurídic a la Diputació de Barcelona. Amb la referida marxa de directius també han desertat diverses persones situades en segons i tercers nivells de l’administració.


Tots se’n van, però no perquè tinguin ofertes professionals millors. De fet, els llocs que ocupaven fins ara són destins desitjats per professionals del seu nivell. Se’n van a la vista del desgovern que es viu a la Plaça Mercadal i de la incapacitat manifesta de desenvolupar un projecte coherent, sòlid i rigorós en els propers anys.


Aquest degoteig de renúncies voluntàries prova la preocupant deriva que està agafant l’Ajuntament de Reus per la ineficàcia de l’actual govern de la ciutat, incapaç de garantir una gestió mínimament ordenada. Sabíem des del principi del mandat que està mancat de planificació estratègica i que ningú ha elaborat un full de ruta sobre cap a on vol portar Reus. Ara, per desgràcia, també sabem que no disposen de cap sistema seriós d’organització.


En definitiva, tota l’estructura organitzativa d’un ajuntament com el nostre, desballestada en menys d’un any i mig. El preocupant, però, és que totes aquestes desercions, comporten una pèrdua irreparable de capital humà i professional que perjudica greument el present i el futur de la ciutat. Primer perquè aquesta fuga de talent deixa Reus despullada, sense coneixement, sense experiència i, per tant, sense seguretat ni solvència en la presa de decisions. És a dir, més vulnerable. Segon perquè demostra que l’equip de govern actual és incapaç de retenir aquests professionals que ell mateix va nomenar a l’iniciar el mandat i permet que se’n vagin a altres administracions o empreses. I tercer, perquè la substitució d’aquests grans professionals no serà ni fàcil i ràpida. Això no se soluciona amb fitxatges estrella a cop de talonari. I en el cas que els puguin arribar a substituir, els que arribin necessitaran un període d’adaptació d’aproximadament un any per conèixer el funcionament d’una organització d’aquesta envergadura. I quan això succeeixi, ja hauran passat tres dels quatre anys d’aquest mandat. Qui prendrà les decisions, mentrestant? I sobretot, qui assessorarà tècnicament, jurídicament i econòmicament els responsables polítics actuals? Reus no es pot permetre durant més temps aquesta inacció i aquesta desorientació. Hi ha massa en joc.


Els màxims responsables polítics municipals callen sobre la contradicció del seu pacte, en l’actual context de la política nacional, dient que és un “pacte de gestió”. Però ignoren que el paper dels polítics és governar i no gestionar. Perquè la gestió l’han de fer els professionals, seguint directrius polítiques, això sí, i ara resulta que els bons professionals estan fugint. Tot plegat, molt preocupant.


La responsabilitat envers la ciutat ens obliga a alertar sobre aquesta greu situació. I el compromís amb la ciutadania ens anima i ens empeny a construir una alternativa de govern des de la definició d’un nou projecte de ciutat en col·laboració amb els ciutadans i els sectors socials i econòmics que es vulguin ajudar i participar en la seva definició. Ens cal un Reus amb empenta, amb visió de futur, amb planificació estratègica i amb lideratges forts. Un govern que sàpiga afrontar la crisi econòmica i lluitar per un futur millor. Que no es vegi obligat a prendre decisions precipitades i poc meditades que hipotequin el futur de la nostra ciutat i que disposi de les persones més qualificades i experimentades per sortejar les dificultats actuals i bastir els projectes de futur.   Article de Francesc Vallès publicat al Diari de Tarragona

LA RECONSTRUCCIÓ SOCIAL I NACIONAL DE CATALUNYA



Aquests són els veritables problemes; els que em pre(ocupen) molt i més que cap altre. I modestament crec que són els que ens haurien de preocupar més a tothom; al PSC però també a la resta de partits, a sindicats i empresaris, als moviments socials en general i ciutadans i ciutadanes en particular.


Per això està bé que parlem de la necessitat de reconstruir l’esquerra o de les desgràcies del PSC que són grans però no més que les d’altres formacions polítiques que estan darrera nostre en suport electoral que són totes llevat d’una que tampoc no passa per moments gaire feliços.

Però la nostra tasca és, sense defugir el debat sobre el nostre interior, posar blanc sobre negre les carències letals de l’actual govern provisional i les del que vindrà i assenyalar l’alternativa que necessiten els ciutadans. Perquè Artur Mas no content en eixamplar les diferències socials, va tenir l’ocurrència, com a remei a les seves baixes expectatives, d’abraçar l’independentisme i marxar del centre que cohesionava la societat catalana. Convocà eleccions però el tret li va sortir per la culata, el panorama polític i social està ara més fragmentat i dividit i ara no hi ha possibilitats de tenir un govern sòlid i tampoc una alternativa potent que hem de construir.

Però els reptes són colossals: una crisi econòmica com mai no havíem conegut però també social, de valors, de civilització. I pel mig, una altra de relació de Catalunya amb Espanya originada i augmentada per la irresponsabilitat del PP.

Mentrestant, milers d’homes i dones constitueixen una insuportable munió de pobres, a milers de joves els passen els anys sense possibilitats d’emancipació, centenars de desnonats, les dones continuen tenint menys possibilitats, augmenten els suïcidis i les malalties mentals, la qualitat sanitària decreix de forma alarmant i l’educació comença a ser només per als qui tenen possibilitats de pagar-se-la. I tenim una Catalunya amenaçada com ho està tot el Planeta pel canvi climàtic i un govern i pel que sembla també el futur govern que ni en parla ni sembla importar-li.

Aquesta és la primera reconstrucció que em preocupa, la social.

I també paral•lelament, la nacional. A veure si entenem que amb 37 diputats de CDC i 13 d’UDC no podem arribar ni a Saragossa perquè en sortir de Catalunya ja ens veuen – perquè hi estem – dividits i afeblits. Artur Mas pensa encara en internacionalitzar el conflicte ? Alex Salmon anà a Alemanya i quan tornà a Escòcia portava al sarró acords amb les Universitats Alemanyes i inversions per a l’economia verda. Podem posar-nos d’acord en obtenir una nova relació amb Espanya, amb l’acompliment sense restriccions del nostre estatut i amb un pacte fiscal que sigui adient ?

I també en aparèixer no com a problemàtics i amb ganes d’internacionalitzar conflictes sinó com a predicadors de les nostres bondats ? És l’única manera de generar confiança més enllà de Catalunya, a Espanya i a Europa – es pot fer un manifest avui sense parlar d’Europa ? – perquè a tothom necessitem i perquè només amb els nostres recursos no en tenim prou. I som favorables al dret a l’autodeterminació de Catalunya però des de la nostra inequívoca postura federalista.

El PSC i l’esquerra tenim molta feina. La dreta també perquè són els valors i la política de la dreta que ens han portat fins aquí i van generant crisi rere crisi mentre milions d’éssers humans van caient. Però és cert que el PSC ha de reflexionar i molt sobre els nous reptes socials i nacionals. Sense complexos i sense dilacions. De forma oberta i amb voluntat de ser el gran partit que ha de tornar a ser fonamental per la cohesió, per reconstruir les fractures socials i nacionals que patim. Ja ens hi ha emplaçat el Primer secretari Pere Navarro i ho farem aviat. Però tots junts i sense que això doni a entendre que estem dividits ni entorpint l’acció que els òrgans de direcció – que han rebut l’encàrrec de dirigir el partit – van assenyalant.

Els catalans i les catalanes esperen de nosaltres ara una resposta a com els servirem des de l’oposició nítida, quines solucions oferim per construir l’alternativa imprescindible en tota democràcia i que haurem d’encapçalar i protagonitzar nosaltres perquè som la segona força política i la primera de l’oposició. I ho esperen dels socialistes perquè ERC que ho és en escons però no en vots ciutadans ha pactat amb CiU un govern que necessitarà ser contraposat per una i oposició ferma i sense complexos des d’una esquerra amb voluntat de govern.

Canviar, reformar el PSC no ho farem de forma aïllada de tots els problemes de la societat que són gravíssims i urgents. Ni a cop de manifestos o d’articles. Walt Disney va dir allò de “ la millor manera de començar alguna cosa és deixar de parlar-ne i començar a fer-la.

Perquè només si se’ns veu preocupats i sobretot ocupats per trobar una sortida tindrem credibilitat per ser l’alternativa que els catalans i les catalanes necessiten.

Article de Xavier Sabaté publicat al diari Més Tarragona

dilluns, 17 de desembre del 2012

TARRAGONA, UN ANY SOTA EL GOVERN DE RAJOY



Aquests dies fa un any que ens governa el Sr. Rajoy i com les pel•lícules dolentes, se’ns ha fet llarg, molt llarg. Un any en el que la dreta no ha parat. Tracta d’aconseguir el “record Guiness” de “en menys temps incomplir mes promeses electorals”. Per fer-ho no han deixat “títere con cabeza” prenent mesures que tenen un denominador comú desballestar l’Estat de Benestar i construir una Espanya de pagament produint efectes greus com podem veure a les nostres comarques.



El pitjor de tot és que amb la marxa que porten en tot el mandat poden acabar amb el que hem construït, majoritàriament, els socialistes al llarg d’anys de govern com la sanitat per a tothom, l’escola per a tothom, la posada en marxa de la Llei de dependència, etc. Mesures gràcies a les que avui podem dir que amb el govern del PP “la majoria dels tarragonins i tarragonines viuen pitjor i amb menys oportunitats per viure millor”.

Quan el PP va arribar al govern l’economia tarragonina anava malament, ara va pitjor, teníem 69.103 aturats i ara en tenim 74.220. En bona mesura per la seva Reforma Laboral que és una veritable maquina d’acomiadament de treballadors, que ens està portant a la taxa mes alta d’atur de la democràcia a Tarragona, mentre baixa el percentatge d’aturats que cobren subsidi. (I va anar de poc que no eliminessin l’ajut dels 400€ als qui ja no tenen cap.)


En el cas dels pensionistes és especialment greu (o cruel). Els hi treuen quasi be un 2% de poder adquisitiu, fan que paguin per la despesa en medicaments que ha deixat de ser gratuïta per ells, mentre els han pujat com a tothom l’IRPF i l’IVA. A banda que la paralització de la Llei de Dependència fa que més de 4.700 tarragonins i tarragonines, molts d’ells pensionistes, que tenen la prestació reconeguda, s’hagin d’esperar fins el gener de 2015 per poder percebre la prestació a la que tenen dret.


I destrossen el món de la cultura pujant l’IVA. Estan fent malbé la sanitat, cal dir que en aquest punt assessorats pel govern de CIU. Ara volen introduir el copagament a la medicació hospitalària. Rebaixen la quantitat destinada a beques, pugen 500€ de mitjana la matrícula de la Rovira i Virgili. El ministre Wert proposa una nova llei d’educació que l’enfronta amb tothom, excepte amb els bisbes. Volen que la justícia sigui per qui te diners, arribant a l’extrem ridícul que ens tocarà pagar 200€ per recórrer una multa de 100. Volen fer perdre a les dones drets que havien guanyat en anys de lluita. Retallen els diners per investigació, treuen la paga de Nadal als funcionaris. I tot això sense parlar d’infraestructures.


I mentre pensionistes, treballadors en atur, sanitaris, i discapacitats passen necessitats i es veuen obligats a sortir al carrer per reclamar els seus drets, ho penses bé i només trobes un col•lectiu a qui li ha anat bé l’any de Govern del PP, els evasors als qui han regalat una Amnistia Fiscal.


Justifiquen que ho desballesten tot, dient, que és per defensar als treballadors als pensionistes, als estudiants, als malalts. Però en quin món viuen? a Tarragona, evidentment NO!

divendres, 14 de desembre del 2012

L’INEFABLE MINISTRE WERT I EL CATALÀ



El PP no només ha estat amb deslleialtat envers Catalunya sinó que també ha actuat amb falsedat i alevosia. M’explicaré, durant les setmanes prèvies a les eleccions al Parlament del passat mes de novembre els dirigents del PP van multiplicar les seves declaracions “de amor y admiración” per Catalunya i els catalans. Des de la sorprenent afirmació del mateix Rajoy que deia que “los catalanes hacen cosas” fins a les declaracions de la senyora Dolores de Cospedal en les què afirmava que “a pesar de lo que algunos dicen, el PP quiere mucho a Catalunya.”


Tot això era abans del 25 de novembre... uns dies després el ministre Wert ha demostrat quin és el concepte real que el PP té de Catalunya i dels catalans traient del calaix la reforma de la LOMCE que representa, a la pràctica, un autèntic torpede contra la línia de flotació del sistema educatiu català que ens hem dotat entre tots i que tants bons resultats ha donat en aquests darrers 30 anys.

Lluny de rectificar, tenint en compte el rebuig unànime de la comunitat educativa, el ministre Wert i el Govern del PP han reafirmat la seva voluntat de tirar endavant les seves intencions recentralitzadores “pese a quien pese.”

Fins ara s’ha posat molt l’accent en l’atac al català que suposa la reforma de la LOMCE però crec que no hem parlat prou del gravíssim retrocés que també suposa a nivell educatiu. I és que no només s’ataca a la llengua sinó que també es consolidarà la segregació educativa, menystenint així la igualtat d’oportunitats real dels nens i nenes, alhora que es busca el control doctrinal de l’educació a través de la supervisió de les assignatures troncals. Tot plegat suposarà un salt enrera a nivell de qualitat de l’ensenyament públic sense precedents al nostre país o sí, si ens remuntem a l’època de la dictadura quan el sistema educatiu no pretenia, en el fons, educar i dotar als nens i nenes d’oportunitats, sinó adoctrinar-los en “los principios del régimen.”

La posició del PSC és molt clara: NO a aquesta nova agressió a l’educació i a la llengua catalana. Els socialistes estem disposats a arribar fins on faci falta per aturar aquest despropòsit impulsat pel PP en matèria educativa que desvirtua el model democràtic i fomenta la segregació a les aules del país. Un PP que, recordem-ho, ja va portar el nostre Estatut al Tribunal Constitucional d’on va sortir laminat i que va organitzar les taules petitòries al carrer on es recollien signatures contra l’Estatut votat pel poble de Catalunya.

Un cop dit això, el més sorprenent, però, és que malgrat aquesta actitud permanent del PP en relació a Catalunya i al català els dirigents de CiU no hagin tingut mai cap problema a l’hora de pactar amb el PP a Ajuntaments, Diputacions i consells comarcals. Només aquí a les comarques tarragonines la llista és interminable: Reus, Cambrils, Salou, Torredembarra, Calafell, etc. Serà possible que el camí cap a Itaca que fins fa unes setmanes ens proposava el senyor Mas es pugui dur a terme amb els companys del senyor Wert al capdavant del timó i a la sala de comandament de la nau?

Article d'opinió de Núria Segú publicat al Més Tarragona

dijous, 13 de desembre del 2012

MARIANO RAJOY: “CUANDO YO GOBIERNE BAJARÁ EL PARO”



8 de novembre de 2011. Debat electoral entre Alfredo Pérez Rubalcaba y Mariano Rajoy. Darrer minut d’intervencions, la mirada de Rajoy es dirigeix directament a la seva camera i afirma categòric: “tengan la certeza de que cuando yo gobierne bajará el paro.”


4 de desembre de 2012. El ministeri de treball fa públiques les darreres dades de l’atur. Un any després que el PP guanyés les eleccions l’atur registrat se situa al llindar dels cinc milions de desocupats (dels quals, més de 100.000 a la província de Tarragona). Malgrat la seva promesa de reduir l’atur aquest, enlloc de baixar, ha superat el seu sostre històric i no mostra senyals d’aturar-se. La realitat és que ara mateix tenim mig milió d’aturats més dels que hi havia quan Rajoy va ser investit president del Govern i que l’atur en aquest període de temps ha crescut un 12%. Recordeu aquells cartells electorals que deien: “con el PP menos impuestos y más trabajo”? Doncs, en realitat els ciutadans tenim menys treball però paguem molts més impostos tant directes com indirectes. Aquesta és la trista realitat a la que ens han portat aquells que afirmaven tenir “la formula” per generar ocupació...


La veritat és que després d’un any de Govern del PP tot està pitjor, el balanç no pot ser més negatiu: amb l’atur desbocat i la qualitat dels serveis públics bàsics en caiguda lliure, Rajoy i el PP ja ens han portat al major retrocés en benestar de la nostra història recent. I el pitjor és que aquesta obsessió per carregar el pes de la crisi sobre l’esquena de les classes populars i mitjanes, sobre els aturats, els pensionistes, els treballadors, les dones i els joves no sembla haver acabat, ni de lluny...


Potser l’únic element positiu és que a Rajoy ja no li queda cap promesa electoral per incomplir. En només un any ja ha completat el seu particular recital d’enganys a la ciutadania. I és que el PP ha fet exactament el contrari del que va dir que faria. Lluny de respectar als més febles, Rajoy ha passat la tisora per tot arreu: pels drets dels treballadors, per les prestacions de l’atur, pel poder adquisitiu dels pensionistes, per la llei de dependència, per la sanitat i l’educació pública, etc. Cap partida o prestació social ha quedat lliure de l’obsessió retalladora de Rajoy i companyia.

I mentre es demana “un esfuerzo adicional necesario” a la immensa majoria de la població, què és el que ha passat a l’altra costat de la galàxia? Doncs que el Govern del PP ha impulsat una amnistia fiscal per als grans defraudadors, així tal com sona. El tema no és menor. Tot i que no hi ha dades oficials, segons els càlculs del sindicat de tècnics del ministeri d’Hisenda el frau fiscal anual a Espanya se situa entorn dels 42.000 milions d’euros, com a estimació a la baixa. Si aquests diners enlloc de ser dipositats en paradisos fiscals tributessin a Espanya no caldria fer aquestes retallades de drets socials que tants anys ens havia costat d’aconseguir i que tants problemes estan provocant entre el 99% de la població. I que ha fet el Govern del PP davant d’un problema tan greu? Doncs posar la lupa sobre les rentes del treball, els autònoms i els emprenedors i aprovar aquesta amnistia fiscal per als evasors fiscals enlloc de perseguir aquestes grans bosses de frau i de fuga de capitals. Cap esforç benefactor els ha estat negat.


I així, mentre es dóna barra lliure als grans defraudadors jo mateixa vaig ser testimoni d’una manifestació inèdita que es va dur a terme fa pocs dies a Madrid: una manifestació de discapacitats que denunciaven les retallades que han patit i que, en molts casos, els deixen en una situació límit pel que fa a tenir unes mínimes condicions de vida dignes. Recordo, en especial, el testimoni d’una persona cega que demanava al Govern que pagués el que devia a les associacions de discapacitats i que no continués retallant en dependència “porque nos estan haciendo daño de verdad”.

Els socialistes creiem que aquesta política que amnistia a aquells que practiquen l’evasió fiscal a gran escala però que “estalvia” en serveis i prestacions bàsiques adreçades als discapacitats és una política que no és que sigui injusta, no, és que és repugnant. Per això hem proposat al Govern que acabi amb aquesta vergonya de l’amnistia fiscal i que aprovi un impost per a les grans fortunes, tal com ja ha fet el Govern socialista francès. Cal que aportin més aquells que tenen més (menys de l’1% de la població) i no carregar el pes de la crisi sobre el 99% població restant que, en major o menor mesura, està patint de ple els seus efectes negatius. Aquesta és almenys la convicció i el compromís dels socialistes i per això seguirem lluitant durant aquesta legislatura a les Corts Generals.

Article de Maria Jesús Sequera publicat al diari Més Tarragona

dimecres, 12 de desembre del 2012

Francesc Vallès: “La manca de rumb d’aquest govern està enfonsant l’estructura de l’Ajuntament de Reus”



“Aquest és un govern a la deriva, sense projecte, sense horitzó, sense lideratge, sense organització i sense estabilitat. La pitjor combinació possible”. Francesc Vallès, primer Secretari del PSC ha comparegut avui davant els mitjans de comunicació per alertar del fracàs de l’estructura organitzativa creada pel govern de CiU i del PP a l’inici del mandat, que s’enfonsa després del degoteig de renúncies dels principals càrrecs tècnics que s’ha produït els darrers mesos, i per posar de manifest la gravetat d’ aquesta situació.




Vallès ha fet referència a la dimissió voluntària de tres peces clau en l’estructura municipal: el gerent d’Innova; el del grup Salut; i el vicesecretari general de l’Ajuntament, i ha apuntat futurs moviments d’altres persones de gran vàlua tècnica que “proven la gran deriva que està agafant l’Ajuntament de Reus per la gran ineficàcia de l’actual govern, que no sap retenir el talent”.



Segons el Primer Secretari del PSC, “ja sabíem que aquest govern no tenia projecte. Ara, a més, sabem que tampoc no té organització. El juliol de 2011 s’estrenava fent grans anuncis d’una nova estructura, posant cinc persones clau al capdavant de les empreses municipals i, en aquests moments, setze mesos després, només un d’aquest cinc càrrec continua al mateix lloc”.



Vallès considera aquesta situació molt preocupant perquè l’Ajuntament s’està buidant de coneixement i d’experiència. “El govern ho justifica com un fet normal i atribueix les dimissions al fet que aquestes persones tenen altres ofertes més avantatjoses, quan tots sabem que això no és veritat, que marxen perquè aquest govern no té rumb i perquè veuen que el projecte no va enlloc”. Per Vallès, aquest descontrol el provoquen les disfuncions internes del pacte de govern i la manca de confiança entre CiU i PP; la mala gestió de la regidora de Coordinació i Organització municipal, i la manca de lideratge d’un alcalde sense projecte de ciutat.



“Són persones que el mateix govern havia escollit. Ells mateixos els van nomenar. I per tant, ja no val la còmoda política d’atribuir els problemes a l’herència rebuda del govern anterior. Aquesta situació és fruit del seu propi retrovisor, setze mesos del joc dels despropòsits i de demostració de la seva incapacitat manifesta per gestionar, ha dit el màxim responsable del PSC. ”



Vallès ha insistit en que “no ens podem permetre el luxe de perdre les persones més capacitades de la nostra organització, “que no es podran substituir a cop de talonari per fitxatges estrella”. També ha alertat que els substituts necessitaran un temps d’adaptació important. “Adaptar-se al funcionament d’empreses municipals d’aquestes dimensions requereix molt de temps i no ens adonarem que estarem al final del mandat, amb la qual cosa haurem perdut tot un mandat.



I en aquest sentit, ha posat de manifest la ferma voluntat del PSC de bastir una alternativa de govern des de la definició d’un nou projecte de ciutat, “en col•laboració amb els ciutadans i els sectors socials i econòmics que es vulguin ajudar i participar en la seva definició. Reus mereix un govern municipal que sàpiga afrontar la crisi econòmica i treballar per un futur millor, sense decisions precipitades i poc meditades, i disposant de les persones més qualificades i experimentades per superar les dificultats actuals”.

dimarts, 11 de desembre del 2012

MARIA JESÚS SEQUERA: “MILERS DE TARRAGONINS PAGARAN UNS 250 EUROS MÉS A L’ANY PER LA PUJADA DEL REBUT DE LA LLUM”



La senadora socialista per Tarragona, Maria Jesús Sequera, ha denunciat aquest dimarts que la llei de mesures fiscals per a la sostenibilitat energètica impulsada pel Govern del PP, que s’ha debatut aquestes darreres setmanes al Senat, “només té un únic objectiu: tornar a pujar el preu de la llum i del gas a càrrec de la butxaca dels ciutadans i recaptar així uns 3.100 milions d’euros addicionals a costa de les economies familiars.”

Segons la senadora socialista, “el més greu és la rebaixa prevista del llindar d’accés a la tarifa d’últim recurs, a la que fins ara podien acollir-se aquells usuaris que tenien contractada una potencia no superior als 10 kw/h. Doncs bé, les intencions del Govern del PP són limitar l’accés a aquesta tarifa a aquells que tinguin contractada una potencia de 3 a 5 kw/h com a màxim. Això voldrà dir que milers de tarragonins deixaran de beneficiar-se d’aquesta tarifa i que, per tant, poden veure incrementar el seu rebut de la llum fins a un 25%. Per exemple, un ciutadà que paga una factura anual de 750 euros l’any passarà a pagar quasi 1.000 euros un cop la nova llei entri en vigor.”


Maria Jesús Sequera ha recordat que el rebut de la llum ja s’ha encarit, de mitjana, un 18% durant aquest any 2012, un increment sense precedents. Així mateix, la nova llei de sostenibilitat energètica impulsada pel Govern s’ha guanyat ja el rebuig unànime de totes les organitzacions de consumidors i de les empreses de l’àmbit de les energies renovables.


“El Govern de Rajoy sembla entestat a triturar les economies familiars. Només cal recordar que el preu del gas ja suma un increment acumulat del 15,5%, mentre la benzina ha pujat un 12% i la bombona de butà ho ha fet en un 7%. Això mentre s’han assolit xifres històriques pel que fa al creixement de l’atur i quan el Govern ha pujat els impostos indirectes i l’IVA. Al mateix temps l’executiu de Rajoy ha aprovat una amnistia fiscal per als grans defraudadors. En fi...”


Finalment, la senadora socialista ha lamentat també que la nova llei no aporti absolutament res de positiu pel que fa a la lluita contra el canvi climàtic i la preservació del nostre medi ambient.

dimarts, 4 de desembre del 2012

JOAN RUIZ: “LA NO REVALORITZACIÓ DE LES PENSIONS DECIDIDA PEL PP SUPOSARÀ QUE CADA PENSIONISTA TARRAGONÍ PERDI MÉS DE 450 EUROS L’ANY VINENT”



El diputat del PSC per Tarragona i membre de la comissió del Pacte de Toledo del Congrés, Joan Ruiz, ha denunciat aquest dimarts que “la decisió del Govern del PP de no pagar als pensionistes la desviació de la inflació d’enguany suposarà que cadascun dels 153.000 pensionistes que hi ha a Tarragona perdi, de mitjana, més de 450 euros l’any vinent. En conjunt, Tarragona perdrà 72 milions d’euros l’any 2013, uns diners que eren dels pensionistes de les nostres comarques i que per decisió del Govern de Mariano Rajoy no arribaran a les seves butxaques.”



Joan Ruiz ha afegit que amb aquesta darrera mesura “el Govern de Rajoy entrarà al llibre dels records Guiness per ser el Govern que en menys temps ha estat capaç d’incomplir més coses del seu propi programa electoral.”


El diputat socialista ha recordat que el mateix Rajoy va afirmar solemnement, fa tan sols dos mesos, el següent: “si algo no tocaré son las pensiones, porque el pensionista es el más indefenso y no tiene una segunda oportunidad.”


“El 30 d’octubre, ja en precampanya de les eleccions al Parlament, els diputats del PP, entre els quals Alejandro Fernández, van votar una moció en la què es comprometien a revaloritzar les pensions. Ara, uns dies després de les eleccions, el Govern del PP fa públic que no ho farà, enganyant així a milions de pensionistes i demostrant una covardia política difícilment superable.”


El diputat tarragoní ha explicat que el Govern socialista va deixar el fons de reserva del sistema de pensions de la Seguretat Social amb més de 67.000 milions d’euros i que la revalorització de les pensions anul•lat ara pel PP suposava, tan sols, un despesa total de 2.500 milions d’euros per tot Espanya. “Per tant, si no es fa és perquè no es vol.”


Finalment, Joan Ruiz ha recordat que aquesta darrera decisió injusta s’afegeix a un llarg llistat de mesures similars que afecten la vida quotidiana dels tarragonins i tarragonines. “Recordeu allò de “no vamos a subir los impuestos porque solo supondría más paro y más recesión y darle una vuelta de tuerca a las familias y las empresas”? Doncs la pujada dels impostos directes, en especial de l’IRPF, ha suposat de mitjana una pèrdua real de 300 euros l’any en el salari mitjà dels treballadors tarragonins.”


En el mateix sentit, el diputat tarragoní ha explicat les conseqüències negatives que la reforma laboral, l’amnistia fiscal per als grans defraudadors, el copagament sanitari, l’augment de l’IVA i de les taxes universitàries han tingut en la pèrdua de la qualitat de vida dels ciutadans de Tarragona.


En darrer terme, Ruiz ha anunciat que el grup socialista està a l’espera d’un informe jurídic per portar aquesta decisió de l’executiu de Rajoy al Tribunal Constitucional i obligar així al Govern a actualitzar les pensions.