dijous, 28 d’abril del 2016

EL PSC ACONSEGUEIX EL COMPROMÍS DEL GOVERN D’ACABAR LES OBRES PENDENTS DE LA CARRETERA C-51



La Comissió de Territori del Parlament ha aprovat la proposta de resolució presentada pel grup socialista en la que s’insta al Govern de la Generalitat a acabar definitivament les obres pendents a la carretera C-51, en concret els punts quilomètrics 24,3 i 26,8 del tram Valls-Albinyana, al seu pas pel municipi de Vilardida.

Cal tenir present que aquest tram és un dels punts més perillosos de la via donada l’existència de diversos revolts molt pronunciats. Des de fa anys el grup socialista al Parlament havia requerit al Govern que acabés definitivament el traçat d’aquest via que connecta l’Alt Camp amb el Baix Penedès.

En aquest sentit, la diputada socialista Rosa Maria Ibarra ha recordat que “la troballa de restes arqueològiques va motivar que en el seu moment aquest tram quedés exclòs del projecte inicial. Tanmateix aquests estudis ja es van realitzar fa temps pel que no enteníem el motiu de la demora en l’acabament de les obres. Ens felicitem, per tant, d’aquest acord de la Comissió que permetrà enllestir definitivament una via d’altes prestacions que connecta dues comarques germanes però que històricament s’havien donat l’esquena, entre d’altres motius, per la manca d’una bona xarxa de comunicacions.”

Ibarra ha afegit que “els socialistes estarem amatents a què el Govern doni compliment efectiu a aquesta resolució i resolgui d’una vegada una reivindicació unànime del territori sobre la qual s’han produït retards i demores no justificades.”

Cal recordar que la carretera C-51 forma part d’un eix viari interior que a través de l’arc format per Reus-Alcover-Valls-El Vendrell contribueix a vertebrar les comunicacions de l’interior del Camp de Tarragona formant un cinturó que uneix el Camp d’oest a est amb el que això suposa de millora de la mobilitat i de promoció del desenvolupament econòmic de la regió. Aquest eix viari es va impulsar durant els anys de Govern de progrés.


Les obres van començar l’hivern del 2010 entrant en servei el 50% de la via la tardor de 2011. El total de l’obra representa una inversió total de 54 milions d’euros i abasta un total de 20’4 quilometres que inclouen les variants de Rodonyà i Alió.  

VOLTAIRE, PABLO IGLESIAS I EL CANVI NECESSARI



“No estic d’acord amb el que dius però defensaré amb la meva vida el teu dret a expressar-ho.” Vaig recordar aquesta cita de Voltaire mentre veia el vídeo que circulava per les xarxes d’una intervenció de Pablo Iglesias, líder de Podemos, a la universitat carregant contra els periodistes. I dic carregant contra els periodistes en plural, amb mofes, menyspreus i burles personals incloses.

No estic d’acord amb el senyor Iglesias. Al contrari, crec que el treball dels periodistes és essencial i imprescindible en una democràcia que mereixi aquest nom. I sempre des del respecte. La veritat és que quan vaig veure al senyor Iglesias burlant-se de les característiques físiques d’un periodista, al més pur estil reaccionari i prepotent, vaig sentir vergonya aliena. Crec que quan la crítica a la teva acció política és qualifica sistemàticament de “mentida” i el menyspreu substitueix el debat racional s’està entrant en una dinàmica molt tendenciosa. És l’antic axioma leninista que el senyor Iglesias, format políticament a les joventuts comunistes, deu recordar molt bé: qui no està amb mi està contra mi. No deixa de ser curiós que aquesta ridiculització del treball dels periodistes vingui d’algú nascut políticament en un plató de televisió. En tot cas, la diatriba del senyor Iglesias va provocar que tots els periodistes que cobrien l’acte abandonessin la sala en senyal de protesta. Els transmeto la meva solidaritat. Entre Pablo Iglesias i Voltaire em quedo, sense dubte, amb Voltaire.

Es tracta d’una anècdota sense importància? Potser sí, però també reflexa una tendència cap al dogmatisme ideològic i els clixés apriorístics que considero molt perillosa. És la que ens ha portat ara a estar a les portes d’una nova cita electoral. Els ciutadans van votar canvi el 20-D, des de la pluralitat, i aquesta voluntat majoritària de canvi, de moment, no ha estat respectada. No vull començar amb recriminacions de qui té la culpa, etc. però crec que és necessari que les persones amb conviccions progressistes, que no volen quatre anys més de PP, sàpiguen que votar a opcions que prometien la revolució per l’endemà l’únic que ha comportat, objectivament, és que Mariano Rajoy segueixi sent president del Govern. En una decisió inversemblant els diputats de Podemos i del PP van arribar a sumar el seu vot al Congrés per frustrar la investidura de Pedro Sánchez i bloquejar el Govern del canvi. Ja va passar el 1996, quan el senyor Anguita va prometre la revolució i els ciutadans es van trobar l’endemà amb Aznar de president.

L’argument permanentment utilitzat per Podemos per boicotejar el canvi ha estat satanitzar l’acord progressista i reformista assolit pels socialistes i Ciutadans i afirmar que “era pitjor que el PP”. Recordo unes declaracions d’Ada Colau en aquest sentit...just una setmana abans que la mateixa Ada Colau oferís a Ciutadans pactar els pressupostos de l’Ajuntament de Barcelona. Pel que sembla, el caràcter malèvol d’un acord polític depèn de qui l’ofereixi. En fi...

Avui, un dia trist en què ens veiem abocats a anar altre cop a les urnes tal i com volien Mariano Rajoy i Pablo Iglesias, vull transmetre malgrat tot un missatge d’il·lusió perquè estic convençut que el canvi arribarà d’aquí a dos mesos. Un canvi, des del respecte i la voluntat d’acord, per fer possible la defensa de l’educació i la sanitat públiques, uns ingressos econòmics mínims per a tothom i la fi dels escàndols de corrupció que han sacsejat la societat durant aquests anys de Govern del PP. Un canvi que incorpori les aportacions en positiu de Compromís i de tants i tants votants de Podemos que entenen que l’enemic a enderrocar no és el socialisme democràtic sinó transformar la realitat en benefici dels treballadors i de les classes populars i fer fora al PP del poder.


Junts podem fer-ho possible perquè potser el senyor Iglesias sigui més feliç tenint de president Mariano Rajoy enlloc de Pedro Sánchez però els milions de votants que va tenir Podemos el 20-D, no. El camí per a fer-ho possible no serà burlar-se dels periodistes, ni estigmatitzar totes les veus crítiques, sinó sumar en positiu pensant en l’interès general perquè si algú pensa que després de les eleccions del mes de juny no caldrà arribar a acords per governar aquest país es torna a equivocar. I les víctimes, altre cop, tornaran a ser les persones.     

dimarts, 26 d’abril del 2016

EL PSC DENUNCIA QUE MÉS DE 2.000 TARRAGONINS CONTINUEN EN LLISTA D’ESPERA PER ACCEDIR A UNA PLAÇA DE RESIDÈNCIA PÚBLICA PER A LA GENT GRAN



“Segons les mateixes dades oficials de la Generalitat més de 2.000 persones estan en llista d’espera a les comarques tarragonines per accedir a una plaça de residència pública per a la gent gran, una xifra realment intolerable”, així ho ha denunciat avui la diputada socialista per Tarragona, Rosa Maria Ibarra, que ha demanat al Govern que atengui amb les dotacions econòmiques necessàries, en els pressupostos de la Generalitat que s’han de presentar en breu, la realitat diària que viuen moltes famílies.

Rosa Maria Ibarra ha recordat que el Govern de CDC-ERC ha vingut ignorant durant els darrers anys totes les propostes del PSC per reduir aquestes llistes d’espera, establint calendaris i fixant recursos, a les residències públiques. “Estem parlant d’uns ciutadans que no poden esperar. Quina sortida se’ls dóna amb aquestes llarguíssimes llistes d’espera? Doncs anar a una residència privada –qui s’ho pugui pagar- o bé deixar en exclusiva la responsabilitat de tenir cura dels avis en mans dels familiars. Aquesta és la disjuntiva real amb la que es troben moltes famílies.”

En aquest sentit, la diputada socialista ha recordat que segons les mateixes associacions de Gent Gran de Catalunya el temps d’espera efectiu per accedir a una plaça pública d’una residència es dilata fins a cinc anys.  

“Com sempre passa, darrere dels números hi ha una realitat que en molts casos és realment dramàtica. Per exemple, parlant amb associacions de Gent Gran ens expliquen casos d’avis i àvies que requereixen ser atesos vàries vegades durant la nit amb el que això comporta pels familiars que en tenen cura i que l’endemà han d’anar a treballar.”

Rosa Maria Ibarra ha reiterat el compromís del PSC de sumar esforços on faci falta, també al Parlament, per fixar una agenda social que doni una resposta efectiva a la situació que es viu a peu de carrer a Catalunya.


“Amb el conflicte institucional permanent i amb discursos abrandats estèrils no anem enlloc. No podem parlar cada dia de “la llibertat” quan aquesta llibertat i la dignitat que comporten els és negada, per exemple, a les persones amb discapacitat que es veuen obligades a viure amb menys de 100 euros al mes. Els catalans ens mereixem que entre tots siguem capaços d’establir un pla que garanteixi els serveis bàsics de l’Estat del Benestar i uns ingressos mínims per a tothom, tal i com defensen les associacions del tercer sector i les ONG que treballen l’àmbit de la pobresa i les desigualtats com Save the children”, ha conclòs la diputada vallenca. 

dilluns, 25 d’abril del 2016

S.O.S. DEL MÓN MUNICIPAL



60 milions d’euros. Aquest és el deute del Govern de la Generalitat amb els ajuntaments de les comarques tarragonines, segons les nostres estimacions. En molts casos, sobretot als pobles i als municipis petits, això suposa un torpede directe a la línia de flotació de les finances municipals. I quan dic finances municipals no parlo de res eteri, parlo de plans d’ocupació que no es poden tirar endavant, de prestacions que s’han de retallar, de serveis que no es poden oferir...

És intolerable que el Govern no assumeixi els compromisos que té amb els pobles i ciutats del país. I no només això, en els darrers anys la Generalitat ha suprimit les seves inversions a les escoles bressol, ha reduït les partides destinades a les escoles de música en un 70% i ha eliminat els plans de foment del treball en plena crisi econòmica. Per no parlar de la retallada del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya en un 80%. En definitiva, una asfixia econòmica en tota regla.

Fins aquí el diagnòstic i ara les solucions perquè la gent està cansada de tantes recriminacions. Crec parlar en nom de tots alcaldes i regidors, no tan sols dels socialistes, quan reivindico al Govern de la Generalitat que posi el comptador a zero i que fixem entre tots les prioritats essencials en benefici dels ciutadans d’aquest país. I quines són les demandes bàsiques del món municipal?

Primer, cal acordar i finançar un fons d’emergència social per garantir l’eradicació de la pobresa i de les desigualtats dels nostres pobles i ciutat. Ni un sol ciutadà ni cap família abandonats a la cuneta sense tenir garantits els aliments, l’habitatge i els subministrament bàsics (llum, aigua, gas...) que necessiten per viure amb dignitat. Ni una sola persona a cap municipi del país.

Segon, ampliar les competències dels ajuntaments per aconseguir que, com a administració més propera als ciutadans, disposin de més eines per ser més eficaços i ràpids en la satisfacció de les demandes del carrer. Això comporta també –com és lògic- establir un calendari de pagament del deute de la Generalitat amb els consistoris. Necessitem aquests diners per finançar programes de salut, atenció a la dependència, generar nous llocs de treball, etc.

Tercer, crear un nou fons per a la inversió social que hauria d’estar dotat, a nivell del Camp de Tarragona, amb un pressupost no inferior als 50 milions d’euros. Així mateix, seria raonable destinar el 100% de la taxa turística als municipis.

També és molt important, com hem demanat aquesta setmana els socialistes, recuperar la llei de barris que tant ens va ajudar a cohesionar els nostres pobles i ciutats actuant sobre les zones més degradades. Cal impulsar ja mateix una nova convocatòria de la llei de barris i destinar-hi 10 milions d’euros a les comarques tarragonines.    


I podria seguir però no vull fer la carta als reis sinó fixar, en nom del PSC, un paquet d’actuacions concretes reals si hi ha la voluntat política per a dur-ho a terme. Crec honestament que els temps de les majories absolutes i de les imposicions ha acabat. Ens correspon a tots, també a la Generalitat així com al Govern de l’Estat, assumir les nostres responsabilitats pensant en el bé comú. El que està claríssim es que així no podem seguir. El municipalisme, un dels motors que més ha fet progressar aquest país, ja fa temps que ha encès totes les llums d’alarma. Subscrivim tots aquest acord de mínims i haurem fet el millor servei als nostres veïns. La ciutadania d’aquest país s’ho mereix. Els socialistes estem disposats.  


divendres, 22 d’abril del 2016

“NO PODEMOS” (TRADUCCIÓ DE “NO QUEREMOS”)



Podria ser possible. Ja s’hauria pogut convocar un Consell de Ministres on s’impulsés l’augment del salari mínim, l’aprovació d’un ingrés mínim vital per evitar que cap família quedés desemparada sense recursos econòmics o la necessària regeneració democràtica que eviti que es torni a produir aquesta successió quasi diària d’escàndols de corrupció relacionats amb el PP. I podria ser-ho, fins i tot, des de la discrepància i la identitat ideològica pròpia de cadascú però entenent que les urnes van dictaminar un mandat pel canvi, molt majoritari, que més que doblava el vot del PP.

Doncs tot apunta, hores d’ara, que no serà possible. I no ho serà perquè Podemos, més aviat algun dels seus líders televisius, ha decidit que no. No i no. No i no i no. Ni ara, ni després d’unes eventuals noves eleccions al mes de juny, ni mai. Les excuses que han donat per dinamitar un Govern del canvi liderat per Pedro Sánchez llinden, a vegades, el ridícul.

Primer van dir el que al final han fet, que no pactarien amb ningú i bloquejarien totes les opcions de canvi. Després van rectificar –empesos per la voluntat majoritària del seus votants- i van mostrar disposició al diàleg però posant esculls a cada pas. Van posar el crit al cel pel lloc que ocupaven els seus diputats al Congrés, pel nombre de grups parlamentaris que volien crear, ara per la comissió permanent de les Corts... Qualsevol excusa és bona!

Pel camí el senyor Iglesias va sorprendre tothom autoerigint-se en vicepresident del Govern i cap del CNI i anar repartint ministeris i cadires per aquí i per allà. Per no parlar de les seves infames declaracions injuriant presidents democràtics de “tenir un passat de cal viva.” El dia abans, cal recordar-ho, quasi havia erigit un monument a Arnaldo Otegui, En fi...el seu objectiu, la seva autèntica obsessió, és carregar-se al Partit Socialista. Que el PP continuï governant li és indiferent.    

Potser el senyor Pablo Iglesias es vegi a sí mateix convertit en una mena de reencarnació de Trotski dirigent les masses proletàries a l’assalt del Palau d’hivern però dic jo que si en aquests moments el senyor Mariano Rajoy segueix acomodat a la seva poltrona de la Moncloa fumant-se un puro això deu voler dir alguna cosa. I si tot el discurs del PP, i de tot l’aparell mediàtic al seu servei, dirigeix en exclusiva la seva artilleria pesada contra els socialistes i contra Pedro Sánchez, i passa de puntetes sobre Podemos a qui veu com “els bons nois” de l’esquerra igual com passava en els temps d’Anguita, això també deu voler dir alguna altre coseta.

Els socialistes parlem amb la tranquil·litat que ens dóna no haver traït la voluntat de canvi de la ciutadania expressada a les urnes quan després de les eleccions municipals no vam dubtar a donar suport amb els vots dels nostres regidors a relleus necessaris al PP a alcaldies com Madrid, Badalona, Cadis, València, Saragossa, etc. I no ho vàrem fer demanant ministeris i quotes de poder, com els dirigents de Podemos, sinó per la convicció que calia bastir majories de progrés i facilitar el canvi necessari als ajuntaments. Si haguéssim estat tan irresponsables com el senyor Pablo Iglesias la senyora Aguirre seguiria sent alcaldessa de Madrid i el senyor García Albiol alcalde de Badalona. El que era bo pel Governs de les ciutats no ho és ara pel Govern del país, senyor Iglesias? Per favor! Prou d’enganyar als ciutadans!

Em dirigeixo ara als votants progressistes que volen un canvi de debò, no alimentar determinats egos personals. Avís per a navegants! El senyor Iglesias ha estat rebut als cercles de Podemos al crit de “¡que no, que no, que no queremos pactos!”. S’agraeix almenys una sinceritat que després es vol dissimular. “No queremos pactos”, més clar l’aigua. Algú s’imagina que després d’unes hipotètiques noves eleccions no calgui la formació de pactes per configurar el Govern progressista del canvi? Doncs a diferència del 20-D en aquesta ocasió tothom està advertit. Sempre trobaran alguna excusa (el lloc on seuen a les Corts, algun ministeri) per frustrar novament la voluntat majoritària de la gent de fer fora al PP i revertir les retallades de la dreta. Sempre podran inventar-se ser víctimes d’alguna megaconspiració per acusar altre cop als socialistes de tenir un passat de cal viva o de ser fills de Belcebú.


No podemos? No queremos, més aviat. Davant d’aquesta constatació els socialistes ens presentem davant la ciutadania amb humilitat però amb la convicció molt clara de treballar fins a l’extenuació per garantir el canvi necessari que la ciutadania ens reclama (també els votants de Podemos) i que el país necessita. Ras i curt.   

dijous, 21 d’abril del 2016

EL PSC DE VILA-SECA DEMANA AL PLE EL RECONEIXEMENT INSTITUCIONAL DE LES APORTACIONS DELS VILASECANS NASCUTS FORA VILA



El grup municipal socialista de Vila-seca ha presentat una moció al ple municipal en la que es demana el reconeixement institucional de les aportacions dels vilasecans i vilasecanes nascuts fora vila.

Segons ha argumentat el portaveu del PSC, Ander Basterretxea, “la Vila-seca actual és fruït de l’esforç i del treball de moltes generacions de vilasecans i vilasecanes. També dels ciutadans d’origen andalús, aragonès, manxec, extremeny, etc. que han aportat el seu granet de sorra en el creixement i la cohesió del nostre poble.”

“Els socialistes creiem que l’Ajuntament no ha sabut reconèixer aquesta esforç col·lectiu i aquest compromís amb Vila-seca dels ciutadans que han nascut a altres indrets i és per això que hem decidit portar aquesta iniciativa al ple perquè estem convençuts que la nostra ciutat no és monolítica, sinó que incorpora molts accents, sensibilitats i tonalitats diverses.”

En concret, el grup socialista vol que l’Ajuntament habiliti un monòlit amb una placa de reconeixement a les aportacions d’aquests vilasecans i vilasecanes originaris d’altres regions en un parc o zona verda destacada del municipi.

“Estem convençuts que la resta de forces polítiques no tindran cap problema per donar suport a una iniciativa que tan sols tracta de fer justícia a una realitat que ha vertebrat la Vila-seca actual. Tots i totes som vilasecans de primera.”


Així mateix, el grup municipal del PSC també presentarà una moció al ple demanant que l’estadi municipal o el poliesportiu portin el nom de l’esportista Helena Casas Roigé. “Estem parlant de la nostra esportista més internacional que s’ha classificat pels Jocs Olímpics. Amb més motiu, considerant que l’any vinent Vila-seca serà subseu dels Jocs Mediterranis considerem que també és de justícia personalitzar aquesta distinció a l’Helena com a representant de l’esport vilasecà”, ha explicat Ander Basterretxea.  

dimecres, 20 d’abril del 2016

EL PSC DEMANA RECUPERAR LA LLEI DE BARRIS I DESTINAR 10 MILIONS D’EUROS AL CAMP DE TARRAGONA



El PSC ha demanat al Govern de la Generalitat la recuperació de la dotació pressupostària per actuacions integrals als barris, en el marc de la llei de barris, que va ser suprimida pel Govern de CiU el 2011.

Segons ha subratllat el secretari de política municipal de la Federació del PSC del Camp de Tarragona Josep Masdeu, “la llei de barris, impulsada pel Govern de progrés el 2004, va ser un instrument enormement eficaç al servei dels ajuntaments per garantir la cohesió social als pobles i ciutats del país, també dels municipis tarragonins. Acabar amb aquestes ajudes estructurals s’ha demostrat com un error gravíssim del Govern d’Artur Mas.”

En aquest sentit, Masdeu ha reivindicat que es destinin 10 milions d’euros als municipis del Camp de Tarragona en la primera convocatòria de la nova llei de barris rescatada.

“No és fer volar coloms, ni és cap promesa estèril, només cal recordar que durant els anys de Govern catalanista i d’esquerres la Generalitat va destinar 54 milions d’euros de la llei de barris a municipis del Camp de Tarragona. Per tant, no demanem res que no sigui perfectament possible de fer si hi ha voluntat política per a dur-ho a terme. No entendríem que cap grup es manifestés en contra de quelcom tan elemental...”

Cal recordar que la llei de barris va beneficiar nombrosos barris de municipis tarragonins entre els quals el barri de Camp Clar de Tarragona, el barri del Carme de Reus, el nucli antic de Cambrils, el barri antic de Valls, el centre històric de Montblanc, el nucli antic del Vendrell, la part alta de Tarragona, el nucli urbà de l’Espluga de Francolí, el nucli històric de Falset, etc. Més de 400.000 tarragonins i tarragonines se’n van beneficiar.

Josep Masdeu ha afegit que les noves actuacions integrals als barris haurien d’incloure nous factors que la crisi econòmica ha introduït com el foment de l’ocupació, la millora de l’eficiència energètica, etc.


Així mateix, entre el paquet de mesures urgents que els socialistes consideren “fonamentals pel municipalisme” s’inclou la creació d’un fons per a la rehabilitació d’habitatges i també d’un fons per a la inversió local. “Els ajuntaments són l’administració que està més propera als ciutadans i, per tant, la primera en donar resposta a les seves necessitats. No entenem i no trobem just que la Generalitat no pagui el deute que té amb els ajuntaments catalans. Aquesta insolvència política i econòmica l’únic que provoca són problemes addicionals als veïns dels pobles i ciutats del país que són els que acusen la manca de serveis i prestacions que això comporta”, ha conclòs el secretari de política municipal dels socialistes tarragonins. 

EL VERTIGEN



En una de les seves mesures més infames el Govern del PP va decidir a finals de 2013 introduir el copagament dels medicaments que necessiten els malalts de càncer. Mentre escric aquestes paraules em continua semblant una decisió tan increïble que ha de consultar vàries vegades Internet per constatar que realment un consell de ministres d’aquest país hagi aprovat algun cop una mesura tan injusta. Per desgràcia, i emfatitzo el “per desgràcia”, el PP va ser capaç de sotmetre a copagament un total de 21 medicaments necessaris per al tractament del càncer. Els socialistes vam demanar per activa i per passiva al Govern de Mariano Rajoy que, com a mínim, en el cas de les malalties greus, com és el cas del càncer, els pacients quedessin exempts del vendaval de copagaments que el PP aplicava indiscriminadament a tort i a dret. Ni cas. Al contrari, es va arribar a aplicar copagaments a fàrmacs adreçats a evitar la progressió del càncer i d’altres necessaris per al tractament de persones amb metàstasis. I no perquè ho digui jo sinó perquè ho van denunciar totes les associacions de familiars de malalts començant per l’associació de lluita contra el càncer. Segons aquestes associacions això va comportar una despesa addicional mitjana d’uns 350 euros anuals per persona malalta de càncer. Malalta de càncer! És que sembla  increïble...

I quina va ser l’excusa del PP per justificar aquest sense sentit? El de sempre, dir que “no hi ha diners” i, al mateix temps, seguir sacsejant el discurset de la “miraculosa recuperació econòmica.” I mentre no hi havia diners per evitar el copagament sanitari o per lluitar contra l’augment de la pobresa i de les desigualtats, si hi havia diners disponibles, per exemple, per pagar trinco-trinco a l’empresa adjudicatària del magatzem de gas Castor. De vergonya aliena...

Immersos en aquest context, fa menys de dues setmanes els ciutadans rebíem, atònits, les revelacions de l’escàndol dels anomenats papers de Panamà. És a dir, l’existència d’una mena d’internacional del diner per part dels megarics per dipositar els seus milions en societats fantasma en paradisos fiscals i evitar així contribuir al benestar general tributant impostos al nostre país. Aquest escàndol ha obligat ja a dimitir a un ministre del PP tan sols tres dies després de què quasi jurés en seu parlamentària que no sabia res de la seva vinculació a empreses fictícies en paradisos fiscals. Ell mateix va arribar a sol·licitar una compareixença parlamentària per “desfer equívocs”. No va arribar a la compareixença. Va dimitir abans, desfent així “l’equívoc”.   

El vertigen. Una societat on s’aproven copagaments a malalts de càncer mentre una part de les seves elits econòmiques dipositen les seves fortunes en zones offshore per evitar pagar impostos és una societat malalta, on s’ha produït una gravíssima ruptura de valors morals essencials. Es vota en contra d’una renda bàsica de ciutadania per a tothom mentre els fluxos financers cap als paradisos fiscals continuen a tutti pleni. Com és possible que les institucions internacionals no facin res? Com s’entén que hagin de ser periodistes d’investigació els qui destapin aquest escàndol i no els organismes de fiscalització governamentals destinats a perseguir el frau i l’evasió fiscal que han de tenir molts més mitjans? Què passava per la ment d’aquests superrics que continuaven portant els seus milions fora mentre veien l’efecte devastador que les retallades socials tenien sobre la vida de la gent per la manca d’ingressos econòmics de l’administració?

Vull reiterar, en nom dels socialistes, la nostra convicció de treballar per reforçar l’essència del compromís ètic i de la responsabilitat, individual i col·lectiva, com a bases del nostre sistema democràtic. Els corruptes no han de representar res més que la seva pròpia immoralitat, ni poden tenir justificació, ni comprensió ninguna. Ni un àtom de tolerància envers aquests comportaments indignes.


Finalment, un darrer apunt, què ha de passar perquè alguns entenguin que cal fer nét i fer fora del poder Rajoy i el PP per procedir a la regeneració democràtica que aquest país necessita?    

dilluns, 18 d’abril del 2016

LA JSC REIVINDICA LA TERCERA REPÚBLICA A TARRAGONA



Tarragona ha estat l’escenari de la lectura del manifest de la Joventut Socialista de Catalunya en el que s’ha reivindicat la vigència dels valors republicans i s’ha apostat decididament per una reforma constitucional que avanci cap a la Tercera República per bastir un Estat social, democràtic, federal, laic i igualitari.

A la lectura del manifest han assistit representants de totes les federacions de la JSC d’arreu del país.

Segons ha explicat el primer secretari de la JSC del Camp de Tarragona, Eloi Menasanch, “la commemoració de la jornada històrica del 14 d’abril –data de la proclamació de la Segona República el 1931- ens entronca amb una tradició de progrés social que va quedar laminada després per la guerra i la negre nit del franquisme.”

En aquest sentit, des de la JSC s’ha recordat l’avenç que va suposar la República per les classes treballadors i el reconeixement dels seus drets, a nivell territorial en el reconeixement dels primers estatuts d’autonomia, a nivell d’igualtat aprovant la primera llei del divorci i reconeixent els drets electorals dels ciutadans d’ambdós sexes i a nivell educatiu en la proclamació de la laïcitat de l’Estat.  

“Hem de donar un nou impuls a aquests valors polítics que són els nostres. Des de la JSC entenem que la successió dinàstica per a la designació del cap de l’Estat respon és una tradició arcaica que no té cabuda avui dia.”


“La Tercera República, com a instrument de transformació social, ha de permetre la consolidació dels valors democràtics actualment qüestionats per l’hegemonia de la globalització econòmica i del capitalisme financer transnacional. Ara, amb més motiu, els valors republicans i progressistes són més necessaris que mai”, ha emfatitzat el primer secretari de la JSC de les comarques tarragonines.     

UNA REALITAT FRÀGIL SOTMESA AL JOU D’UN PATIMENT INFINIT



La Luisa, mare de dos nens, és una treballadora domèstica que guanya uns 300 euros mensuals netejant pisos i cases particulars. Més enllà d’això no té cap més ingrés: ni prestacions, ni ajudes, ni renda bàsica, ni res. “Aquests mesos d’hivern hem patit talls de la llum. Havia d’escollir entre donar de menjar als nens o pagar la llum i l’aigua, que s’havien encarit, i no vaig tenir opció. El pitjor és quan veig que els nens demanen coses que no els puc donar. Tens fills tu?”

La realitat de la Luisa és el que els mitjans i el discurs polític defineixen com a “pobresa energètica” que no és res més que la incapacitat de moltes famílies per falta d’ingressos econòmics de poder pagar els serveis essencials de llum, aigua o gas que els permetin viure amb dignitat material. Lluny de minvar, en aquests anys de Govern de PP a Madrid i de CiU-ERC a la Generalitat, el nombre de famílies que pateixen aquesta precària situació s’ha multiplicat, i això segons les mateixes dades oficials.

Lluny d’intentar resoldre aquesta tessitura tan injusta la dreta de sempre -i els seus socis parlamentaris- han rebutjat sistemàticament totes les propostes socialistes per crear una tarifa social energètica que acabés amb aquesta vergonya i han utilitzat aquest tema, impúdicament, per tornar-se a llançar les banderes pel cap.

Per a nosaltres és trist i lamentable veure com el Govern del PP ha interferit i enviat al Tribunal Constitucional una normativa que el que feia era atendre les famílies vulnerables i és trist i lamentable també que el Govern de CiU-ERC-CUP a la Generalitat no desplegui la llei de pobresa energètica i desobeeixi així un mandat del Parlament de Catalunya. Cal dir que aquesta llei va entrar en vigor l’estiu de l’any passat i que durant tots aquests mesos el Govern català no n’ha fet el desplegament, incomplint així el que es va acordar al Parlament.

I, sobretot, és trist i lamentable veure que mentre la Luisa i els seus fills continuen passant necessitats els ciutadans assistim atònics a revelacions escandaloses com les dels papers de Panamà, la crema de constitucions en directe que són aplaudides per una part dels representants públics, debats teòrics sobre l’essència de la pàtria, resolucions de desobediència que no porten enlloc, bloqueig al canvi en nom de la revolució, etc. I tot això mentre ningú fa absolutament res per acabar amb aquesta realitat social tant perversa.  

Els socialistes ens neguem a ser còmplices de tanta inoperància i hipocresia política. La nostra raó de ser és donar una resposta real al drama que viuen la Luisa i els seus fills. Per això hem proposat aquesta setmana al Parlament que el Govern destini ja mateix 10 milions d’euros als ajuntaments catalans a fi i efecte que aquests, com a administració més propera al carrer, eviti el tall dels subministraments bàsics a les Luisas d’aquest país.

És cert que això que dic no té l’èpica de les grans concentracions amb banderes, ni fa referència a grans lluites històriques, ni parlen del FLA tot el dia, ni de recórrer al Tribunal Constitucional, ni té comentaristes professionals dedicats en exclusiva a assenyalar amb el dit als “traïdors” a la pàtria. Tot això és cert, però quan vaig conèixer la Luisa vaig recordar el poema d’Ajmatova que evocava “una realitat fràgil sotmesa al jou d’un patiment infinit.”


Amb tota claredat, i des del respecte a tots els sentiments de pertinença nacional que conviuen al nostre país i al debat territorial que també és important, senyors que teniu responsabilitats polítiques als Governs: aproveu la tarifa social energètica ja! 

dissabte, 16 d’abril del 2016

JOAN RUIZ: “DENUNCIEM L’ACTITUD KAFKIANA DE LA MINISTRA DE FOMENT”



El diputat socialista al Congrés per Tarragona, Joan Ruiz, ha qualificat de “kafkiana l’actitud de la ministra de Foment del Govern del PP, Ana Pastor, que unilateralment decideix “passar” del Congrés i, en canvi, apareix avui a Cambrils per no dir absolutament res en una visita que semblava més una acte de campanya electoral. Molt lamentable tot plegat...”

Joan Ruiz ha recordat que no fa ni quinze dies que la ministra va decidir no presentar-se a la Comissió de Foment del Congrés per evitar donar explicacions, fet que va merèixer la reprovació de tots els grups representats a la cambra tret del PP.

“La incompareixença de la ministra ens va impedir saber quan vol el ministeri que s’iniciïn les obres del tercer carril que han d’unir el port de Tarragona amb el nus de Castellbisbal amb ample de via internacional. Doncs res, van decidir no donar la cara i evadir les seves responsabilitats en un dels actes més impropis, realment de vergonya aliena, que es recorden al Congrés.”

“Doncs quina ha estat la nostra sorpresa quan ahir ens vàrem assabentar pels mitjans de comunicació que la ministra pensava visitar avui el litoral tarragoní per fer una roda de premsa on no només no ha anunciat res sinó que ha demostrat una preocupant manca de coneixement del territori”, ha reblat el diputat socialista.

Cal tenir present que aquesta visita oficial de la ministra de Foment no ha estat comunicada ni tan sols als diputats del territori que formen part de la Comissió de Foment del Congrés, en un gest de menyspreu sense precedents.

Joan Ruiz ha ironitzat dient que “almenys la ministra ha estat capaç de trobar la estació de Cambrils quan fa dues setmanes ni tan sols va saber trobar la sala on es duia a terme la Comissió de Foment.”


Pel diputat tarragoní “cal que el PP passi a l’oposició i recuperi, com a mínim, el respecte al normal funcionament de les institucions democràtiques. Tan de menyspreu i de prepotència són intolerables. Crec que cada cop són més els ciutadans que perceben aquesta evidència tret dels dirigents d’alguna força política que continuen bloquejant un canvi que cada dia que passa és demostra que és més necessari que mai.”

divendres, 15 d’abril del 2016

SÍ PODEM!



Ara fa dues setmanes vàrem aconseguir aprovar al Congrés una iniciativa llargament reivindicada per la gent del nostre territori, especialment a les comarques ebrenques. Em refereixo a la resolució que demana el desmantellament de les instal·lacions del magatzem de gas Castor al litoral tarragoní (la relacionada amb els sismes que tanta alarma social van crear), així com iniciar accions legals per exigir responsabilitats a l’empresa concessionària (el que implica la devolució a les arques públiques de la multimilionària indemnització que en una altra decisió increïble el Govern del PP va decidir donar a l’empresa immediatament per aturar el projecte mentre continuava retallant prestacions socials a dues mans argumentant que no hi havia diners.)

I dic “vàrem aconseguir” amb èmfasi i satisfacció perquè la iniciativa va tirar endavant gràcies als vots dels grups socialista, de Ciutadans i de Podemos (el PP va votar en contra). Què hagués passat si algun dels tres grups s’hagués desdit del seu vot amb l’argument que ho recolzava Ciutadans, Podemos o els socialistes? Doncs que la resolució no hagués tirat endavant i el PP s’hagués sortit amb la seva. La suma dels vots del canvi, cadascú des de la seva identitat política diversa i en alguns casos molt divergent i tot, va aconseguir una fita que objectivament beneficia a tots els ciutadans de les comarques tarragonines.

Poso aquest exemple per demostrar que més enllà del dogmatisme que demostren alguns el Govern reformista i progressista és possible i, sobretot, necessari. Els darrers escàndols de corrupció del PP (i ja perdo el compte i la seva continua successió quasi diària) és un argument addicional més en favor del canvi. Fins i tot per respecte als votants honestos del PP cal que els de Rajoy passin a l’oposició i duguin a terme la regeneració democràtica que necessiten amb urgència per fer net i saba nova. 

El que és contradictori i ridícul és el que fan alguns dirigents de Podemos que consisteix en demanar pel matí la dimissió del ministre Soria per l’escàndol dels papers de Panamà i per la tarda indultar amb el seu vot al Congrés al Govern del PP i fer que Rajoy continuï sent president del Govern.

No estem condemnats a continuar tenint més PP els propers quatre anys! Ni a donar-li una segona oportunitat al senyor Rajoy en unes noves eleccions! Els ciutadans, n’estic convençut, van votar canvi a les urnes i és responsabilitat de tots –també del senyor Pablo Iglesias- donar forma a aquesta voluntat majoritària de canvi, sense bloquejos, apriorismes ni imposicions.

Els socialistes fem una nova crida, amb humilitat però amb ferma convicció, a les forces polítiques del canvi, renunciant a exclusions i vetos que no porten enlloc, per assolir aquest gran acord en positiu en benefici dels ciutadans d’aquest país.

Què ha de passar perquè alguns dirigents de Podemos abandonin la seva dèria antisocialista? Des de la nit del 20 de desembre van assegurar que el volíem els socialistes era arribar a una gran coalició amb el PP i fer-li el joc a la dreta més rància. Doncs bé, aquells que ens acusaven d’això han acabat votant en contra d’un candidat socialista a la presidència del Govern amb Rajoy i els diputats del PP! Però com es pot entendre tant de despropòsit?

Demano al nucli dirigent de Podemos que no oblidi que molts votants progressistes van votar la seva opció perquè van creure en la seva promesa d’un “canvi radical”, en cap cas per tenir quatre anys més de Rajoy de president.

Encara som a temps d’evitar-ho. Podem fer-ho si el senyor Iglesias deixa de dir NO a tot i ens explica quina de les 200 propostes concretes que li vàrem presentar no li agraden. 10, 20? Doncs queden més de 180 mesures que poden millorar la vida dels treballadors i de les classes populars i que amb el PP al Govern no es desenvoluparan mai.

Sí, podem fer-ho amb un Govern social, que lluiti contra les desigualtats i contra l’augment de la pobresa, que defensi els drets dels treballadors i que acabi amb totes les retallades socials que ha impulsat el PP. Per aconseguir-ho necessitem una majoria àmplia de les tres forces polítiques del canvi.


L’objectiu és tan poderós que no ens cansarem de demanar al senyor Iglesias fins a l’últim minut que abandoni els vetos que només aconseguiran perpertuar al PP al poder. La nostra ma segueix estesa fins a l’últim moment per aconseguir assolir el canvi real que els ciutadans d’aquest país demanen i es mereixen.    

dijous, 14 d’abril del 2016

EL PSC DEMANARÀ AL PARLAMENT EL MANTENIMENT DELS LLOCS DE TREBALL DE LA PLANTA DE BIC GRAPHIC DE TARRAGONA



El grup parlamentari socialista presentarà una proposta de resolució al Parlament demanant a la Generalitat que faci una tasca de mediació entre l’empresa i els treballadors i defensant la continuïtat de la planta i el manteniment dels llocs de treball.

Així s’ha acordat després de la reunió mantinguda entre el comitè d’empresa i l’alcalde de la Canonja Roc Muñoz, la diputada socialista Rosa Maria Ibarra i el regidor i diputat provincial socialista Salvador Ferré.  

Segons ha explicat la diputada socialista, “farem tots els esforços al Parlament per garantir la continuïtat de l’activitat d’aquesta planta tarragonina i el manteniment dels actuals llocs de treball. Els treballadors ens han traslladat la seva inquietud i neguit davant de la incertesa plantejada sobre el futur de la planta.”

“Parlem de 400 treballadors, per tant, de 400 famílies que veuen el seu futur laboral amb preocupació. Hem d’anar tots a una i fer tot el que estigui a les nostres mans per no perdre llocs de treball al sector industrial, un dels pulmons de la nostra economia”, ha afirmat la diputada socialista.

Cal recordar que la direcció internacional d’aquesta empresa dedicada a la elaboració de productes promocionals va anunciar un canvi d’estratègia que passa per una auditoria que ha de determinar el futur de la planta instal·lada al polígon Entrevies de Tarragona.

En aquest sentit l’alcalde de la Canonja Roc Muñoz ha expressat “la preocupació que tots tenim davant la incertesa a la que estan sotmesos els treballadors. Per això entenem que és bo portar el tema al Parlament i demanar la implicació de totes les administracions. Quants més esforços hi esmercem més possibilitats hi haurà que portem aquesta tessitura cap al bon port que tots volem. Parlem de molts llocs de treball, amb casos on tots els membres d’un mateix nucli familiar treballen a l’empresa.”

En darrer terme Rosa Maria Ibarra ha demanat “que deixem de banda d’una vegada els debats estèrils que no porten enlloc i ens centrem en els temes que afecten de veritat la vida de la gent.”


“Aquesta situació que ens expliquen els treballadors de Bic Graphic, juntament amb la que s’està vivint a Covestro i a Ercros, ens recorda que necessitem, més que mai com defensem els socialistes, un pla de reindustralització de les comarques tarragonines. Al conjunt de la demarcació tenim quasi 70.000 aturats censants que no poden esperar solucions miraculoses d’aquí 18 mesos perquè no poden perdre ni 18 dies. Cal una acció conjunta i immediata per garantir la reactivació del nostre teixit productiu i generar així nous llocs de treball. Nosaltres hi estem disposats”, ha conclòs la diputada socialista.   

dimecres, 13 d’abril del 2016

ACCIÓ CONJUNTA DEL PSC AL PARLAMENT EUROPEU, AL CONGRÉS I AL PARLAMENT DE CATALUNYA PER EVITAR EL TANCAMENT DE COVESTRO I ERCROS



El grup parlamentari socialista de les comarques tarragonines ha impulsat iniciatives conjuntes al Parlament europeu, al Congrés dels Diputats i al Parlament de Catalunya a fi i efecte d’impedir el tancament de les plantes de Covestro i Ercros a la província de Tarragona.

En aquest sentit, l’eurodiputat socialista Javi López ja ha anunciat que traslladarà el cas davant de la Comissió Europea per protegir la indústria tarragonina i ha afegit que denunciarà el tancament de la planta de Covestro com un cas de deslocalització entre països membres de la Unió Europea.

Així mateix, el diputat socialista Joan Ruiz ha fet públic avui que el grup socialista al Congrés presentarà una proposta de resolució instant al Govern a fer una tasca de mediació entre els treballadors i les empreses Covestro i Ercros a fi i efecte d’evitar el tancament de les plantes i garantir la continuïtat dels llocs de treball.

“El tancament d’ambdues plantes deixaria al carrer, directament, més de 300 treballadors. Per tant, parlem d’un tema essencial per a més de 300 famílies. Les comarques tarragonines acumulen ja quasi 70.000 aturats censats i no podem continuar instal·lats en la inacció que han demostrat, i demostren cada dia, tant el Govern del PP a Madrid com el Govern de CDC-ERC-CUP a la Generalitat.”

“És l’hora de reaccionar i concretar solucions reals! Per això els socialistes hem impulsat aquesta acció conjunta a Catalunya, Espanya i Europa i emplacem a la resta de grups a fer tots els esforços que siguin necessaris per evitar els tancaments i salvar la continuïtat dels llocs de treball. En aquest empeny permanent, al costat dels treballadors, és a on sempre ens trobaran els socialistes”, ha afirmat Joan Ruiz.

En la mateixa línia s’ha expressat la diputada socialista al Parlament Rosa Maria Ibarra qui ha recordat que recentment la Comissió de Treball del Parlament de Catalunya ha aprovat per unanimitat una proposta de resolució presentada pel grup socialista per la qual s’insta al Govern de la Generalitat a facilitar la mediació entre les empreses Covestro i Ercros i els treballadors a fi i efecte d’explorar totes les possibilitats per mantenir els llocs de treball actualment existents.

“Això és fonamental per a nosaltres però volem també anar més enllà i cercar punts d’acord per garantir la continuïtat de la generació de l’activitat econòmica a les nostres comarques. Això passa, entre d’altres mesures, per impulsar un pla d’industralització de comú acord amb les empreses, sindicats i agents socials i territorials de Tarragona.”


“No podem quedar-nos en tan sols mostrar solidaritat amb els treballadors afectats pels acomiadaments. La nostra responsabilitat, la de tots els grups -més encara si estan al Govern-, és donar una resposta real a un problema real a peu de carrer. Per exemple, nosaltres hem defensat i ho reiterem ara que hem d’aprofitar els ingressos que guanyarà la Generalitat via impost sobre les centrals nuclears per finançar la reindustralització de les comarques tarragonines i crear així nous llocs de treball. No fer res i lamentar-se després és ser part del problema, no de la solució”, ha conclòs Rosa Maria Ibarra.

EL PSC INSTA AL GOVERN A CONSTRUIR LA NOVA ESTACIÓ FERROVIÀRIA DE TORREDEMBARRA



El grup parlamentari socialista al Congrés dels Diputats ha presentat una proposició no de llei al Congrés en la que s’insta al Govern a redactar el projecte per construir la nova estació ferroviària de Torredembarra, de comú acord amb l’Ajuntament de la vila. Aquesta proposició es debatrà a la Comissió de Foment del Congrés.

Segons ha explicat el diputat socialista Joan Ruiz, “el 2014, és a dir, fa dos anys tant el ministeri de Foment com ADIF es van comprometre a construir una nova estació a Torredembarra i a dur a terme treballs de millora i d’endreçament de les instal·lacions actuals, en estat realment molt lamentables.”

“Malgrat que s’ha fet alguna actuació per netejar l’estació i tancar els esvorancs més degradats hores d’ara seguim esperant que el Govern del PP impulsi la construcció de la nova estació tal i com es va comprometre a fer. D’aquí la proposta de resolució presentada pel grup socialista recollint el clam unànime de tota la ciutadania torrenca en favor d’una estació digne per a la ciutat.” 

En la mateixa línia s’ha manifestat el regidor socialista de Torredembarra Vale Pino qui ha recordat que “l’estació no dóna servei a una petita comunitat d’usuaris sinó que és una de les que registra un major nombre de viatgers de tota la província. Segons les nostres dades fins a 30 trens diaris, en cada direcció, transiten per la nostra estació.”

Vale Pino ha recordat les mobilitzacions periòdiques i permanents en defensa d’una estació digne que s’han succeït a Torredembarra en els darrers anys, inclosa una manifestació multitudinària el 2014. Cal tenir present també que l’estació dóna servei a molts veïns de municipis propers a Torredembarra com ara la Pobla de Montornès, la Riera de Gaià, la Nou, Salomó, etc.


“Malgrat aquest elevadíssim volum de trànsit l’estació havia arribat a tenir un aspecte realment molt degradant, amb brutícia acumulada i manca de serveis bàsics. Així mateix, havíem denunciat esvorancs a les mateixes barreres de protecció de la via el que suposava un perill addicional donat que la via ferroviària travessa el nucli del poble. No ens mereixem aquests equipaments amb un estat i unes condicions tan precàries. Torredembarra necessita, exigeix, una estació capaç de donar servei a les necessitats reals del nostre poble. Aquesta ha estat sempre la convicció dels socialistes i per això hem decidit portar el tema al Congrés”, ha reblat el regidor del PSC.   

PODEMOS DÓNA UNA ALEGRIA AL PP



Escric des de la tristesa però també amb una espurna d’esperança perquè estic absolutament convençut que els ciutadans que van votar Podemos perquè van creure en la seva promesa de propiciar “un canvi radical” el que no desitgen, sota cap concepte, són quatre anys més de Rajoy i de PP al poder. Els votants no, però el nucli dirigent de Podemos sembla entestat a fer-ho possible. I no parlo d’opinions sinó de realitats constatables. M’explicaré. La setmana passada, la reunió a tres bandes de les forces del canvi va acabar amb el compromís per part dels delegats socialistes d’estudiar les aportacions fetes per la delegació de Podemos. Quina seria la nostra sorpresa, doncs, quan just a l’endemà -abans d’obtenir cap resposta a les seves reivindicacions- el líder de Podemos sortia en tromba per desqualificar l’acord progressista i reformista capaç de garantir el canvi que els ciutadans havíem votat a les urnes. Més que donar una alegria als seus votants (molts dels quals, n’estic convençut, no comparteixen la deriva antisocialista dels seus dirigents) va donar la gran alegria del dia a Mariano Rajoy i al PP que continuen al Govern gràcies al vot negatiu de Podemos a la investidura de Pedro Sánchez.

Em dirigeixo ara als votants de Podemos, a la bona gent que va optar per donar suport a la candidatura morada atenent a la seva promesa de canvi revolucionari. Què hagués passat si els socialistes haguéssim fet el mateix que Pablo Iglesias després de les eleccions municipals? Doncs que el senyor García Albiol seria encara alcalde de Badalona, la senyora Aguirre alcaldessa de Madrid i la senyora Rita Barberà alcaldessa de València, per posar només tres exemples paradigmàtics. Això és “no voler governs d’esquerra”, senyor Iglesias? I ho vàrem fer amb convicció, amb la responsabilitat de saber que calia garantir el canvi als ajuntaments sense demanar “càrrecs” com a contrapartida com ara fan els líders de Podemos (que lluny queden ara les promeses verbals i teòriques de “la nova política”).

Tots vosaltres sabeu que, fins i tot, el que pugueu considerar com el pitjor punt de l’acord programàtic pel canvi liderat per Pedro Sánchez és molt millor que quatre anys més de PP i de Mariano Rajoy. Sabeu, i sabem, que amb el canvi podem posar en marxa mesures essencials com la universalitat de la sanitat pública, suprimir els aforaments que beneficien persones com Rita Barberà, acabar amb els copagaments que va crear el PP, impulsar les beques per als joves, garantir les pensions i assegurar que els treballadors d’aquest país tinguin un conveni col·lectiu que garanteixi els seus drets i acabi amb la impunitat dels mercats financers. De veritat podem, i mai millor dit podem, perdre aquesta oportunitat de canvi tan sols per l’obsessió de certs dirigents de Podemos d’obstinar-se a dinamitar qualsevol possibilitat de canvi que passi pel Partit Socialista?  

Possiblement avui el senyor Rajoy s’estigui fumant un puro a la Moncloa, satisfet, donant gràcies a la providència per la immensa fortuna que ha tingut en veure als diputats de Podemos votar el mateix que els diputats del PP a la recent sessió d’investidura de Pedro Sánchez. Possiblement també pensi que si, en cas d’haver de repetir-se les eleccions, el vot del canvi es torna a dividir les seves opcions de perpetuar-se en el poder creixen com l’escuma. Quants més suports tingui Podemos més opcions tindrà de tornar a ser president del Govern. Ens trobaríem aleshores amb la trista i paradoxal contradicció que ja hem viscut a Catalunya quan els votants de la CUP, a qui se’ls va prometre “a partir de dilluns la revolució per canviar-ho tot”, han vist com el seu vot servia per mantenir a la Generalitat a la dreta de sempre. Va passar el mateix el 1996 quan el vot a Julio Anguita en nom de la puresa revolucionària de les esquerres va permetre la primera majoria d’Aznar i tot el que va venir a continuació. Encara som a temps d’evitar un altre error majúscul d’aquestes característiques, els treballadors i les classes populars d’aquest país es mereixen una oportunitat.


El senyor Pablo Iglesias ha intentat justificar el seu dogmatisme antisocialista afirmant que se l’obliga a elegir entre “guatemala o guatepeor.” El sol fet d’equiparar quatre anys més de Rajoy amb l’opció de canvi per potenciar les polítiques socials ja el defineix però jo li vull fer una pregunta molt clara: quan després de les eleccions municipals la senyora Aguirre va proposar donar l’alcaldia al candidat socialista per evitar que Manuela Carmena fos alcaldessa els socialistes no vàrem trair la voluntat majoritària de canvi dels ciutadans expressada a les urnes. Ell si? Se li hauria de caure la cara de vergonya...         

dilluns, 11 d’abril del 2016

EL PSC EXIGEIX A LA GENERALITAT QUE INVERTEIXI EN EL DESENVOLUPAMENT DEL PARC NATURAL DE LA SERRA DEL MONTSANT



El grup parlamentari socialista de les comarques tarragonines ha exigit al Govern de la Generalitat que torni a invertir en el desenvolupament del parc natural de la serra del Montsant amb partides pressupostàries concretes en els pressupostos del Govern que s’han de debatre en breu al Parlament.

Segons els diputats socialistes Carles Castillo i Rosa Maria Ibarra “el Priorat, com la Conca de Barberà, forma part de les comarques demogràficament petites que han estat obviades sistemàticament primer pel Govern d’Artur Mas i ara pel Govern de CDC sostingut per ERC i la CUP. Volem recuperar els nivells inversors que van permetre desenvolupar la comarca durant els anys de Govern de progrés dels presidents Maragall i Montilla.”

Entre aquestes mesures urgents que els socialistes demanen impulsar i que comportarien partides pressupostàries perfectament assumibles pel Govern trobem la millora de les xarxes de comunicacions ADSL i de telefonia mòbil al conjunt de la comarca –i, per tant, també als municipis muntanyosos- i la millora de la xarxa d’abastament d’aigua a tots els nuclis del Priorat des de l’entorn de Falset fins als municipis de Porrera, Gratallops, Poboleda o Torroja.

En la mateixa línia s’ha manifestat la portaveu socialista a l’Ajuntament de Falset, Maria Jesús Sánchez, qui ha afirmat que “tenim un Govern que parla molt de Catalunya però molt poc de les necessitats reals dels catalans, en especial d’aquells que vivim fora de Barcelona i de la seva àrea metropolitana.”

“Amb Convergència al Govern i el vot favorable d’ERC les inversions de la Generalitat a Falset i a la comarca del Priorat han davallat quasi un 90% passant de més de 6,5 milions amb Govern Montilla a menys de 740.000 euros d’inversions amb Govern Mas. És intolerable! És que el Priorat no forma part de Catalunya per aquest Govern? Tenim els mateixos problemes i necessitats que la resta de ciutadans i no ens mereixem aquesta desinversió absolutament degradant!”, ha emfatitzat la portaveu socialista.  


Finalment, els diputats socialistes s’han compromès a treballar al Parlament per aconseguir desenvolupar un pla de senyalització turístic integral de la comarca del Priorat. “Aquesta comarca té un ampli potencial turístic que no es redueix tan sols a l’àmbit enoturístic com sembla que creu el Govern. Cal aprofitar totes les sinergies per guanyar en capacitat d’atracció de nous visitants i generar activitat econòmica i nous llocs de treball. A diferència del Govern, i dels grups que li donen suport, els socialistes creiem i defensem el país real que contempla els grans nuclis de població però també les comarques demogràficament petites però amb identitat pròpia com el Priorat sense la qual no podríem entendre Catalunya”, han conclòs Carles Castillo i Rosa Maria Ibarra. 

EL MENYSPREU



Dimarts dia 5, eren les 10:00, s’inicia la comissió de Foment del Congrés, estàvem tots a lloc?. No. La ministra Ana Pastor i els màxims dirigents del sector Ferroviari del ministeri (d'Adif i Renfe) nomenats per ella es veu que havien decidit que això d’anar a donar explicacions en un òrgan de control democràtic no va amb ells. Que no cal, que és una pèrdua de temps. Que no volen, vaja.

Com la ministra no dóna la cara continuem sense saber quan pretén el Govern del PP iniciar les obres del tercer carril per connectar, el Port, la indústria, i Tarragona amb el nus de Castellbisbal amb ample europeu (estàndard). Li volia preguntar, perquè va ser ella mateixa la que va dir, ens va dir, en diferents ocasions, en algun cas solemnement que era una obra "prioritària” i que el 2015 (exacta, si, el 2015) estarien acabades. Som a l’abril de 2016 i ni tan sols han començat, ni ens han explicat el perquè. El silenci i avui l’absència han estat la seva resposta, al més pur estil autoritari.

Només per això, per aquesta mena d’actituds i per aquesta manca de respecte als diputats, als representants dels ciutadans i les ciutadanes, el PP es mereix passar a l’oposició. Potser allí es regenerarà democràticament i de pas farà nét dels seus ja innombrables casos de corrupció que l'afecten. Aquest país, com la resta d'Europa, es mereix una dreta honesta, civilitzada i que doni la cara, que no planti als representants que el poble ha elegit. Ni això són capaços de respectar. En fi... paciència.

Ara que també hi ha una altra forma de manifestar el menyspreu. Actua de manera més sibil.lina però també amb eficàcia i contundència. És la que han portat a terme també aquesta setmana els diputats de DiL –la Convergència de tota la vida- i ERC, que ja actuen com un sol partit des de que Esquerra ha abandonat el seu programa social fent de comparses de la dreta catalana de sempre al Parlament.

Al que anàvem, els dos grups van presentar una proposició demanant aturar el pla hidrològic de la Conca de l’Ebre que l’executiu en funcions del PP va aprovar després de les eleccions amb una barreja d'irresponsabilitat i supèrbia. Fins aquí tot raonable. El problema és que ambdós grups van fer tot el possible per no arribar a cap acord amb nosaltres ni a acceptar les nostres esmenes i acabar amb el propòsit de Rajoy de colar-nos a l’últim moment el Pla de Conca de l'Ebre per la porta del darrere. Parlo d’esmenes tan de sentit comú com dir que cal el consens de tots els agents socials i territorials, així com garantir les necessitats ambientals, per poder actuar amb eficàcia i garantir els interessos de la gent de les Terres de l’Ebre.

No va ser possible perquè en el fons els diputats de l’entente CDC-ERC el que perseguien era perdre la votació per continuar alimentant allò de que més enllà de l’Ebre “tothom està contra Catalunya i els catalans.” Tot això protagonitzat, en part, per dirigents de Convergència que van votar a favor del Pla Hidrológic Nacional que ens va imposar el Govern d’Aznar i que tant de rebuig va provocar a les nostres comarques i que va ser derogat pel President Zapatero. Preferien perdre la votació en detriment dels interessos dels ciutadans de les comarques tarragonines. Greu error que pot funcionar un dia en un titular de diari però sobre el que no es construeix res de bo a llarg termini.  


Dues formes de menyspreu (la del PP i la de CDC-ERC) que representen la pitjor cara de la vella política que tenim l’oportunitat històrica de deixar enrera de la ma d’un Govern progressista i reformista liderat per Pedro Sánchez.