1.- No desanima fer
campanya sabent que no sortiràs?
En absolut. Hi ha
sovint aquesta percepció que s’entra en política per “enxufar-se”, com es diu
popularment, però això no és cert. Jo sóc professora a l'institut de Falset, no
percebo ni un cèntim d’euro per la meva activitat política, i tinc els mateixos
problemes o alegries que la resta de veïns d’Alforja, que és el meu poble. Per
què comprometre’s en política, doncs? Seré completament sincera: perquè no vull
tornar a veure a la gent a l’atur, abandonada a la seva sort, perquè no vull
tornar a veure a famílies al carrer expulsades de casa seva i perquè no vull
que ni un sol nen d’aquest país, ni d’Europa, ni del món, pateixi problemes de
malnutrició o visqui en la pobresa. No desanima, ans el contrari, aquest
compromís m’estimula i encoratja encara més.
2.- Per què
ficar-se en política?
Ho deia abans.
Malgrat l’actual estigmatització del compromís polític, tan de moda per exemple
als mitjans de comunicació, la veritat és que és un dels pocs instruments a
l’abast dels ciutadans per canviar les coses i lluitar contra les injustícies.
Ara estem patint de ple els efectes d’una devastadora crisi econòmica que no és
fruït de la casualitat sinó d’una obsessió neuròtica per l’ànsia desmesurada de
diners i de poder que ha generat unes desigualtats i un augment de la pobresa
sense precedents. Podran i voldran canviar les coses les grans corporacions
empresarials o les agències de qualificació del deute que ens han portat fins
aquí? Més aviat no. Tan sols des de la defensa dels valors de la dignitat i de
la justícia social, només amb governs progressistes i d’esquerres que defensin
les prestacions i serveis socials de l’Estat del benestar, serem capaços de
trobar una sortida justa a una crisi econòmica del capitalisme de casino (com
ja l’anomenen molts sociòlegs) que, de manera totalment injusta, ha carregat la
factura de les seves conseqüències sobre les espatlles de les classes populars.
Encara que només sigui per això ja val la pena “mullar-se” en política.
3.- Quines són les
prioritats de la campanya?
A diferència de la
resta de forces polítiques que semblen obsessionades només en barallar-se pels
colors de la bandera, els socialistes volem parlar de les persones, del seu
problema número 1 que es diu atur, i de les alternatives que hi ha per sortir
d’aquest austericidi suïcida a on ens han portat Merkel, Rajoy i Mas. Ja n’hi
ha prou de tantes retallades! I de tant patiment per la gent mentre els grans
evasors fiscals se'n surten “de rositas” amb amnisties a mida com la del Govern
del PP a Espanya! Cal abandonar la tisora i apostar per polítiques d’estímul a
l’activitat econòmica i als sectors productius que siguin capaces de generar
nous llocs de treball. També s’ha d’acabar amb aquesta dinàmica perversa de les
deslocalitzacions que permet situar una fàbrica a Eslovàquia (amb salaris molt
baixos) però ser fiscalment irlandesos (amb impostos també molt baixos). Volem
aprovar un salari mínim per a tots els països de la Unió i multiplicar per
quatre els recursos destinats a combatre l’augment de la pobresa. Hi ha
alternativa, el canvi és possible si tots els progressistes, tota la gent que
està en contra de les retallades, votem socialista el 25 de maig.
4.- Consideres just
que la campanya es bipolaritzi en PP-PSOE?
És lògic tenint en
compte el què està en joc i que aquestes són unes eleccions al Parlament
europeu, malgrat que alguns s’entestin en dir el contrari. Totes les enquestes
assenyalen un “empat” tècnic entre el PP europeu i els socialistes europeus entorn
dels 200 eurodiputats. El grup que ve darrere, el liberal, no arriba ni tan
sols a 40 eurodiputats. Un grup, per cert, on hi ha Convergència Democràtica
(Unió està directament al grup del PP europeu) i –oh, sorpresa- UPyD i
Ciutadans. És a dir, un grup on potencialment seuran juntets el senyor Mas, la
senyora Rosa Díez i el senyor Albert Rivera. Aclaridor, no? També crec que els
ciutadans han de saber que en el cas que ICV obtingués dos eurodiputats un
aniria a un grup (el verd) i l’altre a un altre grup (el de l’esquerra plural
europea). Per no parlar de l’espectacle políticament indigne que estem veient
aquests dies dels diputats d’IU a Extremadura apuntalant al Govern del PP quan
hi ha una majoria progressista alternativa. En fi...el senyor Rajoy el dia 25 a
la nit tan sols mirarà si ha superat encara que sigui per un vot als
socialistes, igual com els seus correligionaris europeus. La resta els és
completament igual i els deixa indiferents.
5.- Per què es
parla tan del referèndum sobre el dret a decidir i tan poc d’Europa en aquesta
campanya?
Quanta raó té
vostè! Fins a un 83% de les lleis que s’aproven al Parlament o al Congrés són
transposicions de directives europees. Orientar el sentit d’aquestes
transposicions determina la importància real d’aquestes eleccions. Ara bé, és
cert que determinades opcions polítiques que han estat incapaces de posar-se
d’acord per fer una candidatura conjunta intenten convertir aquestes eleccions
europees en quelcom que no és. De fet, durant la campanya hem pogut veure la
pobresa d’arguments i la reducció de tota discussió a un sant grial ideològic
curador de tots els mals humans i celestials. Per al bloc CiU-ERC-ICV-CUP és
“independència” mentre que per a PP-C,s-UPyD-Vox és “unidad de España”. Sortida
de la crisi? Independència o unidad de España. Política energètica?
Independència-unidad de España. Accidents de trànsit o incendis forestals? El
mateix, i així ad nauseam. Només els socialistes hem estat capaços
de plantejar una alternativa europea a les retallades que, per desgràcia, van
molt més enllà del marc de Catalunya i Espanya.
6.- Quina és la
seva posició en relació a la consulta del 9-N?
La posició dels
socialistes ha estat sempre molt clara: consulta legal i acordada i sí a una
Catalunya dins d’un Estat federal que reconegui la nostra singularitat, la
nostra llengua i cultura, blindi les competències del nostre autogovern i
garanteixi una atribució de recursos justa en funció del que nosaltres generem.
Reconec que no és una opció, diguem-ne, “de moda” tenint en compte el nivell
d’obnubilació patriòtica actual en un sentit o en un altre però també crec que,
com han plantejat fins i tot alguns mitjans de comunicació internacionals de
referència, és l'única solució possible i viable que ens pot treure del carreró
sense sortida on som ara. Entre els que neguen la possibilitat de divorci i els
que volen sortir de casa encara que sigui saltant per la finestra ha d’haver-hi
una tercera opció basada en el diàleg, la racionalitat i la voluntat d’acord a
partir del màxim consens. Una opció molt catalana, per cert.
7.- Que votaria en
cas de celebrar-se la consulta?
Repeteixo el que
deia abans. Estat federal que reconegui plenament la identitat nacional de
Catalunya. Com aconseguir-ho? A través de la reforma de la Constitució que ha
proposat el PSOE. Una cosa està clara: Catalunya tan sols ha avançat en
l’autogovern amb Governs d’esquerra al conjunt de l’Estat, des dels temps de la
segona República. Una altra cosa també està molt clara: qualsevol actuació en
aquest sentit no pot ser unilateral sinó fruit d’un consens molt ampli i
d’acord amb les institucions de l’Estat. Va ser un “traïdor” Francesc Macià
l’abril de 1931 quan va “renunciar” a la República catalana que havia proclamat
unilateralment per un Govern autònom sota la denominació de Generalitat de
Catalunya? Alguns exaltats li van retreure en aquell moment, però ara tots els
llibres d’història coincideixen en assenyalar el contrari.
8.- Per què es
limitin a critica Rajoy i no ofereixen res en positiu?
Més positiu que
aturar Rajoy no sé què pot haver-hi en aquest moment! (riu). La veritat és que
la realitat que tenim a la mateixa província de Tarragona és molt angoixant.
Des de que governen PP, CiU i ERC l’atur a les nostres comarques s’ha
incrementat en un 20% i ja assoleix la xifra esfereïdora de 74.000 aturats
registrats. 74.000! Això vol dir 74.000 tragèdies. Pitjor encara, la pobresa ha
augmentat exponencialment, En aquests moments ja tenim 13.500 famílies
tarragonines que tenen a tots els seus membres a l’atur, a tots, i que ja no
perceben cap subsidi o prestació. Ah! I els salaris en caiguda lliure. Aquest
és el balanç real de la “recuperación” que ens ven demagògicament el Govern del
PP. No vull ni pensar què passarà en el proper any si Rajoy i el PP guanyen les
eleccions i poden afegir al llistat de mentides que “la gente ha entendido los
sacrificios y ha avalado los recortes”. Prefereixo no pensar-hi perquè se’m
posen els pèls de punta!
9.- Li agradaria
afegir alguna cosa?
Sí, hi ha un
aspecte que m’agradaria destacar i és que Tarragona guanya quan Europa guanya.
Som europeus i estem vinculats a nombrosos projectes europeus però crec que
n’hem de destacar especialment dos en concret. Primer, el Corredor del
Mediterrani. Irrenunciable per Tarragona, nodrit en bona mesura amb fons
europeus i eix fonamental que ens ha de permetre connectar-nos amb tot l’arc
mediterrani fins a l’interior del continent. Segon, també fonamental, Jocs del
Mediterrani de Tarragona 2017. Ens cal més i major suport i implicació de les
institucions comunitàries. Tal i com diu l’alcalde Ballesteros els Jocs són
quelcom més que un seguit de competicions esportives. També poden i han de ser
un espai d’intercanvi, de comunicació entre les diferents cultures que habiten
aquest mar que també és una àgora de contacte entre les ribes d’Europa i
d’Àfrica. Sí, ens interessa Europa...