Aquest any els ciutadans de la demarcació de
Tarragona perdrem, de mitjana, 926 euros per compensar un autèntic frau, una de
les xacres més indignants que hem de suportar, tot i que gairebé ningú en parli.
Em refereixo al frau i a l’evasió fiscal que cada any -repeteixo, cada any- evadeix
16.000 milions d’euros de Catalunya, 44.000 milions d’euros en el conjunt
d’Espanya i un bilió d’euros en el conjunt de la Unió Europea. Què representa
això? Doncs l’equivalent a quatre vegades la despesa per càpita destinada a
l’educació pública, per posar un exemple.
I qui és el responsable d’aquest autèntic
escàndol? Les grans corporacions empresarials que trampegen amb la legislació i
eviten declarar els seus beneficis. Són empreses que, per exemple, tenen la
seva producció a Polònia (amb salaris molt baixos per als treballadors) però
que són fiscalment irlandeses o d’algun país amb els impostos reduïts a la
mínima expressió, quan no transfereixen els seus beneficis a paradisos fiscals
directament.
Davant d’aquesta situació tan injusta per a
uns ciutadans europeus que han hagut d’assumir l’impacte de la crisi en forma
d’atur i d’augment de la pobresa i de les desigualtats hi ha dues opcions. La
primera, la que ha impulsat el Govern del PP, és a dir, una amnistia fiscal per
aquests grans defraudadors i delinqüents fiscals de manera que aquests
autèntics lladres puguin sortir-se “de rositas” com és diu popularment. En una
de les seves decisions més èticament reprovables de Mariano Rajoy el Govern va
endegar aquesta amnistia fiscal quasi al mateix temps que aprovava el
copagament hospitalari per als malalts de càncer, hepatitis i altres malalties
greus o cròniques. Intolerable i vergonyós!
La segona opció és la que defensem els
socialistes. Consisteix en acabar amb els paradisos fiscals (canviant les
normes legals per tal que no puguin acollir els beneficis de les empreses) i
prohibir taxativament que els Estats membres de la Unió puguin aprovar
amnisties fiscals com les que ha impulsat el Govern del PP a Espanya. Així
mateix, el candidat socialista a presidir la Comissió Europea, Martin Schulz,
s’ha compromès a impulsar el canvi de la normativa europea per fer que el país
on es generin els beneficis sigui obligatòriament el país on s’hagi de pagar
els impostos. Hem de trencar aquesta dinàmica negativa actual, aquesta
autèntica perversió moral, i fer que les grans corporacions empresarials
compleixin amb les seves obligacions fiscals tal i com estableix la llei.
Els Estats individualment són massa febles per
a fer-ho possible però la Unió Europea disposa de major pes polític i econòmic
per poder combatre aquest frau massiu que representen els paradisos fiscals. Volem
utilitzar aquest milió d’euros que ara es perden per pagar uns serveis públics
bàsics de qualitat a tot el territori de la Unió, és a dir, un bon servei
sanitari, educatiu, un bon sistema públic de pensions i recursos per poder
lluitar contra l’increment de les desigualtats. En aquest sentit, cal
multiplicar per quatre el fons adreçat actualment a lluitar contra l’augment de
la pobresa a Europa. Tal i com va dir el mateix Martin Schulz, “encara que tan
sols fos per acabar amb els paradisos fiscals ja valdria la pena que els
socialistes guanyéssim aquestes eleccions europees.” Això és el que ens juguem
també a les urnes el dia 25 de maig. Si repasseu les dades de les parlava a
l’inici de l’article comprovareu que no es tracta d’un tema menor si no d’un
objectiu realment imprescindible.
Article de Diana Salvadó publicat al Diari de Tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada