dimarts, 30 d’octubre del 2012

NÚRIA SEGÚ: “EL BAIX PENEDÈS HA ESTAT UNA COMARCA MALTRACTADA I OBLIDADA PEL GOVERN DE CiU”



El PSC ha denunciat aquest dimarts la desinversió de la Generalitat a la comarca del Baix Penedès amb el Govern de CiU. Segons ha detallat la regidora socialista a l’Ajuntament del Vendrell, Laia Gomis, “en aquests dos anys les inversions de la Generalitat al Baix Penedès han davallat un 65,3% en relació amb el volum inversor del Govern catalanista i d’esquerres.”



Així, les inversions contemplades en els pressupostos de la Generalitat al Baix Penedès han passat de 8.189.462 euros el 2011 a tan sols 6.203.547 per aquest 2012, el que representa el volum inversor més baix de la història de la democràcia a la comarca.


“De fet hem passat d’una mitjana inversora de 32 milions d’euros al Baix Penedès durant els Govern dels presidents Maragall i Montilla a tan sols 7 milions d’euros amb CiU, o sigui, l’equivalent a una desinversió de més de 24 milions d’euros per any que els socialistes considerem com a totalment intolerable i injusta per al Baix Penedès.”


En concret, la inversió per habitant al Baix Penedès ha baixat fins als 62 euros per càpita amb CiU mentre, per exemple, al Barcelonès la inversió s’eleva fins asl 263 euros per habitant. “Aquest és el balanç real del Govern de CiU que ha menystingut al Baix Penedès que ha esdevingut una de les comarques del país amb un nivell inversor més baix per part del Govern “dels millors”.”


Per la seva banda, la diputada socialista al Parlament, Núria Segú, ha denunciat que el Baix Penedès “s’ha convertit en una comarca abandonada i oblidada pel Govern de CiU. Mai s’havia invertit tant poc a la comarca com amb aquest Govern convergent, mai.”


“Això passa amb l’agreujant que estem en una comarca que té, juntament amb l’Anoia, el percentatge d’atur registrat més alt de Catalunya (un 22,38%). Al Baix Penedès tenim 11.110 aturats, un 9% més dels que hi havia quan Artur Mas va ser investit com a president, dels quals 7.156 són joves que només tenen l’ESO i que, per tant, necessiten els cursos de formació ocupacional que el Govern de CiU ha retallat.”


La diputada socialista ha explicat que tots els esforços del PSC se centren en facilitar la generació d’ocupació i de nous llocs de treball. “En aquest sentit, proposem prioritzar el Baix Penedès com a primera comarca en obtenir recursos per poder potenciar la formació ocupacional, reprendre les meses locals d’ocupació en clau territorial, reforçar els serveis públics d’ocupació i fomentar la igualtat d’oportunitats real d’homes i dones pel que fa l’accés al món del treball.”


Finalment, Núria Segú ha denunciat la paralització de les obres de construcció de la C-51 que ha d’unir El Vendrell amb Valls i “la paràlisi que han demostrat els diputats de CiU al Parlament per Tarragona que han estat desapareguts, sense donar explicacions a la ciutadania, mentre el seu Govern tirava endavant aquesta gestió tan desastrosa.”

dilluns, 29 d’octubre del 2012

EL CREIXEMENT DE LA POBRESA I LES FAULES D’ESOP



“Quan acabarà això senyor Sabaté?”, aquesta pregunta me la va formular l’altre dia un ciutadà que em va reconèixer pel carrer. Clar, si algú es dedica a seguir aquests dies les declaracions dels senyors Mas i Rajoy i a llegir la majoria d’editorials de la premsa de Barcelona i de Madrid pensarà ràpidament que el ciutadà en qüestió m’interpel•lava sobre l’arribada gloriosa de la independència o sobre el retorn a l’Espanya “una, grande y libre” dels temps en què el senyor Fraga, “demòcrata de tota la vida”, era ministre de la dictadura.



Doncs no, aquest ciutadà tarragoní en qüestió m’explicava que després de tota una vida treballant ara es trobava que estava pagant més impostos com a autònom dels que cobrava com a conseqüència de la davallada de vendes (era representant comercial). Es veia obligat a demanar ajuda econòmica als seus fills, dels qual un s’acabava de quedar l’atur, i estava anímicament enfonsat. Quan preguntava quan acabaria això es referia a la crisi econòmica que tant mal està fent. Segurament molts dels qui llegeixin aquestes línies, per desgràcia, identificaran casos com aquest al seu nucli familiar o al seu entorn més immediat quan no ho pateixen en primera persona.


I és que les xifres són esfereïdores i parlen per sí mateixes. Durant els dos anys que CiU i Artur Mas han governat la Generalitat l’atur a les comarques de Tarragona s’ha incrementat un 12% i ja supera les 70.000 persones. Així mateix, el risc de pobresa de la població de les nostres comarques s’ha disparat del 20% al 33% (un 33%!!, o sigui un de cada tres ciutadans). Un 57% dels tarragonins tenen greus dificultats per arribar a final de mes i un altre 42% reconeix que no té marge econòmic per fer front a despeses imprevistes, i així “ad nauseam”.


I mentre la pobresa augmenta exponencialment, CiU parla “d’internacionalitzar el conflicte” al més pur estil Batasuna i el PP, per boca de l’inefable Alejo Vidal Quadras, proposa enviar “un general de brigada de la Guardia Civil a Cataluña” i “suprimir” l’autonomia per resoldre “el problema catalán”. I no es tracta de les insensateses més agosarades que hem pogut escoltar aquestes darreres setmanes sinó només un exemple de les propostes “en positiu” de CiU i PP que afirmaven que tenien la fórmula per generar ocupació.


“Ara viurem una situació difícil però hem d’estar segurs que darrera del pedreral ens espera la terra fèrtil”, no es tracta d’algun jove poeta que es presenti als Jocs Florals, no, són les declaracions literals del president de la Generalitat i candidat de CiU, Artur Mas, quan els periodistes pregunten sobre quin és el seu full de ruta després de les eleccions. Es tracta en realitat d’una versió política de varies faules d’Esop, el personatge de la mitologia grega que es veu en la indigència quan podria haver-se satisfet amb millorar la seva sort. D’incrementar l’atur per damunt dels 800.000 aturats i veure com es dispara la taxa de pobresa a prometre l’arribada de “la terra fèrtil” hi ha un oceà de distància.


Els socialistes, és veritat, no participem d’aquests joc dels despropòsits i d’aquest intercanvi irresponsable de declaracions que apel•len a l’hybris nacionalista en un sentit o en un altre. Ho he dit aquests dies i ho reitero, l’única enquesta que ens preocupa és la que posa de relleu aquest augment incontrolable de la pobresa, de l’atur i de les dificultats d’autònoms i emprenedors que també tenen greus dificultats per arribar a final de mes. Per això ens comprometem a crear una xarxa d’últim recurs contra la pobresa i un pla de lluita contra la pobresa infantil que incorpori una prestació per infant a càrrec, i a posar tot l’esforç no només en la reducció del dèficit sinó en el rellançament de l’economia. I és que l’únic patriotisme que ens mou i que ens motiva és el social, aconseguir que Catalunya sigui un país de plena ocupació i on cap dels seus habitants, cap, parli el que parli o se senti d’on se senti, es trobi orfe davant els efectes devastadors de la crisi econòmica.

Article d'opinió de Xavier Sabaté publicat al Diari de Tarragona

divendres, 26 d’octubre del 2012

RETROSPECTIVA DE COMPROMÍS



Igualtat, justícia; diàleg, acord; treballar amb i per als altres. Quatre substantius i una frase. Per separat, idees que sumen; en conjunt, tot un ideari de compromís: responsabilitat, confiança. D’aquesta manera vull començar aquestes línies que em serveixin de presentació com a candidata socialista a les eleccions al Parlament de Catalunya del proper 25 de novembre, a Reus, i a la comarca del Baix Camp.



Vegem què signifiquen per a mi aquestes paraules, més enllà del que ens pugui marcar el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans. Igualtat i justícia: si no hi ha justícia no hi pot haver igualtat. La justícia social i la igualtat d’oportunitats estan dins del discurs de molts, però són pocs els qui actuen com a tal. Perquè hi hagi aquests factors, hi ha d’haver unes premisses anteriors: que hi hagi un accés adequat, públic i, sobretot, de qualitat a la sanitat i a l’educació; uns serveis socials adequats als moments que estem vivint de màxima dificultat; igualtat de gènere, perquè tant els homes com les dones puguin conciliar la seva vida laboral i familiar; un accés a la cultura realment com un dret públic. En resum, una societat amb menys cultura i educació és una societat menys lliure, menys rica i amb més desigualtats. La desigualtat és totalment antònima i contraposada a la justícia social i a la igualtat d’oportunitats. I encara voldria dir una altra cosa: que la nostra independència no sigui la nostra dependència econòmica, social i, fins i tot, cultural i lingüística.

Diàleg i acord. Per tal que hi hagi un acord hi ha d’haver un diàleg previ. Els messianismes, els unilateralismes i els singularismes no fan bons els projectes, els fan més pobres i descafeïnats. La vida és un continu diàleg, i la política, que forma part de les nostres vides (vulguem o no, ens agradi o no), ha i hauria de ser un diàleg continu entre societat i classe política. La democràcia és el poder del poble; això vol dir, com a mínim etimològicament, que ha de ser la societat qui marqui les directrius de la classe política, no a l’inrevés. Repeteixo, els messianismes s’han mogut sempre entre la demagògia i la dictadura, no pas en la democràcia. Perquè això sigui possible, la classe política ha de ser responsable, propera i, sobretot, creïble. I com ho poden ser? Doncs estan amb el poble, amb els seus problemes, però també amb les seves alegries, les seves virtuts i els seus defectes, dialogant i arribant a acords.


Per últim, però no pas menys important, treballar amb i per als altres. Els qui em coneixen saben que sempre m’he mogut entre el voluntarisme amb una idea clara: fer allò que considerava que havia de fer, independentment del rèdit que en pogués obtenir, sempre, però, amb la idea que sóc, provinc i sempre en formaré part, de la classe treballadora. Lligant aquesta idea del treball amb el diàleg i l’acord anterior, només em resta dir que, sobretot, el que em marca començar aquesta nova etapa de la meva vida és treballar, amb els altres, perquè no ho entenc d’altra manera, i per als altres, perquè el rèdit col•lectiu ha de ser qui marqui el nostre full de ruta. El de tots els socialistes i, per extensió, el de totes les persones que ens sentim d’esquerres i, com a conseqüència, hi actuem.

Elena Salinas
Candidata del PSC a les eleccions al Parlament per Tarragona

dijous, 25 d’octubre del 2012

A DESHORA I AMB EL PAS CANVIAT...



El Govern de la Generalitat hauria d’estar dedicant tots els seus esforços a garantir que els catalans puguin fer front dignament als temps difícils que vivim, amb polítiques concretes,determinant l’origen del fons econòmic que ha de disposar la Generalitat pels propers anys i destinant els recursos necessaris per proveir els serveis públics que determina l’Estatut. Però no es així: la convocatòria de les eleccions justifica la seva inacció. En aquests moments, el Parlament de Catalunya hauria d’estar debatent els pressupostos per l’any 2013, però el Govern de CiU ha renunciat a l’exercici de l’Autogovern, que suposa la realització dels pressupostos i la llei d’acompanyament, posant els interessos de partit per davant dels interessos de país.



Encara que es pot prorrogar legalment la vigència dels pressupostos del 2012, en l’actual context no es legítim ni creïble que sigui així. El que pretén el Govern de CiU és endarrerir una nova fornada de retallades de drets i serveis que s’albira farà, un cop conegut el projecte dels pressupostos del’Estat pel 2013 que ara es debat a Madrid.


A deshora i no a Contracor, és com actua el Govern. I llavors els seus comercials ho expliquen, com és habitual,senyalant els culpables amb sentiments patriòtics,per tal d’evitar passar comptes. En alteixen la única veritat possible, és a dir, la seva política de barreges, partit-país i viceversa, i engrandeixen les seves raons desqualificant l’adversari. Així, el “no fer” embolicat de sentiments i paraules buides, per primer cop a la història de Catalunya, és considerat un gran mèrit. En realitat, la convocatòria d’eleccions plebiscitàries per la independència no és fruit d’escoltar el clam de la manifestació de l’onze de setembre. Ho demostra el fet que aquest any les conselleries no havien engegat els treballs previs a la proposta de pressupostos que normalment es realitzen al mes de juliol. El guió ja estava escrit.


Forçar el clima polític i social, fent crits valents d’independència, evitar portar al Parlament un projecte de pressupostos, i alhora l’aconseguir que pràcticament a Catalunya no es parli de res més, té molt de mèrit estratègic, i molt poca lleialtat institucional i compromís amb les necessitats dels catalans.


L’equip de vendes de Presidència no se surt un mil·límetre del guió del Govern, que no és, per cert, el programa electoral amb què es va presentar CiU a les eleccions. Aquest guió, i els seus autors practiquen el “Yuppisme” (ara explicarem el concepte), i passaran a la historia per, menystenir i ignorar, les brutals conseqüències, que tindran d’immediat les seves decisions per la qualitat de vida dels catalans i catalanes.


El “sistema de mercat” dels països desenvolupats, introdueixen la política, per generació espontània, a professionals amb capacitat de lideratge i bons comunicadors, que s’han d’envoltar, per generar discurs, de bons experts o especialistes sectorials. Així van sorgir a finals dels anys 80 els “yuppies”. Personatges que amb l’etiqueta de “Gauchedivine”, i entestats en fer oblidar les ideologies, actuen al marge de qualsevol ètica, diferenciant en el seu espai d’influència entre amics i enemics. El seu objectiu en política és vendre el producte que representen utilitzant totes les estratègies comercials adaptades a la Política.


En aquests moments, les decisions polítiques dels governs del’Estat i la Generalitat sembla (i dic sembla) que estan en mans de polítics d’aquesta mena. Però també pot observar-se que, en els partits que no governen, aquests personatges també abunden. I per tant, els ciutadans i ciutadanes estan atrapats per un estil determinat de fer política.



Després de dos pressupostos i de la incapacitat manifesta de complir amb els compromisos electorals,CiU,al mig de la legislatura, diu que ja no és moment de pactes ni fiscals ni socials, sinó de generar alternatives per sortir de la crisi. Per això precisa una majoria absoluta al Parlament? CiU creu estar en possessió de la veritat absoluta,i propugna com a única solució la independència. Els seus mitjans de comunicació afins no parlen d’altra cosa tot el dia, mentre la qualitat de vida de la gent va de mal en pitjor. Doble discurs o doble moral?.


Amb el pas canviat ha agafat als partits d’esquerra les eleccions de Galicia, Euskadi i Catalunya, i per tant es serà molt difícil explicar alternatives de govern creïbles si no s’utilitzen els mateixos instruments que els partits del govern. Estem segurament davant d’un canvi d’època, però no s’ha de produir a deshora i amb el pas canviat. Per guanyar credibilitat des de l’esquerra, és necessari generar alternatives solvents que impliquin compromisos reals amb el país. I per tant, s’han de definir primer i explicar després, nous instruments de governança de les institucions i empreses públiques, i també privades; és essencial legislarper tal que els governs puguin fixar el tipus d’interès legal del diner, per evitar que el fixi el mercat i s’especuli amb el deute de governs i famílies. I també és imprescindible que el salari mínim interprofessional, i també la pensió mínima, permetin viure una família.


I no cal complicar més les coses, aquests conceptes la gent els entén, i és el què espera: transparència i bona gestió dels recursos públics, governs que donin seguretat i confiança i una vida digna. Fem-ho fàcil.     Article d'opinió de Josep Maria Sabaté publicat al diari Catalunya Press

dimecres, 24 d’octubre del 2012

PERE NAVARRO: “VOLEM REIVINDICAR L’ESPERIT DE SOLUCIONAR PROBLEMES, D’AVANÇAR CAP A TOT EL QUE TÉ A VEURE AMB LA RECUPERACIÓ ECONÒMICA”



El primer secretari del PSC i candidat a la presidència de la Generalitat, Pere Navarro, ha afirmat avui que “a Tarragona volem reivindicar l’esperit de solucionar problemes, d’avançar cap a tot el que té a veure amb la recuperació econòmica. En tenim dos exemples molt clars avui aquí: l’aposta, molt especialment de l’alcalde de Tarragona, pels Jocs de la Mediterrània de l’any 2017, que van més enllà de l’esport per ser una oportunitat molt clara de la circumscripció de Tarragona per avançar en la convivència i l’economia; i en segon lloc reivindicar en altre element de desenvolupament econòmic i comunicació que és el Corredor del Mediterrani, que reivindiquem perquè no només és una aposta per Tarragona sinó per tota la riba del Mediterrani, i hem de demanar més implicació per part del Govern d’Espanya en les inversions.”



Pere Navarro ha fet aquestes declaracions durant l’acte de la fotografia oficial de la candidatura de Tarragona que s’ha celebrat al pont del diable de Tarragona que, ha dit, “és un aqüeducte que simbolitza la solució dels problemes, l’acord, avançar cap al consens que nosaltres defensem.” En aquest sentit, el candidat socialista ha insistit que els Jocs del Mediterrani “no són només un projecte de país, és un projecte molt important per Europa. En aquests moments cal que les diferents ribes de la Mediterrània, i estem parlant de societats, de persones i de comunitats, es posin d’acord. És un moment en què cal mostrar voluntat de diàleg i de convivència, i també apostar per la recuperació econòmica perquè es crearan milers de llocs de treball directament o indirectament.”


En relació a l’intercanvi d’acusacions entre Mas i Rajoy sobre la seva reunió a Madrid, Pere Navarro ha assegurat que “sempre hem dit que, després de mesos de discussió del pacte fiscal, que ens semblava una irresponsabilitat per part del Govern d’Espanya i per part del Govern de Catalunya, per part de Mariano Rajoy i d’Artur Mas, resoldre la qüestió en dues hores.”


“El que és increïble és que en un moment de tanta dificultat econòmica, en dues hores de reunió arribin a la conclusió que no hi ha capacitat per dialogar i no hi ha capacitat per avançar en aquesta millora del finançament”, ha afegit.


Segons Pere Navarro, “el que defensen CiU i PP són els dos extrems; quan un defensa la independència de Catalunya i l’altre un model d’Estat més centralitzat doncs és evident que hi ha manca de diàleg. Precisament en un moment en què necessitem solucions del que es tracta és de posar totes les cartes sobre la taula i en aquesta campanya electoral tindrem una bona oportunitat per a fer-ho.”


Respecte al fet que Artur Mas presenti el seu projecte sobiranista a Brussel•les, ha afirmat que “em sembla que és fugir d’estudi, Mas el que ha de presentar és el seu programa, Mas el que ha de fer, com a candidat, és primer no utilitzar les institucions catalanes per fer campanya electoral i, segon, presentar exactament el que vol per a Catalunya, saber exactament què significa aquesta independència, perquè cada dia ens diu una cosa diferent, cada dia enganya al poble de Catalunya perquè no té el camí, no sap quin camí ha de fer, o no ens el vol explicar. Demanem claredat.”

dimarts, 23 d’octubre del 2012

NÚRIA SEGÚ: “UN MILER DE TARRAGONINS QUE HAURIEN DE COBRAR LA RENDA MÍNIMA D’INSERCIÓ NO L’ESTAN REBENT”



Segons ha denunciat aquest dimecres la diputada socialista per Tarragona, Núria Segú, “a les comarques tarragonines un miler de persones que tenen reconeguda una prestació social per part de la Generalitat, d’acord amb el que estableix el programa de la renda mínima d’inserció, no l’estan rebent. Se’ls reconeix la prestació però després no perceben ni un euro (!)”



La diputada vallenca ha posat de relleu que “estem parlant de persones que no tenen cap altre ingrés mensual i que reben de ple les conseqüències nefastes de la crisi econòmica.” Davant d’això ha emplaçat a la Generalitat i als dirigents de CiU que deixin de buscar subterfugis i que garanteixin les prestacions a tots aquells que es troben en aquesta situació d’indefensió. “Aquí no valen les metafòriques patriòtiques, ni les banderes, ni els jocs de paraules. Ens juguem mantenir la cohesió social i estar al costat d’aquells que pitjor ho estan passant.”


Núria Segú ha definit la gestió de la renda mínima d’inserció que ha fet la Generalitat com el paradigma del fracàs dels Govern “dels millors” de CiU i de Mas. La diputada del PSC ha recordat com el Govern va canviar la forma de pagament d’aquesta ajuda extraordinària de 426 euros mensuals el mes d’agost de l’any passat per reduir el nombre de beneficiaris en plena crisi econòmica.


“Així, la Generalitat va investigar 21.000 expedients i en va suspendre més de 7.000. Malgrat això centenars de perceptors suspesos van tornar a ser reconeguts posteriorment pel Govern tot i que no han tornat a cobrar.”


El PSC ha demanat reiteradament la posada en marxa d’un pla de xoc per garantir el pagament de la renda mínima d’inserció a tots aquells que tinguin la prestació reconeguda. “CiU no vol ni a sentir a parlar del tema, només vol parlar de les banderes i de la “terra fèrtil” que ens espera després del pedreral. No els preocupen les persones, els preocupen les banderes.”


Núria Segú ha explicat que el que sí ha aconseguit CiU, amb el suport del PP, en aquests dos anys de legislatura és augmentar la pobresa i posar en perill la cohesió social a cop de retallades.


“Per exemple, un 33,5% de la població del Camp de Tarragona (i un 36,8% de les terres de l’Ebre) estan en risc de pobresa i d’exclusió social segons les darreres dades del Centre d’Estudis d’Opinió. Aquest índex s’ha incrementat 10 punts en els darrers anys. Per cert, el Camp de Tarragona i les terres de l’Ebre són les regions del país on ha crescut més la pobresa segons aquest estudi.”


La diputada socialista també ha recordat que un 28% dels nens catalans viuen en famílies amb un nivell de renda per sota del llindar de la pobresa, que un 57% dels catalans tenen greus dificultats per arribar a final de mes i que el 53% dels catalans menors de 35 anys estan a l’atur.


Finalment, Núria Segú ha donat a conèixer algunes de les propostes socialistes en matèria de lluita contra la desigualtat que passen per “revisar la política fiscal al nostre país per fer que aportin més aquells que més ingressen. Així mateix proposarem la reforma de la renda mínima d’inserció per garantir que la cobrin tots aquells que la necessitin, impulsarem un pla de xoc de lluita contra la pobresa infantil i crearem una xarxa pública d’últim recurs contra la pobresa.”

dilluns, 22 d’octubre del 2012

FRANCESC VALLÈS: “EL NOU SISTEMA DE TAXES JUDICIALS DEIXARÀ INDEFENSOS MILIONS DE TREBALLADORS”



El coordinador dels diputats i senadors del PSC a les Corts Generals i diputat per Tarragona, Francesc Vallès, ha denunciat aquest dilluns que la nova llei de regulació de les taxes judicials que es vota avui al Congrés “deixarà indefensos milions de treballadors” que hauran d’abonar fins a 750 euros si volen recórrer una sentència desfavorable. Vallès ha explicat que les taxes “expulsen de l’accés a la justícia a les classes mitjanes i populars que es veuran obligades a pagar taxes desproporcionades”, ja que la justícia gratuïta arribarà a molts pocs ciutadans. L’objectiu de la reforma és “intimidar als ciutadans per rebaixar els índexs de litigiositat. Així, el Govern està creant una justícia només per a rics”, ha explicat el diputat socialista.



Pel que fa a Catalunya, Vallès ha recordat que el Govern de la Generalitat ja ha endegat recentment un increment de taxes a Catalunya que va entrar en vigor el passat mes de maig i ha afirmat que aquesta doble imposició “impedirà de facto l’accés a la justícia en condicions d’igualtat”, i ha acusat CiU i PP d’establir “mesures de copagament i repagament a la justícia.”


Un conjunt de mesures, ha assegurat el diputat reusenc, que són “totalment inadmissibles. És indigne i inadmissible que un jutge no admeti una demanda pel simple fet que una persona no pugui pagar una taxa. Doncs bé, els socialistes creiem que això no és propi d’un Estat de dret ni és democràtic, és un abús particularment injust tenint en compte que ens trobem immersos en plena crisi econòmica. Totes aquestes mesures gairebé fan impossible l’accés a la justícia per a la gran majoria de ciutadans de les nostres comarques.”


“A Catalunya paguem dues vegades, pels medicaments i per accedir a la justícia, mentre es van retallant els drets més bàsics dels ciutadans”, ha conclòs el diputat socialista.

EL SOMRIURE DELS "PATRIOTES"



“El patriotisme és l’últim refugi dels qui no tenen arguments quan han de justificar la seva mediocritat”, aquesta frase de l’històric socialista francès Jean Jaurès (qui, per cert, va morir assassinat per un “patriota” per dir veritats com aquesta) m’ha vingut a la memòria vàries vegades aquests darrers dies. Tractaré d’explicar-me. Novembre de 2010, els carrers i places del nostre país s’omplen de pancartes de CiU amb somriures sota el lema: “Per una Catalunya millor”. Així mateix, se’ns projecta un punt lluminós al final d’un túnel amb la imatge radiant d’Artur Mas, actual lector de l’Odissea d’Homer. Doncs jo crec que la immensa majoria de catalans, tret de les grans fortunes que s’han beneficiat de la supressió de l’impost de successions, no han tingut, ni tenen, grans motius per a somriure durant aquests dos anys de Govern “dels millors.” No crec tampoc que els catalans creguem que ara tenim “una Catalunya millor” que la que teníem el 2010.



Un cop constatat el fracàs absolut d’Artur i de CiU en els tres grans objectius de la legislatura (reduir l’atur a la meitat, mantenir la qualitat de l’Estat del benestar i assolir el pacte fiscal) sembla que els estrategs convergents han decidit llançar una cortina de fum patriòtica per intentar ocultar un balanç difícilment superable pel que fa als resultats negatius. De fet, CiU està combinant una dosi de demagògia (la independència és la solució màgica a tots els nostres problemes, perdó, les “estructures d’Estat” ells mai citen la paraula “independència”), una altra dosi de cinisme (“no hem fet retallades, hem fet ajustos per garantir les prestacions socials”) i una tendència cada cop més acusada, però gens conscient, cap a la paradoxa.


Mentre, els seus cosins germans ideològics del PP segueixen la mateixa estratègia. Aquesta mateixa setmana hem vist al senyor Alejandro Fernández i a la senyora Sánchez Camacho d’amable tertúlia a la Rambla rient mentre contemplaven la nova seu del PP (però perquè riu tant aquesta gent?). És interessant recordar que el senyor Fernández va decidir comparèixer després d’estar “missing” durant tres setmanes quan els periodistes el buscaven perquè valorés les inversions (més aviat, les desinversions) dels pressupostos generals de l’Estat a Tarragona. I és que el PP de Tarragona ha inaugurat una nova manera de fer política quan es tracta de notícies desagradables: amagar-se, no donar cap explicació burlant-se així dels ciutadans, i esperar a que passi el temporal...


Ni els uns (CiU), ni els altres (PP) fan la més mínima referència a les retallades que han practicat els Governs de Mas i de Rajoy i que tants problemes estan provocant a la vida diària dels catalans. Cap element d’autocrítica o de resposta als problemes reals dels ciutadans. Al contrari, tot metàfores literàries i apel•lacions a la passió patriòtica com a únic argument electoral. CiU: “aquests són els comicis del dret a decidir”, PP: “Aquestes eleccions són un plebiscit, Espanya sí o Espanya no.”


I mentre els “patriotes” competeixen en somriures i simulen que es barallen i amenacen amb el “xoc de trens” més de 10.000 famílies tarragonines tenen una altra preocupació menys pretensiosa però més realista: arribar a final de mes garantint un mínim de qualitat de vida als seus fills perquè en aquestes famílies tots els seus membres, tots, estan a l’atur i han vist com les ajudes i prestacions se’ls retallaven per part de les Administracions governades per CiU i PP.

Com diria un humanista de la talla moral de Jean Jaurès: aquesta és la realitat que sempre voldran ocultar els “patriotes” darrera dels plecs de la bandera.

Article de Núria Segú publicat al Diari de Tarragona

L'ÚNICA ENQUESTA QUE ENS PREOCUPA ALS SOCIALISTES



Fa uns dies s’han fet públiques dues enquestes. La primera, del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat, analitzava la intenció de vot a les properes eleccions al Parlament. La majoria de mitjans de comunicació, especialment els mitjans públics, obrien les seves edicions parlant del camí victoriós de CiU i d’Artur Mas cavalcant cap a la majoria absoluta sobre l’onada sociològica del dret a decidir i les “estructures d’Estat”.



Malgrat això, el mateix dia també es feia pública una altra enquesta que assenyala que prop d’un 30% dels catalans són pobres o estan en risc greu de ser-ho (un 30%!). En els darrers dos anys (els anys del Govern “dels millors” de CiU) la taxa de pobresa a Catalunya s’ha disparat fins i tot per sobre de la mitjana espanyola i nou punts damunt de l’europea. Però si llegim amb atenció el contingut d’aquestes enquesta trobem dades més alarmants, per exemple, que un 28% dels nens catalans viuen en famílies que es troben en paràmetres d’exclusió social.


Segons aquesta enquesta, un 57% dels catalans afirma que té greus dificultats per arribar a final de mes i un 12%, fins i tot, diu que no pot escalfar el seu habitatge durant els mesos d’hivern. En molts casos, les pensions dels avis i àvies són l’únic ingrés econòmic regular de molts nuclis familiars.


Per cert, l’enquesta també revela que el Camp de Tarragona i les terres de l’Ebre són les dues regions de Catalunya on la pobresa i les desigualtats han crescut més en aquests dos darrers anys, els dos anys en què Artur Mas havia de “resoldre” el problema de l’atur (recordeu allò de “per una Catalunya millor”)?


En un país “normal” la cruesa i l’envergadura tràgica d’aquesta realitat, el fracàs estrepitós del govern en relació amb els objectius que es va plantejar ell mateix a l’inici de la legislatura (reduir l’atur a la meitat, no tocar els pilars de l’Estat del benestar i assolir el pacte fiscal), faria que les perspectives electorals del Govern “dels millors” fossin directament proporcionals a la seva incompetència més absoluta, però, és clar, això seria en un país “normal”.


Davant d’aquesta tessitura, els socialistes ens presentem davant la ciutadania reafirmant el que sempre hem defensat i allò en què somniem: una Catalunya on tots els seus habitants puguin gaudir d’una protecció social des del moment en què neixen fins que moren, un país amb unes prestacions socials d’excel•lència, una societat on aporti més qui més té i que es preocupa per l'amenaça del canvi climàtic i les seves gravíssimes conseqüències pel nostre hàbitat i dels catalans i catalanes que vindran


Perquè a nosaltres l'única enquesta que ens preocupa, la que de veritat ens treu el son, és la segona, la que assenyala un creixement exponencial de la pobresa al nostre país per culpa de les retallades salvatges de la dreta. I així, mentre CiU i PP simulen que es barallen pels colors de la bandera, més de 10.000 famílies tarragonines tenen a tots els seus membres sense ingressos econòmics i han de fer autèntics miracles per arribar a final de mes. Suposo que ens diran que la solució de tot és el viatge a Itaca però també convindria recordar que de tota l’expedició tan sols Ulises va poder arribar a bon port.

Article de Xavier Sabaté publicat al diari Més Tarragona

divendres, 19 d’octubre del 2012

MÉS ATURATS



Ara fa quasi exactament dos anys Artur Mas, actual lector de l’Odissea d’Homer, es va dirigir directament als ciutadans en el darrer minut del debat electoral organitzat per TV3 i va afirmar, literalment, el següent: “durant la propera legislatura tornarem a reactivar l’ocupació i reduirem l’atur a la meitat.” En el mateix sentit es va pronunciar el flamant Conseller d’empresa i ocupació, en Xavier Mena pocs mesos després de ser nomenat.


Bé, han passat uns mesos més i estem a les portes d’una nova campanya electoral i fora bo que els ciutadans jutgem amb els fets objectius quin ha estat el grau d’èxit d’Artur Mas i de CiU a l’hora de “reactivar l’ocupació”.

Doncs bé, cap mesura destinada a reactivar l’economia i reduir l’atur, al contrari, retallades que han augmentat l’atur al sector salut i al sector de l’educació. Cap mesura destinada al sector empresarial, als emprenedors, a la reconversió industrial, a la formació dels treballadors... i avui 22 mesos després, l’atur a Valls i l’Alt Camp no tan sols no s’ha reduït a la meitat sinó que ha assolit xifres històriques.

Després de les accions i omissions del govern d’Artur Mas, dels seus incompliments, els milers d’aturats de la nostra comarca no veuen cap horitzó positiu, cap sortida del túnel que tant ens anunciava CiU durant la darrera campanya, recordeu el cartell?.

En aquests moments tenim a la comarca quasi 4.000 persones a l’atur, és a dir, unes 550 persones més de les què hi havia ara fa dos anys. A Valls 2.317 persones es troben a l’atur, a Alcover 468 i al Pla de Santa Maria 235. Amb “el Govern dels millors” l’atur a la comarca ha crescut un 13%, una dada que ho sintetitza tot.

Suposo que ens diran que el dia que Catalunya disposi “d’estructures d’Estat” l’atur i tots els problemes del món es resoldran com per art de màgia, però mentre esperem l’arribada a l’Itaca, caldria conèixer si, mentre, CiU es passarà quatre anys més retallant drets als catalans i incrementant les desigualtats fent que la diferencia entre els que tenen més i els que tenen menys s’eixampli . I aquí no val la literatura sinó els fets concrets. En només dos anys, Artur Mas ha reduït la inversió en educació, sanitat i dependència als nivells de 2004 oblidant que avui a Catalunya som un milió més de catalans.

La veritat és que Artur Mas només ha respectat una sola promesa electoral, una sola! reduir l’atur? No generar ocupació? No. Mantenir l’Estat del benestar? No. Fer més amb menys? No. L’únic compromís que ha respectat CiU ha estat la supressió de l’impost de successions per a les grans fortunes. Gràcies a aquest gest valent la Generalitat ha deixat d’ingressar 150 milions d’euros mentre afavoria a uns pocs i amb les retallades perjudicava a la majoria de catalans. O dit d’una altra manera, avui a Catalunya es possible que algú hereti, per exemple, un, dos milions d’euros i pagui zero euros d’impostos però d’altres han de pagar tres euros perquè els seus fills dinin amb carmanyola a l’escola (!?). En fi...

En aquestes eleccions ens hi juguem molt. Alguns les volen presentar com uns comicis, amb tons de plebiscit, on haguem de decidir quins són els colors de la bandera. O l’Espanya una i recentralitzada o la secessió de Catalunya, en definitiva, sense alternatives raonables entre aquests dos maximalismes, ni punts de trobada.

Però és que hi ha un altre eix que ens haurem de plantejar quan anem a votar. Què volem? Una Catalunya socialment cohesionada o bé una Catalunya on creix la desigualtat, la distància entre les rendes més altes i la immensa majoria de la població i on un de cada cinc catalans té moltes dificultats per cobrir les necessitats bàsiques de subsistència: menjar, aigua, llum gas...La resposta a aquesta pregunta també serà determinant en el resultat del 25-N.

Article de Núria Segú publicat al setmanari El Vallenc

dimecres, 17 d’octubre del 2012

ELENA SALINAS: “EN ELS DOS ANYS DE GOVERN DE CiU L’ATUR AL BAIX CAMP S’HA INCREMENTAT EN UN 12,5%”



La candidata socialista al Parlament, Elena Salinas, ha denunciat aquest dimecres que “durant els dos anys de Govern “dels millors” de CiU i Artur Mas l’atur a la comarca del Baix Camp s’ha incrementat en un 12,5%. En concret, el nombre d’aturats a la comarca ha crescut en 1.848 persones, de les quals la meitat corresponen a la ciutat de Reus.”



Per a la candidata del PSC això exemplifica el “fracàs absolut” de CiU en el repte més important d’aquesta legislatura i en la promesa estrella d’Artur Mas durant la campanya electoral: reduir l’atur a la meitat. “Doncs bé, lluny de reduir el nombre de desocupats, l’atur a la nostra comarca s’ha incrementat, fins i tot, per damunt de la mitjana nacional. En aquests moments a Reus l’atur supera les 10.000 persones i a Cambrils les 2.500, totes dues ciutats en mans de Governs de CiU i PP.”


Elena Salinas ha emplaçat als ciutadans del Baix Camp ha rebutjar amb el seu vot el proper 25 de novembre “a aquells que han governat durant dos anys a cop de tisora i que es presenten davant la ciutadania amb el trist balanç d’haver reduït la inversió en educació, sanitat i dependència als nivells de 2004.”


“De fet, la única promesa electoral que ha complert el Govern de CiU ha estat suprimir l’impost de successions per a les grans fortunes. Gràcies a aquesta brillant iniciativa la Generalitat ha deixat de recaptar 150 milions d’euros mentre, al mateix temps, ha executat tres grans retallades dels serveis i prestacions socials bàsiques.”


Finalment, la candidata reusenca ha recordat “el trist paper que han de representar tant el senyor Pellicer com la senyora Alegret que es van passar els quatre anys de la passada legislatura demanant dimissions un dia sí i l’altre també pel que consideraven dades “intolerables” de l’atur a Reus i comarca. Si aquelles dades eren “intolerables” ara que han crescut per damunt de la mitjana nacional que són?”


En darrer terme Elena Salinas ha reiterat el compromís del PSC de “combatre l’atur i destinar el màxim de recursos públics possibles per evitar que els ciutadans que es troben sense feina quedin orfes de qualsevol prestació davant dels efectes devastadors de la crisi. En aquest sentit, ens preocupa que aquesta ànsia retalladora que demostren CiU i PP a la Generalitat i al Govern central s’orienti, altre cop, cap a la limitació de les prestacions als aturats.”

SENSE TEMENCES, SENSE COMPLEXOS



Des de fa un mes, el nostre país ha entrat en un període de plantejaments ciutadans que poden esdevenir veritables desencadenants de canvis en tots els àmbits de la societat. Canvis que ens afecten com a ciutadania de Catalunya, i que afecten també a la ciutadania espanyola. En definitiva, al conjunt de l’Estat.



Fa molt temps que penso i afirmo que la democràcia espanyola entra en un període de transició política; que hem de ser capaços d’actualitzar-la encarant les dificultats que comporta. Des del inicis de la democràcia s’ha intentat, a través de l’estat de les autonomies, satisfer les realitats de pluralitat d’Espanya. Un model que s’ha encaixat i adaptat a les necessitats del moment, i que ens ha permès créixer com a país, amb les seves virtuts i amb les seves problemàtiques.


Tanmateix, aquest model, al qual ens hem adaptat tots els moviments polítics, socials i econòmics, cadascú des de la seva prespectiva, no ha resolt de manera satisfactòria les necessitats de Catalunya. Prova d’això és el moviment social que gira entorn a establir nous marcs de relacions; i que crec que pot marcar el tancament d’aquest període de transició.


Per aquest motiu, cal plantejar-nos seriosament què som. És innegable, per més que hi hagi qui ho vulgui negar, que la pluralitat de l’Estat espanyol és una realitat. I no ho hem de veure com un inconvenient; sinó com l’oportunitat per créixer en un marc de convivència. Sóc conscient que aquestes paraules i idees han estat repetides per grans personalitats de la història com Pi i Margall, Almirall i pel mateix president Maragall. Però només hem estat capaços de repetir-les.


Ens cal treballar dur perquè el lideratge històric de Catalunya continui viu, però sobretot perquè prengui major força la idea que el nostre país vol i ha de ser reconegut com allò que és, sense complexos, sense possibilitat de qüestionar-ho. I en aquest sentit subscric totes i cadascuna de les paraules que Pi i Margall deia a llibre “Las nacionalidades”. <>. Crec que només així es podrà concebre Espanya.


Una Espanya que ha d’entendre que Catalunya té dret a decidir el seu futur com a nació que és. I això només es pot dilucidar a través d’una consulta clara i legal; assumint tothom el resultat, com es fa en tota democràcia.


Pensant en un món global, i servint-nos com a referent els estats federal d’Alemanya o d’Estats Units, Brasil, etc, hem de tenir clar que només un Estat europeu fort pot respondre als reptes de futur.


Article d'Eloi Menasanch publicat al diari Més Tarragona

dimarts, 16 d’octubre del 2012

JOAN RUIZ: “EL SILENCI DEL PP ÉS UNA BURLA INTOLERABLE ALS TARRAGONINES I A LES TARRAGONINES”



“Aquests pressupostos registren una davallada d’un 40% de les inversions destinades a polítiques socials el que, sumat a les retallades ja contemplades en els pressupostos d’enguany, representa una caiguda lliure de la despesa social d’un 65% en relació al 2011, els darrers pressupostos del Govern socialista. Això només anuncia més problemes per a la immensa majoria dels tarragonins i les tarragonines...”, així ho ha denunciat el diputat socialista per Tarragona, Joan Ruiz, qui ha fet balanç avui de l’efecte que aquesta davallada tindrà a nivell de demarcació de Tarragona.


Les partides destinades a educació baixen un 14% (326 milions d’euros menys que enguany). “Per exemple, les partides destinades a beques i ajudes per a estudiants baixen un altre 5% addicional. A les comarques tarragonines això vol dir que uns 4.000 estudiants de tots els cicles formatius poden perdre la beca o l’ajuda que rebien finançada per l’Estat.”


Joan Ruiz ha alertat que és especialment greu la modificació del sistema de concessió de beques que a partir d’ara permetrà que el nivell d’ingressos econòmics del demandant tingui menys importància. Així mateix, la desaparició dels programes de cooperació amb la Generalitat, com l’Educa3, reduirà encara més el nombre de places públiques de places de llars d’infants.


“També en matèria educativa considerem com a molt greu les retallades en els programes de prevenció del fracàs escolar (que se situen entorn d’un més que alarmant 30%) i la pujada desproporcionada de les taxes universitàries que ja ha afectat aquest curs a uns 11.000 estudiants de la Universitat Rovira i Virgili.”


En matèria de salut els pressupostos baixen un 22% en relació a enguany. “Primer s’introdueix el copagament, a Catalunya es posa en marxa l’euro per recepta i ara es redueix el pressupost. Sembla com si CiU i PP es barallessin per veure qui posa la ma a la butxaca dels tarragonins i tarragonines i, en especial, dels nostres jubilats...”


Pel que fa a la dependència, aquests pressupostos representen una nova retallada addicional d’un 17% en relació a engany (uns 200 milions d’euros menys). La retallada d’inversió en dependència ja ha arribat al 30% des de que governa el PP, el que suposa a la pràctica el desmantellament i col•lapse d’aquest dret social.


“Això vol dir que les 11.500 famílies tarragonines que tenen reconeguda la prestació poden veure com s’ajornen els pagaments o se’ls suprimeix l’ajuda. A més, els dependents considerats com a moderats veuen ajornar-se la prestació a la que tenen dret fins al 2015 (el que afectarà ja més de 5.000 famílies de la província.”


Segons el diputat socialista, tot plegat només suposarà més problemes en la vida quotidiana dels tarragonins i tarragonines mentre que, per culpa de les polítiques de CiU i PP, la pobresa i l’exclusió social es disparen a la província. “A la demarcació de Tarragona ja hi ha 10.000 famílies que no tenen cap mena d’ingrés econòmic mensual.”


Finalment, Joan Ruiz ha denunciat com “un fet molt greu” el silenci dels diputats i dirigents del PP de Tarragona. “Per primer cop els diputats del partit de Govern s’amaguen i no donen compte dels pressupostos a nivell territorial el que considerem com una burla intolerable als tarragonins i les tarragonines.”


“Potser no tenen res a dir? O potser van cridar tant quan estaven a l’oposició que ara estan afònics? En tot cas, exigim que el PP, que tantes lliçons de moralitat semblava exhibir, doni la cara i expliqui als ciutadans de les nostres comarques el perquè d’aquesta davallada brutal de la inversió a casa nostra”, ha emfatitzat el diputat socialista.

dilluns, 15 d’octubre del 2012

UNA DELEGACIÓ DE LA JSC DE LES COMARQUES TARRAGONINES FA CAMPANYA PER AL PSE A EUSKADI



Una trentena d’afiliats de la JSC de les comarques tarragonines ha fet campanya per al PSE aquest cap de setmana a Vitoria-Gazteiz en el marc de la campanya electoral per a les eleccions autonòmiques de diumenge vinent.


Segons ha explicat Alejandro Caballero, membre de l’executiva de la JSC del Camp de Tarragona, “el nostre objectiu era ajudar als nostres companys bascos en una campanya que serà decisiva per garantir quatre anys més de Govern de progrés i impedir el retrocés que suposaria el Govern de la dreta nacionalista com ja hem comprovat a Catalunya.”

“Durant aquests dies els joves socialistes tarragonins hem pogut comprovar de primera ma les diferències reals que hi ha entre la dreta i l’esquerra a nivell de polítiques de joventut. En aquest sentit, tant el PNB com CiU com el PP, al marge del color de la bandera, coincideixen plenament a l’hora de creure que les retallades de drets i serveis socials bàsics són la panacea que ens farà sortir de la crisi econòmica.”

“Per contra, ha assenyalat Caballero, el Govern socialista de Patxi López ha demostrat que hi ha un altre model de fer política, un model que passa per augmentar les beques, mantenir les taxes universitàries i les ajudes al lloguer per als joves. És a dir, exactament el contrari del que ha fet CiU a Catalunya.”

Des de la JSC s’ha emplaçat als joves tarragonins a anar a votar massivament per al PSC a les eleccions del 25-N. “No serveix de res “passar” d’anar a votar. És a les urnes on podem demostrar el nostre rebuig a les retallades de la dreta. Després del 25-N no servirà de res protestar i lamentar-se de tenir, novament, un Parlament amb majoria absoluta de CiU i PP”, ha conclòs Alejandro Caballero.

NIETZSCHE UND HERR ARTUR MAS



El candidat de CiU Artur Mas va usar una frase de Nietzsche aquest dimarts passat en la celebració dels 125 anys de la Cambra de Comerç de Tarragona que després s’ha convertit en el resum del seu discurs. No acostuma a citar gaire el sr. Mas i quan ho fa no l’encerta massa.


El cert és que acabava d’oferir-nos un show un d’aquests anomenats trainer o coach que et volen convèncer que si no ets el millor venedor del món o no ets feliç de veritat és perquè no vols o ets imbècil o no tens prou autoestima.

El candidat Mas va pensar que també la frase de Nietzsche - com gairebé totes les que s’empesca – li aniria bé per justificar aquest camí que tant parla darrerament cap a la independència – perdó, ell no cita mai aquesta paraula – o cap a la plenitud nacional o cap a les estructures d’estat que tot sembla sinònim.

En fi, la frase del filòsof alemany – tan poc patriota per cert que es nacionalitzà suís – era, segons el coach 'Qui té un per qué pot amb qualsevol com' i el candidat Artur Mas la va usar per argumentar que els catalans ja tenim un per què – no va precisar quin - i que això del “com”, que no ens preocupéssim, que ja ho veuríem.

Però lluny de ser ambiciosa i agosarada, la frase de Nietzsche és d’allò més conformista i resignada. Vejam l’original que figura al llibre ‘ El Crepuscle dels ídols ’ : “ Hat man sein warum? des Lebens, so verträgt man sich fast mit jedem wie?” que segons la traducció de Andrés Sànchez Pascual, expert en el filòsof alemany és: “Quan un té el seu propi per què? de la vida s’avé a gairebé tot cóm ? ” I encara la frase va seguida d’una altra més taxativa: “ L’ésser humà no aspira a la felicitat“.

És a dir, resignar-se, “verträgt” que diria Nitzsche, ens podem avenir a qualsevol dissort. Clar que a l’esmentada – interessant per altra banda - vetllada de la Cambra de Comerç, el candidat Mas no va fer referència a la dissort de milions de catalans i catalanes que no se’n surten, que pateixen la injustícia d’una crisi que no han provocat i a la que tàcitament se’ls demana també conformitat, resignació.

Perquè moltes mitges insinuacions de les metes, dels coms i dels perquès en general, de com van de bé les nostres exportacions, però poc de les dificultats dels crèdits, poc dels preus de l’energia, poc dels compromisos de fa dos anys de redreçar l’economia, aguantar l’estat del benestar avui més precari i poc d’un pacte fiscal fracassat, poc dels 800.000 aturats i poc dels treballadors però també empresaris que no poden arribar a final de mes.

I és que uns per naps i els altres per cols, a Catalunya no parlem de res més que no sigui dels veïns i del malament que ens tracten. Mentrestant els nostres governants amb el sr. Mas al capdavant es freguen les mans en veient la nostra ensenya que col.loquen de pantalla per tapar les seves polítiques neoliberals en contra de la immensa majoria de catalans i catalanes avui més dependents per ell i amb ell. Això sí, mentrestant, també ell i uns quants com ell han resultat molt beneficiats per la supressió de l’impost de successions d’unes herències que en alguns casos ja sabem que es trobaven al principat de Liechstenstein per no pagar impostos ni abans ni desprès quan les han heretat.

Article d'opinió de Xavier Sabaté publicat al Diari de Tarragona

dijous, 11 d’octubre del 2012

ON SÓN ELS DIPUTATS DEL PP PER TARRAGONA?



La manca de paraula i les mentides de les que el PP ha fet gala en aquest primer any de Govern semblava que ens havien preparat per acceptar, o com a mínim a acostumar-nos, respecte a qualsevol manifestació d’arbitrarietat d’aquests representants de la “derecha liberal” que tenien “las soluciones” per a sortir de la crisi. Doncs bé, reconec que estava equivocada. I dic que estava equivocada perquè l’espectacle patètic que estan protagonitzant aquests dies els diputats i dirigents del PP per Tarragona no té nom.


Anem a pams. Com sabeu ara farà dues setmanes el Govern de Mariano Rajoy va presentar la proposta de pressupostos generals de l’Estat per al 2013. També com sabeu es tracten d’uns comptes que tornen a desinvertir a les nostres comarques i que incorporen noves retallades que no aconseguiran res més que aguditzar els problemes dels ciutadans per aconseguir arribar a final de mes.

Durant aquestes dues setmanes s’han anat succeint les reaccions dels agents polítics, socials i econòmics de casa nostra, tots coincidents a l’hora d’expressar el malestar del territori per aquests pressupostos tan nefastos (cal recordar que els diputats socialistes per Tarragona van ser els primers en alertar del mal que faran aquests comptes del PP).

Però el que és més sorprenent, el que sembla impossible, el que és inèdit perquè realment no ha succeït mai és que els diputats i dirigents del PP per Tarragona no hagin sortit, dues setmanes després de ser presentats, a donar compte del perquè aquestes retallades a la província. És més, quan els mitjans de comunicació han trucat a aquests mateixos responsables demanant una valoració dels pressupostos se’ls ha contestat el següent: “el PP no es pronunciarà fins a conèixer els detalls de les inversions territorials.” Ens estarà dient el senyor Alejandro Fernández i companyia que dues setmanes després de ser presentats els pressupostos pel seu Govern desconeixen el seu contingut? Es tracta d’una homenatge encobert a Maquiavel?

Només una covardia política insuperable i un menyspreu infinit a la ciutadania de les nostres comarques pot explicar el silenci del PP. Només això afegit a una dosi de vergonya per haver hagut de desdir-se de tantes promeses en un temps record. Just ara, aquests dies, es complirà un any d’aquestes solemnes declaracions del cap de llista del PP a les eleccions legislatives, Alejandro Fernández, en el debat organitzat pel Col•legi de periodistes de Tarragona: “En materia de infraestructuras el gobierno del PP se compromete a realizar en esta proxima legislatura la autovia A-27 hasta Montblanc y completar la T-11.”

Animo a aquells que estiguin llegint aquestes línies a baixar-se els pressupostos generals de l’Estat que ha presentat el Govern de Rajoy i que vegin les inversions previstes per l’A-27 per als anys 2013, 2014 i 2015.

Potser aleshores entendran el silenci.

Article d'opinió de Núria Segú

dimecres, 10 d’octubre del 2012

NÚRIA SEGÚ I SARA PAGÀ, CANDIDATES DE L’AGRUPACIÓ SOCIALISTA DE VALLS PER A LES ELECCIONS AL PARLAMENT DEL 25-N



L’assemblea de l’agrupació socialista de Valls ha proposat Núria Segú i Sara Pagà com a candidates de l’agrupació per a les eleccions al Parlament del 25-N. Núria Segú i Sara Pagà van obtenir el suport de tots els afiliats i simpatitzants socialistes vallencs presents a l’assemblea tret d’una abstenció.



Núria Segú ha estat diputada al Parlament pel PSC durant aquesta legislatura on ha format part de les comissions que han tractat els temes més directament relacionats amb el territori. Durant el passat mandat municipal va ser la primera tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Valls

Sara Pagà és membre de la comissió executiva de la Federació del PSC del Camp de Tarragona en la que es titular de la secretaria de polítiques socials.


Així mateix, l’assemblea va proposar Xavier Sabaté com a cap de llista del PSC per la demarcació de Tarragona i al tarragoní Mario Burzurí i a la regidora de Cunit Arantzazu Longares com a candidats socialistes al Parlament.


Durant les seves intervencions tant Jordi Gabàs com Núria Segú van coincidir en assenyalar que “CiU presenta aquestes eleccions com un plebiscit sobre la independència per ocultar el seu fracàs més absolut d’aquests dos anys de Govern “dels millors” en els que l’atur s’ha disparat fins a xifres històriques i els drets i serveis socials han davallat de manera notable per culpa de les retallades.”


“Embolicant-se amb la bandera i protagonitzant un discurs messiànic Artur Mas vol fer oblidar que el seu Govern ha provocat el retrocés més gran pel que fa a la qualitat de vida de les classes populars i mitjanes catalanes d’ençà la recuperació de la democràcia. Aquest és l’engany que els socialistes denunciarem durant la campanya en la que demostrarem que hi ha una altra Catalunya possible, més justa i més socialment cohesionada”, ha argumentat el primer secretari de l’agrupació socialista de Valls.

dimarts, 9 d’octubre del 2012

EL PSC DENUNCIA QUE AMB LES RETALLADES DEL PP 5.100 PENSIONISTES TARRAGONINS HAN PERDUT LA PRESTACIÓ PER DEPENDÈNCIA A LA QUE TENIEN DRET



“Des de que Mariano Rajoy és president del Govern uns 5.100 pensionistes de les comarques tarragonines han perdut la prestació per dependència a la que tenien dret. I per desgràcia no acaba aquí la cosa perquè els pressupostos per l’any vinent contemplen una retallada addicional d’uns altres 200 milions d’euros en dependència pel que aquesta xifra s’ampliarà”, així ho ha denunciat aquest dimarts la senadora tarragonina Maria Jesús Sequera.



La senadora socialista ha recordat que en un any la retallada en dependència que ha impulsat el PP ha ascendit a quasi 600 milions d’euros, el que ha suposat de facto la paralització total del desenvolupament d’aquest dret social. A banda, el Govern de Rajoy ha reduït en un 15% les prestacions econòmiques dels cuidadors familiars de les persones dependents.


Maria Jesús Sequera ha explicat que les retallades del PP ja han suposat la regressió més gran pel que fa a la qualitat de vida de les persones majors de 65 anys de tota la història de la democràcia. Des d’aquest mes de juliol els pensionistes han hagut de fer front al copagament de les medicines, a la retallada en un 93% del pressupost en teleassistència, al pagament íntegre de 425 medicaments i a la retallada del 40% dels programes de l’IMSERSO.


“I mentre, els diputats del PP per Tarragona s’amaguen, fet insòlit i sense precedents, i no donen la cara per explicar aquesta nova bateria de retallades en inversions a casa nostra que arriba via pressupostos generals de l’Estat per al 2013. Aquest menyspreu absolut a la ciutadania tarragonina i les conseqüències humanes de les retallades són “las soluciones reales” que prometia el PP per resoldre l’economia, “crear empleo” i fer front a la crisi ara fa tot just un any. En fi...”, ha conclòs la senadora socialista.

dilluns, 8 d’octubre del 2012

JOAN RUIZ: “CIU NI APAREIX QUAN AL CONGRÉS ES DEBAT SOBRE LES INFRAESTRUCTURES DE TARRAGONA”



El diputat del PSC per Tarragona al Congrés, Joan Ruiz, ha denunciat aquest dilluns “el fet esperpèntic protagonitzat per CiU a la Comissió de Foment que debatia avui les inversions del ministeri en matèria d’infraestructures per al 2013. Doncs bé, en les dues sessions que ha durat aquest comissió els diputats de CiU per Tarragona no han aparegut en cap moment, el que considerem una mostra majúscula de frivolitat política.”



Joan Ruiz ha explicat que per la Comissió de Foment del Congrés s’han debatut les partides econòmiques que s’assignaran a càrrec dels pressupostos generals de l’Estat per al 2013, “divendres i avui més que mai era el moment de defensar les inversions a Tarragona tal i com hem fet els diputats socialistes. El que té un punt de kafkià és que el senyor Jané denunciï en roda de premsa avui a Tarragona la manca d’inversions a les nostres comarques mentre aquestes inversions són debatudes als òrgans parlamentaris corresponents, en aquest cas a la Comissió de Foment. Un espectacle sense precedents!”


El diputat tarragoní ha afegit que durant aquestes dues sessions de la Comissió han comparegut el secretari d’Estat d’infraestructures, el subsecretari de Foment, el president de la societat estatal d’infraestructures del transport, el president d’ADIF, el president de Ports de l’Estat, i els presidents de Renfe i d’AENA. “El que dóna una bona imatge de la importància d’unes sessions que els diputats de CiU per Tarragona han decidit estalviar-se...”


“Mentre CiU estava absent i el PP justificava les retallades, els diputats socialistes per Tarragona hem demanat als responsables de Foment que expliquin quines són les intencions del Ministeri en relació a infraestructures clau per la província de Tarragona com l’A27, el tercer fil que ha de connectar el port de Tarragona amb Castellbisbal, o el calendari de les obres del Corredor del Mediterrani.”

dissabte, 6 d’octubre del 2012

UNA LECTURA CONVERGENT DE KAFKA



Ara fa dos anys el candidat de CiU a la presidència de la Generalitat va mirar la pantalla de TV3 per adreçar el seu darrer missatge als ciutadans i afirmà literalment: reduirem l’atur a la meitat, preservarem les bases del nostre estat del benestar -“farem més amb menys”-, i assolirem un nou pacte fiscal per a Catalunya.



Dos anys després el fracàs no pot ser més absolut. L’atur ha augmentat un 20% ( a les comarques tarragonines tenim 10.000 persones aturades més de les que hi havia abans del Govern “dels millors” de CiU, ja hem arribat a 70.000 i a Catalunya 800.000. L’estat del benestar ha rebut tres grans sacsejades, en forma de retallades, que han suposat un retrocés dels drets socials dels catalans històric i sense precedents. Només un exemple, en dos anys les llistes d’espera per operar-se a Tarragona s’han més que doblat passant de 8.000 persones per a ser intervingudes el 2010 a més de 20.000 ara. Pel que fa al pacte fiscal, la constatació del fracàs ( buscat ) ha estat l’excusa per donar per morta la legislatura i convocar noves eleccions.


El Govern ha incomplet totes les seves promeses electorals, tret d’una: eliminar l’impost de successions gràcies al qual un ciutadà pot heretar un milió d’euros i pagar zero euros d’impostos però una persona necessitada ha de pagar tres euros si vol que el seu fill porti el “tuper” a l’escola (?!). Aquesta és la construcció nacional del senyor Mas.


Durant aquestes darreres setmanes el President ha viscut el seu propi camí de Damasc. Igual que el Gregori Samsa kafkià, Artur Mas i CiU se’n van anar a dormir representant “el pal de paller” de la tradició pactista del catalanisme conservador i es van despertar furibundament independentistes. En aquesta particular metamorfosi s’han cremat totes les etapes en un temps rècord. Reconec que em vaig quedar astorat quan en el recent debat de política general Artur Mas em va respondre que pensava convocar un referèndum sobre l’autodeterminació encara que fos “al marge de llei”. Tot un President de la Generalitat disposat a saltar-se la legalitat. En un altre país hauria hagut de plegar després d’aquesta colossal relliscada


La cosa no acaba aquí perquè aquests darrers dies estem assistint a la confusió més completa de les intencions de CiU atenent a les declaracions del mateix Artur Mas, que un dia s’empara en la legislació europea per avançar cap a l’Estat propi, al següent afirma que no vol trencar els lligams amb Espanya i encara el seu conseller d’Economia afirma davant un grup d’empresaris que en el camí cap a la Independència també ens podem quedar en una de les etapes. Tot un homenatge encobert al senyor K., del Castell, que es passa la vida donant voltes per un poble intentant trobar un sentit a la seva condició i un fil conductor a la seva existència.


Malgrat això, el que més ens preocupa als socialistes és que mentre esperem l’arribada de la Itaca prodigiosa que resoldrà tots els nostres problemes i on mai no ens portarà l’ambigüitat que tant interessa al sr. Mas per continuar al Govern ni els qui el truquen i van a veure per condicionar la seva voluntat, els i les Pérez, Vila, García o Domènech d’aquest país, hagin de patir quatre anys més d’un Govern que com Joseph K., el protagonista del procés de Kafka, es vegin condemnats pel tribunal de la dreta més neoliberal que hem tingut mai a Catalunya en l’altar de “la necessària austeritat” que ens ha de conduir a la sortida màgica de la crisi.

Article de Xavier Sabaté publicat al Diari de Tarragona

divendres, 5 d’octubre del 2012

FEM BALANÇ?



El dilluns d’aquesta setmana el President Mas ha convocat oficialment eleccions al Parlament i toca fer balanç de l’acció del govern més curt de la democràcia. Convergència i Unió es va presentar a les eleccions al Parlament de 2010 amb un programa que es resumia, segons deien ells mateixos, en tres eixos fonamentals: 1.- Reduir l’atur a la meitat. 2.- Mantenir l’Estat del benestar. 3.- Aconseguir el pacte fiscal. Tenint en compte que el programa electoral és el compromís dels partits polítics amb la ciutadania i que és aquell amb el que es va comprometre el “Govern dels millors” del Sr. Mas, seria bo que, arribats ara al final insòlit de la legislatura, féssim balanç de quin ha estat el grau de compliment d’aquests promeses electorals.


Anem a pams i comencem per l’atur. Des de que Artur Mas és president del Govern l’atur a la província de Tarragona s’ha incrementat en 10.000 persones més. És a dir, ha crescut un 12% i ja s’ha arribat als 70.000 desocupats. Lluny de reduir l’atur “a la meitat” la destrucció de llocs de treball incrementada per les seves decisions de reduir serveis públics i treballadors del sector públic, ha arribat a límits històrics.

Segon punt, la preservació de l’Estat del benestar. Bé, la veritat és que tothom que llegeixi aquestes línies tan sols ha de pensar si en els darrers dos anys els serveis bàsics com l’educació i la sanitat públiques, les prestacions socials més elementals, les ajudes a la dependència, etc. han millorat. Si algú creu que han millorat o tan sols que s’han mantingut que no ho dubti, que voti CiU. Una dada il•lustra a la perfecció quin ha estat el resultat real de l’acció de Govern de CiU en àmbits tan essencials com la salut: en només dos anys les llistes d’espera per operar-se als hospitals de la província de Tarragona s’han més que doblat. Així, hem passat de 8.700 persones en llista d’espera al 2010 a més de 20.000 al 2012. Un augment superior al 100%!! Aquest és el preu devastador de les retallades impulsades per CiU.

En darrer lloc, el pacte fiscal, durant el mes de setembre hem viscut “la crònica d’un fracàs volgut”. No hi ha altre explicació a les paraules i les accions de CiU els dies anteriors a la trobada Mas-Rajoy, el govern de Catalunya va fer tot el possible per fracassar, és el que volien, el que els anava bé per eximir-se de responsabilitats i tenir una coartada per convocar eleccions abans que els hi passessin factura les retallades.

En qualsevol país “normal” un Govern que es presenta amb un balanç tan devastador estaria comptant els diputats que perd i les previsions sobre els resultats no serien gens encoratjadores. I si això no és així, és perquè CiU utilitza de manera oportunista -no hi ha cap altre explicació creïble- el malestar dels catalans en relació al maltracte que rebem per part de determinades institucions de l’Estat per, embolicats amb la senyera i la defensa de Catalunya, tapar les conseqüències de les retallades què fan a la majoria dels catalans més pobres i a uns quants, més rics.

Perquè no ens enganyem, més enllà de bandera - catalana o espanyola- CiU i PP son el mateix. A tots aquells que creguin això els animo a entrar a la xarxa i comprovar de primera ma amb qui pacta CiU, per exemple, als ajuntaments de Reus, Cambrils, Salou, Torredembarra, El Vendrell, Calafell, Santa Oliva, Diputació de Tarragona, Consells Comarcals del Tarragonès, Baix Penedès i Baix Camp, etc. Quan ho feu potser us trobareu la sorpresa que en tots aquests municipis CiU, podent optar per altres majories de Govern, a tot arreu ha optat per abraçar-se amb el PP, el partit que representa el centralisme i l’anticatalanisme de Vidal-Quadres. I és que el que la bandera suposadament separa, les retallades i les seves conseqüències per tots i totes les treballadores, uneixen.

Article de Núria Segú publicat al setmanari el Vallenc

dijous, 4 d’octubre del 2012

CUNIT, LES FORMES I LA POCA MEMÒRIA DE CIU



El passat dijous dia 27 de setembre varem tenir ple ordinari a l’Ajuntament de Cunit, governat per Convergència i Unió. El debat transcorria amb normalitat fins la intervenció del regidor d’Ensenyament. Amb el seu habitual “hooliganisme” i prepotència, i, com sempre fora de context, va començar a airejar suposats draps bruts de l’oposició, manant-la callar i vorejant l’insult recordant el deute del govern anterior.


Tot això amb la connivència i permissibilitat de l’Alcaldessa de CIU, la Sra. Montserrat Carreras, que està demostrant, entre d’altres mancances, la seva incapacitat per a dirigir el ple de la corporació. Tolerant actuacions com la del seu regidor, així com de veïns afins que amenacen en els plens de tallar el coll a regidors del PSC.


És per aquest motiu que vull fer certes puntualitzacions:


Senyora Alcaldessa, referent als retrets que sobre l’herència rebuda sovint rebem els membres de l’oposició, em remetré a l’article d’opinió que el senyor Miguel Jiménez va publicar fa unes setmanes al diari “El País”, amb el títol “Herencias y falacias”: “La excusa de la herencia es una falacia. Quedan dos opciones: o engañaron a los votantes o no tenían ni idea de lo que tocaba hacer. A estas alturas, uno no sabe cuál de las dos es peor”.


Referent al malbaratament de fons públics als que al•ludia el seu regidor d’ensenyament, dos apunts:


No era la intenció ni del PSC de Cunit ni del seu Grup Municipal esmentar ni utilitzar la sentència de la Secció Segona de l’Audiència de Tarragona del passat 16 de setembre, ja que es referia a uns fets succeïts fa més de 20 anys. Però comprengui vostè que posar l’altra galta és molt bíblic, però poc humà. Recordem-la: va condemnar a un ex-alcalde de CIU de Cunit per adjudicar a dit la Zona Esportiva Municipal, imposant-li penes per PREVARICACIÓ, falsedat de document oficial i suborn. L’ex-alcalde va rebre a canvi una quantitat no determinada de diners. Així mateix va reconèixer haver comès aquests delictes. Parlem de malbaratament?.


També seria bo recordar-li senyora Carreras que el comportament que ara té no és el mateix que va tenir aquest partit amb vostè i amb la seva família amb el restaurant “LA PONDEROSA” de l’avinguda de Barcelona 43 de Cunit. Si haguéssim actuat com vostè ho fa, potser ara no seria Alcaldessa.


Poca cosa més, vénen temps més difícils i seria bo, pel bé de la convivència política i social. rebaixar el to, mirar menys al passat i treballar més pel futur que és el que espera la ciutadania dels seus governants.

Article de Josep Gracia publicat al Més Tarragona

dilluns, 1 d’octubre del 2012

FRANCESC VALLÈS: “AQUESTS SÓN ELS PRESSUPOSTOS DE LA DEPRESSIÓ ECONÒMICA, SOCIAL I COL.LECTIVA”



El diputat del PSC al Congrés per Tarragona, Francesc Vallès, ha definit els pressupostos generals de l’Estat per al 2013 pel que fa a la demarcació de Tarragona “com els pressupostos de la depressió econòmica, social i col•lectiva. Es tracta d’uns pressupostos que condemnen a una generació de tarragonins a no tenir futur.”



Vallès ha denunciat el fet “inèdit i sense precedents” de què els diputats del PP al Congrés per Tarragona no hagin explicat quines són les inversions dels pressupostos a nivell territorial. “Espero que no tinguin la gosadia de sortir a treure pit d’uns pressupostos que retallen totes les partides socials: educació, formació, salut, dependència, etc. Unes noves retallades que tan sols comportaran més patiment per a milers i milers de famílies tarragonines. Els ciutadans pagaran més i rebran menys a canvi.”


Pel que fa al capítol de les infraestructures Francesc Vallès ha afirmat que no invertir-hi és empobrir al territori. El diputat socialista ha detallat que els pressupostos contemplen una inversió de 105 milions d’euros destinada al Corredor del Mediterrani. “Si es així perfecte però tenim dubtes molt raonables per creure que això sigui cert tenint en compte els incompliments reiterats del ministre Montoro, per exemple, amb la disposició addicional tercera de l’Estatut.”


“Si volem que el corredor estigui acabat per al 2020 necessitàvem 200 milions d’euros d’inversió per l’any vinent però, al damunt, la partida mostra una indefinició absoluta perquè parla de “estaciones incluidas”. Quines estacions? Cambrils? Reus? Salou? Preguntarem a la ministra de Foment al Congrés per conèixer a on aniran destinats aquests diners.”


Vallès ha alertat que, en relació amb els pressupostos d’enguany, el PP ha canviat la inversió plurianual per al Corredor a la província de Tarragona. “Han passat de 89 milions per al any vinent, 100 milions per al 2014 i uns altres 100 milions per al 2015, en els pressupostos de 2012, a 105 milions per a l’any vinent, 50 per l’any 2014 i 44 milions per al 2015, en els pressupostos de l’any vinent. És a dir, uns 100 milions d’euros menys en dos anys el que suposa que els calendaris sobre l’execució del Corredor del Mediterrani no es podran complir.”


En relació a l’A-27 el diputat tarragoní ha subratllat que aquests pressupostos certifiquen l’aturada definitiva de l’autovia que s’acaba al Morell. Només hi ha diners pressupostats per enllestir aquest primer tram. “Per a la resta de trams, res de res fins al 2014.”


Per la seva banda, el diputat socialista Joan Ruiz ha denunciat que “malgrat que fa nou mesos el PP va presentar a bombo i plateret una inversió de 118 milions d’euros per a la província de Tarragona per aquest 2012 hores d’ara tan sols s’han licitat, exactament, 19 milions d’euros. Això representa un 16% del volum total de la inversió anunciada.”


“El mateix Alejandro Fernández quan va presentar aquests pressupostos va afirmar que “són uns pressupostos molt realistes perquè es basen en els diners que tenim a la caixa.” Al fil d’aquesta afirmació jo crec que els tarragonins tenim dret a saber que ha fet el PP amb aquests diners que estaven a la caixa”, ha conclòs el diputat tarragoní.