dijous, 29 d’octubre del 2015

JOAN RUIZ: “AMB EL PP AL GOVERN ELS TREBALLADORS TARRAGONINS HAN PERDUT QUASI 1.000 EUROS PER L’AUGMENT DE LES RETENCIONS FISCALS”



El diputat socialista Joan Ruiz ha denunciat avui que “durant aquesta legislatura amb el PP al Govern cada treballador tarragoní ha perdut, de mitjana, 993 euros per culpa de l’augment de les retencions fiscals que Rajoy va aplicar un cop va guanyar les eleccions.”

Joan Ruiz ha manifestat que els tarragonins i tarragonines, per desgràcia, no estan millor que ara fa quatre anys i s’ha mostrat sorprès pel balanç entusiasta que, en aquest sentit, va fer ahir el diputat del PP Alejandro Fernández.

Al fil d’aquesta afirmació el diputat tarragoní s’ha preguntat com pot dir el PP que “el Govern de Rajoy ha donat suport a les famílies quan a la demarcació de Tarragona tenim 15.000 famílies amb tots els seus membres a l’atur i que ja no cobren cap subsidi o prestació. Seria bo que el senyor Fernández expliqués a aquests ciutadans en què el Govern del PP ha ajudat a les famílies...”

Pel diputat del PSC, Mariano Rajoy i el PP van mentir “quan van afirmar durant la campanya electoral que no apujarien els impostos. Rajoy es va comprometre, literalment, a “no subir los impuestos. Mi decisión es no subir los impuestos porque con las dificultades que estan teniendo las empreses y los españoles no me parece razonable.” Per la seva banda, Alejandro Fernández va dir que “el PP no apujarà els impostos. Pujar impostos en plena crisi econòmica és un autèntic despròposit.” I què va ser el primer que van fer un cop arribats al Govern? Doncs apujar els impostos.”

Com a conseqüència d’aquests augments de les retencions de l’IRPF que es van aplicar el 2012 i es va prorrogar durant els següents anys, els treballadors tarragonins han perdut, de mitjana, aquests casi 1.000 euros en tres anys.

“Ara, al mes de juliol, amb les eleccions a la vista, se’ns anuncia una “rebaixa” de les retencions i una “injecció de diners” als treballadors. Creu el PP que ens pot prendre el pèl d’aquesta manera? Apujar les retencions durant el gruix de la legislatura i anunciar la seva rebaixa in extremis és una nova burla al tarragonins i tarragonines que amb el PP ja han hagut de patir també l’augment de l’IVA, dels impostos indirectes, dels copagaments, la congelació dels salaris i de les pensiones, etc.”

Segons ha alertat Joan Ruiz aquesta “rebaixa” anunciada a bombo i plateret suposarà un estalvi de fins a 1.700 euros per als trams més alts de l’1% dels contribuents més ric mentre que tan sols implicarà un augment de 5 euros anuals per als 10 milions de contribuents amb rendes més baixes.

“Si el que pretén el PP és comprar vots per cinc euros és per contestar que troba que les persones treballadores es venen molt barates”, ha reblat el diputat socialista.


“Finalment, ens alegrem que el senyor Fernández doni ara la cara quan s’ha passat tota la legislatura amagat, sense comparèixer en roda de premsa per donar comptes dels pressupostos generals de l’Estat a la demarcació de Tarragona. Un fet inèdit en democràcia que representa un menyspreu a tots els ciutadans de les nostres comarques”, ha conclòs Joan Ruiz.

dimecres, 28 d’octubre del 2015

QUEREMOS UN GOBIERNO QUE NO NOS MIENTA



He tenido la oportunidad de observarlo directamente durante estos cuatro años en el Congreso de los Diputados y siempre me ha admirado lo mismo: la sorprendente y inigualable capacidad de Mariano Rajoy para no mostrar ninguna emoción o empatía. La sensibilidad humana ante el dolor ajeno no va con él. Ya sea cuando anunciaba recortes sociales, la reforma laboral o cuándo se refería a la basura de la corrupción denominándola eufemísticamente “algunas pocas cosas que han pasado” el jefe de filas del PP no movía ni un músculo de la cara. Con frecuencia no levantaba ni la vista de los papeles y se limitaba a leer lo que sus asesores lo habían escrito, como un alumno especialmente aplicado y disciplinado.

Este, digamos, “estilo Rajoy” se ha extendido al conjunto de la bancada del PP. ¿Qué han hecho los diputados del PP, por ejemplo, cuando Rajoy anunciaba recortes a las prestaciones por desempleo? Aplaudir, fruto del entusiasmo, y ovacionarlo. ¿Cómo se puede vitorear a alguien que acaba de pasar la tijera por los subsidios básicos que reciben los ciudadanos que se han quedado sin trabajo? ¿A alguno se le ocurrió pensar en la dramática situación que esta “valiente decisión”, según el portavoz del PP, provocaría en millares de hogares que recibieron la noticia con temor y miedo ante un futuro que tendrían que afrontar con recursos todavía más limitados? ¿Cómo se puede aplaudir esto? No me entra en la cabeza…

Es esta insensibilidad, este cerrazón ante la realidad que se vive a pie de calle, esta actitud de dar la espalda sistemáticamente a los colectivos que han recibido directamente el impacto de los recortes salvajes de Rajoy y del PP (recuerdo una pancarta de una manifestación de personas con discapacidad que simplemente decía: “gobierno: ¡no nos hagáis más daño!”), es este desdén, en definitiva, al que hay que poner fin el próximo 20 de diciembre.

A la insensibilidad hay que añadir el desprecio. En esta legislatura Mariano Rajoy se ha convertido en el presidente de la historia democrática del país que más comparecencias del Parlamento ha rechazado. De 105 peticiones tan solo se ha dignado a comparecer dos veces. Todo un récord Guiness europeo en negativo…

El PP debe perder las elecciones también por regeneración y limpieza democrática. No podremos pasar página de la corrupción sistémica de los Bárcenas, Rato o Granados mientras los que han intentado minimizar los escándalos que han sacudido a la opinión pública, cuando no han intentado justificarlos, sigan al pie del timón. Por higiene democrática el PP debe pasar a la oposición para regenerarse y renovar sus filas.

Como han hecho durante estos cuatro años, ahora ante la cita con las urnas el PP y sus corifeos intentaran pasar de puntillas sobre la corrupción y el aumento de la pobreza y de las desigualdades que se han producido con Rajoy en el gobierno. Rodeado de asesores que se han formado en centros dónde se explica como lograr la “construcción mediática de la realidad” Rajoy se limitará todo el día a sacudir el mantra de “la milagrosa recuperación de la economía y la salida de la crisis” como paso previo al Nirvana económico que promete para la próxima legislatura.


La verdad, por desgracia, es otra. La verdad es que mientras el ciudadano común de este país se las ha visto y se las ha deseado para capear el temporal provocado por la gravísima crisis económica que hemos padecido, algunos pocos han aprovechado la zozobra para poner la mano en la caja y evadir sus capitales a paraísos fiscales. No podemos, no sería justo, dejar en la cabina de mando a los que han aprobado una amnistía fiscal para que los delincuentes fiscales de rentas altas salieran de rositas mientras se pasaba alegremente la tijera sobre las prestaciones a los parados, las ayudas a las personas con discapacidad y se engañara a los jubilados asegurando un “aumento” irreal de sus pensiones. Como ya se dijo hace 12 años, los ciudadanos de este país nos merecemos un gobierno que no nos mienta.      

dilluns, 26 d’octubre del 2015

EL PSC DENUNCIA EL DESCENS DE LES ORDRES DE PROTECCIÓ A LES VÍCTIMES DE VIOLÈNCIA DE GÈNERE A TARRAGONA



El diputat socialista per Tarragona Joan Ruiz ha denunciat avui “el descens continuat i progressiu de les ordres de protecció a les víctimes de la violència de gènere tant a la demarcació de Tarragona com al conjunt del país.”

Segons dades oficials del Govern, responent a una pregunta parlamentària del grup socialista, a les comarques tarragonines durant l’any passat es van concedir 335 ordres de protecció mentre que enguany, amb dades tancades corresponents al mes d’agost, tan sols s’han concedit 183 ordres de protecció. Així mateix, mentre que l’any 2014 a la província de Tarragona es van denegar 129 ordres de protecció, a data 1 d’agost d’enguany ja s’han denegat 111 ordres.

En el conjunt del país les ordres de protecció a les víctimes de la violència masclista s’han reduït en quasi un 40% des de 2011. “Cal tenir present, a més, que aquestes dades no contemplen el total de denuncies presentades sinó tan sols les sol·licituds registrades com a conseqüència de les mesures cautelars que s’han dictat.” 

Joan Ruiz ha alertat que “les dades objectives facilitades pel mateix Govern del PP indiquen que estem retrocedint en la lluita contra la violència de gènere. De manera absolutament irresponsable des de que governa el PP s’han retallat un 22% les partides pressupostàries destinades a eradicar i lluitar contra la violència masclista. Com és possible que l’executiu de Mariano Rajoy hagi passat també la tisora per aquí?”

En aquest sentit, el diputat socialista ha subratllat que l’any passat el 93% de les dones assassinades no tenien cap ordre de protecció malgrat que el 31% havien denunciat prèviament. En el mateix sentit, durant l’any passat el nombre de dispositius de seguiment telemàtic a persones condemnades per violència de gènere a la demarcació de Tarragona es va reduir un 20% en relació amb l’any anterior.


“Els socialistes ens comprometem a acabar amb les retallades del PP en matèria de violència de gènere perquè quan parlem de la vida de les dones (i parlem de la vida, literalment) no hi ha retallades que valguin. Reposarem els fons que el PP ha retallat i farem efectiva la llei integral contra la violència de gènere que va impulsar el Govern socialista i que tants bons resultats va donar fins al 2011”, ha emfatitzat el diputat tarragoní.     

dijous, 22 d’octubre del 2015

MARIANO RAJOY BREY



Sempre recordo aquestes declaracions perquè defineixen a la perfecció al personatge, el retraten humanament. Desembre de 2013, Nelson Mandela –un autèntic referent moral mundial- acaba de morir. Mariano Rajoy assisteix al seu funeral i afirma, literalment, el següent: “he visto algunas imágenes de televisión aquí en el hotel y realmente es impresionante. Este estadio de fútbol en el que se va a despedir a Mandela pues es el estadio donde España se proclamó campeón del mundo frente a Holanda, ¿no? Con lo cual pues es realmente un momento muy bonito y muy emocionante, y es uno de los lugares emblemáticos por estas razones de Sudáfrica.”

Cau realment l’ànima als peus: un dels lluitadors més coherents contra el racisme, un home que va saber mantenir la dignitat durant quasi 30 anys d’empresonament, acaba de morir i al senyor Rajoy no se li acut res més que parlar d’un partit de futbol. S’ha de dir, però, en la seva defensa que possiblement Rajoy no sabia qui era ni que va significar la lluita de Nelson Mandela ni del poble sud-africà. Potser el va confondre amb un jugador de futbol i tot. El fet de què amb les seves lamentables afirmacions com a president del Govern deixés en ridícul Espanya, que va ser la riota de la premsa internacional, el devia deixar fred. Aquesta indigència moral, aquest menyspreu absolut a la sensibilitat humana, ha estat una autèntica característica de Mariano Rajoy i del Govern del PP durant tota la legislatura que ara s’acaba.  

Si quan va morir Mandela afirmava alegrement que l’estadi on se l’homenatjava era “uno de los lugares más emblemáticos de Sudáfrica” perquè la selecció espanyola havia guanyat el Mundial de futbol fa poques setmanes es despenjava assegurant que “la economia española ha entrado en un circulo virtuoso” (així, tal qual). Demano atenció, demano molta atenció perquè aquest senyor que parla de cercles virtuosos és el president d’un país on, mentre ell ha governat, l’atur ha arribat a límits històrics (i continua instal·lat en paràmetres superiors al 20%), les desigualtats socials s’han disparat com mai en democràcia i el risc de pobresa és el més elevat de tota la Unió Europea. Campions europeus en pobresa mentre Rajoy ens parla d’una realitat econòmica “virtuosa”. Sí senyor! Benvinguts al món del despropòsit...

Admeto la meva fascinació pel personatge Rajoy. Està claríssim que l’home s’ha construït un sistema binari de percepció de la realitat consistent en convertir qualsevol mínim apunt a l’alça d’algun indicador macroeconòmic en la victòria més gran de tots els temps, que constata una realitat econòmica poc menys que orgiàstica. La màquina de triturar mental de Rajoy és capaç d’aplanar qualsevol obstacle que s’interposi en la construcció virtual d’aquesta mena de Nirvana econòmic on ha conduït al país gràcies a la seva saviesa.   

Rajoy deu pensar que és igual que milions de persones hagin perdut fins i tot l’esperança de tornar a trobar feina, per no parlar de les famílies que han perdut l’habitatge, les víctimes de les seves retallades en drets i prestacions socials, els joves que han hagut de marxar del país, els dependents que han mort mentre esperaven l’ajuda a la que per llei tenien dret, etc. En el cervell binari i de plasma digital de Rajoy això equival a zero. Segons la seva visió i el relat que ha construït el PP la “cruzada” econòmica iniciada el 2011 per tornar a “salvar a España” ha tingut un èxit clamorós i tan sols és negada pels eterns enemics de la pàtria que formen un estrany conglomerat que inclou des d’associacions i entitats socials fins a institucions de reconegut prestigi internacional com les Nacions Unides, “save the children” o Intermon-Oxfam (que han denunciat l’augment de la pobresa a Espanya durant aquests darrers anys).


És possible que en la seva ignorància funcional Mariano Rajoy sigui honest. És possible que el dia 20 de desembre es vegi, en el seu univers mental, conduint al seu poble a la terra promesa de la felicitat econòmica i que no entengui absolutament res dels resultats electorals que es produiran. El sistema binari de Mariano Rajoy Brey és tan senzill que evitarà analitzar les causes de la seva derrota igual com tampoc ha volgut veure mai les evidències dels infinits escàndols de corrupció que han esquitxat i esquitxen al PP. Tot serà atribuït a la maldat intrínseca dels ciutadans i a una maniobra perversa més del que durant el franquisme es coneixia com “la conspiración judeo-masónica-rojo-separatista.”

Article de David González publicat al diari Més Tarragona 

dilluns, 19 d’octubre del 2015

CARLES CASTILLO: “VOLEM QUE 15.000 FAMÍLIES TARRAGONINES QUE NO TENEN RECURSOS COBRIN 564 EUROS MENSUALS DE LA RENDA GARANTIDA DE CIUTADANIA”



El diputat socialista al Parlament per Tarragona, Carles Castillo, ha explicat aquest dilluns que “el grup socialista prioritzarà aquesta nova legislatura l’aprovació i posada en servei d’una renda garantida de ciutadania que eviti que cap persona quedi abandonada a la seva sort, sense tenir coberta les seves necessitats alimentàries, d’habitatge i de benestar material bàsiques.”

“Aquí a les comarques tarragonines això suposaria que les 15.000 famílies de la província que tenen a tots als seus membres a l’atur i que ja no reben cap prestació o subsidi d’atur poguessin tenir uns ingressos garantits de 564 euros mensuals”, ha detallat el diputat tarragoní.

En aquest sentit, el grup socialista ha alertat que mentre Catalunya continua instal·lada en la incertesa i la inestabilitat polítiques la pobresa i les desigualtats socials no paren de créixer al nostre país. “En aquests moments, mentre els senyors Rajoy i Mas continuen sacsejant que la crisi econòmica “ja és cosa del passat”, un de cada tres treballadors catalans cobra menys del que està establert pel salari mínim i la mitjana d’ingressos de les famílies s’ha reduït un 10% en els darrers quatre anys. Aquesta és la realitat que la dreta s’obstina a ocultar i deixar de banda.”

El diputat socialista assegura que la formula basada en l’austeritat mal entesa, les retallades en serveis públics bàsics i el conseqüent augment de la pobresa no ha funcionat i que cal “ara més que mai posar el punt i final a les retallades de la dreta i garantir que cap ciutadà quedi abandonat a la seva dissort perquè a peu de carrer moltes famílies no poden esperar l’arribada a mítiques Ítaques. Cal actuar ara!”

Per això el PSC defensa que mentre el Parlament tramita i aprova aquesta renda garantida de ciutadania el Govern de la Generalitat posi en marxa ja mateix un fons extraordinari d’emergència contra l’augment de les desigualtats i de la pobresa. “No pot ser que mentre a Catalunya tenim 50.000 nens en situació de risc de desnutrició la principal preocupació de Junts pel Mas i de la CUP sigui determinar qui serà el president de la Generalitat i qui serà el president del Parlament...”


“Els socialistes ens vàrem presentar a les recents eleccions amb un programa d’execució immediata per eradicar la pobresa i l’augment de les desigualtats socials a les nostres comarques. No ens hem mogut d’on érem. A nosaltres no ens interessen els noms, volem transformar la realitat per millorar la vida de les classes populars, treballadores i mitjanes del nostre país. Reivindiquem un país on cap català passi gana i on tothom pugui escalfar-se a l’hivern, no com a la Catalunya actual on hi ha nens que passen necessitats i que arriben a l’escola sense haver esmorzat ni haver sopat el dia anterior”, ha emfatitzat Carles Castillo.   

dijous, 15 d’octubre del 2015

MIRANT COM GIRA LA BOLETA...



“Nosaltres defensem la col·lectivització de la propietat privada i la nacionalització de les entitats financeres i de les empreses”, malgrat que sembli una resolució d’un Congrés de la CNT-FAI són les paraules textuals del candidat de la CUP a la presidència de la Generalitat en ser preguntat pel programa econòmic de la seva formació.

Res a dir perquè si alguna cosa s’ha de reconèixer a la CUP és que no oculta el seu ideari que defensa la sortida de Catalunya de l’euro, de la Unió Europea, del sistema de defensa i de seguretat europeu, l’anticapitalisme i la desobediència sistemàtica de les normes jurídiques espanyoles, comunitàries i/o internacionals.

El que ja resulta del tot inverosímil és que una formació amb aquest ventall ideològic de rèmores anarco-comunistes pretengui, amb rigor, pactar un acord de Govern amb aquells que fins fa quatre dies s’autodefinien com a un executiu business-friendly,  la Convergència d’Artur Mas.   

Un acord polític entre una formació que es qualifica d’antisistema i un partit, Convergència Democràtica de Catalunya, que és membre de la Internacional liberal que defensa el desenvolupament de l’economia de lliure mercat i del sistema de lliure comerç és un escenari sense precedents, i subratllo: sense precedents, no només a la Unió Europea sinó a tot l’hemisferi occidental. Algú amb un mínim de sentit comú s’imagina al senyor Sarkozy pactant un programa de Govern amb el Partit Comunista Francès? No.    

Una no pot menys que imaginar estupefacte la trobada a la taula de negociacions del camarada Baños amb, per exemple, els senyors Boi Ruiz o Mas Collell, campions de les retallades socials de la història democràtica de Catalunya.

És lícit que forces polítiques discrepants arribin a punts d’entesa per impulsar un programa de Govern que incorpori unes mesures programàtiques comunes però costa molt d’imaginar quin nexe en comú poden tenir aquells que han votat a favor de la reforma laboral o de l’amnistia fiscal a les rendes altes del PP amb els que defensen la “solidaritat internacional” amb Cuba o Veneçuela. 

I mentre aquesta fascinant negociació entre formacions polítiques, no ja allunyades sinó antagòniques, es manté en l’obscuritat i el regne de les tenebres mediàtic el país continua instal·lat en la incertesa i la paràlisis d’acció de Govern més absolutes.

Els socialistes no canviem de discurs en funció de la direcció del vent polític, ni creiem que el problema més important que té el país sigui la investidura o no d’Artur Mas com a president de la Generalitat. Nosaltres denunciem que mentre CDC i la CUP es coneixen i intenten trobar alguna coincidència ideològica el país continua travessant una gravíssima situació d’emergència social que la inacció de la Generalitat agreuja.

Volem donar resposta a aquesta dramàtica situació per això el grup socialista al Parlament ha defensat, des de ja mateix, la posada en marxa d’una bateria de mesures que prioritzin el rescat ciutadà i que cap persona quedi desatesa a Catalunya. Com és possible que mentre s’escolten iniciatives, com a mínim singulars, com ara establir una “presidència rotativa” l’actual Govern en funcions d’Artur Mas sigui incapaç, ni tan sols, de garantir que totes les famílies que tenen dret a una beca menjador l’estiguin percebent?     


La situació social real a peu del carrer al país exigeix que no ens aturem ni mig minut, ni ens distraguem amb iniciatives estrambòtiques. I mentre els socialistes continuem proposant i defensant propostes reals per millorar la vida diària dels catalans alguns dels que han atiat aquesta realitat política inversemblant amb una frivolitat política invencible resten a l’espera de què la ruleta amb la boleta que val mantenir la presidència de la Generalitat deixi de girar, amb el permís dels diputats de la CUP que ni en el millor dels seus somnis audaços s’haguessin imaginat convertits en arbitres d’un Govern que “aposta per no apujar impostos i forçar la reducció de la despesa”, segons declaracions d’Artur Mas en el seu discurs d’investidura com a president el 2010.   

Article de Núria Segú publicat al diari Més Tarragona

dijous, 8 d’octubre del 2015

JOAN RUIZ: “RAJOY I EL GOVERN DEL PP ES BURLEN DE TARRAGONA”






“Mariano Rajoy i el Govern del PP han passat l’última línia vermella que els faltava per transgredir. Dir que l’A-7 ja està acabada és una burla intolerable i injustificable al clam unànime de la societat tarragonina que exigeix, precisament, que el Govern de Rajoy enllesteixi els trams de l’A-7 que corresponen a la nostra demarcació”, així s’ha manifestat el diputat socialista per Tarragona Joan Ruiz que ha afegit que l’executiu del PP ha entrat ja fa temps en el terrenys faganós del despropòsit i la irrealitat.  

En concret, el diputat socialista es refereix a la nota de premsa oficial del ministeri de Foment en la què s’afirma, literalment, que “con el tramo de l’autovía A-7 de Granada se culmina completamente l’autovía A-7 que se extiende desde Cádiz hasta la frontera con Francia.”

“Aquestes irresponsables declaracions, que són mentida, suposen una burla als ciutadans de les comarques de Tarragona, en especial als ebrencs i ebrenques, que fa anys que exigeixen al Govern de Rajoy que enllesteixi els trams de l’autovia que corresponen a la nostra província. No només no ho fan sinó que afirmen que l’A-7 ja està “completada”. És que en el mapa mental del PP Tarragona no existeix? Ho sospitàvem però ara se’ns confirma.” 

Joan Ruiz ha recordat que precisament aquesta mateixa setmana el grup socialista al Congrés dels Diputats ha demanat la compareixença urgent de la ministra de Foment a fi i efecte que expliqui perquè l’A-7 roman aturada a les nostres comarques i quines accions d’urgència pensa prendre el ministeri per aturar el degoteig constants d’accidents mortals a la N-340.

“Doncs bé, la resposta (i també la resposta a les mobilitzacions dels veïns i Ajuntaments de les terres de l’Ebre) ens arriba en forma de menyspreu i de falsedat quan s’afirma que l’A-7 ja està completament enllestida. El PP viu instal·lat en el regne de la mentida. I els diputats tarragonins del PP? I el subdelegat del Govern a Tarragona? També pensen el mateix?”, s’ha preguntat el diputat tarragoní.


Davant de l’insult a la realitat que viu el territori el grup parlamentari socialista exigeix a la ministra de Foment que “demani disculpes als tarragonins i tarragonines i que, d’una vegada per totes, posi el fil a l’agulla a la greu realitat que viu la N-340 al seu pas per les nostres comarques que es tradueix en una alta sinistralitat amb conseqüències mortals una setmana sí i l’altra també. No podem continuar així!”, ha emfatitzat el diputat socialista. 

dimecres, 7 d’octubre del 2015

EL FI JUSTIFICA ELS MITJANS?




No me’n puc estar d’escriure algunes reflexions veient el panorama que s’obre després de les eleccions del 27 S. I és que em desperta certa perplexitat, i em temo que no només a mi, tot el què està passant amb les negociacions entre els partidaris de portar el país a la independència.

Junts pel Sí, format per CDC i ERC i d’altres persones més o menys conegudes, vol, necessita, el recolzament de la CUP per poder formar un govern majoritari. Davant d’aquest fi, tots els mitjans són pocs. Algunes informacions apunten que CDC hauria acceptat alguns dels postulats anticapitalistes de la CUP, tot sigui per obtenir el seu recolzament.

I aquesta informació m’ha deixat de pedra: Recordo com, Albert Batet, alcalde de Valls i diputat de Junts pel Sí, havia dit, infinitat de vegades, als regidors de la CUP de l’Ajuntament de Valls que el seu model de ciutat, de societat, no era el de l’equip de govern (de CDC). També recordo com, davant qualsevol coincidència entre alguns dels grups de l’oposició i la CUP, ens etzibava un “vostès s’estan cupitzant”. Com si coincidir amb la CUP, fos convertir-se a una espècie de secta perillosa...

I ara tot això queda enrere, els senyors de Convergència han decidit esborrar la memòria, i, tot i tapant-se el nas, “cupitzar-se”.

Convergència ha passat del “business friendly”, a abraçar de grat o per força els postulats de l’esquerra radical de la CUP.

Però no és només això el que em causa estupor. Les propostes que surten de la CUP per poder pactar, però sense fer President a Artur Mas, són surrealistes: presidència coral, presidència col·lectiva, presidència rotatòria...

I és que em fa l’efecte que als de la CUP, també els fa angúnia pactar amb Junts pel sí. Deuen pensar que bona part dels seus integrants porten una motxilla massa pesada, plena de 3%, retallades, privatitzacions.... Però un cop més el fi justifica els mitjans, i utilitzant a Artur Mas com a víctima propiciatòria, volen fer-los expiar els pecats i anar de la mà en la legislatura que comença.

Us imagineu què haurien dit els assenyats convergents si els que haguéssim fet aquestes propostes diguem-ne “ocurrents” haguéssim estat els socialistes? Què ens haguessin dit si haguéssim estat nosaltres els que ens haguéssim “cupitzat”?

L’hemeroteca ens serveix per fer memòria i potser valdria la pena que traguéssim les declaracions que en temps dels tripartits d’esquerres van fer alguns personatges, estripant-se les vestidures, als què ara els sembla normal tot el que està passant.
Tant de bo tanta “ocurrència” no debiliti les nostres institucions fins al punt que sigui irreversible. La Presidència de la Generalitat és de tots els catalans i catalanes i no  pot ser objecte de mercadeig, ni d’ especulació.

Davant de tot plegat, només puc pensar que és més necessari que mai recuperar l’estabilitat, sortir d’aquest embolic i treballar pel diàleg, la negociació i el pacte que enforteixi les nostres institucions i el nostre país.


Ningú ha de renunciar a res. Ni els independentistes a la independència, ni els federalistes a les nostres conviccions. Ara bé, Catalunya i els seus homes i dones no ens mereixen que qui ha guanyat les eleccions encara no hagi dit res de quin govern farà ni quines polítiques aplicarà prioritàriament i que fins i tot es parli de tornar a celebrar eleccions. Seríem la riota. Necessitem un govern urgentment perquè ja fa cinc anys que tot està paralitzat i no podem continuar així més temps.

Article de Rosa Maria Ibarra publicat al diari Més Tarragona 

dilluns, 5 d’octubre del 2015

EL PSC DEMANA LA COMPAREIXENÇA URGENT DE LA MINISTRA PASTOR A LA COMISSIÓ DE FOMENT DEL CONGRÉS PER EXIGIR SOLUCIONS A LA SITUACIÓ QUE VIU LA N-340



“Fins quan els ciutadans de Tarragona i de la resta del país haurem de suportar el risc que suposa la manca de seguretat, en part per la manca de manteniment, de la N-340?”, així de contundent s’ha expressat el diputat socialista al Congrés, Joan Ruiz, que ha afegit que “només un Govern i una ministra de Foment políticament autistes poden quedar impassibles davant del degoteig constant d’accidents que registra aquest via al seu pas per les comarques tarragonines. Autistes o alguna cosa pitjor...”, ha reblat.

El diputat tarragoní ha recordat que el mateix ministeri ha anunciat en diverses ocasions bonificacions pels camions que circulessin per l’AP-7, unes bonificacions que s’han anant demorant sine die.

A més, ha recordat Joan Ruiz, després de mesos de reivindicacions dels alcaldes del tram Tarragona-Vilafranca el ministeri continua sense concretar quan s’habilitaran les rotondes demandades pel territori. Així mateix, després d’anys de reivindicacions han estat incapaços d’explicar quan començaran les obres de l’autovia A-7 al seu pas per les Terres de l’Ebre fet que, juntament amb el degoteig d’accidents de trànsit, ha posat en peu de guerra les comarques ebrenques. “Jo mateix, com a diputat tarragoní, he impulsat 43 iniciatives parlamentàries per posar fi a aquesta situació que s’han trobat amb el silenci del Govern per resposta.”

“Per tot plegat, ja anuncio que el grup socialista demanarà la compareixença amb caràcter d’urgència de la ministra Ana Pastor a la comissió de Foment del Congrés a fi i efecte que expliqui com és possible que haguem arribat a aquesta situació i quines accions urgent pensa dur a terme el ministeri per posar fi a aquesta successió d’accidents mortals.”


Iniciatives al Parlament

Per la seva banda, el cap de llista socialista al Parlament per Tarragona Carles Castillo ha anunciat que la seva primera acció parlamentària un cop estigui constituït el nou Parlament serà exigir a la Generalitat que es reuneixi amb el ministeri de Foment per posar el fil a l’agulla i resoldre aquest greu problema que afecta el conjunt de les comarques tarragonines.

“Exigirem la gratuïtat de l’autopista i la transformació de la carretera en una autovia que lligui el conjunt del territori tarragoní. Malgrat que això sigui una competència estatal creiem que la Generalitat pot fer molt més que mirar aquesta tessitura amb els braços creuats per això els socialistes intentarem que el Govern prengui la iniciativa encara que sigui com a resultat d’una moció del Parlament.”


“Per desgràcia, nosaltres ja vàrem advertir que tenim un Govern que no governa i ara constatem un cop més que, ja celebrades les eleccions, continua sent víctima de les seves pròpies contradiccions internes. Malgrat això els ciutadans de les nostres comarques no poden esperar a què acabi tanta desídia”, ha conclòs Carles Castillo.