divendres, 28 de setembre del 2012

SÍ A TARRAGONA 2017!



“La capacidad del esfuerzo financiero por parte del Consejo Superior de Deportes para el apoyo de los eventos deportivos de los proximos años va a ser mucho más limitada de lo que ya de por sí se preveía”, aquestes paraules del president del C.S.D., Miguel Cardenal, en resposta a la pregunta de la senadora socialista Maria Jesús Sequera sobre el compliment del Govern en relació amb els compromisos assumits amb els Jocs del Mediterrani de Tarragona 2017 ha fet encendre totes les llums d’alarma i ha produït un reguitzell de declaracions aquests dies sobre la viabilitat que el projecte arribi a bon port.



Davant d’això els socialistes tarragonins volem refermar el que sempre hem defensat, des del primer dia, quan la possibilitat que Tarragona fos la seu dels Jocs semblava un somni inassolible: un sí incondicional als Jocs del Mediterrani de Tarragona 2017!


Estarem al costat de l’alcalde Ballesteros en la defensa d’un esdeveniment que supera, en molt, el marc esportiu. Només cal recordar alguns dels avantatges que implicarà la celebració dels Jocs pel que fa a l’activitat econòmica (és a dir, a la creació de nous llocs de treball) i a la projecció exterior de la ciutat: es preveuen més de 50.000 pernoctacions d’atletes durant els Jocs que seran seguits per una audiència televisiva acumulada que pot arribar fins als 250 milions d’espectadors. Tarragona serà la capital de la Mediterrània i rebrà uns 150.000 espectadors que traduït en pernoctacions de turisme associat pot arribar als 50.000 visitants durant els jocs. Unes xifres que parlen per sí mateixes...


Per aconseguir-ho cal una inversió econòmica prèvia tant de l’Ajuntament, com del Govern de la Generalitat i del Govern de l’Estat amb un full de ruta molt clar que les tres institucions ja s’han compromès a assumir. El mateix alcalde Ballesteros ha afirmat que la celebració d’aquests Jocs a Tarragona suposen una oportunitat no només per a la nostra ciutat sinó per Catalunya i pel conjunt d’Espanya. “Estic segur que tant la Generalitat com el Govern central estaran a l’alçada des de la lleialtat institucional”, ha subratllat l’alcalde. Unes paraules que subscrivim plenament.


Deixar passar aquesta oportunitat única, passar la tisora també per aquí, i deixar els Jocs sense les inversions necessàries per dotar al projecte dels equipaments esportius necessaris, seria un error de conseqüències històriques. Els socialistes no ens plantegem aquest escenari ni com una possibilitat.


Els tarragonins tenim la il•lusió, l’ambició col•lectiva i la determinació d’organitzar els millors Jocs del Mediterrani de la història. Ningú pot laminar aquest somni que tants anys ens ha costat de construir. Per això estic convençuda de que les paraules del senyor Cardenal tan sols representen un lapsus froidià i que també el Govern de l’Estat, com deia l’alcalde, sabrà estar a l’alçada. Durant uns dies els focus del món estaran fixats en Tarragona que sabrà liderar una comunitat mediterrània que suma 450 milions de persones.


Article d'opinió de Sandra Ramos publicat al Diari de Tarragona

EL FRACÀS DEL GOVERN DELS MILLORS



“Durant la propera legislatura reduirem l’atur a la meitat”, aquestes paraules literals d’Artur Mas en el debat de candidats a la presidència de la Generalitat d’ara fa dos anys resumeix a la perfecció el fracàs del “Govern dels millors” de CiU. Recordeu aquella propaganda electoral en la que se’ns presentava un somriure sota l’eslògan “Mas president”. Doncs no crec que dos anys després molts catalans tinguin motius per al somriure, almenys cap motiu econòmic.


Des de que Artur Mas és president del Govern l’atur a Catalunya ha augmentat en un 20% (un augment superior als dels anys del tant denostat “tripartit”), un de cada quatre nens catalans viuen en famílies que estan en paràmetres de pobresa, s’han disparat les llistes d’espera i ha caigut la qualitat educativa. Només per això, en qualsevol país europeu el Govern en qüestió seria durament sancionat a les urnes.

CiU es presenta a aquestes eleccions amb un incompliment del seu programa electoral proper al 100%. La veritat és que del programa només ha respectat una única promesa electoral, una sola: eliminar l’impost de successions, el que ha suposat renunciar a ingressos quan no s’ha dubtat en retallar a tort i a dret laminant drets i prestacions socials (tres retallades generals en menys de dos anys ha aprovat aquest Govern “dels millors”).

Aquesta és la veritable cara del Govern que ens ha de conduir “a la transició nacional.”

Ara CiU i Mas es passaran vuit setmanes apel•lant als nostres sentiments nacionals i fent discursos abrandats dibuixant itaques místiques a l’horitzó. Però que els arbres èpics no ens impedeixin veure el bosc de la realitat, que no ens enganyin.

Les properes eleccions son per escollir entre la bandera estelada o la rojigualda com ens diu el senyor Mas?. NO, catalans hem d’anar a votar per decidir si el camí emprès per les polítiques de Mas i Rajoy ha de durar quatre anys més.

Unes polítiques que passen per reduir el dèficit com sigui, sobretot retallant en educació i sanitat públiques, en beques de menjador, eliminant la renda mínima d’inserció, suprimint subvencions a familiars de dispacitats, etc.

El pitjor que podria passar a Catalunya i als catalans és que tots plegats caiguem en la trampa de convertir aquestes eleccions en una mena de plebiscit com volen Mas i CiU. Un plebiscit en què aquests que han fracassat durant aquesta legislatura a l’hora de garantir un mínim benestar als catalans obtinguin la victòria electoral abraçats a la senyera.

Tingueu present que aquests mateixos “patriotes” utilitzarien aquesta majoria per continuar aprovant retallades socials el dia després de les eleccions, tot, això sí, pel “bé de Catalunya.”

Aquestes eleccions no s’han de situats en la falsa dicotomia Catalunya versus Espanya sinó en l’autèntica pregunta de si volem un Govern de dretes que continuen laminant l’Estat del benestar o un Govern progressista, liderat pel PSC, que prioritzi el benestar de les persones.

Article d'opinió de Núria Segú

dijous, 27 de setembre del 2012

PENSANT EN EL SENYOR MARTÍNEZ



El senyor Martínez és un torrenc que no es distingeix de la immensa majoria de la població. Té els problemes i preocupacions que, en major o menor mesura, tenim tots. El seu darrer motiu d’indignació és la decisió del Govern del PP de “mejorar” les condicions a partir de les quals els aturats que s’hagin quedat sense prestacions puguin acollir-se als 450 euros mensuals que l’Estat ofereix a aquells que quedin orfes de qualsevol tipus d’ajuda. El senyor Martínez té un fill que està a l’atur i que, amb les noves condicions en ma, es quedarà sense aquesta prestació extraordinària. La manera d’ajudar al seu fill, que té dos fills petits, de reduir la seva angoixa i de cercar qualsevol via perquè pugui trobar feina és el tema que centra ara totes les seves preocupacions.



A aquest torrenc, com a tants ciutadans, no li ha agradat el que ha passat a Catalunya i a Espanya en aquests darrers anys, des de que l’esclat de la bombolla immobiliària va fer disparar les xifres de l’atur. El senyor Martínez comparteix la convicció de què el benestar públic no pot quedar exclusivament en les mans cobdicioses i antidemocràtiques dels “mercats” i que han d’aportar més aquells que més tenen, una certesa que per a ell quasi és una qüestió de sentit comú. En cap cas creu que el preu de la crisi hagi de caure sobre l’espatlla de les classes populars i mitjanes mentre el Govern de Rajoy tira endavant, per exemple, una amnistia fiscal per als grans defraudadors que suposa, a la pràctica, donar barra lliure a gent capaç de posar les seves fortunes en paradisos fiscals per evitar contribuir a ajudar als més dèbils en un país sacsejat per la crisi. Més que una medalla al mèrit, com a vegades sembla que vulgui fer el PP, el que el senyor Martínez vol és que el Govern sigui implacable en la persecució d’aquests autèntics lladres.


El senyor Martínez s’estima Catalunya i encara recorda com li tremolava la veu al seu pare quan li explicava la repressió contra la més mínima manifestació cultural catalana, començant per la llengua, que es va patir durant els durs anys de la postguerra i el primer franquisme. Com tants i tants catalans, el senyor Martínez no veu cap contradicció entre estimar Catalunya i compartir un sentiment de pertinença amb Espanya. Ell creu que una Catalunya lliure serà aquella en la què els seus fills tinguin uns serveis i unes prestacions socials públiques no ja de la màxima qualitat sinó d’excel•lència. El senyor Martínez no creu que posar una frontera a l’Ebre sigui la solució a cap dels problemes que té plantejats Catalunya i veu amb una certa consternació com un determinat corrent d’opinió majoritari entre els mitjans intenta fixar el debat entre l’independentisme o “l’espanyolisme”, ignorant als senyor Martínez que d’altra banda són el segment majoritari del país.


El senyor Martínez no pot ocultar un somriure quan escolta als dirigents de CiU competir entre ells a veure qui fa la soflama patriòtica més estrident. També perquè té familiars propers directament implicats, el senyor Martínez sap que el Govern “patriota” de CiU no ha tingut cap problema a l’hora de retallar i suprimir ajudes, per exemple, a les associacions de familiars de persones amb discapacitat. Quan el senyor Martínez escolta als líders de CiU parlar de la “voluntat de la ciutadania de Catalunya expressada a la manifestació de la Diada” no pot evitar pensar perquè aquests mateixos líders de la dreta s’han especialitzat en ignorar les massives manifestacions de la ciutadania de Catalunya contra les retallades salvatges que el Govern de CiU ha practicat i que tan mal han fet entre les famílies Martínez de Catalunya.


Quan aquests dies escolto tants i tants debats essencialistes sobre “la relación inconclusa entre Catalunya y España” en mitjans de comunicació, especialment els públics, penso sovint en el senyor Martínez i refermo la meva convicció ètica i personal que estic en política, a les files del PSC, per intentar donar resposta a les dificultats del seu dia a dia quotidià. Precisament aquests dies tinc la certesa de què Catalunya serà lliure i socialment plena o no serà quan els senyor Martínez d’aquest país puguin sentir l’escalf i la protecció d’una Generalitat que no els deixi indefensos en mans de les forces impersonals dels “mercats”.



Article d'opinió d'Olga González publicat al Més Tarragona

ÀNGEL ROS: “LES ELECCIONS ANTICIPADES SÓN UN GREU ERROR POLÍTIC QUE TINDRÀ CONSEQÜÈNCIES ECONÒMIQUES IMPORTANTS”



El primer secretari de la Federació del PSC del Camp de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, i el secretari de cohesió territorial del PSC, Àngel Ros han assenyalat avui conjuntament que “la convocatòria d’eleccions anticipades és un greu error polític que tindrà conseqüències econòmiques importants. El president Mas ha actuat pensant en rèdits electorals i no amb l’interès general del país. La convocatòria d’eleccions només generarà incertesa i posarà en perill inversions en curs.”



Àngel Ros ha afirmat que “l’avançament electoral impossibilitarà la celebració de les primàries per elegir al candidat del PSC. Situats ara en aquest escenari el més normal és que els lideratges orgànics siguin els lideratges electorals del partit. Ara cal esperar el que decideixi la comissió executiva i el Consell Nacional del partit.”


Per la seva banda, Josep Fèlix Ballesteros ha assenyalat que “per dur a terme una pantomima sense temps per fer-ho en condicions millor no convocar aquestes primàries. Les eleccions primàries havien de ser un revulsiu a nivell de la societat catalana i pel mateix partit. No farem cap paripé. Crec, com l’alcalde de Lleida, que el lideratge orgànic ha de ser el lideratge electoral.”


Ballesteros ha subratllat que “el president Mas ha fet un mal servei al país. Estem davant de la constatació d’un fracàs. En aquest sentit, els ciutadans estem millor ara que fa 21 mesos? Algú s’ha presentat mai a unes eleccions amb el 100% del programa sense complir com farà ara CiU? Recordeu la seva promesa de reduir l’atur a la meitat en els primers dos anys de la legislatura?”


“I convoca eleccions ara, quan es parla de rescat, del fons de liquiditat, amb l’atur desbocat... en un moment així posar al país en una incertesa èpica i romàntica és d’una irresponsabilitat insuperable”, ha conclòs Ballesteros.


Àngel Ros i Josep Fèlix Ballesteros han fet aquestes declaracions abans de constituir la comissió de territori de la Federació del PSC del Camp de Tarragona.

divendres, 21 de setembre del 2012

PER UNA CATALUNYA LLIURE EN UNA ESPANYA FEDERAL



Fa cinc anys que ens acompanya una crisi econòmica de conseqüències dramàtiques, que ningú va saber preveure ni en la profunditat, ni en la intensitat. I és avui, amb els nous governs de dretes català i espanyol, que Espanya i per tant Catalunya, es troben al mig d’una tempesta que s’anomena rescat.


L’evolució de la nostra economia i de les nostres finances públiques, les d’Espanya, però també les de la pròpia Generalitat, són observades amb lupa pels ulls del món, en una situació que no deixa de ser heretada, com ells no es cansen de repetir, però amb una gestió recent que a ningú se li escapa que no ha estat ni brillant, ni encertada, ni eficaç –ans al contrari– que la dels governs anteriors, que havien criticat fins ara.

Amb una diferència: que les seves conseqüències són, si cal, empobridores i injustes com mai per al conjunt de la població, que veu retallats sense cap tipus de criteri els seus drets bàsics en àmbits fonamentals com els de la salut, l’assistència social o l’educació.

Avui a peu de carrer regna la desesperança, la desil•lusió vers el futur, la feina..., ningú creu en la política, no tenim confiança ni en nosaltres mateixos, ni en les nostres bases econòmiques, que eren i encara són molt sòlides, ni en els nostres professionals, ni en els nostres empresaris, els nostres treballadors....

Davant d’aquesta realitat del govern de la Generalitat (CiU) pretén endegar un camí nou, el de la independència que ens ajudarà a resoldre la difícil situació que estem vivint. Us dic que si és això, estem confonent als catalans, molts dels quals estan assumint que només la independència pot resoldre tots els nostres problemes actuals i futurs.

Fins ara s’ha aconseguit fer pujar de to la tensió existent entre Catalunya i Espanya. Una tensió que si a alguna cosa no beneficia és a l’economia. La tensió, la desestabilització, el conflicte permanent i obert i més en temps de crisi, no juga mai a favor ni de l’ocupació, ni de la inversió i el creixement.

Es cert que la manifestació de la Diada de dimarts passat va posar de relleu els sentiments actuals de desencís i decepció en relació amb Espanya i amb la situació

de crisi de molts catalans i moltes catalanes. Els i les socialistes, que no compartim el lema de la manifestació, comprenem perfectament aquests sentiments.

Ara bé, les darreres declaracions del President Mas han portat al país a una cruïlla que comporta més divisió que unió que és el que necessitem per lluitar contra la crisi que colpeix als catalans dia rere dia. Ningú pot creure que hi ha una sortida aïllada de la crisi. De la crisi en sortirem tots junts, els espanyols i els europeus, o no en sortirem pas.

El PSC no està disposat a portar el país cap a un futur incert. No estem disposats a admetre que el rumb és el de la transició permanent. Una transició que no sabem quan comença ni quan acaba, un camí ple d’incerteses i per incerteses, ja en tenim prou amb les econòmiques.

Catalunya, els catalans i l’economia catalana necessita estabilitat i horitzons clars per poder tornar a créixer. I això només ho aconseguirem a través del pacte, i no de la ruptura.

Com? A través d’una relació específica i bilateral del govern de Catalunya amb el Govern d’Espanya, i de la Generalitat de Catalunya amb l’Administració General de l’Estat. Aquesta relació té un nom en molts països estables econòmicament, cohesionats socialment i pròspers internacionalment: es diu model de relacions federal. Unió lliure en la diversitat. Nosaltres, des del PSC, proposem renovar el pacte de la transició sobre noves bases.

“Els socialistes estem convençuts de què només hi ha una via per a Catalunya i es diu federalisme: unió lliure en la diversitat.” Són paraules de Pere Navarro, primer secretari del PSC, en una recent conferència a Barcelona, unes paraules que subscric plenament i per això en aquestes ratlles he fet meves les seves paraules que aporten una mica sentit comú en l’estira i arronsa que aquests darrers dies s’ha establert entre el nacionalisme català rupturista i el nacionalisme espanyol més ranci.

Article de Núria Segú publicat al setmanari El Vallenc

dijous, 20 de setembre del 2012

ELS PENSIONISTES JA PODEN COMENÇAR A TREMOLAR...



“Si hay algo que no tocaré nunca son las pensiones”. Aquesta afirmació categòrica de Mariano Rajoy en una recent entrevista televisiva vol dir, a la pràctica, que els pensionistes d’aquest país ja poden començar a tremolar pel manteniment i la integritat econòmica de les seves pensions. I és que, menys d’un any després de la seva arribada al Govern, els ciutadans ja saben interpretar a Mariano Rajoy. Quan diu que mai apujarà l’IVA en realitat està dient que ja està pensant quan anunciarà la seva pujada o quan afirma que “en ningun caso subiré los impuestos porque esto es lo último que hay que hacer en tiempos de crisis” en realitat està calculant quins trams impositius vol incrementar.



Vuit mesos després de guanyar les eleccions fins als ciutadans més confiats ja saben que la paraula de Rajoy i del PP no val res perquè des del primer dia del seu Govern han fet exactament el contrari del que van dir que farien, i subratllo i remarco: exactament el contrari.


Per exemple, pel que fa a les pensions Rajoy i el PP ja van dir durant la campanya que mai passarien la tisora per aquí. I que ha succeït en realitat? Doncs que en aquests primers 8 mesos de Govern els pensionistes han vist com se’ls apujava l’IVA i l’IRPF, els fan pagar medicines que abans no els costaven ni un cèntim, els han imposat el copagament sanitari i han retallat dràsticament les ajudes de la llei de dependència. Tot plegat suposa la major baixada de les pensions que mai s’ha registrat a Espanya perquè suposa una pèrdua real del seu poder adquisitiu sense precedents.


A vegades, però, Rajoy sembla posar a prova al sentit comú, quan no burlar-se directament dels ciutadans. Per exemple, quan afirma: “estoy contento con la reforma laboral porque creo que ha funcionado muy bien.” Sap el senyor Rajoy que a Espanya hi ha 500.000 aturats més dels que hi havia quan va ser elegit president del Govern i que la taxa d’atur ha arribat ja al 25%? De veritat es pot afirmar contundentment que la reforma laboral “ha funcionado muy bien”?


El llistat de mentides i d’espectacles esperpèntics protagonitzats pel Govern del PP en menys d’un any és interminable: recordeu les explicacions a corre-cuita de Rajoy sobre el rescat de la banca perquè arribava tard a veure l’Eurocopa de futbol?


Potser el més devastador és recordar les paraules de Mariano Rajoy adreçades a Alfredo Pérez Rubalcaba en el debat electoral del novembre passat: “Yo no soy como usted que ha subido el IVA cuando no lo llevaba en su programa. Yo lo que no llevo en mi programa electoral no lo hago ni lo voy ha hacer.” En fi...


Tot és fruït d’un error de gravíssimes conseqüències polítiques i, sobretot, humanes. I és que a les files del PP s’havien autoconvençut de què tot era culpa de Zapatero. La sola notícia, en els parquets financers, de què a Espanya hi havia un Govern “fort, sòlid i amb les idees molt clares”, conduït amb ma de ferro per Rajoy, seria la formula màgica per recuperar la confiança dels mercats i sortir de la crisi. Per desgràcia, el preu a pagar per aquest dogma del PP que ha resultat erroni el coneixen molt bé els joves, els aturats, les famílies i els treballadors i, ben aviat, el poden tornar a patir en carn pròpia els pensionistes.

Article de Maria Jesús Sequera publicat al Més Tarragona

dimecres, 19 de setembre del 2012

LA JSC DE TARRAGONA LLIURA EL MATERIAL DE LA CAMPANYA DE RECOLLIDA D’ESTRIS ESCOLARS QUE HA ORGANITZAT



La JSC de Tarragona ha fet balanç aquest dimecres de la campanya de recollida de material escolar que va iniciar a principis del mes de setembre. “Finalment hem recollit 25.000 fulls, 2.000 bolígrafs, 1.500 retoladors i centenars d’unitats de material divers com regles, escaires, compassos, etc.”



Aquest matí representants de la JSC han fet lliurament de tot aquest material als centres educatius de Camp Clar, Mediterrani i Sant Salvador de la ciutat de Tarragona.


En relació a aquesta iniciativa, Eloi Menasanch, primer secretari de la JSC de Tarragona, ha afirmat que “aquesta actuació neix de les dificultats de moltes famílies tarragonines per comprar el material escolar per als seus fills donat l’augment de l’IVA aprovat pel Govern del PP sumat als efectes devastadors de la crisi.”


“Estem segurs que campanyes com aquesta són un exemple de com una organització política juvenil d’esquerres pot portar a terme accions concretes per ajudes a aquells que més ho necessiten. Davant de la inacció de les joventuts dels partits de dreta, la JSC reitera la seva disposició a continuar treballant per solucionar els problemes reals dels tarragonins.”


Finalment, la JSC vol agrair a les papereries Alfor, Paris i Xeres el seu suport i la col•laboració que han tingut envers aquesta campanya solidaria.

JOAN RUIZ: “EL GRUP SOCIALISTA PREGUNTARÀ AL PLE DEL CONGRÉS SOBRE LES INTENCIONS DEL GOVERN EN RELACIÓ AMB TARRAGONA 2017”



El diputat del PSC per Tarragona al Congrés, Joan Ruiz, ha anunciat aquest dimecres que “el grup socialista preguntarà al ple del Congrés sobre quin és el calendari que té el Govern per fer front al seu compromís amb la celebració dels Jocs del Mediterrani de Tarragona 2017. El volem conèixer per saber si es mantenen els compromisos econòmics ja adquirits i com es concretarien en el temps.”



En relació a aquesta qüestió, Joan Ruiz ha volgut recordar alguns dels beneficis que comportaria per la ciutat i pel conjunt del Camp de Tarragona la celebració d’aquests Jocs del Mediterrani l’any 2017. “Parlem d’una audiència televisiva que superarà els 250 milions d’espectadors i d’un volum de pernoctacions superior a les 45.000 persones.”


“Només aquestes dades resumeixen l’error històric que suposaria fer marxa enrera en un projecte que beneficiarà no només Tarragona, sinó també les marques de Catalunya i Espanya. Els socialistes no ens plantegem aquest escenari ni com una possibilitat.”


En aquest sentit, Joan Ruiz ha recordat les paraules de l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, durant la presentació del projecte, un cop ja elegida Tarragona seu oficial dels Jocs: “Estic segur que el Govern de la Generalitat com el Govern de l’Estat estaran a l’alçada des de la lleialtat institucional.”


Per la seva banda, la senadora socialista per Tarragona, Maria Jesús Sequera, ha lamentat l’ambigüitat i les inconcrecions del president del Consejo Superior de Deportes, Miguel Cardenal, que ahir va afirmar al Senat que l’esforç financer del Consejo Sepurior de Deportes l’any 2013 podria ser més limitat del que estava previst, el que afectaria directament a Tarragona 2017.


“Com a portaveu d’esports de l’Entesa al Senat ja avanço que el nostre grup durà a terme totes les iniciatives parlamentàries que calgui per garantir que el Govern no es desdigui dels compromisos assumits amb els Jocs del Mediterrani Tarragona 2017 que tanta il•lusió han generat al territori”, ha conclòs Maria Jesús Sequera.

REUS, LES CONTRADICCIONS D’UN PACTE DE CONVENIÈNCIA



De vegades penso que els historiadors del futur tindran greus dificultats per comprendre i explicar, encara que sigui en part, alguns dels esdeveniments que estem vivint. Com tots sabeu, enguany la Diada ha estat marcada per la manifestació independentista que va tenir lloc als carrers de Barcelona. Una manifestació a la que l’alcalde de Reus, el convergent Carles Pellicer, va anunciar que hi aniria després d’encoratjar als reusencs a participar-hi massivament.

Doncs bé, els “patriotes” que condueixen la nau catalana cap a “la nova Itaca de les llibertats nacionals i de la sobirania” governen a Reus amb... el Partit Popular. El mateix Partit Popular que considera que el que es va viure a Barcelona era “un lio” i “un guirigai”, el Partit Popular que recollia signatures als carrers contra el nostre Estatut i que el va portar al Tribunal Constitucional, el Partit Popular de les falques publicitàries que alertaven als andalusos d’una presumpte “prohibición del castellano” a Catalunya, el PP que encara avui dia es nega a condemnar el franquisme, i així “ad nauseam”.

Tenint en compte l’oceà ideològic que, d’acord amb el sentit comú, presumptament separa CiU i PP en un tema tan essencial com aquest algú podria pensar que el pacte que els uneix a Reus té els dies comptats. Doncs no. Tant Carles Pellicer (CiU) com Alicia Alegret (PP) coincideixen a dir que l’acord de Govern gaudeix de “més bona salut que mai”.


I és que el que si que uneix a CiU i PP és considerar que aquesta política constant de retallades permanents de serveis i drets socials és la gran panacea que reduirà el dèficit i ens farà sortir de la crisi. Insensibles als problemes que això comporta en el dia a dia dels ciutadans, el manual que aplica la dreta consisteix en passar la tisora sense contemplacions per ajudes, prestacions i beques que deixen als reusencs més necessitats indefensos davant dels efectes devastadors d’una crisi que ells no han provocat.


De manera que ara tenim a Reus, com a tants i tants municipis i institucions del país, un Govern format per un partit que ja fa bandera (literal) de la independència com a objectiu ideològic amb un partit que representa el nacionalisme espanyol més ranci (lluny queden els temps en què Artur Mas anava al notari a jurar sobre el més sagrat que no pactaria mai amb el PP).


Stefan Sweig deia que la grandesa d’una persona es mesura d’acord amb com assumeix les seves pròpies contradiccions. Tots, en major o menor mesura, hem de conviure amb el que ens imposa la realitat i hem de decidir entre el que ens diu la ètica de les conviccions i el que ens diu la ètica de les responsabilitats, és evident. Però també és evident que si algú vol generar un àtom de credibilitat política ha de presentar-se davant la ciutadania amb un projecte que tingui un mínim rastre de coherència.


Se’ns dirà que tota la culpa és del Govern anterior, de la seva “herència” i que el pacte subscrit per la dreta respon als interessos de la ciutat per damunt de les diferències ideològiques, etc. Com deia en mateix Carles Pellicer en el seu discurs d’investidura: “el nostre objectiu és fomentar l’ocupació i la recuperació econòmica.” Al fil d’aquesta afirmació, i constatant la paràlisi en la gestió del Govern i el fracàs evident en la generació d’ocupació, cada cop som més els reusencs que ens preguntem quin sentit té un equip de Govern on els seus membres remen en direccions oposades cap a platges i illes no només diferents sinó antagòniques. Recorda el senyor Pellicer quan acusava l’anterior equip de Govern progressista d’incoherent i de ser “una majoria de Govern, més que un equip de Govern”?

“Sic transit gloria mundi”, que dirien els clàssics...


Article de Gemma Capdevila publicat al Diari de Tarragona

divendres, 14 de setembre del 2012

UN NOU CURS



Aquest dimecres han començat les classes a les aules de les escoles i instituts de Valls i del conjunt del país. Aquest any, s’ha incrementat el nombre de nens i nenes escolaritzats i per contra, el Govern ha reduït el nombre de professors.


Un nou curs en que el nombre d’alumnes per classe és mes alt, en que els professors treballen més hores cobrant menys i en que a l’ESO es fan totes les classes pel mati per estalviar, això si, només a l’escola pública on a més, els nostres fills podran dinar amb carmanyola, pagant, es clar.

És el paradigma del que està passant realment al país. Cada cop un major nombre de persones es veuen colpejades pels efectes devastadors de la crisi i només troben com a resposta una oferta de serveis i prestacions socials menor i decreixent a mesura que passen els mesos.

La recepta de la dreta per lluitar contra la crisi econòmica: reduir el dèficit a qualsevol preu, en especial, a qualsevol preu humà, retallant, retallant i retallant sense contemplacions, aguditzant el dolor i l’angoixa a tantes i tantes famílies d’un país Catalunya, on el 25% dels nens viuen en situació de pobresa ( el 50% si es centra la mirada nomes en les famílies immigrants).

Els socialistes no ens resignem a ser testimonis de com les polítiques de CiU i PP van precaritzant a marxes forçades a amplis sectors socials i destruint a les classes mitjanes. No volem una societat dividida entre una minoria que disposin rendes molt altes i una majoria cada cop més àmplia amb ingressos cada cop menors. No volem la fractura social a on ens porta la dreta.

Volem ser la veu al Parlament d’aquells que s’han quedat sense veu per culpa de la crisi i de les retallades. Volem ser la veu que parla de mesures de creixement econòmic, de l’increment dels ingressos públics, de canvis en la fiscalitat, de justícia social, d’oportunitats per tots.....

Per encarar aquest nou curs i aquests reptes, el grup parlamentari del PSC ha fet canvis i noves persones han assumit noves responsabilitats. Amb l’elecció de Xavier Sabaté com a nou president del grup socialista al Parlament, la notícia també té un clara lectura territorial i esdevé a més molt important pels socialistes tarragonins i per tots els ciutadans del Camp de Tarragona. Perquè el Govern “dels millors de CiU i de Mas” no té ni a un sol dirigent convergent de les comarques tarragonines entre els seus consellers o al nucli de decisió dels màxims òrgans de la Generalitat. Estic convençuda que la presència de Xavier Sabaté a la primera línia de la política catalana suplirà aquesta absència i farà que les nostres comarques tinguin una veu clara i forta al Parlament. I sempre tenint present que la màxima prioritat del PSC és plantar cara a les retallades de la dreta i fer tot el possible per ajudar als ciutadans d’aquest país que amb tanta virulència estan patint per una banda, la crisi i per l’altre, un govern que no té altra resposta que un camí incert cap a la independència.

En aquest sentit, no em vull deixar de referir a la manifestació que va tenir lloc a Barcelona per la Diada. L’alt nombre d’assistents a la mateixa demostra que una bona part dels catalans se senten maltractats per les institucions de l’Estat i pel menyspreu que, per exemple, la dreta mediàtica ens demostra un dia si i un altre també. Ara bé, nosaltres creiem que la ruptura (una ruptura que dividiria Catalunya per la meitat) no és la resposta a la indignació, perfectament comprensible, de la ciutadania.

Creure que la reivindicació independentista representa l’anhel dels set milions de catalans, com sembla que pretén el Govern de CiU, seria un error tan majúscul com minimitzar la manifestació i el sentiment que la genera, com sembla que està fent el Govern del PP a Madrid.

Article d'opinió de Núria Segú publicat al setmanari El Vallenc

EFECTIVAMENT, ELS CATALANS NO SOM IMBÈCILS



“Els catalans fa 500 anys que som imbècils. Hem de deixar de ser catalans? No, hem de deixar de ser imbècils!”, aquesta frase de l’escriptor Joan Sales, pronunciada per Mònica Terribas en l’acte institucional de la Diada, em va tornar a venir al cap el dia següent, 12 de setembre. Aquell dia les aules del país es van tornar a omplir de nens i nenes amb motiu de l’inici del curs escolar. Aquest cop, però, el curs comença amb 30.000 alumnes més i 3.000 professors menys que ara fa un any. Aquí a les comarques tarragonines això es tradueix en 1.530 estudiants més que el curs anterior i 242 professors menys, segons dades del mateix Govern.

Doncs quina va ser la meva sorpresa aquell mateix dia quan vaig escoltar a la consellera d’ensenyament, Irene Rigau, afirmar per la radio, literalment, el següent: “malgrat la reducció pressupostària estem en garanties de començar el curs amb tot a punt i oferint la mateixa qualitat en l’ensenyament.”

Tenint present això, em vaig preguntar: creurà la consellera Rigau que els catalans som imbècils? Pot afirmar, realment, que els professors facin més amb una ratio d’alumnes superior a les aules i amb menys personal docent? Com es pot caure en aquesta autocomplaença allunyada de la realitat que es viu a les escoles i instituts del país?
De fet, només cal veure les reaccions dels sindicats de professors i de les associacions de pares i pares a aquestes paraules per constatar que la consellera Rigau viu el seu particular conte d’Alicia en el país de les meravelles.
Cal recordar que el Govern “patriota” de CiU i de la senyora Rigau ha arribat a retallar les beques de menjador (!) per “estalviar” (paraula textual que va emprar la consellera per justificar la mesura) quatre milions d’euros. Sap la senyora Rigau que a Catalunya hi ha famílies que no poden permetre’s la “carmanyola” i que les beques de menjador són la darrera garantia que tenim com a societat per evitar casos de desnutrició infantil (com ja s’ha començat a detectar en algunes escoles)?


Hi ha moltes maneres de demostrar el “patriotisme”, consellera Rigau. Una opció consisteix en fer discursos amb tons èpics i aixecar la senyera més a munt que qui hi ha al costat. Però n’hi ha una altra, que no fa tan soroll ni acapara tants titulars, que consisteix en treballar dia a dia per garantir una qualitat de l’ensenyament d’excel·lència que garanteixi la igualtat d’oportunitats real i que no deixi a cap nen o nena orfe d’un dret tan essencial com la seva educació. La primera opció encara no sabem cap a on ens portarà però la segona, la que defensem els socialistes, condueix cap a la Catalunya “nacionalment plena i socialment justa” que ja somiaven als anys 30 els presidents Macià i Companys.


Article de Diana Salvadó publicat al Diari de Tarragona

dijous, 13 de setembre del 2012

JOAN RUIZ: “EL PLA PREPARA DEL PP DEIXA SENSE L’AJUDA DELS 400 EUROS MENSUALS A 10.000 FAMÍLIES TARRAGONINES QUE TENEN TOTS ELS SEUS MEMBRES A L’ATUR I QUE NO REBEN CAP PRESTACIÓ”



El diputat del PSC per Tarragona al Congrés, Joan Ruiz, ha denunciat que “el decret llei del pla PREPARA que avui aprova el Govern del PP suposa, a la practica, que els qui més necessiten aquesta ajuda extraordinària de 400 euros mensuals deixin de tenir accés a aquesta prestació.”



Segons ha explicat el diputat tarragoní, “la mobilització popular massiva que va haver-hi per part de la ciutadania durant aquest estiu per demanar al Govern que no suprimís aquesta ajuda va obligar a l’executiu de Rajoy a fer marxa enrera a la seva decisió inicial d’acabar amb la prestació. Ara el que han fet és posar noves condicions per aconseguir que molt poques persones puguin beneficiar-se d’aquesta ajuda de 400 euros mensuals.”


Joan Ruiz ha detallat que, a la practica, el Reial Decret del Govern deixa fora de l’ajuda dels 400 euros a la immensa majoria dels joves, als aturats de llarga durada amb un sol fill, a tots els aturats que no tenen família (encara que estiguin en la indigència), als aturats que han tingut contractes temporals, “i a les més de 10.000 famílies tarragonines que tenen tots els seus membres a l’atur i que no reben cap mena de prestació econòmica.”


El diputat tarragoní ha contraposat aquesta realitat amb l’obra duta a terme durant el Govern socialista “que va ser qui va crear aquesta ajuda per als aturats que havien esgotat la prestació per desocupació, de manera que tinguessin uns recursos econòmics mínims i no quedessin desemparats davant dels efectes desastrosos de la crisi. No pot ser, com pretenen CiU i PP, que siguin els de sempre, o sigui, les classes populars i mitjanes, els aturats, els treballadors, els joves i la gent gran, qui paguin la factura d’una crisi que ells no han provocat.”

dimecres, 12 de setembre del 2012

PER UNA NOVA RELACIÓ AMB ESPANYA



La Diada de l’Onze de Setembre és la nostra festa nacional. És la festa que ens aplega a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya sense cap excepció. És la celebració d’un compromís per una Catalunya més lliure, més justa i més fraternal. És l’expressió simbòlica de la catalanitat. La Diada és una festa de celebració, però també de reivindicació. Des de la històrica manifestació del 1977, a mesura que ha anat avançant el reconeixement i l’exercici del nostre autogovern i s’han anat forjant i ampliant els drets individuals i la igualtat d’oportunitats, la festa ha anat perdent caràcter reivindicatiu i s’ha accentuat la seva vessant més festiva. Com més hem avançat en plenitud nacional i cohesió social, la necessitat de lluita i de reivindicació ha estat menor. Aquesta és la conseqüència lògica de la normalització i consolidació social i democràtica del nostre país.

Aquest any, però, la nostra festa nacional torna a adquirir un clar accent reivindicatiu. Pràcticament ningú té present els actes institucionals que s’han organitzat, entre d’altres motius perque amb prou feines se n’ha fet difusió. L’atenció mediàtica i la tensió política seran en un altre lloc. La manifestació convocada per l’Assemblea Nacional Catalana en defensa d’una Catalunya independent ha despertat una enorme expectació i és molt probable que sigui un èxit de participació. Enhorabona! No ens ha de fer cap por. La independència i l’autodeterminació han de poder formar part del debat polític democràtic amb total normalitat. Però crec que ningú no s’hauria d’apropiar de l’èxit de la convocatòria. Ni els partits polítics, ni els propis convocants. Ens equivocaríem tots plegats si ho féssim. El que sí que cal fer és escoltar el clam, prendre nota i actuar. Sobretot, actuar.


Perquè més enllà de l’eslògan de la convocatòria, hi ha elements per creure que la manifestació d’aquesta Diada és l’expressió apassionada i serena d’un sentiment de greuge i d’un gran malestar dels ciutadans en relació al tracte que els catalans rebem per part d’Espanya. Amb més o menys raons objectives que ho avalin, amb més o menys instrumentalització partidista per part d’alguns, el cert és que el sentiment de maltractament ha augmentat i molts catalans necessiten expressar-ho. Ja no només verbalitzar-ho, sinó evidenciar-ho col•lectivament.


El tracte fiscal és segurament la gota que ha fet vessar el got. Un got que ja venia molt ple després de la sentència del TC sobre el nostre Estatut i després dels efectes de la crisi que patim tots sense poder identificar o responsabilitzar els seus culpables. El tracte fiscal com a detonant de l’esclat. Potser, fins i tot, el mínim comú denominador. Els diners! La diferència entre allò que generem i allò que rebem. I està clar que ara és el moment de refer el model fiscal i de defensar de forma desacomplexada i contundent els nostres interessos. Sense renunciar a la solidaritat, certament, però garantint que aquesta no acabi essent contraproduent per aquell que l’exerceix. És el moment de començar a discutir els límits i fins i tot les condicions d’aquesta solidaritat amb la resta d’Espanya: diners per a aquí i per a fer què?


Per això cal treballar decididament per liderar la construcció d’una nova relació federal amb Espanya però des d’una perspectiva nítidament catalana. El federalisme no és només un instrument, és també, i sobretot, una actitud. I per això es necessiten aliats, interlocutors, còmplices. I si no som capaços de trobar-los, potser ha arribat el moment de refer el pacte constitucional. Des de la lleialtat institucional, però també des de la legítima defensa dels interessos més bàsics dels ciutadans del nostre país. Estic convençut que majoritàriament els ciutadans no volen la confrontació oberta. Volen acord, pacte, consens i sobretot, respecte i justícia. I per això val la pena lluitar.


Perquè amb independència o sense, els grans debats que hem d’afrontar immediatament són els de com generar ocupació, com canviar i enfortir el nostre model productiu, com reindustrialitzar el país, com millorar l'educació, com garantir la sanitat publica de qualitat, com fomentar la innovació i l'emprenedoria, com potenciar la cultura, com aprofundir en la democràcia o com promoure un desenvolupament sostenible. Majoritàriament els ciutadans ens exigeixen també respostes a aquestes qüestions: com créixer, com generar riquesa i ocupació i com millorar la qualitat de la seva vida, i els faríem un flac favor si desviéssim l'atenció.


El model autonòmic pot haver arribat a la seva fi. És possible que s’hagi esgotat i, per tant, els anhels de llibertat i d’autogovern dels catalans reclamin, legítimament, anar més enllà. En un moment de crisi econòmica profunda com l’actual, de pèrdua de sobirania per part dels Estats, en què tot està en dubte i ningú es refia de ningú, els ciutadans necessiten evidenciar aquest malestar, aquesta desconfiança i aquest desconcert. Està passant a tot el món. I òbviament també aquí.


Ens cal més autogovern i una fiscalitat més justa, com a instruments per fer de Catalunya una societat millor. És per això que el risc de promoure l’associació entre independència i sortida de la crisi pot acabar generant més frustracions que ara no ens podem permetre i que els ciutadans no es mereixen. Seria massa irresponsable. Però, en coherència, després d’una manifestació d’aquestes característiques els impulsors més genuïns de la convocatòria, més enllà dels motius que hagin pogut moure a cadascun dels manifestants, tenen l’obligació de gestionar el dia després. I el President més que ningú. Sap on va? Sap com arribar-hi? Jo li demano al Molt Honorable President Mas que hi pensi detingudament i actuï en conseqüència. Perquè, si no, molt em temo que estarem marejant la perdiu durant anys i panys, tapant d’aquesta manera las ineficiència d’una gestió política que ens està portant a la fractura social. Aquesta cortina de fum fa mal a la convivència perquè porta a la confrontació i a la frustració a tot un país. Cal deixar enrere l’apel•lació constant i permanent al greuge que no ens porta enlloc, i començar a pensar en el disseny de la solució.


Pel PSC també serà un repte. Caldrà entendre que quelcom ha canviat i que no podem defensar el federalisme com fins ara perquè ha perdut credibilitat, versemblança. El nostre compromís ha de ser escoltar, sí. Respectar, com sempre. Però sobretot oferir solucions (no màgia, solucions), per això existeix la política i aquells que ens responsabilitzem dels afers col•lectius. I crec que la nostra proposta s’ha de basar en l’actualització i redefinició de les relacions amb Espanya. Un nou pacte constitucional de base federal que garanteixi que la gestió de la interdependència real sigui compartida amb Espanya i Europa i no exclusiva com fins ara pel govern central.

Article d'opinió de Francesc Vallès, primer secretari de l'agrupació socialista de Reus

dilluns, 10 de setembre del 2012

L’ALTERNATIVA REAL QUE DEMANA LA CATALUNYA REAL



Aquests dies els mitjans de comunicació van plens de pàgines que parlen de manifestacions independentistes amb motiu de la Diada, de qui anirà, en qualitat de què, d’anàlisis, articles i debats amb pretensions teòriques sobre el que som i la nostra “identitat nacional”, etc. Tot atiat, per cert, pel Govern de CiU a la Generalitat que no té cap problema en alimentar aquest discurs del greuge independentista mentre vota conjuntament amb el PP les retallades arreu. Malgrat això, si un posa l’oïda a peu de carrer sentirà a parlar de l’increment del preu del material escolar, de llistes d’espera als ambulatoris i hospitals, de l’atur, dels problemes dels joves per marxar de la casa dels pares i de tants i tants problemes en la vida quotidiana de la gent com a conseqüència de les retallades dels serveis públics impulsades per CiU i PP com a gran formula per sortir de la crisi.



I és que ja fa massa temps que aquest presumpte debat identitari ofega els temes que també estan a peu de carrer i que interessen tant o més a la immensa majoria dels catalans, és a dir, els enormes problemes en la vida diària de la gent agreujats per les decisions dels Governs de CiU i PP que injustament carreguen el pes de la crisi sobre l’espatlla de les classes populars i mitjanes, dels treballadors, dels joves, de les famílies i de les persones grans.

Aquests dies la gran majoria dels ciutadans no estan preocupats per qui anirà a la manifestació convocada pels independentistes amb motiu de la Diada sinó per l’increment dels productes bàsics (com a conseqüència de l’augment de l’IVA aprovat pel PP), pel preu dels llibres escolars i per les retallades educatives (aprovades per CiU) a uns dies d’inici del curs escolar, per l’increment de l’atur, per la manca de beques i ajudes, i per l’expansió d’una crisi a qui ningú sembla veure la llum al final de túnel. Els socialistes ens neguem a caure en la resignació i volem ser l’alternativa al model de la dreta, al binomi CiU-PP, que ja ha demostrat el seu fracàs a l’hora de trobar fórmules eficaces per combatre la crisi (recordeu la promesa electoral d’Artur Mas de reduir l’atur a la meitat durant aquesta legislatura?)


En aquest sentit, l’elecció de Xavier Sabaté com a nou president del grup del PSC al Parlament és un encert. La seva experiència política, el seu coneixement de la realitat i de les necessitats de les comarques tarragonines i la capacitat de gestió que va demostrar, per exemple, durant els anys que va ser delegat de la Generalitat al Camp de Tarragona, són un aval i una garantia que Tarragona guanyarà pes específic en el nucli de decisió de les institucions del país. Una presència que suplirà també, en part, la manca de consellers i de figures de rellevància política provinents de Tarragona que hi ha a les files de CiU i PP.


Com deia el mateix Xavier Sabaté en la seva primera compareixença com a president del grup del PSC, “els socialistes serem l’alternativa a un Govern que parla molt de Catalunya però poc dels catalans.” Ha arribat el moment d’afirmar de manera clara i inequívoca que l’únic resultat de les decisions de CiU i PP ha estat ampliar el patiment de molts ciutadans del nostre país i que hi ha una alternativa real a aquesta laminació per etapes del nostre Estat del benestar en forma de retallades que practica la dreta. Una alternativa que passa per no renunciar a ingressos, per estar al costat d’aquells que més ho necessiten i que creu que ha d’aportar més aquells que més tenen. Una alternativa que només els socialistes som capaços de garantir perquè Catalunya, la real, la de veritat, no tornarà a ser “rica i plena” mentre hi hagi desenes de milers de catalans en situació de pobresa.


I una alternativa que, des de la vessant de la relació Catalunya-Espanya, exigeix de l’Estat un reconeixement ple de la personalitat de Catalunya, un tractament fiscal just com els Estats federals moderns i unes relacions de mutu respecte perquè, com ha dit Xavier Sabaté aquests dies, “o Espanya canvia i és federal o se’n va en orris.”

Article de Josep Fèlix Ballesteros publicat al Diari de Tarragona

ELS ALCALDES I PORTAVEUS DEL PSC DEL CAMP DE TARRAGONA PRESENTEN UN MANIFEST EN DEFENSA DEL TREBALL DELS AJUNTAMENTS A CATALUNYA AMB MOTIU DE LA DIADA



Els alcaldes i portaveus municipals del PSC de les comarques tarragonines han presentat aquest diumenge, amb motiu de la Diada, un manifest en defensa de la feina i de l’eficàcia que els Ajuntaments exerceixen en la gestió dels serveis que adrecen a la ciutadania de Catalunya. El manifest serà lliurat al president de la Generalitat en forma de carta oberta.



Segons ha explicat el secretari de política municipal de la Federació del PSC del Camp de Tarragona, Josep Masdeu, “els nostres Ajuntaments, també els de les comarques tarragonines, d’ençà la recuperació de la democràcia han hagut de donar resposta a les demandes i necessitats dels ciutadans de serveis de proximitat que han configurat en bona mesura el model de benestar i de cohesió social que ha imperat fins ara.”


“Precisament per això és profundament injust que es vulgui culpar als Ajuntaments d’haver malbaratat recursos econòmics. Crec que si la Generalitat posa l’èmfasi en demanar un model fiscal per a Catalunya que faci justícia a l’aportació dels catalans a la caixa comuna amb la mateixa lògica ha de ser capaç de garantir un model de finançament local que sigui just i equitatiu per als Ajuntaments.”


Així mateix, el manifest també demana a la Generalitat que rebutgi la reforma del món institucional local impulsada pel Govern del PP que vol reduir en un 30% el nombre de regidors als consistoris del país. “Aquesta reducció és profundament demagògica ja que no suposarà cap estalvi econòmic a la pràctica perquè la immensa majoria de regidors que se suprimiran o no cobren res de res o perceben retribucions molt baixes per assistències o tasques específiques. L’únic que aconseguirà aquesta reforma, de facto, és reduir la pluralitat política a les sales de plens i, per tant, minvar la qualitat del nostre sistema democràtic.”


Finalment, el manifest emplaça a la Generalitat a treballar de manera lleial amb els Ajuntaments per garantir la xarxa de serveis públics de qualitat que es mereixen els ciutadans, més atenen a l’actual context de crisi econòmica que tants problemes està provocant a tantes i tantes famílies catalanes.

divendres, 7 de setembre del 2012

EL PSC DE SALOU I DE VILA-SECA VALOREN POSITIVAMENT L’ACORD EMPRESARIAL QUE PERMET LA CREACIÓ DEL NOU COMPLEX TURÍSTIC PERÒ DEMANEN SABER QUE PASSARÀ AMB EL PROJECTE ANTERIOR



Les agrupacions socialistes de Salou i de Vila-seca han valorat positivament l’acord empresarial presentat avui a Barcelona que suposa la creació d’un gran complex turístic i d’oci al costat de Port Aventura.



Tant Alberto Miñambres, portaveu socialista a Vila-seca, com Toni Brull, portaveu socialista a Salou, han celebrat “un acord que permetrà generar milers de nous llocs de treball i que suposarà l’arribada de desenes de milers de nous visitants a l’any al Camp de Tarragona.”


Un cop dit això, ambdós portaveus socialistes han demanat “conèixer amb detall com quedarà el projecte immobiliari “vivir en lumine” que es va presentar ara fa un any, que s’ha promocionat a Espanya i a l’estranger (fins i tot s’havia promocionat a Rússia), i que encara està operatiu avui mateix per la xarxa. Un projecte que ocupa els terrenys que sembla que ara ocuparà aquest nou gran complex d’oci. El nou projecte substitueix a l’anterior? Amb quines condicions? S’ha parlat ja amb els operadors? Volem respostes a tots aquests interrogants.”


Pel que fa al nou gran centre turístic Alberto Miñambres i Antoni Brull han demanat que “s’inclogui el nom de la marca Costa Daurada. Ja fa molts anys que tots els agents locals estem fent un esforç molt important per donar a conèixer la nostra singularitat com a atractiu turístic i ara no podem deixar passar aquesta oportunitat per reforçar aquesta identitat.”


“Així mateix, caldrà conèixer quines infraestructures, principalment viàries, d’aigua, energètiques i de tractament de residus s’haurien de contemplar i com es construirien. Serà també una bona ocasió per aplicar tècniques i procediments mediambientalment eficients i sostenibles.”


Finalment, ambdós líders socialistes han reiterat la seva disposició a col•laborar en allò que estigui a les mans dels grups municipals socialistes de Salou i Vila-seca per consolidar aquest projecte i fer que arribi a bon port.

dimarts, 4 de setembre del 2012

LA JSC DE TARRAGONA ENDEGA UNA CAMPANYA DE RECOLLIDA DE MATERIAL ESCOLAR



La JSC de Tarragona ha iniciat aquest dimarts una campanya de recollida de material escolar que serà lliurada als centres educatius de la ciutat. Segons ha explicat el primer secretari dels joves socialistes tarragonins, Eloi Menasanch, “l’augment de l’IVA que taxa el material escolar en aquest inici de curs i que perjudica, un cop més, als joves i a les classes populars i mitjanes i a les rendes més baixes, ens ha animat a organitzar, per primer cop, aquesta campanya que es durà a terme fins al proper divendres 14 de setembre.”




Eloi Menasanch ha explicat que tothom qui vulgui participar ha de lliurar el material a la seu de la JSC, al carrer Ramon i Cajal 57 de Tarragona. Tot el material recollit serà lliurat el dia 15 als CEIP Campclar, Mediterrani i Sant Salvador de la ciutat de Tarragona.



El dirigent de la JSC ha subratllat que “mentre hi ha organitzacions polítiques juvenils de partits de dreta que aquestes dies es dediquen a organitzar festes i esdeveniments lúdics varis, els joves socialistes organitzem aquesta campanya solidària a fi i efecte de pal•liar, en la mesura que puguem, els efectes perniciosos de les polítiques que endeguen els Governs a qui els joves conservadors donen suport.”



Segons ha emfatitzat Menasanch, “la situació que viuen molts joves ja fa temps que ha travessat totes les línies vermelles. Amb una taxa d’atur que supera el 50%, amb les ajudes al lloguer eliminades per la dreta i ara amb una reforma de la sanitat que deixa fora de cobertura als joves majors de 26 anys sense cotitzacions, els Governs de CiU i PP condemnem a amplis segments de la joventut a la marginalitat i a un futur sense horitzons.”



“Ara amb l’inici del curs acadèmic haurem de fer front a un nou augment de les taxes universitàries i de la formació professional, amb una reducció dràstica de les beques, que farà impossible que molts joves fills de les classes populars tinguin accés als estudis superiors. Això mentre es mantenen les subvencions públiques a les escoles de l’Opus Dei. En fi...”