dijous, 27 de novembre del 2014

LA VERITAT DE LA MARIA



Vaig conèixer la Maria fa una setmana mentre es dedicava a vendre cosmètics casa per casa. La Maria és mare de tres fills, tots menors d’edat, el seu marit està a l’atur i ella, que treballava de dependenta en un supermercat, també fa tres anys que va perdre la feina. La família ha esgotat tots els recursos de prestació per desocupació. “Ara intento vendre cosmètics o el que em surti. Hi ha dies que no guanyo res, però d’altres em trec 20 euros, 30 euros...” Els dies que després de treballar deu hores recorrent tota la ciutat pot vendre alguna cosa va ràpidament a comprar aliments bàsics. “Sobretot arròs, macarrons, llet, productes que estan relativament bé de preu i que em puguin durar el màxim.” El pitjor, diu, “és quan els nens demanen coses que no els puc comprar. Els dos petits tenen beca menjador a l’escola però al vespre volen plats de carn que no ens podem permetre.”

Aquesta és la realitat que viu la Maria...i desenes de milers de persones més. Quina culpa tenen els nens de la crisi econòmica que perjudica les seves vides? Cap ni una, però n’hi ha que s’entesten a fer-los pagar la factura de la crisi. En els darrers mesos s’han multiplicat les crides de nombroses associacions que alerten de l’augment de la pobresa infantil a Espanya. Ho ha dit UNICEF que ha denunciat que 800.000 nens han caigut per sota del llindar de la pobresa severa al nostre país. Reacció del PP? “No son datos científicos”. Ho ha dit la prestigiosa organització Save the children que ha quantificat en dos milions i mig el nombre de menors espanyols en condicions de pobresa. Reacció del PP? No tenen constància de cap informe (ni estan, ni se’ls espera). Ho diu el darrer estudi d’Eurostat, l’oficina estadística de la Unió Europea, que constata que Espanya és el país de la Unió on més ha crescut la pobresa infantil en els darrers anys. Reacció del PP? Una, i molt lamentable, reduir en el marc dels pressupostos de l’Estat per al 2015, les ajudes públiques destinades a combatre la pobresa infantil. Segons Eurostat la mitjana inversora al conjunt del territori de la Unió és de 300 euros per habitant. I què ha fet aquí el PP? Reduir les ajudes a tan sols 150 euros per habitant. O sigui, que han passat també la tisora per les polítiques socials adreçades a combatre la pobresa infantil. Sembla increïble!   

La pobresa infantil em produeix fàstic. Què hi hagi nens al nostre país que se’n vagin a dormir sense haver sopat és una vergonya col·lectiva. Mirar cap a un altre costat, com fan CiU i PP, i negar aquesta realitat és una actitud políticament miserable. Els socialistes hem proposat reiteradament habilitar un fons de 1.000 milions d’euros per eradicar la pobresa infantil i fer que els fills de totes les Maries del país tinguin garantida una alimentació nutricional bàsica per créixer amb bones condicions de salut. I què ha fet el PP? Votar-hi en contra al Congrés.  
 

Aquest mateix matí he escoltat la compareixença d’aquest gran humanista, el senyor Mariano Rajoy, que tenim com a president del Govern. Deia, literalment, això: “España ya ha superado la crisis económica. Somos el país de Europa que más ha crecido...”. No puc continuar escoltant, no puc. Penso en la realitat que m’explicava la Maria (i en els milions de Marias que hi ha avui al nostre país) i sóc incapaç de seguir escoltant aquesta vergonyosa nova exhibició de triomfalisme econòmic virtual. S’ha de tenir molt poca vergonya i haver perdut completament el sentit de la realitat per dir que “la crisi económica se ha superado” quan es té el percentatge d’atur més alt de la Unió Europea i amb la pobresa i les desigualtats disparades i sense parar de créixer. No serveix de res sentir vergonya aliena...

Article d'Imma Costa publicat al Més Tarragona  

dimecres, 26 de novembre del 2014

EL PSC DENUNCIA QUE EL GOVERN ES NEGA A RESPONDRE LES PREGUNTES SOBRE RETARDS DE L’AVE AL CAMP DE TARRAGONA



El diputat socialista al Congrés Francesc Vallès ha denunciat avui la realitat “inaudita” d’un Govern que es nega a respondre les preguntes que formulen els grups parlamentaris en l’exercici de la seva responsabilitat política.

En concret, el diputat del PSC es refereix a les preguntes que el grup socialista va formular en relació als retards de trens AVE amb origen i destí a diverses estacions catalanes, entre les quals la del Camp de Tarragona.

“Doncs bé, a la nostra petició d’informació sobre aquests retards en els darrers quatre anys, així com les reclamacions efectuades per els usuaris i les quantitats abonades a tal efecte, el Govern s’ha negat a respondre el detall que demanàvem i s’ha limitat a agitar un parell de percentatges genèrics. Tan dolentes són les dades que no les volen ni donar a conèixer? A quin punt de prepotència hem arribat per tal que el Govern del PP no respongui ni tan sols al que la resta de grups li pregunten?”

Francesc Vallès ha anunciat que davant d’aquesta realitat el grup socialista ha presentat un recurs d’ampara per tal que el president del Congrés insti al Govern a respondre adequadament la pregunta formulada pels diputats socialistes.


“A quin nivell de supèrbia han hagut d’arribar per obligar als grups parlamentaris a demanar al president del Congrés que insti al Govern a respondre el que l’oposició li pregunta! No es tracta sols d’un menyspreu als representants de la sobirania popular sinó també directament als usuaris d’aquest servei de l’AVE que han patit retards en aquests darrers quatre anys”, ha resumit Francesc Vallès.   

dimarts, 25 de novembre del 2014

L’EMIGRACIÓ PER MOTIUS LABORALS A LA PROVÍNCIA DE TARRAGONA S’HA DISPARAT UN 30% AMB EL GOVERN DEL PP



Quasi 4.000 tarragonins s’han vist obligats a marxar a l’estranger per guanyar-se la vida des de que el PP va guanyar les eleccions legislatives de 2011. En concret, 3.726 ciutadans de les comarques tarragonines fins l’1 de gener d’enguany, segons dades oficials del fitxer central de ciutadans espanyols residents a l’exterior.

“Es tracta d’un increment del 30% en relació al volum migratori que teníem el 2011 el que demostra, per si algú als Govern de PP i CiU tenia encara algun dubte, la dimensió de l’impacte de la crisi a la nostra societat”, segons ha posat de relleu la diputada socialista Núria Segú.

La diputada vallenca ha demanat tant al Govern del PP com al Govern de CiU-ERC a la Generalitat “mesures urgents i concretes per frenar aquest autèntic exili econòmic que colpeix, amb especial virulència, als nostres joves. Les polítiques de CiU i PP han agredit especialment al jovent a qui s’ha deixat abandonat a la seva sort havent d’escollir entre l’atur, els contractes temporals en precari o, cada cop més, l’emigració a l’estranger. I això que el PP es va comprometre a crear un milió de llocs de treball per al jovent durant la campanya electoral...una altra mentida de Rajoy.”

“No tal sols se’ls ofereix emigració i tisora sinó que han de suportar autèntiques tonteries com escoltar a tota una secretaria d’emigració del Govern del PP atribuir aquest augment exponencial de joves que marxen a l’estranger a guanyar-se la vida a un presumpte “espirítu aventurero propio de la juventud”. És vergonyós...”

Núria Segú ha alertat que marxen, precisament, els joves ben qualificats que no troben futur al nostre país però que són ben rebuts pel mercat laboral dels països d’acollida. En concret, els professionals de la sanitat, enginyers industrials, científics i investigadors, informàtics i especialistes en les noves tecnologies.


“En el súmmum de les ironies aquests joves tarragonins que marxen a l’estranger, i per tant es donen de baixa de les llistes de l’atur, després els Governs de CiU i PP venen aquesta dada com una “reducció objectiva” de l’atur pròpia de la recuperació i de la bona marxa de la nostra economia. En fi...”, ha conclòs la diputada socialista.

dilluns, 24 de novembre del 2014

EL PSC ALERTA DEL DESCENS DEL NOMBRE DE DENUNCIES PER VIOLÈNCIA DE GÈNERE I DE LES ORDRES DE PROTECCIÓ A LA PROVÍNCIA DE TARRAGONA DES DE QUE GOVERNA EL PP



El diputat socialista per Tarragona, Joan Ruiz, ha alertat aquest dilluns del descens d’un 13% del nombre de denuncies per violència de gènere i d’un 21% de les ordres de protecció a la província de Tarragona des de que governa el PP.

En concret, s’ha passat de 2.620 denúncies l’any 2011 a 2.272 l’any passat i de 876 ordres d’allunyament el 2011 a 687 ordres l’any passat, segons dades oficials del mateix Ministeri sanitat, igualtat i serveis socials.

Així mateix, el nombre d’usuaris del servei d’atenció a les víctimes de violència de gènere (ATENPRO) a Tarragona s’ha reduït un 4% enguany en relació al mateix període de l’any passat. El mateix que ha passat en els sistemes de seguiment telemàtics de les mesures d’allunyament per violència de gènere que han caigut un 28%.

Segons el diputat socialista aquestes dades, que coincideixen amb un augment dels casos de violència de gènere i del nombre de víctimes mortals per aquesta xacra, “no són casuals sinó que són conseqüència directa de les retallades que, també aquí, ha aplicat irresponsablement el Govern del PP.”

“Cal tenir en compte que l’executiu de Rajoy ha estat capaç de retallar un 22% del pressupost destinat a lluitar contra la violència de gènere. Han retallat una quarta part del total de recursos que destinàvem als socialistes al mateix temps que encara és l’hora que escoltem a Mariano Rajoy dir ni mitja paraula de condemna de la violència masclista contra les dones.”

Joan Ruiz ha subratllat que “quan parlem de violència de gènere no parlem de números, ni d’estadístiques, sinó de la vida de les dones i passar la tisora també per aquí és d’una falta de sensibilitat política i humana realment molt preocupant.”


El diputat del PSC ha contraposat aquesta realitat amb l’obra de l’anterior Govern socialista que va impulsar una llei de protecció integral contra la violència de gènere que va permetre reduir el nombre de casos de violència contra les dones, recolzar i protegir a les víctimes i als seus fills menors d’edat, perseguir als agressors i sensibilitzar la societat de la necessitat d’eradicar aquesta xacra.  

dijous, 20 de novembre del 2014

EL PSC DENUNCIA QUE EL PP HA VOTAT EN CONTRA DE REGULAR LES CLÀUSULES ABUSIVES DE LES HIPOTEQUES



El grup parlamentari socialista de les comarques tarragonines ha denunciat el fet “indigne i inaudit” de què el PP hagi votat en contra de la proposició de llei socialista que demanava regular les clàusules abusives, les anomenades “clàusules sòl”, de les hipoteques.

Cal recordar que aquestes clàusules van declarades com a il·legals pel mateix Tribunal Suprem. La proposta socialista demanava que no es torni a permetre que s’apliquin aquestes pràctiques abusives en els contractes hipotecaris així com establir un període de sis mesos a partir dels quals es revisin totes les “clàusules sòl” de les hipoteques actualment vigents i la devolució de tot el que s’ha cobrat indegudament.

“I quina ha estat la reacció del Govern del PP? La mateixa de sempre, mirar cap a un altre costat, no rectificar res i deixar moltes famílies al llindar del desnonament. El ministeri d’economia ha estat incapaç, ni tan sols, d’obligar a les entitats bancàries que utilitzaven aquestes pràctiques condemnades pel Tribunal Suprem a procedir a la seva eliminació.”

Segons ha recordat el diputat socialista només en els primers sis mesos d’enguany s’han registrat a la província de Tarragona 1.427 execucions hipotecàries, el que ens dóna una idea de la dimensió del problema real al que han de fer front moltes famílies.


“Aquests abusos hipotecaris suposen a les famílies una despesa suplementària de 150 euros, 200 euros, 300 euros mensuals, el que les deixa al llindar de l’impagament i del desnonament. Potser per als diputats del PP 200 euros mensuals no els suposa gran cosa però per a moltes d’aquestes famílies representa la frontera entre arribar o no a final de mes perquè ja han d’assumir les conseqüències de les retallades (copagaments, eliminació d’ajudes públiques, reducció de prestacions socials, etc) que ha impulsat el mateix Govern de Rajoy. Doncs fins i tot amb aquest escenari d’emergència social el PP ha estat capaç de votar en contra...”, ha emfatitzat el diputat del PSC.

dimecres, 19 de novembre del 2014

EL CANVI ÉS POSSIBLE A VILA-SECA



No he nascut a Vila-seca però, com diria el poeta, “la sento en el meu ventre com si dins meu hi fes arrel”. Ho vaig tenir clar, de seguida, quan vaig arribar-hi per primer cop, aquest seria el lloc on volia veure créixer als meus fills, perquè m’agrada tot del nostre poble: l’entorn, aquest caràcter obert i emprenedor que ens és tan propi, la proximitat de la seva gent...  

Vila-seca som tots, aquells de nissaga de tota la vida però també els nouvinguts, la gent que ha arribat d’altres zones del país i que han posat el seu granet de sorra per fer gran el nostre poble. Els veïns del centre però també aquells que viuen als nuclis de la Pineda i la Plana. Tots som vilasecans de primera i no pot haver-hi distinció entre nosaltres, ni falses aristocràcies que vulguin exercir una representació que no es porta en els cognoms sinó en l’esforç de treballar cada dia en benefici dels vilasecans i vilasecanes. Aquesta és la convicció íntima i moral dels socialistes.

Aquests dies són molts els qui em paren pel carrer i em pregunten perquè he assumit el repte de presentar-me com a candidat del PSC a l’alcaldia de Vila-seca. A tots responc el mateix: perquè vull que Vila-seca sigui una ciutat amb uns paràmetres de qualitat de vida d’excel·lència on no hi hagi lloc per la pobresa, ni l’atur, ni les desigualtats.

Volem aconseguir-ho des de l’honestedat i sense recriminacions, ni visions miops. CiU i, més concretament, Josep Poblet, ha governat Vila-seca durant dècades, un període que té les seves ombres però on ningú hauria d’obviar les seves llums. Malgrat això, com tot a la vida, estem davant d’un cicle que s’acaba. Us convido a sumar-vos a aquest escenari de canvi en positiu, de renovació de la política, com exigeix cada cop més el carrer i el conjunt dels ciutadans. Eternitzar-se en el poder i menystenir les alternatives de relleu és el pitjor que li podria succeir a Vila-seca ara que, per desgràcia, sortim massa a la crònica judicial dels diaris.

Igual com passa al conjunt del país, no hi ha una Vila-seca monolítica. La nostra ciutat té accents i tonalitats diferents. Ara bé, estic convençut de què la immensa majoria dels vilasecans i vilasecanes es consideren progressistes, volen un futur millor per als seus fills i, sobretot, estan indignants per l’augment de les desigualtats i de la pobresa que, també a Vila-seca, s’ha produït en aquests darrers anys.

Us demano que us sumeu a aquest anhel col·lectiu de canvi. Ningú escriurà el nostre futur per nosaltres. Podem posar els instruments de què gaudeix l’Ajuntament al servei dels vilasecans que més ho necessiten i fer-ho des de la transparència i l’honestedat. I amb molta humilitat. Sí, podem garantir uns serveis bàsics per a tots els ciutadans de Vila-seca, impulsar la creació de nous llocs de treball, eradicar els desnonaments del nostre poble i la xacra intolerable de la pobresa infantil, fomentar el lloguer social i potenciar les ajudes escolars per menjadors, llibres, etc. Tot això és el que volem els socialistes que ens presentem amb saba nova, i amb un equip de gent jove que combina renovació amb solvència i vàlua professional.


Recordo encara el meu primer dia a Vila-seca. Després de recórrer els carrers del nucli de la vila vaig acabar el dia passejant per la Pineda. Allà, mirant com els raig del sol s’acabaven de projectar a l’horitzó, vaig tenir la seguretat que havia trobat el lloc on volia viure la meva vida, on volia que visquessin els meus fills i l’indret on podria desenvolupar el meu projecte vital. A tots aquells que sentiu el mateix us encoratjo a portar aquest sentiment a l’Ajuntament. Sí, amb vosaltres, el canvi és possible perquè tu en seràs el protagonista.        

Article d'Ander Basterretxea publicat al diari Més Tarragona 

dilluns, 17 de novembre del 2014

NÚRIA SEGÚ: “LA GESTIÓ DEL CAP D’ALCOVER NO POT QUEDAR EN MANS D’EMPRESES PRIVADES”



La diputada del PSC al Parlament i portaveu de Salut del grup socialista, Núria Segú, ha demanat al Govern de la Generalitat que “faci marxa enrere i no tregui a concurs públic la gestió de quatre centres d’atenció primària, entre els quals, el CAP d’Alcover a l’Alt Camp.”

“Els socialistes sempre hem defensat que la sanitat pública és un dret dels ciutadans que no pot quedar en mans de les empreses privades que, com és obvi, aplicaran criteris de maximització econòmica de beneficis d’acord amb l´ànim de lucre. La salut pública d’aquest país no pot convertir-se en un àmbit de negoci en mans dels mercats.”

Núria Segú ha explicat que grans empreses del sector privat com Eulen i SARquavitae ja s’han presentat per gestionar aquests quatre centres d’atenció primària inclòs el CAP d’Alcover.

“Els socialistes pensem que encara estem a temps d’evitar aquest gran error. L’atenció primària no es pot privatitzar. Demanem al conseller que ho aturi perquè estem convençuts que hi ha alternatives vàlides que el mateix Parlament va encomanar al Govern tot i que aquest encara no les ha impulsat.”

La portaveu de Salut socialista també ha donat a conèixer que “tal sols estem parlant de la punta de l’iceberg” ja que dels 369 centres d’atenció primària catalans aproximadament un 80% estan gestionats per l’ICS mentre que el 20% restant ho està per un tercer. “Per tant, aquest 20% en un moment o un altre també podrà ser objecte d’un concurs el que suposaria que uns 80 ambulatoris, entre els quals alguns de les comarques tarragonines, podrien passar a ser gestionats per grans empreses del sector privat.”


Finalment, Núria Segú ha recordat que el sistema d’atenció primària “ha estat una víctima especialment perjudicada per les retallades impulsades pel Govern de CiU. Des de 2010 s’ha disminuït en 3.000 el nombre de professionals que hi treballen (entre els quals un miler de metges i un altre miler d’infermeres) i s’ha retallat un 28% els recursos econòmics (el que suposa una reducció de 897 milions d’euros), segons dades del mateix Departament. Aquesta situació, del tot intolerable, no pot agreujar-se ara donant la gestió de molts CAP a grans corporacions empresarials privades”, ha conclòs la diputada vallenca. 

UN ALCALDE POC CURÓS




L’alcalde de Valls, (re)format en els usos més pujolians del discurs polític( paraules beatífiques trufades de país i de Catalunya segons convingui,  abundants excursos a la pinya castellera i amb repetits sinònims buits de contingut concret i de compromisos específics ), hauria de (re)formar-se també en democràcia capítol neutralitat dels poders públics inclosos els espais de propietat de tots( places i carrers, edificis i mitjans en general ) que no són propietat d’ell per molt que sigui l’alcalde d’una ciutat com Valls.

Ara que ja ha passat el 9-N i li hauran baixat les excitacions pròpies de la data, l’invito a reflexionar  sobre els diferents graus de la democràcia

Perquè no n’hi ha prou en votar cada quatre anys ( a Catalunya cada dos darrerament) sinó que hi ha altres condicions entre les quals la de la neutralitat de l’administració i l’acceptació del pluralisme són estrictament imprescindibles.

La dreta no ha contribuït mai a situar la democràcia en els llocs més alts del rànquing. Més aviat ha estat refractària a assumir tots aquells elements que la perfeccionen o fan que augmenti la seva qualitat: participació popular a través dels moviments associatius, pluralisme dels mitjans de comunicació – els privats molt majoritàriament els són favorables - , llibertat d’expressió en sentit ampli, neutralitat dels espais públics, control de l’acció política són acceptats a contra-cor i menys encara quan la dreta ocupa el poder polític a més dels altres poders – financer, econòmic, empresarial, mitjans de comunicació, justícia o monopolis dels serveis principals – que la dreta sempre controla.

Bé, doncs l’alcalde de Valls deu trobar normal – i no ho és – que a l’edifici públic de l’Escola d’Idiomes (Ca’n Segarra ) una gran pancarta groga amb el sí-sí en plenes festes de Santa Úrsula. Ho vaig veure mentre feien magnífics castells el diumenge anterior les dues colles vallenques i em va estranyar. No és normal que un edifici públic estigui al servei d’un partit o d’un conjunt entre els quals hi ha el del sr. alcalde.

Tampoc no és normal que  nombrosos monuments de la ciutat de valls s’embolcallin de plàstic groc com el monument als castells, la creu de la Pl. de la Creu i centenars d’arbres de Valls  passant-se pel folre – i no precisament el casteller -  l'ordenança de civisme que fa poc va aprovar el propi ajuntament .

Perquè el plàstic no és un material massa noble i sí molt poc ecològic però molt principalment perquè estem parlant de patrimoni de tots que no pot estar al servei d’una idea o d’un projecte polític sinó de tots els vallencs i vallenques .

Què hauria passat si els socialistes haguéssim omplert tots aquests espais, edificis i patrimoni públic de vermell i a continuació uns altres ho haguessin fet de verd o  de qualsevol altre color ?

Ja passo per alt la seva actuació al llarg de la campanya i del mateix dia 9n. Ell sabrà si va estar a l’alçada de la seva figura institucional com alcalde que hauria de ser de tots i no el hooligan principal d’una sola causa.

No sé si l’alcalde de Valls tindria la temptació de contestar-me que la causa groga és una causa catalana o una qüestió de país. Seria com negar que no som els catalans els qui no creiem que sigui la millor causa pels catalans i les catalanes o seria justificar que les institucions es posen al servei d’una sola causa que té el monopoli de Catalunya i que els qui defensen aquesta causa són els únics catalans.

Sempre la temptació dels nacionalistes de posar el nom de la pàtria per damunt de tot i justificar-ho tot en el nom de la pàtria. Els alemanys ja fa temps que van prohibir la primera estrofa del seu himne perquè Deutschland, Deutschland über alles, über alles in der Welt" ( "Alemanya, Alemanya per sobre de tot, per sobre de tot al món") donava lloc a interpretacions perilloses i només usen la tercera que comença amb "Einigkeit und Recht und Freiheit" ("Unitat, justícia i llibertat ")

Espero que l’alcalde de Valls entengui que la convivència i la cohesió social són els béns més preuats que tenim i que això exigeix respecte als qui no pensen com un mateix i la neutralitat dels espais i edificis públics que són precisament espais que ho poden garantir.


Ah. I si pot ser sense plàstic i seguint les ordenances de civisme, millor

Article de Xavier Sabaté publicat al diari digital República Checa 

AGRESIÓN DEL PP A LOS PENSIONISTAS SALOUENSES



Lo que ha hecho el gobierno del PP con los pensionistas de este país es una burla y una tomadura de pelo, así de claro. No solo les ha reducido drásticamente el poder adquisitivo real de sus pensiones sino que, en un ejercicio de cinismo político difícil de superar, ha vendido esta pérdida encubierta de ingresos como un “aumento” de las pensiones.  

Ante las dudas que me han transmitido personalmente muchos pensionistas de Salou voy a intentar resumir cual es el estado real de este “aumento” del que habla el gobierno. Como sabéis, el gobierno del PP envió una carta a los pensionistas a principios de este año para informarlos sobre un “aumento” de sus pensiones de entre 0.35 céntimos de euro a un máximo de 2 euros (según el caso y la base de la cotización). Pues bien, imprimir y enviar las cartas tuvo un coste económico superior al del “aumento” de las pensiones que se anunciaba, a bombo y platillo, en ellas. De hecho el PP se gastó más 4 millones de euros en este ejercicio de propaganda, falsa para más inri, al mismo tiempo que decía que “no hay dinero” para las prestaciones por dependencia, la teleasistencia, los medicamentos, etc. Así de triste y penoso.  

Cuál es la verdad, pues, sobre este presunto “aumento” las pensiones? Que el gobierno de Rajoy (para variar) hace lo contrario de lo que promete. En el caso de las pensiones, unilateralmente y saltándose a la torera los acuerdos del Pacto de Toledo, el PP ha cambiado el criterio de revalorizar las pensiones de acuerdo con el aumento del IPC por un raquítico porcentaje del 0.25%. ¿Resultado? Que los más de 2.600 pensionistas salouenses van a perder, de media, unos 300 euros de poder adquisitivo este año. Un dinero que Rajoy y compañía quitan de los bolsillos de los pensionistas…al mismo tiempo que intentan engañarlos hablando de un “aumento” de las pensiones!

Estamos delante de un robo en toda regla a los pensionistas y una mentira más de Rajoy y del PP que juraron y perjuraron sobre lo más sagrada que “nunca” pasarían la tijera sobre las pensiones. Otra falsedad para la colección…

Los socialistas hicimos justo lo contrario, entre el 2004 y el 2011 incrementamos las pensiones mínimas un 53%, convencidos que los pensionistas merecían una pensión digna y justa. Ahora el PP ha echado por la borda este esfuerzo ya que al suprimir la adecuación de las pensiones a la evolución real de los precios hará perder poder adquisitivo a los pensionistas.

Se trata de una medida extraordinariamente injusta y más si consideramos que en el actual contexto de crisis muchas familias dependen de la pensión, literalmente, para poder vivir todo el núcleo familiar al estar muchos de sus miembros en el paro. Ayer mismo un pensionista salouense me explicaba que con los 650 euros mensuales de su pensión tenían que vivir él y su mujer y también ayudar a sus hijos, en el paro, y a sus nietos, en gastos escolares. “¿Cómo puedo vivir así?”, una excelente pregunta que los miembros del PP deberían responder en lugar de hablar cada día de una “milagrosa” recuperación económica virtual que solo existe en sus órganos de propaganda.

Basta de mentiras! Hay que afrontar los problemas reales con sentido de la responsabilidad y no negarlos. No puede ser que mientras suben los medicamentos, se impone el copago y, por ejemplo, la luz sube un 11% en el último trimestre, el Gobierno de Rajoy ofrezca un “aumento” del 0,25% de las pensiones. Es decir, menos de un euro de media.


Los socialistas subimos las pensiones y lo volveremos a hacer cuando recuperemos el gobierno. Así mismo, como alcaldable del PSC por Salou me comprometo a apoyar las iniciativas que prevengan de este colectivo y a estimular y mejorar la calidad de vida de las personas mayores (por ejemplo, abriremos un nuevo casal d’avis). En buena parte, el éxito de la marca Salou es mérito suyo.   

Article de Toni Brull publicat al Diari de Tarragona 

dimecres, 12 de novembre del 2014

EL PP I LA CORRUPCIÓ (SEGONA PART)



Fa una setmana Salvador Ferré Budesca signava al Més Tarragona un excel·lent article sobre les connexions del PP amb diverses trames corruptes que evidenciaven que estem davant de quelcom més que “casos aïllats” que tan sols suposen “algunas pocas cosas que han pasado”, segons inigualable definició d’aquest admirador secret de Kafka que es diu Mariano Rajoy.

Doncs bé, en menys d’una setmana s’han produït nous escàndols que posen de relleu actituds, com a mínim, contemplatives del Partit Popular i del Govern de Rajoy amb la corrupció. El primer i més escandalós és l’indult encobert que s’ha concedit a l’expresident balear i exministre d’Aznar, Jaume Matas. Aquest dirigent del PP, que encara té un llistat enorme de causes pendents amb la Justícia, estava complint condemna després de ser sentenciat a nou mesos de presó per tràfic d’influències en la trama corrupte del cas Palma Arena. I quan temps ha estat Jaume Matas a la presó? Doncs 95 dies, és a dir, ni tan sols una tercera part de la condemna. En un nou exercici de cinisme, i davant l’estupefacció d’una societat indignada per la proliferació de casos de corrupció, el Govern del PP ha decidit concedir el tercer grau a Jaume Matas...en contra de l’opinió de la mateixa Junta de Tractament de la presó on complia la condemna! 

Aquest és el compromís del PP en la lluita contra la corrupció? Així és com demostren la “contundència” que afirmen alegrement en les seves declaracions públiques?

Doncs abans de donar temps al nostre aparell digestiu per absorbir tanta arbitrarietat i hipocresia, el PP ha continuat cavalcant sobre la doble vara de mesurar que té per actuar contra la corrupció i les irregularitats. I és que també durant aquests darrers dies s’ha fet públic que l’actual president del PP a Extremadura, José Antonio Monago, i el diputat popular per Terol, Carlos Muñoz, havien fet viatges de caràcter privat a les illes Canàries a compte de l’erari públic. En aquest darrer cas, el del diputat del PP aragonès, l’implicat s’ha vist obligat a dimitir però, paradoxalment, el líder dels populars extremenys no s’ha donat per al·ludit i s’ha negat a dimitir al·legant que els 32 viatges que va fer a les Canàries i que es van pagar amb diners públics eren “de caràcter polític”...al mateix temps, però, ha estat incapaç de documentar o de demostrar en què van consistir aquests 32 viatges “polítics”. Per cert, mentre acabo d’escriure aquest article rebo per twitter que el jutge del cas Gürtel acaba d’imputar al fins fa poc president de les Corts Valencianes pel PP.


Això és un no parar, i tot en menys d’una setmana... Ja fa molts de temps que el PP ha abdicat de qualsevol vestigi de moralitat política per merèixer continuar estant al capdavant de les institucions d’aquest país. La negació de la realitat que, amb tant d’entusiasme, practiquen Rajoy i els seus ha arribat a extrems grotescos com negar l’intolerable augment de les desigualtats i de la pobresa i romandre amb els ulls tancats davant del patiment de tanta gent mentre ells es dediquen a posar-se medalles per una “recuperación econòmica” virtual que a peu de carrer ningú està notant. Si el senyor Rajoy trepitgés de tant en tant els carrers d’aquest país i parlés amb la gent, mirant a les persones als ulls enlloc de viure atrinxerat darrere de pantalles de plasma, potser mostraria una mica més de respecte pel dolor i l’angoixa que viuen tants i tants ciutadans per culpa de les seves retallades. En tot cas, els seus assessors, els qui li escriuen les intervencions que ell es dedica a llegir fil per randa com a bon alumne aplicat que és, podrien rebaixar el nivell d’eufòria per una realitat econòmica que no convida, precisament, a llançar coets. Com deia la mateixa vicepresidenta del Govern divendres passat “a veces la prudència (i el sentit comú, afegiria jo) no es una mala consejera.”

Article de Maria Jesús Sequera publicat al diari Més Tarragona 

dimarts, 11 de novembre del 2014

REUS ÉS CULTURA!



Reus sempre ha estat un focus de cultura reconegut arreu del país i de més enllà i el seu teixit associatiu i cultural, un dels més sòlids i vitals. La cultura és un dels nostres trets distintius i juga un paper molt important en el desenvolupament d’una societat lliure, democràtica, solidària i progressista.

En els darrers temps, i fruit de la manca de visió del govern de la ciutat, s’ha produït un desgavell que cal reparar. Hem de recuperar la capitalitat cultural i que Reus torni a ser motor de creativitat i referent cultural. La cultura tornarà a ser protagonista a Reus.

A Reus, la creativitat és innata, forma part del nostre ADN, hi ha molt talent, però necessita més canals per poder manifestar-se. Per això creiem que cal donar noves eines per potenciar l’expressió artística a la ciutat. En aquesta línia, apostem per obrir un espai singular i transgressor, a disposició dels artistes locals a l’antic edifici del Vapor Vell, perquè la cultura torni a bullir des de baix. Es tracta d’un laboratori cultural d’intercanvi d’idees, de promoció, recerca, investigació, creació, innovació, debat, reflexió i difusió de la cultura. Un centre interdisciplinari on hi tindran cabuda les arts visuals, arts escèniques, la literatura, la música, el cinema, l’arquitectura o el disseny. Un espai per rellançar la cultura de base.

Caldrà treballar també per implicar el sector cultural i la ciutadania en la presa de decisions. Cal debatre i consensuar amb les entitats qualsevol decisió. Per això crearem el Consell de les Arts de Reus, un organisme independent que vetllarà per la difusió, la promoció, el foment i el suport de la creació artística a la ciutat. Un espai, inèdit, de trobada i de diàleg entre l’Ajuntament i el món artístic amb representants de tots els sectors culturals de la ciutat, entitats i societat civil i que assessorarà el govern municipal en la presa de decisions. Corresponsabilització i retorn del protagonisme als ciutadans, són els eixos del nostre projecte.

També haurem de dignificar institucionalment la cultura a la ciutat d’una vegada per totes. Per això ens comprometem a prendre dues decisions: en primer lloc, que el regidor de Cultura torni a ser tinent d’alcalde de l’Ajuntament, com sempre havia tingut, per demostrar el pes específic, la rellevància i el nivell d’interlocució política que tindrà en el govern municipal. I, en segon lloc, cal vincular l’àrea de cultura a les de comerç i de turisme a través de l’Agència de promoció cultural, comercial i turística. La coordinació de les tres àrees és indispensable a la nostra ciutat. Les tres han d’anar de la mà, perquè la cultura també és un motor de promoció econòmica i de projecció de la ciutat. En aquest sentit, una de les mesures, indispensables serà l’obertura continuada dels museus durant tot el dia, tot vinculat a una redefinició museística i museogràfica dels espais de la ciutat.


I no, no me n’oblidava, obrirem la biblioteca Pere Anguera durant el primer any de mandat. Creiem en la funció cohesionadora de la cultura, i per això hi dedicarem tots els nostres esforços per retornar-li el paper que li pertoca. Perquè Reus és Cultura!

Article d'opinió de Francesc Vallès publicat al Diari de Tarragona 

dilluns, 10 de novembre del 2014

EL PSC DENUNCIA LA PARALITZACIÓ DE LES INVERSIONS DE L’1% CULTURAL A LES TERRES DE L’EBRE



El diputat provincial i portaveu socialista de la Federació del PSC de les Terres de l’Ebre, Francesc Miró, ha denunciat avui “la paralització absoluta de les subvencions de l’1% cultural a càrrec del pressupost del ministeri de Foment que ha practicat el Govern del PP. En tot el que portem de legislatura les comarques ebrenques no hem obtingut ni un cèntim d’euro d’aquest fons destinat a la rehabilitació i recuperació del nostre patrimoni. Un cop més es demostra que les Terres de l’Ebre no estan en el mapa mental del PP.”

Segons ha posat de relleu Francesc Miró aquesta menysteniment per part de l’executiu de Rajoy “contrasta amb les inversions que l’Ebre va obtenir durant els anys de Govern socialista.” Així, només durant la darrera legislatura de Govern de progrés, es van destinar 450.000 euros a la rehabilitació de l’església de Sant Pere de Corbera d’Ebre i 253.977 euros a la restauració del castell de Flix.

“Vull remarcar que tot aquestes inversions de l’1% cultural no tan sols serveixen per recuperar patrimoni històric sinó també per generar riquesa, atreure nous turistes i crear nous llocs de treball. Ara, amb aquesta aturada general de les inversions decidit pel Govern del PP, tots aquests projectes que s’executaven per fases estan en perill de quedar paralitzats sine die.”


En darrer terme el portaveu socialista ha emplaçat als diputats del PP per Tarragona “a què es treguin el son de les orelles i que es posin a treballar d’una vegada en defensa dels interessos del territori pel que van ser elegits diputats. Ens acostem al final de la legislatura i el PP es presenta amb un balanç esfereïdor de manca de treball i, per tant, de resultats que suposa un insult addicional per a la ciutadania ebrenca que ja ha de fer front als efectes devastadors de la crisi econòmica”, ha conclòs Francesc Miró.

dijous, 6 de novembre del 2014

EL PSC DENUNCIA QUE EN EL PRIMER SEMESTRE D’ENGUANY LES ORDRES DE PROTECCIÓ A VÍCTIMES DE VIOLÈNCIA DE GÈNERE A TARRAGONA HAN CAIGUT UN 40%



La senadora socialista per Tarragona, Maria Jesús Sequera, ha fet balanç aquest dijous sobre l’estat de la qüestió pel que fa a la xacra de la violència de gènere a nivell de la demarcació de Tarragona.

Així, segons la senadora del PSC hi ha dades “alarmants” que evidencien que les retallades que ha impulsat el Govern del PP, també en una realitat tan dramàtica com la violència de gènere, han suposat passos enrere respecte a l’avenç que va implicar la llei integral contra la violència de gènere que va impulsar el Govern socialista.

Segons dades facilitades pel mateix executiu de Rajoy durant aquest primer semestre d’enguany el nombre d’ordres de protecció a víctimes de la violència masclista s’ha reduït un 40% a Tarragona (passant de 159 ordres durant els primers sis mesos de 2013 a 94 ara), el nombre de demandes de divorcis interposats per dones víctimes de violència de gènere a les comarques tarragonines també ha caigut, passant de 239 demandes el 2012 a tan sols 181 l’any passat.

En el mateix sentit, les dones que reben una renta activa d’inserció (una ajuda econòmica que evita que quedin abandonades a la seva sort, sense recursos per poder viure amb un mínim de dignitat) a les nostres comarques també va baixar un 5% durant l’any passat, mentre que les denuncies per violència de gènere a la província de Tarragona han caigut un 13% en aquests anys de Govern del PP.

“Ens agradaria pensar que aquestes dades ens assenyalen un descens de la violència de gènere a la nostra societat però, per desgràcia, no és així. La realitat és que les retallades, superiors al 22%, que el Govern del PP ha aplicat també en la lluita contra la violència de gènere, han fet augmentar la desprotecció de les dones.”

Maria Jesús Sequera ha recordat que mentre que tan sols 674 dones a la demarcació de Tarragona reben una ajuda de la renda activa d’inserció, durant l’any passat el telèfon d’atenció a les víctimes de violència de gènere va registrar més de 5.300 trucades. “En els darrers deu anys 22 dones han mort a la província de Tarragona i 712 en el conjunt del país com a conseqüència de la violència de gènere. Retallar, encara que sigui un cèntim d’euro de les polítiques adreçades a lluitar contra aquesta xacra com fa el PP, és un insult intolerables a totes les dones d’aquest país!”


La senadora socialista ha recordat la bateria de mesures urgents proposades pel grup socialista al Congrés per eradicar la violència de gènere: reposar els recursos econòmics que el PP ha retallat, augmentar les ajudes a les víctimes de la violència masclista, desenvolupar el seguiment integral dels casos de violència de gènere, impulsar la implantació de mitjans telemàtics (a Tarragona tan sols hi ha 14 dispositius electrònics de seguiment) i reformar el codi penal per endurir les condemnes als maltractadors. “Un conjunt de mesures perfectament realitzables que, de manera incomprensible, han estat rebutjades sistemàtica pel PP durant tota la legislatura.”    

EL PP I LA CORRUPCIÓ



“El PP ha hecho todo lo que podía hacer contra la corrupción”, són declaracions textuals de la secretaria general del PP, Maria Dolores de Cospedal, responent als periodistes que aquest mateix dilluns li preguntaven per la reacció del PP davant l’allau de casos de corrupció que esquitxen les seves files. Dimissions? Cap ni una. Canvis profunds? Menys. Compareixença de Mariano Rajoy al Congrés per donar explicacions a la ciutadania? Ni parlar-ne. És més, tots els que, fins i tot dins del PP, demanen un renovació completa i canvis estructurals per tallar de manera rotunda amb aquest passat més recent són “cobardes anónimos” que, pel que sembla, tan sols mereixen el seu menyspreu. 

Quasi a la mateixa hora en què la senyora Cospedal defensava que Mariano Rajoy no ha de comparèixer per donar explicacions per cap dels escàndols de corrupció que assetgen el PP, el cap de l’Estat saludava a la alcaldessa d’Alacant, del PP, en un acte institucional. Una alcaldessa que en breu ha de passar pels jutjats com a imputada per un delicte de tràfic d’influències (per, presumptament, beneficiar un constructor) i també per prevaricació. Una imputació que forma part de l’anomenat “cas Brugal”, tan sols una de les múltiples trames de corrupció relacionades amb el PP que està investigant la justícia: casos Brugal, Terra Mítica, Canal 9, Gürtel, Bárcenas, Nóos... Aquestes trames de presumpte corrupció institucionalitzada inclouen la imputació d’un centenar llarg de càrrecs i militants del PP valencià, entre els quals 9 consellers de la Generalitat valenciana, per frau fiscal, prevaricació, blanqueig de capitals, tràfic d’influències i malversació de fons públics. I tot això sense moure’ns de la Comunitat Valenciana!

I davant d’aquesta allau d’escàndols quina ha estat la reacció del PP mentre la senyora Cospedal assegura que s’ha fet tot el possible per lluitar contra la corrupció? Doncs la realitat indigne de què 45 dels 54 diputats del PP al Parlament valencià signessin una petició d’indult per a l’alcalde del PP de Torrevella condemnat a tres anys de presó per prevaricació i falsedat documental. I subratllo, condemnat en sentència ferma per la justícia, no tan sols imputat. Tampoc cal sorprendre’s gaire per l’actitud del PP, ara demana perdó públicament però quan van sorgir les primeres investigacions sobre la trama Gürtel el mateix Mariano Rajoy va afirmar que “no hi ha una trama del PP, hi ha una trama contra el PP”. Tal qual...

Ja n’hi ha prou d’amagar el cap sota l’ala i mirar cap a un altre costat, com sempre acostuma a fer el PP davant les realitats que no els agraden. Els ciutadans estan indignats, i amb raó, davant d’aquesta autèntica voràgine de successió d’escàndols de corrupció. Els socialistes defensem un paquet d’iniciatives urgents, i perfectament aplicables si hi ha voluntat política per a fer-ho, per eradicar la corrupció de la nostra societat: cal que els corruptes condemnats per la justícia responguin amb el seu patrimoni per tornar tot el que han robat, s’han de prohibir els indults als condemnat per casos de corrupció, cal castigar com a delicte el finançament irregular dels partits polítics i endurir les penes pels delictes vinculats amb la corrupció.


Prou de què personatges que semblen sortits de les pel·lícules de Berlanga, com els autodenominats “Don Vito” i “el bigotes”, s’enriqueixin amb diners públics. Tolerància zero amb els lladres corruptes i amb aquells comportaments que han permès el seu sorgiment i proliferació en aquests darrers anys. Els socialistes estem compromesos en aquesta lluita, que és també un compromís ètic i moral amb la societat. Ho està el PP, senyora Cospedal? 

Article de Salvador Ferré Budesca publicat al Més Tarragona 

dimarts, 4 de novembre del 2014

2.236 TARRAGONINS S’HAN VIST OBLIGATS A EMIGRAR A L’ESTRANGER EN ELS DARRERS DOS ANYS



2.236 ciutadans de les comarques tarragonines s’han vist obligats a marxar a l’estranger per guanyar-se la vida durant els anys 2012 i 2013, segons dades facilitades pel mateix Govern del PP en resposta a una pregunta parlamentària del grup socialista al Congrés.

Es dóna la circumstància de què lluny de baixar l’emigració de ciutadans, la immensa majora dels quals són joves menors de 35 anys, fora del país a la recerca d’una feina va créixer. En concret, a la demarcació de Tarragona l’increment va ser d’un 47,6% (passant de 903 tarragonins que van emigrar durant al 2012 a 1.333 que ho van fer l’any passat, és a dir, 430 persones més que l’any anterior.”

El diputat socialista al Congrés, Joan Ruiz, ha qualificat aquestes dades aportades pel mateix executiu de Rajoy com a “demolidores” i com una nova constatació de què malgrat la propaganda del PP que parla de grans èxits econòmics “la realitat a peu de carrer continua sent molt dura. Tinguem present que moltes d’aquestes persones que s’han vist obligades a buscar-se un futur fora d’Espanya són joves amb estudis superiors i molt qualificats que es veuen obligats a marxar davant la manca total de perspectives de trobar un lloc de treball al nostre país.”

“El més paradoxal és que aquesta marxa de joves que estan desocupats i que opten per emigrar a l’estranger i que, per tant, es donen de baixa del registre de l’atur després ens és “venuda” pel Govern del PP com una mostra de “la recuperación econòmica” i de què les coses van a les mil meravelles. Kafka en estat pur...”     

Joan Ruiz també ha acusat al Govern del PP de negar la realitat de la crisi i de buscar excuses que provoquen la vergonya aliena. “Preguntada sobre aquesta marxa massiva de joves a l’estranger la secretària general d’immigració del Govern del PP va negar que aquesta emigració fos conseqüència de la crisi i la va atribuir al “impulso aventurero de los jóvenes”. Segons sembla no marxen perquè tenim un 55% d’atur juvenil, no, marxen perquè els agrada l’aventura. És indigne que un Govern busqui excuses tan ridícules per negar la realitat!”


“Més ens valdria als ciutadans que enlloc d’amagar-se darrere de filigranes dialèctiques i de dedicar-se a la literatura expressionista els dirigents del PP fessin alguna cosa en positiu per generar ocupació, reduir les desigualtats o fer front al drama de la pobresa infantil i energètica”, ha emfatitzat el diputat socialista.  

dilluns, 3 de novembre del 2014

FRANCESC VALLÈS: “QUASI 80.000 DESOCUPATS TARRAGONINS NO REBEN CAP MENA DE PRESTACIÓ”



“Les dades oficials, que ens ha facilitat el mateix Govern del PP, posen els pèls de punta: en aquests moments a la demarcació de Tarragona hi ha quasi 80.000 desocupats (en concret, 78.732 tarragonins) que no reben cap mena d’ajuda perquè ja han esgotat la prestació d’atur i tots els subsidis socials.”

Així ho ha fet públic aquest dilluns el diputat socialista al Congrés, Francesc Vallès, que ha denunciat que “malgrat l’eufòria econòmica del Govern del PP, que afirma alegrement que la crisi ja és cosa del passat, la realitat dramàtica és una altra segons les dades objectives que ens dóna el mateix Govern del PP.”

D’aquest volum total de desocupats un total de 64.874 aturats tarragonins ja no reben cap prestació contributiva per desocupació, 18.188 porten ja més d’un any sense rebre la prestació (el que suposa un augment a Tarragona d’un 41% amb el PP), dels quals 10.068 són aturats de més de 45 anys.

Finalment, Vallès, que ha recordat que amb el Govern socialista la protecció per desocupació se situava per sobre del 80%, ha donat a conèixer que 2.265 aturats tarragonins amb discapacitat s’han quedat també sense cap mena de prestació el que representa un augment del 62,2% amb el PP al Govern.

“Aquesta és la trista realitat de la reforma laboral del PP que no ha servit per generar ocupació però si per destruir protecció social. Els índex de vulnerabilitat s’han disparat amb el Govern del PP que cínicament afirma que ja hem sortit de la crisi quan les seves pròpies dades oficials assenyalen el contrari.”

Segons ha subratllat el diputat socialista, “aquesta davallada de les prestacions també ha suposat que moltes famílies s’hagin quedat sense ingressos i ha disparat la pobresa infantil.” En aquest sentit, segons les darreres dades oficials, el 29,5% dels infants catalans es troben en situació de risc de pobresa. “Jo mateix vaig ser testimoni de com els diputats del PP es burlaven d’aquesta dramàtica realitat quan Pedro Sánchez l’estava denunciant al Congrés.”


Francesc Vallès ha definit la situació actual com “una realitat d’emergència social” davant la qual cal emprendre mesures urgents i immediates. En aquesta línia ha desglossat el paquet d’iniciatives que ha presentat el grup socialista a les Corts Generals que passa per “derogar la reforma laboral del PP, ampliar el grau de cobertura i protecció social als aturats, dotar amb 1.000 milions d’euros un pla urgent de lluita per eradicar la pobresa infantil, un suplement addicional de 100 euros mensual per fill a càrrec per als aturats de més d’un any, augmentar les prestacions per fills dels 291 euros actuals a 600 euros l’any i recuperar el Pla Educa 3 suprimit pel PP”, ha explicat el diputat tarragoní.

diumenge, 2 de novembre del 2014

"ALGUNAS POCAS COSAS"



Consternació i indignació. Sovint s’abusa d’aquests conceptes però aquest no és el cas. Això és exactament el que vaig sentir quan es van fer públiques les primeres informacions de l’operació Púnica que aquesta setmana destapava l’existència d’una nova trama de corrupció per part d’alts càrrecs de la Comunitat de Madrid i de la Diputació de Lleó que haurien protagonitzat un frau superior als 250 milions d’euros, segons fonts de la investigació.
Es dóna la circumstància de què aquest nou cas de corrupció surt a la llum poques hores després de què el president de Govern, Mariano Rajoy, intentés minimitzar la corrupció afirmant que es tractava de, i cito textualment, “algunas pocas cosas”, sense especificar si aquestes “poques coses” es referien al cas Gürtel, a l’escàndol Barcenas, a les targetes black de Caixa Madrid o bé al fet de què la remodelació de les quatre plantes de la seu nacional del PP haguessin estat, presumptament, finançades a través de la caixa B creada pel mateix Bárcenas a qui Rajoy va transmetre en el seu moment missatges d’ànim a través del whatsapp.

Crec, sincerament, que intentar minimitzar las trames corruptes que estan apareixent i que assetgen, sobretot, al PP és un gravíssim error i una burla als ciutadans que estan patint de ple els efectes de la crisi, que estan vivint en carn pròpia el drama de l’atur o bé que han vist baixar sensiblement els seus sous mentre contemplen, atònits, com autèntics miserables s’han enriquit amb diners públics. Aquest és, precisament, el caldo de cultiu ideal per al sorgiment de fenòmens populistes de tota mena com la història ens recorda.

Cal una resposta ràpida i urgent per eradicar la corrupció de la nostra societat. En aquest sentit, en nom dels socialistes tarragonins demano que s’obligui als corruptes a respondre amb el seu patrimoni per tornar tot el que han robat, que es castigui com a delicte el finançament irregular dels partits, que es prohibeixin els indults als condemnats per corrupció i que s’endureixin les condemnes pels delictes de prevaricació, corrupció, frau fiscal, blanqueig de diners, etc.

Així mateix, proposo una nova llei de partits que obligui a què aquests estiguin permanentment auditats, limitar els mandats dels responsables polítics, reduir el nombre d'aforats i reforçar la Justícia i la fiscalia anticorrupció. Es tracta d’un paquet de mesures que cal aprovar amb celeritat i aplicar-les immediatament.

Ens juguem ni més ni menys que la credibilitat de la democràcia. El que és intolerable és que el PP utilitzi la seva majoria absoluta per evitar un ple monogràfic sobre la corrupció i sobre les mesures per eradicar-la demanat per tots els grups polítics del Congrés, per tots. Continuar mirant cap a un altre costat i negar la realitat (l’actitud ja clàssica del PP, d’altra banda) és un pecat mortal en aquesta qüestió. Ara és l’hora d’actuar amb el màxim rigor i fermesa per tallar de soca-rel el més mínim atisbe de contemplació amb la corrupció política, una realitat que provoca, i amb raó, autèntic fàstic a la gent.

Els polítics, primer. Però, un cop dit tot això de manera rotunda, no resoldrem el problema si no extirpem aquestes conductes del conjunt de la societat. No s'ha de permetre comportaments il·lícits ni irregulars en cap àmbit de la nostra activitat diària. Si impulsem aquesta regeneració democràtica que exigeixo en l'àmbit polític però, per exemple, continua aquest descomunal volum d'economia submergida i d'activitat econòmica en negre sense declarar ens haurem quedat a mig camí i haurem hipotecat la vida dels nostres fills i néts. 


Tots recordem aquella sèrie de pel·lícules titulades “la escopeta nacional” de Berlanga sobre les xarxes d’influència i de corrupció del franquisme. No fem per acció o omissió que aquelles escenes que evoquen al pitjor del nostre passat tinguin tràgica actualitat. La corrupció és un autèntic verí per a la democràcia i hem de ser inflexibles en la nostra voluntat d’extirpar-la. Els socialistes exigim que la Justícia segueixi actuant de manera contundent, caigui qui caigui, i què tots els culpables paguin pel mal que han fet als seus conciutadans. En nom de tot allò d’honest que té la política, que es faci justícia encara que es caigui el cel!

Article de Josep Fèlix Ballesteros publicat al Diari de Tarragona