dijous, 27 de novembre de 2014

LA VERITAT DE LA MARIA



Vaig conèixer la Maria fa una setmana mentre es dedicava a vendre cosmètics casa per casa. La Maria és mare de tres fills, tots menors d’edat, el seu marit està a l’atur i ella, que treballava de dependenta en un supermercat, també fa tres anys que va perdre la feina. La família ha esgotat tots els recursos de prestació per desocupació. “Ara intento vendre cosmètics o el que em surti. Hi ha dies que no guanyo res, però d’altres em trec 20 euros, 30 euros...” Els dies que després de treballar deu hores recorrent tota la ciutat pot vendre alguna cosa va ràpidament a comprar aliments bàsics. “Sobretot arròs, macarrons, llet, productes que estan relativament bé de preu i que em puguin durar el màxim.” El pitjor, diu, “és quan els nens demanen coses que no els puc comprar. Els dos petits tenen beca menjador a l’escola però al vespre volen plats de carn que no ens podem permetre.”

Aquesta és la realitat que viu la Maria...i desenes de milers de persones més. Quina culpa tenen els nens de la crisi econòmica que perjudica les seves vides? Cap ni una, però n’hi ha que s’entesten a fer-los pagar la factura de la crisi. En els darrers mesos s’han multiplicat les crides de nombroses associacions que alerten de l’augment de la pobresa infantil a Espanya. Ho ha dit UNICEF que ha denunciat que 800.000 nens han caigut per sota del llindar de la pobresa severa al nostre país. Reacció del PP? “No son datos científicos”. Ho ha dit la prestigiosa organització Save the children que ha quantificat en dos milions i mig el nombre de menors espanyols en condicions de pobresa. Reacció del PP? No tenen constància de cap informe (ni estan, ni se’ls espera). Ho diu el darrer estudi d’Eurostat, l’oficina estadística de la Unió Europea, que constata que Espanya és el país de la Unió on més ha crescut la pobresa infantil en els darrers anys. Reacció del PP? Una, i molt lamentable, reduir en el marc dels pressupostos de l’Estat per al 2015, les ajudes públiques destinades a combatre la pobresa infantil. Segons Eurostat la mitjana inversora al conjunt del territori de la Unió és de 300 euros per habitant. I què ha fet aquí el PP? Reduir les ajudes a tan sols 150 euros per habitant. O sigui, que han passat també la tisora per les polítiques socials adreçades a combatre la pobresa infantil. Sembla increïble!   

La pobresa infantil em produeix fàstic. Què hi hagi nens al nostre país que se’n vagin a dormir sense haver sopat és una vergonya col·lectiva. Mirar cap a un altre costat, com fan CiU i PP, i negar aquesta realitat és una actitud políticament miserable. Els socialistes hem proposat reiteradament habilitar un fons de 1.000 milions d’euros per eradicar la pobresa infantil i fer que els fills de totes les Maries del país tinguin garantida una alimentació nutricional bàsica per créixer amb bones condicions de salut. I què ha fet el PP? Votar-hi en contra al Congrés.  
 

Aquest mateix matí he escoltat la compareixença d’aquest gran humanista, el senyor Mariano Rajoy, que tenim com a president del Govern. Deia, literalment, això: “España ya ha superado la crisis económica. Somos el país de Europa que más ha crecido...”. No puc continuar escoltant, no puc. Penso en la realitat que m’explicava la Maria (i en els milions de Marias que hi ha avui al nostre país) i sóc incapaç de seguir escoltant aquesta vergonyosa nova exhibició de triomfalisme econòmic virtual. S’ha de tenir molt poca vergonya i haver perdut completament el sentit de la realitat per dir que “la crisi económica se ha superado” quan es té el percentatge d’atur més alt de la Unió Europea i amb la pobresa i les desigualtats disparades i sense parar de créixer. No serveix de res sentir vergonya aliena...

Article d'Imma Costa publicat al Més Tarragona  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada