dilluns, 30 d’abril del 2018

EL PSC DENUNCIA QUE L’ANY PASSAT NO ES VAN CONCEDIR 160 ORDRES DE PROTECCIÓ A LA DEMARCACIÓ DE TARRAGONA




Segons ha informat el Govern pel PP, en resposta parlamentària escrita al grup socialista, durant l’any passat no es van concedir un total de 160 ordres de protecció per violència de gènere a la demarcació de Tarragona.

En concret, i per partits judicials, no es van concedir 9 ordres de protecció a Amposta, 3 al Vendrell, 6 a Falset, 3 a Gandesa, 44 a Reus, 57 a Tarragona, 30 a Tortosa i 8 a Valls.  

Per la seva banda, un total de 513 ordres de protecció si van ser concedides a la província de Tarragona durant l’any passat.

En relació a aquesta qüestió el diputat del PSC per Tarragona Joan Ruiz, autor d’aquesta interpel·lació al Govern, ha exigit a l’executiu de Rajoy “que lluiti implacablement contra la xacra de la violència masclista i que aquesta sigui vertaderament una prioritat de la seva obra de Govern. Per això els i les socialistes demanem, una vegada més, l’aplicació efectiva de la llei integral de mesures contra la violència de gènere.”

Al fil d’aquesta reflexió el diputat tarragoní ha exigit al PP “que doti amb els recursos necessaris les partides pressupostàries destinades a combatre la violència de gènere. Desgraciadament el Govern Rajoy ha retallat un 22% les partides destinades precisament a aquesta qüestió essencial durant aquests darrers anys i ara, amb la complicitat de Ciutadans, ha “oblidat” 120 dels 200 milions compromesos en el marc del pacte d’Estat contra la violència de gènere. Lamentable...”, ha reblat el diputat socialista.

“Els i les socialistes considerem aquesta absència com un nou engany del Govern que esdevé una estafa i una burla a les víctimes de la violència masclista. És indignant presentar uns comptes que es vanten de ser “expansius” i, alhora, no invertir 120 dels 200 milions d’euros compromesos en quelcom tan elemental.”

Per al diputat socialista les mateixes dades del Govern demostren que s’està retrocedint en la lluita contra la violència de gènere. Certs aspectes referents a la valoració del risc de les víctimes està fallant ja que, per exemple, l’any passat al voltant d’un 90% de les dones assassinades no comptava amb cap mesura de protecció en vigor malgrat que una tercera part havia denunciat prèviament.

“En aquests darrers anys tant les valoracions de risc extrem com les de risc alt han baixat malgrat que el nombre de dones víctimes de violència masclista ha continuat augmentant. Per als i les socialistes en matèria de lluita contra la violència de gènere no hi ha retallada que valgui. Exigim un cop més al tàndem PP-Ciutadans que impulsi polítiques de prevenció, que millori la protecció de les dones i que reposi tots els fons i mesures que va activar l’anterior Govern socialista. El que està en joc és la vida de les dones, la vida en sentit literal”, ha conclòs Joan Ruiz.

dijous, 26 d’abril del 2018

EL PSC PRESENTA UNA BATERIA DE PREGUNTES SOBRE ELS ACCESSOS A L’ESTACIÓ DE L’AVE DEL CAMP DE TARRAGONA




El diputat del PSC per Tarragona, Carles Castillo, ha explicat aquest dijous que el grup socialista ha entrat al registre del Parlament una bateria de preguntes relatives als accessos i les comunicacions de l’estació de l’AVE de la Secuita-Camp de Tarragona.

“Hem de tenir present que l’entrada en funcionament de la variant ferroviària del Corredor del Mediterrani entre Vandellòs i la Secuita comportarà canvis en la configuració del servei que farà que s’incrementin el nombre de trens que pararan a l’estació del Camp de Tarragona. Malgrat això, onze anys després de l’entrada en funcionament de l’estació, encara no s’han dut a terme els treballs i les inversions necessàries per millorar els accessos i seva connectivitat”, ha lamentat el diputat tarragoní.

Així, el grup socialista pregunta a la Generalitat si s’està duent a terme algun tipus de millora del servei d’autobusos que donen accés a l’estació. “Volem saber si entrarà en servei un sistema d’autobusos llançadora que connecti directament les principals ciutats tarragonines amb l’estació. Per exemple, s’ha estudiat com podem evitar que els usuaris cambrilencs de l’estació no triguin més d’una hora i mitja per arribar-hi, com passa ara?”, ha explicat.

En la mateixa línia, el diputat del PSC ha preguntat a la Generalitat quins passos s’estan fent per crear una àrea metropolitana del taxi que doni servei a l’estació, en quin estat es troba el projecte de construcció del vial de Sant Ramon per millorar-ne l’accés per carretera des de Tarragona, així com la millora de la carretera T-203 per facilitar l’accés des dels municipis de l’est del Tarragonès fins al Baix Penedès.

També referent al Corredor Carles Castillo ha preguntat al Govern sobre quines afectacions tindrà l’entrada en funcionament d’aquesta variant ferroviària pel que fa al servei de rodalies dels municipis del litoral tarragoní.

“És a dir, volem saber si quedarà garantit que municipis com Cambrils o Salou, amb prop de 600.000 viatgers l’any, mantindran aquest servei de rodalies i les connexions amb Barcelona un cop entri en funcionament la nova línia. Serà així o no? Com quedarà la reconversió cap a un sistema tramviari tal com estava previst en el pla territorial del Camp de Tarragona? I la gestió? Ha demanat la Generalitat poder gestionar l’actual línia un cop entri en funcionament el nou traçat?”

“En definitiva, son molts els interrogants que encara tenim en relació a aquest servei absolutament essencial per a tots els habitants de les comarques tarragonines, per a la seva mobilitat i per a la projecció de la nostra economia i del sector turístic. Un cop més els socialistes emplacem tothom a treballar per bastir un territori que, en la nostra opinió, ha de ser líder en benestar i qualitat de vida en el conjunt del país”, ha conclòs el diputat tarragoní.   

EL PSC DE RODA DE BERÀ DEMANA A LA GENERALITAT QUE CONCERTI DEU PLACES DEL CENTRE DE DIA MARINADA




El grup municipal socialista a l’Ajuntament de Roda de Berà ha presentat al ple municipal una moció en la que insta la Generalitat a concertar deu places (de les vint que actualment disposa) del Centre de Dia Marinada del poble.

Segons ha explicat el portaveu socialista Josep Antoni Benedicto “volem instar a l’Ajuntament per a què iniciï els contactes amb el departament de benestar social a fi i efecte de registrar la sol·licitud per a la concertació d’aquestes places.”

Cal recordar que aquest Centre de Dia ofereix un servei d’acolliment residencial adreçat a les persones majors de 65 anys que es troben en situació de dependència. Esdevé, doncs, una alternativa a l’internament en una residència ja sigui amb caràcter temporal o permanent.

“En el cas del Centre de Dia Marinada totes les places són de caràcter privat pel que els usuaris han de afrontar íntegrament el cost del servei que reben. Els socialistes creiem que la Generalitat hauria de concertat com a mínim aquestes deu places ja que no hi ha cap plaça concertada en tot el municipi.”

El portaveu del PSC ha recordat que el grup socialista sempre ha defensat l’ampliació dels serveis socials a disposició de la ciutadania rodenca, sense fer volar coloms ni prometre quelcom impossible però si exigint mesures reals i dimensionades a la realitat del poble, com és el cas que ara ens ocupa.

En aquest sentit Josep Antoni Benedicto ha recordat que dels 6.400 habitants de Roda, uns 1.300 són majors de 65 anys i 170 majors de 85 anys “pel que la concertació d’aquestes 10 places, com a mínim, és quelcom perfectament possible, necessari i útil. No pot ser que un poble com el nostre, que supera els 6.000 habitants no tingui ni una plaça concertada de Centre de Dia.”

“Roda ha d’assegurar una atenció adequada i útil a la seva gent gran, tant a la d’avui com pensant en el demà. I ho ha de fer garantint l’atenció de totes les persones que ho necessitin mitjançant l’oferta de places públiques o concertades que avui són del tot inexistents”, ha conclòs el portaveu del grup municipal del PSC.

dimecres, 25 d’abril del 2018

NO, EFECTIVAMENT, AIXÒ NO ÉS DEMOCRÀCIA




Tots recordem com i quan va començar la fase executiva del que alguns historiadors ja anomenen el Gran Desastre: el 6 i el 7 de setembre de 2017 al Parlament de Catalunya quan la majoria independentista, amb menys de la meitat dels vots dels catalans i emprant una llei de “transitorietat jurídica” que era un pur exercici d’arbitrarietat, va decidir saltar-se l’Estatut i la Constitució, va atropellar als grups de l’oposició i va ventilar-se el debat sobre la secessió en menys de 48 hores. Pim, pam. Prèvia i presumptament durant 18 mesos s’havia “fet la feina” per posar la maquinaria a punt, s’havien preparat “estructures d’Estat” que estaven “assegurades” i es tenien “reconeixements internacionals” garantits.

Tot era mentida com s’ha comprovat després. Ni hi havia “estructures d’Estat”, ni “reconeixements internacionals”, ni tot era fruït d’un grandiós “pla secret” on tot estava preparat i previst. Més aviat tot s’ha portat amb una irresponsabilitat invencible, amb una frivolitat que provoca vergonya aliena, això sí, a ritme de fanfàrria i de consignes grandiloqüents. Els que expressàvem dubtes érem condemnats a les tenebres exteriors i al linxament mediàtic. Confiança absoluta i fe cega era el que s’exigia. El que dubte és un traïdor i el traïdor ja és un “còmplice del feixisme”.    

Per la seva banda Rajoy, des de 2012, ha fet en aquest tema el que millor sap fer: és a dir, res. Qualsevol amb un mínim sentit de la responsabilitat hagués proposat alguna cosa, potser s’hauria equivocat, però ningú sensat s’espera a veure com creix un incendi mentre roman impassible fumant-se un puro, en la inactivitat més absoluta, com ha fet ell. La responsabilitat del mateix Rajoy i del PP en la crisi actual també és innegable.

Resultat de plegat? Un desastre sense precedents per a tots. I subratllo: per a tots i totes. La divisió a la societat catalana entorn de dos blocs antagònics que es donen l’esquena es consolida a cada dia que passa i el dany a la convivència entre catalans i a la nostra economia és inqüestionable. La crisi política és monumental.

Però si algú pensa que els dirigents independentistes creuen que potser s’han equivocat en alguna cosa va errat perquè tot plegat és “culpa” –ens diuen-  “dels traïdors del 155 que s’han aliat amb Espanya per imposar-nos una dictadura atroç” (textual). Ni el senyor Puigdemont ni els ideòlegs de la CUP s’han equivocat, ni s’equivocaran mai, en res perquè ells parlen “en nom del poble” i de la “democràcia” i tots els que discrepem democràticament d’ells ja no som “poble” i no som “demòcrates”. Som Fu-manxú, gent super-perversa que només pensa en “exterminar al poble de Catalunya.” 

Aquesta autocomplaença que converteix els errors propis en responsabilitat d’un boc expiatori (l’anomenat “bloc del 155”) porta a alguns agosarats a afirmar categòricament que “vivim en una tirania que ja no és una democràcia”. I alguna part de raó tenen perquè, efectivament, moltes de les coses que estan passant no tenen res a veure amb el respecte, la tolerància i el pluralisme en llibertat que caracteritzen un sistema democràtic. I seré breu però claríssim:

Apedregar les seus dels partits polítics democràtics no independentistes no és democràcia (i atacar domicilis particulars menys).

Insultar, amenaçar, escarnir o difamar a aquells que mostren dubtes racionals sobre veritats úniques –les que siguin- no és democràcia.

Definir qui és o no és català, o qui és “bo” o “mal” català, en funció del que pensa sobre la independència no és democràcia.      

I potser el més inquietant... votar NO a condemnar qualsevol manifestació de violència a Catalunya, com han fet Junts per Catalunya, ERC i la CUP al Parlament, no és democràcia. Votar en contra de condemnar actes vandàlics en nom de la “democràcia”? Quin contrasentit! No, això tampoc és democràcia.

Els socialistes condemnem tots els actes de violència i d’intolerància, vinguin d’on vinguin i embolcallats amb la bandera que sigui. Volem manifestar el nostre respecte pels sentiments i anhels de tots els catalans, de tots!, tant dels que han votat al PP com els que han votat la CUP (per citar només els dos partits amb un menor nombre de vots). Estem segurs que una Catalunya totalment democràtica tan sols es construirà des del respecte, respecte als catalans que no pensen com jo o com tu. I que això exigirà un gran acord transversal per unir al poble de Catalunya, i a tots els sentiments d’identitat nacional que hi conviuen, entorn d’uns objectius de benestar i justícia social tal com sempre hem defensat els socialistes.     

JOAN RUIZ: “VOLEM DENUNCIAR QUE A LES COMARQUES TARRAGONINES S’HAN EXECUTAT 4.505 DESNONAMENTS EN ELS DARRERS ANYS”




El grup parlamentari socialista de les comarques tarragonines ha denunciat aquest dimecres que en els darrers anys s’han executat un total de 4.505 desnonaments a les comarques de la demarcació de Tarragona.

Segons ha explicitat el diputat Joan Ruiz aquestes dades corresponen als anys compresos entre el 2013 fins al tercer trimestre de 2017 i són oficials, inclosos en una resposta per escrit del Govern del PP a les preguntes del grup socialista sobre aquesta qüestió. Així, durant el 2016 es van executar a Tarragona 799 desnonaments i l’any passat, fins al mes de setembre, 617.

El diputat socialista ha denunciat aquest alt nombre de desnonaments que es produeixen a les comarques tarragonines i també “que ahir mateix el PdeCAT, PP, Ciutadans i PNB –el front de la dreta- aprovessin una llei al Congrés que permetrà que els habitatges ocupats es puguin desallotjar de manera immediata.”

“Volem denunciar que la dreta, que a vegades sembla que es baralli pels colors de la bandera, en realitat coincideix plenament pel que fa al seu model social i econòmic com ho demostra l’aprovació d’aquesta llei que no resol el problema de les ocupacions il·legals, ni beneficia els particulars que tenen un habitatge ocupat.”

El que si que fa la llei, segons Joan Ruiz, és “fer el joc a tots aquells que pretenen seguir especulant amb l’habitatge i restar drets a la ciutadania.”

En aquest sentit el diputat tarragoní ha recordat que els socialistes sempre han defensat que no hi hagi cap execució hipotecària sense que hi hagi una mediació de l’administració per aconseguir una reestructuració del deute per part del banc o per donar una alternativa de lloguer social a la família afectada.

“Volem un canvi profund de la llei per crear un autèntic sistema de segona oportunitat que eviti tots els desnonaments, també a les comarques tarragonines, i permeti a les famílies una reestructuració dels seus deutes. Així mateix volem prohibir per llei que es puguin vendre habitatges socials als fons voltors que especulen amb l’habitatge”, ha explicat Ruiz.

Finalment el diputat del PSC ha recordat la bona i excel·lent feina que estan fent els ajuntaments governats pels socialistes a l’hora de dur a terme una política integral d’ajudes a les famílies en risc de desnonament. “Una política que inclou plans personalitzats, ajudes al lloguer i beques de menjador i llibres i material escolar per als nens.”  

“Per als socialistes el dret a l’habitatge és un dret essencial i per això proposem la redefinició d’aquest dret a la Constitució per garantir de manera efectiva”, ha conclòs el diputat socialista.  

dimarts, 24 d’abril del 2018

PUNT I SEGUIT





Quan falta poc més d’un any per les eleccions municipals del proper 2019, he pres la decisió  de no tornar-me a presentar com a candidat a l’alcaldia de Salou. Aquesta decisió ha estat molt meditada i a la vegada obligada per les noves responsabilitats i reptes de la meva vida laboral en el sector privat que, de cara al futur, es farien incompatibles amb els nous reptes i dedicació que un municipi com Salou precisa dels seus càrrecs electes.

Com molts sabeu, porto compaginant la meva vida laboral amb la funció publica des de fa més de 20 anys. Funció que he desenvolupat des de diverses responsabilitats com la de regidor de l’Ajuntament de Salou a la oposició, al Govern com a regidor de festes, noves tecnologies, sanitat i medi ambient des de 2007 al 2009 i com a regidor de l’àrea econòmica des de 2015; també com a conseller comarcal del tarragonès del 1999 al 2007 o com a diputat provincial del 2011 al 2015. Sempre des del compromís de treball i defensant l’interès públic i a les persones amb la honestedat i responsabilitat que entenc que sempre s’ha de tenir a la política.

Vull agrair al meu partit, el PSC, la confiança que durant aquets anys ha tingut en la meva persona i sobretot agrair infinitament a tots aquells veïns i veïnes que amb el seu vot van mostrar la seva confiança en mi com a cap de llista i en l’equip de persones que m’han acompanyat tant als comicis del 2011 on vam aconseguir 5 regidors com als del 2015 en què vàrem obtenir 4 regidors.

Amb aquest punt i seguit que ara inicio s’obre una nova etapa en la meva vida política, en la que continuaré treballant des de l’Agrupació Socialista de Salou amb els companys i companyes en la defensa dels valors socialistes al nostre Ajuntament, reafirmant el meu compromís com a regidor al meu poble, Salou, i allà on sigui necessari lluitar per les persones com he fet durant els darrers anys.

Tinc fe en Salou i en el seu futur. Estic absolutament convençut que serem capaços d’aprofitar els nombrosos potencials que tenim com a poble per bastir aquest somni de benestar social, progres econòmic i cohesió cívica que porta per nom Salou. Els reptes que ens esperen potser seran nous però els valors que ens han portat fins aquí: honestedat, esforç, valentia, treball i respecte perduraran. Som un gran poble, en podeu estar segurs.

dilluns, 23 d’abril del 2018

NACHO GARCÍA ELEGIT NOU PRIMER SECRETARI DE LA JSC DEL CAMP DE TARRAGONA




El militant de la JSC de Tarragona Nacho García Latorre ha estat elegit nou primer secretari de la federació del Camp de Tarragona de la Joventut Socialista de Catalunya en el sisè Congrés dels joves socialistes de les comarques tarragonines que s’ha dut a terme aquest cap de setmana amb el lema: “canviar el passat per construir el futur”.

El Congrés també ha elegit per unanimitat la nova executiva de la JSC del Camp de Tarragona pels propers anys que estarà formada per la reusenca Laura Vidal com a secretària d’organització, el vendrellenc Christian Soriano com a adjunt a organització i secretari de formació, el vallenc Albert Soriano com a secretari de cohesió territorial i ensenyament, el tarragoní Ismael Fraile com a secretari de comunicació i xarxes i la canongina Lucía López com a vocal.  

En la seva primera intervenció com a nou primer secretari de la JSC al Camp de Tarragona Nacho García ha destacat l’augment del nombre de militants que ha permès darrerament, per exemple, recuperar l’agrupació de la JSC de Valls i ha animat als afiliats de la JSC “a defensar els valors republicans, socialistes i feministes que sempre ens han caracteritzat com a orgenització, juntament amb la reivindicació de la justícia social que forma part del nostre ADN polític.”

Nacho García ha fet una crida a superar la política de blocs i defensar la necessària reconciliació entre catalans per recuperar la cohesió cívica del nostre poble, sense vencedors ni vençuts. “Davant dels nacionalismes identitaris excloents, siguin els que siguin, volem dir alt i clar que la JSC està dempeus, està forta i està amb ganes i il·lusió per treballar per l’avenç social de tot el poble de Catalunya”, ha emfatitzat.

El primer secretari de la JSC del Camp de Tarragona també ha denunciat que Catalunya ha perdut més de 70.000 universitaris aquests darrers anys “per culpa de l’augment indiscriminat de les taxes i matrícules universitàries i de formació professional que ha impulsat la dreta de sempre, ja és digui PP, C’S o Convergència-PdeCAT-Junts per Catalunya. Nosaltres volem ser la veu que defensi els interessos dels joves de les nostres comarques davant de les retallades imposades per aquells que discrepen pel que fa al nombre de franges de la bandera però que sempre coincideixen en les retallades socials que laminen el futur dels joves.”

Finalment la nova comissió executiva de la JSC del Camp de Tarragona s’ha proposat com a repte continuar amb aquesta tendència d’augment de militants, tornar a sortir al carrer que ha de ser espai de convivència i no patrimoni de ningú, i apropar sinèrgies amb els moviments socials que lluiten per la defensa dels drets dels joves.       

divendres, 20 d’abril del 2018

...UN DIA GLORIÓS DE LA PRIMAVERA DE 2058




Imaginem-nos que el PP continua al poder in saecula saeculorum. El PP o els seus socis de Ciutadans que, pel cas, és el mateix. O sigui el tàndem Rivera-Rajoy i els seus successors, germans de sang polítics, continuen fent i aprovant els pressupostos generals de l’Estat durant dècades. Sé perfectament que no us proposo un escenari gaire suggerent però situem-nos en aquest hipotètic paradigma de futur i recordem sempre que a l’hora de la veritat la dreta sempre es posa d’acord per aplicar retallades socials i passar les tisores per tot arreu.

Fixem aquest marc mental hipotètic. Aleshores, què passa? Doncs que un matí lluminós de la primavera del 2058 els nostres fills, o els nostres néts, es despertaran amb la notícia inèdita de què podran arribar via autovia gratuïta –l’A7- fins a Barcelona. Serà una gesta realment gloriosa, un d’aquells moments que tan sols es produeixen un cop a la vida, un esdeveniment estel·lar...

I no es cap sarcasme, ni cap brometa. És el que trigarem a construir l’autovia A7 fins a Barcelona... al ritme inversor imposat per PP i Ciutadans. 2 quilometres l’any, a pas de tortuga... Què dic tortuga? Fins i tot els galàpets van a major velocitat. I encara sort! Perquè també a la província de Tarragona, però en direcció sud, senzillament no hi ha inversions per a la continuació de l’A7. Res. Mig milió per a tràmits burocràtics. Zero metres de nova autovia. Nothing.

Vol dir això que PP i Ciutadans no desenvolupen l’autovia A7? En absolut. Per ser justos fa uns mesos els mateixos portaveus del Govern Rajoy anunciaven una inversió de 350 milions d’euros per a l’A7... a Castelló. Què passa perquè a Castelló s’inverteixin centenars de milions d’euros mentre, al mateix temps, a Tarragona tan sols es destinen 5 milions? Com justifiquen aquesta diferència de dimensions còsmiques, absolutament desproporcionada, tenint present que parlem de dues províncies mediterrànies veïnes amb un volum de població similar? No ho sabem. Ho desconeixem perquè el PP i Ciutadans tan sols se’n recorden dels tarragonins quan demanen el seu vot a les eleccions, després a l’hora dels pressupostos i de les inversions des del Govern Tarragona desapareix del mapa.  

Els socialistes ja fa temps que denunciem que a l’univers mental de PP i de Ciutadans la demarcació de Tarragona, senzillament, no existeix, està absent. Any rere any ens trobem amb el menyspreu sistemàtic de veure com les inversions de l’Estat passen de llarg. Quan invertiran enguany PP i Ciutadans a Tarragona? 275 milions d’euros. És molt, és poc? Comparem-ho amb les inversions que rebíem durant els anys de Govern de progrés amb president socialista: 511 milions d’euros. O sigui que, de facto, han reduït les inversions a les nostres comarques a la meitat. Per què? És que hem perdut la meitat de la població o som un territori sense projectes de futur? No. El que hem perdut és un executiu que cregui en les potencialitats de Tarragona, com teníem amb Govern socialista.

Diguem-ho clar: aquests pressupostos que han presentat PP i Ciutadans són un pur exercici de cinisme. Una enganyifa. Una burla als tarragonins i tarragonines. I dic una burla en el sentit etimològic del terme perquè vull recordar que el PP es va presentar a les eleccions prometent a Tarragona que “prioritzarem la construcció de l’A-27 i de l’A-7 tant en direcció nord com en direcció sud.” Ah sí? Doncs ja veiem en què s’ha traduït aquesta “priorització”.

Ja avanço que els socialistes, jo mateix com a diputat per Tarragona, presentarem esmenes per corregir aquest abandonament de les nostres comarques que ha decidit impulsar –amb quins criteris? amb quina legitimitat?- els partits de la dreta. Ho farem per dignitat, fidels al nostre compromís de ser la veu dels tarragonins a les Corts Generals. Però sobretot, especialment, consolidarem l’alternativa a aquest Govern tan nefast. Una alternativa progressista que recuperi la confiança en les potencialitat de Tarragona. I ho farem també per evitar que haguem d’esperar 40 anys més per construir una autovia imprescindible per a tots els habitants d’aquestes comarques que el PP no ha fet res més que dilatar i obviar amb la col·laboració necessària dels seus còmplices de Ciutadans.    

dimecres, 18 d’abril del 2018

EL PSC DENUNCIA QUE 58.081 JOVES DE LES COMARQUES TARRAGONINES NO PODEN EMANCIPAR-SE PER LES RETALLADES SOCIALS DEL PP




“El Govern de Rajoy i dels seus socis de Ciutadans ha estat especialment devastador per als joves d’aquest país, també a les nostres comarques. En aquests darrers anys s’ha tornat a incrementar el nombre de joves que han hagut de tornar a viure amb els seus pares per no poder pagar el lloguer d’un habitatge. També en aquest camp hem anat cap enrere, com els crancs”, així ho ha denunciat aquest dimecres Joan Ruiz, diputat socialista per Tarragona.

Al fil d’aquesta argumentació el diputat del PSC ha explicat que un total de 58.081 joves de les comarques tarragonines amb edats compreses entre els 20 i els 35 anys o bé continuen vivint a la casa dels seus pares o bé han hagut de tornar-hi per la dificultat de poder continuar sufragant el lloguer d’un pis.

Al mateix temps que el nombre de joves no emancipats ha crescut, el de joves que viuen en un habitatge de lloguer ha baixat fins als 43.156 al conjunt de la província. “Hi ha hagut una involució clara amb Rajoy de president a la demarcació de Tarragona: menys joves emancipats i més joves que han hagut de tornar a viure amb els seus pares. I això amb dades oficials a la mà.”

Segons Joan Ruiz, “això no és casual sinó que és conseqüència directa de les retallades socials impulsades per PP i Ciutadans. El primer error va ser suprimir les ajudes de la renda bàsica d’emancipació que va implementar l’anterior govern socialista, precisament, per ajudar als joves a emancipar-se de la casa dels seus pares i iniciar un projecte de vida autònom.”

Cal recordar que aquesta renda bàsica d’emancipació aprovada pel Govern socialista durant els anys en què va estar en vigor es va demostrar com una eina extraordinàriament útil que va beneficiar directament 8.034 joves tarragonins. Els 210 euros mensuals que rebien els seus beneficiaris equivalien al 42% del preu del lloguer mensual del pis.

“I què va fer Rajoy un cop va arribar a la Moncloa? Doncs suprimir les ajudes de la renda bàsica d’emancipació. Resultat? Amb un taxa d’atur juvenil encara disparada en xifres històriques i amb els preus de les matrícules i estudis universitaris, i de formació professional, pels núvols per culpa de les retallades de la dreta, les conseqüències han estat molt negatives per al conjunt del jovent del nostre país”, ha emfatitzat Ruiz.

Finalment el diputat tarragoní ha reiterat el compromís dels socialistes de recuperar aquestes ajudes al lloguer per als joves un cop recuperem un Govern de progrés.

dimarts, 17 d’abril del 2018

JOAN RUIZ: “AMB EL PP AL GOVERN ARRIBAREM A BARCELONA VIA A-7 AL 2058”




“És un escàndol! Fa només uns mesos el Govern del PP anunciava a bombo i plateret una inversió de 350 milions d’euros a l’autovia A-7. Al mateix temps l’executiu de Rajoy inverteix a dojo a la província de Castelló per convertir aquesta autovia “en el corredor mediterrani per carretera” de la província, segons el mateix delegat del Govern. I quan arriba a Tarragona, què ens trobem ara que tenim els pressupostos per enguany a la mà? Doncs amb una inversió raquítica que només servirà per habilitar dos quilometres d’autovia... una autèntica immoralitat!”, així de contundent s’ha manifestat avui Joan Ruiz, diputat del PSC per Tarragona.

Així, el diputat socialista ha desgranat que els pressupostos tan sols inclouen una partida d’uns minsos 5 milions d’euros pel tram de l’autovia comprès entre la punta de la Mora i la rotonda de connexió amb Torredembarra.

“És a dir, uns dos quilometres... a aquest pas, al ritme inversor del Govern del PP, arribarem a Barcelona d’aquí a 40 anys, el 2058! Bé nosaltres no, els nostres fills...o ja els nostres néts”, ha reblat.

En direcció sud la realitat encara és més penosa ja que tan sols s’inclou una partida de mig milió d’euros pel tram la Jana-el Perelló “bàsicament per tràmits administratius, no suposarà la construcció ni d’un metre d’autovia.”

Segons el diputat socialista aquest autèntic menyspreu a tots els tarragonins i tarragonines, aquesta burla dels pressupostos, té un responsable –el Partit Popular- i un còmplice necessari per a la seva aprovació –Ciutadans-.

Joan Ruiz ha denunciat així mateix que aquests pressupostos passen de llarg de Tarragona, que mostren una desinversió autènticament escandalosa (com destinar només dos milions d’euros a l’aeroport de Reus) i que no fan justícia a una demarcació com la nostra que és la segona gran àrea poblacional, econòmica, productiva i cultural de Catalunya.

“Tarragona està absent al mapa mental del Govern del PP i dels seus socis de Ciutadans. I no és una opinió personal és la constatació d’un menyspreu sostingut i sistemàtic que patim any rere any. Menys, menys, menys, menys que Barcelona, menys que Castelló, menys...”

Al fil d’aquesta reflexió el diputat tarragoní ha recordat que, en total, el Govern només invertirà enguany 275 milions d’euros a les comarques tarragonines. Això representa quasi la meitat de les inversions que teníem amb Govern socialista ja en un context de crisi econòmica.  

“I pel que fa a les inversions en partides socials l’escenari encara és més devastador ja que, malgrat sacsejar cada dia el discurs de la “miraculosa recuperació econòmica”, el tàndem de la dreta PP-Ciutadans seguirà sense recuperar les prestacions per dependència, sense apujar les pensions d’acord amb l’IPC, sense eliminar el copagament farmacèutic per a la gent gran, sense destinar el que es van comprometre per lluitar contra la violència de gènere, i així podríem seguir i seguir... De pena!”, ha conclòs Joan Ruiz.

CONSTRUIR EL PONT DEL DIÀLEG ENMIG D’UN BOMBARDEIG




Imagineu-vos algú que enmig d’una hiperpolarització nacionalista sense precedents, intenta construir el pont del diàleg i de la convivència entre dues ribes que es donen l’esquena mútuament. L’una és la negació de l’altra, i viceversa. Davant d’aquesta situació només podem estar segurs d’una cosa: qui intenti bastir un pont entre dos nacionalismes identitaris rebrà improperis i desqualificacions a dojo tant d’una riba com de l’altra. Viurà enmig d’un bombardeig constant d’insults i burles, a parts iguals, entre aquells que el consideraran “comprensivo con los sediciosos” o bé “còmplices del feixisme”, en funció del dogmatisme que sigui. 

Aquesta és la situació en què ens trobem els socialistes catalans. Afectats pel nacionalisme intolerant, aixequi una bandera o una altra, i assenyalats com a “culpables” de voler preservar i mantenir el civisme inclusiu i tolerant que sempre ens havia caracteritzat com a poble. Fins ara. Ara ja no és època de debat ni de matisos, és època de “fronts” unívocs que demanen professar fe cega en plans “secrets” o bé en relats judicials implacables. Uns i altres converteixen l’adversari que mereix ser escoltat en enemic irreconciliable. Una disjuntiva que l’únic que aconseguirà serà portar-nos a tots pel camí del pedregar i assegurar la derrota col·lectiva de Catalunya i d’Espanya.

Tots sabem com va començar tot. El senyor Rajoy i el PP, que ara s’escandalitzen per les accions al carrer, van ser els primers en baixar precisament al carrer de les ciutats i pobles del conjunt d’Espanya per muntar taules petitòries on es demanava el rebuig de la gent al nostre Estatut. Per convicció? Humilment crec que no. Ho van fer per desestabilitzar el Govern socialista d’aleshores i tornar ràpidament a la Moncloa agitant el fantasma del “España se rompe.” I després va venir el recurs de l’Estatut al Tribunal Constitucional, i després va venir la sentència...

Sent, doncs, catastròfica l’aportació de Rajoy i del PP no podem dir menys del senyor Mas i dels ideòlegs independentistes. Potser ara sorprendrà a molts, però cal recordar que Artur Mas va arribar a la Presidència de la Generalitat amb els vots del PP i va aprovar els seus dos primers pressupostos (bàsicament retallades socials) després de pactar-los amb el Partit Popular. Amb el PP després del recurs a l’Estatut i de la campanya anti-catalana atiada pels de Rajoy? Sí, sí, malgrat que ara mateix per molt menys qualsevol seria titllat de reencarnació de Beelzebub pels opinadors independentistes.

Però un bon dia Artur Mas va posar “rumb de col·lisió” (textual). I després va venir tota aquesta acceleració irracional. I a fe de Déu que ha obtingut la “col·lisió” que buscava! Potser més de la que es pensava i tot! Han estat els temps en què els projectes irreals, quan no les mentides, han substituït la política. Independència sense costos, sense problemes, amb caràcter immediat i sota l’aureola win-win. Tothom tranquil. Es van inventar un “full de ruta” per tenir-ho “tot a punt” quan arribés el moment gloriós de la DUI. Deixaríem el món astorat perquè s’havia “fet la feina” per tenir estructures d’Estat “garantides” i reconeixements internacionals “assegurats”. I astorats –i garratibats- ens hem quedat. Zero estructures d’Estat, zero reconeixements internacionals. En canvi, una fenomenal divisió dins la societat catalana i un conflicte sense precedents amb les institucionals de l’Estat amb conseqüències devastadores en termes econòmics, socials i, sobretot, de convivència entre catalans.

I ara què? El senyor Rajoy i el senyor Puigdemont diran que endavant, que s’ha de seguir per la via del xoc frontal sense negociar (que dic negociar! ni dialogar res!) perquè l’adversari (ara enemic irreconciliable) és molt dolent, és malvat, és pervers, és satànic. De fet, és la reencarnació del Mefistòfil de Goethe. Tot és en blanc i negre i el que digui que existeix una àmplia gamma cromàtica intermitja ja és un “traïdor”! Els socialistes som uns traïdors a Catalunya i som uns tous amb els independentistes...

Però mentre alguns ens porten pel camí segur de la decadència col·lectiva deixeu-me expressar l’orgull de militar al PSC, que sense insultar ni menystenir l’opinió de cap català intenta construir cada dia el pont de la concòrdia i la convivència sabent que aquesta és l’autèntica tasca valenta i autènticament revolucionària que exigeix el moment. Per difícil i menyspreada que sigui. Sí, perquè els socialistes estem segurs que la victòria de Catalunya exigirà construir entre tots un pont format per milers de maons diferents. I que alguns d’aquests maons vindran embolcallats per dues franges roges i d’altres per quatre barres de vermelles. Però tots seran útils perquè representen –i són- els més de set milions de catalans i catalanes i l’autèntica riquesa plural del poble de Catalunya. 

divendres, 13 d’abril del 2018

LES MENINAS DE VELÀZQUEZ I EL “POBLE” DE CATALUNYA




Tots tenim la imatge del quadre a la ment perquè és un dels clàssics artístics del nostre país. Una obra d’art paradigmàtica, això és innegable. Un quadre que també aporta un element simbòlic molt interessant. I és que el subjecte de l’obra és invisible. Com? Doncs literalment això, el subjecte del quadre, el que dóna sentit a tota la representació, no surt il·lustrat (tret d’una tènue imatge desdibuixada en un mirall del fons de la sala). Paradoxal.

Què capta la imatge? El moment en què els Reis entren a la sala on Velàzquez està pintant les menines. El mateix pintor interromp el seu treball i dirigeix la seva mirada als monarques, la infanta fa una reverència, un nen dóna una puntada de peu al gos que està assegut perquè s’incorpori. Tot s’orienta cap al centre ordenatori que dota de sentit a l’estructura pictòrica... des de la invisibilitat. El subjecte és invisible per a l’observador, està absent, però al mateix temps està al centre de la representació. Tot es fa en el seu nom, sense la seva presència virtual res tindria sentit, la seva legitimitat és essencial.

Canvieu “Reis” per “poble” (de Catalunya o d’Espanya) i tindreu una imatge primordial d’on som ara. I ja em perdonareu la gosadia de la metàfora però no he pogut evitar evocar-la aquest mateix matí mentre escoltava al portaveu parlamentari d’un formació que té 4 diputats al Parlament (menys de 200.000 vots sobre un cos electoral de 5,6 milions d’electors) “exigir” en nom del “poble” una sèrie de mesures que, tenint en compte la seva minúscula representació parlamentària, el “poble” -hipòcritament invocat- ha rebutjat democràticament a les urnes. Però això és el de menys perquè per al portaveu en qüestió el “poble” dóna total suport a les seves “exigències” irrenunciables i virtuoses. I molta cura en qüestionar-les ni que sigui mínimament, amable lector, perquè aquesta transgressió et converteix automàticament en un “còmplice del feixisme”! El “poble” està absent però al mateix temps serveix per justificar qualsevol cosa. Velàzquez en estat pur...

I no és cap casualitat perquè ja advertia Victor Kemplerer que els demagogs intentaran sempre subvertir la realitat, en primer terme, per la via del llenguatge. Com tots sabem, el que alguns han fet és estructurar un relat entorn d’una Catalunya binària dividida entre aquells que volen llançar-se per un barranc i els que no volen tocar ni una coma de la nostra realitat política. O estàs amb Rajoy o amb Puigdemont. O amb els CDR o ja ets de l’ultra-dreta. Sense dissensions, sense dubtes, sense matisos. Una Catalunya en blanc i negre, en definitiva.

No en el nostre nom ni amb la nostra complicitat. Els socialistes creiem que hem de superar, tots junts, aquesta falsa disjuntiva que ens aboca a una Catalunya sectària i exclusiva atiada pels irresponsables que continuen sacsejant una política de fronts i dividint la societat en catalans “bons” i “dolents”. Hem de rectificar d’un camí que ens porta a la decadència col·lectiva! Com defensava el president Tarradellas: quan els catalans anem junts som imparables, quan anem dividits perdem. Perdem sempre. Nosaltres volem assolir un gran acord per la convivència entre aquells que es consideren diferents. Donar carnets de catalanitat –insultar amb afirmacions tipus “tu no ets català!” a aquells catalans que pensen diferent- és la ruïna del país. No, els socialistes no volem una política de fronts, nosaltres defensem una proposta transversal que busca recuperar el prestigi i l’autoestima del país. Una proposta convivencial i respectuosa sense exclusions, que inclogui també a aquells que aquests mesos es dediquen a insultar, denigrar i estigmatitzar al PSC.

El nostre compromís és el del catalanisme reformista i integrador plenament convençut que es poden canviar les coses que van malament, sense fer trampes que acaben en desastre. I això vol dir que saltar-se la llei, com saltar-se els semàfors, acaba en tragèdia. Com estem comprovant. Aprenguem dels errors comesos i connectem-nos altre cop amb el progrés social, econòmic i cultural, camí únic de la victòria de Catalunya.

Per què si tots sabem -i Europa ens ho recorda- que només resoldrem l’actual conflicte des de la política, sense violència, i en el marc de la Constitució i del nostre Estatut d’autogovern, a què esperem per a fer-ho possible?

dimecres, 11 d’abril del 2018

EL PSC DENUNCIA QUE S’HAN DENEGAT 458 SOL.LICITUTS DE BECA PER A ALUMNES TARRAGONINS AMB NECESSITAT ESPECÍFICA DE SUPORT EDUCATIU




El diputat del PSC per Tarragona Joan Ruiz ha denunciat que aquest curs passat el ministeri d’Educació va denegar un total de 458 peticions de beca d’alumnes de les comarques tarragonines que sol·licitaven ajudes en matèria de necessitat específica de suport educatiu.

Cal recordar que són beques que s’adrecen a alumnes que acrediten una discapacitat o bé trastorn greu de conducta. La dotació econòmica de les ajudes pot arribar a un màxim de 862 euros.

“Els socialistes exigim al Govern que garanteixi les beques i ajudes a tots els estudiants que acreditin algun tipus de discapacitat i, de manera molt especial, a tots aquell que pateixen un dèficit d’atenció per hiperactivitat ja que els familiars d’alguns d’ells s’han posat en contacte amb el nostre grup per demanar com poden acollir-se a aquestes beques i denuncien dificultats”, ha explicat el diputat del PSC.

“Tenen raó i, per tant, demanem que la convocatòria d’aquesta tipologia de beques no siguin restrictives en relació a aquests alumnes que pateixen aquest dèficit d’atenció per hiperactivitat”, ha reblat.

En aquest sentit el diputat tarragoní ha recordat que la comissió d’Educació del Congrés ja va aprovar, a proposta socialista, adequar aquestes beques per tal que aquest col·lectiu pugui optar als seus beneficis.

“Per a nosaltres és una qüestió bàsica d’igualtat d’oportunitats. Cal exigir i fer efectiu aquest dret quan passem a la lletra petita tant de les convocatòries com de les resolucions de les beques. Només cal recordar que el mateix ministeri calcula que aproximadament un 5% del total d’alumnes pateix aquesta mena de trastorn.”

Finalment el diputat socialista ha demanat també que s’incloguin en aquestes ajudes els estudiants que pateixen dislèxia, així com que es contractin més equips específics d’orientació. “No entenem, sincerament, com és possible que 458 demandants de les comarques tarragonines quedin fora a l’hora de rebre aquestes ajudes absolutament imprescindibles. Demanem al Govern del PP que augmenti tant el nombre de beques com el de receptors de les mateixes perquè passar també la tisora per aquí és literalment intolerable”, ha conclòs.

dimarts, 10 d’abril del 2018

EL PSC DEL CAMP DE TARRAGONA DENUNCIA LA RETALLADA DE 120 MILIONS EN LES PARTIDES DELS P.G.E. DESTINADES A LLUITAR CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA




La vice-primera secretària de la federació del PSC del Camp de Tarragona, Diana Salvadó, ha denunciat avui que “en els pressupostos generals de l’Estat que ha presentat el Govern del PP falten 120 dels 200 milions compromesos en el marc del pacte d’Estat contra la violència de gènere destinat a combatre, precisament, la violència masclista a la nostra societat.”

“Els i les socialistes considerem aquesta absència com un nou engany del Govern que esdevé una estafa i una burla a les víctimes de la violència masclista. És indignant presentar uns comptes que es vanten de ser “expansius” i, alhora, no invertir 120 dels 200 milions d’euros compromesos en quelcom tan essencial”, ha reblat la portaveu socialista.

Diana Salvadó ha alertat que aquests recursos que el Govern de l’Estat no aportarà hauran de ser sufragats pels Governs autonòmics i pels ajuntaments, “el que també ens afectarà a nivell de les comarques tarragonines. Uns recursos que s’hauran de treure d’altres partides el que pot afectar, per exemple, la pressió sobre els serveis socials que ja paguen els ajuntaments. I tot perquè el Govern de Rajoy no ha fet els deures malgrat treure pit de “l’augment” de les inversions en obra pública. És indignant!”

Així, el Govern central tan sols aportarà 80 milions d’euros enlloc dels 200 milions fixats pel pacte d’Estat contra la violència de gènere. L’executiu de Rajoy no ha habilitat les partides destinades a les Comunitats Autònomes malgrat ser les més nombroses. “Ras i curt: ha fet trampa!”

“És més, si anem al fil de les inversions, partida per partida, veurem que tan sols es destinen 4’5 milions als jutjats de violència contra les dones, 4’2 milions a assistències jurídiques a les víctimes o només 2 milions per ajudes i assistència a les dones víctimes de delictes violents i contra la llibertat sexual. Són quantitats insignificants si tenim en compte, per exemple, que un quilòmetre d’AVE suposa un cost mínim d’uns 20 milions d’euros”, ha argumentat la vice-primera secretària dels socialistes tarragonins.

“Què representa aquesta presa de pèl? És que el senyor Rajoy no creu que la lluita contra la violència de gènere ha de ser una prioritat nacional? Considero, més aviat, que estem davant d’una nova constatació que el PP no creu ni en la igualtat entre homes i dones, ni en el 8 de març, ni en cap pacte d’Estat per eradicar la violència masclista, ni en res de res. Si assolim un gran acord i a les primeres de canvi el PP l’incompleix què hem de concloure? Que tan sols buscaven fer-se la foto i després desmentir amb els seus fets el que predicaven amb tanta vehemència davant d’un micròfon, De pena!”, ha conclòs la portaveu del PSC.  

EL PSC PREGUNTA AL GOVERN DEL PP SOBRE LA MINSA DOTACIÓ QUE ELS P.G.E. DESTINEN A LA CONSTRUCCIÓ DEL TÚNEL DEL COLL DE LILLA DE L’AUTOVIA A-27




El diputat del PSC per Tarragona Joan Ruiz ha presentat una pregunta urgent al Congrés demanant al Govern del PP que expliqui perquè ha destinat una dotació econòmica tan minsa a les obres del coll de Lilla de l’autovia A-27, en el marc dels pressupostos generals de l’Estat per aquest 2018.

Joan Ruiz ha recordat que el novembre de 2016 el mateix ministre de Foment va anunciar que es reprenien els treballs de construcció del túnel del coll de Lilla en el tram de l’A-27 entre Valls i Montblanc, unes obres que comptaven “amb la dotació pressupostària suficient” per garantir la seva finalització i posada en servei, segons va dir literalment el ministre.

“Doncs bé, un any i mig després no només ens trobem amb una realitat constructiva propera a una situació d’estand by perpetu sinó que el Govern de Rajoy tan sols ha destinat 6.472.300 euros a la construcció del túnel, un volum inversor clarament insuficient per enllestir les obres i fer arribar l’A-27 fins a Montblanc. Més si tenim en compte que el mateix director general d’infraestructures va reconèixer que calia incrementar un 20% el cost inicialment previst de les obres.”

En conseqüència el grup socialista ha demanat a l’executiu del PP explicacions urgents sobre el perquè d’aquesta inversió tan insuficient així com el desglossament per partides específiques del que el ministeri projecta fer enguany en aquesta autovia absolutament imprescindible pel conjunt de les comarques tarragonines.   

“Ja hem perdut el compte dels incompliments del Govern del PP amb l’A-27. Demanem que es treguin d’una vegada la son de les orelles i que garanteixin l’execució d’unes obres que el 2011, fa set anys!!, ells mateixos es van encarregar d’esbombar que seria una de les seves prioritats quan arribessin al poder. I ja veiem tots quina és la realitat d’aquesta “celeritat”...”, ha subratllat el diputat tarragoní.  

Cal recordar que aquesta autovia unirà Tarragona i el seu port, Reus i el seu aeroport, el nucli de la Costa Daurada, Port Aventura, els polígon petroquímics, etc. amb la vall de l’Ebre, el litoral cantàbric i l’interior peninsular. Tots els agents socials i econòmics de les comarques tarragonines fa anys exigeixen al Govern la seva construcció i coincideixen en assenyalar la seva importància.  

dilluns, 9 d’abril del 2018

CARTA OBERTA ALS QUE INSULTEN AL PSC




“I som molt i molt conscients que nosaltres sols, ni que tinguéssim seixanta-vuit, setanta o setanta-cinc diputats, no podríem construir Catalunya.” Són paraules d’un president de Catalunya expressades al Parlament. Són paraules assenyades que seria molt interessant rellegir avui.

“El nostre Govern actuarà amb el criteri que no hi ha res pitjor que prometre el que després no es podrà complir, que no hi ha res pitjor que crear falses expectatives.” Paraules també un president de la Generalitat al ple del Parlament en una sessió d’investidura.

M’ha semblat interessant començar amb aquestes dues veritats bàsiques, defensades per presidents no del meu partit, perquè alguns van oblidar-les cavalcant com estaven en escenaris irreals on hi havia estructures d’Estat “preparades” i reconeixements internacionals “garantits”. Temps dogmàtics en els que els que mostraven dubtes, o tan sols tebiesa, eren condemnats a les tenebres exteriors o al linxament a les xarxes.  

Eren els temps del “tenim presa” i de la via unilateral. Els dies en què se sacsejava un presumpte “mandat democràtic” per violentar precisament els principis democràtics més elementals i imposar als catalans una secessió unilateral que no ha estat sustentada mai per cap majoria absoluta (ni en vots emesos, i no diguem ja sobre el total del cens electoral). Però tot era igual perquè alguns estaven entestats a creuar al Rubicó “o sí o sí”...encara que enlloc d’avançar cap a Roma hagin acabat retrocedint cap a la Gàl.lia.  

Alhora, també vull subratllar-ho, el Govern espanyol ignorava una resposta política a les demandes d’una part substancial de la ciutadania de Catalunya i abdicava de les seves responsabilitats deixant-la en mans de la judicialització de la vida política i d’actuacions policials com les de l’1 d’octubre.

I mentre, uns i altres, es burlaven d’aquells que com els socialistes demanàvem, i ho continuem fent, l’establiment d’un marc de diàleg per posar fi a l’enfrontament i al bloqueig que ens ha portat a viure els esdeveniments traumàtics dels últims mesos. I tot, per a què? Per propiciar una fenomenal divisió entre catalans i una crisi institucional i política sense precedents.

Malgrat tot, des del PSC volem adreçar un missatge d’esperança. Ens en sortirem, no tingueu dubte. En efecte, els socialistes sempre hem defensat que Catalunya no és un país gran per la seva força material, sinó pel seu civisme, la seva cultura oberta i plural i la seva capacitat de convivència. Potser ens hem quedat sols defensant quelcom tan elemental però creiem que en dies tan difícils com els actuals hem d’actuar amb sentit de país i no de partit, intentant servir a la totalitat del catalans i no dividint Catalunya en dos “blocs” irreconciliables que es donen l’esquena mútuament.

En aquests moments la trencadissa és fonamental, cal reconeixeu i actuar en conseqüència. El nostre primer objectiu ha de ser superar l’actual divisió i reconstruir el consens democràtic per construir ponts d’entesa entre catalans. Com? Des del reconeixement de la realitat plural del nostre poble, des del respecte a la veu de tots els seus fills i des de la necessària reconciliació entre catalans, pas previ necessari per bastir un projecte de futur que valgui per a tots i totes.

Amb quins instruments? Amb el diàleg, la negociació i el pacte. Defensant tots els nostres legítims models i conviccions polítiques des de l’imprescindible respecte a les normes democràtiques que ens hem donat entre tots, a la voluntat popular, l’estat de Dret i el respecte als mecanismes de reforma que garanteixen la nostra llibertat i eviten arbitrarietats. En aquests moments, d’extraordinària tensió, la defensa de la pau cívica i de la convivència, des del respecte, a Catalunya és l’opció més valenta, la més revolucionària. I la que millor encarna la tradició del catalanisme social dels nostres millors.  

I si això ens ocasiona a molts socialistes haver de ser víctimes d’insults, pintades i desqualificacions (com “carcellers”, “feixistes”, “anti-catalans”, etc.) ho farem amb la consciència tranquil.la i la convicció moral que ens dóna reivindicar en tot moment l’esperit de convivència i de respecte que ens ha caracteritzat sempre com a poble. Nosaltres no hem defensat mai cap violència, no hem denunciat ningú, hem respectat sempre els 135 diputats del Parlament –a tots- i no hem repartit mai carnets de “bons” i “mals” catalans. Sabeu per què? Perquè aquell que insulta o denigra a un català per no pensar com ell en realitat està insultant Catalunya.