La reforma laboral del PP tan sols ha portat
precarietat, salaris baixos, contractes temporals, frau fiscal i abús
empresarial. Així de clar. Els socialistes defensem que és indispensable la
derogació de la reforma laboral i aprovar un nou Estatut dels Treballadors,
consensuat amb els sindicats i els agents socials i no d’esquenes al món del
treball com ha fet sempre l’executiu de Rajoy. Ni més ni menys.
I quan dic imprescindible i indispensable parlo
també de Tarragona. Aquí a les comarques tarragonines aquesta reforma laboral tan
sols ens ha suposat precarietat. L’any passat, sense anar més lluny, el 94%
dels contractes que es van subscriure van ser temporals. D’aquests, més d’una
quarta part (una quarta part!) eren inferiors a set dies. Qui pot viure amb
treballs temporals de dies o de setmanes en el millor dels casos? La resposta
és obvia: ningú. Ningú, però això serveix al Govern Rajoy com a argument per
anunciar a bombo i plateret un presumpte “gran augment dels contractes de
treball.” A més, en aquests sis anys de reforma laboral del PP a la nostra
demarcació també s’han devaluat els salaris dels treballadors i han augmentat
les desigualtats socials, sense anar més lluny el nombre de famílies que tenen
a tots els seus membres a l’atur, a tots, i que no ja reben cap ajuda o
prestació que els permeti viure amb un mínim de dignitat material.
Però el balanç encara és més devastador: el 15%
dels treballadors de les nostres comarques estan en risc de pobresa perquè els
salaris amb els que arriben a final de mes no cobreixen ni les seves
necessitats més bàsiques (hipoteca, alimentació, aigua, llum, etc.), milers de
treballadors tarragonins cobren menys que el salari mínim interprofessional -710
euros-, i desenes de milers més, sobretot dones i joves, no arriben als 1.000
euros nets al mes. Al mateix temps, mentre desplegava la reforma laboral,
Mariano Rajoy no va tenir cap problema per impulsar alhora una amnistia fiscal
a mida de les rendes altes. I encara tenen la barra de parlar-nos de “l’èxit”
de la reforma laboral? Quina poca vergonya!
Els socialistes tarragonins estem rotundament en
contra d’aquest model de la dreta, del PP i dels seus socis de Ciutadans, basat
en la precarietat laboral, acomiadaments barats, salaris baixos i la vulneració
dels drets dels treballadors. Nosaltres volem un creixement just, que arribi a
tots i a totes, que generi ocupació digna, de qualitat, amb retribucions justes
i on es respectin els drets dels treballadors.
Nosaltres defensem que la negociació col·lectiva
és un instrument d’igualtat i d’equilibri entre capital i treball. Per això un
cop Pedro Sánchez sigui president del Govern una de les primeres mesures que
impulsarà serà recuperar la negociació col·lectiva com a espai on desenvolupar
la vertadera democràcia i garantir els drets socials i laborals dels
treballadors. I els assalariats tarragonins en sortiran guanyant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada