dimecres, 30 de novembre del 2016

EL PSC DENUNCIA QUE LES INVERSIONS DE LA GENERALITAT AL CAMP DE TARRAGONA HAN CAIGUT UN 73% DES DEL 2010



Els diputats socialistes al Parlament per Tarragona, Carles Castillo i Rosa Maria Ibarra, han denunciat aquest dimecres “la davallada brutal de les inversions de la Generalitat a les comarques del Camp de Tarragona des de que Convergència Democràtica i els seus socis parlamentaris van tornar al Govern. Una dada ho resumeix a la perfecció: des de  2010 (darrer any de Govern de progrés) les inversions a Tarragona han caigut un 73% en relació als pressupostos d’enguany. Realment intolerable!”

En concret les inversions directes destinades a les sis comarques del Camp de Tarragona han passat de contemplar una inversió total de més de 152 milions d’euros el 2010 a menys de 46 milions d’euros ara. “I no és tracta d’una dada puntual. Durant els anys de Govern de progrés les inversions de la Generalitat a les comarques tarragonines, en cap cas, van baixar dels 120 milions d’euros mentre que amb Convergència i ERC al Govern, en cap cas, s’han arribat a 50 milions d’euros en inversions per al Camp de Tarragona.”

Davant d’aquestes dades objectives “escandaloses” els diputats socialistes han exigit als diputats de Junts pel Sí i de la CUP, si finalment aquests darrers donen suport als pressupostos, que expliquin a la ciutadania el perquè d’aquest menyspreu continuat i sostingut als habitants de les comarques tarragonines.

“Per què les inversions a les comarques tarragonines són inferiors a la mitjana nacional? Per què són inferiors al pes demogràfic dels tarragonins en el conjunt català? Per què aquest menysteniment, any rere any, amb una desinversió objectiva a les comarques tarragonines? Per què aquest oblit? És que per a alguns Catalunya s’acaba a l’Alt Penedès?”, s’han preguntat retòricament els diputats tarragonins.

Carles Castillo i Rosa Maria Ibarra han qualificat aquesta proposta de pressupostos “com una presa de pèl. Són uns pressupostos que passen de Tarragona i de les necessitats dels habitants d’aquest territori. No ens mereixem aquest menyspreu!”

No s’explica aquesta desinversió, a més, quan el mateix vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, en presentar ahir els pressupostos els va qualificar “d’expansius”. “Com és possible que estiguem davant d’uns pressupostos expansius per Catalunya quan són regressius per Tarragona? Davant d’aquest desastre apel·lem a la responsabilitat dels diputats de Junts pel Sí i de la CUP perquè no votin a favor d’uns pressupostos tan lesius pels interessos dels ciutadans del Camp de Tarragona.”


Finalment, el grup parlamentari socialista s’ha compromès a elaborar una alternativa a aquests pressupostos que corregeixin aquesta desinversió del Govern amb les comarques tarragonines.       

dilluns, 28 de novembre del 2016

EL GRUP SOCIALISTA EXIGEIX AL GOVERN QUE GARANTEIXI EL SUBMINISTRAMENT A LES 20.000 LLARS TARRAGONINES QUE PATEIXEN POBRESA ENERGÈTICA



El diputat al Congrés per Tarragona Joan Ruiz ha exigit aquest dilluns al Govern del PP que garanteixi de manera immediata el subministrament a les 20.000 llars tarragonines que, segons les estimacions de les entitats socials de la demarcació, pateixen pobresa energètica.  

En concret, el diputat tarragoní ha explicat que el grup socialista al Congrés ha presentat una proposició no de llei “en la què s’insta al Govern a garantir el subministrament als consumidors vulnerables i a regular amb caràcter d’urgència la pobresa energètica que pateixen les famílies amb rendes molt baixes per tal que puguin satisfer les seves necessitats energètiques domèstiques. La pobresa energètica mata, com per desgràcia hem constatat darrerament a les nostres comarques. El Govern no pot donar l’esquena a una realitat que és dramàtica i que afecta milers de famílies.”

En aquest sentit Joan Ruiz ha subratllat que “estem a les portes del mes de desembre i hi ha famílies que no poden pagar ni la calefacció, ni la llum, ni l’aigua. L’executiu de Rajoy no pot romandre impassible, cal reaccionar, i per això els socialistes ja fa anys que estenem a la ma a la resta de forces polítiques per acordar un gran pacte nacional contra la pobresa energètica que eradiqui aquesta pandèmia social.”

El diputat socialista ha posat damunt la taula algunes de les dades facilitades pel mateix Govern que ens donen una idea de la dimensió i envergadura del problema: en aquests moments dues de cada deu llars no poden encendre la calefacció, ni cuinar, ni tan sols il·luminar-se quan es fa fosc davant la impossibilitat de pagar les factures corresponents. Les mateixes dades de l.N.E. assenyalen que un 11% de les famílies no disposen de calefacció i que un altre 10% tenen retards acumulats en el pagament de les factures elèctriques.

“No és tracta, com sovint passa en aquest país, de buscar culpables i no fer res per capgirar aquesta dramàtica situació sinó d’oferir respostes ràpides i efectives. Aquestes respostes existeixen i els socialistes les hem posat damunt la taula: cal que el Govern garanteixi el bo social i el subministrament elèctric que, sota cap concepte, ha de quedar interromput per cap empresa comercialitzadora.”


Finalment, Joan Ruiz ha explicat que el grup socialista també ha demanat al Govern que prengui les mesures necessàries per pal·liar els possibles efectes de l’anul·lació per part del Tribunal Suprem del règim de finançament del bo social. “Exigim que el Govern actuï perquè aquesta anul·lació no repercuteixi negativament a la butxaca dels consumidors”, ha conclòs.   

dijous, 24 de novembre del 2016

EL GRUP SOCIALISTA EXIGEIX AL GOVERN QUE PLANIFIQUI UN CALENDARI D’OBRES I DE POSADA EN SERVEI DEL CORREDOR DEL MEDITERRANI AMB PARTIDES ECONÒMIQUES CONCRETES



El diputat al Congrés per Tarragona Joan Ruiz ha explicat avui que el grup socialista ha presentat una proposició no de llei al Congrés exigint al Govern del PP un calendari d’obres i de posada en servei del Corredor Mediterrani amb la corresponent memòria econòmica específica per a cada tram.  

La proposta socialista inclou en la planificació les circumval·lacions ferroviàries necessàries i la implantació complerta de doble via en ample estàndard en tot el seu traçat, així com la duplicació de la plataforma allà on hagi problemes de capacitat.

En aquest sentit, Joan Ruiz ha afirmat que “el Corredor del Mediterrani és vital per les comarques tarragonines ja que implicarà un salt qualitatiu pel que fa a la generació de nous llocs de treball, exportació dels nostres productes, millora de la mobilitat, etc. És a dir, és una oportunitat de futur, pensem només amb el que suposarà pel Port de Tarragona i l’aeroport de Reus, que no podem deixar escapar ni que romangui en stand-by permanentment.”  

El diputat tarragoní ha recordat que han estat els Govern socialistes els que han apostat pel Corredor del Mediterrani des del primer moment. Tot i això, l’arribada del PP a l’executiu va suposar una paralització i relantització de les obres de construcció d’aquest vial estratègic.

Per al grup socialista això va representar un gran error ja que crear nous llocs de treball requereix també connectar-se amb les zones logístiques, de producció i de consum europees. En aquest sentit, els territoris que travessa el Corredor representen el 48% del conjunt de la població espanyola i un dels nòduls de creació d’activitat econòmica, turística i industrial més importants del país.


“El que cal ara és impulsar la construcció del Corredor del Mediterrani, posar el punt i final a la demora de les obres, garantir les inversions i calendaritzar-les a fi i efecte d’evitar nous retards. Davant la inacció del Govern del PP ens ha semblat adient impulsar aquesta iniciativa que esperem que rebi el suport de la resta de grups representats a la Cambra. Aquest serà el millor exemple de demostrar el compromís de cadascú amb Tarragona i la seva gent, un compromís que no tan sols ha de ser verbal sinó que s’ha de demostrar amb accions concretes que millorin la qualitat de vida dels tarragonins i tarragonines”, ha conclòs Joan Ruiz. 

dimecres, 23 de novembre del 2016

QUÈ ÉS EL PLA D’ACCIÓ MUNICIPAL DE LA DIPUTACIÓ?



“Sense els serveis que rebem de la Diputació, la veritat, no sabríem ni per on començar”. Aquesta frase que vaig escoltar fa poc d’un alcalde d’un dels pobles demogràficament petits de les nostres comarques em va recordar la importància dels serveis i ajudes que des de la Diputació de Tarragona es posen al servei dels nostres ajuntaments a fi i efecte de millorar la qualitat de vida dels seus veïns i veïnes.

I és cert. Sense, per exemple, els serveis que desenes d’ajuntaments tarragonins reben de la Diputació en forma d’assessorament jurídic o fiscal, serveis urbanístics i d’enginyeria, administració electrònica, gestió de la recaptació tributària, plans d’ocupació, etc. molts pobles petits o ciutats mitjanes tindrien veritables problemes per donar als seus ciutadans els serveis essencials que demanen i que es mereixen.

Què és, doncs, el Pla d’Acció Municipal (el PAM) que impulsem des de la Diputació? Una eina més posada al servei dels ajuntaments del territori. Una eina que durant els propers quatre anys destinarà 80 milions d’euros als municipis de les comarques tarragonines. Penseu que aquest volum inversor representa un increment molt notable en relació al PAM vigent, el que dóna una idea de l’esforç que hem fet per dotar d’instruments als ajuntaments en aquests moments encara molt marcats per la crisi econòmica i les retallades pressupostàries de la resta d’institucions.

Què permetrà aquest esforç inversor? Doncs que els ajuntaments fer front als seus projectes inversors alliberant despesa corrent i aconseguint així més recursos per poder habilitar nous serveis, foment de l’ocupació, beques menjador, ajudes socials, etc. Això és el més important i que el dóna sentit a tot el que fem des de la Diputació.

Deia un insigne estadista català que els crits de la plaça no són l’opinió pública. És cert. Em sembla interessant recordar-ho ara perquè un dels arguments populistes que s’han posat darrerament de moda demana, precisament, exigir la dissolució immediata de les Diputacions. Una demanda molt respectable, com tota la resta, però aconsellaria que aquells que demanen suprimir “ja mateix” les Diputacions que parlessin amb els alcaldes i regidors del pobles i ciutats tarragonines sobre l’efecte devastador que això tindria per als serveis i equipaments que requereixen els seus municipis. Se’ns dirà que la Diputació seria substituïda per un Consell d’Alcaldes que faria les mateixes funcions. Seria interessant aleshores conèixer en què consisteix el canvi proposat més enllà de canviar la retolació i la identitat corporativa de la institució (el que també comportaria una despesa econòmica addicional).

En la meva humil opinió la tasca que fa la Diputació de Tarragona és essencial per als ciutadans tarragonins. Instruments com el PAM són rebuts com aigua beneïda per part dels ajuntaments de tots els colors polítics i crec que no podrem trobar ni un alcalde que rebutgi aquestes ajudes que la Diputació impulsa al servei del territori i la seva gent. Cal seguir treballant en aquesta direcció, i des de la necessària col·laboració i disposició permanent al diàleg i al pacte, per assolir resultats reals que es tradueixen en accions reals que es notin a peu de carrer. No és lluita contra la pobresa només aprovant resolucions contra la pobresa sinó posant en servei mesures reals i efectives des de les institucions que garanteixin la dignitat material que tots els ciutadans i ciutadanes del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre es mereixen.  


Finalment, tan sols em resta agrair, amb total sinceritat, la bona feina dels tècnics i treballadors de la Diputació que ha permès que puguem posar en servei aquest PAM amb una dotació extraordinària de 80 milions d’euros en plena crisi. Com deia el president Maragall el treball lleial, honest i diari en benefici del col·lectiu és l’autèntica marca Catalunya.  

dilluns, 21 de novembre del 2016

JOAN RUIZ: “LA DEROGACIÓ DE LA LOMCE EVITARÀ QUE 6.532 ALUMNES TARRAGONINS HAGIN DE FER LA REVÀLIDA”



El diputat al Congrés per Tarragona Joan Ruiz s’ha mostrat aquest dilluns “molt satisfet” per l’aprovació per part de la majoria del Congrés de l’inici del procés parlamentari per suspendre de manera immediata el calendari d’implantació de la Lomce, la llei educativa que el Govern del PP volia imposar o sí o sí durant la passada legislatura aprofitant la seva majoria absoluta.

Joan Ruiz ha explicat que “gràcies a aquesta iniciativa del grup socialista se suspendran les revàlides contemplades a la llei contra les que s’havíen posicionament pràcticament tots els sectors relacionats amb l’educació. En el cas de la demarcació de Tarragona aquestes revàlides haguessin afectat un total de 6.532 alumnes.”

En concret, segons ha desgranat el diputat socialista, en el cas de Tarragona es tractaria de 1.780 alumnes de sisè de primària, 4.335 alumnes de quart d’ESO i 417 alumnes de segon de Batxillerat. Cal recordar que aquestes proves revàlides van ser rebutjades per la comunitat educativa ja que suposaven un pas enrere en segregar i uniformar els alumnes i els centres educatius.

“Els socialistes volem posar punt i final a aquesta llei educativa del PP tan regressiva, elitista, segregadora i recentralitzadora i, alhora, estendre la ma a la resta de grups i interlocutors del món de l’educació a fi i efecte de trobar el consens que ens permeti donar estabilitat al nostre model educatiu. Els temps en què el PP emprava la seva majoria absoluta com un corró per imposar les seves concepcions ideològiques i ignorar la resta de veus han acabat i ja no tornaran.”   

D’altra banda, el diputat tarragoní també s’ha referit a l’aprovació en el Congrés per unanimitat d’una iniciativa per promoure un pla d’Estat per lluitar contra la violència de gènere.

“Els socialistes creiem que cal incrementar les partides pressupostàries per a formar personal especialitzat d’atenció a les víctimes de la violència de gènere tant als jutjats com a les comissàries de policia. Hem de millorar tots els instruments que tenim a l’abast ara mateix i posar en marxa d’altres nous.”


En aquest sentit Joan Ruiz ha lamentat que des de que el PP està al Govern s’hagin reduït de manera dràstica les partides pressupostàries adreçades a combatre la violència de gènere. “Aquest 2016 tan sols suposa el 0’0103% del pressupost, quasi un 11% menys que el 2009. Així ni s’avança ni es lluita amb major eficàcia contra una de les pitjors xacres que pateix la nostra societat”, ha conclòs Joan Ruiz.

PENSANT EN SENAN, PENSANT EN TARRAGONA



Senan és un poble de 47 habitants de la Conca de Barberà. Com és lògic, el seu Ajuntament disposa d’uns recursos econòmics minsos per donar el servei que es mereixen els seus habitants. Amb aquests recursos seria impossible atendre ni el servei de recollida de la brossa, ni la millora de la mobilitat, ni l’adequació dels equipaments que el poble necessita.

Doncs bé, l’Ajuntament de Senan rebrà l’any vinent més de 85.000 euros del fons del Pla d’Acció Municipal impulsat per la Diputació de Tarragona, un pla que assoleix una inversió màxima històrica de 80 milió d’euros per als propers tres anys, el que suposa un increment del 60% de les inversions directes adreçades a tots i cadascun dels pobles i ciutats de la província de Tarragona.

Crec que és una molt bona notícia per al món municipal de les nostres comarques ja que aquest pla permetrà als ajuntaments pagar despesa corrent i alliberar així recursos per incrementar les places de beques menjador o de les llars d’avis municipals, fomentar les ajudes a les famílies sense ingressos, arranjar o remodelar carrer i places, garantir el futur de les escoles de música municipals, augmentar les subvencions a les associacions que lluiten contra la pobresa, etc.

Ras i curt: es posen diners en mans dels ajuntaments, en plena crisi dels ingressos derivada de la crisi econòmica, per tal que aquests ho tradueixin en accions municipals al servei de les persones. Com bé deia el president de la Diputació: en temps difícils hem destinat més diners que mai als municipis tarragonins.

Aquest Pla d’Acció Municipal extraordinari és també una resposta a tots aquells que consideren inútil l’acció que s’impulsa des de les Diputacions. Ans el contrari, sense les ajudes i serveis que presta la Diputació de Tarragona ajuntaments com el de Senan amb prou feina podrien fer res d’obra de Govern des de que la Generalitat i el Govern de l’Estat han anant retallant les seves aportacions econòmiques. La Diputació de Tarragona és un instrument útil al servei dels tarragonins i tarragonines, al marge del debat partidista i de les crítiques estèrils. És una eina eficaç que hem de saber preservar entre tots. Sense, per exemple, aquests 80 milions del P.A.M. molts ajuntaments tindrien vertaders problemes per impulsar obres i serveis essencials per donar satisfacció a les necessitats dels seus veïns. En aquest sentit, cal reconèixer la gran feina que han fet tots els tècnics encapçalats pel diputat delegat del P.A.M, Salvador Ferré.


Una darrera reflexió. Aquesta gran inversió que fa la Diputació no seria possible sense el treball lleial i en positiu de tots els grup que estan representats a la institució. No és el moment de posar pals a les rodes, sinó de la generositat i l’altura de mires, des del diàleg, la negociació i el pacte. En aquests mesos que tenim per endavant ens caldrà molt de seny, diàleg i sentit comú en aquest país per evitar caure en escenaris inèdits sense precedents que poden resultar molt perillosos. No té raó qui crida més a la plaça, si no qui treballa allà on cal, sense fer escarafalls, per assolir resultats reals i tangibles. Al fil d’aquesta reflexió crec just remarcar la feina de la Diputació de Tarragona, sovint obviada, en defensa de tots o cadascun dels pobles i ciutats de la província. Pensant en els grans ciutats com Tarragona, amb els seus més de 130.000 habitants, i també amb els petits pobles com Senan o Forès, amb menys de 100 habitants, que sense les ajudes de la Diputació amb prou feines podrien fer front a donar serveis i atendre les necessitats dels seus veïns. Al final la feina i el temps posen cadascú al seu lloc.        

dijous, 17 de novembre del 2016

ELS “EXCESSOS”



Aquesta mateixa setmana una àvia de Reus ha mort després que s’incendiés casa seva. Les primeres informacions assenyalen que l’incendi s’ha generat per una espelma que hauria cremat el matalàs on dormia. Segons sembla, aquesta àvia tenia el subministrament de llum elèctrica tallat des de feia mesos. Aquesta realitat dramàtica ens recorda que el que anomenem com a pobresa energètica –el no disposar de subministrament bàsic de llum, aigua o energia- marca la diferència entre la vida i la mort. Literalment. Quants avis i àvies veïns nostres que ens trobem cada dia a l’escala hauran de passar aquests propers mesos sense calefacció ara que s’acosta el fred?  

Des del món municipal, per exemple des dels serveis socials de l’Ajuntament de Tarragona, estem posant tots els recursos necessaris per pal·liar aquesta dramàtica situació. Incrementant recursos, impulsant noves ajudes, localitzant els casos més necessitats. Però no és suficient, no ho és, com ens ho recorda aquest cas esfereïdor que ha manllevat la vida a aquesta àvia de 81 anys.  

Com hem arribat fins aquí? Com és possible que mentre hi hagi persones que no disposen ni dels mínims imprescindibles per viure amb dignitat l’evasió fiscal de les rendes altes cap a paradisos fiscals tipus Panamà no para de créixer? Com pot ser que això passi a una societat com la nostra, que s’autoqualifica com a lliure i democràtica?   

En bona mesura és per pura ideologia. Fa poc vaig tenir l’oportunitat d’assistir a un debat amb representants de les joventuts de les diferents forces polítiques. El representant de la força política que avui governa Espanya va denunciar els “excessos” que “el socialisme europeu havia comés construint un Estat del benestar desproporcionat” (literal). Aquests excessos que després va acabar definint com a “excentricitats en un món globalitzat com el nostre” consistien en la universalització de drets i prestacions socials (l’educació o la sanitat públiques, per exemple) que “mataven el talent” (també literal). Va contraposar aquests “excessos”, que considerava gravíssims per la llibertat, amb la realitat que es viu en un Estat liberal com els Estats Units “on el proteccionisme del Govern no anul.la l’esforç i la capacitat individuals”. Val a dir que ho va afirmar abans de la victòria de Donald Trump...

La veritat és que no em van estranyar aquestes afirmacions perquè segueixen el guió del relat que la dreta ha imposat aquests darrers anys (amb més vigor a partir de l’esclat de la crisi): la culpa de tot no és de la brutal desigualtat en la distribució de la riquesa, no, la culpa de la tragèdia és dels excessos dels Governs socialistes (també a Catalunya i Espanya) que van arribar a assolir un nivell d’inversió social “orgiàstica” (José Maria Aznar dixit). Aquesta és la mare de totes les catàstrofes segons aquest insigne estadista del PP.

La dreta liberal i les grans corporacions transnacionals reproven aquestes “excessos”, culpables de tots els mals, que els socialistes, malgrat els seus errors i la seva traïció (com curiosament també afirma l’extrema esquerra d’inspiració comunista), continuem defensant. “Excessos” com ara un salari mínim garantit per a tots els treballadors, ajudes a la dependència, consignacions pressupostàries per a l’educació i la sanitat públiques, assignacions familiars, regulacions contractuals que defensen l’estabilitat del lloc de treball i els drets laborals, etc. Tot plegat “excessos” i “excentricitats” pròpies d’èpoques passades que tan sols fomenten la vagància i eviten la “creació de riquesa”.  


Doncs bé senyors, entono el mea culpa. Confesso que seguiré treballant a les files del PSC per defensar aquests “excessos” que no són res més que conquestes socials assolides amb molt d’esforç que hem de saber preservar i donar continuïtat. Per als socialistes la mesura humana és i seguirà sent el nostre punt de referència polític i ètic. Ho seguirem sostenint i defensant i ho farem perquè sabem que per evitar tragèdies com les que ha fet perdre la vida a aquesta àvia reusenca de 81 anys cal combatre políticament el fenomen que les origina i multiplica: la pobresa i la brutal desigualtat en la distribució de les rendes. Aquesta és l’origen autèntic de totes les desgràcies i no els “excessos” que la dreta denuncia. Aquesta és també l’essència de la lluita del socialisme democràtic.  

dilluns, 14 de novembre del 2016

EL PSC DENUNCIA QUE LA GENERALITAT NO IMPULSA EL PLA DE XOC PER REDUIR LA LLISTA DE MÉS DE 2.000 TARRAGONINS QUE ESTAN EN ESPERA PER ACCEDIR A UNA PLAÇA DE RESIDÈNCIA PÚBLICA PER A LA GENT GRAN



La diputada socialista al Parlament per Tarragona, Rosa Maria Ibarra, ha denunciat aquest dilluns que “la Generalitat segueix sense concretar el pla de xoc que el mateix Govern va aprovar per reduir les llistes d’espera per a places de residència de gent gran. És increïble que el Govern digui que no pensa invertir ni un euro en la construcció de noves residències tenint present la realitat que es viu a peu de carrer.”

Rosa Maria Ibarra ha recordat que segons les mateixes dades del Govern més de 2.000 persones estan en llista d’espera a les comarques tarragonines per accedir a una plaça de residència pública per a la gent gran. Una xifra que no ha fet res més que augmentar durant aquests darrers anys.

“El Govern de la Generalitat i els seus socis parlamentaris han d’entendre que no és raonable que hi hagi famílies que s’hagin d’esperar fins a quatre anys per aconseguir una plaça pública de residència. Ni que hi hagi altres famílies que es vegin obligades a pagar entre 1.500 i 2.500 euros mensuals per sufragar una plaça privada davant la falta de resposta del sector públic. És una realitat indigne que no es mereix la nostra gent gran que ha treballat tota la vida per aixecar el país”, ha emfatitzat la diputada vallenca.

Davant d’aquesta tessitura de la Catalunya real el PSC defensa que cal prioritzar la posada en marxa de les places de residències públiques que encara es troben tancades fomentant les prestacions vinculades a residència com a mecanisme per reduir el nombre de places buides. Així mateix, també cal executar el pla de xoc per reduir les llistes d’espera actuals per poder accedir a una residència tal i com el mateix Parlament va aprovar.

Rosa Maria Ibarra ha afirmat que parlem d’una realitat que no admet demores.  “Estem parlant d’unes persones i d’unes famílies que no poden esperar a l’any vinent. Necessiten una resposta aquí i hora. Quina sortida se’ls dóna amb aquestes llarguíssimes llistes d’espera? Doncs anar a una residència privada –qui s’ho pugui pagar- o bé deixar en exclusiva la responsabilitat de tenir cura dels avis en mans dels familiars. Aquesta és la disjuntiva real amb la que es troben moltes famílies.”

En aquest sentit, la diputada socialista ha recordat que segons les mateixes associacions de Gent Gran de Catalunya el temps d’espera efectiu per accedir a una plaça pública d’una residència es dilata fins a cinc anys.  


“La dignitat dels catalans no es defensa amb discursos abrandats sinó posant en marxa els serveis que necessiten els catalans i catalanes per part del seu Govern i de les seves institucions. No ens podem permetre com a societat que el nombre de persones en llista d’espera vagi creixent any rera any mentre qui té la responsabilitat de posar el fil a l’agulla emplaça les solucions a escenaris llunyans. Cal demostrar els compromisos amb assignacions pressupostàries concretes i realitzables”, ha conclòs la diputada socialista. 

divendres, 11 de novembre del 2016

EL LÍDER



Dues instantànies. Primera, “he votat Trump perquè mai ha ostentat un càrrec públic.” El fet d’haver ostentat algun cop a la vida un càrrec públic culpabilitza. Segona, les declaracions del mateix Trump: “les persones que sempre han estat menyspreades i oblidades a partir d’ara seran escoltades.” És a dir, recel i rebuig cap al “sistema” polític i institucional i promesa de donar la veu a aquells que han quedat extramurs de l’èxit econòmic o del benestar social.

Deixem de banda la contradicció que suposa que una de les fortunes més grans del planeta, una persona que segons ella mateixa afirma té els mobles del seu àtic de luxe forrats d’or, vulgui esdevenir el líder dels que es consideren menystinguts. Un paradigma del “sistema” exercint de cabdill carismàtic anti-stablishment. De traca. Deixem de banda, repeteixo, això. “Seré la veu del ciutadà anònim del nostre poble”. Sens dubte és una afirmació que em sona.

L'he llegida a la biografia d’un agitador de cerveseria que a principis dels anys 20 del segle passat xisclava les seves paraules d’odi i promeses de redempció immeditada damunt les taules de locals d’oci mentre els parroquians apuraven una cervesa darrera l’altra. Fins i tot ments tan lúcides com el periodista pacifista Carl Ossietzky afirmaven aleshores que “la paròdia no pot caure tan baix com per agafar aquest energumen com a tema” (Ossietzky va morir en un camp de concentració). Altres, com l’advocat d’esquerres Hans Litten qualificaven l’agitador en qüestió com “un mico escapat d’un circ” (Litten es va suïcidar al camp de concentració de Dachau). Ningú va veure el perill que representava que un demagog populista foll d’odi com Adolf Hitler, parlant en nom del “ciutadà anònim” i expressant el seu odi cap als “partits del sistema” (en especial, odi als socialistes), aclaparés el poder absolut de la principal potència industrial europea.  

Ja sé que passats els fets és molt fàcil jutjar i assenyalar els errors del passat però no puc reprimir una certa sensació de dejà vu. En efecte, igual com als anys 30 hi ha els elements imprescindibles perquè es desencadeni la tempesta: una crisi econòmica brutal que ha ensorrat tot un sistema de valors (sobretot la seguretat que teníem que cada generació viuria millor i amb més oportunitats que la dels seus pares), el descrèdit del sistema polític i dels partits qualificats com a “tradicionals”, l'absència de diàleg i acord entre forces polítiques i territoris, un atur majúscul i un augment de la pobresa i de les desigualtats sense precedents en democràcia. Circumstàncies coincidents, també, en el nostre país. El mateix CIS anuncia que partits i polítics ja no són solució sinó problema, a més d'apuntar totes les situacions anteriors com a centre de les nostres preocupacions.

A partir d’aquí hi ha camí abonat per al sorgiments de tots tipus de Caudillos, Führers, Duces, Conductors, grans timonels, totpoderosos secretaris generals del partit o els líders carismàtics de torn d’extrema dreta i d’extrema esquerra. Novament vindran prometent solucions miraculoses i immediates als nostres problemes, atribuït totes les culpes i maldats divines i humanes als partits del “sistema” que seran presentats com a totalment “corruptes” del primer al últim militant, “amb un passat de cal viva”, “traïdors”, reencarnació de Belcebú i autèntics prínceps de les tenebres. Tot aquest populisme de nou encuny no pot evitar expressar un odi i un menyspreu no dissimulats cap a la socialdemocràcia i els valors que representa de democràcia, pluralisme, respecte de totes les opinions i defensa dels drets i prestacions socials de l’Estat del benestar (que són presentades, com el mateix Trump afirma, com a “antiqualles” que tan sols fomenten “la vagància” per part del “pare Estat” que “lamina l’emprenedoria i el talent”). Ni Milton Friedman havia anat tan lluny... Afegim a això un dosis de temor davant de “l’altre”, el que “ve de fora a robar-nos el nostre benestar i a furtar-nos els nostres llocs de treball.”

El líder (enviat per déu, per la providència o per les forces invisibles que escriuen la història, segons el cas), que ho veu tot, que vetlla pel benestar del “ciutadà anònim” i que mai s’equivoca, decidirà i ens conduirà cap a la terra promesa on plourà manà del cel. A EUA, Trump; però a Espanya i a Europa? No en va faig aquesta pregunta. Aquí concorren totes i cadascuna de les circumstàncies que propicien un altre Trump, espanyol, o europeu.


Quasi podem percebre el xiuxiueig: “quan escolto la paraula cultura (o socialisme) desenfundo el meu revòlver.”

dimecres, 9 de novembre del 2016

SÍ ALS JOCS MEDITERRANIS!



A Tarragona i al conjunt de les comarques tarragonines mai ningú ens ho ha posat fàcil. Ningú ens ha regalat res però sempre hem estat capaços de superar les adversitats. Ha passat i tornarà a passar ara amb la gran oportunitat que suposen els Jocs Mediterranis que seran un èxit malgrat els pronòstics dels profetes del catastrofisme que es limiten a posar pals a les rodes sense plantejar absolutament res en positiu.

Fa poc vaig tenir l’oportunitat de seguir la conferència d’un periodista esportiu que recordava els entrebancs que van haver de superar els Jocs Olímpics de Barcelona 92. També aleshores grups minoritaris demanaven el “boicot als Jocs” adduint que serien els Jocs de la gana, de l’especulació, de la corrupció, i de totes les plagues bíbliques. Després dels Jocs la nèmesis, venien a dir. El mateix alcalde Maragall recorda a les seves memòries els insults i desqualificacions que va rebre. Malgrat tot, el projecte, amb el suport i implicació de la majoria de la ciutadania, va tirar endavant i va esdevenir un èxit col·lectiu. El periodista en qüestió va acabar la seva intervenció amb aquesta pregunta retòrica: “Algú s’imagina la projecció actual de Barcelona sense l’impuls que van suposar els Jocs Olímpics?” No! Va ser la resposta quasi instantània dels presents a la sala.   

Defensava un insigne tarragoní, Antoni Rovira i Virgili, que a la vida cal convertir les dificultats en noves oportunitats. La vida, deia, és un continu aprenentatge que s’enriqueix amb els obstacles i, fins i tot, amb els errors, els propis i els aliens. Amunt i endavant, amunt i endavant. Els Jocs Mediterranis de Tarragona no són un projecte d’una persona, ni d’una ciutat, ni tan sols només del conjunt de les comarques tarragonines. Són un projecte i una oportunitat de país. Així ho va entendre el Parlament de Catalunya quan va aprovar una resolució unànime de suport als Jocs. I remarco: unànime, amb el suport de CiU, ERC, PSC, ICV, PP, Ciutadans i la CUP.   

Aquest és el camí que hem de seguir. A la Diputació de Tarragona ho hem entès des del primer moment apostant per desenvolupar un seguit d’accions de millora a les instal·lacions esportives de les subseus olímpiques. Unes instal·lacions que romandran operatives després dels Jocs per a ús de la ciutadania d’aquestes 16 subseus olímpiques. El llegat, doncs, serà extraordinàriament positiu ja que guanyarem en projecció exterior, arribada de nous visitants amb el que això comporta pels nostres sectors comercial, turístic i de restauració, creació de nous llocs de treball i generació d’activitat econòmica. Vull, en aquest sentit, fer explícit el meu reconeixement al treball lleial i positiu que estan duent a terme tant l’alcalde de Tarragona com el president de la Diputació.


Finalment, un element que considero molt important i del que no se’n fa suficient ressò. Els Jocs seran una oportunitat per a què Tarragona lideri la necessària revitalització ètica i moral d’un Mediterrani que ha de ser un espai de pau, progrés i llibertat. Un Mediterrani que sigui una àgora d’intercanvi cultural i no una frontera que separa un nord benestant d’un sud en conflicte i on les persones perden la vida intentant arribar al somni europeu. Uns Jocs de valors, uns Jocs al servei de les persones, uns Jocs que suposin treball i noves oportunitats. Uns Jocs que tenim a tocar i que seran un èxit gràcies a la implicació de la Tarragona orgullosa de la seva identitat que mai ha fallat en el decurs de la seva mil·lenària història.  

dilluns, 7 de novembre del 2016

EL PSC DEMANA AL CONGRÉS ALLIBERAR EL PEATGE DEL TRAM DE L’AP7 COMPRÈS ENTRE L’HOSPITALET DE L’INFANT I CABANES



El grup socialista al Congrés dels Diputats ha presentat una proposició no de llei en la què s’insta al Govern a alliberar el peatge de l’autopista AP7 en el tram comprès entre l’Hospitalet de l’Infant, a la demarcació de Tarragona, i Cabanes, ja a la província de Castelló, mentre no es construeixin els trams de la futura autovia A7 des de l’Hospitalet de l’Infant fins al municipi castellonenc de la Jana.

Segons ha destacat el diputat socialista per Tarragona Joan Ruiz, membre també de la Comissió de Foment del Congrés, “el Govern del PP ha deixat de construir nous trams d’aquesta autovia que recorre les comarques tarragonines fet que obliga a un gran nombre de camions a continuar emprant l’antiga N-340 ocasionant cues, retencions i, el que és pitjor, accidents de trànsit amb molta freqüència.”

“Cal tenir en compte que el mateix ministeri ha anat anunciant l’imminent alliberament de la N-340 del trànsit de camions via un sistema de bonificacions com el que s’ha adoptat a Girona. Un anunci però que mai s’ha convertit en realitat. Al contrari, s’han construït 11 rotondes que l’únic que han provocat és un augment del nombre de retencions. Així mateix s’ha dibuixat una doble línia continua en ambdós sentits de la marxa entre el Perelló i l’Hospitalet de l’Infant sense que cap d’aquestes mesures hagi suposat una millora ni del trànsit ni de la seguretat a la via.”


Per tot plegat el grup socialista ha presentat aquesta proposició no de llei al Congrés que tan sols recull una reivindicació que és un clam unànime al territori. Cal recordar que l’anterior Govern socialista va procedir a desenvolupar l’autovia A7 desdoblant trams, en alguns casos, i construint-ne de nous solucionant així els col·lapses de trànsit que es registraven i millorant la seguretat de manera notable. Aquests esforços van ser laminats amb les retallades que va impulsar el PP un cop va arribar al Govern el 2011.  

CINC SOCIALISTES DE LES COMARQUES DEL CAMP DE TARRAGONA FORMEN PART DE LA NOVA EXECUTIVA DEL PSC



Cinc socialistes de les comarques del Camp de Tarragona formen part de la nova comissió executiva nacional elegida al Congrés del PSC celebrat aquest cap de setmana a Barcelona.

En concret, formen part de la nova comissió executiva Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona i primer secretari de la federació del PSC del Camp de Tarragona, Josep Masdeu, alcalde de la Selva i vicepresident de la Diputació de Tarragona, que serà secretari nacional. Begoña Floria, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Tarragona i portaveu del grup socialista serà adjunta de comunicació, Rosa Maria Ibarra, portaveu del PSC a l’Ajuntament de Valls i diputada al Parlament, és la responsable de l’àrea de justícia i funció pública i Kenneth Martínez, tinent d’alcalde de l’Ajuntament del Vendrell, serà també secretari nacional.

Cal destacar que en la comissió executiva nacional elegida es reforça la veu del socialisme de les comarques tarragonines ja que és el Congrés en què més membres d’agrupacions socialistes del Camp de Tarragona han estat elegits per formar part del màxim òrgan de decisió del PSC.

El Congrés ha fixat els objectius del socialisme català per aquests propers quatre anys que són fer créixer l’economia, repartir la riquesa, generar nous llocs de treball amb un nou model productiu i una agenda per la igualtat que defensi els serveis públics i aturi la privatització de drets, regenerar la vida política institucional i democràtica i assolir un nou acord entre Catalunya i la resta d’Espanya que inclogui un pacte fiscal federal i la reforma constitucional.

Així mateix el Congrés ha aprovat impulsar una lluita política ferma per combatre el canvi climàtic, obrir el debat de la legalització del cànnabis i treballar per bastir una República federal apostant decididament per una societat laica.


divendres, 4 de novembre del 2016

RUFIÁN



L’ànima als peus! Aquesta és la sensació sincera que vaig tenir després d’escoltar el discurs –per anomenar-ho d’alguna manera- del portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, de dissabte passat a les Corts. Serà realment difícil superar una successió-reguitzell d’insults, insidies, menyspreus i vulgars prejudicis en seu parlamentària. I no és que no hi hagi exemples recents en aquest sentit, no, és que serà metafísicament impossible superar tanta prepotència i desdeny dirigits a partits que, amb els seus encerts i amb els seus errors, tenen una trajectòria democràtica immaculada.

Afirma el senyor Rufián que el Partit Socialista “lleva 40 años dando una de CAL y otra de arena” (les majúscules són seves). Les seves paraules són un insult intolerable als socialistes que van lluitar primer contra el feixisme de Franco, durant 40 anys, i després contra el feixisme d’ETA, uns altres 40 anys. Una lluita democràtica contra la barbàrie totalitària on els socialistes es jugaven la vida, literalment, una realitat que fins i tot el senyor Rufián hauria de conèixer.

I ara vull ser claríssim perquè el senyor Rufián es limita a seguir l’argumentari de les reprovables afirmacions també formulades al Congrés pel portaveu de Podemos, Pablo Manuel Iglesias, que va acusar presidents democràtics de “tener un pasado manchado de cal viva” (ras i curt: que eren uns assassins o còmplices o coneixedors d’assassinats.) Senyors Pablo Manuel Iglesias, Gabriel Rufián, portaveus de Bildu i els que vinguin al darrere: els crims als que fan referència van ser investigats per la justícia que va condemnar als culpables a presó amb una sentència que va ser avalada pel Tribunal Europeu dels Drets Humans (serà també aquest prestigiós tribunal internacional còmplice de “tenir un passat de CAL viva”?). Si han descobert alguna evidència o volen acusar algú de ser autor o còmplice d’assassinats tenen l’obligació de denunciar-ho a la justícia. En cas contrari, per estricte higiene democràtica, demanin perdó per les seves falses acusacions. Fins i tot la infàmia i la calumnia haurien de tenir un límit senyors meus...

Es dirigeix el senyor Rufián als diputats socialistes com a “señores del PSOE Iscariote.” I jo pregunto als dirigents d’ERC: a la nova república virtuosa qualificarem de Judes Iscariot a tots a tots aquells que discrepin de la nostra opinió? Quin serà el proper pas? L’escarni públic? És aquesta la societat que volem? Què pensarien vostès si nosaltres ens dirigíssim als seus diputats com a “ERC, sociedad anónima” quan, per exemple, van votar en contra de constituir una comissió d’investigació al Parlament per investigar l’escàndol Pujol? Per favor!
  
No senyor Rufián! Els insults mai poden ofegar les paraules, ni el menyspreu substituir als arguments. Els socialistes reiterem avui el nostre compromís de lluitar políticament per bastir una societat oberta, plural i respectuosa amb totes les veus democràtiques, tret de la dels feixistes intolerants. Amb molta humilitat suggerim al senyor Rufián que quan qualifica als socialistes de traïdors i d’estar venuts a l’IBEX-35 repassi que diuen les entitats del tercer sector del pressupostos de la Generalitat aprovats amb el vot entusiasta d’ERC. Per exemple, que consulti que diu la federació de familiars de discapacitats intel·lectuals de Catalunya sobre el rebuig dels grups de Junts pel Sí i la CUP a la resolució presentada pel PSC i per Catalunya Sí que es pot que demanava derogar el copagament de determinats serveis adreçats a les persones amb discapacitat.

I acabo amb les paraules d’un insigne diputat d’ERC formulades també en seu parlamentària, unes paraules per les que fins i tot el senyor Rufián hauria de mostrar un cert respecte. Deia, doncs, aquest diputat el 1932: “los diputados de ERC apoyaremos siempre a la mayoría republicano-socialista en su determinación por modernizar España y consolidar un gobierno de progreso.” O potser també Lluís Companys té “un pasado de CAL viva” i estava venut a l’IBEX 35, senyor Rufián?


El que deia a l’inici...l’ànima als peus! Vertaderament!

dijous, 3 de novembre del 2016

PER QUÈ EL PSC HA DE VOTAR NO A RAJOY?



Les últimes setmanes m’he trobat  molts coneguts, alguns militants o simpatitzants del PSC, d’altres que em diuen obertament que no són socialistes i que no ens voten, però que em demanen, igual que els primers que ens mantinguem ferms, que votem no a la investidura de Rajoy.

I els entenc, perquè a la seva manera tothom t’explica que més govern del PP seria un desastre, per Espanya, però sobretot per Catalunya. Evidentment comparteixo la seva visió.

No puc deixar de pensar, però, que tota la responsabilitat que se’ns transmet ara als socialistes, algú l’hauria d’haver fet notar a Podemos, quan després de les eleccions del 20D, va tenir a les seves mans la possibilitat de fer un canvi de govern a Espanya, i no ho va fer.

Cadascú ha d’assumir les seves responsabilitats, però que no ens falli la memòria.

Tot plegat, ha derivat en una situació complicada pels i per les socialistes. Una situació que ha tingut el seu punt crític en la voluntat de la majoria del Comitè Federal del PSOE  d’investir, no per activa, si no per passiva, a Mariano Rajoy com a President del Govern.

Aquesta situació s’ha emportat pel davant un Secretari General escollit per la militància, i qui sap si alguna cosa més.

El PSC davant d’aquesta decisió ha dit NO.

Ho vam expressar clarament en el Consell Nacional extraordinari del dimarts passat. I vam dir NO, perquè, com a socialistes no podem compartir les polítiques econòmiques i socials que els governs del PP han desenvolupat els últims anys.  Vam dir NO perquè el PP és un partit afectat per la corrupció, i no li veiem voluntat per superar-la. I vam dir NO perquè Rajoy representa la incapacitat i la negació al diàleg i la negociació tan necessàries per arribar a donar sortida a la crisi territorial plantejada entre Catalunya i Espanya.

Per totes aquestes raons els i les socialistes catalans vam votar NO a la investidura de Rajoy.

Però aquesta negativa no vol significar la ruptura del projecte federal socialista. Els socialistes catalans no ho volem, perquè com deia la proposta de resolució que vam aprovar , el futur depèn, en gran mesura de la nostra capacitat d’acceptar les diferències i de gestionar les discrepàncies, des de la convicció que hem de seguir caminant junts, socialistes catalans i el conjunt dels socialistes espanyols, per construir un projecte social i federal.

Si prenem aquesta decisió, la de dir NO a Mariano Rajoy, la de dir NO a una manera de fer regressiva, corrupta i d’enfrontament, és, tal com deia Miquel Iceta, per seguir essent un instrument útil per als ciutadans i ciutadanes que se sentin progressistes i catalanistes.


Fer una altra cosa seria un gravíssim error, que ens inhabilitaria per tendir ponts, buscar diàlegs  i plantejar solucions en el moment en què més falta fan.