RUFIÁN

L’ànima als peus! Aquesta és la sensació sincera que vaig tenir després d’escoltar el discurs –per anomenar-ho d’alguna manera- del portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, de dissabte passat a les Corts. Serà realment difícil superar una successió-reguitzell d’insults, insidies, menyspreus i vulgars prejudicis en seu parlamentària. I no és que no hi hagi exemples recents en aquest sentit, no, és que serà metafísicament impossible superar tanta prepotència i desdeny dirigits a partits que, amb els seus encerts i amb els seus errors, tenen una trajectòria democràtica immaculada.

Afirma el senyor Rufián que el Partit Socialista “lleva 40 años dando una de CAL y otra de arena” (les majúscules són seves). Les seves paraules són un insult intolerable als socialistes que van lluitar primer contra el feixisme de Franco, durant 40 anys, i després contra el feixisme d’ETA, uns altres 40 anys. Una lluita democràtica contra la barbàrie totalitària on els socialistes es jugaven la vida, literalment, una realitat que fins i tot el senyor Rufián hauria de conèixer.

I ara vull ser claríssim perquè el senyor Rufián es limita a seguir l’argumentari de les reprovables afirmacions també formulades al Congrés pel portaveu de Podemos, Pablo Manuel Iglesias, que va acusar presidents democràtics de “tener un pasado manchado de cal viva” (ras i curt: que eren uns assassins o còmplices o coneixedors d’assassinats.) Senyors Pablo Manuel Iglesias, Gabriel Rufián, portaveus de Bildu i els que vinguin al darrere: els crims als que fan referència van ser investigats per la justícia que va condemnar als culpables a presó amb una sentència que va ser avalada pel Tribunal Europeu dels Drets Humans (serà també aquest prestigiós tribunal internacional còmplice de “tenir un passat de CAL viva”?). Si han descobert alguna evidència o volen acusar algú de ser autor o còmplice d’assassinats tenen l’obligació de denunciar-ho a la justícia. En cas contrari, per estricte higiene democràtica, demanin perdó per les seves falses acusacions. Fins i tot la infàmia i la calumnia haurien de tenir un límit senyors meus...

Es dirigeix el senyor Rufián als diputats socialistes com a “señores del PSOE Iscariote.” I jo pregunto als dirigents d’ERC: a la nova república virtuosa qualificarem de Judes Iscariot a tots a tots aquells que discrepin de la nostra opinió? Quin serà el proper pas? L’escarni públic? És aquesta la societat que volem? Què pensarien vostès si nosaltres ens dirigíssim als seus diputats com a “ERC, sociedad anónima” quan, per exemple, van votar en contra de constituir una comissió d’investigació al Parlament per investigar l’escàndol Pujol? Per favor!

  

No senyor Rufián! Els insults mai poden ofegar les paraules, ni el menyspreu substituir als arguments. Els socialistes reiterem avui el nostre compromís de lluitar políticament per bastir una societat oberta, plural i respectuosa amb totes les veus democràtiques, tret de la dels feixistes intolerants. Amb molta humilitat suggerim al senyor Rufián que quan qualifica als socialistes de traïdors i d’estar venuts a l’IBEX-35 repassi que diuen les entitats del tercer sector del pressupostos de la Generalitat aprovats amb el vot entusiasta d’ERC. Per exemple, que consulti que diu la federació de familiars de discapacitats intel·lectuals de Catalunya sobre el rebuig dels grups de Junts pel Sí i la CUP a la resolució presentada pel PSC i per Catalunya Sí que es pot que demanava derogar el copagament de determinats serveis adreçats a les persones amb discapacitat.

I acabo amb les paraules d’un insigne diputat d’ERC formulades també en seu parlamentària, unes paraules per les que fins i tot el senyor Rufián hauria de mostrar un cert respecte. Deia, doncs, aquest diputat el 1932: “los diputados de ERC apoyaremos siempre a la mayoría republicano-socialista en su determinación por modernizar España y consolidar un gobierno de progreso.” O potser també Lluís Companys té “un pasado de CAL viva” i estava venut a l’IBEX 35, senyor Rufián?

El que deia a l’inici...l’ànima als peus! Vertaderament!