dijous, 31 de març del 2016

EL PARLAMENT APROVA INSTAR LA GENERALITAT A MEDIAR ENTRE LES EMPRESES COVESTRO I ERCROS I ELS TREBALLADORS PER ACONSEGUIR MANTENIR ELS LLOCS DE TREBALL



La Comissió de Treball del Parlament de Catalunya ha aprovat per unanimitat una proposta de resolució presentada pel grup socialista per la qual s’insta al Govern de la Generalitat a mediar entre les empreses COVESTRO i ERCROS i els treballadors a fi i efecte d’explorar totes les possibilitats per mantenir els llocs de treball actualment existents.

Així mateix, la resolució emplaça al Govern a crear una taula de diàleg per a impulsar un pla industrial de futur entre els agents socials del territori (empreses, sindicats, administracions, etc.) per incentivar la reindustralització de les comarques tarragonines.

Segons ha exposat la diputada socialista Rosa Maria Ibarra, “les comarques tarragonines i ebrenques són de les més afectades per l’atur a Catalunya. No fer res tan sols accentua la gravetat d’aquesta realitat que té la seva vessant més colpidora en els 68.000 aturats censats que tenim a la demarcació.”

“Calen solucions i no les podem demorar a d’aquí a 18 mesos ni d’aquí a 18 dies. Volem respostes amb partides pressupostàries concretes. L’anunci recent del tancament de la planta de MDI que l’empesa COVESTRO té al polígon químic de Tarragona juntament amb la reducció de la producció de clor anunciat  per ERCROS a Flix i Vila-seca afegeixen urgència a una resposta immediata”, ha emfatitzat la diputada vallenca.

Cal recordar que el tancament de COVESTRO afectaria els 120 treballadors que té la planta a l’actualitat mentre que la reducció de la producció a ERCROS suposaria la pèrdua d’entre 150 i 200 llocs de treball. La pèrdua d’ocupació en el sector d’empreses auxiliars i proveïdores es quantifica entorn dels 900 llocs de treball. A tot això cal sumar-hi el tancament progressiu de les centrals nuclears catalanes un cop acabin la seva vida útil.


“Davant d’aquest escenari cal prendre la iniciativa i no perdre ni un minut. Per això la resolució expressa la nostra total i absoluta solidaritat amb els treballadors de les empreses afectades per aquests tancament així com donar suport a les negociacions que duen a terme els representants sindicals en defensa dels llocs de treball actualment existents. Els socialistes considerem prioritari impulsar un pla de reindustralització de les comarques tarragonines i creiem, com ahir vàrem expressar a Tortosa, que part dels ingressos que guanyarà la Generalitat via impost sobre les centrals nuclears poden ser utilitzats per aquesta finalitat”, ha conclòs Rosa Maria Ibarra.

dimecres, 30 de març del 2016

EL PSC DEMANARÀ AL PARLAMENT DESTINAR 24 MILIONS QUE LA GENERALITAT INGRESSARÀ PER L’IMPOST SOBRE LES CENTRALS NUCLEARS A LES COMARQUES TARRAGONINES



El grup socialista al Parlament presentarà una proposta de resolució al ple en la que es demanarà al Govern de la Generalitat que la meitat dels diners que ingressarà per l’impost sobre les centrals nuclears s’inverteixin a les comarques tarragonines, en especial, en aquelles comarques que acullen centrals nuclears.

Així, segons ha desgranat la diputada socialista Rosa Maria Ibarra, “16 milions d’euros es destinarien a la comarca de la Ribera d’Ebre i 8 milions d’euros a la comarca del Baix Camp. I no ho volem en projectes ajornats sine die, volem que la Generalitat comprometi aquests recursos en els pressupostos que s’han d’aprovar properament al Parlament.”

La diputada vallenca ha explicat que “les comarques tarragonines necessiten inversions econòmiques concretes, per exemple, per impulsar un pla de reindustralització que el territori necessita com l’aire que respira. Per això, davant de la inacció de la Generalitat, demanem als grups que donen suport al Govern que se sumin a aquesta proposta raonable i justa que ens permetria guanyar uns recursos necessaris tenint present el tancament, anunciat a mig termini, de les centrals nuclears un cop acabin la seva vida útil.”

Rosa Maria Ibarra ha relacionat aquesta demanda inversora amb la “situació crítica, per exemple, que viu l’Ebre amb el tancament d’Ercros. Els socialistes ens hem preocupat molt per aquest tema i pel tancament de Covestro i per això demà presentarem una proposta de resolució al Parlament demanant a la Generalitat que faci una tasca de mediació entre l’empresa i els treballadors.”


“Cal un pla per reindustrialitzar les comarques ebrenques”


Per la seva banda, el secretari de política municipal del PSC a les Terres de l’Ebre i regidor socialista a Tortosa, Manel de la Vega, ha subratllat que “cal impulsar un pla per industrialitzar les comarques del sud de Catalunya, i molt concretament de les Terres de l’Ebre, ja que un cop tanquin les nuclears podem patir una pèrdua de llocs de treball si no hi ha hagut prèviament un pla d’inversions i d’alternatives productives i laborals. No calen paraules, calen solucions reals ara!”, ha reblat.

De la Vega ha recordat que aquests 16 milions d’euros que rebria l’Ebre per aquest concepte són superiors als 15 milions d’euros en inversions que la Generalitat ha destinat a les comarques ebrenques en el seu darrer pressupost. “Necessitem aquests recursos. Tan sols cal tenir present la situació que s’està vivint a Flix aquests darrers mesos. Convidem a CiU i a ERC a què se sumin a aquesta proposta real i factible pensada en clau de l’Ebre i vital per al nostre territori.”

Finalment, el diputat provincial del PSC i portaveu socialista a l’Ajuntament d’Amposta, Francesc Miró, ha donat a conèixer que el PSC presentarà a tots els municipis ebrencs una moció demanant que es destinin a l’Ebre els ingressos que la Generalitat recaptarà via impost sobre les centrals nuclears.

“Creiem que és de justícia ja que som nosaltres els qui acollim les centrals nuclears. Aquests recursos ens servirien per impulsar aquest pla per a la reindustralització de les Terres de l’Ebre que volem endegar pensant sobretot en els joves i els aturats de llarga durada.”


Aquest mateix dimecres el ple de l’Ajuntament d’Amposta debatrà aquesta moció socialista. 

dimarts, 29 de març del 2016

RESPONDRE AL PLOR D’UN INFANT



La Rambla Vella buida. Una nena segueix a la seva mare mentre manté sobre el seu cap una mena de farcell on sembla guardar totes les seves pertinences. Possiblement és tot el que ha pogut salvar abans d’emprendre el camí de la fugida i de l’exili.

La carretera que enfila Barcelona va plena de refugiats. Crida l’atenció del fotògraf tres imatges. A la primera una família s’ha aturat un moment per descansar. Tendresa. Han hagut de deixar-ho tot però s’han emportat el bressol del nadó. La segona és molt més colpidora. Una àvia sembla donar voltes a un carro aturat enmig de la carretera. Els cavalls que el movien estan morts, ametrallats per l’aviació franquista. La informació a peu de foto ens diu que l’àvia ha quedat sola, la resta de la família ha mort en l’atac aeri. La tercera, possiblement la més dramàtica. Un camió. Vàries persones es precipiten a pujar a la part posterior de la cabina mentre es giren i dirigeixen la seva mirada al cel. Avions. Terror. Pànic.   

No són imatges de Síria de març de 2016, són imatges de la Tarragona de gener de 1939. Igual com aleshores aquests dies desenes de milers de persones es veuen obligades a fugir de la guerra i del feixisme per salvar la seva vida i donar una mínima esperança de futur als seus fills. D’entre el reguitzell de les diàries gravacions espantoses que ens arriben dels camps (camps? Altre cop? Com al 1939?) una imatge se’m grava a la memòria, la d’una pancarta que sosté un refugiat envoltat de filferro espinós i que proclama “we are humans.” Amb l’altre ma enlaira al seu nadó com a acusació silenciosa de la hipocresia d’Europa. Les paraules sobren perquè la infàmia s’expressa amb una preclara eloqüència, que diria Sandor Marai.        

“We are humans”! És la mateixa exclamació expressada pels jueus del gueto de Varsòvia el 1943. El mateix crit d’auxili que espera sacsejar la consciència del món. I, altre cop, davant de la desesperació humana la mateixa ignorància, la mateixa desídia, el mateix menyspreu. La de determinats centres de poder que decideixen mirar cap a una altra direcció enlloc d’atendre el crit desesperat dels refugiats. En nom de Tarragona, i de tot el que representa de justícia i dignitat, alço la veu per denunciar la traïció d’alguns responsables polítics a l’essència mateixa d’Europa: l’humanisme del que parlava Stefan Zweig, l’impuls ètic d’ajudar a aquells que més ho necessiten i l’obligat respecte escrupulós al principi del dret d’asil que sustenta la noció mateixa d’Europa.   

Però, també altre cop, el fil invisible de la solidaritat ciutadana que es motiva i reacciona. La dels valents tarragonins i tarragonines que aquests dies s’adrecen a l’Ajuntament oferint la seva casa als refugiats, la dels ciutadans que pregunten als serveis municipals on es poden donar aliments, mantes, roba d’abric, etc. Des de l’Ajuntament hem impulsat tot el que està al nostre abast per ajudar als refugiats (donant suport a les intervencions de les organitzacions no governamentals, donant a conèixer la crisi humanitària, adreçant recursos econòmics per ajudar als refugiats i alleugerir el seu patiment.) Ho hem fet sí, però tot això seria estèril sense l’escalf dels tarragonins i el seu valor cívic.    

No tinc paraules per expressar l’orgull que em produeix ser l’alcalde d’una ciutat on el plor d’un infant i el sofriment d’una família encara són rebuts amb sensibilitat humana.


“Els gendarmes ens empenyien cap als camps de refugiats instal·lats de manera grollera a les platges mentre donaven cops amb les culates dels fusells als qui no podien seguir el ritme de la marxa”, es pot llegir a les memòries d’una tarragonina que va emprendre el camí de l’exili el 1939. “Però al cinquè dia una dona i un nen, que semblaven d’extracció camperola, van burlar la vigilància dels soldats i per sota del filferro ens van passar una cistella plena de trossos de pa. Més que el pa el que ens va emocionar van ser les paraules de solidaritat i d’ànim que ens van dirigir. Malgrat els anys que han passat mai he oblidat aquella dona i aquell nen.” Aquesta família de pagesos, que metafòricament són la identitat ètica de Tarragona, representen el millor de la condició humana.    

dilluns, 28 de març del 2016

EL PSC INSTA AL GOVERN A ESTABLIR UN CALENDARI PER AL DESMANTELLAMENT DEL MAGATZEM DE GAS CASTOR



El PSC demana al Govern que estableixi un calendari pel desmantellament de les instal·lacions marines i terrestres del magatzem de gas natural Castor –situat davant del litoral de Tarragona i de Castelló- un cop hagi finalitzat l’informe tècnic encarregat per Enagas a l’institut tecnològic de Massachussets. Aquest informe ha d’establir les bases objectives per a procedir al tancament definitiu del magatzem, mitjançant una esmena que el grup parlamentari socialista registrarà aquesta tarda al Congrés dels Diputats.

Segons l’esmena aquest calendari hauria d’establir-se de comú acord amb la Generalitat de Catalunya, la Generalitat Valenciana i els ajuntaments tarragonins i castellonencs de l’àrea d’influència del magatzem Castor.

Segons ha explicat el diputat tarragoní Joan Ruiz, “la nostra esmena també defensa continuar amb les accions legals impulsades, entre d’altres el recurs presentat pel Grup Parlamentari Socialista davant del Tribunal Constitucional (que signaven els diputats tarragonins Francesc Vallès i Joan Ruiz), per recuperar la indemnització de més de 1.350 milions d’euros que el Govern del PP va pagar a l’empresa concessionària per la suspensió d’activitat de la plataforma.”

“Nosaltres ja vam defensar des del primer dia que era una mesura injusta que, a més, l’executiu de Rajoy va endegar amb una celeritat inaudita provocant la consternació dels ciutadans afectats per les retallades socials que duia a terme el mateix Govern del PP.”

A més, la esmena del grup socialista també demana continuar donant suport a les accions legals presentades per establir les responsabilitats ambientals, administratives i econòmiques pels més de 1.000 moviments sísmics registrats com a conseqüència de la posada en servei del magatzem de gas natural Castor.

“Cal dur a terme els estudis tècnics necessaris per analitzar l’afectació que la hivernació del projecte i el segellament dels pous poden tenir sobre el medi ambient de la zona. Quan estigui finalitzat l’estudi de l’institut tecnològic de Massachussets podrem disposar d’aquestes dades i procedir al tancament definitiu del magatzem de gas natural, restablint l’entorn natural anterior a l’establiment de la plataforma.”


Finalment, la proposta socialista defensar que cal realitzar un peritatge per a quantificar els danys materials, i fins i tot morals, que ha patit tant la ciutadania de les comarques ebrenques com la del Baix Maestrat com a conseqüència dels terratrèmols registrats i efectuar les reclamacions corresponents.  

LA MIRADA DE JAN KARSKI



Estados Unidos, 1943. Un hombre afligido se sienta en un parque público en un estado de gran conmoción. Se trata de Jan Karski, un auténtico héroe injustamente olvidado por la memoria colectiva. Karski, correo de la resistencia polaca durante la ocupación nazi, acaba de salir de la Casa Blanca dónde ha denunciado al presidente Roosevelt el exterminio de los judíos europeos a manos de los asesinos hitlerianos. A pesar de que el presidente americano se ha dedicado a repetir “I understand” (mientras reprimía sus bostezos), Karski sale de la reunión desesperado porque ha comprendido que nadie hará absolutamente nada para evitar el exterminio de los judíos europeos.

Unos meses antes Karski se había reunido en Varsovia clandestinamente con dos líderes judíos del gueto de la ciudad. 35 años después reproducirá lo que le dijeron en el documental Shoah de Claude Lanzmann, difícilmente superable. Y digo reproducir y no explicar porque Karski se transmuta casi literalmente para expresar lo que le suplicaron los dos líderes judíos en 1942. Se trata, sin duda, de uno de los testimonios más impactantes que he podido ver en un documental o película. ¿Qué le dijeron en aquella habitación de la ultrajada Varsovia de 1942? Básicamente una súplica: ¡sacuda la conciencia del mundo para evitar el exterminio de los judíos! “somos humanos, hijos de un mismo Dios”, enfatizan. Karski cumple su palabra. Se evade a Occidente dónde se reúne con presidentes, ministros y políticos, prestigiosos periodistas, dirigentes sociales y líderes religiosos para transmitir el mensaje desesperado de los judíos de Varsovia (¡en 1943! ¡Cuándo en Auschwitz la fábrica de la muerte funciona diariamente a pleno rendimiento!). En vano. Excepto el representante de la comunidad judía en el gobierno polaco en el exilio, que se suicida asfixiándose con gas en Londres como último acto de denuncia a la desidia y pasividad del mundo, su grito de auxilio es ignorado (algún breve en algún periódico y poca cosa más). Años después, desesperado, denunciaba: “permitieron el exterminio de los judíos. Nadie me creyó porque nadie quiso creerme. La humanidad no tienen conciencia.”

Europa, 2016. A pesar de las espantosas imágenes de niños muertos en las orillas de las playas europeas y de la dramática crisis de miles de refugiados que huyen de la guerra y del fascismo en Oriente Próximo, la Unión Europea negocia un acuerdo con Turquía para blindar las fronteras comunitarias y evitar la llegada de más refugiados a su territorio. Se habla impunemente de pagar millones de euros a Turquía para conseguir que se quede con los refugiados. No tengo palabras para expresar mi indignación, y creo hablar en nombre de todos los tarraconenses. No quiero ya ni pensar que este acuerdo de la infamia finalmente salga adelante, tan solo con que se haya planteado y que algunos gobiernos europeos lo hayan defendido nos sitúa ya en una tesitura infame. La de una realidad que no habla solo de la muerte de personas sino también de la constatación de la muerte del ideal de Europa porque Europa no es la suma de unos intereses económicos Europa es, sobretodo, un ideal: el ideal humanista. Europa es Primo Levi, es Sandor Marai, es Karel Capek y es Erich Fromm. Y, por descontado, Europa es el respeto al derecho de asilo de todos aquellos que huyen del terror. ¿Pero como se puede poner en cuestión algo tan elemental?

Si en algún país se entiende esta disyuntiva este país es el nuestro. Hace 77 años no eran familias sirias, eran familias catalanas y españolas las que se precipitaban hasta la frontera francesa huyendo de la guerra y del fascismo. Las memorias de muchos de estos refugiados van llenas de recuerdos del desprecio mostrado por policías y soldados del país vecino y de algunas editoriales de prensa que calificaban a los refugiados de “indeseables” y exhortaban al Gobierno a mantenerlos recluidos en insalubres campos de refugiados. Igual como ahora dar la espalda a la realidad dramática de los refugiados también supone el asesinato del sueño europeo.


Y mientras Europa se traiciona a ella misma y niega sus valores, Jan Karski nos observa sentado en un parque público de Washington. Me llegan constantemente titulares de las agencias de prensa dónde los discursos grandilocuentes de determinados líderes europeos quieren ahogar la realidad que viven aquellos que se ven obligados a huir para salvar la vida de sus hijos pero paso de todo ello y voy a buscar un sitio en el banco de este parque dónde el impulso de la decencia humana todavía palpita.      

divendres, 18 de març del 2016

JUDITH ALBERICH: “CELEBREM LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL DE COMPTES PERQUÈ HA FET JUSTÍCIA I HA DEMOSTRAT QUE NO VA HAVER-HI EN CAP MOMENT CAP TRACTE DE FAVOR”



La portaveu del grup municipal del PSC a l’Ajuntament de Cunit, Judith Alberich, ha celebrat avui que “després d’anys de falses acusacions finalment la sentència que acaba d’emetre el Tribunal de Comptes ens dóna la raó i falla contra l’actual equip de Govern de l’Ajuntament de Cunit en la demanda per responsabilitat patrimonial contra els regidors i regidores del PSC que estaven al Govern de Cunit l’any 2006.”

En concret, la sentència dictada desestima la demanda interposada i obliga a la part demandant a pagar els costos del judici.

“La sentència constata que els diners lliurats al seu moment a l’empresa adjudicatària de les obres de la piscina i del pavelló en concepte d’indemnització van ser diners realment gastats a l’obra i, per tant, totalment justificats.”

Cal recordar que la sentència resolt una demanda interposada per responsabilitat patrimonial davant del Tribunal de Comptes per un presumpte delicte comptable en la que es demanava que els regidors amb responsabilitat de Govern en aquell moment paguessin 616.000 euros de l’indemnització  a les empreses adjudicatàries de la construcció de la piscina i el pavelló municipals.  

“Durant molt anys els partits de l’actual equip de Govern han volgut instaurar a l’opinió pública la imatge falsa de què érem uns malbaratadors que, pràcticament, regalàvem els diners públics a les empreses. Aquesta acusació va ser molt utilitzada políticament durant la passada legislatura amb finalitats òbvies.”


“Finalment però, el temps i la justícia acaben posant tothom al seu lloc i la veritat acaba brillant amb llum pròpia. Ho celebrem també pel que fa al bon nom de Cunit i al prestigi de les persones que han assumit responsabilitats de Govern. L’estigmatització sistèmica i la difamació política a llarg termini no tenen recorregut”, ha emfatitzat la portaveu socialista. 

dijous, 17 de març del 2016

EL PSC DEMANA IMPULSAR UN FONS DE RESCAT PER GARANTIR ELS ESTALVIS DELS DIPOSITARIS DE LA COOPERATIVA AGRÍCOLA DE CAMBRILS



El grup socialista al Parlament ha presentat una proposta de resolució en la que s’insta a la Generalitat a impulsar un fons de rescat entre les diferents entitats públiques per tal de garantir els estalvis dels dipositaris i la viabilitat de la cooperativa agrícola de Cambrils durant els propers anys.

Així mateix, la resolució socialista insta al Govern a crear una taula de treball entre la Generalitat, la Diputació de Tarragona, l’Ajuntament de Cambrils i altres entitats a fi i efecte de trobar una solució acordada i consensuada a la situació actual que pateix la secció de crèdit de la cooperativa de Cambrils.

Finalment, el grup socialista vol que el Govern procedeixi a supervisar i controlar de manera més intensa les diferents seccions de crèdit de la cooperatives catalanes per evitar que situacions com aquesta es tornin a produir en el futur.   

Segons ha destacat el diputat socialista Carles Castillo, “actualment la secció de crèdit de la cooperativa es troba immersa en una situació de preconcurs de creditors, perillant doncs la continuïtat tant de l’entitat com els estalvis de les 1.800 famílies que hi tenien dipòsits.”

“Cal donar una resposta real a la situació dramàtica d’aquestes famílies que han de veure retornats els seus estalvis. La Generalitat no pot demorar la seva actuació. És una situació essencial per a totes aquestes famílies que es veuen ara atrapades per aquesta fallida.”

Per la seva banda, la portaveu socialista i tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Cambrils, Ana López, ha subratllat que “la cooperativa és un dels motors econòmics del nostre municipi i hem de ser capaços, entre tots, de fer tot el que estigui a les nostres mans per tal de garantir la seva viabilitat.”

“Manifestem, un cop més, el nostre suport i solidaritat envers tots els cambrilencs i cambrilenques que s’han vist afectats per aquesta greu situació. Creiem que totes les administracions han d’estar a l’alçada del repte plantejat per aquesta fallida que s’ha viscut tenint sempre present que sumant tots els esforços disposem de les eines adequades per donar a les famílies la resposta eficaç que ens demanden i es mereixen”, ha afirmat la regidora cambrilenca.   

Cal recordar que el grup parlamentari socialista ja ha presentat una bateria de preguntes al Parlament a fi i efecte de conèixer quines actuacions durà a terme el Govern de la Generalitat per garantir els estalvis dels ciutadans que tenien dipòsits a la secció de crèdit de la cooperativa agrícola de Cambrils. 

QUO VADIS EUROPA?




La UE, tots nosaltres, ens estem convertint en un club d’hedonistes octogenaris. Complaents amb el desenvolupament i progrés social que hem assolit, creiem ingènuament que podem desentendre’ns dels problemes que ens envolten. Res és més inútil que l’aïllacionisme o intentar fer d'Europa una illa de democràcia si està envoltada de la vergonya dels camps de refugiats com el d’Idomeni a Grècia. Els nostres avis encara poden explicar-nos les terribles condicions dels camps d’Argeles-sur-Mer, Rivesaltes o Barcarès, on van tancar, l’any 1939, als milers d’espanyols republicans que fugien del feixisme. 

Ara, 70 anys més tard!, incomplint tot el dret internacional que obliga a acollir els refugiats polítics, tornem a tancar les víctimes d’una guerra entre filferro de pues i concertines. La UE està renunciant als seus principis fundacionals i al projecte polític més ambiciós i d’abast històric de l’últim segle; una unió d’antics enemics construïda sobre els principis democràtics, la solidaritat i la col·laboració. Estem destruint entre tots el que era un possible mirall per construir un model de governança internacional.

A més, recuperem pràctiques del nostre passat colonialista, pagant a Turquia i utilitzant-la com un estat tap perquè ens alliberi de les nostres responsabilitats com fèiem amb els sipais i les tropes nadiues. Només exemples com el de l’ONG de socorristes de Badalona, a l’illa de Lesbos, ens permeten suportar les imatges de nens ofegats a les platges de l’Egeu i conservar l’esperança.  

L’exemple de la guerra de Síria ens ha de fer veure que, tot i la complexitat dels conflictes, la política de no intervenció i deixar que els problemes es podreixin no és cap solució. A mig o llarg termini l’efecte papallona t’acaba arrossegant i la geografia s’acaba imposant. Si pretenem fortificar-nos darrere d’un limes com va fer l’Imperi Romà hem de saber que finalment la pressió dels pobles exteriors va acabar imposant-se i, curiosament, a través dels Balcans. L’aspiració de les persones a una vida millor sempre s’imposa en el càlcul dels riscos d’intentar-ho. Per això, les paraules del president del Consell Europeu, Donald Tusk, recomanant els immigrants econòmics que no arrisquin la seva vida i intentin arribar a Europa no tindran cap efecte.

Pocs fenòmens humans són més recurrents a la Història que els moviments migratoris. Al llarg del S.XIX i principis S.XX, els europeus vàrem emigrar massivament darrere del somni americà. Amb un fort creixement demogràfic i  un sistema polític i econòmic que condemnava a milions de persones a una vida de misèria fent de jornalers al camp o de peons a les fàbriques, la fortuna de los indianos era l'esperança de milions d'europeus. Ara, les previsions de l’ONU indiquen que l’Àfrica aportarà més de la meitat del creixement de la població mundial, 2.2 bilions d’habitants, fins l’any 2050 i l’Àsia 1 bilió més, mentre que en el mateix període Europa perdrà població com a conseqüència de la fertilitat actual de 4,7, 2,2 i 1,6 fills per dona respectivament. Aquestes mateixes previsions assenyalen que l’any 2050 hi haurà un 34% d’europeus majors de 60 anys, davant  d’un 25% d’asiàtics i només un 9% d’africans. Si a aquesta força demogràfica li afegim els problemes polítics que assolen l’Orient Mitjà i l’Àfrica, els moviments d’immigrants econòmics i de refugiats polítics continuaran en el futur, i per tant, encara que sigui per necessitat, caldrà ser més propositius i solidaris.


La UE porta des de fa molts anys funcionant per inèrcia, sense pedalejar. La crisi de l’euro va generar desconfiança entre nosaltres i amb el projecte. El referèndum britànic i el possible brexit és una altra mostra de la falta de lideratge i valentia per tirar endavant la unió política. Les forces europeistes hem de combatre als euroescèptics i l’extrema dreta nacionalista doblant l’aposta, no renunciant i renegant del projecte com hem fet amb els últims acords amb el Regne Unit i Turquia. En aquest món globalitzat, cap Estat, petit o gran, serà capaç d’afrontar tot sol els principals reptes del futur: la desigualtat social, el canvi climàtic, el terrorisme o els moviments migratoris. Si no avancem cap als Estats Units d’Europa, si no treballem en equip, entrarem en una nova època fosca de descomposició pels recels interns i els vaivens internacionals.    

dimecres, 16 de març del 2016

EL PSC PREGUNTA AL GOVERN SOBRE LES CAUSES DEL DESCARRILAMENT D’UN TREN EUROMED A MONT-ROIG DEL CAMP



El grup socialista al Congrés dels Diputats ha entrat a registre amb caràcter d’urgència una bateria de preguntes adreçades al Govern en les que es demana tota la informació en relació al descarrilament ahir d’un tren Euromed entre les estacions de Mont-roig del Camp i de l’Hospitalet de l’Infant, ambdues a la demarcació de Tarragona.

Segons ha afirmat el diputat tarragoní, Joan Ruiz, “es tracta d’un tram de via única, pel que finalment s’han vist afectats els combois de rodalies, regionals i tots els trens que circulen pel Corredor del Mediterrani.”

“Volem que el Govern expliqui quines han estat les causes d’aquest descarrilament, quines mesures s’han pres o es prendran per evitar que accidents com aquest es puguin tornar a repetir i quines eren més mesures de vigilància i seguretat existents en el tram on s’ha registrat l’accident.”

Així mateix, el diputat socialista vol saber a quina quantitat econòmica ascendeixen les consignacions pressupostàries adreçades al manteniment del vial ferroviari comprès entre Ulldecona i la ciutat de Tarragona desglossat per trams durant els darrers cinc anys.

En darrer terme, el grup socialista també demana al Govern que expliqui quin serà el cost econòmic de l’accident, tant a nivell de les compensacions als viatgers, com pel que fa la reparació de la unitat tractora del comboi, etc.


“Un dels elements essencials que qualsevol Govern ha de garantir als ciutadans és la seguretat. I no només la seguretat pública sinó també els millors paràmetres de seguretat a les xarxes i eixos de comunicacions i de transport. Creiem que el Govern està moralment obligat a explicar-nos quins han estat els serveis afectats, per quant temps ho estaran, i quan està previst que entri en funcionament la nova connexió ferroviària que s’està construint en aquest tram i que ha de substituir l’actual”, ha emfatitzat Joan Ruiz.      

EL PSC PRESENTA UNA MOCIÓ AL PLE DEMANANT QUE TARRAGONA PERTANYI AL PROGRAMA CIUTATS AMIGUES DE LA INFÀNCIA D’UNICEF


El grup municipal socialista a l’Ajuntament de Tarragona ha entrat a registre una moció en la que es demana que Tarragona passi a formar part del programa ciutat amigues de la infància d’UNICEF.
En aquest sentit, la moció sol·licita a UNICEF iniciar els tràmits per a l’obtenció oficial del segell de reconeixement corresponent així com poder comptar amb el seu suport i col·laboració a fi i efecte de continuar desenvolupant i innovant en tot allò relacionat amb les polítiques d’infància i adolescència a Tarragona.
Segons ha posat de relleu la portaveu del PSC, Begoña Floria, “aquest programa d’UNICEF té com a objectiu promoure l’aplicació de la Convenció sobre els Drets del Nen de les Nacions Unides. Es tracta d’una eina molt útil ja que incentiva tant la creació de plans locals específics a tal efecte com també impulsa tot tipus de polítiques municipals que tendeixin a afavorir el desenvolupament dels drets de la infància i l’adolescència.”
Cal recordar que el programa ciutats amigues de la infància es va posar en marxa al nostre país l’any 2001 i compta amb el suport del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat i també de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies.
“Des del Govern municipal sempre hem tingut molt present que la crisi econòmica i els seus efectes devastadors han perjudicat greument els col·lectius més febles de la nostra societat com són els infants. En aquest sentit, hem redoblat els esforços, i ho continuarem fent, per garantir tant la justícia social com la igualtat d’oportunitats en l’àmbit de les polítiques d’infància a la ciutat.”

“L’objectiu és assegurar el cicle vital dels infants i dels adolescents tarragonins evitant les situacions de vulnerabiliat. Per continuar aprofundint en aquest camí creiem que formar part d’aquest programa d’UNICEF ens ajudarà a dotar-nos de nous instruments i serveis”, ha conclòs la portaveu socialista.  

dimarts, 15 de març del 2016

COMUNICAT DE LA COMISSIÓ EXECUTIVA DEL PSC DEL CAMP DE TARRAGONA



La comissió executiva de la Federació del PSC del Camp de Tarragona vol expressar el seu profund i contundent rebuig al preacord anunciat la setmana passada entre la Unió Europea i Turquia en relació amb la crisi dels refugiats provinents de Síria i d’Orient Pròxim. Aquesta profunda decepció ha estat expressada per tots els membres de l’executiva de Federació dels socialistes tarragonins.    

En aquest sentit, unànimement, l’executiva ha acordat el següent:

            1.- Denunciar que el principi d’acord entre la UE i Turquia vulnera el dret d’asil, que és individual i protegeix qualsevol ciutadà que es veu obligat a fugir del seu país per causa de persecució política.

            2.- Els i les socialistes de les comarques tarragonines condemnem inequívocament les devolucions exprés que semblen inspirar aquest principi d’acord. Regatejar amb vides humanes és una immoralitat que qüestiona directament els valors que han vertebrat la construcció europea.

            3.- Europa no ha de ser una mera juxtaposició d’interessos econòmics. Europa és un ideal humanista que no pot donar de banda la tràgica realitat que viuen centenars de milers de ciutadans que fugen de la guerra i del feixisme igual com el 1939 eren centenars de milers els catalans i espanyols que fugien també de la guerra i del feixisme. Cal donar una resposta institucional i política que garanteixi sempre la dignitat de tots els ciutadans, igual com nosaltres voldríem en relació amb el que van viure i patir els nostres avis.   


            4.- Per tant, emplacem a les institucions comunitàries a assolir un acord definitiu que respecti la dignitat de les persones i garanteixi el dret d’asil que és un pilar fonamental de la idea mateixa d’Europa que és i ha de continuar sent inclusiva i democràtica.    

dilluns, 14 de març del 2016

UNA QÜESTIÓ DE DIGNITAT I DE JUSTÍCIA



Aquest dijous els grups de Junts pel Sí i de la CUP han votat en contra d’una resolució al Parlament, presentada pel PSC i Catalunya Sí Que Es Pot, en la que es demanava la derogació dels copagaments dels serveis d’atenció a les persones amb discapacitat. El vot contrari dels grups que donen suport al Govern ha impedit que la resolució fos aprovada.

Vull demanar, des de la lleialtat institucional, a aquests grups que s’ho repensin i rectifiquin. Els dependents catalans i les seves famílies s’ho mereixen. Crec que al marge de les diferències ideològiques que podem tenir hi ha uns compromisos bàsics que hauríem d’assumir tots els grups representants a la Cambra, els 135 diputats, i aquest és un d’ells. El copagament aboca les persones amb discapacitat a la pobresa i els priva l’autonomia com han denunciat totes les associacions de familiars i les entitats del tercer sector. Cap administració ha de passar la tisora pressupostària per aquí. Tampoc es pot dilatar una solució, que és necessària i urgent, d’aquí a 18 mesos. Com es pot entendre que la Generalitat no pugui destinar 5 milions d’euros a garantir l’atenció, prestacions i serveis de les persones amb discapacitat intel·lectual quan això tan sols representa el 0,016% dels pressupost del Govern català?

Jo mateix com a alcalde sóc plenament conscient de les dificultats que tenen, per exemple, els usuaris de la residència de discapacitats de Sant Salvador, a Tarragona. Molts d’ells expliquen que han de passar el mes amb prestacions inferiors als 200 euros. 200 euros! Qui pot viure amb menys de 200 euros mensuals? Aquesta caiguda de les prestacions (que no és res més que una retallada encoberta) els obliga a haver d’elegir entre comprar menjar o productes d’higiene bàsics, pagar-se el manteniment de les cadires de rodes i material ortopèdic, etc. S’ha de garantir, però ja mateix, una quantitat mínima que permeti a aquestes persones dur a terme una vida digna d’acord amb les seves necessitats reals! Ja no es tracta ni tan sols d’una qüestió de dretes ni d’esquerres, ni de sensibilitat política, sinó de sensibilitat humana i de dignitat, sense més additius.

El tema és essencial fins i tot a nivell quantitatiu. A les comarques tarragonines hi ha unes 28.000 persones que tenen alguna tipologia de discapacitat, el que representa prop del 9% del total de la població. El col·lectiu més nombrós el constitueixen les persones que arrosseguen dificultats orgàniques (per exemple, la fatiga pulmonar o cardíaca) seguit de les persones amb discapacitat intel·lectual. Tots aquests conciutadans nostres han de fer front a dificultats que s’han agreujat amb les retallades. No poden continuar esperant solucions màgiques que no arriben mentre centenars d’ells i d’elles continuen exclosos dels serveis d’atenció diürna o d’habitatge. 

Des dels ajuntaments i el món municipal estem fent tot el que està a les nostres mans per facilitar ajudes i serveis a aquests ciutadans. Però no és suficient, no és suficient. Cal l’esforç comú i coordinat de totes les administracions, sense distincions ni excuses. El que és totalment injust i intolerable és que mentre es fan discursos grandiloqüents es condemni a centenars de persones a la pobresa i a l’exclusió quan, a més, han de conviure amb una discapacitat que els dificulta, per exemple, l’accés al món del treball.        


Que quedi clar que en cap cas vull fer d’això una arma d’atac política per criticar cap Govern. Al contrari, el que proposo és un gran acord de país que ens comprometi a tots per garantir uns serveis i ingressos mínims adreçats a les persones amb discapacitat. En aquest gran consens també s’hauria d’incloure un pla integral per eradicar la violència contra la infància i mesures més eficaces per lluitar contra la pobresa infantil, així com la garantia de beques menjador i material escolar per a tots els nens i nenes. En el mateix sentit cal garantir el subministrament dels serveis essencials de llum, aigua i gas a totes les llars necessitades, amb una mirada especial cap al col·lectiu dels majors de 65 anys i a les famílies amb aturats de llarga durada. Si ho aconseguim haurem dut el país cap a la Ítaca del benestar social i de la eradicació de la pobresa. L’objectiu s’ho val. És una qüestió de dignitat i de justícia.   

divendres, 11 de març del 2016

PENSAR EN GRAN



La identitat d’un territori pot ser expressada de forma individualitzada o col·lectiva i, malgrat que ja fa molts anys que es parla del Camp de Tarragona (les comarques Tarragonines segons alguns) com la segona àrea metropolitana de Catalunya, també és cert que no deixem de fer-ho amb la boca petita. Els complexes d’inferioritat o la desconfiança que pot haver sembrat anys d’estèrils batalles de campanar no poden amagar les necessitats d’un territori que, tot i les seves potencialitats, segueix essent un dels més castigats d’aquesta inacabable crisis.

Des de la proximitat, els ajuntaments són l’administració que millor detecta i pot atendre les necessitats de la seva gent. I prova d’això és que durant tots aquests anys, tot i no sempre tenir les competències, des de l’àmbit municipal s’han procurat solucions per aquelles persones amb problemes específics ja sigui d’habitatge, pobresa energètica o menjadors socials. I això sense oblidar que els ajuntaments representen el graó més dèbil de l’administració, els parents pobres,  i aquell que de forma més dura s’ha hagut d’ajustar al nou context actual. Això fa que massa sovint aquest ajuntaments ni tan sols puguin aixecar el cap i veure els problemes i solucions que altres municipis veïns, amb els mateixos maldecaps, afronten també de manera individual. 

Mancomunar esforços és una de les grans assignatures pendents d’aquest territori on hi viuen més de 456.000 habitants. Però també ho és dotar-nos de les eines de planificació i desenvolupament que han de definir el futur de les nostres comarques. El Pla Director Urbanístic va ser un molt bon intent. Una eina que definia aspectes de planificació estratègica per a 22 municipis com són l’urbanisme i les infraestructures. I dic que va ser, perquè aquest pla després de molts mesos i fins i tot m’atreviria a dir anys de treball va quedar en un calaix sense arribar a desplegar-se mai.

Aquest era el full de ruta del nostre territori. Un document que dibuixava i vertebrava les infraestructures, els espais lliures i els equipaments. I una eina, al cap i a la fi, que havia de portar-nos a treballar de forma conjunta per dotar-nos dels serveis de transport i mobilitat necessaris d’aquest gairebé mig milió de persones que hi vivim. I amb què ens trobem? Que algunes de les línies s’han anat desenvolupant i que altres han variat, fruit de la improvisació. Ara mateix tenim un servei de rodalies que té molts menys viatgers dels que podria perquè  no és l’òptim d’acord amb les necessitats, un CRT que si finalment s’acaba desenvolupant no sabem com encaixarà amb les infraestructures vigents i un galimaties en matèria ferroviària que fa que portem més de dos anys parats i sense saber si finalment hi haurà tercer fil, línia Reus-Roda o res.

Però planificar també és definir un pla d’usos per l’aeroport de Reus, que cada any perd viatgers, i actuar en àmbits que van més allà més enllà d’un municipi per tal que la nostra indústria tingui un àmbit favorable, i no es vegi amb les incerteses de competitivitat que estan començant a aflorar.

Vol dir tenir una visió conjunta, i plantejar-nos què fem per tirar endavant aspectes com un servei mancomunat de taxi o com podem resoldre d’una vegada per totes els problemes d’aparcament a l’estació de l’AVE que, ja sigui perquè des dels petits municipis no es té suficient força o perquè el problema és a casa dels altres, és un dels clars exemples d’allò que podríem ser i no som. 


La realitat metropolitana de les comarques de Tarragona és inqüestionable, que no ens faci por donar el salt i pensar d’una vegada per totes amb aquest territori com un tot.

dijous, 10 de març del 2016

EL PSC PREGUNTA AL GOVERN SOBRE EL RISC D’INCENDIS ALS BOSCOS A LA DEMARCACIÓ DE TARRAGONA



La diputada del PSC al Parlament per Tarragona, Rosa Maria Ibarra, ha explicat aquest dijous que “jo mateixa com a diputada socialista he presentat una bateria de preguntes al Govern per saber quin és el risc pels boscos del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre vista la sequera acumulada aquesta tardor i hivern.”

En el mateix sentit, la diputada vallenca vol saber si el Govern creu que els boscos tarragonins reben el tractament adequat, en cas de no rebre’l quines accions pensa impulsar el Govern, perquè considera la Generalitat que els boscos catalans s’aprofiten tant poc per a usos industrials de la fusta i tèrmics i quines dades té el Govern sobre la fusta dels boscos catalans que s’exporta a altres països.

Rosa Maria Ibarra ha explicat que “els socialistes sempre hem demanat un pla de prevenció d’incendis que inclogui també un pla concret per a la implantació d’usos de la biomassa, de comú acord amb els ajuntaments, les associacions de propietaris forestals i la indústria d’aprofitament de la fusta.”

Segons la diputada socialista el Govern ha de ser capaç de garantir un pla d’extinció d’incendis amb els mitjans materials i humans necessaris que contempli tot el període inclòs d’aquí a la tardor.

“Els socialistes hem alertat reiteradament que cal netejar més i millor els boscos i, especialment, les franges de protecció de les urbanitzacions de les zones rurals. Enguany les ràfegues de vent que hem patit han provocat la caiguda de molts arbres i, per tant, tenim fusta susceptible de ser cremada, més si tenim en compte la sequera que hem patit. Tornem a advertir al Govern de la necessitat de tenir cura dels boscos catalans perquè preferim sempre prevenir a curar quan ja és massa tard. Això implica també el reforçament de les plantilles de bombers i agents forestals d’acord amb les necessitats subjectives.”


Finalment, Rosa Maria Ibarra ha demanat a la Generalitat “que reflexioni sobre la importància que podria tenir la biomassa a Catalunya. Cal apostar decididament i sense ambigüitats en aquesta direcció. Actualment no aprofitem adequadament el potencial que això representa i no estem, per desgràcia, en moments de renunciar a cap oportunitat”, ha emfatitzat la diputada vallenca.

EL PSC INSTA AL GOVERN A MILLORAR LA SEGURETAT DEL CAP DE CONSTANTÍ



El grup parlamentari socialista ha presentat una bateria de preguntes al Parlament en les que s’insta al Govern a millorar les condicions de seguretat del Centre d’Atenció Primària de Constantí.

En concret, el diputat socialista Carles Castillo ha explicat que “volem que la Generalitat ens doni una còpia dels informes sobre els problemes de seguretat que es donen al CAP de Constantí i el seu entorn. Volem que ens expliqui quines mesures concretes ha impulsat el Govern en relació als problemes de seguretat que pateixen els professionals del centre, si s’ha produït o si està previst un reforçament de la seguretat privada, sobre quantes patrulles dels Mossos d’Esquadra patrullen aquesta zona de Constantí diàriament i si s’ha produït algun contacte entre els treballadors del CAP i els responsables d’Interior o dels Mossos d’Esquadra.”

Així mateix, el grup socialista vol saber si el Govern considera suficient l’actual cobertura horària del CAP de Constantí atenent al volum de població del municipi, si es cobreixen les baixes professionals i sobre quant de temps el CAP ha d’estar sense atenció ginecològica, odontològica i pediàtrica.

“És la Generalitat l’administració que s’ha de responsabilitzar de la seguretat als centres d’atenció primària del país i, per tant, també del de Constantí. Cal recordar que s’havia arribat a reduir el servei de vigilància en el marc de les polítiques de retallades que havia impulsat el Govern d’Artur Mas. Els socialistes creiem que no hi ha retallada que valgui quan es parla de qüestions tan essencials com la salut de les persones i la seguretat dels professionals que treballen a la sanitat pública”, ha afirmat el diputat socialista.

En la mateixa línia s’ha expressat l’alcalde del municipi, Oscar Sánchez, que ha afirmat que “des de l’Ajuntament estem fent tot el possible per recuperar els serveis i prestacions que es mereixen els ciutadans de Constantí. Per descomptat, l’atenció sanitària ocupa un paper bàsic en aquest Constantí líder en benestar social que volem. Continuarem treballant en aquesta direcció per aconseguir garantir una assistència sanitària de qualitat que eviti als veïns del nostre municipi haver de desplaçar-se fins als hospitals de Tarragona.”


En darrer terme, l’alcalde ha volgut agrair “el treball i el compromís dels treballadors i professionals del Centre d’Assistència Primària. La bona feina que fan els professionals tant de la salut com del conjunt de serveis públics han permès mantenir uns bons paràmetres dels serveis durant aquests anys en què hem patit tantes retallades pressupostàries”, ha conclòs Oscar Sánchez.  

dimecres, 9 de març del 2016

CARTA OBERTA ALGUNS JOVES



Quan veig les conseqüències d’un atemptat, més d’una vegada em ve al cap l’atemptat al Centre Comercial d’Hipercor. Recordo be la tarda aquella. En el moment de saber que havia esclatat un cotxe bomba carregat d'explosius al pàrquing del centre comercial de Barcelona, vaig anar cap a casa, vaig posar la tele, al mateix temps que vaig trucar per telèfon a la meva germana. Vivia prop, de vegades comprava allí, vaig trigar en localitzar-la, no era temps de mòbils, com ara. Fins que no vaig parlar amb ella no vaig quedar tranquil.

Va ser por després de les quatre de la tarda que va esclatat la bomba col·locada, en un cotxe, pel comando Barcelona d’ETA format per tres terroristes. He trobat tirant d’hemeroteca que estava feta de 30 kg d'amonal, 100 litres de gasolina, “escames de sabó” i cola adhesiva, total 200 kg. L’explosió va destruir l’aparcament i la planta d’hipermercat que estava al damunt. L’explosió va tenir efectes semblants al Napalm, fent arribar la temperatura als 3.000 graus i produint gasos letals. La cola adhesiva estava preparada per aconseguir que la barreja de l’explosiu quedés adherida a tot arreu, cossos inclosos. La van fer per “matar”. Els ferits de diversa consideració varen ser 45. Encara avui, tot i que l’any que ve farà 30 anys, quan escolto el nom d’Hipercor ho associo a aquell dia, que ha quedat marcat en la història de la infàmia d'aquest país.

Tot i els records, és veritat que en aquests últims anys potser hem deixat de parlar-ne i potser tot això ha tingut conseqüències. Com que molts joves no saben que vàrem tenir, en etapa democràtica, centenars de morts per any. O quant sents dir en determinats sectors que “bueno, que ja se sap que els d'ETA eren uns idealistes que tenien intencions legítimes però que van fer servir "instruments" equivocats.” Mentre, podem veure com es fan homenatges a Arnaldo Otegui a qui comparen amb Gandhi, un pacifista que va condemnar sempre la violència, o amb Mandela, que es va enfrontar contra una dictadura feixista i racista (no contra un estat democràtic), o també mentre al Congrés de Diputats el portaveu de Podemos acusa a un president elegit democràticament de tenir "un passat tacat de cal viva" (sense rectificar després).

Sembla, m’agradaria estar equivocat,  que alguns cercles socials i polítics, juguen a justificar o a estar en una frontera dialèctica. Aquella on es justifica la violència per aconseguir el triomf revolucionari mentre s'homenatja un personatge que durant molt anys va "lamentar" però no “condemnar” (sempre ho deien així) les activitats portades a terme per la banda ETA (mai deien terrorista) i ho atribuïen a un presumpte “conflicte existent entre l'Estat i Euskalherria." Mai van condemnar el seu balanç de crims, assassinats, segrestos i extorsions mafioses. Mai van admetre que dels assassinats només és culpable qui assassina i que qui va assassinar durant molts anys va ser ETA. 

Em dirigeixo als joves, als que tindran la sort de no conèixer el que és mirar sota el cotxe abans d'anar a la feina, els que no tindran por de donar l’esquena en un local públic. És a ells que els demano que lluitin per transformar la realitat des del compromís social i polític, en pluralisme, llibertat i democràcia, mai amb la violència, l’extorsió i l’assassinat, o amb la seva justificació. Només entre tots podem construir una societat de convivència i respecte. La manca de respecte envers l’altre porta al fanatisme i sobre el fanatisme no es construeix cap societat que valgui la pena.

Que recordin que la construcció del nostre sistema democràtic va ser el producte de moltes accions individuals i col·lectives heroiques, de molta gent que no va tenir por o la va saber vèncer defensant la llibertat. Jugant-se la vida, sent acompanyat amb escortes a tots arreu, a la compra, a passejar, a buscar els nens a l’escola, perquè havien comès el pecat de pensar diferent, de ser regidor d’un poble i haver estat declarat enemic per ETA. La de milers i milers de ciutadans que van ser valents i van sortir al carrer per condemnar, sense pal·liatius, els crims dels terroristes. Ells i elles són els que es mereixen un homenatge. 

Els dic, als joves, que no oblidin que així com els nostres pares i avis van sofrir i molts lluitar contra la dictadura feixista franquista igual la meva  generació va sofrir i lluitar contra el feixisme etarra. Perquè no ho oblideu mai, les llibertats que teniu ara no van ser regalades, son fruït d'una història de lluita.      


I els vull demanar també que ens ajudin a respectar la història i que rebutgin tot allò que directa o indirectament porta a convertir als botxins en víctimes. No heu de deixar que existeixi cap possibilitar que al vostre voltant es torni a repetir una de les pàgines més negres de la nostra història. Perquè com diu  a l'entrada d'un camp de concentració nazi: "el que ha passat és un avís de la història. Oblidar-ho és un crim. Ha estat perfectament possible que passés i si ho oblidem és perfectament possible que torni a passar en qualsevol moment."

dimarts, 8 de març del 2016

ROSA MARIA IBARRA: “EXIGIM AL GOVERN QUE DONI RESPOSTA ALS MILERS DE TARRAGONINS QUE S’HAN QUEDAT SENSE PERCEBRE LA RENDA MÍNIMA D’INSERCIÓ”



El grup socialista demanarà demà al Parlament que es tramiti amb celeritat la proposta de llei de renda garantida de ciutadania i que, mentre això es du a terme, la renda mínima d’inserció torni a ser un dret garantit pel Govern.

La proposta socialista també demana a la Generalitat que coordini tant les mesures concretes com els recursos pressupostaris amb els ajuntaments i el món local a fi i efecte de guanyar en eficàcia i donar resposta a les emergències socials, d’habitatge, de pobresa energètica i d’educació que hi ha a peu de carrer.

Segons ha recordat la diputada socialista al Parlament per Tarragona, Rosa Maria Ibarra, “les mateixes entitats del tercer sector han denunciat reiteradament que milers de persones que necessiten aquestes ajudes com l’aire que respiren n’han quedat excloses per les retallades i per la desídia del Govern. Aquí mateix a les comarques tarragonines més de 2.500 persones que haurien d’haver cobrat la prestació de la renda mínima d’inserció durant la passada legislatura no la van rebre tot i complir amb els requisits exigits per a rebre-la!”, ha emfatitzat la diputada socialista.

“Estem parlant d’una realitat social dramàtica en molts casos que no pot esperar 18 mesos ni 18 dies. Cal una resposta immediata i real que ajudi a tots aquests catalans i catalanes que no tenen els ingressos econòmics suficients per viure amb la dignitat material que es mereixen. No podem continuar obviant una solució perquè aquests ciutadans, i els seus fills i filles i les seves famílies, no poden esperar. Demà tenim l’oportunitat de posar el fil a l’agulla i confio que tots els grups estiguem a l’altura que requereix un tema tan essencial com aquest.”

Segons dades del grup socialista s’ha arribat al sense sentit de tenir més persones sol·licitants que s’han quedat fora de la prestació que perceptors de la renda mínima d’inserció.  

“En bona mesura això ha estat conseqüència de la reforma unilateral impulsada pel Govern de CiU el 2011 per limitar l’accés a aquesta prestació. Resultat? Mentre l’atur ha continuat en xifres superlatives i la pobresa ha crescut el nombre de perceptors ha quedat congelat o, fins i tot, s’ha reduït. Com es pot entendre aquest contrasentit?”


“Els socialistes hem reiterat que és una immoralitat política retallar de les prestacions que necessiten aquells que s’han quedat sense treball i sense prestació per desocupació. Les nostres mocions i interpel·lacions per garantir prestacions i ajudes han estat fins ara rebutjades pels grups que donen suport al Govern. Espero, sincerament, que demà comencem a rectificar aquesta dinàmica perversa. Els ciutadans de Catalunya s’ho mereixen”, ha afirmat la diputada vallenca.   

SENSE LES DONES NO HI HA DEMOCRÀCIA



Commemorem, un any més, el 8 de març amb l’esperit de lluita que sempre ens ha impulsat en aquest empeny permanent per assolir una societat en la què la igualtat entre homes i dones sigui autènticament real. En aquesta lluita encara ens queda molt camí per recórrer. De fet, aquests darrers anys hem patit retrocessos a varis nivells. Hem vist com els Governs conservadors volien tornar a recloure les dones en l’àmbit domèstic. Hem vist com la diferència salarial entre homes i dones s’ampliava, enlloc de reduir-se. Hem vist com els estereotips masclistes no tan sols es reproduïen sinó que es reforçaven. Hem vist com el nombre de dones assassinades víctimes de la violència de gènere creixia.

Podem i tenir l’obligació de redreçar aquesta injusta situació i fer-ho des de la lluita feminista, la que ens ha fet avançar i combatre amb eficàcia el tradicional rol masclista històricament hegemònic.

No vull, malgrat tot, donar un missatge de pessimisme. Ans el contrari, molt han canviat les coses, a millor, des dels temps en què els i les socialistes vàrem impulsar les primeres i modestes quotes de participació de les dones en el món institucional del país fins a fer realitat el concepte de paritat política. És un camí farcit d’èxit col·lectius impulsats pels i les socialistes des de l’esquerra: llei integral contra la violència de gènere, llei d’igualtat, llei de salut sexual, reproductiva i de interrupció voluntària de l’embaràs, llei del matrimoni entre persones del mateix sexe, llei de dependència, implantació de la coeducació, etc. L’avanç, tot i que encara insuficient, ha estat innegable durant els anys de Govern de progrés. La consecució d’èxits col·lectius en la vertebració d’una societat més justa, més digna i més igualitària han estat reals. Són canvis que van millorar la vida de les dones i van millorar, per tant, la nostra societat. 

Ara cal posar el comptador a zero i fer un nou pas endavant col·lectiu. Els nous objectius estan clars i la mateixa realitat social ens els indiquen: cal impulsar, com defensem els i les socialistes, un gran pacte institucional i polític contra la violència de gènere, autèntica xacra social que esdevé la vessant més dramàtica i cruel de la desigualtat.

Cal acabar amb les diferències salarials entre homes i dones (com és possible que encara avui dia les dones tinguem menys retribucions que els homes per fer la mateixa feina?). Apostem decididament per una economia de la igualtat que elimini les barreres en l’accés al treball, la permanència i la promoció de les dones a càrrecs directius i de responsabilitat on històricament hem estat marginades.      

Inexcusable! Hem d’acabar amb la vergonya col·lectiva de la prostitució i del tràfic d’éssers humanes amb finalitats d’explotació sexual. Encara ara en ple segle XXI hem de conviure, com a societat, amb aquesta forma d’esclavitud? La lluita per la seva eradició és un deure moral que tenim tots i totes.

Lluitar contra el masclisme també implica lluitar per l’educació perquè és en l’univers més jove on cal acabar amb la reproducció dels estereotips masclistes que sempre hem patit. Aquesta formació en igualtat entre ambdós sexes ha d’incloure tots els nivells, des d’infantil fins a la universitat i els estudis superiors, sense exclusions.

Finalment, la consecució d’una societat igualitària també suposa defensar la llibertat de les dones sobre la nostra maternitat, defensar els nostres drets sexuals i reproductius.


Vull, en darrer terme, retre homenatge en un dia com avui a totes les dones que durant la història ens van precedir en aquesta lluita permanent per assolir la igualtat real a la nostra societat. Dones heroiques com Clara Campoamor o Victòria Kent que van ser insultades, estigmatitzades i agredides per defensar els drets de les dones. Vull retre homenatge a totes les dones valentes que, com vosaltres, cada dia lluiteu en la vostra vida quotidiana per conquerir nous espais de llibertat. La vostra lluita beneficia a tots, homes i dones, perquè sense les dones no hi ha democràcia plena ni igualtat real. Seguim amb la lluita!      

Article de Rocio León, membre de l'executiva del PSC de Tarragona