L’HORA DE LA VERITAT DE PODEMOS

Aquests dies la incertesa i la perplexitat creixen entre molts votants de Podemos i no és per a menys. Aquí al poble, on tots ens coneixem, m’ho comentava un amic que va votar als de Pablo Iglesias a les eleccions del 20-D. “Jo vaig votar per aconseguir un canvi més radical, no per quatre anys més de Rajoy. No m’agradaria coincidir amb el PP ni en el vot en contra de la investidura de Pedro Sánchez. Si hi ha una opció, per minsa que sigui d’aconseguir un canvi del que hem viscut aquests darrers anys, anem-hi.”

Crec, honestament, que aquestes paraules resumeixen a la perfecció un estat d’opinió que va creixent i estenent-se a peu de carrer: la de molts votants i simpatitzants de Podemos que no entenen com pot ser que el nucli dirigent d’aquesta formació, la que s’articula al voltant de Pablo Iglesias, tingui dubtes a l’hora de donar suport a un Govern de canvi liderat per Pedro Sánchez o bé facilitar el continuisme que representa el Partit Popular. Aquí no valen ambigüitats, ni discursos teòrics, ni fugides d’estudi. Ha arribat l’hora de mullar-se i posicionar-se a favor del canvi real que suposa un Govern progressista i reformista o bé donar la gran alegria del dia a Mariano Rajoy i al PP que aquests dies mostren signes inequívocs de nerviosisme per raons òbvies. Si els quatre dirigents de Podemos tenen dubtes val a dir, perquè encara estem a temps d’evitar el “no” de Podemos amb el PP, que molts dels seus votants no els tenen.

Hi ha qui diu que l’acord pel canvi que ha assolit el Partit Socialista amb Ciutadans no li agrada en la seva totalitat. A mi tampoc. Com a tots els processos de negociació cal cedir en certes qüestions per assolir un acord de mínims comú que sumi pel canvi. Ara bé, un cop dit això crec que el resultat de les urnes a les eleccions generals van dibuixar un escenari a favor del canvi que hem de ser capaços d’articular. Això és el que està intentant Pedro Sánchez i el partit socialista des del primer moment, mentre d’altres evadeixen les seves responsabilitats amb excuses que provoquen la vergonya aliena com el lloc on seuen els seus diputats al Congrés. Els vots a favor del canvi van ser molt superiors als que va obtenir el PP. Menysprear aquesta voluntat majoritària per narcicisme polític i per tacticismes de curta volada seria un gran error que els electors no perdonarien. Estem moralment obligats a donar satisfacció a la voluntat dels ciutadans expressada a les urnes. En això estem els socialistes i d’aquí no ens mouran.

L’acord assolit inclou mesures reals que suposen un canvi en relació a les polítiques impulsades pel PP durant aquests darrers quatre anys. Aquí i ara podem impulsar un ingrés mínim vital que garanteixi una ingressos econòmics bàsics per a tots els ciutadans. Podem apujar el salari mínim interprofessional, podem millorar i garantir els drets dels treballadors i podem lluitar amb més eficàcia i contundència contra la corrupció. Podem, sí. Qui, sobretot en nom de l’esquerra, pot votar contra això tenint present, a més, que l’alternativa serà una nova legislatura amb Rajoy de president?

Emplaço als dirigents de Podemos a què facin el mateix que hem fet els socialistes: que donin veu i capacitat de decisió als seus militants. Que els preguntin si volen sumar-se al canvi liderat per Pedro Sánchez o bé voten continuïtat amb el PP. Encara som a temps d’evitar quatre anys més de Rajoy perquè aquest país i, sobretot, les classes populars i treballadores s’ho mereixen, es mereixen una oportunitat. Nosaltres estarem disposats fins a l’últim minut a treballar per assolir aquest acord transversal i incloent que el país necessita. Sense recriminacions i amb la ma estesa per donar resposta a aquesta voluntat majoritària de la societat que clama a favor del canvi.

El que no podem tornar-nos a permetre és reproduir l’esquema del 1996. En aquella ocasió el dirigent del Partit Comunista, Julio Anguita, també cridava a favor d’un “canvi radical” i atribuïa totes les maldats humanes i mundanes als socialistes. Fer fora al Partit Socialista era la seva obsessió declarada. El resultat real? La divisió del vot de l’esquerra va permetre la primera majoria de José Maria Aznar i del PP amb tot el que va venir a continuació començant per la liberalització del sòl públic que va propiciar amb els anys la bombolla immobiliària que ens va esclatar a la cara el 2008. De manera que els ciutadans que van votar pel “canvi radical” d’Anguita es van trobar amb el PP al Govern. Aquesta és la decisió que han de prendre els diputats de Podemos aquesta setmana: convertir-se en la taula de salvació d’un nou Govern del PP o afegir-se, des de l’esperit crític i des de l’aportació en positiu a una majoria de canvi que és plural, a un executiu progressista i reformista liderat per Pedro Sánchez. Ha arribat, doncs, l’hora de la veritat.  

Article de Nico García Masero