SENSE LES DONES NO HI HA DEMOCRÀCIA

Commemorem, un any més, el 8 de març amb l’esperit de lluita que sempre ens ha impulsat en aquest empeny permanent per assolir una societat en la què la igualtat entre homes i dones sigui autènticament real. En aquesta lluita encara ens queda molt camí per recórrer. De fet, aquests darrers anys hem patit retrocessos a varis nivells. Hem vist com els Governs conservadors volien tornar a recloure les dones en l’àmbit domèstic. Hem vist com la diferència salarial entre homes i dones s’ampliava, enlloc de reduir-se. Hem vist com els estereotips masclistes no tan sols es reproduïen sinó que es reforçaven. Hem vist com el nombre de dones assassinades víctimes de la violència de gènere creixia.

Podem i tenir l’obligació de redreçar aquesta injusta situació i fer-ho des de la lluita feminista, la que ens ha fet avançar i combatre amb eficàcia el tradicional rol masclista històricament hegemònic.

No vull, malgrat tot, donar un missatge de pessimisme. Ans el contrari, molt han canviat les coses, a millor, des dels temps en què els i les socialistes vàrem impulsar les primeres i modestes quotes de participació de les dones en el món institucional del país fins a fer realitat el concepte de paritat política. És un camí farcit d’èxit col·lectius impulsats pels i les socialistes des de l’esquerra: llei integral contra la violència de gènere, llei d’igualtat, llei de salut sexual, reproductiva i de interrupció voluntària de l’embaràs, llei del matrimoni entre persones del mateix sexe, llei de dependència, implantació de la coeducació, etc. L’avanç, tot i que encara insuficient, ha estat innegable durant els anys de Govern de progrés. La consecució d’èxits col·lectius en la vertebració d’una societat més justa, més digna i més igualitària han estat reals. Són canvis que van millorar la vida de les dones i van millorar, per tant, la nostra societat. 

Ara cal posar el comptador a zero i fer un nou pas endavant col·lectiu. Els nous objectius estan clars i la mateixa realitat social ens els indiquen: cal impulsar, com defensem els i les socialistes, un gran pacte institucional i polític contra la violència de gènere, autèntica xacra social que esdevé la vessant més dramàtica i cruel de la desigualtat.

Cal acabar amb les diferències salarials entre homes i dones (com és possible que encara avui dia les dones tinguem menys retribucions que els homes per fer la mateixa feina?). Apostem decididament per una economia de la igualtat que elimini les barreres en l’accés al treball, la permanència i la promoció de les dones a càrrecs directius i de responsabilitat on històricament hem estat marginades.      

Inexcusable! Hem d’acabar amb la vergonya col·lectiva de la prostitució i del tràfic d’éssers humanes amb finalitats d’explotació sexual. Encara ara en ple segle XXI hem de conviure, com a societat, amb aquesta forma d’esclavitud? La lluita per la seva eradició és un deure moral que tenim tots i totes.

Lluitar contra el masclisme també implica lluitar per l’educació perquè és en l’univers més jove on cal acabar amb la reproducció dels estereotips masclistes que sempre hem patit. Aquesta formació en igualtat entre ambdós sexes ha d’incloure tots els nivells, des d’infantil fins a la universitat i els estudis superiors, sense exclusions.

Finalment, la consecució d’una societat igualitària també suposa defensar la llibertat de les dones sobre la nostra maternitat, defensar els nostres drets sexuals i reproductius.

Vull, en darrer terme, retre homenatge en un dia com avui a totes les dones que durant la història ens van precedir en aquesta lluita permanent per assolir la igualtat real a la nostra societat. Dones heroiques com Clara Campoamor o Victòria Kent que van ser insultades, estigmatitzades i agredides per defensar els drets de les dones. Vull retre homenatge a totes les dones valentes que, com vosaltres, cada dia lluiteu en la vostra vida quotidiana per conquerir nous espais de llibertat. La vostra lluita beneficia a tots, homes i dones, perquè sense les dones no hi ha democràcia plena ni igualtat real. Seguim amb la lluita!      

Article de Rocio León, membre de l'executiva del PSC de Tarragona