dilluns, 30 de juny del 2014

EL PSC DENUNCIA QUE EL NOMBRE DE BENEFICIARIS TARRAGONINS DEL PLA PREPARA S’HA DIVIDIT PER QUATRE PER CULPA DE LES RETALLADES DEL PP



El diputat socialista, Joan Ruiz, ha denunciat aquest dilluns que “per culpa de les retallades en matèria de protecció als aturats que ha impulsat amb tanta energia el Govern del PP el nombre de beneficiaris del programa de requalificació professional (PREPARA) a la demarcació de Tarragona s’ha dividit per quatre en menys de tres anys.”

En concret, el nombre de persones menors de 35 anys que rebien aquesta ajuda a la província de Tarragona ha passat de 1.625 el desembre de 2011, a 945 un any després i a tan sols 325 beneficiaris el gener d’enguany. Cal recordar que el pla PREPARA suposa una ajuda excepcional de 400 euros mensuals durant sis mesos per als aturats que ja han esgotat la prestació per desocupació i que compleixen una sèrie de requisits.

“Les retallades del PP en prestacions per desocupació condemnen molts aturats a la pobresa. Quina alternativa els queda a aquests joves si se’ls treu, fins i tot, l’ajuda dels 400 euros mensuals? Se’ls penalitza per no trobar feina? És això el que el ministre Montoro entén com “ajustes hechos con sensibilidad”?.”

El diputat tarragoní ha afegit que “ja fa temps que els socialistes hem denunciat l’increment desorbitat de la pobresa i de les desigualtats a les comarques tarragonines com a conseqüència de la combinació letal de crisi econòmica i retallades de CiU i PP.”

En aquest sentit, les darreres dades oficials del mateix Institut Nacional d’Estadística assenyalen que 13.500 famílies tarragonines tenen a tots els seus membres a l’atur i que no cobren cap prestació d’atur o ingrés que els permetin viure amb un mínim de dignitat. L’atur està per damunt del 26% i la taxa de risc de pobresa se situa en el 23%. Així mateix, les entitats catalanes d’acció social alerten que la pobresa severa s’ha multiplicat per cinc d’ençà l’inici de la crisi.   


“Per què el PP no parla mai d’aquests temes? Per què s’obstinen a donar l’esquena a la realitat i tractar de vendre una imatge virtual d’Alicia al país de les meravelles afirmant que la crisi és cosa del passat? No han reflexionat després de les dades devastadores sobre pobresa infantil al nostre país fetes públiques per UNICEF? Quan pensen fer alguna cosa per reduir aquestes intolerables taxes de pobresa i d’augment de les desigualtats”, s’ha preguntat el diputat socialista.

dijous, 26 de juny del 2014

COMUNICAT DE L’EXECUTIVA DEL PSC DE TORREDEMBARRA



Davant la detenció de l’alcalde i del Govern municipal, l’executiva de l’agrupació socialista de Torredembarra ha acordat avui emplaçar a tots els grups polítics actualment a l’oposició a garantir la plena governabilitat del municipi.

El portaveu socialista a l’Ajuntament, Jordi Solé, ha manifestat que “el que ara és prioritari és que els grups de l’oposició garantim a la ciutadania de Torredembarra que no han de patir les conseqüències de la pèssima gestió de l’actual govern que ens ha de portat a la pitjor situació imaginable.”

Solé ha demanat que la reunió amb els grups es faci avui mateix, i ha afegit que “el grup municipal del PSC seguirà actuant amb la responsabilitat que hem mantingut fins ara, per tal de contribuir a no empitjorar la imatge del nostre municipi.”


En darrer terme, l’executiva local ha posat de manifest “el ple respecte a la presumpció d’innocència” de tots els detinguts però ha demanat que s’aclareixin els fets amb la màxima celeritat lamentant que Torredembarra hagi d’ocupar els titulars informatius amb notícies d’aquest tarannà.

diumenge, 22 de juny del 2014

JANUSZ KORCZAK



Va poder escapar però no va voler. Al contrari, va decidir compartir el destí dels nens que estaven sota la seva protecció sabent que anava a la mort. Janusz Korczak no es considerava un superheroi. Ell era un pedagog que havia dedicat la seva vida als infants i que va ser capaç de crear i liderar un orfenat en l’infern del gueto jueu de la Varsòvia ocupada pels nazis. Per sobre de qualsevol altre consideració, era un home bo. Per això quan els alemanys van donar l’ordre de desallotjar l’orfenat i marxar a l’estació cap al camp d’extermini no va dubtar. Va obviar la proposta dels botxins de què abandonés als nens i se salvés i va acompanyar als petits cap al seu tràgic destí. Els testimonis dels supervivents que van presenciar l’escena descriuen a un Janusz Korczak encoratjant als nens quan es dirigien a l’estació, mentre portava a l’infant més petit a coll i els animava a cantar una cançó infantil. Un d’aquests supervivents va escriure posteriorment: “estic convençut què Janusz Korczak a la mateixa cambra de gas devia trobar la manera d’abraçar i acaronar als nens per evitar-los l’angoixa del trànsit a la mort.”    

No sé si va ser una evocació de la memòria o la brutal dissociació entre l’heroisme d’aquest home i el que estava llegint, però vaig recordar Janusz Korczak quan repassava les “propostes” del Fons Monetari Internacional per Espanya. Segons els inspectors del F.M.I. (més coneguts popularment com “els homes de negre”) el que cal ara al nostre país és baixar els salaris dels treballadors (un 10% de descens de mitjana) i tornar a apujar l’IVA. Segons el document subscrit per aquests tècnics del F.M.I. s’ha de cercar un equilibri entre el cost per acomiadament dels “molt protegits” (“molt protegits”? Amb un 27% d’atur qui pot estar “molt protegit”?) i els precaris i temporals.

Vaig llegir el document sencer però després vaig poder seguir un fragment de la compareixença pública d’aquests inspectors del Fons Monetari Internacional a les xarxes socials. Quan parlen de tornar a pujar l’IVA i de baixar els sous dels treballadors no els tremola ni un múscul de la cara. Saben aquests senyors que a la província de Tarragona el salari mig real dels treballadors se situa ja per sota dels mil euros nets mensuals? Saben aquests “humanistes” que a les comarques tarragonines ja tenim més de 13.000 famílies amb tots els seus membres a l’atur, tots, i que ja han esgotat la prestació per desocupació? Què els diem a aquestes persones, que la solució a la crisi passa per reduir encara més els seus sous i pujar-los els impostos? Comparteixo plenament la vostra indignació per aquesta realitat i animo a aquests “especialistes” del F.M.I. a què proposin mesures eficaces per lluitar contra l’evasió fiscal per part de les grans fortunes i de les grans corporacions transnacionals que cada any evadeixen del nostre país més de 44.000 milions d’euros. Els encoratjo també a què acabin amb la vergonya dels paradisos fiscals i que incloguin dins les seves “receptes” l’entrada en vigor ja de la taxa Tobin per gravar les transaccions financeres, de la què no volen ni a sentir a parlar.


No podem continuar així. Hem de ser capaços, cadascú en el seu àmbit de responsabilitat i a la seva vida quotidiana, de tenir el valor de fer allò que sabem que és just, com deia Gandhi. Reconec que vaig acabar la lectura del document de les “propostes” del F.M.I. amb un regust amarg per tant de menyspreu al patiment real de les persones. Tot i això, ahir em va sorprendre trobar una única anotació al final del document. No recordava haver-la escrit. Es tracta d’un nom que representa l’actitud i el comportament que hem d’assumir si volem sortir de veritat d’aquesta infernal dinàmica d’augment de l’atur i de les desigualtats a la nostra societat mentre un petita elit econòmica continua enriquint-se a dues mans. En un marge del document vaig escriure un nom que és també una proclama per a l’esperança: “Janusz Korczak.”

Article de Josep Fèlix Ballesteros publicat al Diari de Tarragona  

dijous, 19 de juny del 2014

XAVIER SABATÉ: “EL GOVERN NO POT AMAGAR EL CAP SOTA L’ALA EN EL TEMA DE L’HEMEROTECA DE TARRAGONA”




La Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dijous per unanimitat una proposta de resolució del PSC que insta al Govern a donar suport a les iniciatives que permetin que es mantingui oberta l’hemeroteca de Tarragona.

Així mateix, la proposta socialista demana coordinar la política de fons patrimonial de la biblioteca pública de Tarragona amb el fons documental de l’hemeroteca de Tarragona.

En relació a aquesta qüestió, el diputat socialista Xavier Sabaté ha afirmat que va presentar aquesta proposta de resolució el mes de desembre, quan les notícies sobre el tancament de l’hemeroteca de Tarragona eren més que un rumor.

“Sobre el paper –ha afegit Sabaté- el tema va quedar tancat però el cert és que només tenim notícies d’altres equipaments de la Fundació Catalunya-La Pedrera a altres indrets del país però no de l’hemeroteca de Tarragona. Per això hem mantingut la proposta.”

El diputat socialista ha assenyalat que el PSC ha acceptat les esmenes de CiU a la proposta de resolució per tal que hi hagués un ampli suport a la proposta, com així ha estat finalment.


En darrer terme, Xavier Sabaté ha avançat que “els socialistes no descartem tornar a presentar una proposta més explicita i de major compromís si no hi ha una resposta ràpida perquè l’hemeroteca ha esdevingut a la nostra ciutat, després de 40 anys de funcionament, un equipament cultural de primer ordre i el Govern no pot amagar el cap sota l’ala a aquesta realitat.”

dilluns, 16 de juny del 2014

TARRAGONA: I MALGRAT TOT, ES MOU



És ben sabut que no vivim una època de vaques grasses. Això és tan cert com que hi ha una problemàtica social greu que impedeix que puguin fer-se judicis de la situació amb alegria. I també és cert que hi ha greus problemes d’ocupació que generen patiment i inseguretat en les persones i en les famílies. Però malgrat tot això, no és menys cert que hi ha fets que demostren que amb esforç, amb il·lusió, amb imaginació i amb confiança, podem avançar i moure’ns cap a un futur millor. Aquest és el cas i la situació actual de Tarragona.
En els darrers dies, s’han produït alguns fets a la ciutat que, junts, ens permeten sentir-nos satisfets i segurs que estem en la direcció correcta. No vull estendre’m en excés però si voldria, com a mínim, enumerar breuement aquells fets que poden ser més significatius.

En primer lloc cal destacar que fa un parell de setmanes el Parlament va aprovar, amb una important intervenció i el vot favorable del PSC, la llei que permetrà desenvolupar BCN World. Com és ben sabut, aquest projecte permetrà la creació de milers de llocs de treball derivats tant de la construcció com de la pròpia activitat del complex recreatiu i turístic.

D’altra banda però encara en l’àmbit de la signatura d’acords estratègics, fa només uns dies vàrem signar un acord de col·laboració amb la Generalitat que dóna l’impuls definitiu als Jocs Mediterranis del 2017. En aquesta trobada, el Govern es va comprometre a aportar més de 12 milions d’euros. Amb aquests diners farem front a la construcció d’un nou pavelló olímpic i, novament, crearem ocupació. A més, cal recordar que l’aportació d’aquest conveni s’afegeix als convenis de patrocini amb empreses establerts en base als Jocs del 2017 i que ja superen els 12 milions d’euros. Amb aquest impuls tenim una mica més a prop uns Jocs que suposaran un autèntic pas endavant de Tarragona en àmbits com la promoció internacional, el turisme, l’esport, la imatge de ciutat o la demostració que som una societat capacitada per acollir i organitzar amb èxit grans esdeveniments com aquest.

Seguint amb les accions que ens permeten donar un impuls a l’ocupació laboral, també hi trobem la decisió que l’Ajuntament va adoptar, dies enrere, d’adjudicar a SMHAUSA l’execució del projecte d’urbanització del PP10. Es tracta del que coneixem com el Mediterranean Smart District, el barri ubicat a Campclar que ens permetrà configurar una porta d’entrada a Tarragona altament atractiva i que acollirà tant l’epicentre dels Jocs Mediterranis com les instal·lacions d’IKEA.

Per cert que, parlant de superfície comercial, a finals de març vàrem veure com obria portes a la ciutat un gran centre del bricolatge que ha creat 75 nous llocs de treball.

I darrerament hem vist també com Tarragona i Reus, dues ciutats més allunyades en els objectius que no pas en la distància quilomètrica,  iniciàvem un camí de col·laboració i aprofitament mutu de recursos que, sens dubte, beneficiarà totes dues parts. Entre altres acords, la recentment creada comissió bilateral tracta matèries vinculades a la mobilitat, el turisme i el patrimoni, i la cultura i les festes. I hem aconseguit arribar a solucions concretes com són que els autobusos d’una ciutat puguin arribar al campus universitari de l’altra, o que connectem les nostres empreses municipals amb l’aeroport i l’estació de l’AVE, o que coordinem la nostra promoció turística i patrimonial, o que compartim el nostre ric patrimoni cultural i els nostres respectius seguicis.

I també hem vist l’anunci de mesures que beneficiaran a tots els ciutadans, com són la integració tarifària del servei de rodalies a les comarques de Tarragona, que inclourà també els viatges en l’autobús municipal de la nostra ciutat; o com la campanya de foment de selecció de residus que incideix en la recollida de la fracció orgànica. Fins ara, en els barris on ja s’ha implantat la campanya, els resultats d’aquest residu han millorat un 35%.


Per tot plegat, podem estar satisfets i afirmar que Tarragona, malgrat tots els impediments, dificultats i condicionants del moment actual, es mou i avança cap a un futur millor. En aquesta línia i amb aquest objectiu seguirem treballant, amb la mateixa il·lusió de sempre.

Article d'opinió de Josep Fèlix Ballesteros

SÍ, CON CONVICCIÓN, A BCN WORLD



Estos días hablaba con uno de los, digamos, "puristas" pseudo-revolucionarios que se oponen radicalmente al proyecto de BCN World. Me criticaba todo, el apoyo del PSC en el futuro complejo, la obsesión-decía-por el juego "desmesurado", el acceso de niños y de menores de edad en las salas de juego de azar, etc. Todo mal y todo desastroso.

Cuando terminó le pregunté lo siguiente: en las comarcas tarraconenses tenemos 70.000 parados censados y un 25% de la población en parámetros de riesgo de pobreza. ¿Qué hacemos con todas estas personas y sus familias? Tienes alguna alternativa para crear, aquí y ahora, miles de nuevos puestos de trabajo que den respuesta a las necesidades de estas personas?.

Primero enmudeció, después me respondió con una serie de generalidades sobre la revolución futura y los modelos y paradigmas teóricos alternativos. Conclusión: ninguna respuesta real a la dramática situación de emergencia social que se vive a pie de calle.

Mucho se ha hablado de BCN World pero no siempre con rigor. Por tanto, creo que es necesario explicar el proyecto de acuerdo con la realidad objetiva y después que cada uno saque sus propias conclusiones.

Así, la inversión total se eleva por encima de los 47.000 millones de euros y la creación de nuevos puestos de trabajo puede llegar a un máximo de 30.000 nuevos empleos. De verdad podemos rechazar alegremente un volumen inversor y de generación de empleo de esta magnitud? Yo creo que no. El tren de las oportunidades sólo pasa una vez en la vida (o dos, si contamos lo que supuso para la Costa Dorada la construcción de Port Aventura) y no lo podemos dejar escapar.

Significa esto que todo el conjunto del proyecto sea maravilloso e inmejorable? En absoluto. Es obvio que tenemos que seguir trabajando para conseguir profundizar en las ventajas que supondrá para Salou y por el conjunto de las comarcas tarraconenses este nuevo proyecto. Por ejemplo, uno de los puntos más importantes que hemos conseguido introducir los socialistas en el acuerdo final es la creación de un fondo social de más de 47 millones de euros dirigido directamente al territorio. Esto significa más dinero para los trabajadores, asociaciones sociales, de minusválidos, etc. de nuestras comarcas. Ahora el reto y el compromiso es trabajar para conseguir que desde el territorio gestionemos lo que nos afecta y no desde un despacho de Barcelona.

Otro equívoco existente es el que afirma que los niños estarán expuestos a los "peligros" de las zonas de juego. Falso. El acuerdo explícitamente da garantías para evitar el acceso de los menores a los casinos y tampoco es cierto que el conjunto del proyecto de BCN Word sea un inmenso espacio destinado al juego. Por el contrario, los casinos sólo representan el 15% del conjunto del futuro complejo. El resto estará formado por centros de convenciones, hoteles, restauración, teatros, nueva oferta comercial, etc.

Salou no es Macao, ni las Vegas, ni lo queremos ser. Nosotros tenemos una identidad cultural, histórica, una manera de ser de los salouences que no ha de desaparecer, sino que se ha de reforzar con esta nueva oportunidad que nos brinda la historia.


En definitiva, creo, honestamente, que Salou y el interés general han ganado con el acuerdo definitivo. Los socialistas de Salou seguiremos trabajando, tal y como lo hemos hecho hasta ahora, para conseguir reducir las cifras de parados. Para nosotros, la principal satisfacción será ver como se empiezan a firmar contratos de trabajo por parte de Salouences, que ahora están en el paro, una vez el proyecto se empiece a desarrollar y convertirse en realidad. Este es el empeño que nos anima a seguir trabajando y que nos hace decir sí, con convicción, a BCN World.

Article de Toni Brull publicat al Diari de Tarragona 

dijous, 12 de juny del 2014

EL PSC DEMANA AL GOVERN POSAR EN MARXA ENGUANY LA RESIDÈNCIA I CENTRE DE DIA PER A LA GENT GRAN DEL BARRI FORTUNY DE REUS



El grup socialista al Parlament de Catalunya ha presentat aquest dijous una proposta de resolució que insta a la Generalitat a concertar i posar en marxa aquest 2014 la residència i centre de dia per a la gent gran del barri Fortuny de Reus.

Segons ha explicat la diputada socialista Núria Segú, “actualment a Reus i a la comarca del Baix Camp hi ha 400 persones en llista d’espera per accedir a una plaça de residència de gent gran. Una llista d’espera que no ha fer res més que créixer en aquests darrers tres anys agreujant els problemes derivats d’aquesta situació que pateixen moltes famílies.”

“A Reus, l’edifici del CAPI del barri Fortuny està destinat a esdevenir residència i centre de dia però no s’està prestant el servei. Això malgrat que el mateix conseller de Benestar social es va comprometre en seu parlamentària a obrir el 50% de les places disponibles el 2012 i el 50% restant al 2013. Amb posterioritat la consellera Munté ha declarat als mitjans de comunicació que l’obertura d’aquesta residència és prioritària pel Govern. Unes promeses que s’han quedat a l’aire...”

Així mateix, el grup socialista ha presentat una bateria de preguntes al Govern en relació a les residències i centres de dia per a la gent gran de Reus. “Volem saber quin és el nombre de queixes que hi ha hagut a la residència Roger de Llúria de Reus des del 2011, quins són els motius que sustenten les queixes i si s’ha iniciat alguna acció per part del Departament per donar resposta a aquestes queixes.”

El PSC també vol conèixer si a finals de 2013 es van produir canvis en la direcció d’aquesta residència reusenca, quins van ser els motius d’aquests canvis i quina valoració en fa el Govern.

En aquest sentit, “els socialistes volem saber l’evolució del nombre de places públiques, concertades i privades que hi ha a cadascuna de les residències per a la gent gran i centres de dia de Reus des de 2011 fins avui, així com el temps d’espera per accedir a una plaça.”


Finalment, el PSC també ha preguntat al Govern sobre el nombre de sol·licituds a les que no s’ha donat resposta per accedir a una plaça de residència o centre de dia a la capital del Baix Camp.   

dimecres, 11 de juny del 2014

COMUNICAT DE LA FEDERACIÓ DEL PSC DEL CAMP DE TARRAGONA



En relació a la renuncia anunciada aquesta tarda de Pere Navarro com a primer secretari del PSC, el primer secretari del PSC del Camp de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, ha destacat que a partir d’ara “s’obre un nou període en la història del socialisme català. Posem el comptador a zero en una nova etapa que ha de consolidar allò que constitueix l’ADN del PSC i que és la seva raó de ser des de la seva fundació, és a dir, un partit que ocupa la centralitat de l’escenari polític català i que representa els interessos de les classes populars i treballadores del país. En definitiva, un partit catalanista, federalista i d’esquerres al servei del poble de Catalunya.”

Josep Fèlix Ballesteros ha manifestat el seu “respecte” per la decisió personal que ha anunciat avui Pere Navarro. “Valorem molt el treball que ha dut a terme com a primer secretari i la decisió feta pública avui on, tal i com ell mateix ha destacat, han primat els interessos de país en detriment dels interessos de caire personal. Això sí, lamentem la precipitació amb què s’ha dut a terme.”

En aquest sentit, el primer secretari dels socialistes del Camp de Tarragona ha posat en valor i ha subratllat “el llegat polític de Pere Navarro. Sota el seu lideratge el PSC ha aconseguit que el conjunt del socialisme espanyol aposti de manera inequívoca per la via federal com a única solució real als problemes de relació existents entre Catalunya i les institucions de l’Estat. És de destacar la seva tasca pedagògica en aquest sentit en totes les federacions del PSOE que ha conduït finalment a portar a bon port l’aposta per la reforma de la Constitució en clau federal com a formula de solució del conflicte territorial en què ens trobem immersos.”

“Així mateix, Pere Navarro ha liderat els processos oberts d’elecció dels candidats del PSC a les diferents eleccions, així com als òrgans de direcció del partit. Una aposta per noves formules d’elecció més plurals i transparents que segur que tindran continuïtat.”


Finalment, Josep Fèlix Ballesteros ha afirmat que el PSC sortirà “reforçat” del procés congresual que s’obrirà ara. “Un procés d’on han de sortir nous equips i nous lideratges, sí, però sota el nexe comú i la identitat ideològica del partit que ha conduït Catalunya a les seves màximes cotes d’autogovern i de desenvolupament social. Un progrés que ara, per desgràcia, veiem perillar com a conseqüència de la crisi econòmica i de les retallades que impulsa la dreta”, ha conclòs el primer secretari dels socialistes tarragonins.    

27 PERSONES DE CADA 100



27 de cada 100 persones a la nostra societat es troben ja patint una situació de pobresa, segons les mateixes dades oficials de l’Institut Nacional d’Estadística. Així mateix, un de cada cinc tarragonins no té ingressos econòmics per poder viure amb un mínim de dignitat material, i tres de cada cinc han de viure amb menys de 900 euros nets al mes. A part de l’atur i l’augment de la pobresa, les retallades en el nostre sistema sanitari -impulsades per PP, CiU i ERC- han provocat que la davallada de la qualitat de la salut pública sigui ja el tercer motiu de preocupació dels ciutadans segons el CIS.

Aquesta és la tràgica i trista realitat a la província de Tarragona, a Catalunya i a Espanya a data d’avui. I com respon el Govern a una tessitura tan dramàtica? Doncs autofelicitant-se pels “èxits” econòmics que segons el PP s’han produït, malgrat que el 89% dels espanyols, segons el CIS, diguin que la seva situació econòmica és igual o pitjor a la que tenien l’any passat. La ministra portaveu del Govern, per exemple, atribueix  tan sols a “errors de comunicació” del PP el malestar dels ciutadans. Sembla increïble!

Per ser justos, però, per una vegada he de donar la raó a un dirigent del PP. Em refereixo al president del PP a València, senyor Rus, que ha dit textualment que “la gent no entén que surti per televisió el president Rajoy i digui que això funciona fenomenal quan ells, i els seus fills, estan a l’atur.” Sembla una veritat “de perogrullo” però escoltant les valoracions entusiastes que el PP fa de la situació econòmica un de vegades té una sensació d’irrealitat absoluta resultat del contrast entre tanta eufòria per part del Govern de Rajoy i la duríssima realitat que es viu a peu de carrer.

Els socialistes no ens resignem a romandre de braços plegats mentre veiem com la pobresa i les desigualtats creixen com l’escuma per culpa de la crisi i de les retallades de la dreta. Aquí i ara les coses poden canviar si hi ha la voluntat política per dur-ho a terme. Per exemple, el Parlament pot aprovar ja la llei que garanteixi una renda garantida de ciutadania. En que consisteix això? En establir uns ingressos econòmics mínims per a tots els catalans de manera que puguin cobrir les seves despeses materials bàsiques.

Cal recordar que aquest projecte de llei neix de la ciutadania que va presentar una proposa legislativa popular avalada per més de 120.000 signatures i el suport de 38 ajuntaments catalans. Des de la humilitat més absoluta m’atreviria a demanar al president Mas i als grups que li donen suport, CiU i ERC, que recordin quina és la voluntat real d’un poble: assolir una Catalunya on no hi hagi atur, pobresa i desigualtats. Impedir l’aprovació d’aquesta renda garantida de ciutadania seria una autèntica burla al poble de Catalunya.

Per al PSC hi ha tres línies vermelles que són inviolables: Primer, cal una garantia d’aliments. En aquests moments hi ha 50.000 nens catalans amb risc de desnutrició i això és intolerable. Volem una garantia de beques de menjador per aquests nens i nenes. Segon, volem l’aprovació immediata d’aquesta renda garantida de ciutadania i, tercer, que s’impulsi un PIRMI energètic per donar cobertura bàsica d’aigua, llum i gas a tots els catalans.


No estalviarem esforços per aconseguir que el Parlament aprovi amb urgència aquestes iniciatives parlamentàries que nosaltres creiem honestament que expressen a la perfecció quina és la voluntat del poble de Catalunya.

Article de Maria Jesús Sequera publicat al Més Tarragona 

dilluns, 9 de juny del 2014

L’AGRUPACIÓ SOCIALISTA DE TARRAGONA MANIFESTA EL SEU SUPORT A LES MOBILITZACIONS DEL SECTOR SANITARI TARRAGONÍ EN DEFENSA DE LA SANITAT PÚBLICA



L’agrupació socialista de Tarragona ha manifestat aquest dilluns el seu suport a les mobilitzacions que el sector sanitari de la ciutat ha convocat aquesta setmana en defensa de la qualitat de la sanitat pública i en contra de les retallades. Unes mobilitzacions que comencen aquesta tarda davant la delegació de la Generalitat a Tarragona.

Segons ha destacat la portaveu de l’executiva dels socialistes tarragonins, Sandra Ramos, “des de que Artur Mas és president de la Generalitat la davallada de les inversions destinades al nostre sistema públic de salut ha estat espectacular. De fet, una xifra resumeix això que dic a la perfecció: en aquests tres anys el Govern de CiU, primer amb el PP i ara amb ERC, ha retallat 1.400 milions d’euros del pressupost de Salut.”

Sandra Ramos ha qualificat com a “esperpèntica” la valoració que el mateix Govern fa d’aquesta realitat “ja que, lluny de reconèixer l’efecte negatiu de les retallades es dedica a fer balanços entusiastes i parlar de millores en la reducció de les llistes d’espera. Es pot retallar 1.400 milions d’euros i, al mateix temps, dir que la sanitat pública catalana “ha millorat”?”, s’ha preguntat retòricament la portaveu socialista.

Des del PSC de Tarragona s’alerta de l’augment tant del nombre de persones en llista d’espera per poder operar-se, com del temps d’espera per poder entrar a quiròfan a la regió sanitària de Tarragona. En ambdós casos es registren augments superiors al 30%.


“En definitiva, els socialistes considerem que les reivindicacions dels professionals del sector sanitari són justes i per això ens adherim a les seves reivindicacions. Així mateix, també volem reconèixer la gran tasca i treball que duen a terme els metges, infermeres i resta de personal dels centres de salut a Tarragona i Catalunya. Malgrat haver patit reduccions salarials superiors al 20% han multiplicat els seus esforços per mantenir la qualitat del servei. Sense el seu compromís (no sempre reconegut), res seria possible”, ha subratllat la portaveu del PSC.    

2.246 RAONS...



Aquests dies són molts els que em paren pel carrer i em pregunten quin motiu m’ha dut a assumir el repte de presentar-me com a alcaldable del PSC a la nostra ciutat. És obvi, que en l’actual context de dificultats i amb la reforma local que prepara el PP, i CiU a casa nostra, amb l’objectiu d’escanyar financerament als Ajuntaments, no és un propòsit còmode des del punt de vista dels interessos personals. Sempre responc el mateix, com a mínim tinc 2.246 raons. Em refereixo als aturats censats que tenim, avui, a Amposta, i també a aquells que no han tingut mai la seva oportunitat, joves principalment. No suporto veure com la gent, els meus veïns, els amics, les persones amb les quals parlo al carrer passen tantes i tantes dificultats. Sóc conscient que darrera de cada persona a l’atur hi ha una tragèdia personal i, familiar, molt de patiment i molt de dolor i angoixa. Com a persona que aspira a l’alcaldia d’Amposta el meu primer compromís, la meva autèntica obsessió, és impulsar les polítiques municipals orientades a la generació d’ocupació, al foment de la inserció laboral i tot allò que estigui a les nostres mans per captar noves inversions. Sincerament, crec que a l’Ajuntament, malgrat les dificultats i la manca de recursos, hi ha camí per recórrer. Es tracta de gestionar bé els recursos de què disposem, que no són pocs.

Vull una Amposta líder en l’àmbit de les terres de l’Ebre, cohesionada socialment, i amb uns paràmetres de condicions de vida material d’excel·lència. No vull anar fent, superant els petits esculls del dia a dia municipal, sinó situar la nostra ciutat a l’epicentre del mapa del benestar de les terres de l’Ebre. L’Amposta que somio serà imparable...

Generació d’ocupació, lluita contra l’atur, lideratge territorial, cap veí d’Amposta abandonat a la seva sort... i també diàleg, regeneració democràtica i disposició a trobar punts de consens. No sóc d’aquelles persones que entenen la negociació com un monòleg unidireccional. Sóc un apassionat de les persones, ho reconec. No entenc la política si no és estar al costat de la gent les 24 hores del dia, els set dies de la setmana. M’encanta parlar, saber de les inquietuds i anhels de tothom i, sobretot, no suporto l’augment de la pobresa i de les desigualtats. Vull portar al nostre poble, Amposta, aquest nou estil que neix de peu de carrer i introduir-lo a la sala de plens. Aportaré la meva experiència municipal per liderar l’alternativa responsable i seriosa que necessita Amposta.

Com en tot en la vida conclou en un cicle i és de sentit comú que després de 28 anys de Govern monocolor de CiU a l’Ajuntament, amb les seves llums i les seves ombres, aquest cicle s’ha acabat. No es tracta de fer recriminacions però sí crec que és necessari obrir les portes de la finestra de bat a bat i deixar que entri un nou aire polític. Un canvi serè. No es tracta de deixar ningú de banda, confio amb la gent que treballa en favor dels ciutadans, amb tots els servidors públics. Des de la humilitat volem un canvi per millorar.


Feu-me confiança i acompanyeu-ne en aquest camí col·lectiu cap a un Ajuntament del poble i per al poble, sense més additius. Tots junts ho farem possible. Gràcies, per endavant, pel vostre compromís que és el meu.     

Article de Paco Miró publicat al Diari de Tarragona

divendres, 6 de juny del 2014

BCN WORLD, PODEM PRESCINDIR-NE?



Ara que ens agrada tant parlar de què ha de ser un “país normal”, si Catalunya ho fos, jo estaria en contra del projecte BCN World. I dic això perquè en un “país normal” no tindríem 592.304 persones a les llistes de l'atur, ni hi hauria quatre de cada deu joves que han de marxar a l’estranger per trobar feina, ni tindríem gairebé un 15% de treballadors sense qualificació amb dificultats de mobilitat laboral. En aquest context, el d’un “país normal”, podríem platejar-nos prescindir de projectes com Bcn World perquè tindríem prou indústria de valor afegit per generar oportunitats. Ara, però, cal garantir que tiri endavant per reduir l’atur de les nostres comarques i generar riquesa, això sí de forma molt diferent de les intencions inicials de la promotora.

Per tant, en un altre context no m’agradaria el projecte BCN World. Ara, el visc coma necessari perquè tinc en compte que estem parlant d’una inversió propera als 50.000 euros i amb una previsió de generar ocupació que, pel cap baix, supera les 10.000 places (si es desenvolupa tot el potencial del projecte, els sis complexos, el nombre total de nous llocs de treball serà de 30.000). Contextualitzar les dades és important i en aquest sentit és evident l’impacte positiu que tindrà en una província que ja acumula 73.000 aturats censats.

Algú dirà, que no tot s’hi val i que hi ha joc. Hi és, estem d’acord, igual que existeix el joc a la nostra societat en molts altres nivells i per tant, si cal parlar d’això (i jo estic disposada) cal parlar en global, també de la loteria, també d’altres fórmules de joc que hi ha a Catalunya. Mentrestant, en l’actual context tenim un país on el joc és legal, i en aquest cas cal tenir en compte que representarà el 15% del conjunt del futur complex de BCN World. La resta es destina a centres de convenció, hotels, teatres, nova oferta comercial, etc. Així doncs, no són certes les afirmacions d’aquells que presenten aquest futur complex com una reedició de Las Vegas o Macau. Un altre aspecte a tenir en compte és que estem al Camp de Tarragona, no en centres construïts del no-res. Tenim una tradició i un gran patrimoni cultural, gastronòmic, històric, etc. que ens singularitzen i que, de ben segur, tindran la seva influència en aquest projecte igual com el van tenir a Port Aventura.

Pels socialistes, està molt clar que BCN World no és un “xec en blanc” i és per això que m’agradaria remarcar especialment un dels punts introduïts pel PSC en les negociacions i que serà molt important per Tarragona i la seva àrea d’influència. Em refereixo al fons social de 47 milions d’euros que les empreses inversores hauran de donar a les comarques tarragonines. Uns diners que serviran per finançar programes socials i actuacions culturals a les nostres comarques, per ajudar associacions de discapacitats, per crear fons adreçats directament als treballadors, etc.

Per fer-nos una idea del que això representa tan sols cal recordar que aquests 47 milions d’euros és una xifra superior al total d’inversions de la Generalitat al Camp de Tarragona en el marc dels pressupostos per enguany... En darrer terme, però no per això menys important, la nova llei dóna garanties per evitar l’accés dels menors als casinos, estableix un control exhaustiu per evitar el blanqueig de capitals o que els diners que es posin en joc siguin de curs il·legal, i estableix una clàusula que obliga als operadors a fer aportacions extraordinàries per garantir que la Generalitat no perdi ni un cèntim d’euro en la recaptació d’impostos del joc (l’any passat, l’import total va ser de 27 milions d’euros). A més, la taxa turística serà la màxima permesa, que és de 2,25 euros per nit.


En definitiva, no és el millor dels projectes, però sí que s’ha assolit un bon acord de país al Parlament. En el desenvolupament normatiu que farà possible BCN World aprovat fa uns dies es garanteix l’interès general a la vegada que permet l’arribada d’un enorme volum inversor i la creació de milers de nous llocs de treball. Reitero el que he dit al principi, en un “país normal” no caldria però ara mateix hem de posar la mirada en el patiment, l’angoixa i les dificultats de tants i tants tarragonins sacsejats per les conseqüències de la crisi econòmica. Hagués estat un error històric deixar passar aquesta oportunitat.

Article d'opinió de Bego Floria 

dimecres, 4 de juny del 2014

FELIÇ CENTENARI!




Avui és un dia feliç per a la gent de l’atletisme, del Nàstic i ho volem fer extensiu a tot l’esport de la ciutat.

Celebrem el centenari de la constitució de la Secció d’Atletisme, cal recordar però que atletisme a Tarragona i al Nàstic ja n’hi havia, la primera constància escrita data del 1887, nou anys abans dels primers jocs olímpics del 1896 a Atenes, també llegint al llibre de J.M. Recasens  escrit l’any 1961, consta que el club considera que tots els esportistes son atletes donat que per a fer esport l’atletisme es la base, estem parlant de la primera dècada del segle XX.

La secció d’atletisme tal i com la entenem avui comença l’any 1914, la Federació Catalana és del 1916 i la Federació Española del 1918.

Al cap de pocs anys es converteix en un dels referents de l ‘atletisme català i als anys vint la Federació Catalana ho corrobora atorgant-nos una distinció com a tal, és l’època dels primeres grans atletes de Tarragona, situació que com moltes coses es trenca amb la guerra Civil.

Acabada la guerra la situació és molt dolenta i no aixequem el cap fins ben entrats els anys cinquanta, sense instal·lacions i amb pocs recursos, l’atletisme es feia al Camp de l’Avinguda de Catalunya i als anys seixanta a la pista de la caserna militar on ara hi tenim el Campus Catalunya de la Universitat.

No és fins l’any 1972 que tornen a tenir pista d’atletisme a la Budallera, allí comença a ressorgir fins que al 1987 estrenem l’actual estadi de Camp Clar de titularitat municipal.

Cal avui que tinguem un record per a totes les persones que durant tots aquests anys han dirigit l’atletisme del Nàstic no cal dir que sense ells avui no seriem aquí, molts d’ells hi dedicaren hores i  esforços personals en unes èpoques on tot era molt més difícil i complicat que ara, i en molts casos sense ajudes i amb incomprensions d’alguns dels  que  ens governaven. A tots ells  un record i un reconeixement de tots nosaltres.


Nosaltres som del Nàstic amb tot el que això comporta, formen part d’un gran club, el millor;  amb més de 128 anys d’història al darrera, vol dir que també formem part de la vida quotidiana de Tarragona, el Nàstic és el bressol de l’esport de Tarragona, juntament amb el Club Nàutic, varem néixer com un club creat per joves de famílies benestants i que als pocs anys la ciutat, la gent, se`l va fer seu, segur que el fet de ser una entitat poliesportiva ens ha ajudat.


Actualment i des de fa ja unes dècades l’atletisme del Nàstic som un referent esportiu i social, tenim atletes de tota la ciutat, des de    Llevant a Bonavista, de Sant Pere i Sant Pau a la Rambla i des del Serrallo a Torreforta i Camp Clar.

Tenim amb nosaltres atletes de fora de Tarragona que creixen amb nosaltres i també tenim des de fa anys un acord amb un altre gran club Català l’Agrupació Atlètica de Catalunya on els millors atletes tarragonins continuen creixent.

La nostra manera de fer ens ha portat èxits esportius  fruit de  connectar amb l’esport base a les diferents escoles de la ciutat i del territori, nosaltres estem involucrats amb tot l’atletisme del país, formen part els organismes esportius que regeixen l’esport des del Patronat Municipal, al Consell Esportiu, a la Federació Catalana, hi som per ajudar a tirar endavant l’esport, per a treballar, formant part de l’organització de la majoria dels les competicions escolars, molts dels crosos porten el nostre segell.

Els del Club Gimnàstic a més de tenir una gran escola d’atletisme  som un dels clubs de Catalunya que més competicions federades organitzem, mèrit dels directius d’ara i dels d’abans que varen crear escola també amb aquest àmbit.

Fa pocs dies que l’Ajuntament de Tarragona va rebre als atletes del Nàstic que han aconseguit pujar als diferent pòdiums als darrers mesos,  varem amb  venir 20 atletes i amb 24 medalles, i amb més de 30 finalistes, estem parlant de cros en totes les categories dels  benjamins fins als veterans i universitaris.

Ara han començat els diferents campionats de la temporada a l’aire lliure i esperem que l’alcalde hagi de rebre més medallistes.


Crec que no seria just ni amb els que formem part del món de l’atletisme si no parlés de l’ importància que té l’esport dins la nostra societat, l’esport federat, l’escolar i el de lleure, vull dir, l’esport no professional, si ens posem a pensar segur que arribarem a la conclusió que a cada replà d’escala com a mínim hi ha una persona que fa esport, crec que no soc gens agosarat, la pràctica esportiva es gairebé un dret.

Avui ara, quants esportistes de totes les edats estan entrenant, o corrent per l’escullera del port?, per posar dos exemples fàcils de comprovar. Centenars!

Prenent aquesta referència crec que des d’aquí hem de fer un crit d’aleta clar, cal que les institucions, protegeixin i potenciïn l’esport sobretot l’esport escolar,  no és una despesa és una inversió,  cal que tothom ho tingui clar l’esport forma part de la formació de les persones jove, els hàbits i els valors de l’esport i l’escola han d’anar junts sempre i ara més que mai. 


Avui també volem fer partícips de la nostra festa a  persones tarragonins i tarragonines que  ens han ensenyat i ajudat a tirar endavant, son aquí, elles i ells també son Nàstic.

Tenim al davant un repte important, els Jocs del 2017, una oportunitat única, l’hem d’aprofitar en tots els sentits, pensant tant en els Jocs com en l’endemà el futur de l’esport a Tarragona està assegurat.

Per acabar ho vull fer amb frases molt de Tarragona,  la primera dels Castells,


Treballarem amb Força, equilibri, valor i seny!


Visca l'atletisme! Visca el Nàstic i visca Tarragona!


Article de Pere Valls publicat a la premsa digital