dimecres, 11 de juny de 2014

27 PERSONES DE CADA 100



27 de cada 100 persones a la nostra societat es troben ja patint una situació de pobresa, segons les mateixes dades oficials de l’Institut Nacional d’Estadística. Així mateix, un de cada cinc tarragonins no té ingressos econòmics per poder viure amb un mínim de dignitat material, i tres de cada cinc han de viure amb menys de 900 euros nets al mes. A part de l’atur i l’augment de la pobresa, les retallades en el nostre sistema sanitari -impulsades per PP, CiU i ERC- han provocat que la davallada de la qualitat de la salut pública sigui ja el tercer motiu de preocupació dels ciutadans segons el CIS.

Aquesta és la tràgica i trista realitat a la província de Tarragona, a Catalunya i a Espanya a data d’avui. I com respon el Govern a una tessitura tan dramàtica? Doncs autofelicitant-se pels “èxits” econòmics que segons el PP s’han produït, malgrat que el 89% dels espanyols, segons el CIS, diguin que la seva situació econòmica és igual o pitjor a la que tenien l’any passat. La ministra portaveu del Govern, per exemple, atribueix  tan sols a “errors de comunicació” del PP el malestar dels ciutadans. Sembla increïble!

Per ser justos, però, per una vegada he de donar la raó a un dirigent del PP. Em refereixo al president del PP a València, senyor Rus, que ha dit textualment que “la gent no entén que surti per televisió el president Rajoy i digui que això funciona fenomenal quan ells, i els seus fills, estan a l’atur.” Sembla una veritat “de perogrullo” però escoltant les valoracions entusiastes que el PP fa de la situació econòmica un de vegades té una sensació d’irrealitat absoluta resultat del contrast entre tanta eufòria per part del Govern de Rajoy i la duríssima realitat que es viu a peu de carrer.

Els socialistes no ens resignem a romandre de braços plegats mentre veiem com la pobresa i les desigualtats creixen com l’escuma per culpa de la crisi i de les retallades de la dreta. Aquí i ara les coses poden canviar si hi ha la voluntat política per dur-ho a terme. Per exemple, el Parlament pot aprovar ja la llei que garanteixi una renda garantida de ciutadania. En que consisteix això? En establir uns ingressos econòmics mínims per a tots els catalans de manera que puguin cobrir les seves despeses materials bàsiques.

Cal recordar que aquest projecte de llei neix de la ciutadania que va presentar una proposa legislativa popular avalada per més de 120.000 signatures i el suport de 38 ajuntaments catalans. Des de la humilitat més absoluta m’atreviria a demanar al president Mas i als grups que li donen suport, CiU i ERC, que recordin quina és la voluntat real d’un poble: assolir una Catalunya on no hi hagi atur, pobresa i desigualtats. Impedir l’aprovació d’aquesta renda garantida de ciutadania seria una autèntica burla al poble de Catalunya.

Per al PSC hi ha tres línies vermelles que són inviolables: Primer, cal una garantia d’aliments. En aquests moments hi ha 50.000 nens catalans amb risc de desnutrició i això és intolerable. Volem una garantia de beques de menjador per aquests nens i nenes. Segon, volem l’aprovació immediata d’aquesta renda garantida de ciutadania i, tercer, que s’impulsi un PIRMI energètic per donar cobertura bàsica d’aigua, llum i gas a tots els catalans.


No estalviarem esforços per aconseguir que el Parlament aprovi amb urgència aquestes iniciatives parlamentàries que nosaltres creiem honestament que expressen a la perfecció quina és la voluntat del poble de Catalunya.

Article de Maria Jesús Sequera publicat al Més Tarragona 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada