Aquests dies són molts els que em paren pel carrer i em
pregunten quin motiu m’ha dut a assumir el repte de presentar-me com a
alcaldable del PSC a la nostra ciutat. És obvi, que en l’actual context de
dificultats i amb la reforma local que prepara el PP, i CiU a casa nostra, amb
l’objectiu d’escanyar financerament als Ajuntaments, no és un propòsit còmode
des del punt de vista dels interessos personals. Sempre responc el mateix, com
a mínim tinc 2.246 raons. Em refereixo als aturats censats que tenim, avui, a
Amposta, i també a aquells que no han tingut mai la seva oportunitat, joves
principalment. No suporto veure com la gent, els meus veïns, els amics, les
persones amb les quals parlo al carrer passen tantes i tantes dificultats. Sóc
conscient que darrera de cada persona a l’atur hi ha una tragèdia personal i,
familiar, molt de patiment i molt de dolor i angoixa. Com a persona que aspira
a l’alcaldia d’Amposta el meu primer compromís, la meva autèntica obsessió, és
impulsar les polítiques municipals orientades a la generació d’ocupació, al
foment de la inserció laboral i tot allò que estigui a les nostres mans per
captar noves inversions. Sincerament, crec que a l’Ajuntament, malgrat les
dificultats i la manca de recursos, hi ha camí per recórrer. Es tracta de
gestionar bé els recursos de què disposem, que no són pocs.
Vull una Amposta líder en l’àmbit de les terres de
l’Ebre, cohesionada socialment, i amb uns paràmetres de condicions de vida
material d’excel·lència. No vull anar fent, superant els petits esculls del dia
a dia municipal, sinó situar la nostra ciutat a l’epicentre del mapa del
benestar de les terres de l’Ebre. L’Amposta que somio serà imparable...
Generació d’ocupació, lluita contra l’atur, lideratge
territorial, cap veí d’Amposta abandonat a la seva sort... i també diàleg,
regeneració democràtica i disposició a trobar punts de consens. No sóc
d’aquelles persones que entenen la negociació com un monòleg unidireccional.
Sóc un apassionat de les persones, ho reconec. No entenc la política si no és
estar al costat de la gent les 24 hores del dia, els set dies de la setmana.
M’encanta parlar, saber de les inquietuds i anhels de tothom i, sobretot, no
suporto l’augment de la pobresa i de les desigualtats. Vull portar al nostre poble,
Amposta, aquest nou estil que neix de peu de carrer i introduir-lo a la sala de
plens. Aportaré la meva experiència municipal per liderar l’alternativa
responsable i seriosa que necessita Amposta.
Com en tot en la vida conclou en un cicle i és de sentit
comú que després de 28 anys de Govern monocolor de CiU a l’Ajuntament, amb les
seves llums i les seves ombres, aquest cicle s’ha acabat. No es tracta de fer
recriminacions però sí crec que és necessari obrir les portes de la finestra de
bat a bat i deixar que entri un nou aire polític. Un canvi serè. No es tracta
de deixar ningú de banda, confio amb la gent que treballa en favor dels
ciutadans, amb tots els servidors públics. Des de la humilitat volem un canvi
per millorar.
Feu-me confiança i acompanyeu-ne en aquest camí
col·lectiu cap a un Ajuntament del poble i per al poble, sense més additius.
Tots junts ho farem possible. Gràcies, per endavant, pel vostre compromís que
és el meu.
Article de Paco Miró publicat al Diari de Tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada