Sens dubte, una de les conseqüències més nefastes de la crisi econòmica que estem patint és que moltes persones han perdut el seu lloc de treball. Aquí a les comarques tarragonines l’atur també ha augmentat de manera notable en aquests darrers mesos. Es tracta d’una dada molt dolenta, sense pal·liatius. En cada cas, darrera de cada persona que perd la seva feina hi ha un drama familiar, majors dificultats econòmiques per arribar a final de mes... Som plenament conscients d’aquesta tessitura. Ara bé, davant d’aquesta situació les persones que tenim responsabilitats polítiques podem reaccionar de dues maneres: o bé criticar-ho tot, rebutjar qualsevol plantejament i practicar una actitud destructiva amb la única finalitat d’erosionar al Govern o bé fer propostes en positiu per donar una resposta real a les necessitats reals dels ciutadans.
Us poso un exemple concret. “Les persones que han perdut el seu lloc de treball o que han exhaurit la seva prestació tindran al Govern i als poders públics al seu costat, ajudant-los en tot allò que estigui al seu abast.” Aquestes paraules van ser pronunciades pel president del Govern en la sessió del Senat de principis del mes de febrer. Doncs bé, tres dies després el Consell de Ministres aprovava l’ampliació de l’ajuda de 426 euros destinada als aturats que ja han esgotat les prestacions per desocupació, és a dir, que aquelles persones que ja han exhaurit l’atur disposaran d’aquests 426 euros mensuals durant sis mesos més a fi i efecte d’impedir que es quedin desemparats, sense cap ingrés, mentre continuen buscant feina.
Què suposa aquesta mesura a nivell de Camp de Tarragona? Doncs que uns 4.120 tarragonins es podran beneficiar enguany d’aquesta ajuda extraordinària que ja va beneficiar 5.973 habitants de les comarques tarragonines durant el 2009. En total doncs, més de 10.000 ciutadans de la nostra província es beneficiaran d’aquesta prestació extraordinària que es fruït del compromís del Govern de no deixar abandonats a la seva sort a les persones que més durament estan sent castigades per la crisi econòmica.
Els col·lectius més dèbils de la nostra societat no poden pagar la factura de la crisi. Aquesta és la convicció de l’executiu que entén que donar satisfacció a les necessitats dels ciutadans més vulnerables a una situació econòmica com l’actual ha de ser l’objectiu número 1 de la seva obra de Govern. Aquesta és també una de les diferències bàsiques entre l’esquerra i la dreta (que diu que baixarà els impostos sense retallar prestacions socials però que no explica com pensa aconseguir la quadratura del cercle, potser perquè no hi ha manera d’aconseguir-ho). Des del primer dia de la legislatura, tant el president Montilla com el president Zapatero, han complert el seu compromís de mantenir totes les polítiques socials i de no deixar abandonats a la seva sort a aquells que ho estan passant més malament (aturats, pensionistes, joves, autònoms...)
I ho han fet perquè el projecte socialista té valors i té principis. Uns valors i uns principis que es tradueixen en l’ampliació de les prestacions socials tot i la crisi econòmica.
Article publicat al Diari de Tarragona