divendres, 27 de novembre del 2009

COMPATIBILIDADES PARLAMENTARIAS Y TRANSPARENCIA


Desde hace unas semanas, los diputados de este país nos hemos convertido en centro de atención debido a la publicidad sobrevenida que han adquirido las actividades que se ejercen de forma paralela a la condición de parlamentario. Comprenderán que no entre a opinar sobre cada uno de estos casos. He tenido la tentación de hacerlo, pero el debido respeto al carácter secreto que establece la ley vigente me lo impide.

Ahora bien: una cosa es el marco jurídico actual, y otro el que debería ser en una democracia moderna, que garantice el ejercicio del control social por parte de los ciudadanos. Y eso conlleva publicidad y transparencia.

Cada cual tiene sus atribuciones, y al Parlamento le corresponde actualizar las suyas. En la actualidad las declaraciones de actividades de los diputados ya son públicas, pero la interpretación restrictiva del régimen de publicidad que se ha venido aplicando, hace prácticamente imposible acceder a ellas. De ahí que resulte improrrogable articular los mecanismos necesarios para garantizar que esas declaraciones sean accesibles para cualquier ciudadano.

La concesión de compatibilidades no es un acto gracioso o discrecional. Se rige por lo dispuesto en la Ley electoral, en el Reglamento del Congreso y por la interpretación que, históricamente, se ha hecho de estos preceptos. Pero el paso de los años ha constatado que la ley es ambigua y la interpretación muy amplia. Por ello es necesaria una reforma de la LOREG que modifique y limite el régimen actual de compatibilidades. El sistema lo requiere y los ciudadanos lo demandan.

Existen dos tipos de actividades compatibles: aquellas que son una extensión de la condición misma de diputado y contribuyen a amplificar el trabajo parlamentario, y aquellas que son estrictamente privadas, de carácter oneroso, y retribuidas. Entre las primeras están las de tertulianos, articulistas, conferenciantes o profesores de universidad. En esa categoría se encuentran la gran mayoría de los diputados y su desempeño prestigia y enriquece la condición de parlamentario. El principal problema reside en la delimitación del segundo grupo de actividades, porque, aunque sean legales, algunas de ellas pueden ser éticamente reprobables, bien porque ponen en duda el carácter exclusivo de la dedicación parlamentaria, bien porque lindan con el ámbito de lo público. La compatibilidad se concede casi sin otro límite que el de la simple advertencia de que, una vez concedida, esa actividad no debe tener conexión con la administración pública. Por eso, el Congreso debería tener la competencia para comprobar que el ejercicio de una compatibilidad se adecua a las limitaciones legales, sabiendo que en ningún caso la excepción puede contaminar al conjunto del Parlamento.

En definitiva, más transparencia y mayor control para detectar y denunciar las conexiones entre lo público y lo privado, pero también para afianzar los pilares de nuestra democracia y el compromiso, la dignidad, la profesionalidad y la vocación de servicio público de sus representantes.


Article de Francesc Vallès publicat a El País


VALLS, REFERENT DEL CINEMA NACIONAL


Ara fa pocs dies Valls ha estat l’escenari de l’acte de clausura del quinzè concurs estatal de curtmetratges “Ciutat de Valls 2009”, un certamen que ja s’ha fet un lloc en el mapa de festivals d’aquestes característiques no només a nivell de Catalunya, sinó en el conjunt d’Espanya. Es tracta d’una concurs que enguany ha destacat amb llum pròpia i ha superat totes les expectatives pel que fa a la qualitat dels 236 curtmetratges que optaven a algun dels set premis com pel que fa a públic assistent. La organització i èxit d’un esdeveniment cultural d’aquesta dimensió és una nova mostra del dinamisme de la societat vallenca i de l’empenta de la seva gent. Vull reconèixer, en especial, la tasca del jurat qualificador, amb el Francesc Fàbregas al capdavant, que han dedicat el seu temps a elegir quines d’aquestes bones produccions mereixia un dels set premis del concurs. Una tasca, ja us dic, difícil donat l’elevat nivell dels curtmetratges que s’han presentat en aquesta edició.

En aquest cas, realment, és molt complexa destacar algun treball però crec que és imprescindible remarcar la excel·lent producció “The End”, la guanyadora de l’Enxaneta d’Or, que ens aproxima a la dura realitat que provoca la manca d’aigua al continent americà, o bé el premi especial que s’ha endut el curtmetratge “Lala”, de Esteban Crespo. En aquest cas en destaca la interpretació de les nova fornada d’actors d’un molt bon nivell interpretatiu com ara Gustavo Salmeron, Marta Belenguer o Ester Ortega.

Així mateix, enguany s’ha convocat una categoria especial de premi de fantasia que ha guanyat la producció “Cíclope”, rodat amb actors amb escenaris virtuals en tres dimensions.

Molts d’aquells que haureu gaudit de les sessions que s’han organitzat a Valls i La-rodona haureu pogut reconèixer a molts actors i actrius que ja són presents a la petita pantalla de la ma de sèries d’èxit com “Ventdelplà”, “Hospital central” o “El internado.”

En definitiva, ha estat un certamen que ha brillat al seu màxim nivell i que suposa un difícil repte a superar, de cara a l’any vinent, tant a nivell de produccions com d’assistència d’aficionats al bon cinema.

Crec que la singularitat i la riquesa de Valls és la suma de molts factors. De la nostra trama urbana, de la nostra història, dels nostres senyals d’identitat i també d’allò que hem aportat a la nostra cultura nacional, com ara el fet casteller. Precisament per això estic especialment satisfeta, i com a vallenca, orgullosa, de què la nostra ciutat sigui capaç d’organitzar concursos nacionals d’aquesta envergadura.

Publicat al setmanari El Vallenc




LA PENSIÓ MITJANA DELS MÉS DE 19.000 PENSIONISTES REUSENCS SE SITUA ENTORN DELS 750 EUROS MENSUALS


“A Reus hi ha, amb dades tancades a octubre de 2009, un total de 19.150 persones que estan cobrant una pensió. D’aquestes, la majoria perceben una pensió de jubilació (11.418 persones), unes altres 5.168 tenen una pensió de viduïtat, 1.979 una pensió per incapacitat, 558 una pensió d’orfandat i 27 una pensió a favor d’un familiar”, així ho ha donat a conèixer avui el diputat reusenc al Congrés, Francesc Vallès, que ha analitzat l’estat de la qüestió pel que fa a les pensions a la capital del Baix Camp.

Segons Francesc Vallès, “la Seguretat Social destina, cada mes, una mitjana de 14.372.131 euros al pagament de les pensions a Reus. Es tracta d’una quantitat realment molt important que, vull subratllar, suposa, de mitjana, un increment d’un 6’5% en relació al que es destinava a pagar les pensions l’any passat.”

Així mateix, la pensió mitjana a Reus se situa en els 750 euros mensuals. Per tipus de pensió, les persones que tenen una pensió de jubilació perceben una prestació de 849 euros mensuals, les que tenen pensió per incapacitat 847 euros, les de viduïtat 541 euros i les d’orfandat 327 euros al mes.

Segons el diputat reusenc, “des de que els socialistes vam tornar al Govern l’any 2004 les pensions mínimes s’han incrementat entre un 30 i un 60% de mitjana, el que a la demarcació de Tarragona ha beneficiat més de 33.000 persones. Vull adreçar també als pensionistes un missatge molt clar: tot i la crisi econòmica el Govern continuarà treballant per dignificar les pensions i augmentar-ne les quanties. Per convicció i per fer justícia a un col·lectiu que ha treballat tota la seva vida i que ara es mereix descansar amb unes mínimes condicions de dignitat”, ha conclòs el diputat socialista.

854 CONDUCTORS TARRAGONINS HAN PERDUT EL CARNET DE CONDUIR DES DE L’ENTRADA EN VIGOR DEL CARNET PER PUNTS ARA FA TRES ANYS


El diputat socialista al Congrés, Joan Ruiz, ha anunciat avui que “des de l’entrada en vigor del nou sistema de carnet per punts fins al mes d’agost d’enguany un total de 854 conductors de la província de Tarragona han perdut el carnet de conduir. D’aquests, 1 conductor va perdre el carnet durant el 2007, 553 durant el 2008 i 300 en els primers vuit mesos d’enguany.”

El diputat tarragoní també ha explicat les novetats de la nova llei de seguretat vial aprovada recentment pel Congrés dels Diputats. Segons Joan Ruiz “la nova llei permetrà evitar la impunitat dels conductors més temeraris que posen en perill la seguretat a les carreteres per la seva imprudència. Així mateix, es redueix els temps de tramitació i s’estableix que les sancions econòmiques serveixin per a finançar actuacions encaminades a la millora de la seguretat vial.”

Amb aquesta nova llei les infraccions lleus seran sancionades amb una multa de fins a 100 euros, les greus amb multes de 200 euros i les molt greus amb sancions de 500 euros.

Joan Ruiz ha afirmat que “la formula del carnet per punts ha demostrat la seva eficàcia en aquests tres darrers anys a l’hora de reduir la sinistralitat a la nostra xarxa viària. La pèrdua de punts per infraccions molt greus, com ara conduir amb una taxa d’alcohol superior a l’establerta o sota l’efecte de substàncies psicotròpiques, s’ha traduït en una millora de la seguretat a les nostres carreteres. En aquest sentit només cal recordar que fins a un 40% dels accidents mortals que es produeixen en el nostre país són conseqüència de conduccions temeràries de persones que es trobaven sota els efectes de l’alcohol o de les drogues.”

dilluns, 16 de novembre del 2009

UNS 4.300 TARRAGONINS A L’ATUR PODRAN ACCEDIR A L’AJUDA DE 420 EUROS QUE CONCEDEIX EL GOVERN


“A partir de demà, divendres 13 de novembre, les persones que estan aturades i que ja hagin esgotat el subsidi per desocupació a partir de l’1 de gener d’enguany podran accedir a l’ajuda extraordinària de 420 euros mensuals durant sis mesos que ofereix el Govern. Aquí a les comarques tarragonines això suposarà, segons les primeres estimacions, que unes altres 4.300 persones es puguin beneficiar d’aquesta prestació dels 420 euros.” Així ho ha anunciat avui el diputat socialista per Tarragona, Francesc Vallès, qui ha valorat molt positivament que aquesta ajuda pugui beneficiar, amb caràcter retroactiu, a aquells ciutadans que hagin esgotat les ajudes de l’atur a partir de l’1 de gener d’enguany.

Vallès també ha anunciat que, en previsió que es puguin formar cues a les oficines d’ocupació, el Ministeri de Treball ja ha enviat a les persones que es poden beneficiar d’aquesta mesura tota la documentació necessària amb les seves dades impreses, de manera que només l’han de signar i lliurar-la a les oficines de treball.

El diputat socialista ha explicat que “aquesta mesura endegada pel Govern suposa pels seus beneficiaris rebre una ajuda extraordinària de 421,70 euros al mes durant els propers sis mesos. Cal remarcar que és el primer cop que s’endega una iniciativa similar al nostra país, una iniciativa que és la resposta del Govern a la situació d’aquelles persones que estan a l’atur i que ja han esgotat la prestació per desocupació. El Govern, doncs, aposta clarament per ajudar a aquells que ho estan passant més malament i evitar així el risc d’exclusió social.”

Cal recordar que poden accedir a aquesta ajuda aquelles persones que es trobin a l’atur i que ja hagin esgotat la prestació contributiva per desocupació i que no tinguin rendes superiors al 75% del Salari Mínim Interprofessional. A nivell de província de Tarragona, segons les mateixes estimacions, es calcula que més de 10.000 persones es podran beneficiar d’aquesta prestació extraordinària, de les quals unes 4.300 a partir de demà.

Els potencials beneficiaris del Pla Extraordinari de Protecció per Desocupació han d’haver arribat a esgotar, o hauran d’esgotar, la prestació per desocupació en el període comprès entre l’1 de gener de 2009 i el 31 de gener de 2010. A més, segons Francesc Vallès, “el Govern no descarta prorrogar aquesta ajuda si la situació així ho exigeix.”

110.000 PASSATGERS HAN UTILITZAT LA LÍNIA D’ALTA VELOCITAT DES DE L’ESTACIÓ DEL CAMP DE TARRAGONA EN ELS PRIMERS SIS MESOS D’ENGUANY


El diputat socialista al Congrés per Tarragona, Joan Ruiz, ha anunciat avui que “en els primers sis mesos d’aquest 2009 un total de 110.306 persones han utilitzat el servei d’alta velocitat des de l’estació de l’AVE de La Secuita-Perafort. Aquestes dades demostren l’enorme pas endavant que l’entrada en servei de l’AVE ha suposat per les comarques tarragonines tant pel que fa a les nostres connexions amb Barcelona i Madrid, com pel que fa a la millora de la competitivitat de la nostra economia.”

Joan Ruiz també ha desglossat aquestes dades en funció dels viatgers que accedeixen a l’alta velocitat a l’estació del Camp de Tarragona i baixen a la resta de sis estacions de la línia en servei. Així, “registrem 4.658 persones que baixen a l’estació de Lleida, unes altres 16.737 ho fan a l’estació de Saragossa, 449 a Calatayud, 1.437 a Guadalajara, 76.262 a l’estació de Madrid-Atocha i 10.763 a l’estació de Barcelona Sants.”

De fet, el nombre de passatgers que utilitzen el servei de l’AVE des de l’estació del Camp no ha parat de créixer any rera any. L’any passat unes 230.000 persones van ser usuàries d’aquest servei des de l’estació del Camp de Tarragona.

El diputat socialista ha valorat aquestes dades “amb una gran satisfacció ja que són la demostració objectiva de l’èxit de l’aposta que el Govern va fer en el seu moment per l’arribada de l’alta velocitat al Camp de Tarragona. A nivell de comarques tarragonines, tres anys després de l’entrada en funcionament del servei, podem afirmar sense risc a equivocar-nos que l’estació del TGV del Camp ja s’ha consolidat com un dels nòduls estratègics de les nostres comunicacions amb Madrid i Barcelona, amb el que això suposa pel nostre turisme, la nostra economia i el nostre sector comercial. Tot i això, els primers beneficiaris de l’arribada de l’alta velocitat a casa nostra són els tarragonins que s’han de desplaçar amb regularitat, sobretot, a Madrid i, en menor mesura, a Saragossa i Barcelona.”

EL PSC CONSIDERA QUE LA VIABILITAT DE LA NOVA CAIXA HA DE SER COMPATIBLE AMB UNA POLÍTICA SOCIAL RESPECTUOSA


La senadora tarragonina Judith Alberich, portaveu del grup de l’Entesa Catalana de Progrés a la Comissió d’Economia del Senat, ha fet avui “una crida perquè les mesures de caràcter laboral i social que s’apliquin en el procés de fusió de Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Manresa siguin el menys traumàtiques possibles per als treballadors i les treballadores i exigeix que, en cap cas, s’aprofitin les circumstàncies per promoure acomiadaments injustificats.”

“El PSC ha defensat des dels inicis del procés la conveniència de la fusió de les tres entitats perquè Caixa Tarragona fos una entitat viable i forta i perquè aquest era pas imprescindible per aconseguir els ajuts corresponents del FRROB. No obstant això, i per davant de tot, els socialistes demanem plenes garanties per al manteniment dels llocs de treball a la nova Caixa”, ha afirmat Judith Alberich.

“En aquest sentit, els socialistes creiem que s’ha d’apostar prioritàriament per les jubilacions anticipades i les baixes incentivades, i en cap cas per la supressió directa de llocs de treball.”

Judith Alberich també ha afirmat que és molt positiu que el Govern català hagi manifestat que vetllarà perquè el procés de fusió contribueixi a reforçar el sistema financer català i no pas per afeblir-lo, tenint en compte que els diners que es posaran a disposició de les caixes d’estalvi fusionades a través del FRROB, permetran que aquestes guanyin dimensió i tinguin una competitivitat que ara no existeix.

“Però, per això mateix, des del PSC reiterem la necessitat que la fusió sigui compatible amb una política social respectuosa al màxim, perquè la situació laboral dels treballadors i treballadores de la nova Caixa és prioritària al procés de fusió de l’entitat financera, per bé que aquest sigui important i convenient”, ha acabat assenyalant Judith Alberich.

EN SALUT, CAL PREVENIR


“Més val prevenir que curar”, aquestes paraules, que hem sentit moltes vegades, són la filosofia de fons que sustenta la nova Llei de Salut Pública que hem aprovat recentment al Parlament. Què vol dir això traduït a la pràctica? Doncs, per posar només alguns exemples, que a partir d’ara es farà un esforç molt especial per prevenir el tabaquisme, potenciar l’adquisició de bons hàbits alimentaris, promoure l’exercici físic o bé lluitar contra l’obesitat infantil.

Amb aquesta nova llei a la ma, el Govern es compromet a lluitar no tan sols contra la malaltia sinó també, de manera integral, contra els elements que l’afavoreixen, duent a terme accions per protegir i promoure la salut i prevenir la malaltia. I com fer-ho? A través del control dels riscos presents en el medi i en els aliments i de la promoció d’estils de vida saludables (per exemple, amb el programa de vacunes o en les inspeccions que fan els veterinaris als escorxadors abans i després del sacrifici d’animals).

Així, per primer cop s’estableix un catàleg de les prestacions i els serveis que, de manera obligatòria a partir d’ara, ha de prestar el sistema sanitari públic a Catalunya. A més a més, es crearà una seu territorial a Tarragona de la nova Agència Catalana de Salut Pública, l’ens que entrarà en funcionament l’any que ve i que haurà de coordinar tot aquest esforç.

Crec, sincerament, que amb la nova llei fem un salt endavant molt important a l’hora de respondre amb eficàcia als reptes de salut del segle XXI (com pandèmies recents com la grip A o les baques boges). El tema no és menor. Aquí al Camp de Tarragona, l’any passat el Departament de Salut va impulsar més de 2.700 controls als escorxadors, quasi 8.000 en establiments de venda de carns, peixos i derivats i més de 1.800 en bars, restaurants i hospitals de les nostres comarques. Així mateix, es van impulsar més de 10.000 analítiques de mostres ambientals i unes altres 1.700 d’aliments i d’aigua de consum. Com veieu es tracta d’un conjunt d’actuacions, sovint invisibles als ulls de molts ciutadans, però que prevenen malalties i que, per tant, salven vides. De fet, diversos estudis internacionals demostren que cada euro invertit en accions de salut pública és cinquanta vegades més productiu en termes de salut que l’assistència sanitària a la malaltia. És a dir, que és més eficaç.

Estic convençuda que aquest és el camí. Quan es parla d’Estat de Benestar i de qualitat de vida hem de tenir en la salut una de les prioritats de la nostra acció política. En aquest sentit, la vigilància, protecció i promoció de la salut, que estableix la nova llei, ens farà fer, col·lectivament, un pas de gegant.

Publicat al diari El Punt

dimarts, 10 de novembre del 2009

18 MILIONS D'EUROS PER AL BAIX PENEDÈS!


“En aquests moments de dificultats econòmiques les inversions de la Generalitat al Baix Penedès per l’any vinent se centren en educació, salut, carreteres i en l’institut d’investigació aplicada de l’automòbil del Baix Penedès (IDIADA). És a dir, en tot allò que pot millorar la vida quotidiana dels ciutadans d’aquesta comarca.” Aquesta és la concepció de fons que ha inspirat la confecció dels pressupostos de la Generalitat per al 2010 al Baix Penedès, segons han explicat avui en roda de premsa la diputada socialista per Tarragona, Núria Segú, el president del Consell Comarcal del Baix Penedès, Jordi Sánchez, l’alcaldessa del Montmell, Immaculada Costa, i el regidor socialista del Vendrell, Josep Lluís Pasqual.

Desglossant les inversions partida a partida, el primer que cal destacar són els quasi 10 milions d’euros que es destinen a l’IDIADA. Uns recursos que es destinaran a edificis, construccions, maquinària, instal·lacions i utillatge d’aquest centre logístic de primer nivell.

Cal recordar que l’IDIADA és una entitat creada a inicis dels anys 70 per la Universitat Politècnica de Barcelona que actualment està vinculada a la Generalitat com a centre autònom que dóna serveis de suport a la indústria de l’automòbil en els camps de l’homologació, l’assaig, la recerca, el desenvolupament i el control de qualitat de la producció.

D’altra banda, pel que fa a la xarxa viària Núria Segú ha remarcat que “es destina 1.853.553 euros a les obres de condicionament de la C-51, un projecte que el Govern d’Entesa ha desbloquejat després de l’oblit en que es trobava com a conseqüència de la inacció dels anteriors Governs de CiU. Així, un cop la nova via sigui una realitat, els ciutadans del Camp de Tarragona disposarem d’un tercer gran cinturó de comunicacions per carretera que connectarà directament l’eix Reus, Alcover, Valls i El Vendrell.”

Pel que fa a inversions en equipaments educatius, Jordi Sánchez ha posat de relleu els 393.174 euros que s’endú el CEIP La Muntanyeta de Bellvei, i els 271.886 euros del CEIP Quatre Vents de Sant Jaume dels Domenys. “Especialment importants són les partides que trobem a l’àrea de salut on s’adreça 1.019.296 d’euros per a la construcció del CAP de Calafell, 2.265.222 euros per al CAP de Cunit, i uns altres 309.922 euros per al consultori local de La Bisbal del Penedès. Finalment, també tenim inversions importants en habitatge (713.383 euros per a l’àrea Mestral de L’Arboç i uns altres 393.174 euros per a la zona del camí de L’Arboç de Banyeres del Penedès). Per que fa a l’atenció a la infància destaca la inversió destinada al centre de menors de Santa Oliva.”

Completen les inversions al Baix Penedès les que fan referència a la xarxa de sanejament d’aigua, amb partides concretes de quasi 150.000 euros pel Vendrell, segons ha remarcar el regidor socialista Josep Lluís Pasqual.

Tot plegat, segons Núria Segú “es tracta d’un esforç econòmic realment molt important en aquests moments de dificultats que iguala la inversió de la Generalitat a la comarca en relació als pressupostos d’enguany, tot i la baixada d’ingressos de la Generalitat. A més, a tot això cal sumar-hi uns altres 73 milions d’euros en inversions no territorialitzables que s’executaran en el conjunt de la província de Tarragona.”

dilluns, 9 de novembre del 2009

LA GENERALITAT INVERTIRÀ MÉS DE 152 MILIONS D’EUROS AL CAMP DE TARRAGONA EN ELS PRESSUPOSTOS PEL 2010


Els pressupostos de la Generalitat pel 2010 preveuen una inversió de més de 152.349.000 d’euros en partides territorials concretes a les sis comarques del Camp de Tarragona (els pressupostos de la Generalitat per enguany han contemplat una inversió directe de 111 milions d'euros). A aquesta quantitat cal sumar-hi uns altres 73.478.000 euros en concepte d’inversions que beneficiaran al conjunt de la província de Tarragona. Així ho han anunciat aquest dissabte els diputats socialistes per Tarragona, Núria Segú i Àlex Martínez, que han desgranat els principals eixos dels pressupostos pel que fa les comarques tarragonines.

“Per resumir-ho en una frase, és tracta d’uns pressupostos que aquí a les nostres comarques aposten per reforçar les polítiques socials (sobretot, educació, salut, habitatge i ajuda a la dependència), les mesures que poden reactivar la nostra economia i per impulsar aquells equipaments i infrastructures més demandats pel territori”, ha afirmat Núria Segú.

Pel que fa a l’educació, els pressupostos preveuen al Camp de Tarragona un conjunt d’inversions per un import total de més de 31 milions d’euros, que afecten un total de 15 municipis (Alcover, Bellvei, Les Borges del Camp, Cambrils, Mont-roig del Camp, Els Pallaresos, Reus, la Riera de Gaià, Sant Jaume dels Domenys, Santa Coloma de Queralt, La Secuita, Tarragona, Valls, Vila-seca i Vinyols i els Arcs.)

Es segon lloc, pel que fa a l’àmbit de la Salut, s’executaran actuacions en hospitals, ambulatoris i residències i centres de dia amb una inversió global estimada en quasi 10 milions d’euros. Unes partides que beneficiaran els municipis de La Bisbal del Penedès, Calafell, Cambrils, Cunit, Salou, Tarragona, Reus i Vila-seca. “En aquest camp, cal destacar sobretot les inversions a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona (2’3 milions d’euros) i al nou CAP de Cunit (2’1 milions d’euros).”

També en l’àmbit de les polítiques socials (que representen el 54% del total d’aquests pressupostos) destaquen amb llum pròpia les inversions d’ajuda a la dependència i al foment del medi ambient i l’habitatge. “Pel que fa al medi ambient, cal subratllar les actuacions destinades a construir les infrastructures necessàries per a poder reutilitzar les aigües residuals del Camp de Tarragona, un projecte pioner que rebrà una inversió de 48 milions d’euros. En protecció social tenim partides específiques per residències i centres de dia a Tarragona (2 milions d’euros), Reus (2’8 milions d’euros), Montblanc (1’4 milions d’euros) i L’Espluga de Francolí (668.000 euros).”

Per la seva banda, Àlex Martínez ha posat de relleu “l’impuls a les mesures pensades per fomentar l’ocupació i reactivar la nostra economia, creant així nous llocs de treball i riquesa pel territori. En aquest sentit m’agradaria remarcar les obres previstes a la carretera C-51 (que ha de connectar l’Alt Camp i el Baix Penedès, que compten amb 1’8 milions d’euros d’inversió), la variant de Les Borges del Camp (2’8 milions d’euros d’inversió), el nou edifici del servei telefònic 112 a Reus (4’2 milions d’euros), l’impuls que rebrà el Centre Integral de Mercaderies del Camp, els més de 7 milions d’euros destinats a la conservació i millora de la nostra xarxa viària, o els 6.400.000 euros per la nova comissaria de Tarragona, per citar només algunes de les partides més importants. A tot això cal afegir la previsió de licitació de les obres de construcció de la Ciutat de la Justícia de Tarragona.”

Un altre gran eix dels pressupostos a nivell de comarques tarragonines és la despesa en recerca i desenvolupament, En aquest sentit, es continua apostant pel desenvolupament de la societat de la informació i les telecomunicacions, amb partides molt significatives com els 5.200.000 euros que rebrà la Universitat Rovira i Virgili. En total, l’aposta per l’I+D+i rebrà a les nostres comarques més de 15 milions d’euros en el marc d’aquests pressupostos, de les quals el centre IDIADA, del Baix Penedès, s’emporta 4’9 milions d’euros.

Finalment, també s’ha fet un esforç molt especial per incentivar les iniciatives en matèria d’estalvi energètic, amb la implantació progressiva de les energies renovables i en la millora de les xarxes de sanejament d’aigua.

Segons Núria Segú “es tracta d’uns pressupostos que fan un esforç molt important per invertir en tot allò que suposi una ajuda per la vida diària dels ciutadans (en especial d’aquells que més estan acusant la crisi econòmica) i que aposten per reforçar la cohesió social en aquests moments de dificultats econòmiques fomentant, al mateix temps, la reactivació de la nostra economia.”

dimecres, 4 de novembre del 2009

MÉS DE 54.000 TARRAGONINS JA TENEN EL NOU DOCUMENT NACIONAL D’IDENTITAT ELECTRÒNIC


“Més de 54.000 tarragonins ja disposen del nou Document Nacional d’Identitat electrònic. A principis d’any el nombre de tarragonins en tenir el DNI electrònic ja era de 53.823 persones.” Així ho ha fet públic avui el diputat socialista al Congrés, Joan Ruiz, que ha posat de relleu els avantatges que ha suposat la entrada en funcionament d’aquest nou DNI electrònic.

De fet, aquest nou DNI només té la singularitat que incorpora un petit circuit integrat, un xip, on es guarda de manera segura tota la informació referent al titular del document. Per poder-ho fer el nou DNI té un format en forma de targeta de material plàstic, enlloc del tradicional document en forma de cartolina plastificada.

Segons el diputat tarragoní, “els avantatges que suposa l’entrada en servei d’aquest DNI electrònic en relació a la situació precedent són molt nombroses. Per posar només alguns exemples, el nou DNI permet dur a terme compres firmades a través d’Internet, fer tràmits complets amb les Administracions a qualsevol hora del dia, o bé executar transaccions segures amb bancs i caixes d’estalvi. És a dir, menys cues i tràmits administratius i més eficàcia a l’hora de realitzar les gestions més comunes de la nostra vida quotidiana.”

Joan Ruiz també ha recordat que per poder adquirir el nou DNI electrònic cal trucar al número de telèfon 902247364 o bé demanar hora a través de la pàgina web www.citapreviadnie.es. A la província de Tarragona hi ha tres oficines d’expedició d’aquest DNI electrònic. Una a la ciutat de Tarragona (C/vidal i Barraquer, 20), una altra a Reus (C/Antoni Gaudí, 9), i una última a Tortosa (Passeig de la Ribera, 21).

“També és de justícia posar de manifest que el nou sistema de cita prèvia ha acabat amb les cues que es formaven a les comissaries de policia, sovint els mesos d’estiu, per part de ciutadans que volien obtenir la renovació del seu Document Nacional d’Identitat”, ha conclòs Joan Ruiz.

dimarts, 3 de novembre del 2009

17 URBANITZACIONS DE L’ALT CAMP OPTEN A REBRE UN AJUT DE LA LLEI DE MILLORA D’URBANITZACIONS AMB DÈFICITS URBANÍSTICS


La diputada del PSC per Tarragona, Núria Segú, ha explicat avui que “un total de 17 urbanitzacions de l’Alt Camp opten a rebre un dels ajuts contemplats en la primera convocatòria de subvencions relacionada amb la Llei de millora d’urbanitzacions amb dèficits urbanístics. En concret, han presentat sol·licitud per rebre un ajut sis urbanitzacions de Vallmoll, quatre de Querol, quatre més del Puigpelat i una més dels municipis d’Aiguamúrcia, La Cabra del Camp i El Pla de Santa Maria.”

La diputada vallenca ha afirmat que “aquestes dades converteixen l’Alt Camp en la comarca del Camp de Tarragona que ha presentat un major nombre d’urbanitzacions a aquesta primera convocatòria d’ajuts relacionada amb la Llei de millora d’urbanitzacions amb dèficits urbanístics.”

Aquesta primera convocatòria de la Llei preveu atorgar ajuts per un valor total de 10 milions d’euros. Aquestes subvencions es destinaran a millorar la qualitat dels serveis que hi ha en aquestes urbanitzacions i millorar així la qualitat de vida dels seus residents. En el conjunt de les comarques del Camp de Tarragona un total de 37 urbanitzacions opten a rebre alguna subvenció. D’aquestes, 17 a l’Alt Camp, 11 al Baix Camp, 5 al Baix Penedès i 4 al Tarragonès.

Segons Núria Segú, “moltes d’aquestes urbanitzacions es van crear durant les dècades dels 60 i els 70 del segle passat i ja van néixer sense la necessària xarxa de serveis, amb dèficits molt importants en matèria de abastament d’aigua, paviment o enllumenat. L’objectiu d’aquesta nova llei, aprovada al Parlament el passat mes de març, és garantir els serveis bàsics essencials als residents d’aquestes urbanitzacions que van adquirir un habitatge com a segona residència però que, en molts casos, ja han convertit aquest habitatge en la seva residència principal.”

D’altra banda, en els propers mesos el Departament de Política Territorial convocarà dues altres línies d’ajuts complementàries, relacionades amb la mateixa llei, dirigides en aquest cas als Ajuntaments (per tal que puguin executar obres d’urbanització en aquestes àrees) i als parcel.listes.

ELS JUTJATS DE PAU DE REUS VAN DUR A TERME 22.500 ACTUACIONS DURANT L’ANY PASSAT


El diputat socialista al Parlament, Àlex Martínez, ha donat a conèixer avui que “els jutjats de pau del partit judicial de Reus van dur a terme un total de 22.500 actuacions durant l’any passat.” El diputat reusenc també ha analitzat l’activitat que duen a terme aquesta jutjats que esdevenen el primer esglaó del nostre sistema judicial.

En aquest sentit, Àlex Martínez ha subratllat que “en els 27 jutjats de pau que hi ha al partit judicial de Reus l’activitat més freqüent entre els jutges de pau és la relacionada amb el registre civil (és a dir, naixements, matrimonis, defuncions, etc), en aquest gran paquet es van comptabilitzar un total de 11.458 actuacions. En segon lloc trobem les actuacions que fan referència a l’àmbit civil (exhorts, judicis verbals i actes de conciliació). En aquest camp es van executar 5.847 actuacions. Finalment, el tercer gran grup és l’àmbit penal (judicis de faltes, diligències prèvies, aixecament de cadàvers, etc.). En aquesta àrea l’activitat a Reus es va elevar fins a la xifra de 5.195 actuacions.”

El diputat reusenc també ha recordat que en el conjunt de les sis comarques del Camp de Tarragona el Departament de Justícia va invertir 231.000 euros durant l’any passat per subvencionar l’activitat de 134 jutjats de pau.

Cal recordar que el jutge o jutgessa de pau és una persona elegida per l’Ajuntament del municipi on desenvolupa la seva activitat i que exerceix les seves funcions durant un període de quatre anys. La seva presència és fa necessària en aquells municipis on no hi ha jutjat de primera instància i instrucció.

Al Camp de Tarragona l’activitat dels jutjats de pau arriba a un conjunt de municipis que sumen 304.676 habitants, el que representa, aproximadament, la meitat de la població de la regió. Àlex Martínez ha volgut remarcar “l’activitat extraordinàriament eficaç i positiva dels jutges de pau que amb la seva feina ajuden a dinamitzar l’administració de la justícia. Per posar només un exemple clarificador, el nombre de ciutadans que viuen en municipis amb un jutjat de pau al Camp de Tarragona no ha parat de créixer en els darrers quatre anys (s’ha passat dels 259.220 ciutadans de 2005 als 304.676 ciutadans actuals), el que demostra la vigència d’aquesta figura del nostre sistema judicial.”

dilluns, 2 de novembre del 2009

...POSANT EL FIL A L'AGULLA


En aquests moments el Ministeri de Foment té projectats o en execució a la província de Tarragona un conjunt d’inversions en infraestructures que superen els 900 milions d’euros. I accentuo el “ara” i el “en aquests moments”. Per tant, no parlo de declaracions de bones intencions o de projectes sobre el paper que mai es concreten en res, sinó d’obra pública real aquí a casa nostra. Intentant sintetitzar al màxim, el quadre de composició del mapa de les infraestructures en curs és el següent:

En matèria de carreteres, tenim inversions milionàries a la A7 (l’antiga N-340), una autovia gratuïta d’altes prestacions que creua tota la província i que ens enllaça amb Vilafranca, pel nord, i amb la província del Castelló, pel sud. En segon lloc, la construcció recent del tercer carril de l’autopista entre El Vendrell i Tarragona ha donat fluïdesa a la circulació en aquesta via estratègica i ha fet desaparèixer els col·lapses que es formaven durant els grans moviments de trànsit dels períodes de vacances. Així mateix, cal destacar la remodelació integral de la T-11 (l’autovia Tarragona-Reus) que connecta les dues ciutats més grans de la província, i l’impuls que està rebent l’autovia Tarragona-Montblanc, l’A-27, que enllaçarà el nucli del Camp de Tarragona amb l’interior del país.

Pel que fa a la xarxa ferroviària, després de l’arribada de l’alta velocitat a les comarques tarragonines, s’estan accelerant els treballs al Corredor del Mediterrani el que suposarà l’entrada en servei d’un nou eix d’alta velocitat, que ens connectarà, en aquest cas, amb tot el litoral peninsular. A això cal sumar-hi la estació intermodal del Camp de Tarragona que serà un dels punts neuràlgics de la xarxa de comunicacions del país.

A banda, dos noms brillen amb llum pròpia. Un és el Port de Tarragona que veurà com el nombre de contenidors que tenen al nostre port com a punt d’entrada a Espanya creixerà exponencialment. Un port que rep 56 milions d’euros d’inversió directe en els pressupostos generals de l’Estat per l’any que ve.

L’altre gran nom és el de l’aeroport de Reus. Un aeroport que ha experimentat un creixement sense precedents del 2004 fins avui. Sense precedents! Un aeroport que té una inversió total prevista pels propers anys que s’acosta als 100 milions d’euros i que, per exemple, serà la gran porta d’entrada al turisme europeu que vindrà al Camp de Tarragona a gaudir dels nostres innegables atractius.

És a dir, s’està invertint a totes les grans obres que des del territori sempre hem reclamat: autopista, N-340, autovia Tarragona-Montblanc, xarxa de ferrocarril, port, aeroport, etc.

Què vol dir tot això pel ciutadà de les nostres comarques? En primer lloc, unes millors comunicacions que permetran millorar la seva mobilitat i gaudir de les infraestructures que els tarragonins sempre hem reivindicat. I en segon lloc, també molt important, disposar de la xarxa de comunicacions que garanteixin la competitivitat de la nostra economia, és a dir, més llocs de treball i més generació de riquesa aquí a casa nostra.

He intentat dibuixar, breument i sense marejar-vos amb un ball de xifres i de termes tècnics, quin és l’estat de la qüestió pel que fa al nostre mapa d’infraestructures. Ara cal saber treure profit d’aquesta planificació estratègica sense precedents per fer un pas endavant col·lectiu que deixi enrera definitivament el mapa heretat del segle passat i que ens situï de ple en una xarxa d’infraestructures pròpia del segle XXI.