“QUE ELS MEUS COMPANYS DE LA FACULTAT TINGUIN DIGNITAT”

Durant els dies previs a la moció de censura que va descavalcar Rajoy del poder i va obrir la finestra d’aire fresc que ha suposat l’arribada de Pedro Sanchez a la presidència del Govern em va sorprendre el missatge que vaig rebre d’un company universitari.

Era un company que sovint s’havia mostrat crític amb els socialistes. De vegades radicalment crític. Com tants joves víctimes de la crisi econòmica i dels aires d’austeritat provinents del nord d’Europa s’havia deixat seduir pels discursos del nou populisme que promet “canvis radicals immediats” (malgrat que aquests canvis no apareixen per enlloc quan després aquests mateixos apòstols de la revolució estan instal·lats a les institucions o, fins i tot, als governs municipals i autonòmics).

Doncs bé, era precisament aquest amic qui m’enviava paraules d’escalf i “d’esperança” de què la moció de censura pogués prosperar i arribés a bon port. En preguntar-li jo el perquè d’aquest sorprenent canvi d’estat d’ànim em va respondre, ràpid: “perquè vull que les persones que estan aquí (els seus companys d’universitat) tinguin dignitat.” I just a continuació “i que tinguem futur i no haguem de marxar a l’estranger a guanyar-nos la vida.”

Dignitat i futur per als joves. Difícilment ho hauria pogut expressar millor. Tots coneixem casos similars. No és que aquest amic hagués canviat radicalment d’opinió era que, senzillament, volia un Govern honest, que servís a la gent enlloc d’estar esquitxat pel fang de la corrupció. I un president que tornés a creure en la gent jove. I no de paraula sinó amb fets concrets. I, malgrat discrepar en algunes coses, va veure que Pedro Sànchez i el nou executiu socialista podrien esdevenir aquest Govern de la dignitat.

I el president no ha fallat. En la seva primera intervenció al Congrés ja va assenyalar que el major repte que afronta el seu Govern és “donar oportunitats als joves” d’aquest país “per ser el que ells vulguin ser.” El president Sànchez té present que tots aquells que tenim menys de 30 anys hem patit de ple els efectes de l’augment de l’atur, els salaris baixos i en precari per aquells que tenen l’oportunitat de treballar, la falta d’oportunitats real i la impossibilitat de poder-nos emancipar de la casa dels nostres pares.

L’anterior Govern del PP i els seus socis de Ciutadans van agreujar aquesta dinàmica perversa amb mesures equivocades com la llei de 2013 que va provocar l’augment dels preus dels habitatges de lloguer i va alimentar una nova bombolla per l’arribada dels denominats “lloguers turístics”. Preus més alts per al lloguer d’habitatge mentre l’atur juvenil se situava en límits històrics. De traca.

El nou Govern reformista i feminista ja ha anunciat un potent paquet de mesures per aconseguir posar el fil a l’agulla i garantir el dret efectiu dels joves a un habitatge digne. Així, es modificarà la pròrroga dels contractes d’arrendament augmentant-la cinc anys, s’actualitzaran els pagaments de les rendes d’acord a l’IPC, i s’estimularà amb incentius fiscals la moderació dels preus. A banda, el Govern ha anunciat aquesta mateixa setmana la construcció de 20.000 nous habitatges destinats als lloguers amb preus limitats, situats en aquelles ciutats on més s’han disparat els preus aquests darrers anys de poder omnímode de la dreta a Barcelona i Madrid.

El president Sànchez també ha anunciat un pla de retorn per als milers de joves que han hagut de marxar a l’estranger per guanyar-se la vida. “Han de poder tornar amb unes expectatives de vida estables i de futur i per això és evident que cal millorar tant les condicions laborals, com els salaris i la qualitat dels contractes de treball.” Més clar l’aigua.

Hi ha esperança. Hi la il·lusió davant del canvi que s’ha produït i que la gran majoria de la població anhelava. Els joves hem de ser actors i promotors d’aquest canvi. El nostre futur està en joc. Literalment. No és temps de fanfarronades, ni de discursos radicals que exclouen una part dels poble que s’afirma defensar, tipus Casado i Puigdemont. Els joves som més grans que tot això. Ho sabem i també sabem que podem lluitar per un futur millor perquè som hereus d’una llarga lluita per la llibertat i la igualtat. Se’ns obra una finestra d’oportunitats. Ens hi deixarem la pell, en podeu estar segurs.      

164.545 PENSIONISTES TARRAGONINS REBRAN DEMÀ EL PAGAMENT DELS ENDARRERIMENTS DE 2018 I PERCEBRAN LES NOVES QUANTIES A PARTIR DE L’AGOST

El diputat socialista Joan Ruiz ha explicat avui que demà divendres la Seguretat Social abonarà una paga addicional corresponent als endarreriments des de gener de 2018 a 164.545 pensionistes de les comarques tarragonines.

“Així es compensarà la diferència entre la revalorització del 0’25% aprovada pel Govern del PP a principis d’any i la validada després en els pressupostos generals de l’Estat del 1’6% per al conjunt de les pensions i del 3% per les pensions mínimes.”

“Serà, doncs, una paga d’endarreriments corresponents als primers set mesos de l’any que els pensionistes rebran independentment i amb anterioritat a la seva pensió mensual”, ha concretat el diputat tarragoní.

En el cas de les comarques de Tarragona això suposarà un abonament total addicional de 18.506.150 euros. La quantia per a cada pensionista serà, de mitjana, de 101,24 euros i de 117,10 euros en el cas de la prestació de jubilació. El pagament corresponent a la pensió de viduïtat serà de 70,33 euros de mitjana.

Així mateix, a partir de la nòmina del mes d’agost es consolidaran les noves quanties de les pensiones amb els augments incorporats. D’aquesta manera la pensió mitjana se situarà en 956,13 euros al mes, la mitjana de jubilació serà de 1.101,73 euros mensuals mentre que el nou límit màxim queda fixat en els 2.614,96 euros al mes.

Joan Ruiz també ha recordat que en els pressupostos per al 2018 es contempla un increment del 2’75% (més el 0’25% aplicat al gener) per a les pensions mínimes, les del SOVI i les pensions no contributives.

En concret, la pensió mínima de jubilació per a una persona major de 65 anys i amb cònjuge a càrrec serà de 810,60 euros mensuals, per a les pensions del SOVI de 420,50 euros/mes mentre que les pensions no contributives quedaran en 380,10 euros mensuals.

“També s’incrementaran les prestacions familiars per a fill a càrrec major de 18 anys amb discapacitat del 65% o superior que, després d’aplicar aquest augment del 2,75%, quedaran en 4.561,20 euros a l’any. Amb discapacitat igual o superior al 75% l’import s’elevarà fins als 6.842,40 euros. En darrer terme, el límit d’ingressos per tenir dret a les prestacions per fill a càrrec menor de 18 anys, sense discapacitat, queda fixat en 11.953 euros/any i 17.991,42 euros en cas de famílies nombroses.”

“Crec que podem sentir-nos satisfets de què el Govern del canvi liderat pel president Sánchez hagi començat d’immediat a aplicar mesures que es tradueixen en realitats tangibles que beneficiaran, com és el cas dels pensionistes, a la immensa majoria de la societat. Cal recordar que venim d’un passat recent en el que el Govern del PP va reformar unilateralment les pensions, reduint els percentatges d’increment anuals el que, traduït a la pràctica, va suposar que els pensionistes tarragonines perdessin, de mitjana, uns 300 euros anuals bruts de la seva pensió”, ha argumentat Joan Ruiz.         

EL PSC DEMANA AL GOVERN QUE RECUPERI LA LLEI DE MILLORA DE LES URBANITZACIONS AMB DÈFICITS URBANÍSTICS AL CAMP DE TARRAGONA

La diputada socialista Rosa Maria Ibarra ha demanat aquest dilluns al Govern de la Generalitat que recuperi les actuacions contemplades per la llei de millora de les urbanitzacions amb dèficits urbanístics, amb caràcter prioritari, a les comarques del Camp de Tarragona.

Segons ha argumentat la diputada del PSC, “cal tenir en compte que moltes de les urbanitzacions actualment existents a les nostres comarques van ser construïdes abans dels anys 80 i no van comptar, amb la majoria dels casos, amb l’adequat planejament urbanístic. Per posar només un exemple, el 2009, encara teníem 81 urbanitzacions al Camp de Tarragona sense la corresponent franja de protecció perimetral.”

Durant els anys de Govern de progrés es va aprovar una llei específica a fi i efecte de dotar a aquestes urbanitzacions dels serveis i infraestructures que necessiten per garantir als seus habitants uns paràmetres de qualitat de vida dignes i corregir els dèficits derivats d’un creixement urbanístic desproporcionat.

Pel que fa a les principals mancances d’aquestes urbanitzacions, els estudis elaborats al seu dia pel Govern, assenyalaven que el 61% de les urbanitzacions tenen dèficits de pavimentació, el 55% d’abastament d’aigua i el 62% d’enllumenat públic. La llei també contemplava l’habilitació d’una línia de préstecs destinada als ajuntaments per a finançar l’execució de les obres i una altra pels propietaris de les parcel·les per garantir el retorn del cost de les obres.

“Malgrat això, i com en tants i tants projectes que es van veure aturats o ajornats sine die, els Governs de Mas i Puigdemont han suposat anys perduts en aquesta qüestió gens menor en un territori com el nostre on hi ha més de 150 urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana dels seus municipis.”

“Per això els i les socialistes demanem ara al Govern Torra que es tregui el son de les orelles i que es posi a treballar per resoldre els problemes reals dels catalans i catalanes. Té una nova oportunitat per a fer-ho en aquest tema que ens afecta tan directament. És l’hora, així ho creiem des del PSC, de deixar els debats nominals d’una vegada i posar-se a treballar de debò!”

La diputada vallenca ha conclòs emfatitzant que “les diputades socialistes ens vàrem comprometre durant la campanya electoral a ser la veu de les comarques tarragonines al Parlament i així ho estem fent. Per tant, seguirem treballant i portant al ple totes aquelles iniciatives que suposin una millora i un avenç real per a les comarques tarragonines perquè, trista i lamentablement, veiem amb preocupació com l’actual Govern i els seus socis parlamentaris continuen instal·lats en la inacció governamental.”

EL PSC DEMANA A LA GENERALITAT MESURES URGENTS PER GARANTIR UN TEMPS MÀXIM D’ESPERA A LA REGIÓ SANITÀRIA DEL CAMP DE TARRAGONA

El diputat socialista al Parlament per Tarragona Carles Castillo ha demanat a l’actual Govern de la Generalitat “que comenci a treballar per solucionar els problemes reals catalans. I la salut, en aquest sentit, ha de ser una prioritat absoluta”, ha reblat.

Així, el diputat del PSC ha demanat al Govern Torra mesures urgents per garantir el temps màxim d’espera per a intervencions quirúrgiques i transport sanitari a la regió de Tarragona, una proposta que ha qualificat de “raonable i perfectament assumible si es creu en la sanitat pública d’aquest país, com sempre hem demostrat els socialistes quan hem tingut responsabilitats de Govern.”  

Castillo ha recordat que “amb els Governs dels presidents Mas i Puigdemont, i el suport parlamentari d’ERC i la CUP, les llistes d’espera per operar-se als centres hospitalaris han crescut com l’escuma. Més de 13.000 tarragonins i tarragonines estan ara mateix en llista d’espera per entrar a un quiròfan. Una realitat intolerable que mereix una resposta immediata del Govern”, ha explicat.

Segons el diputat socialista, l’objectiu de mínims ha de ser establir un termini màxim de 15 dies per accedir als serveis especialitzats per a la realització de proves, un mes per disposar del diagnòstic de tota la tipologia de càncers en cas de detectar-se indicis, 10 minuts per disposar de transport sanitari en els casos urgents i una hora com a màxim pels casos programats, i 48 hores de termini màxim per a les visites programades a la xarxa primària.

“Repeteixo que no parlem de res que sigui irrealitzable, en absolut. De fet els Governs dels presidents Maragall i Montilla van treballar en aquesta direcció i sempre van apostar per desenvolupar un sistema de salut públic i de qualitat. Un sistema òptim i eficaç que després, lamentablement, s’ha vist malmès per les retallades dels Governs de la dreta a Barcelona i a Madrid. I si la situació no ha estat pitjor ha estat gràcies al compromís, dedicació i bona feina que demostren cada dia els professionals del nostre sistema sanitari”, ha argumentat.

Carles Castillo ha reclamat també al Govern “ampliar i millorar la xarxa als CAP dels pobles de les comarques tarragonines que ho requereixin amb més urgència.”

“En definitiva, els i les socialistes volem recuperar els serveis i als professionals de la sanitat pública que s’han perdut per la crisi i les retallades. Amb la salut –el bé més preuat per a qualsevol ciutadà- no s’hi juga. Hem de restablir plenament la qualitat de la sanitat pública catalana que el 2010 estava, amb justícia, d’entre les millors del món”, ha conclòs.   

APARTHEID? KOSOVO? CATALUNYA!

“A Catalunya practiquen l’apartheid”. Qui afirma una insensatesa tan delirant? La dirigent del PP Soraya Sáenz de Santamaría qui, a continuació, emfatitza que “no pot haver-hi cap apaivagament amb aquesta gent” (en referència a la trobada i l’actitud dialogant i respectuosa demostrada pel president Pedro Sánchez amb el president de la Generalitat).

Quan un llegeix aquestes coses no pot evitar sentir una certa inquietud, si tenim present que procedeixen d’una persona que pot ser la nova presidenta del PP pels propers anys... Apartheid a Catalunya? Sap la senyora Sáenz de Santamaría què va ser el règim de l’Apartheid a la Sudàfrica racista del afrikaners blancs? Sap que la població negre no tenia drets? Que era sistemàticament reprimida? Que no tenia accés a l’educació universitària? Que vivia en guetos insalubres a les conurbacions de les ciutats reservades als blancs?

On veu aquestes coses a Catalunya? Si, ja sé que em diran que és una referència metafòrica i que no es pot interpretar al peu de la lletra, però és que ni com a metàfora és acceptable! Del tot desafortunada, en primer terme perquè representa una banalització impresentable d’un règim racista, i en segon lloc perquè suposa l’enèsim exemple penós d’insensatesa verbal per part d’aquells que, justament, com la senyora Sáenz de Santamaría tenien responsabilitats de Govern durant el deteriorament de la crisi i es van dedicar a atiar un enfrontament institucional que ens ha explotat a tots a la cara.

I si he estat clar a l’hora de condemnar la baixesa argumental demostrada per la dirigent del PP, també censuro certes comparacions i analogies que els ideòlegs independentistes fan alegrement i que són una burla a la realitat de la societat catalana. “Cada cop és més evident que els catalans som tractats per Espanya com els jueus per l’Alemanya nazi.” Aquesta burrada –aquest insult a les víctimes de l’Holocaust- corria com l’escuma per les xarxes i grups de distribució independentistes enmig de comentaris elogiosos.

Sent tot això lamentable (perquè demostra l’existència d’un determinat estat d’ànim on es poden reproduir afirmacions tan repugnants) almenys és obra de determinats perfils covards que s’amaguen darrera d’identitats falses. El que és molt més preocupant és el que pensava qui avui és president de la Generalitat, Quim Torra. Doncs bé, fa dos anys el senyor Torra (quan no devia ni somiar en arribar a ser president i, per tant, escrivia el que realment pensava) va publicar un llibre titulat “els últims 100 metres” on venia a afirmar que estem vivint la recta final per assolir la independència. Fins aquí, res a dir, des de la discrepància però també des del respecte; però provoca, no ja inquietud sinó autèntic temor, veure quin és el model a seguir per Catalunya i que proposa qui avui és president. Doncs bé, segons Quim Torra, Catalunya ha de ser com...Kosovo (i forçar així una intervenció internacional).

Prefereixo pensar que el senyor Torra és un home poc documentat i que no sap què va passar a Kosovo a finals dels anys 90 perquè en cas contrari realment ens posaria a tots la pell de gallina. Kosovo? On va haver-hi una guerra civil? On va haver-hi neteja ètnica? On van haver-hi expulsions de famílies que continuen en camps de refugiats? On van haver-hi bombardejos aeris? El país més pobre d’Europa? 

Un mínim de racionalitat i de sentit comú! El que va passar a Kosovo és el que NINGÚ pot pretendre que passi a Catalunya. I que no em diguin també que és una metàfora i un exercici literari. No! Prou ja de tantes metàfores bèl·liques o excloents, prou d’insults, prou de desqualificacions, prou de fronts que enfronten els catalans.

Els socialistes no creiem que hi hagi cap apartheid a la societat catalana ni que Catalunya hagi de seguir l’exemple de Kosovo per a res. Volem, com sempre hem defensat, un país de tots i totes, una societat tolerant i respectuosa on cap català li digui a un altre “tu no ets català” simplement perquè no pensa com ell.

No volem una política de fronts (camí segur de la derrota de tots), ni una Catalunya ni una Espanya sectàries i exclusives. El PSC vol esdevenir el pont que garanteixi l’acord entre diferents. És un camí difícil (sempre és més senzill atrinxerar-se en un dogma i insultar als considerats “altres”), és un camí ple d’obstacles. És un camí llarg. Però és el camí. L’únic camí.

Per això celebrem i felicitem al president Pedro Sánchez per la seva aposta valenta i decidida por obrir el camí del diàleg que ens ha de conduir a un acord necessari, en primer terme, per recosir ferides i garantir la reconciliació entre catalans, que ha de ser el nostre primer objectiu.

Catalunya és plural i diversa, però si alguna cosa generaria un gran consens, i n’estic convençut, és que ningú definiria la societat catalana com un apartheid ni considera que s’hagi de seguir l’exemple de Kosovo absolutament per a res.

JOAN RUIZ: “L’ALLIBERAMENT DEL TRAM DE L’AP-7 ENTRE TARRAGONA I ALACANT ÉS UN NOTÍCIA EXTRAORDINÀRIA PER A LES NOSTRES COMARQUES”

El diputat socialista al Congrés per Tarragona Joan Ruiz ha valorat “molt positivament” les declaracions que el ministre de Foment José Luis Ábalos acaba de fer al Congrés en les què aquest ha anunciat l’alliberament del tram de l’autopista AP-7 entre Tarragona i Alacant pel 31 de desembre de 2019.

“Estem davant d’una notícia extraordinària per al conjunt de les comarques tarragonines. Creiem que és una mesura molt positiva que ens beneficiarà a nivell logístic, de comunicacions, mobilitat i de promoció del nostre sector turístic.”

Joan Ruiz ha reiterat que els socialistes sempre han defensat, ja sigui al Govern o a l’oposició, que la concessió de les actuals autopistes de peatge no s’han de tornar a prorrogar ni plantejar una nova concessió, sinó que cal alliberar progressivament els trams.  

El diputat del PSC ha remarcat que “això és molt important per la demarcació de Tarragona ja que afecta de ple l’autopista AP-7, que transcorre per les nostres comarques. En aquest sentit cal recordar que l’any 2021 està previst que acabi el termini de la concessió del tram de l’AP-7 de Tarragona a Barcelona.”

“Després d’anys d’una inacció absoluta per part del Govern del PP saludem amb esperança que els primers passos de l’executiu de Pedro Sánchez suposin mesures tan importants com aquesta que fa anys que el nostre territori reclamava. Per fi tornem a tenir un Govern que creu amb Tarragona, i no només de paraula sinó amb actuacions concretes com les que acaba d’anunciar el ministre Ábalos. Aquest és el camí del progrés que hem de seguir recorrent”, ha conclòs el diputat tarragoní.

EL PSC EXIGEIX QUE NO ES REDUEIXIN ELS JUTJATS CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA I PRIORITZAR EL FÒRUM DE LA JUSTÍCIA DE TARRAGONA

La diputada socialista, Rosa Maria Ibarra, ha exigit al Govern de la Generalitat que no es redueixin els jutjats VIDO, els jutjats de violència sobre la dona, que tracten les agressions de violència masclista.

Ibarra ha alertat de la possibilitat que l’actual Govern plantegi una reducció i en aquest sentit ha interpel·lat a l’actual consellera de Justícia, “pensa mantenir la distribució territorial actual d’aquests jutjats o bé pensa, com semblava que volia fer inicialment el conseller Mundó, reduir-ne el nombre, allunyant així els jutjats de les víctimes?”

La diputada vallenca ha reclamat al Govern i als seus socis parlamentaris “una atenció especial a aquests jutjats per garantir la separació entre la víctima i el seu agressor. En aquesta línia les socialistes també demanem de manera urgent l’entrada en funcionament de les unitats de valoració integral a tots els jutjats de violència contra les dones.”

Segons ha explicat la diputada del PSC “aquestes unitats de valoració integral estan formades per un metge forense, un psicòleg i un treballador social que elaboren informes conjunts en els procediments penals i civils de violència de gènere, per tant són unitats extraordinàriament útils en la lluita contra la violència masclista.”

En aquest sentit cal destacar que aquests informes permeten un diagnòstic de la violència de gènere més enllà de la simple recerca de la simptomatologia d’una agressió concreta. Aquestes unitats de valoració són especialment operatives en casos de violència habitual, maltractament psicològic o assetjament.

Malgrat això, en l’actualitat no existeixen aquestes unitats a cap partit judicial de les comarques tarragonines ni ebrenques, tan sols podem trobar unitats de valoració integral als partits judicials de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i Gavà.

Ibarra també ha reclamat a la Generalitat una coordinació efectiva amb el Ministeri de Justícia per aconseguir una millora real i eficaç del servei públic de Justícia que es dóna a Catalunya.

“Volem que el Govern impulsi accions que es poden perfectament dur a terme i que ajudarien a millorar el funcionament de la justícia. Per exemple el desplegament de l’oficina judicial o la digitalització de tràmits i expedients, així com resoldre la dispersió de les seus judicials.”

Rosa Maria Ibarra també ha reclamat millores per a les seus judicials de Tarragona i ha reclamat prioritzar el Fòrum de la Justícia de Tarragona “per guanyar en diligència, eficàcia i gestió d’aquest servei absolutament essencial per als ciutadans.”

EL FABULÓS I MISTERIÓS CAS DEL NOMBRE DE MILITANTS DEL PP...

Durant anys es vantaven de ser “el primer partit d’Espanya.” La direcció nacional i els seus portaveus i altaveus mediàtics asseguraven per activa i per passiva que el PP tenia 865.000 militants i, els més entusiastes, garantien que “ben aviat” assoliria la xifra record d’un milió d’afiliats.

Això convertia al Partit Popular, de llarg, en el segon partit en tenir un major nombre de militants de tot Europa (tan sols per darrera de la CDU de la poderosa Angela Merkel) i, per descomptat, en el primer de tot Espanya. Per fer-nos una idea dels números que sacsejava el PP cal recordar que el PSOE, el segon partit en afiliació, té 187.815 militants, Podemos afirma tenir uns 100.000 inscrits i Ciutadans uns 30.000 al conjunt del país. Així, doncs, segons el PP el seu partit té més militants que la resta de partits nacionals i d’àmbit territorial junts. Tota una fita i una gesta...

...O una falsedat i una enganyifa. I és que ara, un cop arribat el moment de la veritat de les primàries per elegir al nou president del partit un total de 58.305 militants del PP han participat a les votacions. Com? Només 58.000 afiliats quan s’assegurava que n’hi havia 865.000?

També per fer-nos una idea de la desproporció que això representa, recordem que a les primàries del PSOE van votar 150.000 militants socialistes, un 80% del total de inscrits al partit. En canvi, el nombre d’afiliats del PP que han volgut votar al seu nou president no arriba ni al 10% dels militants que el Partit Popular assegurar tenir. Ni un de cada deu han votat. De pena.

O per dir-ho d’una altra manera: el nombre total de militants del PP que han decidit acudir a les urnes a votar al seu nou president és inferior, per exemple, als vots que va obtenir Susana Diaz a les primàries del PSOE. I molt inferior als 74.085 vots que va obtenir Pedro Sanchez. Brutal.

On són, doncs, els famosos 865.000 militants del PP?

Davant d’una paradoxa tan incomprensible, que mereixeria sens dubte protagonitzar una novel·la de misteri i intriga, tan sols se m’acudeixen dues possibles explicacions. La primera, que el PP, que assegura ser un partit central i de Govern, té una massa social que a l’hora d’elegir al nou president del partit decideix quedar-se a casa o anar a la platja i “passar” d’anar a votar. Fet, ja de per si lamentable que demostra una deixadesa i una falta de compromís polític fascinant. O és que consideren que elegir al seu màxim líder nacional és una nimietat?

O bé, hipòtesi més plausible, durant anys han inflat les dades i han presumit d’un suport social que no tenien. Ni tenen. I no d’un o dos militants, sinó de centenars de milers que ara no apareixen per enlloc. És a dir, que han fet el que avui en dia es coneix com a “post-veritat” i que tota la vida s’ha definit com a “mentida.”

Com el discurs de “España va bien” quan s’alimentava la bombolla immobiliària que després provocaria tantes desgràcies, o el més contemporani de la “milagrosa recuperación econòmica” que a peu de carrer era senzillament inexistent, o el mantra conegut dels “casos aislados” per referir-se als nombrosíssims casos de corrupció que implicaven al PP... I tants i tants invents de l’aparell de propaganda i autobombo del Partit Popular que durant anys i anys ha bombardejat al comú dels mortals amb “realitats” forjades a cop de reiteració i saturació.

I després n’hi ha que encara qüestionen la necessitat del canvi, de la regeneració democràtica i de l’entrada d’aire fresc que ha protagonitzat el president Pedro Sanchez...    

EL PSC DEMANA AL GOVERN MILLORES URGENTS PER ALS PARCS DE BOMBERS DE LES COMARQUES TARRAGONINES

El diputat del PSC per Tarragona, Carles Castillo, ha demanat aquest dimarts millores urgents als parcs de bombers del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre davant la situació “deplorable i insostenible” en què es troben.

Castillo ha recordat que aquesta és, no només una reivindicació dels socialistes, sinó especialment dels sindicats, de molts bombers i de diversos comandaments del cos que darrerament s’han expressat en aquests termes al conseller d’Interior.

“Volem solucions urgents i immediates i no que el Govern continuï amagant el cap sota l’ala. Els bombers són professionals que mereixen consideració i respecte per part de la Generalitat. Per això els socialistes tornem a demanar al Govern Torra que doti amb més personal, més vehicles i millores estructurals als parcs de bombers de Catalunya, en especial als de les comarques tarragonines que són els que es troben en una situació més lamentable.”

En aquest sentit el diputat del PSC ha recordat que els mateixos professionals han alertat reiteradament, per exemple, del deficient estat de determinats serveis del parc de bombers de Reus, de la manca de senyalització de les vies de circulació als parc de bombers de Reus i Tarragona i de la necessitat d’una remodelació integral i de l’ampliació del parc de bombers de Tarragona. “I de moment tan sols s’han trobat amb boniques paraules orfes de mesures reals per part de l’actual Govern de la Generalitat.”

En la mateixa línia, Carles Castillo ha afirmat que “els socialistes preferim prevenir que curar i volem recordar que ens trobem ja en plena campanya d’estiu. Com sabem tots enguany hem tingut uns mesos amb uns alts índex de pluges fet que ha provocat que el sotabosc hagi crescut considerablement en algunes zones. També hem de lamentar que com a conseqüència de les retallades que han implementat en els darrers anys els Govern de la Generalitat la neteja dels boscos no es fa amb la cura que es tenia durant els anys de Govern de progrés. Cal, per exemple, tenir una atenció molt especial per les franges de protecció de moltes urbanitzacions.”   

Tampoc sabem si l’actual Govern ha emprès mesures per millorar el model dual de bombers professionals i voluntaris i quines iniciatives es volen impulsar (en cas d’existir) per garantir la seva eficàcia territorial, així com la manera de suplir les mancances d’efectius en alguns parcs de bombers voluntaris i si s’ha tingut en compte les reivindicacions dels mateixos parcs de bombers en relació a la selecció de voluntaris. “No ho sabem perquè el Govern continua dilatant una solució in eternum...”

Finalment, Carles Castillo ha emfatitzat que “portem ja massa temps avisant de la situació propera al col·lapse en la que es troben els bombers. Demanar “temps” i “paciència” als bombers és absurd perquè així no s’aconsegueix que la solució arribi realment a baix, als professionals que s’enfronten al foc i que són els responsables d’apagar-lo. Els bombers, de manera molt especial els de les comarques tarragonines, estan en una situació deplorable que només se sosté per les hores extra i per la professionalitat i la dedicació personals que sempre han demostrat els bombers.”

ELS AUTÈNTICS GUANYADORS DELS JOCS DE TARRAGONA

“Estem molt contents, i si tenim en compte tots els elements, els Jocs han estat un èxit i amb un nivell excel·lent.” No són paraules meves. Són paraules del president del Comitè Internacional, Amar Addadi. Unes paraules que subscriuen els 26 comitès olímpics nacionals que han participat als Jocs. I parlem de delegacions de 26 països diferents. Una opinió extensiva als 3.648 esportistes i atletes que han participat als Jocs. De fet, gràcies als Jocs tenim avui més de 3.600 nous enamorats de Tarragona i de la Costa Daurada. Dic això perquè a l’hora de fer balanç de qualsevol gran esdeveniment esportiu l’opinió de les federacions esportives internacionals ens defineix la valoració. I aquesta és clara: la felicitació de totes les delegacions a l’organització dels Jocs, a l’acollida que han tingut per part de Tarragona i als serveis de la Vila Mediterrània, ha estat unànime. 

El millor dels Jocs? Sens dubte els voluntaris i voluntàries. Són els guanyadors, el llegat humà dels Jocs. Els milers d’homes i dones que han dedicat el seu temps i el seu esforç a fer que els Jocs fossin un èxit. Voluntaris que s’han compromès amb passió per Tarragona i que s’han bolcat amb una generositat i una amabilitat infinita. La victòria és vostre. Gràcies, sincerament i des del cor. I quan parlo dels voluntaris elogio també la gran feina duta a terme pels voluntaris de protecció civil, pels professionals dels serveis logístics i d’emergències, pels tècnics, pels agents de seguretat, pels treballadors, etc. Gràcies, gràcies sinceres. Us heu guanyat per mèrits propis l’autèntica medalla d’or dels Jocs: la medalla del tarragonisme de dimensió humana.

Ha hagut errors i aspectes a millorar? Sens dubte. Agraïm totes les crítiques que van encaminades a corregir allò que no ha acabat d’anar bé però lamentem, sincerament, que hagi persones a Tarragona i fora vila que converteixin un projecte de ciutat i de país en un ventilador per sacsejar les seves frustracions identificant la ciutat i el territori erròniament amb una corrent ideològica. Al més pur estil vella política. Ho respectem però ho considerem un error. Això no anava de cap responsable polític, anava de Tarragona, del conjunt de les comarques tarragonines. De la seva projecció exterior, bon nom i de la nostra capacitat per organitzar esdeveniments internacionals que fins ara tan sols havien organitzat ciutat i territoris amb una població deu vegades superior a la nostra. I hem superat, tots, la prova. I amb nota. Gràcies també a aquells que sou fidels a Tarragona des de la crítica constructiva. I també a tots els professionals de la comunicació que heu treballat en aquest Jocs, sense excepcions.    

I a partir d’ara? Molta feina per endavant. Engrescadora i il·lusionant. Tenim unes grans instal·lacions esportives sense precedents tant a Tarragona com a totes les seus dels Jocs. El patrimoni humà dels voluntaris i voluntàries que quedarà per sempre i que ha de tenir continuïtat. Ara, el proper objectiu ha de ser aprofitar aquest llegat extraordinari de noves instal·lacions per convertir les nostres comarques en una destinació de turisme esportiu de primer ordre a tot Europa. Això ens permetrà diversificar l’oferta turística oferint un producte i un saber fer de qualitat, que de fet, és el que espera el visitant experimentat, que juntament amb el patrimoni i la identitat és l’eix per gaudir de l’incomparable atractiu de la nostra terra.

Per tant, gràcies sinceres a tots! Als qui heu cregut en els Jocs i en Tarragona, als que heu treballat de valent i sense descans per a fer-los possible, i també a aquells que heu estat crítics des del respecte a Tarragona i la seva gent. Podeu sentir-vos orgullosos. Molts no donaven ni un cèntim per nosaltres, ni ara ni quan vàrem proposar la candidatura de Tarragona. N’hi havia que parlaven de “la derrota de Tarragona” abans, fins i tot, que comencessin els Jocs. I ho hem pogut fer, malgrat ser la ciutat més petita en organitzar un esdeveniment com aquest. I ha estat gràcies al voluntari que acollia a les delegacions esportives internacionals, al policia local que posava hores per garantir els dispositius de seguretat, al voluntari de protecció civil que es deixava la pell, a tots aquells tarragonins i tarragonines que a peu de carrer s’han cregut que Tarragona era capaç d’organitzar per primer cop un gran esdeveniment internacional. Gràcies a persones com tu. Si hi hagut algun error la responsabilitat és d’aquest que us parla, l’èxit és vostre. Els valors que heu demostrat: generositat, valentia, constància i empeny en l’adversitat, ocupen el podi on s’enlaira la bandera moral invencible de Tarragona.    

TOT ÉS UNA ANÈCDOTA DIVERTIDA MENYS EL QUE S’ORGANITZA I ES FA A TARRAGONA?

Moment solemne dels Jocs Olímpics de Londres de 2012. Partit de futbol femení entre les seleccions de Colòmbia i Corea del Nord. Just abans de començar el partit s’enlairen les respectives banderes nacionals. Sona l’himne de Corea del Nord i en aquest moment s’enlaira de bandera de Corea... del Sud. Poca broma ja que es tracta de dos països que mantenien una relació molt tensa i la reacció de les jugadores del Corea dels Nord les podria haver posat en un problema quan haguessin tornat a casa.

Any també 2012, lliurament de la medalla d’or a una atleta del Kazajistan als mundials celebrats a Kuwait. Comença a sonar l’himne del Kazajistan. Segur? Doncs no, el que es reprodueix és la música de la pel·lícula Borat on, precisament, es defineix el Kazajistan com un país subdesenvolupat. Pífia monumental.

Més exemples, el ciclista Alberto Contador guanya el Tour de França el 2009. Els camps elisis estan plens de persones que segueixen la cerimònia de lliurament de premis. L’organització demana silenci per megafonia per escoltar amb respecte la interpretació de l’himne de... Dinamarca (enlloc de l’espanyol). Contador somriu...

I així podríem seguir amb dotzenes i dotzenes d’exemples més (la mateixa Copa Davies de 2003, sense anar més lluny). Tan sols cal anar a les xarxes i trobarem nombroses casos similars o pitjors. Ara bé, caldria per això concloure que els Jocs Olímpics de Londres van ser “un desastre”, que la Copa Davies de 2003 va esdevenir “la riota del món” o que el Tour de França de 2009 era “un despropòsit”. No. En tot cas, ningú ho va interpretar així.

Però, cal dir-ho, no ha passat el mateix en el cas de Tarragona. Els criteris han canviat. Aquí el fet que, entre centenars de competicions i lliuraments de medalles, un dia no sonés un himne i un altre la persona encarregada de lliurar una medalla no escoltés el seu nom ha servit a alguns per presentar els Jocs de Tarragona com el desgavell més gran de la història del cosmos o per fer-ne burla i escarni, directament. 

Que quedi clar que no parlo de cap teoria conspirativa (mai he cregut en els contes de fades) i menys que qüestiono la feia duta a terme pels periodistes i mitjans de comunicació que han cobert els Jocs i que realitzat un treball impecable (i subratllo especialment la feina brillant dels periodistes i mitjans de les comarques tarragonines, mil gràcies a tots). No, no. Tan sols dic que sorprèn que fets anecdòtics que en competicions esportives internacionals amb un finançament infinitament superior al del Jocs de Tarragona hagin estat considerats quasi com una anècdota divertida aquí hagin estat elevats a la categoria d’efemèride per part d’aquells que, emulant l’Oracle de Delfos, ja asseguraven que els Jocs de Tarragona serien “un desastre” des del dia que vàrem presentar per primer cop la candidatura. El pitjor que tenim a Tarragona, sempre ho he dit, és que hi ha alguns que consideren que la seva missió a la vida és estigmatitzar tot el que es s’organitza i es fa a la ciutat i posar tots els pals a les rodes que puguin, un fet inaudit a altres llocs. En fi...

Deixeu-me que em quedi amb el millor i faci una lectura positiva d’uns Jocs que ens deixen un gran llegat en instal·lacions esportives i projecció per atreure importants segments de turisme esportiu, un dels elements que teníem pendents. I sobretot un llegat humà: el dels milers de voluntaris i voluntàries que han dedicat el seu esforç a fer-los possible i que són el patrimoni humanista de les nostres comarques. Un autèntic tresor que hem de saber preservar. I quan dic voluntaris parlo també dels centenars d’homes i dones dels serveis logístics, d’emergències, de seguretat, etc. I aquí vull tenir unes paraules, merescudes, de reconeixement pels voluntaris i voluntàries de protecció civil que han fet més de 800 hores en aquests 10 dies de competicions. Moltes gràcies a tots i a totes pel vostre compromís.

Gràcies també a tots aquells que heu fet possible que aquest somni dels Jocs de Tarragona hagi arribat a bon port. L’esport i la cultura constitueixen l’autèntic ADN de la convivència, el respecte a la pluralitat i la concòrdia entre comunitats. I molt d’això ens fa falta al nostre país. Ara i en el futur immediat.   

GRÀCIES, GRÀCIES INFINITES ALS VOLUNTARIS I VOLUNTÀRIES

El primer que vull és donar les gràcies, gràcies infinites, als milers de voluntàries i voluntàries que heu dedicat el vostre temps a col·laborar i posar el vostre esforç i empeny per aconseguir l’èxit dels Jocs Mediterranis. Sou l’orgull de Tarragona, la prova inequívoca de què quan sumem en positiu som imparables. Heu estat l’ànima –l’autèntic llegat humà- dels Jocs. Sense vosaltres hagués estat impossible. Literalment. No és una metàfora. Sou els autèntics herois i heroïnes dels Jocs.

Sí, perquè els voluntaris no heu estès d’edats, ni de polèmiques, ni de soroll, ni de procedències. Sempre heu donat la cara i us heu compromès amb lleialtat amb Tarragona. I no parlem d’una persona, ni de dues, sinó de prop de 3.000 de les 8.000 que es van registrar per ser voluntaris dels Jocs. Sou un exemple per a tots.   

Els i les socialistes volem posar l’accent en aquesta acció compromesa i valenta que han exercit els voluntaris. Tot l’èxit és vostre. Dit això també volem dirigir-nos als nostres convilatans, als tarragonins i als ciutadans de les 16 seus d’aquests Jocs, per felicitar-vos, penseu el que penseu sobre aquest gran esdeveniment esportiu internacional que hem acollit. La cara ben alta. Podem sentir-nos orgullosos de l’esforç dut a terme. Som la ciutat més petita que ha organitzat mai uns Jocs Mediterranis a la història. Mersin, la darrera ciutat en fer-ho té més d’un milió d’habitants mentre que la següent seu, Orà, té 1’3 milions. Tarragona té 130.000 habitants. Deu vegades menys població. Però hem estat capaços de celebrar els Jocs. I hem superat la prova. I amb nota. I quan dic Tarragona dic també Reus, Constantí, El Morell, la Selva, Calafell, Cambrils, Salou, Vila-seca, el Vendrell, Valls, la Pobla de Mafumet, Altafulla i Torredembarra. Moltes felicitats a tots!

Deixat això clar tot és millorable, obvi. Tot es pot fer millor i segur que hi ha hagut errors que cal corregir en el futur i que es podrien haver evitat. L’autocomplaença sempre és un error. Cert. Com també és cert que el catastrofisme antropològic que demostren alguns és la garantia segura del fracàs. Del fracàs de tots, no d’una determinada persona. O anem tots junts en els grans temes de ciutat i de país o no anirem enlloc. Ni en aquesta qüestió ni en cap altre. Aquesta és una de les lliçons que hauríem de treure també dels Jocs, perquè aquests han estat possibles gràcies al treball lleial dels ajuntaments implicats, de la Diputació de Tarragona, de la Generalitat, del Govern de l’Estat i de les ajudes provinents de la Unió Europea. Junts sumem i guanyem, barallats i enfrontats perdem sempre. Sempre.

No vull valorar algunes de les crítiques desaforades que Tarragona ha rebut. Tan sols em sembla d’estricte justícia recordar que, per exemple, quan a la final de la Copa Davies de 2003 a Austràlia va sonar l’himne de Riego enlloc de l’himne constitucional d’Espanya, allò es va convertir en una anècdota, quasi divertida, d’aquesta competició de prestigi internacional. A ningú se li va acudir dir que la Copa Davies era calamitosa. En canvi, quan en un lliurament de medalles dels Jocs, dels centenars que hi ha hagut, va fallar la megafonia a l’hora d’interpretar l’himne francès això va servir a alguns per qualificar de “catàstrofe” l’organització dels Jocs. I així amb tres o quatre episodis menors més. Què cadascú tregui les seves pròpies conclusions. En tot cas, cal entomar les crítiques que serveixin per rectificar i millorar així com manifestar, un cop més, el màxim respecte a la llibertat d’expressió. Finalment, vull remarcar la grandíssima tasca duta a terme pels periodistes i professionals de la comunicació tarragonins. Heu fet un gran esforç i una grandíssima feina. Vagi per endavant el meu reconeixement a tots i a totes.

Acabo com començava, donant un 10, en nom de tots els socialistes de les comarques tarragonines, a l’actitud dels milers de voluntaris i voluntàries que han estat el millor dels Jocs i recordant a tothom que malgrat algunes crítiques apocalíptiques hem estat capaços, tots junts, de dur a terme i celebrar uns Jocs que han rebut la felicitació unànime de les 26 delegacions olímpiques internacionals. Aquest és el camí a seguir. Gràcies sinceres a tots i a totes els que heu fet possible!

L’ÈXIT DEL JOCS ÉS LA VICTÒRIA DE TARRAGONA

Aquests dies milions de persones han situat les comarques tarragonines al mapa gràcies als Jocs Mediterranis. Després d’anys de dur treball el somni, finalment, s’ha convertit en una realitat. Ja podem afirmar que s’ha aconseguit la fita de projectar-nos al món donant una imatge de modernitat i progrés, amb Tarragona i les nostres comarques com a símbol d’una societat cosmopolita i oberta a tothom.

I això és un èxit, ho és, malgrat que a alguns els sàpiga greu. I no perquè sigui obra de cap dirigent polític en concret, sinó perquè ho és del conjunt de la gent de les comarques tarragonines. Per exemple dels milers de voluntaris i voluntàries que dediquen el seu temps a fomentar els valors de l’esport i fer que l’organització i la logística dels Jocs funcioni de manera impecable. Moltes gràcies sinceres a tots i a totes pel vostre esforç i la vostra implicació! 

En efecte, cal destacar la coordinació i el bon funcionament dels dispositius de seguretat, logística i emergències que hi ha hagut a les 16 seus dels Jocs. És obvi que davant d’un esdeveniment esportiu d’aquesta magnitud (penseu que només ahir es van dur a terme més de 100 partits o competicions a 18 modalitats esportives diferents) hi hagi uns pocs incidents menors que, també cal dir-ho, s’han esmenat amb eficàcia i rapidesa. El que és lamentable és que uns pocs quasi celebrin cadascun d’aquests incidents poc menys que com una victòria personal per estimular una idea de “fracàs” i “catàstrofe” dels Jocs de Tarragona que tots aquells que hem anat les competicions no veiem per enlloc. I dic que és trist i lamentable perquè aquí ens juguem el prestigi i el bon nom de les comarques tarragonines i no res partidista en clau de vella política. En fi...

La veritat és que, gràcies a la bona feina impulsada per molta gent i per moltes institucions, estem podent gaudir d’una oportunitat històrica: d’una autèntica finestra oberta a tot l’arc mediterrani per projectar Tarragona i les nostres comarques. Tant els milers d’atletes que participen als Jocs com les federacions de molts dels països convidats estan encantats amb la vila Mediterrània i seran els millors ambaixadors de Tarragona quan tornin a casa.

Deia abans que uns pocs ja havien decidit que els Jocs havien de ser un fracàs abans, fins i tot, que comencessin, són els mateixos que juraven que “mai” es farien. Malgrat els obstacles que ens hem trobat els ciutadans del conjunt de les comarques tarragonines ens podem sentir orgullosos per l’esforç realitzat i pels seus resultats, començant per les noves instal·lacions esportives que hem aconseguit i per la projecció internacional assolida per Tarragona i les nostres comarques.   

La participació va in crescendo a cada dia que passa i ha registrat assistències molt notables en les proves de natació, atletisme, la triatló d’Altafulla, esgrima o Halterofília, entre d’altres.

En darrer terme, des del PSC del Camp de Tarragona volem reiterar –i demanar- respecte escrupolós i absolut per a tothom, per a tots els representants polítics i per a totes les persones. Mai hem defensat altre cosa. Per tant, rebutgem totes les xiulades, sigui qui sigui el receptor, així com les manifestacions d’intolerància, els insults o les faltes de respecte. Som, majoritàriament, una societat respectuosa, tolerant, plural i oberta a totes les sensibilitats i així seguirà sent. Aquests són també, com diu l’alcalde Ballesteros, els Jocs del diàleg i de la pau.

Així doncs, convidem tothom a acabar de gaudir del moment històric que estem vivint ara que encarem la recta final dels Jocs. Estem en una situació única per les comarques tarragonines i per gaudir del llenguatge comú de l’esport. Mil gràcies, un cop més, als milers de voluntaris i voluntàries a qui mai agrairem prou la seva generositat, entrega i dedicació.

Visca els Jocs Mediterranis de Tarragona 2018!

EL PSC DEMANA QUE LA LLUITA CONTRA LA DESPOBLACIÓ DE LES ZONES RURALS SIGUI UNA PRIORITAT DE PAÍS A L’AGENDA POLÍTICA

Impulsar que la lluita contra la despoblació de les comarques de l’interior i de les zones rurals sigui una prioritat a l’agenda política i l’acció de les diferents administracions implicades així com augmentar les inversions i tractar de manera concreta les actuacions que cal impulsar a cada territori.

Aquestes són les principals conclusions de la jornada oberta “lo rural és vida”, organitzada pel PSC, que s’ha dut a terme aquest cap de setmana a la sala d’actes de l’Ajuntament de Falset amb una nombrosa representació del món local i municipal de les comarques tarragonines.

Així, segons ha destacat la portaveu socialista a l’Ajuntament de Falset Maria Jesús Sànchez, “la lluita contra el progressiu despoblament de les comarques allunyades de la costa requereix de majors inversions per part dels Governs implicats. Hauria de ser una prioritat realment de país però, lamentablement, no ho és i això agreuja el problema. Tan sols cal recordar que les inversions de la Generalitat al Priorat han caigut en un 89% en els darrers set anys.”

La portaveu del PSC il·lustra aquesta afirmació recordant que mentre l’any 2010, darrer any de Govern Montilla, les inversions de la Generalitat a la comarca van assolir els 6,5 milions d’euros l’any passat amb prou feina van arribar a 700.000 euros per a tot el Priorat.

“I això és lesiu, és molt lesiu perquè qui en surt perjudicat és la gent del Priorat. Pensem que hi ha pobles, com Ulldemolins, que han perdut fins a 104 habitants en els darrers 20 anys. Cal redreçar aquesta dinàmica i podem fer-ho si els Governs implicats creuen en el territori i tornen a invertir els recursos necessaris per garantir i millorar serveis bàsics com, per exemple, l’oferta educativa”, ha explicat Maria Jesús Sànchez.

“Els i les socialistes estem convençuts que el Priorat té futur. Som un referent vitivinícola a nivell mundial. La veritat és que tenim un potencial tremend! Ara bé, necessitem més inversions i suports institucionals dels que tenim. I el que és vàlid per al Priorat ho és per altres comarques de l’interior catalanes.”

Cal remarcar que a aquesta jornada que ha comptat amb un important nivell d’assistència han participat l’alcaldessa de Godall, Tere Esmel, el diputat socialista Óscar Ordeig, el secretari executiu de muntanya del PSOE Paco Boya o el secretari de medi ambient i desenvolupament rural del PSOE Hugo Morán.

Així mateix també cal destacar la participació de ponents de relleu com el president de Sostre Cívic David Guàrdia o de la gerent de l’institut d’arquitectura avançada de Catalunya Sílvia Brandi, entre d’altres.