dimecres, 4 de juliol de 2018

GRÀCIES, GRÀCIES INFINITES ALS VOLUNTARIS I VOLUNTÀRIES




El primer que vull és donar les gràcies, gràcies infinites, als milers de voluntàries i voluntàries que heu dedicat el vostre temps a col·laborar i posar el vostre esforç i empeny per aconseguir l’èxit dels Jocs Mediterranis. Sou l’orgull de Tarragona, la prova inequívoca de què quan sumem en positiu som imparables. Heu estat l’ànima –l’autèntic llegat humà- dels Jocs. Sense vosaltres hagués estat impossible. Literalment. No és una metàfora. Sou els autèntics herois i heroïnes dels Jocs.

Sí, perquè els voluntaris no heu estès d’edats, ni de polèmiques, ni de soroll, ni de procedències. Sempre heu donat la cara i us heu compromès amb lleialtat amb Tarragona. I no parlem d’una persona, ni de dues, sinó de prop de 3.000 de les 8.000 que es van registrar per ser voluntaris dels Jocs. Sou un exemple per a tots.   

Els i les socialistes volem posar l’accent en aquesta acció compromesa i valenta que han exercit els voluntaris. Tot l’èxit és vostre. Dit això també volem dirigir-nos als nostres convilatans, als tarragonins i als ciutadans de les 16 seus d’aquests Jocs, per felicitar-vos, penseu el que penseu sobre aquest gran esdeveniment esportiu internacional que hem acollit. La cara ben alta. Podem sentir-nos orgullosos de l’esforç dut a terme. Som la ciutat més petita que ha organitzat mai uns Jocs Mediterranis a la història. Mersin, la darrera ciutat en fer-ho té més d’un milió d’habitants mentre que la següent seu, Orà, té 1’3 milions. Tarragona té 130.000 habitants. Deu vegades menys població. Però hem estat capaços de celebrar els Jocs. I hem superat la prova. I amb nota. I quan dic Tarragona dic també Reus, Constantí, El Morell, la Selva, Calafell, Cambrils, Salou, Vila-seca, el Vendrell, Valls, la Pobla de Mafumet, Altafulla i Torredembarra. Moltes felicitats a tots!

Deixat això clar tot és millorable, obvi. Tot es pot fer millor i segur que hi ha hagut errors que cal corregir en el futur i que es podrien haver evitat. L’autocomplaença sempre és un error. Cert. Com també és cert que el catastrofisme antropològic que demostren alguns és la garantia segura del fracàs. Del fracàs de tots, no d’una determinada persona. O anem tots junts en els grans temes de ciutat i de país o no anirem enlloc. Ni en aquesta qüestió ni en cap altre. Aquesta és una de les lliçons que hauríem de treure també dels Jocs, perquè aquests han estat possibles gràcies al treball lleial dels ajuntaments implicats, de la Diputació de Tarragona, de la Generalitat, del Govern de l’Estat i de les ajudes provinents de la Unió Europea. Junts sumem i guanyem, barallats i enfrontats perdem sempre. Sempre.

No vull valorar algunes de les crítiques desaforades que Tarragona ha rebut. Tan sols em sembla d’estricte justícia recordar que, per exemple, quan a la final de la Copa Davies de 2003 a Austràlia va sonar l’himne de Riego enlloc de l’himne constitucional d’Espanya, allò es va convertir en una anècdota, quasi divertida, d’aquesta competició de prestigi internacional. A ningú se li va acudir dir que la Copa Davies era calamitosa. En canvi, quan en un lliurament de medalles dels Jocs, dels centenars que hi ha hagut, va fallar la megafonia a l’hora d’interpretar l’himne francès això va servir a alguns per qualificar de “catàstrofe” l’organització dels Jocs. I així amb tres o quatre episodis menors més. Què cadascú tregui les seves pròpies conclusions. En tot cas, cal entomar les crítiques que serveixin per rectificar i millorar així com manifestar, un cop més, el màxim respecte a la llibertat d’expressió. Finalment, vull remarcar la grandíssima tasca duta a terme pels periodistes i professionals de la comunicació tarragonins. Heu fet un gran esforç i una grandíssima feina. Vagi per endavant el meu reconeixement a tots i a totes.

Acabo com començava, donant un 10, en nom de tots els socialistes de les comarques tarragonines, a l’actitud dels milers de voluntaris i voluntàries que han estat el millor dels Jocs i recordant a tothom que malgrat algunes crítiques apocalíptiques hem estat capaços, tots junts, de dur a terme i celebrar uns Jocs que han rebut la felicitació unànime de les 26 delegacions olímpiques internacionals. Aquest és el camí a seguir. Gràcies sinceres a tots i a totes els que heu fet possible!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada