dimecres, 30 d’abril del 2014

EL PARLAMENT APROVA UNA RESOLUCIÓ DEL PSC QUE DEMANA QUE LA CARRETERA C-31 SIGUI DESCATALOGADA DE LA XARXA BÀSICA



El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dimecres una proposta de resolució del PSC que demana que la carretera C-31, al seu pas pel Penedès, sigui catalogada com a via urbana i comarcal i per tant, conseqüentment, descatalogada com a via de la xarxa bàsica de carreteres de la Generalitat.

En concret la resolució demana l’adopció de mesures per evitar cap obra d’augment de la capacitat de la C-31 per absorbir més trànsit, catalogar el tram de la via entre el Vendrell i Sant Pere de Ribes com a carretera de la xarxa comarcal i el tram entre Sitges i les botigues de Sitges com a carretera local, garantir que la descatalogació dels trams de la C-31 no suposi una minva en les partides pressupostàries destinades a la seva conservació, estudiar les obres necessàries per a readaptar els trams descatalogats i incorporar als plans territorials la referència de què la C-31 ha d’esdevenir l’eix cívic del litoral del Penedès.

Tots aquests acords s’han aprovat amb el vot en contra de CiU i el vot favorable de la resta de grups. Així mateix, el vot en contra de CiU i ERC ha evitat que s’aprovés el punt que proposava establir polítiques tarifàries per a què la variant de l’actual C-31, també coneguda com a C-32 “autopista Pau Casals”, absorbeixi tot el trànsit amb un recorregut de més de cinc quilòmetres dels trams descatalogats de la xarxa bàsica.

En relació a aquesta qüestió, la diputada socialista Núria Segú ha afirmat que “hem presentat aquesta iniciativa fent-nos ressò dels acords que han pres la majoria dels municipis del Baix Penedès i també de les demandes de la plataforma per a la gratuïtat de la C-32.”

“La nostra proposta es fonamenta en què el trànsit actual de la C-31 és superior a la de la C-32 i sobrepassa amb escreix la ratio que aconsella el seu desdoblament, fet que no s’ha de produir donat que és la C-32 la que ha de fer aquesta funció de via ràpida i avui per avui, no ho fa.” 

La diputada socialista ha remarcat que “no hi ha cap alternativa a la C-31 en el conjunt de la comarca que no sigui l’autopista C-32 i per això els socialistes defensem que cal impulsar mesures que fomentin i obliguin al transvasament de trànsit de la C-31 a la C-32, així com mesures tarifàries que ho facin possible.”


Per la seva banda el portaveu socialista Ramon Ferré, que ha assistit a la sessió d’avui al Parlament, s’ha felicitat per l’acord assolit tot i “lamentar que CiU digui una cosa al territori i la contrària al Parlament. No entenem, sincerament, que és voti i es faci bandera d’una reivindicació als ajuntaments del Baix Penedès i després al Parlament és voti “no” al que s’aprova per unanimitat a les sales de plens dels consistoris. En tot cas, l’acord assolit avui al Parlament és bo per a Calafell i el conjunt de l’àmbit del Penedès”, ha conclòs el portaveu del PSC.

EL CURIÓS CAS DEL SUBDELEGAT DEL GOVERN...



El subdelegat del Govern, Jordi Sierra, s’ha despenjat recentment amb un article d’opinió on es venia a dir dues coses: Primer, les bones dades d’ocupació del sector turístic de la Costa Daurada durant aquest Setmana Santa són conseqüència de “la marca Espanya”. I, segon, informar-nos de les iniciatives del grup municipal del PP a l’Ajuntament de Tarragona.

Deixem de banda la conclusió insòlita de què l’augment del nombre de turistes sigui fruït, no de l’esforç i treball dels emprenadors, professionals i treballadors del nostre sector turístic, si no de la “marca Espanya.” Deixem de banda de què qualsevol es podria preguntar que fa el subdelegat del Govern fent de portaveu del grup municipal del PP de Tarragona. Deixem de banda, fins i tot, expressions com “paga la pena” que, sincerament, no entenem que vol dir. Deixem de banda tot això i centrem-nos en allò essencial que, curiosament, el subdelegat obvia.

I és que des de que el senyor Sierra va ser nomenat subdelegat del Govern fins avui el nombre d’aturats a la província de Tarragona s’ha incrementat en més de 5.000 persones. La pobresa i les desigualtats a les nostres comarques han crescut fins a xifres mai assolides (les darreres dades de l’Institut Nacional d’Estadística assenyalen que hi ha 13.500 famílies amb tots els seus membres a l’atur, tots, i que no cobren cap prestació ni subsidi que els permeti viure amb un mínim de dignitat.) Les beques i les ajudes al lloguer per als joves s’han ensorrat (quan no desaparegut directament com el cas de la renda bàsica d’emancipació), cada any hi ha 2.500 desnonaments a les nostres comarques, els jubilats tarragonins han perdut poder adquisitiu i, fins i tot, els malalts de càncer han de pagar-se part de la seva medicació hospitalària (fet sense precedents). Les inversions de l’Estat a la província de Tarragona en aquests darrers dos anys i mig han caigut en més d’un 30% passant d’una mitjana de 511 milions d’euros l’any (amb govern socialista) a tan sols 325 milions d’euros (amb govern del PP). Les darreres dades de l’enquesta de població activa, fetes públiques avui mateix pel Govern, indiquen que la província de Tarragona és la demarcació catalana amb la taxa d’atur més elevada desmuntant així la falsa i irrespectuosa campanya propagandística del PP que diu que la crisi “ya es cosa del pasado”.

Caram, caram, (podria pensar qualsevol), tenint en compte aquesta realitat que es pot verificar consultant les web del ministeri de treball o la de la secretaria d’Estat de la Seguretat Social com és possible que el subdelegat del Govern es dediqui a pontificar sobre les virtuts presumptes de la “marca Espanya”? Per què no diu ni una paraula mai sobre la realitat de l’atur, de la pobresa o de la davallada en prestacions i serveis socials del Govern que representa a Tarragona? O és que potser la realitat descrita a l’anterior paràgraf, i la realitat que es viu a peu de carrer dia a dia, és l’autèntica “marca Espanya” del Govern del PP?

Amb molta humilitat i des del respecte més absolut emplacem al subdelegat del Govern i a la resta de dirigents del PP de Tarragona a què es posin a treballar per aconseguir quelcom més que fer-nos partícips de les seves reflexions sobre la “marca Espanya”. El PP es va presentar a les eleccions de 2011 assegurant per activa i per passiva que tenien “la formula” per generar ocupació i crear nous llocs de treball. Ara juren, amb la mateixa vehemència, que la crisi “ya está superada.” Com pot ser doncs que les dades del mateix ministeri d’ocupació ens confirmin un nou augment de l’atur a la província de Tarragona (amb un percentatge d’atur quatre punts superior a la mitjana catalana)?


Tan sols mirant a la gent a la cara, dient la veritat, sense subterfugis ni mala autopropaganda, i exercint cadascú –també el subdelegat del Govern i els diputats del PP (actualment desapareguts)- la seva responsabilitat serem capaços de sortir d’una crisi econòmica que, per desgràcia i malgrat el fals triomfalisme del PP, continua molt viva i provocant efectes devastadors com poden constatar molts dels qui estiguin llegint aquestes línies. En aquest empeny és on sempre ens trobaran als socialistes.  

Article d'opinió d'Eloi Menasanch publicat al diari Més Tarragona

dimarts, 29 d’abril del 2014

BALLESTEROS, UN BON LLEGAT AMB VOCACIÓ DE CONTINUÏTAT



El consell nacional del PSC ha ratificat Josep Fèlix Ballesteros com a líder indiscutible a la nostra ciutat renovant la confiança per encapçalar el projecte dels socialistes de Tarragona en les eleccions vinents municipals. Aquest ha estat el darrer pas en el seu nomenament, en un procés transparent i obert del qual em sento molt orgullosa com a militant d’aquest partit perquè respon al principi de participació i democràcia interna que totes les entitats i organitzacions haurien de tenir i que nosaltres, sense dubte, estem aplicant de forma és que correcta per molt que alguns de fora ens vulguin donar lliçons (quan el que haurien de fer es resoldre el que passa a casa seva, que està molt lluny de ser modèlic)

Ballesteros és, sens dubte, el millor alcalde que pot tenir Tarragona en aquests moments on les dificultats econòmiques provocades per la conjuntura general encara són moltes i les necessitats socials estan lluny disminuir. El que vull dir amb això és que no tots els governs prioritzen les mateixes coses, i el caràcter progressista de l’alcalde ha permès resoldre temes històrics, engegar nous projectes i liderar el territori sense deixar de banda el dia a dia i els col·lectius que més atenció requereixen, a l’hora que ha impulsat de forma decidida àmbits com l’educació, els serveis socials i el foment del treball.

Sempre hi ha coses a millorar i aspectes menys encertats que d’altres, tot i això en aquests sis anys Ballesteros i el seu equip hem treballat amb ganes i dedicació, fent de la proximitat, la transparència i el bon govern objectius prioritaris. Hem aixecat el vol en turisme, hem potenciat la capitalitat cultural i patrimonial, hem impulsat l'emprenedoria i hem treballat per una Tarragona més saludable, sostenible i amable. Els Jocs Mediterranis Tarragona 2017 i el projecte Tarragona Smart Mediterranean City en situen com a ciutat referent i plena d’oportunitats, amb grans dosis d’il·lusió col·lectiva.

En definitiva, Josep Fèlix Ballesteros ha liderat, en els darrers sis anys, un canvi de cicle que, en el moment més difícil de la democràcia, ha impulsat projectes engrescadors per aprofitar oportunitats, polítiques properes per ajudar a qui més ho necessita i processos de consens i de complicitats que han situat Tarragona en capital i motor d’un territori que té molt a dir a Catalunya, a Espanya i una àrea mediterrània que cada cop tindrà més pes en el món que ens envolta. És un bon llegat, amb vocació de continuïtat.

Article d'opinió de Bego Floria publicat al Diari de Tarragona

dilluns, 28 d’abril del 2014

TARRAGONA I EUROPA



“No penso anar a votar. Europa ens cau molt lluny i les institucions europees no fan res per Tarragona. No ens juguem res en aquestes eleccions.” Això mateix em deia ahir una persona a la Rambla Nova. Gravíssim error. El nostre futur, el de Tarragona i el dels nostres fills, passa també per les urnes el proper 25 de maig. Sabíeu que el 83% de les lleis que es tramiten al Congrés són transposicions de directives europees? O que en els darrers 15 anys els ajuntaments tarragonins han rebut més de 60 milions d’euros de fons europeus que han servit per millorar la qualitat de vida dels ciutadans, ampliar serveis socials o crear nous equipaments que han generat llocs de treball?

Europa ens interessa, i molt. Ens cal tenir presència i veu directe perquè hi ha projectes que ens són vitals, com el Corredor del Mediterrani, que requereixen de fons i suport europeus. Tarragona necessita estar directament connectada amb la resta del continent europeu amb el que això suposa per al potencial desenvolupament del nostre port, la creació de nous llocs de treball i d’inversions per a casa nostra. Però no només això, cal tenir veu pròpia per defensar els interessos dels nostres pagesos, dels nostres joves (i aconseguir més beques ara que els Governs de CiU i PP les estan reduint a marxes forçades), aconseguir nous fons per a la investigació i la recerca, per a les noves tecnologies, per al sector turístic o els nostres centres tecnològics, com el de l’enologia o la química.

Sent això important, el que més ens interessa és anar a votar per tenir una majoria al Parlament europeu que acabi amb l’austericidi irresponsable que ha provocat, i continua provocant, tant de patiment i angoixa a tantes i tantes persones. Com tots sabem, la cancellera Merkel i el Partit Popular europeu van arribar a la conclusió de què s’havien produït “excessos” als països del sud que exigien una reducció de la despesa social “a qualsevol preu” per “reajustar” els pressupostos públics.

Aquesta recepta –i les seves conseqüències devastadores- ja la coneixem però hi ha una altra Europa. Una Europa progressista, que inverteixi en polítiques de creixement per generar llocs de treball, que vol impulsar un salari mínim garantit a tot el territori de la Unió i que té la convicció de què cal un gir urgent de les polítiques econòmiques i socials per evitar que es destinin diners públics per salvar als bancs quan no s’ha fet ni un pas efectiu per regular els mercats financers, responsables de tanta desgràcia, i s’ha deixat a les persones orfes, abandonades a la seva sort.


En aquest punt vull ser contundent. A la Europa del model Merkel-Rajoy hi ha 125 milions de persones que estan vivint a la pobresa, 122.000 de les quals són de les comarques tarragonines. La seva dramàtica situació és intolerable i és una vergonya per Europa. Podem fer alguna cosa? Sí, i ràpida i urgent. Cal lluitar sense treva per fer desaparèixer d’Europa els paradisos fiscals que suposen una pèrdua per a les arques públiques superior al bilió d’euros l’any (44.000 milions d’euros a Espanya i 16.000 milions a Catalunya). Us imagineu quantes retallades s’haguessin estalviat si aquests recursos haguessin tributat tal i com estableix la llei? També s’ha d’impulsar una normativa europea que acabi amb la vergonya de les amnisties fiscals per a aquests delinqüents defraudadors que eviti, per exemple, la que ha impulsat el Govern del PP al nostre país. I també cal multiplicar per quatre els recursos europeus adreçats a combatre l’augment de la pobresa i de les desigualtats. De nosaltres, del resultat de les urnes el proper 25 de maig, depèn. Després serà massa tard per a lamentar-ho. Sí, ens interessa i ens convé Europa. 

Article d'opinió de Diana Salvadó publicat al Diari de Tarragona  

dijous, 24 d’abril del 2014

LA REUNIÓ ENTRE EL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA DE TORREDEMABARRA I LA DELEGADA D’ENSENYAMENT ACABA SENSE ACORD

Els regidors del grup municipal socialista a l’Ajuntament de Torredembarra s’han reunit aquest matí amb la directora dels serveis territorials d’ensenyament de la Generalitat a Tarragona, amb la inspectora d’educació del municipi, la regidora d’ensenyament i l’alcalde de Torredembarra.



El portaveu socialista, Jordi Solé, ha explicat que durant la reunió cada part ha exposat la seva posició en relació al tancament previst de l’escola Mirades de Torredembarra tot i què, malgrat el to cordial de la reunió, no s’ha arribat a cap acord entre les dues parts.

Segons Jordi Solé la directora dels serveis territorials ha defensat el tancament de l’escola adduint, per exemple, que la mateixa direcció del centre havia sol·licitat la redistribució dels alumnes a les altres escoles del municipi.    

Per la seva banda, el PSC ha reiterat el seu “profund i total desacord amb el tancament. Al mateix temps, hem demanat a la Generalitat la revisió d’aquesta decisió i que es constitueixi una comissió formada pels representants d’ensenyament, directors dels centres del municipi, AMPAs i Ajuntament per tal de estudiar una alternativa a una imposició unilateral que se’ns descriu com a “irreversible”, tot i què està generant un gran rebuig entre la comunitat educativa.”

El grup municipal socialista s’ha compromès a continuar treballant per arribar a un punt d’acord en defensa dels interessos dels torrencs i torrenques que permeti mantenir oberta a una escola que per al PSC és necessària.


Jordi Solé ha conclòs dient que “la reunió ha estat profitosa, perquè ha permès posar en comú els arguments en un sentit i l’altre, però crec que la Generalitat encara no ha entès la gran alarma i rebuig social que la seva decisió ha provocat entre la ciutadania torrenca. Nosaltres creiem que en cap cas s’ha de procedir al tancament d’una escola a Torredembarra i menys quan estem segurs que a Torredembarra li cal i li caldrà una quarta escola. Per la nostra part, mantenim la ma estesa en la recerca d’un acord”, ha conclòs el portaveu socialista. 

EL PSC DE VALLS ORGANITZA UNA XERRADA-DEBAT SOBRE BCN WORLD



L’agrupació socialista de Valls ha organitzat una xerrada-debat sobre el recent acord assolit en relació al projecte de BCN World. La xerrada començarà a les 19h del proper dimarts, 29 d’abril, anirà a càrrec dels negociadors socialistes Xavier Sabaté i Alícia Romero i tindrà com a escenari la biblioteca popular de Valls (Passeig dels Caputxins).

Segons ha remarcat la portaveu socialista a l’Ajuntament de Valls, Rosa Maria Ibarra, “l’envergadura del projecte, que suposarà la creació de milers de nous llocs de treball i una inversió milionària per a les nostres comarques, ens ha fet concloure que calia una explicació més detallada dels punts específics de l’acord per tal de donar-lo a conèixer a la ciutadania vallenca.”

En aquest sentit, Rosa Maria Ibarra ha remarcat que “hi ha punts d’una extraordinària importància com el fons social i territorial que l’acord inclou com a condició sine qua non del PSC. Un fons que permetrà una inversió directe de 47 milions d’euros per a les comarques tarragonines. O sigui, una quantitat superior al total de les inversions de la Generalitat per enguany al conjunt del Camp de Tarragona!”

“En tot cas, volem que els vallencs i vallenques coneguin els continguts concrets de l’acord i que, aleshores, sense apriorismes, ni prejudicis preconcebuts, decideixin si es tracta o no d’un bon acord per casa nostra.”


Finalment, la portaveu socialista també ha defensat que una part d’aquest fons territorial que contempla l’acord s’inverteixi en projectes de caràcter social a Valls i comarca. “Per desgràcia, la dimensió de la crisi i les seves conseqüències devastadores sobre la vida de la gent ens obliguen a ser exigents i no menysprear ni un cèntim d’euro que puguem aconseguir per mitigar aquests efectes. En aquest sentit, els socialistes serem inflexibles”, ha afirmat la portaveu del PSC a l’Ajuntament de Valls. 

dimarts, 22 d’abril del 2014

EL PSC DENUNCIA QUE EL GOVERN DEL PP NO HA EXECUTAT CAP INVERSIÓ EN FOMENT I INSTAL.LACIÓ DE NOVES TECNOLOGIES A TARRAGONA



La senadora del PSC per Tarragona i portaveu socialista a l’Ajuntament d’Albinyana, Maria Jesús Sequera, ha denunciat avui el Govern del PP “no ha invertit ni un sol euro en el desplegament de la societat de la informació i foment de les noves tecnologies a Tarragona. I no només això, per no invertir ni tan sols ha estat capaç d’executar les seves pròpies inversions incloses en els pressupostos generals de l’Estat.”

En aquest sentit, Sequera ha explicat que en els pressupostos de l’Estat per al 2012 hi havia tres partides per actualitzar i posar en servei instrumental per a nous sistemes digitals a la província de Tarragona per un valor total de quasi 15.000 euros. “Doncs ni una quantitat tan irrisòria han estat capaços d’invertir ja que el mateix Govern, a preguntes del grup socialista, ha reconegut que el percentatge d’execució d’aquestes tres actuacions ha estat del 0%.”

Per Maria Jesús Sequera el que practica el PP “és una mena de món a l’inrevés. Se’ns parla de la necessitat de ser competitius i d’adaptar-se a les noves tecnologies però a l’hora de la veritat és redueix un 20% el pressupost destinat a tal efecte i a la província de Tarragona directament no s’executa cap inversió!”

Cal recordar que el Govern socialista va impulsar un programa d’investigació i foment de la societat de la informació al nostre país a fi i efecte d’apostar pel desplegament de les xarxes ultraràpides i l’avenç en els serveis d’administració electrònica. Així mateix, el programa pretenia enfocar l’execució d’aquest programa a les necessitats de les petites i mitjanes empreses i dels treballadors a l’atur que haguessin de millorar la seva formació en aquest àmbit. Uns programes, tots ells, congelats, quan no eliminats directament, pel Govern del PP.


D’altra banda, la senadora tarragonina ha denunciat la desinversió del Govern del PP a nivell de la província de Tarragona. “Molt omplir-se la boca de tarragonisme però al final la realitat és que amb el PP al Govern les inversions directes a Tarragona han davallat un 33% (passant d’una mitjana de 511 milions d’euros anuals amb Govern socialista a tan sols 325 milions d’euros l’any amb l’executiu de Rajoy). Unes inversions molt baixes que, al damunt, a l’hora de la veritat encara es redueixen més perquè el mateix Govern després no executa les inversions que s’havia compromès a dur a terme”, ha afirmat la senadora del PSC.  

dijous, 17 d’abril del 2014

EL PSC DE TORREDEMBARRA DEMANA UNA REUNIÓ AMB LA DELEGADA D’ENSENYAMENT PER EVITAR EL TANCAMENT DEL CEIP MIRADES



El grup municipal socialista a l’Ajuntament de Torredembarra ha sol·licitat per escrit una reunió amb la Delegada d’Ensenyament de la Generalitat a Tarragona, Maria Àngels González, a fi i efecte d’evitar el tancament del CEIP Mirades del municipi torrenc el curs vinent.

Segons ha explicat el portaveu socialista Jordi Solé “aquest tancament anunciat està provocant un gran malestar i el rebuig frontal de tots els pares i mares dels alumnes del centre. I no només això, també ha despertat els recels de la resta de pares de les altres quatre escoles de Torredembarra ja que, argumenten, que la recol.locació dels 74 alumnes de l’escola Mirades als altres centres suposarà un augment de la ratio d’alumnes per classe i l’obertura de noves línies que obligaran a reconvertir els espais actualment dedicats a altres activitats docents.”

“Des del PSC hem advertit en reiterades ocasions que aquest tancament programat està provocant una creixent tensió entre el col·lectiu de pares i mares i l’Ajuntament. Fruït d’això, ja s’estan convocant concentracions i manifestacions per evitar el tancament d’un centre que seria perjudicial pel conjunt de la ciutadania torrenca.”


El portaveu socialista ha afirmat que “nosaltres preferim dialogar que imposar i per això hem demanat aquesta reunió amb la Delegada d’Ensenyament per poder trobar punts d’entesa i alternatives a aquest tancament. No pot ser que, un cop més, siguin els ciutadans i les classes populars les que hagin de pagar la factura de la crisi i de les retallades. Tancar una escola és també tancar una mica la porta del futur de Torredembarra”, ha conclòs Jordi Solé.

dimecres, 16 d’abril del 2014

EL PSC PRESENTA UNA BATERIA DE PREGUNTES AL GOVERN EN RELACIÓ A LA COMBUSTIÓ DE PRODUCTES QUÍMICS DE LA TORXA DEL POLÍGON QUÍMIC NORD DE TARRAGONA



El diputat socialista, Xavier Sabaté, ha presentat una bateria de preguntes al Govern en relació a la combustió de productes químics a través de la principal torxa del polígon químic nord, situat a l’entorn dels municipis de la Pobla de Mafumet i del Morell, durant aquest mes d’abril.  

En concret, el diputat socialista ha preguntat al Govern quants dies fa, en aquest mes d’abril, que s’alliberen a l’atmosfera productes químics a través de la principal torxa del polígon químic i quines són les causes que ho han provocat.

Xavier Sabaté també vol saber “quins productes químics s’estan cremant i quins gasos productes de la combustió s’estan alliberant a l’atmosfera. També volem saber quina repercussió ha tingut en els registres de la xarxa de vigilància atmosfèrica del Camp de Tarragona la combustió d’aquests productes químics.” 

En darrer terme, el diputat socialista també ha preguntat sobre “per què el delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona, Quim Nin, no ha informat de la combustió sostinguda de productes químics registrada durant aquestes dies.”


“Els socialistes sempre hem defensat que els ciutadans tarragonins que conviuen amb l’activitat d’aquests polígons químics han de tenir tota la informació referent a les condicions de seguretat i l’activitat dels mateixos. Sense alarmismes innecessaris i sense demagògia, és cert, però també sense abdicacions en aquest empeny permanent per millorar la seguretat i la comunicació del complex petroquímic”, ha afirmat el diputat tarragoní.

“ERC”? MÉS AVIAT “XRC”



“No acceptarem més retallades. Ja hem tocat el moll de l’os de l’Estat del benestar i no podem continuar reduint els recursos públics destinats a educació, sanitat o dependència”, són les declaracions textuals del líder d’ERC, Oriol Junqueras, en el debat de candidats previ a les eleccions al Parlament de 2012. Menys d’un any després havia canviat d’opinió i, literalment, afirmava: “si Espanya no ens transfereix ni un euro més, és clar que hi haurà noves retallades.” Dit i fet, els pressupostos de la Generalitat per aquest 2014, aprovats per CiU i ERC, contemplen un nou cop de destral a les inversions en educació, sanitat o dependència que fa menys de dos anys es consideraven “intocables”. En relació als darrers pressupostos del Govern de progrés les retallades ja suposen un 22% menys de diners públics destinats a polítiques socials. Curiosament, o potser no tant, ni els mitjans públics d’aquest país ni cap dels autoproclamats “especialistes” del “procés” han dit ni mitja paraula d’aquest flagrant incompliment del programa electoral d’ERC per part dels mateixos dirigents i diputats d’ERC.

I no és que es tracti d’un tema menor. De fet, ERC déu ser l’únic partit polític europeu que és Govern i oposició al mateix temps, que és soci de Govern per portar el país cap a la “transició nacional” però que no és soci per pactar amb el Govern al que dóna suport projectes de la importància de BCN World. S’autoproclama d’esquerres però no té cap problema a votar les retallades que la dreta li exigeix. Està en contra de la corrupció però vota en contra al Parlament de les comissions d’investigació sobre presumptes casos de corrupció que afecten persones o institucions autodenominades “patriòtiques”. Està a favor de Tarragona i es dedica a donar lliçons de moralitat a tothom però vota a favor dels pitjor pressupostos de la història en volum inversor per Tarragona i vota, fins i tot, amb CiU rebutjar el retorn a la ciutat de la totalitat de l’escola oficial d’idiomes.      

Se’ns dirà que amb la independència se solucionaran tots els problemes presents i futurs. No tan sols hi haurà diners públics “a dojo”, si no que tampoc hi hauran accidents de trànsit, ni incendis forestals, i tot serà fabulós a l’Arcàdia feliç. Per fer-ho possible, deuen pensar, ara cal donar suport total a CiU en la seva croada per l’austeritat com a única recepta, fer retrocedir la despesa social als nivells de 2004 o el que faci falta. Tots els sacrificis són vàlids i necessaris per salvar la pàtria...encara que sigui passant per damunt de les persones i de les seves vides.  


La veritat és que la lògica política d’ERC és la mateixa que la del PP però a l’inrevés. Tan sols cal canviar “independència” per “unidad de España” a les construccions semàntiques i polítiques i el resultat és el mateix: justificació de les retallades socials, de l’augment de la pobresa i de les desigualtats, silenci davant de les fuga de capitals de les oligarquies “patriòtiques” a paradisos fiscals  i suport acrític al que digui la dreta econòmica. Tot, és clar, ocultat darrera d’una enorme bandera estelada, igual com la dreta nacionalista espanyola ho fa darrera de la “bandera rojigualda”. És legítim que ho vulguin fer, però per respecte als votants i afiliats del partit que encara tinguin consciència social i conviccions d’esquerra, i també per respecte a la llengua catalana que s’afirma defensar, suggereixo humilment –d’acord amb la realitat de la seva acció política- que canviïn el nom d’Esquerra Republicana de Catalunya pel de “X Republicana de Catalunya”. Posant en aquesta “X” allò que la dreta o el poder econòmic consideri necessari a cada moment pel bé de la pàtria, òbviament.  

Article d'Alejandro Caballero publicat al setmanari Notíciestgn 

dimarts, 15 d’abril del 2014

1.360 TREBALLADORS TARRAGONINS MAJORS DE 52 ANYS S’HAN QUEDAT SENSE SUBSIDI PER CULPA DE LES RETALLADES DEL GOVERN DEL PP





El diputat socialista Joan Ruiz ha denunciat aquest dimarts que 1.360 treballadors de la demarcació de Tarragona majors de 52 anys es van quedar durant l’any passat sense cap prestació o subsidi per culpa de les retallades del Govern del PP.

El diputat tarragoní es refereix al subsidi que fins el 2012 podien demanar els treballadors a partir dels 52 anys, si havien cotitzat 15 anys per jubilació i 6 anys per desocupació, per poder percebre una quantia de 426 euros mensuals un cop esgotada la prestació d’atur. “Doncs bé, arbitràriament i sense fer soroll el Govern de Rajoy va elevar l’edat per poder optar a aquest subsidi dels 52 als 55 anys de manera que centenars de treballadors tarragonins s’han quedat literalment sense ingressos en plena crisi econòmica. Pal als col·lectius més vulnerables de la nostra societat mentre el mateix Govern del PP impulsa una amnistia fiscal a mida per als grans defraudadors. De pena...”

“Tots sabem ja a aquestes alçades que quan el Govern del PP parla de “racionalitzar” en realitat vol dir “retallar”. El pitjor en aquest cas és que s’intenta reduir el pressupost destinat a pagar les prestacions als aturats sense cap mena de consideració per les persones ja que tots sabem que a partir dels 50 anys és molt més difícil tornar a trobar un lloc de treball.”

En concret, durant el 2013 el nombre d’aturats tarragonins que van causar baixa de la prestació contributiva per desocupació va ser de 472 persones de 52 anys, 460 de 53 anys i 428 de 54 anys. 


“Seria, com a mínim, respectuós que enlloc de fer discursos apoteòsics sobre la sortida de la crisi Rajoy i els dirigents i diputats del PP miressin als ulls d’aquestes persones i els expliquessin com pot ser que se’ls impedeixi accedir a aquest subsidi que és l’última garantia per evitar quedar-se sense recursos quan, al mateix temps, el Govern afirma que la crisi “ja es cosa del pasado”. Com és possible, doncs, que un cop més es castigui a les famílies amb les rentes més baixes i es deixi desprotegits als treballadors que estan a la darrera etapa de la seva vida laboral, quan és més difícil tornar a trobar feina?”, s’ha preguntat el diputat tarragoní.   

ENS INTERESSA EUROPA



“La democràcia ha de ser conforme als mercats”. Aquesta frase lapidària de la senyora Merkel, model de virtuts polítiques pels senyors Rajoy i Mas, defineix a la perfecció el que ens juguem els tarragonins a les eleccions europees d’aquest mes de maig. Els socialistes creiem exactament el contrari, cal que els mercats i els poders econòmic i financer estiguin al servei de la democràcia i del benestar dels ciutadans.

Es pot fer alguna cosa des de les institucions europees per canviar aquesta situació? Sí, i molt. De fet, el proper 25 de maig tenim l’oportunitat, mitjançant el nostre vot, de posar fi a aquestes polítiques d’austeritat suïcida que el Partit Popular europeu, a Estrasburg i Brussel·les, i el Partit Popular espanyol, a la Moncloa, imposen d’acord amb els dictats de la cancellera Merkel.

Ens cal un canvi de timó. Necessitem impulsar des del Parlament europeu polítiques de generació d’ocupació i de creació de nous llocs de treball ja que l’atur és el problema número 1 pels europeus, com sabem molt bé, per desgràcia, al nostre país. Continuar obsessivament amb les retallades a dojo tan sols comportarà més patiment i més angoixa. Una majoria socialista forta al Parlament europeu permetrà crear un salari mínim per a tot el conjunt de la Unió europea, garantir uns drets homologables a tot el territori europeu i assegurar uns serveis públics bàsics per a tothom. Ja n’hi ha prou de realitats indignes com la de les empreses que tenen factories a Polònia, amb salaris molt baixos, però que tenen la seva seu a paradisos fiscals per evitar pagar impostos!    

Si guanya el Partit Popular europeu ja sabem el que ens espera: més retallades (dures però, ai!, tràgicament necessàries, segons Merkel i Rajoy) i més devaluació salarial, és a dir sous més baixos pels treballadors, per “reduir costos”. Ens cal un Parlament amb molts diputats socialistes per garantir salaris dignes, drets laborals, igualtat i polítiques encaminades a estimular la generació d’ocupació. No pot ser, com passa ara, que més de 120 milions de ciutadans europeus visquin en condicions de pobresa.

D’altra banda, us imagineu que dirà Mariano Rajoy el dia després de les eleccions si guanya el PP? “Los ciudadanos han avalado los recortes”. Disposarà, per tant, de més d’un any per continuar trinxant el nostre estat del benestar abans de què la gent pugui dir que en pensa de les seves mentides i enganys a les eleccions legislatives de novembre de 2015. Un vot pel socialisme serà també un vot contra les retallades a Catalunya i Espanya.


Com a candidata per Tarragona també vull posar de relleu el que Tarragona, la nostra gent i les nostres comarques, ens juguem en aquestes eleccions. Projectes clau per al territori, com el Corredor del Mediterrani, o els Jocs mediterranis de Tarragona 2017 es poden nodrir de fons europeus i comptar amb el suport dels òrgans i representants de la Unió. El nostre futur individual i col·lectiu també passa per les institucions comunitàries. La Tarragona oberta al mar, cruïlla de camins i única en la seva diversitat necessita tenir veu pròpia i forta a Brussel·les i Estrasburg. Ens interessa Europa.

Article de Diana Salvadó al diari Més Tarragona  

dilluns, 14 d’abril del 2014

LA SAVIESA DELS HUMANISTES I EL FRACÀS DE LA COBDÍCIA



“Ja no sé que dir-li. Arriba a casa desmoralitzat. Quan dóna el currículum a molts llocs ni el miren a la cara i es dediquen a fer un gest cap a una pila de papers que deuen ser els currículums de les persones que han anat a demanar feina abans que ell. El pitjor és quan els nens demanen coses que no els podem comprar. Té fills vostè?” Aquestes afirmacions, que vaig poder escoltar ahir mateix en un barri de Tarragona, defineixen a la perfecció –més que qualsevol estudi sociològic- la dramàtica situació que viuen moltes persones per culpa d’una crisi econòmica de la que ells, les víctimes, no tenen cap responsabilitat, cap ni una. Defineixen a la perfecció l’angoixa i també la terrible injustícia de la que aquests ciutadans són objecte.

Molt s’ha parlat de la crisi però hi ha un element que sempre m’ha cridat l’atenció i que sovint s’ha passat per l’alt: que la virulència de la crisi se’ns presenta quasi com una catàstrofe natural, inevitable, impersonal o, com cínicament s’han atrevit a insinuar determinats poders econòmics, com una conseqüència directa dels “terribles excessos” que pel que sembla vam cometre tots en voler donar un major i millor benestar als nostres fills. Terrible crim, pel que sembla.

Lluny d’això crec que tots aquells que ens considerem progressistes i que defensem la igualtat i la justícia social hem de denunciar la base ideològica de la crisi. Una crisi provocada per una ànsia desmesurada de lucre, per una cobdícia insaciable desprovista de qualsevol mesura humana o aspiració moral. Denunciar-ho i exigir responsabilitats. Com és possible, per exemple, que se’ns digui que no hi ha diners per mantenir un sistema públic de salut de qualitat i, al mateix temps, el mateix ministeri d’Hisenda afirmi que al nostre país hi ha una evasió fiscal anual superior als 40.000 milions d’euros? Si aquests recursos tributessin al nostre país moltes de les retallades que se’ns presenten com a “inevitables” no serien necessàries.

Ha arribat l’hora de dir-ho alt i clar: Sí, hi ha una alternativa a les retallades, és necessari acabar amb la vergonya dels anomenats “paradisos fiscals” i s’ha de ser implacable amb la corrupció i la fuga de capitals. I, sí, hi ha valors que són universals –l’honestedat, la responsabilitat individual, la dignitat- i una ètica –la de la solidaritat, l’empatia i la compassió envers el patiment dels altres- que hauria de ser objecte de respecte i emulació, i no de burla. Si reconeixem que hi ha una base ideològica de la crisi també hi ha instruments polítics per sortir d’ella. Els desnonaments, un atur superlatiu, les depressions, frustracions i la por i l’angoixa davant la crisi no són inevitables.

Un humanista europeu, Stefan Sweig, va alertar fa temps que la pitjor característica de l’ésser humà no és la maldat compulsiva si no la inhibició complaent. Ell explicava a les seves memòries com, davant l’imminent entrada dels nazis a la seva Àustria natal, molts dels seus coneguts des de la infància, fins i tot gent que considerava amiga, van començar a ignorar la seva presència o creuar el carrer per no haver de saludar-lo donada la seva condició de jueu.


Si tots fem el mateix, si canviem de vorera per no haver de trobar-nos amb les persones que demanen almoina al carrer o ens mostrem insensibles davant de vivències com les que explicava a l’inici de l’article, aleshores caldria que ens preguntéssim cap a on ens dirigim exactament. Ara, més que mai, cal reivindicar els valors que ens donen sentit com a societat i treballar per deixar una societat més justa per als nostres fills. Sí, hi ha alternatives.

Article de Josep Fèlix Ballesteros publicat al Diari de Tarragona  

EL PSC DE MONT-ROIG DENUNCIA QUE L’ALCALDE NO CONVOCA ELS PLENS MUNICIPALS



El portaveu socialista a l’Ajuntament de Mont-roig del Camp, Fran Morancho, ha denunciat avui que “l’alcalde, el republicà Ferran Pellicer, no convoca els plens municipals ordinaris als que està obligat per l’actual reglament, el que suposa una greu irregularitat política en el normal funcionament democràtic de l’Ajuntament.”

Segons ha recordat el portaveu socialista és l’alcalde qui té la potestat i la competència per convocar els plens municipals. “Doncs bé, durant tot l’any passat n’havia de convocar sis i tan sols en va convocar un i en tot el que portem de 2014 encara no n’ha convocat cap.”

Pel líder socialista això suposa “un menyspreu intolerable a la ciutadania de Mont-roig ja que, per estalviar-se les crítiques, l’alcalde decideix no haver de donar comptes de les seves decisions, o més aviat de les seves indecisions, davant dels representants del poble. És una burla intolerable que no es mereixen els ciutadans de Mont-roig. Els socialistes exigim una rectificació immediata d’aquest comportament tan poc encomiable.”

Fran Morancho també ha alertat que “fruït de la incompetència de l’actual equip de Govern Mont-roig ha estat notícia fora vila per les presumptes irregularitats comeses per l’alcalde i per alguns dels seus regidors. No ens podem permetre que per culpa de la ineficàcia i frivolitat d’uns pocs Mont-roig perdi el bon nom fruït del treball i de l’honestedat dels seus habitants. En aquest empeny els socialistes serem inexorables.”  


Cal recordar que el PSC va guanyar les eleccions municipals de 2011. Malgrat això un pentapartit de grups tan dispars com ERC, PP, CiU, FIC i Verds per més, van sumar els seus vots per constituir una majoria de Govern alternativa.

divendres, 11 d’abril del 2014

LA FEDERACIÓ DEL PSC DEL CAMP DE TARRAGONA MANIFESTA EL SEU SUPORT A L’ACORD SOBRE EL PROJECTE DE BCN WORLD



El Consell de Federació del PSC del Camp de Tarragona ha valorat molt positivament l’acord que permet desencallar i portar a bon port el projecte de BCN World. El Consell ha destacat que és un acord que permetrà crear milers de nous llocs de treball, noves oportunitats per a empreses i professionals del territori i l’arribada d’un enorme volum d’inversió a les comarques tarragonines. Finalment, tan sols el 15% del total del futur complex serà destinat a casinos. La resta, el 85%, consistirà en una àmplia oferta de nous centres de convenció, hotels, teatres, nova oferta comercial, etc.

En especial, el Consell ha destacat que gràcies a les condicions defensades pel PSC Tarragona disposarà d’un fons social i territorial equivalent a l’1% del total de la inversió del projecte el que suposarà, pel cap baix, una inversió directa de 47 milions d’euros. En aquest sentit, el Consell ha remarcat que es tracta d’un volum inversor superior a totes les inversions directes de la Generalitat al Camp de Tarragona en marc dels pressupostos del Govern català per enguany.

També en relació al projecte de BCN World el Consell de Federació dels socialistes tarragonins s’ha compromès a fer un seguiment exhaustiu del desenvolupament de l’acord per aconseguir que el fons que s’assolirà es gestioni des de Tarragona, tal i com reclama la societat civil tarragonina.


En darrer terme, el PSC considera que un acord que permetrà aconseguir fons per a finalitats socials com les entitats que treballen amb la discapacitat, un fons social per als treballadors i inversions de millora del patrimoni tarragoní, i que neix amb un gran consens dels agents territorials, és un exemple que s’hauria de seguir en altres projectes d’interès nacional.    

dijous, 10 d’abril del 2014

EL BUS IMMÒBIL DE CIU



Un matí lluminós de novembre de 2010 els dirigents de CiU van citar als mitjans de comunicació en una cèntrica plaça tarragonina. El motiu? Denunciar els presumptes incompliments del Govern catalanista i d’esquerres amb les comarques tarragonines i el “menysteniment del Govern socialista amb Tarragona”. Cal tenir present que els pressupostos de la Generalitat d’aquell any van ascendir a 152 milions d’euros per al Camp de Tarragona, o el que és el mateix, l’equivalent a 216 euros d’inversió per cada tarragoní. Doncs bé, els líders de CiU, entre els quals l’actual delegat del Govern a Tarragona i diversos diputats convergents al Parlament, van fer pujar als periodistes a un autobús i, com dirien popularment, van anar a fer el tomet, a gaudir d’un matí de sol radiant per equipaments, com la presó del Catllar, que estava a punt d’entrar en funcionament i que tres anys i mig després, o sorpresa!, continuen a punt d’entrar en funcionament.

Discutíem fa uns dies amb companys de la JSC la possibilitat de convocar també als mitjans i pujar-los a un bus per denunciar la inacció absoluta del Govern d’Artur Mas a nivell de Tarragona i la seva àrea d’influència. Debatíem el tema fins que un company, amb molt de criteri, va afirmar que no calia. “No cal, no és necessari”. Deia el company que tan sols calia convocar als mitjans en un punt determinat per repassar l’obra de Govern de CiU a Tarragona...i no ens mouríem d’aquell lloc. Aquells que denunciaven “incompliments” i dubtoses “desinversions” del Govern catalanista i d’esquerres amb les comarques tarragonines no han fet RES per Tarragona en tres anys i mig de Govern. Res? Tampoc és just... sí que han fet una cosa: han dividit per tres la inversió de la Generalitat a les nostres comarques. Així, si els pressupostos de 2010 contemplaven una inversió de 152 milions d’euros, els d’enguany (Govern CiU-ERC) incorporen una inversió directe de 46 milions d’euros. Amb CiU al Govern de la Generalitat la inversió per càpita dels tarragonins ha davallat de 261 euros per cada ciutadà o 77 euros per tarragoní, la ratio més baixa de Catalunya...

Vista aquesta realitat que es pot confirmar tan sols consultant la web del departament d’Economia quina va ser la meva sorpresa l’altre dia en trobar-me un article del cap de llista de CiU a les darreres eleccions, senyor Batet, felicitant-se per l’obra de Govern de la Generalitat a Tarragona. Anunciava o recordava el senyor Batet alguna inversió de l’executiu d’Artur Mas a casa nostra? No, cap ni una. Quina era doncs la seva motivació per tant d’entusiasme? Doncs que el senyor Batet es penjava la medalla de dos projectes que neixen de la societat civil i del teixit empresarial: el de Barcelona World i el CheMed de la química tarragonina. Més enllà de la sorpresa que ens provoca que el diputat de CiU s’atorgui la paternitat de la creació del clúster de la química hi ha absències en l’article que caldria subratllar.

I és que l’article del cap de llista de CiU parla en exclusiva de grans equipaments i d’infraestructures però en cap cas de les persones, dels tarragonins que cada dia s’aixequen i que han d’afrontar les conseqüències de les retallades del Govern de CiU de les quals, sorprenentment, el senyor Batet no diu ni mitja paraula. Dels tarragonins que han vist incrementar les llistes d’espera de la sanitat pública (malgrat la promesa electoral d’Artur Mas de fer “més amb menys”) o dels ciutadans de Tarragona que s’han quedat a l’atur amb CiU al Govern (i és que lluny de reduir l’atur a la meitat, com frívolament va prometre, amb Artur Mas de president l’atur a la província de Tarragona s’ha incrementat en un 20% i supera en l’actualitat els 74.000 desocupats censats.) D’aquestes persones, deuen pensar, més val no dir res.


Parla el senyor Batet de “aprendre dels encerts i dels consells dels savis del passat”. Totalment d’acord. Precisament per aprendre dels encerts dels savis del passat i corregir els errors d’aquells que no són savis del present però que actuen com si s’ho creguessin el mínim que ens mereixem els habitants de Tarragona és que en els pressupostos del Govern de CiU -del Govern que el senyor Batet defensa i representa- Tarragona tingui les inversions que es mereix pel seu pes demogràfic en el conjunt del país i pel dinamisme dels seus emprenedors i de la seva gent, per tal i com sempre hem defensat els socialistes.

Article d'opinió d'Alejandro Caballero publicat al Més Tarragona  

dimarts, 8 d’abril del 2014

CAU EN UN 20% EL NOMBRE DE TARRAGONINS QUE ACCEDEIXEN A UN VIATGE DE L’IMSERSO



El diputat socialista Joan Ruiz ha lamentat avui “que amb el Govern del PP el nombre de tarragonins que han pogut gaudir d’un de viatge de turisme social dins del programa del IMSERSO ha davallat en un 20% en poc més de dos anys.”

Així, segons ha desgranat el diputat tarragoní, el nombre de tarragonins que han disposat d’una plaça en el marc d’aquest programa de vacances adreçat a les persones major de 65 anys ha passat de 18.873 tarragonins (temporada 2010/2011) a 15.141 tarragonins (temporada 2012/2013).

Joan Ruiz ha afegit que ha estat especialment accentuada la davallada del nombre d’usuaris tarragonins del programa de termalisme social de l’IMSERSO que ha caigut per sota de les 3.000 persones.  

“La veritat és que el Govern del PP, pel que fa a la província de Tarragona, comença a tenir uns efectes similars a una pandèmia, escapça tot allò amb el que es troba. Tret dels insolidaris i dels evasors de capitals que s’han beneficiat de l’amnistia fiscal de Montoro, no hi ha col.lectiu que no hagi patit en carn pròpia les retallades de Rajoy: joves, treballadors, aturats, dones, jubilats, etc.”

El diputat tarragoní ha explicat que les retallades també han caigut sobre totes les polítiques adreçades a desenvolupar l’envelliment actiu que va impulsar el Govern socialista.


“El PP no tan sols ha fet perdre poder adquisitiu als pensionistes, no tan sols ha retallat recursos de l’IMSERSO i de la llei de dependència, també ha passat la destral pel “pla Avanza”, que fomentava l’ús de les noves tecnologies entre la gent gran, han limitat l’accés dels jubilats a la universitat reduint les places a tal efecte, i han retallat també el pressupost destinat als programes de prevenció de maltracte als avis i la gent gran. El que deia, una autèntica pandèmia!”, ha conclòs el diputat socialista. 

JOSEP FÈLIX BALLESTEROS: "QUAN SUMEM I TOTS JUNTS REMEM EN LA MATEIXA DIRECCIÓ TARRAGONA GUANYA"



1.      Com valora vostè l’acord entre CiU i PSC en relació al BCN World?

Crec, honestament, que estem davant d’una magnífica notícia per Tarragona i la seva gent. Hem aconseguit tancar un acord que suposarà l’arribada d’un enorme volum inversor per casa nostra i, especialment, la creació de milers de llocs de treball en aquests moments en què tenim 113.000 aturats registrats a la província de Tarragona com a conseqüència de la crisi i de les retallades. És bon acord per al territori, i per als treballadors, els aturats, el nostre sector turístic i comercial, etc. No podíem deixar passar aquesta oportunitat que tan sols passa un o dos cops a la vida...

2.      Ha estat difícil la negociació per arribar a aquest acord?

No ha estat senzill, això és cert. Nosaltres sempre hem apostat per portar el projecte a bon port però amb condicions. Tarragona no és Las Vegas, ni Macau, ni Singapur. Per a nosaltres l’acord estava subjecte a unes contrapartides socials i territorials que hem aconseguit plenament. Per exemple, la creació d’un fons social que suposés l’1% de la inversió total del projecte, el que representarà l’arribada de 47 milions d’euros d’inversió per Tarragona. Perquè la gent es faci una idea, aquesta xifra és superior a la inversió total de la Generalitat per enguany al conjunt del Camp de Tarragona. Fins i tot els detractors de l’acord reconeixen que fruït d’aquesta negociació hem aconseguit “humanitzar” BCN World i convertir-lo en un projecte molt més social i arrelat al territori.

3.      Quins han estat els passos més importants per arribar a l’acord de BCN World?

És difícil destacar-ne algun en concret però a mi m’agradaria remarcar un element que, al final, ha estat decisiu: em refereixo al gran consens que ha existit a Tarragona sobre la necessitat d’aprofitar aquesta oportunitat històrica. Un consens enormement majoritari que ha aplegat institucions i entitats que sovint, legítimament, tenen posicionaments i discursos diferents com ara Ajuntaments, associacions empresarials i cambres de comerç, sindicats, partits polítics...la societat civil, en definitiva. Aquesta generositat en la recerca de l’acord és un dels elements que fan gran Tarragona. Crec que aquest consens ens indica el camí que hem d’aprofundir de cara al futur més immediat. Quan sumem i tots junts remem en la mateixa direcció Tarragona guanya.



4.      Quin significat té per Tarragona que l’acte de signatura d’aquest acord s’hagi fet a la Torre del Pretori?

Un significat molt important, molt important. Més enllà del simbolisme hi ha un altre factor que fins i tot la premsa de Barcelona ha remarcat. Em refereixo al paper protagonista que Tarragona i la gent de Tarragona ha tingut en la consecució de l’acord. En aquest sentit, crec que és de justícia agrair a Pere Navarro i al Grup Parlamentari Socialista que hagin escoltat la veu del territori a l’hora d’apostar per aquest projecte. Mireu, sovint parlem del centralisme de Madrid en els temes que afecten als catalans, un centralisme que històricament ens ha perjudicat, però no sempre es parla en els mateixos termes del centralisme de Barcelona que també històricament ha perjudicat les nostres comarques. El fet que un projecte de país que estarà ubicat a les comarques tarragonines es decideixi, en bona mesura, tenint com a factor essencial l’opinió i el parer dels interlocutors tarragonins és molt important, tot i que no s’hagi subratllat especialment. Tarragona i la seva àrea d’influència han de tenir en el conjunt de Catalunya el pes que ens mereixem per la nostra demografia i la força del nostre teixit productiu i dels nostres emprenedors.

5.      Pel que fa al nom del complex “BCN World”, és definitiu o hi ha possibilitats de variar-lo?

Bé, ara hem signat el primer acord que permet desencallar el projecte i començar a fer-lo realitat però és obvi que hem de seguir treballant per assolir noves fites positives per a Tarragona. El nom no fa la cosa, però hi ajuda. Per això ja hem anunciat i reiterat la nostra defensa de què el nom final del complex incorpori també el nom de Tarragona o d’algun topònim propi de les comarques tarragonines. Aquest serà un dels nostres pilars en el procés negociador que ara s’obre juntament amb la nostra reivindicació que el fons social, aquests 47 milions de què parla l’acord, siguin gestionats per i des de Tarragona.

6.      Tenint en compte el context actual, què significa per vostè que el líder de CiU, Artur Mas, i el líder del PSC, Pere Navarro, hagin arribat un acord d’aquestes magnituds?

També aquesta és una bona notícia que ens determina qui, quan parla de responsabilitat, parla de paraula o des de la legitimitat que donen els fets i els resultats concrets. Des de Tarragona valorem molt positivament que Pere Navarro i el grup parlamentari socialista hagin escoltat i seguit, en bona mesura, les demandes i reivindicacions que fèiem els interlocutors tarragonins. Aquest no ha estat un acord cuinat en un despatx de Barcelona. Ans el contrari, ha estat un acord fruït del consens i del treball lleial de moltes institucions i agents socials i econòmics del territori. Un acord però, i és de justícia dir-ho, que no hagués estat possible si la direcció del PSC no hagués sabut ser intèrpret de la posició majoritària de Tarragona. I significa que des de Tarragona hem sabut posar d'acord dos líders i dos partits que mantenen divergències en altres àmbits de tothom conegudes.

7.      Una de les seves propostes era la de buscar compensacions pel territori per tal de compensar la rebaixa fiscal del projecte BCN World. Creu que aquestes compensacions han estat el què ha salvat l’acord? Està satisfet de les compensacions acordades?

Vàries qüestions que vull deixar molt clares: Primer, la rebaixa només és de l'impost del joc i es pagaran tots els alrtes impostos encara que els detractaors del projecte ho amaguin o fins i tot jugin a la confusió. Segon, la Generalitat no perdrà ni un cèntim d’euro, al contrari, recaptarà molt més. A banda, la taxa turística dels hotels serà la màxima. Segon, torno a repetir el que deia abans, l’acord incorpora, a proposta del grup socialista, la creació d’un fons equivalent a l’1% del total de la inversió que es destinarà a les comarques tarragonines i què servirà, per exemple, per ajudar les associacions de discapacitats, com a fons al servei dels treballadors o per lluitar contra la ludopatia. Tercer, en uns moments de greu crisi econòmica, assegurar l’arribada d’un projecte que suposa una injecció milionària per al territori i la creació de més de 10.000 llocs de treball en una província amb 74.000 aturats tan sols es pot valorar molt positivament, des del sentit de la responsabilitat del que parlava abans. Estic convençut que tot és millorable, i continuarem treballant en aquest sentit, però és difícil trobar arguments en contra d’un projecte que, en essència, significa més ocupació, més inversions i més recursos per a Tarragona, la costa Daurada i el conjunt de les comarques tarragonines.

8.      Durant els dies previs al tancament de l’acord altres agents polítics i socials del territori van apostar públicament pel BCN Word. Pensa que aquestes accions han ajudat a desencallar l’acord?

Sí, ja he dit abans que aquesta unitat de Tarragona ha estat essencial per desencallar l’acord. En aquest sentit, em va semblar especialment significativa la posició dels sindicats que deien que no podíem deixar passar aquesta oportunitat, que implicava la creació de milers de llocs de treball, quan tenim una taxa d’atur a la província superior al 27%. La unitat de tothom, el respecte a totes les opinions i la generositat de cadascú per saber trobar aquest punt de consens col·lectiu, ha estat vertaderament essencial. Tan de bo aquest, deixi’m dir-li, “estil Tarragona” es faci extensió a d’altres debats d’àmbit nacional...

9.      Tal com explicava el President de la Generalitat a la presentació de l’acord, el  projecte vol ser un referent en congressos i atraure al turisme familiar i de negocis, per tant el joc no serà l’atractiu central del complex. Vostè què pensa que aportarà aquest projecte a la ciutat de Tarragona i al Camp de Tarragona?

Vull deixar una cosa molt clara, en el conjunt del projecte els casinos tan sols representen l’equivalent al 15% total dels equipaments i de la inversió. La resta anirà encaminada a incrementar la nostra oferta turística, que és molt rica i variada, a través de congressos, centres de convenció, nous teatres, hotels, més oferta comercial i gastronòmica, etc. És a dir, la part pròpiament destinada a casinos és un percentatge petit del conjunt del projecte global. Qui guanyarà? Guanyarem tots els tarragonins i tarragonines. En allò més personal, estic especialment content de què persones que ara viuen el drama de l’atur puguin trobar feina gràcies a aquest acord. El nostre primer compromís és amb ells. Però no hem acabat i no ens podem aturar perquè ens queda molta feina els propers mesos. Des de Tarragona seguirem molt d'aprop la redacció del plec de condicions del concurs o concursos que es convoquin així com l'aplicació del fons social o la formació dels treballadors.

10.   - Les últimes setmanes han estat intenses per a la ciutat. Creuers, ChemMed, rodalies, BCN World, Brico Depot, etc. Quines bones notícies creu que podria rebre la Ciutat durant els propers mesos?

No ho puc avançar però crec que és evident que Tarragona i la seva àrea d’influència és consolida i guanya com a nòdul d’atracció de noves inversions, amb el que això implica de generació d’ocupació. Aquest és el missatge que vull transmetre a tots aquells tarragonins que ho estan passant malament per culpa de la crisi: des de l’Ajuntament estem fent tot el que està a les nostres mans per atreure aquestes inversions, això sí, amb les contrapartides, com és el cas de BCN World, que garanteixin que aquestes inversions es duguin a terme respectant els drets dels treballadors i el medi ambient i la singularitat de les nostres comarques. Tan sols d’aquesta manera serem capaços d’assolir la Tarragona amb plena ocupació i líder en paràmetres de qualitat de vida que somiem tots els qui ens estimem aquesta ciutat.

11.   Tarragona està de moda que venen grans inversions com Ikea, Bricodepot....

A tarragona les coses s’estan fent bé i això els inversors ho saben.

dilluns, 7 d’abril del 2014

AMB EL CONSENS AVANCEM



Pere Navarro acabava la seva intervenció al Pretori de Tarragona diumenge passat dient-li al President de la Generalitat " Quan vostè i jo arribem a acords, Catalunya avança." A continuació el propi President assegurava que amb l’acord Govern-PSC s’obrien noves possibilitats de desenvolupament a la zona del Consorci Recreatiu i Turístic ( CRT ) de Vila-seca i Salou en l’àmbit del turisme de congressos i convencions, cultural, d’oci estrictament, de comerç i d’activitats de joc. Per cert, aquestes darreres es reduiran a un quinze per cent de la inversió total.

Estem molt necessitats de noves activitats productives al nostre territori. El darrer informe de les Cambres de Comerç de la demarcació diu textualment: “Les dades de l’atur del darrer trimestre del 2013 han activat totes les alarmes a la zona. Les dades indiquen un augment de la taxa d’atur interanual d’un punt i mig, mentre que al conjunt català ha disminuït en més d’un i mig i a l’espanyol es manté. L’atur es materialitza al grup de persones amb atur de llarga duració o que cerquen la primera ocupació, que augmenta en 12.600 persones, mentre que la variació total ha estat de 8.200. Tenim la taxa d’atur més alta de Catalunya ( 27 % ) i el nombre de persones aturades fa feredat: 113.000.”

Aquestes persones no volen sentir discussions sobre models econòmics sinó solucions; tampoc promeses sinó realitats. Volen, com ens ha dit un amic que ocupa un lloc de responsabilitat a la nostra ciutat quan ens ha comentat el tema: “saber que durant tot el mes no tindran impediments per poder pagar les teves necessitats bàsiques... gràcies als qui esteu fent possible que milers de famílies puguin, en un període esperem que molt pròxim, somriure quan soni el despertador sabent que els espera un lloc on desenvolupar una activitat laboral.“

I evidentment treballem en altres àmbits com la indústria – l’acord del Chemed n’és un bon exemple – i en el mateix acte de diumenge passat Pere Navarro signava un altre acord sobre aquesta matèria amb el President Artur Mas. O en l’agro-alimentació o en la logística o en altres aspectes del turisme com els creuers. Perquè no ens podem permetre el luxe de prescindir de cap inversió que sigui beneficiosa per la nostra gent.

Això sí, tampoc no ho acceptem a qualsevol preu. Les nostres comarques no són Las Vegas, Singapur o Macau. Tenim segles d’història, romà i romànic, drets socials que no podem perdre. Per això hem millorat la llei que ara no té res a veure amb la que va entrar al Parlament. L’hem  “humanitzat” o socialitzat.

Ara la llei protegeix molt més el territori, el blanqueig de capitals i del joc a crèdit, protegeix més els menors i els treballadors i moltes persones discapacitades que necessiten de la solidaritat de la resta de la societat. Ara, en el conjunt de col·lisió d’interessos que es dóna en tota societat, preval  l’interès general.


Però no ha estat només un acord polític de Pere Navarro i Artur Mas o del Govern de Catalunya  i el PSC. És un consens al qual ha arribat la immensa majoria de la societat, sindicats, ajuntaments, empresaris i el teixit social del territori. A això hem contribuït i ens en sentim satisfets els socialistes i molt particularment els socialistes tarragonins que hem estat molt escoltats per Pere Navarro i pel Grup Parlamentari en el seu conjunt.

És cert, s’ha rebaixat l’impost del joc al 10%. Però la resta es pagaran tots íntegrament (IVA, IRPF, Impost de Societats, Impost d’Activitats Econòmiques ) malgrat que es vulgui amagar per part d’alguns contraris al projecte. I la taxa turística dels hotels serà la màxima. Per tant, no hi ha minva a la caixa comuna perquè es recaptarà molt més. I si n’hi hagués en l’impost del joc, hem inclòs una clàusula a través de la qual els operadors es comprometen a incrementar la recaptació fins arribar als nivells actuals.

No hem acabat aquí perquè ens queda molta feina: el desenvolupament del plec de condicions del concurs que hem signat que prepararem conjuntament, com dimonis establim i preparem la gestió del fons social que es constituirà amb l’1 %  de les inversions i que suposa una gran novetat legislativa: I finalment, a nivell territorial hem de fer nous plantejament de com encarar el futur de la nostra economia i particularment del nostre turisme entre ajuntaments, sindicats, empresaris i URV. No podem renunciar i ser mers espectadors. Volem ser actius protagonistes del nostre futur amb oportunitats per tothom.

Article de Josep Fèlix Ballesteros i de Xavier Sabaté publicat al Diari de Tarragona 

divendres, 4 d’abril del 2014

DECISIU BALLESTEROS



Sobre les 5 de la tarda de divendres passat 28 de març de 2014  vaig respondre un sms de l’alcalde Ballesteros sobre com anaven les converses amb el Govern respecte al projecte de llei conegut com de Bcn World. Ho vaig fer en aquests termes: “ Estic d'acord en el 2n acord (de política industrial ) però encara no els ho he dit i ara contestaré que ho supedito a l'acord de BCN World que per nosaltres és el primer. Corre per la xarxa que sóc al Palau de la Generalitat però estic sol com un mussol al Parlament, només queda algun uixer i he de prendre decisions jo sol que a les sis he d’explicar a Pere Navarro i a dos quarts de set al Plenari del Grup Parlamentari. Amb la resposta actual del Govern no els podré convèncer. Algun dia ho escriuré.“

Resposta: “No estaràs sol aquesta tarda, fas una gran feina que valoro molt i que no em cansaré de posar de relleu a tot arreu. Ara vinc i ho aconseguirem.“

Ell era a Tarragona i no tenia previst acudir a la reunió de Grup Parlamentari del PSC. Però per segona vegada en pocs dies va demanar assistir per tractar el tema i per segona vegada es va trencar la norma que les reunions de Grup són a porta tancada perquè hi pogués assistir ell. No havíem tancat l’acord perquè hi havia aspectes importants i irrenunciables per nosaltres com el fons social per als treballadors i per entitats de discapacitats i patrimoni. El Grup Parlamentari ja havia deixat molt clar que sense això no firmàvem. A quarts de nou havíem de tancar la reunió i l’alcalde de Tarragona va convèncer als assistents que encara que no hi hagués acord total teníem un marge d’hores fins dissabte al migdia per convocar els mitjans de comunicació  per diumenge al matí.

L’alcalde va dir que no podíem sortir dient que les coses anaven malament i que era possible que no hi hagués acord. I, el que era més difícil, va convèncer els assistents, que atorguessin la seva confiança als qui portàvem les negociacions ( Alícia Romero, Jordi Terrades i jo mateix ). “... i diem que ja hem tancat i que només falta la redacció última. Hem de donar confiança a la gent “. Vaig pensar que això era estil Tarradellas, dir que una negociació anava bé encara que no fos veritat o ho fos a mitges. Tarradellas infonia confiança en la gent i al mateix temps introduïa pressió en el contrincant. Aquí Ballesteros feia el mateix però no pressionava als contrincants sinó als propis!!

L’alcalde se’n va sortir i ens va fer suar de valent perquè a l’altra banda no hi havia resposta positiva i no la vàrem tenir fins dissabte a quarts de cinc quan in extremis el vaig  trucar per dir-li que havíem enviat un ultimàtum i que o hi havia resposta en un quart o hauríem de trucar a Pere Navarro i que aquest ho fes al President de la Generalitat perquè trencàvem.

Em va dir: “ Espera, no siguis impulsiu, c..., deixa’m una estona.“ A mi encara no m’ha dit què va fer però en deu minuts va arribar la resposta positiva del Govern i l’acord. Eren gairebé les cinc de dissabte i per això els mitjans van rebre la convocatòria escrita tan tard.

Així que en aquest acord hi ha intervingut molta gent que ha ajudat. Crec que no me n’he deixat cap al meu bloc, però la de l’alcalde Ballesteros ha estat decisiva.

Hem fet una llei que no té res a veure amb la llei que va entrar al Parlament. En paraules del propi alcalde l’hem “humanitzat”. Altres diuen que l’hem feta molt més social. També perquè més que un acord CiU-PSC és un consens amb la immensa majoria de la societat, sindicats, ajuntaments, empresaris i el teixit social del territori.
Ara la llei protegeix molt més el territori, el blanqueig de capitals i del joc a crèdit, protegeix més els menors i els treballadors i moltes persones discapacitades que necessiten de la solidaritat de la resta de la societat. Ara, en el conjunt de col·lisió d’interessos que es dóna en tota societat, preval  l’interès general.

Si bé finalment s’ha rebaixat l’impost del joc al 10% es pagaran tots els impostos íntegrament (IVA, IRPF, Impost de Societats, Impost d’Activitats Econòmiques ) malgrat que es vulgui amagar per part d’alguns contraris al projecte. Per tant, no hi ha minva a la caixa comuna, i si n’hi hagués per l’impost del joc, hem inclòs una clàusula a través de la qual els operadors es comprometen a incrementar la recaptació fins arribar als nivells actuals.

La inversió en casinos representarà el 15% del total, és a dir, que el 85% de la oferta anirà encaminada a incrementar l’oferta turística a través de congressos, convencions, hotels, nova oferta comercial… és a dir, a la qüestió més important que és la generació de milers de llocs de treball.


LI vaig dir a l’alcalde que ho havíem de celebrar i em va dir: “ Quan es firmin els primers contractes de treball que és quan de veritat podrem sentir-nos satisfets”

Article de Xavier Sabaté publicat al Més Tarragona